DRET A CATALUNYA

Guerra amb els musulmanas  Guanyen els francs (monarquia carolíngia) l’any 801

Barcelona fins pirineus: sota poder polític dels francs

Catalunya dividida en comtats: amb un compte (gobernador) a cada comtat  van ésser els de
BCN, Girona, Osona, Urgell, Cerdanya, Besalú, Empúries, Rosselló i Conflent (saber mes o
menys el territori) = consolidació de l’aristocràcia local sobre la noblesa franca = era hereditari.

Compte de Barcelona= qui té més poder polític, els nobles també tindrán una mica de poder

El 950 comte Borrell trenca el vincle de vassallatge al rei de França = independència dels
comtats catalans respecte al rei francès  jurídica es produeix el 1258 amb el Tractat de
Corbeil entre Jaume I i el rei francès Lluís IX.

COMENÇAMENT DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA

Principat: perque el rei no s’autonomena rei i per tant no es un regne

RECONQUESTA:

Ramon Berenguer III comença la reconquesta pel sud de Barcelona, conquereix Tarragona,
entre altres, al s. XII.

Serà Ramon Berenguer IV qui s’annexiona tota la Catalunya Nova que finalitza el 1153.

Catalunya vella (imperi franc) / Catalunya nova (la que havia estat mes sota el domini
musulma)

TRADICIÓ:

El dret recollit en el Liber havia arrelat en les conductes diàries dels habitants del Principat
s’acaben incorporant algunes de les seves solucions a les redaccions de dret municipal i de dret
senyorial i en les lleis comtals que començaven a sorgir.

Dret= els francs es regien pel dret franc i els altres pel liber. Liber mes antiquitat i apareixeran
els drets senyorials i municipals.

Catalunya es un dels territoris es on va haver mes previvencia del liber en l’ambit successori,
temes de testament..., del que deia el liber, dret català: mes dret roma i més dret del liber.
Difusió del dret de la recepció el dret era una obra humana i la justícia continuava essent
obra de Déu.

El compte de Barcelona tenia un poder polític molt més debil que el del rei de Castella, creava
dret pero no era comparable.

Els Usatges de Barcelona :

 Recopilació d’usos i costums d’una part del dret feudal català

 Finals de la alta edad mitjana
 Recullen un ordenament jurídic general però incomplet
 S’aplicarà a tots els catalans
 S’havia d’acudir al Liber per omplir les llacunes (dret supletori) i si tampoc es
resolia s’acudia a l’arbitri del comte amb el seu “juy de la cort”.
 L’ordre de pelació:
o Usatges de Barcelona (incomplet)
o Liber (antiquat)
o Comte de Barcelona
(Falten els dret municipals)  problema: menteix sobre les fonts del dret

AUTOR: No està clar el compte que va crear els usatges de Barcelona, es diu que es de Ramon
Berenguer, meitats del segle 11, 1060+/- , Ramon Berenguer ha creat algunes lleis que despres
els altres comptes anirán ampliant.

DRET PROPI I DRET COMÚ

Jaume I aprova una pragmàtica a 1243: “No sie admès en alguna Cort lo Advocat que allegara
algunas leys, pus las Consuetuts, e Usatges complescan, e abunden”. A catalunya per resoldre
els conflictes hi ha prou amb els usatges i les costums (drets municipals)

Jaume I aprova una Constitució en les Corts de Barcelona/Catalanes de 1251 que prohibeixen
acudir al dret de la recepció i al liber

Constitució a Catalunya= llei aprovada per el compte i per les corts catalanes

Demostra la seva independència dels dos poder universals: Papa i Emperador així com situació
de debilitat política enfront la noblesa catalana

Jaume I era dèbil davant de la noblesa catalana, es tira enrere del seu interés de que el ius
comune s’apliqui. Va a València i a Tortosa per dir-lis que el IUS COMUNE existeix.

A partir d’aquest moment el dret principal de Catalunya estava integrat per:

 Usatges (nou dret general) 2

 Drets especials (dret senyorial i dret municipal) 1

 En defecte dels anteriors, els jutges havien de recórrer al seny natural 3

Seny natural: la equitat, allo que el jutge consideres just (dictaven sentencia
segons el ius comune) = deixar en mans del jutge la creació del dret

Norma particular s’aplica preferentment a la norma general

Via dels usatges al no utilitzarse el ius comune

Diapositiva 8 (diu quines son les fonts del dret catala en l’epoca que es promulga els usatges=
s’havia d’acudir al Liber per omplir les llacunes (dret supletori) i si tampoc es resolia s’acudia a
l’arbitri del comte amb el seu “juy de la cort”.

1- usatge

2- liber

3- arbitri del comte (cort ordinaria: noblesa amiga del rei)

 El recurs al Dret comú tenía lloc a través de l’ordre de prelació de l’Usatge 81 (Judicia
Curiae). Diu les fonts del dret català

 Constitució de 1359 amb Pere II en les Corts de Cervera: Estableix l’obligatorietat

d’estudiar el dret civil i el dret canònic (ningu habia prorrogat la prohibició dell ius
commune)

 1363 es diu que s’ha d’estudiar 5 anys dret i s’ha d’estudiar el ius commune

 Drets municipals: mantenen el ius commune (es van introduir institucions propies del
dret romà)  dret municipal de Tortosa obra més bona juridicament parlant, molta
romanització

 1422 corts catalanes celebrades: les primeres corts catalanes que diuen que s’ha
d’estudiar el dret català

DRET regi: dret del comte i dret del principat

Corts de Catalunya
Corts de Barcelona de 1283:
No es sabia si eren les primeres corts, pero son les primeres que regulen el seu funcionament

 Per l’aprovació d’una norma de caràcter general el comte necessita el consentiment

dels membres de les Corts o de la major i “més sana part d’aquells”.
 El comte de Barcelona havia de celebrar Corts dins de Catalunya una vegada a l’any.
 Qui forma part de les Corts catalanes
 Triomfa a la baixa edat mitjana la teoria del pactisme
 Dret canònic (dins del ius commune) Principi: “Allò que afecta a tothom per tothom
ha de ser decidit” (tothom=no dones, no classe baixa)
Pactisme: pacte que prové de Déu (comunitat) pacta amb el rei el poder polític, el rei
aplicava pero la creació del dret era compartit = cort legislativa compartit amb el rei. El rei
no podia crear pragmàtiques de caracter general com feia el rei castellà, pero pot fer una
pràgmatica particular fora de les corts (donar privilegis)  si trenca el jurament no tenen
perque les corts seguir considerant a aquella persona com a rei  els oficials del rei, els
jutges també utilitzen el ius commune (violació del dret per part dels seus oficials=
greuges)

COM SOLUCIONAVEN LA VIOLACIÓ DEL DRET:

 1. El rei era rei perque ho havia jurat, no ho observen  expulsen el rei 1460/1640 : es
converteixen en una republica (no poden per les corts) o busquen un altre rei (el rei
francesc)

Tornen enrere: rei francesc=molt centralista

2. Van solicitar un dotatiu (noblesa i esglesia que no pagava impostos) donatiu: no es un

impost, es una concessió graciosa (de gracia) vol dir que si no dono el donatiu no et
sancionen, demanava a les corts una suma de diners  davant de debilitat de la corona
catalana, reparaba el rei els greuges o no el donaven els diners.

Teoria d’Isidoro: al liber  el rei mana  corona d’aragó= triomfa el pactisme

1283 fins 1616

1282: conquesta de Scicilia (no té diners): per això fa totes aquestes concessions i d’aquí
sorgeix el pactisme, dret compartit entre rei i poble

CORTS DE 1283: origen de les corts catalanes (part de la noblesa laica)

 capítols de cort (proposta de llei prové per part de la cort i el rei dona
consentiment) tots els capítols de cort que es diu “plau al sr.rei”
 lleis paccionades
 constitucions (no totes les lleis aprovades s’anomenen constitució, només les
que provenen del rei)

o El comte de Barcelona havia de celebrar Corts dins de Catalunya una vegada a

l’any. ( a no ser que una justa causa li impedeixi fer-ho)

Necessita convocar corts:

Per motiu economic (impostos)
Per motiu militar, bèl·lic (diners per la guerra, conquesta de la noblesa)
Donatiu=concessió de gràcia

o Per l’aprovació d’una norma de caràcter general el comte necessita el

consentiment dels membres de les Corts o de la major i “més sana part
d’aquells”.

Els vots a les corts catalanes no es contaven, els vots es pesaven (la classe social
més alta té més pes en la votació que les altres clases baixes)
No era un ambient pacific, cada part defensa els seus interessos, dificultat per
prendre decisions, mai s’arribarà a crear un dret català que sigui complet.

o Qui forma part de les corts catalanes

El rei no convocava corts, i creava normes particulars violant la llei (ja que no podía crear lleis
sense l’aprovació de les corts). Quan convocava corts quant necessitava diners, els nobles li
demanaven que desfes el dret violat.

Greugues  Viola fora de Corts el dret aprovat en les Corts

Pragmàtica sanció cartes del comte de Barcelona donades fora de les corts que establien un
dret nou.

Contrafaccions: Quan la queixa es porta davant l’Audiència.

Diferencia entre greuges i contrafaccions: en compte de utilitzar les corts pels greugues es
presenta davant de l’audencia

Diapositiva 14

INTERPRETACIÓ DEL DRET

Corresponia al comte, rei conjuntament amb les corts.

1299  Jaume II aprova una constitució que estableix una comissió que será l’encarregada de
interpretar el dret a Catalunya : “quatre rics homens de Cathalunya, e ab quatre Cavallers, e ab
quatre Ciutadans, e ab savis en dret”. Burgesia, noblesa, juristes i el propi comte de barcelona.
Interpretaven el dret en base a la formació jurídica que teenen del IUS COMMUNE

FONTS DEL DRET CATALÀ i el seu ordre de prelació de fonts

 Capítol de cort de les Corts de BCN de 1409 Martí l’Humà estableix l’enumeració de
fonts de l’O.J. català: (parla de la administració de justicia a catalunya)

 Usatges (dret feudal català incomplet) Constitucions i capítols de cort (lleis

aprovades en les corts), Privilegis, Usos i costums (drets municipals i
senyorials).

- Dret comú (IUS COMMUNE),equitat i bona raó.

Diapositiva 16

 Principi de la norma especial s’aplica amb preferència a la norma general (tots els
catalans):

 Primer s’apliquen els privilegis: cadascun en el seu àmbit respectiu

 Segon dret municipal i dret senyorial (usos i costums)

 Tercer, el dret general de Catalunya Usatges, constitucions de pau i treva i

constitucions de corts. (lleis aprovades en les corts catalanes)
  Quart, el dret comú (en europa) la majoria dels conflictes es resolen pel ius
commune, ja que les altres fonts son incompletes

 Cinquè, equitat i bona raó (del jutge)

Diapositiva 17

Edat moderna a catalunya

A les Corts de Barcelona de 1599 amb Felip II s’estableix un ordre de prelació de fonts a
Catalunya:

1.- Les disposicions dels Usatges, constitucions, capítols de cort i altres drets del Principat i
comtats de Rosselló i Cerdanya

2.- En defecte del dret propi s’acudirà al dret canònic

3.- En defecte d’aquest segons el dret civil romà

4.- La doctrina dels doctors

5.- Equitat regulada segons dret comú

Dret catalunya edat moderna

El dret municipal de catalunya es comença a escriure al segle 13

Dret municipal de Tortosa: molt romanitzat

BCN  dues obres:

- Recognoveruo proceres
- Ordinar dec Santa Cilia
2 otras obres: baixa edat mitjana, escrites per juristes, obres privades

- Les commemuracions de Pere Albert

- Costumas de Cathedra