ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUE SUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A

LA CORONA EL ARAGÓ I A LES ILLES BALEARS.

El Tractat d’Utrecht va ser el final de la guerra de Successió a l’exterior i confirmació de la dinastia dels
Borbons a Espanya.

Amb el definitiu ascens de FELIP V al tron espanyol, es fa evident la necessitat de realitzar reformes en
l’organització política i territorial interior (derivarà en el “Reformisme borbònic” de Carles III) i cert
pacifisme en política exterior.

L'objectiu de FELIP V era una reforma i uniformització de l’administració de tot el país, és a dir, instaurar
el centralisme polític. S’adoptà el model polític francès, l’absolutisme centralista i homogeni. Les
institucions de partida seran les castellanes.

Felip V promulga els Decrets de Nova Planta (DNP): instrument utilitzat per forçar canvis interiors als
regnes derrotats: València, Aragó, Catalunya i Mallorca.

Entre 1707 i 1716 s'apliquen els Decrets de Nova Planta que suposen:

a.- Abolició de tot el sistema legislatiu i institucions tradicionals pròpies de la Corona d’Aragó, és a dir,
dels regnes conquerits (dels seus drets i furs) pel dret de conquesta. Desapareixen les Corts d’Aragó, el
Gran i General Consell i la Generalitat de Catalunya

b.- Supressió autonomia municipal.

c.- Homogeneïtzació legal (jurídica) i administrativa (centralització ) a partir de la imposició de les lleis
castellanes

d.- Supressió de l’autonomia fiscal (excepte Navarra i País Basc)

e.- Marginació del català com a llengua d’ús oficial i a l’ensenyament, als tribunals i a l’administració.

El 1707 s'apliquen els Decrets de VALÈNCIA i ARAGÓ; el 1711 hi ha un nou Decret per ARAGÓ (rectifica
anterior, però no per València). El 1715 (28 de novembre) s'aplica el Decret a MALLORCA, que conservà
algunes institucions no executives i el dret civil propi. Afectà a Mallorca, Eivissa i Formentera, però no a
Menorca (perquè pertanyia a Gran Bretanya).

Finalment, el 1716 s'aplica el Decret a CATALUNYA.

CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DECRETS DE NOVA PLANTA

Són reformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats:

 Supressió parcial del dret a Catalunya, Aragó i Balears.

 Pèrdua de les institucions de govern dels territoris conquerits.

 El regne de València perd totes les seves institucions de govern (Corts, Generalitat...). Pel DNP de1707,
València perd tot el seu dret tant públic com privat. A partir d’ara seran d’aplicació les lleis de Castella. El
DNP de València és el més dur de tots.

1
 Quedaren abolides les corts d’Aragó (1711, Corts, Justícia Major d’Aragó...), integrades ara en lesCort
de Castella (comuns per a tota Espanya).

CANVIS ARAGÓ I BALEARS

Reformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats:

A Mallorca (1715) pèrdua del Gran i General Consell, el procurador reial...,etc. Referent al dret, aquests
territoris perden el seu dret públic, i a partir d’ara es governaran per les lleis de Castella, perden les
institucions, però conserven el seu dret privat, que a partir d’ara rebrà el nom de Dret Foral.

A Catalunya (1716) quedaren abolits la Generalitat i el Consell de Cent.

 Les Corts de Castella perden entitat i funcions reals (deixaran de ser convocades per molt de temps)

 El Consell de Castella assumirà funcions a tot l’Estat, però únicament amb caràcter consultiu i node
govern.

 El poder reial es reafirma amb els secretaris de despatx, nomenats i cessat pel monarca.

A partir dels DNP, la llei nova fou única i general per a tota Espanya (excepte Navarra i País Basc). Es va
mantenir íntegre l’ordenament jurídic a Castella, i les lleis i les institucions de govern a Navarra i a les
províncies basques seran respectades. Aquests territoris no tingueren DNP perquè recolzaren a Felip V
durant la guerra de Successió

Aquesta unificació va suposar la integració de la Corona d’Aragó en l’explotació de la riquesa de les

Índies, així com la formació d’un mercat únic que afavorirà el desenvolupament industrial de Catalunya.

 Divisió territorial d’Espanya en demarcacions provincials (províncies) amb un capità general que
representa el poder del rei

 A Catalunya desapareixen les vegueries substituïdes per “corregidurías”.

 Els capitans generals, amb funcions governatives I militars substitueixen als virreis a la corona d’Aragó.

 Van introduir la figura dels intendents: figura copiada de França, un funcionari depenent del rei amb
funcions econòmiques I de recaptació de tributs (d’Hisenda), inspecció i obres públiques..

 Es creen Secretaries de Despatx, antecedents llunyans del actuals ministeris.

Administració local:

 El poder municipal va recaure en els corregidors (nomenats pel rei), institució castellana que,
definitivament, s’implantarà i s’estendrà per tot el territori estatal.

Reforma a la justícia:

 Aparició d’un únic dret comú per tots els súbdits amb l’anulació dels tradicionals furs, usos i costums
particulars.

2
 Generalització a tot el territori de les audiències que s’encarreguen de la justícia i d’assessorar als
capitans generals.

CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS Decrets de Nova Planta

Reforma i homogeneïtzació fiscal a tot el territori (excepte a Navarra i País Basc).

Profundes reformes de la Hisenda: harmonització fiscal amb l’objectiu d’incrementar i millorar els
ingressos, s’aproven nous impostos similars a tots els territoris conquerits, per a què tots els territoris de
la Corona contribuïssin a les despeses de la monarquia i que els ciutadans suportessin de forma més
equitativa les càrregues de l’Estat, per a la qual cosa s’havia de vèncer la resistència dels estaments
privilegiats, fins llavors exempts de pagar impostos.

 Supressió de les duanes internes i “puertos secos”.

 Es pretenia l’establiment d’unes fonts fiscals estables i segures per finançar les polítiques de l’Estat

 Impost únic:

 Catalunya------------- Cadastre.

 València -------------- Equivalent.

 Mallorca --------------Talla

 Aragó ----------------- La contribució única.

 Es manté un sistema fiscal especial a Navarra i a les províncies basques.

El personatge que va protagonitzarà la principal reforma de la Hisenda, ja en temps de Ferran VI, fou
Zenón de Somodevilla, (Marqués de la Ensenada), autor del projecte d’Única Contribució (gràcies al qual
es va disposar del cadastre d’Ensenada), publicat en 1749, tot i que les resistències dels sectors
privilegiats aconseguiren paralitzar les reformes.

PER QUÈ HO VA FER? MOTIUS

Felip V (1700-1746) és francès i prové del país més centralista, uniformat i absolut d’Europa, en aquells
moments, i ell intentarà aplicar, en Espanya, el sistema polític francès del seu avi Lluís XIV (el rei Sol). De
Nova Planta vol dir començar de zero.

– Racionalització. Els DNP són un intent de racionalitzar el país eliminant els particularismes dels
distints regnes.

– Dret de conquesta. Felip V guanya per la força de les armes aquests 4 territoris. I com assenyala
el Decret de Nova Planta de 1707, pot canviar l’ordenament polític i jurídic d’aquests territoris
perquè els ha derrotat militarment (pot fer el que vol).

– Ruptura del jurament de fidelitat (també assenyalat al DNP del 1707). En el principi dels seu
regnat els reis d’Espanya juraven la conservació de privilegis i furs de la corona d’Aragó. Després,
els estaments representats a corts juraven fidelitat al rei (pactisme). Començada la guerra de

3
 Successió els territoris de la corona d’Aragó deixen a Felip V i es posicionen al costat de l’arxiduc
Carles. La ruptura del jurament de fidelitat fa queFelip V ja no estigui fermat pel seu jurament i
així farà el que vulgui.

DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS

Amb els DNP felip V aconseguirà els objectius que desitjava:

– Uniformització legislativa, el desig de Felip V (1700-1746) era tenir les mateixes lleis a tota
Espanya, tal com havia intentat Olivares, però que havia fracassat. Aquestes lleis havien de ser les
de Castella, més propícies al’absolutisme monàrquic. A partir d’ara les lleis per Castella i Aragó
seran iguals, tant en l’àmbit públic o de govern.

– Centralització política, volia governar tots els territoris des de la capital, des de palau.
Centralització aconseguida mitjançant els DNP (1707-1716), quan es va eliminar els furs dels
regnes de l’antiga Corona d’Aragó i van perdreles seves institucions polítiques o de govern,
implantant les lleis castellanes. El castellà es va imposar com a llengua de l’administració.

– Absolutisme monàrquic. Amb els DNP Felip V pretenia, també, concentrar el màxim de poder
possible en les seves mans. Ara les decisions polítiques corresponen al rei. Per al reforçament del
poder reial i millorar el funcionament de l’Estat, els Borbons van introduir reformes de gran calat
enl’organització político-administratives: Divisió en demarcacions provincials, amb un capità
general que representa el poder del rei. Van introduir la figura d’un intendent: funcionari
depenent del rei per a recaptar impostos. El poder municipal va recaure en els corregidors
(nomenats pel rei), institució castellana que s’estendrà per tota Espanya. Es creen Secretaries de
Despatx, antecedents llunyans del actuals ministeris.

Per primera vegada espot parlar amb propietatd’un “Estat espanyol”; fins a l’arribada dels Borbons,
Espanya era més una entitat territorial o, fins i tot, cultural que política: la monarquia espanyola dels
Àustries havia estat una aglomeració d’Estats, cada un amb les seves pròpies lleis i institucions. Amb el
nou enfocament absolutista i centralitzador dels Borbons, totes les mesures de govern havien de ser
aplicades a tots els súbdits per igual.

4
5