Tema 1: El Dret Civil i els Drets

civils forals o especials.

El dret civil és la branca del Dret privat que regula les relacions personals i patrimonials entre
persones, tant físiques com jurídiques, en la seua esfera privada sobre la base de l’atribució
de capacitat jurídica i capacitat d’obrar.
Regula en essència, les relacions més generals i quotidianes de la vida de les persones,
considerant a les persones en si mateixes com a subjecte de Dret.

Contingut del Dret Civil

A. El dret de la Persona.
• Respecte de les persones físiques:
- Inici i fi de la personalitat, que és la capacitat o aptitud per ser titulars de drets i
obligacions.
- La capacitat d’obrar de les persones, és a dir les condicions d’edat i maduresa per
poder realitzar vàlidament actes i negocis jurídics.
- Els elements que determinen les condicions de cada individu en la seua relació jurídica
amb els altres.
• Respecte a les persones jurídiques:
- Requisits d’adquisició i pèrdua de personalitat de corporacions, societats, associacions i
fundacions.

B. El Dret de les Obligacions i Contractes.

• Teoria general de l’obligació: comprén els aspectes bàsics de tota relació obligatòria
que naix de la llei o del contracte entre la part creditora i la part deutora i que s’ocupa del
compliment i incompliment de les prestacions de donar, fer o no fer objecte de l’obligació.
• La teoria general del contracte, en què creditor i deutor s’obliguen a lliurar una cosa o
prestar-se algun servei a canvi de preu.
• El dret d’obligacions i contracte comprén l’estudi dels anomenats contractes en
particular, que són aquells que tenen una regulació pròpia ( compravenda, arrendament de
coses, contractes de serveis, contracte d’obra, el contracte de societat, el mandat, el
prèstec, els contractes de resolució alternativa de controvèrsies…)
• Dret de Danys amb l’estudi de la responsabilitat civil.

Pàgina 1
C. El Dret de coses o de béns.
Comprén les relacions jurídiques dels individus amb els objectes o coses ( mobles,
immobles, incorporals o immaterials) com ara la propietat, les maneres d’adquirir-la, la
possessió i la resta de drets reals.
Un dret real és un poder jurídic que ostenta una persona ( física o jurídica) sobre una cosa.
Es contraposa a la noció de dret personal, el qual suposa el poder del seu titular d’exigir un
determinat comportament d’una altra persona, anomenada deutor.

D. El Dret de família.
Regula les conseqüències jurídiques de les relacions familiars, provinents del matrimoni i del
parentiu, en el seu àmbit personal ( obligacions d’aliments, requisits per contraure matrimoni
o la nul·litat, la separació i el divorci).Juntament amb els diferents règims econòmics del
matrimoni (separació de béns, societat de guanys, participació, comunitat…) i el marc legal
de les parelles de fet.
E. El Dret de successions o successori.
Regula les conseqüències jurídiques que vénen determinades per fet de la mort d’una
persona física respecte a la transmissió dels seus béns i drets a tercers, ocupant-se, en
concret, de la successió testada, la successió intestada, els drets legitimaris i les normes de
partició.

Drets civils forals o especials

Per Dret foral o especial s’entén el conjunt d’ordenaments jurídics de Dret privat que
s’apliquen en algunes Comunitats Autònomes coexistint amb el Codi Civil nacional i que té la
seua justificació en el Dret Civil propi que es va tenir en els esmentats territoris abans del
triomf de les Revolucions burgeses o liberals.
Els furs eren un conjunt de normes que regulaven la convivència en un determinat territori i
que recollien els costums de cada localitat, a més dels privilegis atorgats pels monarques o
conqueridors a les mateixes, així com el conjunt de disposicions que preservaven la noblesa,
el clergat i el vassallatge d’una zona.
Produïda la unió entre la corona de Castella i Aragó va persistir la diversitat jurídica a la
Corona d’Aragó i fins al segle XVIII els antics regnes van mantenir la seua autonomia
legislativa. Amb la Guerra de Successió els regnes d’Aragó, València, Mallorca i el principat
de Catalunya que van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria i amb el triomf de Felip V,
mitjançant els decrets de Nova Planta, es van derogar els Furs d’aquests territoris. Si bé a
Aragó, Balears i Catalunya va permetre la subsistència del Dret privat, peròles relacions amb
la Corona havien de regir-se pel Dret Castellà. Aquesta recuperació no va tenir lloc a València.
Al regne de Navarra, el Dret foral propi va estar vigent fins a 1841, però després de la primera
guerra Carlista, Navarra i les províncies basques van perdre els seus furs i la potestat
legislativa que havien preservat gràcies al seu suport a Felip V en la Guerra de Successió.

Pàgina 2
 La codificació del dret foral

La codificació va consistir en crear codis que recopilaran la diversa normativa aplicable en un

determinat territori. Així la Constitució de 1812 va establir que “El Codi Civil i criminal i el de
comerç seran uns mateixos per a tota la Monarquia, sense prejudici de les variacions que per
particulars circumstàncies puguen fer les corts”
La seua voluntat era clara, acabar amb els Drets Civils forals, però a mitjan segle XIX les
posicions foralistes i regionalistes havien guanyat poder i el fracàs del projecte de Codi Civil
de 1851 es deu al seu intent d’acabar amb el dret foral.
Per això la codificació es va reprendre sota un sistema que ha estat denominat de “unitat
harmònica” afegint a la comissió de codis un representant per a cadascuna de les regions de
Catalunya, Mallorca, Aragó, Navarra, Biscaia i Galícia, amb la finalitat d’intentar conservar en
aquestes regions com a excepcions per a les mateixes en el Codi general.

La llei de bases del 11 de maig de 1888 va acceptar la forma de Codi per al Dret civil comú i
la de “ apèndixs” per a les legislacions forals, en els quals es contindrien les institucions forals
que convinguera conservar. Però només es va aplicar a Aragó.

El decret de 23 de maig de 1947 va ordenar la constitució de Comissions de juristes amb la

missió d’elaborar aquestes compilacions, que van ser a més una revisió i posada al dia de les
normes forals.
Així, es va promulgar la Compilació de Dret civil foral de Biscaia i Àlaba, la compilació de Dret
Civil especial de Catalunya, La Compilació Balear, La compilació de dret civil d’Aragó i la
compilació de dret foral de Navarra.

El dret civil foral o especial a la CE

- La legislació civil és competència exclusiva de l’Estat.

- Aquesta competència estatal no impedeix que les comunitats autònomes que tinguen Dret
Civil propi puguen legislar sobre aquest Dret, sempre que l’exercici d’aquesta competència
no afecte les matèries de l’apartat final del precepte (regles relatives a l’aplicació i eficàcia
de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni,
ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals,
normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret)
- Atribueix a les Comunitats Autònomes amb el dret propi un nou títol competencial, el
desenvolupament del seu Dret civil propi, amb el dubte de delimitar fins on arriba aquest
desenvolupament.

Pàgina 3
 El dret civil foral valencià

Des de la concessió dels Furs de Jaume I després de la conquesta de la ciutat de valència

en 1238 i la seua configuració com a regne, fins a la batalla d’Almansa en 1707 i el
consegüent decret d’abolició dels furs, el Regne de valència va tenir un vast ordenament
jurídic propi, però a diferència d’altres territoris, després de l’abolició no es va produir de
manera oficial la seua devolució.
És per açò que no va participar en el moviment compilador del Dret foral.
No obstant això, l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana seguint el model dels
estatuts català i basc va dipositar que la generalitat Valenciana tenia “competència exclusiva
per a conservar, modificar i desenvolupar el Dret civil valencià”.
Així es va aclarir i desenvolupar aquestes qüestions del Dret foral i del Dret Civil valencià
dictant que la Generalitat Valenciana tindrà competència exclusiva per a conservar, modificar
i desenvolupar el Dret civil foral valencià.

El dret civil autonòmic

La diferència essencial entre Dret Civil foral o especial i Dret civil autonòmic radical és que
sobre el Dret civil foral només tenen competències algunes comunitats autònomes, mentre
que sobre el Dret civil autonòmic poden tenir competències totes, tant les que tenen Dret civil
foral o especial com les que no en tenien, sempre que la llei en qüestió siga
desenvolupament d’una o diverses competències pròpies, reconegudes com a tals en els
respectius Estatuts d’Autonomia.

Pàgina 4