Còpia de Tema 3. Reis Catolics Darrer

TEMA 3 Caterina Espada Mairata B2D
La monarquia Hispànica
l’època dels Reis Catòlics i els
Àustria.
Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es van casar el 1469, quan érem hereus de les dues corones
respectives. El matrimoni comporta la creació d’un nou Estat, anomenat Monarquia Hispànica.
Engloba la Corona de Castella i la d’Aragó, encara que no significa la unificació política dels dos
regnes.
Cada corona conserva les seves institucions pròpies.
UNIÓ DINÀSTICA
En les dues corones governa la mateixa dinastia (els Trascamarà).
Castella va viure una crisi A Aragó els problemes entre el rei i la noblesa va
política originar una guerra civil. El rei Joan II d’Arago busca
l’aliança amb Castella a traves del matrimoni del
seu fill Ferran i Isabel.
LA POLÍTICA INTERIOR
Castella era el territori mes poderós, tant per tenir molta població com pel dinamisme
econòmic. Tenien un poder reial molt fort.
Per això varen acceptar la supremacia castellana.
El principal objectiu dels

Reis Catòlics:
Amb el permís papal van crear Regalies: Que comportaven un

el Consell de la Suprema control en el nomenament dels
Inquisició per controlar la bisbes.
uniformitat religiosa.
Pretengueren també reformar la
vida eclesial
Era l’única institució que tenia

jurisdicció tant Castella com
Arego i que depenia directament
dels monarques.
1
Caterina Espada Mairata B2D
La uniformitat religiosa es concreta en l’expulsió dels jueus decretada en 1492. Afecta unes
70.000 persones, que es van exiliar a Portugal, el Marroc i diverses i diverses ciutats europees.
Els jueus sefardites conservaren vives la seua cultura durant segles. 50000 jueus mes optaren
per convertir-se al cristianisme per poder quedar-se a Espanya; no obstant això, alguns
desconfiaven de la sinceritat de la conservació i van ser vigilats i perseguits per la Inquisició.
Els musulmans que no acceptaren el baptisme van ser expulsats de Castella. L’objectiu
d’aconseguir un Estat homogeni, en el qual, en teoria, no hi havia minories religioses.
Els Reis Catòlics crearen altres instruments per augmentar el seu poder. Cal remarcar un
exercit permanent.
LA FORMACIÓ D’UN ESTAT MODERN

La política s’orienta a aconseguir una monarquia autoritària i forta. Van reformar institucions
ja existents.
1 2
Consell Reial de Castella: Establiren nous càrrecs. Els
secretaris reials eren funcionaris
Introduir-hi funcionaris amb amb formació en lleis. Els virreis
formació jurídica. representaven els sobirans als
territoris en que no eren presents.
3 4 Als municipis van revitalitzar el

Reduïren el paper de les Corts de càrrec de corregidor.
Castella.
5
Nomes eren convocades per a fer Reorganitzen el sistema
el jurament a l’hereu o per judicial.
aprovar subsidis extraordinaris. Mmmm
6
Van crear la Santa Germandat, un
cos armat per a mantenir l’ordre 7 A la Corona d’Aragó destaca la
dels camins
creació del virrei.
INQUISICIÓ ESPANYOLA:
Tribunal eclesiàstic creat pel papa el 1478 per perseguir les heretgies. Al capdavant hi havia
l’inquisidor general nomenat pel rei.
REGALIES:
Dret dels reis d’intervenir en l’Església del seu país.
2
LA POLÍTICA EXTERIOR
La unificació de la península Iberica. El primer acte consistí en la conquista del

regne nassarita de Granada (que va caure al 1492). Fou connexió de Navarra, un
territori disputat entre els Reis Catòlics i França. Finalment la política cap a
Portugal fou d’acostament a partir d’enllaços matrimonials.
El control de la Mediterrània. A Italià el principal objectiu era frenar els intents

francesos d’ocupar el regne de Nàpols, que queda integrat en la Corona d’Aragó.
Al nord d’Àfrica van ser conquerits: Melilla, Ora i Alger.
L’expansió per l’Atlàntic. El 1496 es va completar la conquista de les Illes

Canàries.
La monarquia atlàntica de la monarquia culmina amb el descobriment d’Amèrica

el 1492 i la incorporació gradual de totes aquestes terres a la Corona de Castella.
Un dels mitjans mes importants de la política exterior dels Reis Catòlics consistí
en aliances matrimonials entre el seu fills o altres monarquies europees.
EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492)

Es un procés històric protagonitzat per Castella i Portugal a la fi del S.XV i que tenia com a
objectiu trobar una ruta cap a Asia a traves de l’atlàntic.
Les dues corones signaren el tractat d’Alcaçovas, que consolida el tractat de Canàries de part
de Castella a canvi de no avançar cap al sud d’Àfrica, que queda en mans dels Portuguesos.
Cristòfol Colom interessa als Reis Catòlics: Traçar una ruta a les Índies (Asia) navegant cap a
l’oest. La idea partia de la concepció, ja acceptada, que la Terra era esfèrica. Per tot això, en
acabar la conquista de Granada, els reis acceptaren el projecte el 1492.
L’expedició , composta per tres naus, va eixir de Palos d’aquell mateix any. Tot i això, els
càlculs de Colom sobre la circumferència de la Terra eren erronis. A la fi, el 12 d’octubre de
1492 albiraren terra i els vaixells arribaren a l’illa de Guanahani. En el mateix viatge van
explorar també altres illes pròximes: Haití, Cuba, etc...
Colom va fer tres viatges mes i explora bona part del mar Carib, les costes de l’actual
Veneçuela i l’Amèrica central. Mori el 1506 convençut de que va arribar a les costes asiàtiques.
3
Els descobriments de Colom havien fet ressorgir les tensions amb Portugal pel control de les
noves terres. Les desavinences es van solucionar amb diversos acords diplomàtics; el tractat
de Tordesillas (1494), pel qual es va traçar una línia divisòria entre les zones d’influència de
cada regne, tot i que deixava involuntàriament el Brasil, encara ignot, per a Portugal.
ELS ÀUSTRIA
Durant els S.XVI i S.XVII es mantingué en el tron espanyol la

dinastia de Habsburg o dels Àustria. En aquesta etapa Espanya
forma un Imperi i es convertí en la potencia hegemònica mundial.
Carles I
L’herència de Carles.
Carles I era fill de Felip el Bell, hereu de Maximilià I d’Àustria i de Maria de

Borgonya, i de Joana, hereva dels Reis Catòlics. La mort de son pare i la
incapacitat de sa mare li van deixar a les mans una combinació de regnes i
territoris que el convertiren en el monarca mes poderós del seu temps.
Carles I assumia la importància herència territorial dels Reis Catòlics. Les

corones de Castella i Aragó amb les seues possessions a Itàlia, el nord d’Àfrica i
Amèrica. El jove rei desembarcava a Espanya procedent dels Països baixos, on
s’havia criat.
L’herència borgonyona de son pare, Felip el Bell (el Franc Comtat, els Països
Baixos i Borgonya), ja havia passat al seu poder el 1515. En morir el seu avi
Maximilià d’Àustria (1519), hereta també les seues possessions a Alemanya i
Àustria, a mes dels drets al títol d’emperador del Sacre Imperi.
El seu llegat era un conjunt heterogeni de territoris que tenien en comú i que
es trobaven dispersos dins i fora d’Europa.
Dos instruments principals: el manteniment de la unitat religiosa entorn del

catolicisme i la idea d’una monarquia universal.
4
La difícil consolidació del tron

a Espanya.
Carles I arriba a Espanya envoltat d’un grup de consellers estrangers, principalment flamencs.
Això dificulta la seua acceptació per les Corts castellanes.
Mentre el monarca s’ocupava de consolidar el seu govern a Espanya, hi va arribar la noticia de

la mort del seu avi Maximilià I d’Àustria (1519), la qual cosa el convertia en candidat al títol
d’emperador. Immediatament se n’anà a Aquisgra per ser coronat com a Carles V. En aquests
moments el rei valorava mes les seues possessions flamenques i alemanyes que les
espanyoles. Mentre es trobava a Alemanya tingueren llocs dos greus esdeveniments a
A Castella es va entendre el malestar perquè aquest regne pagava l’elecció de Carles com
a emperador i perquè el rei nomena estrangers per als alts càrrecs.
L’augment de la pressió fiscal provocaren la revolta de les Comunitats.
Les seves tropes i les de l’emperador derrotaren els revoltats (comuners)
A Valencia i Mallorca la revolta de les Germanies, que fou un conflicte social.
Els gremis van prendre el poder de la ciutat, però també va haver una lluita entre els
llauradors. Els nobles amb suport de les tropes castellanes, derrotaren els revoltats.
Somni i fracàs de la
monarquia universal
Carles V va establir una cort itinerant i es traslladava allí on sorgien problemes.
El seu ideal era una monarquia universal cristiana.
5
Principals problemes
L’oposició de França. Els dos països es varen mantenir en una guerra constant.
1 La superioritat militar espanyola es va fer evident en la batalla de Pavia, on va

caure presoner el rei Francès. Això provocar la firma de la pau de Cambrai. Però
a pesar de això l’enfrontament es va prolongar fins a la pau de Cateau-
Cambresis, que signa el seu fill Felip II després de la victòria en la batalla de
Saint-Quentin (1557)
Un altre focus de conflicte era l’Imperi otomà (Els turcs).

2
També perillava la Mediterrània, ja que assaltaven les costes i els vaixells
cristians.
L’expansió del protestantisme, que trenca la unitat de l’Església catòlica.

3
Marti Luter, el principal líder de la Reforma.
El perill s’agreuja quan alguns prínceps alemanys acceptaren la doctrina de

Luter; ràpidament, el protestantisme s’expandí per Alemanya i els Països Baixos.
Els prínceps protestants alemanys formaren una aliança anomenada la Lliga

d’Esmacalda (1531), que va ser derrotada en la batalla de Mühlberg (1547).
Però d’acord no arriba fins a la pau d’Ausberg, que concedí llibertat religiosa als
prínceps.
El fracàs davant dels protestants va portar a Carles V a renunciar al poder. Dividí les seues
possessions entre el seu germà Ferran, a qui va cedir el títol al seu fill Felip. Carles es va retirar
al monestir de Yuste, a Extremadura, on passà els últims anys de la seua vida.
LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II

Hereta de son pare l’Imperi mes gran de la Terra.
Els grans objectius de la seua política interior i exterior foren: la defensa del catolicisme i el
manteniment de l’hegemonia de la seua dinastia a Europa i a ultramar. Per a governar un
Imperi tan gran disposà d’un poderós exercit permanent.
Governa des d’Espanta, on instal·là la capital de la monarquia, Madrid, nomenada vila.
6
La política interna La política exterior
1. La primera fou la revolta dels moriscos Felip II fou, el monarca mes poderós a partir
de Las Alpujarras. S’havien convertit al de la unió amb Portugal- l’anomenada unió
cristianisme per poder quedar-se a ibèrica.
Espanya, però mantenien la llengua i els
El rei busca i obtingué l’ajuda dels dirigents
costums islàmics.
portuguesos, que veia en Felip II protecció
per al comerç colonial. Es va conformar.
2. Alteracions d’Aragó.
3. Antonio Pérez, antic secretari del rei que A la Mediterrània la monarquia s’enfronta a
havia sigut condemnat a presó a Madrid. Però l’expansionisme turc. Hagué de fer front a la
que va aconseguir fugir-ne i refugiar-se a Aragó. rebel·lió dels Països Baixos i a la creixent
Per detenir-lo el rei l’acusa d’heretge, la qual hostilitat d’Anglaterra.
cosa implicava la intervenció de la Inquisició. Els
aragonesos el van protegir i provocaren diverses L’Imperi otomà s’expandia per la
revoltes. Mediterrània i els seus aliats, els pirates
4. Un altre problema crònic fou el barbarescos. Es va formar una aliança contra
bandolerisme. els turcs, anomenat la Lliga Santa.
Un Espanyol derrotà els otomans en la

batalla naval de Lepant.
5. Pero el problema intern mes greu durant
tot el regnat de Felip II fou la crisi de la Hisenda a
La rebel·lió de Flandes. El conflicte s’inicià
causa de la costosa política exterior. El 1557 va
quan el rei volgué augmentar el seu poder en
ser declarada la primera fallida.
aquests territoris, pretensió a la qual
s’oposaren les oligarquies autòctones. Al
malestar polític s’unia el religiós.
El calvinisme s’havia difós per les províncies

del nord dels Països Baixos; el rei volgué que
hi intervingueren la Inquisició per a contenir-
lo i castigar els heretges.
Felip II hi envia un potent exercit al

comandant del duc d’Alba, que sotmeté amb
duresa els revoltants i ajusticià els seus líders.
Anglaterra estava començant l’expansió

marítima i no admetia el monopoli comercial
que Espanya s’atribuïa sobre Amèrica. Per
això, els anglesos llançaren atacs corsaris
contra els vaixells espanyols.
Felip II organitzà la invasió d’Anglaterra el

1588 amb una gran flota, coneguda com
l’Armada Invencible. L’expedició fou un
fracàs complet.
7
L’ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL
L’organització institucional dels Àustria.
El govern era exercit pel rei fonament en el que s’ha denominat sistema polisinodial o de
consells. Els consells eren organismes especialitzats de govern i assessorament, encara que les
decisions les prenia el rei.
El sistema de consells s’adapta el creixement de la monarquia:
• Augmentà el nombre de consells.

• S’establi la diferencia entre consells territorials i consells temàtics.
• Aparegué un consell d’Estat, amb competències en política exterior.
Les corts continuaren sent territorials ( de Castella, d’Aragó) i les convocatòries van ser cada
vegada menys freqüents.
LA PAX HISPÀNICA DE
FELIP III
Felip III hereta l’Imperi més extens i poderós del mon quan accedí al tron. El jove rei s’inclinava
mes a l’oci i a la vida cortesana que a les tasques de govern. I per això, va crear una nova figura
política, el favorit, que era un ministre principal que actuava en nom del monarca. Era un
càrrec de designació reial, de manera que el cessament i el nomenament depenien
exclusivament de la voluntat del rei.
Felip III designa el duc de Lerma.
LA POLÍTICA INTERIOR.
• La crisi financera de la monarquia va fer que haguessin una sèrie de reformes

econòmiques, però no va ser possible eliminar el deute.
• L’altra qüestió fou l’expulsió dels moriscos, la minoria morisca que quedava a la
Península era considerada com a aliats dels pirates barbarescos i dels turcs.
LA POLÍTICA EXTERIOR.
Va voler la pau, per això no va fer
quasi res.
• Ell es considera pacifista.
8
EL REGNAT DE FELIP IV
Felip IV puja al tron quan nomes tenia setze anys. I per això el seu favorit va ser el Duc
d’Olivares.
LES REFORMES D’OLIVARES.
La represa de la política exterior ofensiva a Europa exigia l’aportació d’importants sumes de

diners a una Hisenda reial en crisi crònica. Per pal·liar aquesta situació, Olivares plantejà una
reforma financera i militar.
Castella va quedar empobrida. Ja no podia suportar el pes de les enormes necessitats

econòmiques militars de la Corona. Per això, Olivares plantejà la Unió d’Armes, un exercit
permanent sostingut per tots els regnes en funció de la població i la riquesa de cadascun.
Comte duc d’Olivares.
Però la seua actuació provocà diverses revoltes internes. En el pla internacional s’involucrà en
tots els grans conflictes europeus (Països Baixos, guerra dels trenta anys...)
LA CRISI DEL 1640
A Catalunya.
El problema fiscal es va transformar en una qüestió política que s’agreujà més encara per la
guerra de França, ja que Catalunya es va convertit en front de batalla. Olivares exigí al regne
pagar la manutenció de les tropes que lluitaven a la frontera contra els francesos.
Va tenir lloc la anomenada revolta sagnant, l’anomenat Corpus de Sang (Setmana en la que el
Duc d’Olivares va atacar les collides) , en que va ser assassinat el virrei. Els revoltats buscaren
el suport de França, que envià tropes al territori català.
A Portugal.
A Portugal hi hagué una rebel·lió en contra del projecte de la Unió d’Armes. Els intents de Felip
IV per recuperar Portugal fracassaren i la independència portuguesa es va consolidar.
9
POLÍTICA EXTERIOR: De l’ofensiva al replegament.
La política exterior de Felip IV es caracteritzà per l’agressivitat.
• La monarquia Hispànica intervingué en la guerra dels trenta anys (1618-1648) com a

aliada dels Habsburg austríacs en la lluita contra els prínceps protestants. Entrellaçada
amb aquest conflicte va estar la guerra contra les Províncies Unides.
• El temor de França a una possible hegemonia dels Habsburg la va impulsar a defensar

als protestants. La batalla de Rocroi (1643) en que els terços espanyols van ser
derrotats per les tropes franceses.
• La Pau de Westfàlia significà l’acceptació per Espanya de la independència i el final

l’hegemonia dels Habsburg a Europa.
• La guerra amb França no acabà fins la pau dels Pirineus, en què França obtingué una
part de Catalunya (el Rosselló i la part de la Cerdanya) a més d’algunes concessions
comercials a Amèrica.
Amb tot, les dificultats financeres i les derrotes militars debilitaren la defensa de
l’Imperi.
EL REGNAT DE CARLES II.

Carles II accedí al tron quan encara era un nen, de manera que sa mare, Marianna d’Àustria,
exercí el govern com a regent. A més, el rei malaltís i dèbil mentalment. Durant el seu mandat
va tenir un favorit.
A Valencia esclatà la denominada Segona Germania, una rebel·lió antisenyorial que va ser
sufocada ràpidament; a Madrid.
En política exterior la Monarquia Hispànica va perdre diversos territoris europeus.
EL PROBLEMA SUCCESSORI I EL FINAL DE LA DINASTIA DELS ÀUSTRIA.
El problema més important, però, fou el successori. Se sabia que la mort del rei quedava
pròxima. Com que no havia tingut fills, calgué buscar un hereu estranger. Felip de Borbó i
Carles d’Àustria.
Després de fortes pressions dels dos bàndols, Carles II deixà com a hereu Felip de Borbó, Felip
V. La decisió pretenia obtenir el suport de França, la principal potència del moment. L’1
novembre de 1700 moria l’últim representant dels Àustria a Espanya i una nova dinastia, els
Borbó, començava a dirigir el regne i les seues possessions.
10
L’IMPERI ESPANYOL D’ULTRAMAR.

Exploració i conquista d’america.
• Pinzon arribà a la costa brasilera.
• Vasco Núñez de Balboa travessà l’istme de Panamà el 1513, descobrí l’oceà Pacífic i
desmenti la creença de Colom que havia arribat a l’Asia. Es tractava d’un continent
distint.
• Ponce de Leon ocupà la Florida.
• Magalhaes i Elcano va fer la primera volta al mon.
Les fases de la conquista es dividiren en:
• Hernán Cortés, que amb poques tropes mamprengué la conquista de l’Imperi asteca,
situat a Mèxic i amb l’ajuda de pobles indígenes enemics dels asteques, els va derrotar,
destruí el seu Imperi i s’apoderà de les seues riqueses.
• Pizarro entra a l’Equador, el Peru i Bolívia. Aquests territoris pertanyien a l’Imperi inca,
amb l’ajuda d’alguns dels pobles sotmesos, van destruir l’Imperi inca.
En aquestes victòries va ser important la superioritat de l’armament europeu (armes de foc,

canons, acer, etc.) i l’us de cavalls, desconeguts pels indígenes, que els temien.
En la primera meitat del S.XVI la Corona espanyola havia explorat i conquistat les zones mes
riques i poblades d’Amèrica central i del sud. Ja en la meitat de la centúria s’endinsaren.
GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA.
Els nous territoris van ser incorporats a Castella, des d’on se’n va exercir el control polític i
econòmic. Per això es va crear el 1524 el Consell d’Índies. En depenia la Casa de Contractació
situada a Sevilla, que tenia la funció de regular el monopoli comercial a Amèrica: concedia
permisos d’emigració, d’exportació...
Per a les tasques de govern es van crear els virregnats.
L’EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS
Els recursos econòmics americans es van convertir en una font d’ingressos essencial per a la
monarquia. Les activitats més importants foren la minera, el comerç i les activitats
agropecuàries.
Les explotacions mineres, especialment de plata, se situaven entorn del Peru i Bolívia ( les
riques mines del Potosi). La propietat de les mines era del rei. Per al treball a les mines els
espanyols empraren indígenes a traves de la mita, que estava basat en partides d’indis que, de
forma rotatòria i obligatòria, havien de treballar a les mines a canvi d’un sou.
La necessitat creixent de mà d’obra, juntament amb la decreixent població nadiua, enduri la

mite, fet que tingué un impacte terrible sobre els indígenes.
11
L’explotació agropecuària presentà diverses formes: La plantació de canya de sucre, tabac,

ramaderia...
Aquestes explotacions tenien també necessitat de mà d’obra i, per obtenir-ne, van recórrer al
sistema de l’encomiada, creat el 1512 per les Lleis de Burgos. Consistia en el lliurament d’un
grup d’indígenes a un colonitzador perquè, a canvi de l’evangelització i la protecció, feren
treballs obligatoris en la propietat de l’amo o pagaren impostos. Era, en realitat, una forma de
servitud.
LA POBLACIÓ INDÍGENA I ELS ESCLAUS NEGRES
Durant el S.XVI hi hagué una tremenda mortalitat indígena. Per diverses causes, però la
principal va ser provocada per les epidèmies introduïdes pels espanyols ja que no tenien
resistència immunològica. També hi van contribuir les condicions de treball i guerres.
Una conseqüència indirecta d’aquesta catàstrofe demogràficament fou el recurs els esclaus
africans.
Els abusos que generaven les diverses formes d’explotació dels nadius van ser denunciats per
els missioners com Bartolomé de les Casas, que defensava els indis perquè els considerava
essers lliures i racionals i, per tant, podien tenir drets. Les protestes d’aquests sacerdots van
ser escoltats per Carles V, que promulga les Lleis noves.
Tot això, aquestes lleis van ser incomplides sovint, per la incapacitat del govern per a controlar
un territori tan ampli i perquè els interessos econòmics prevalien sobre qualsevol consideració
de tipus moral.
ECONOMIA I SOCIETAT
L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA.
El S.XVI fou un període de creixement demogràfic. No obstant això, aquest creixement fou
desigual; Castella augmenta la població de forma rapida i era el regne mes densament poblat.
El creixement d’Aragó, per contra, fou menys destacat.
La major part de la població residia al camp. Les ciutats eren menudes. Sevilla era la mes
important.
Des de final del S.XVI i durant del S.XVII va tenir lloc una pronunciada crisi demogràfica i la
població peninsular minva per diverses causes:
• Les epidèmies de pesta

• Males collites
• L’expulsió dels moriscos.
L’evolució econòmica
L’evolució econòmica dels S.XVI i XVII presenta dues etapes: la primera, durant el S.XVI, es de
creixement econòmic, especialment a Castella; la segona, durant el S.XVII, es de crisi i recessió
en tots els àmbits econòmics.
12
EL SEGLE XVI: DE L’EXPANSIÓ A LA CRISI A CASTELLA.

Els dos factors principals que promogueren aquest creixement foren l’augment de la població
i el desenvolupament comercial que experimentar un gran impuls amb l’explotació de les
Índies.
L’agricultura i l’artesania augmentaren la producció.
El comerç amb Amèrica registra un desenvolupament espectacular. Les Índies subministren

metalls preciosos (especialment plata) i demanaven tot tipus de productes. Però l’augment de
la circulació monetària, per l’abundància de plata, el creixement de la demanda van fer que els
preus pujasen en unes magnituds desconegudes i va haver una revolució dels preus. Com a
conseqüència d’aquesta pujada de preus, les condicions de vida de la població van quedar
perjudicades.
El S.XVII: Crisi general.

Crisi econòmica que afectà a Europa, però a Espanya va afectar molt.
Manifestacions:
• La crisi de les activitats tèxtils va sofrir una competència estrangera.
• La disminució de l’arribada de metalls preciosos d’Amèrica es destinaven a pagar els
deutes de la monarquia.
• La crisi de la Hisenda reial. L’incessant augment de les despeses i la disminució dels
ingressos conduïren periòdicament a la fallida de l’Estat.
La pujada d’impostos i l’emissió de moneda de poca qualitat provocaren un increment
de la inflació i una recessió econòmica.
A Catalunya i a Valencia començaren a recuperar-se l’agricultura, la industria i el comerç. A

Castella s’inicia la recuperació.
LA SOCIETAT DELS S.XVI I S.XVII.

Dividia en estaments. Hi havia dos estaments privilegiats- noblesa i clergat- i un de no
privilegiat-poble- format, al seu torn, per una gran varietat de grups socials.
ELS ESTAMENTS PRIVILEGIATS.
El privilegi significava, l’exempció en el pagament d’impostos, l’exercici de càrrecs públics.

Posseís un enorme patrimoni territorial i moltes riqueses.
Dins de l’estament nobiliari podem apreciar:
• L’alta noblesa era propietari d’enormes patrimonis. El grup dels grans d’Espanya, els
nobles mes poderosos, situats sempre prop dels reis, buscaren matrimonis de
convivència.
• Noblesa intermèdia, cavallers i funcionaris que el rei havia ennoblit (noblesa de toga)
• Baixa noblesa, formada per gentilhomes.
Els Àustria aplicaren sovint el recurs de la venda de títols nobiliaris per a obtenir ingressos.
També concediren títols per mèrits o serveis a la Corona (noblesa de toga).
Clergat estava exempt del pagament d’imposts i disposava d’un gran patrimoni.
13
Estava dividit:
• L’alt clergat (bisbes, cardenals, abats...), assimilable a l’alta noblesa, i el baix clergat
(capellans, monjos i monges, etc.), amb condicions de vida més semblants a les del
poble pla.
El poble pla.
Era molt heterogeni. Però el grup mes nombrós eren els llauradors. Tots estaven sotmesos al
pagament d’impostos.
Nivells:
• Els llauradors amos d’extenses propietats i els burgesos (grans comerciants) eren els
grups adinerats.
• Els petits propietaris agrícoles (artesans). La major part propietaris
• Els marginats socials.
CISNEROS
Va néixer al S.XV i va ser ordenat sacerdot. Retornà a Espanya i aconseguí ser nomenat
arxipreste, enfrontant-se en l’arquebisbe de Toledo, fet que va significar l’empresonament de
Cisneros.
Orde Franciscà: Va sofrir una profunda crisi espiritual que el va dur a entrar en l’orde dels
franciscans, i així va dur una vida monarcal.
La reina Isabel la Catòlica el convertí l’any 1492 en el seu confessor i realitza una profunda
reforma.
Relacions amb el poder: Isabel la Catòlica va tenir en Cisneros no nomes un confessor, sinó
també un conseller. Quan va morir la reina, foren nomenats reis de Castella Joana I de Castella
i el seu espòs Felip d’Hansburg, el qual mori sobtadament. A la mort d’aquest Joana va donar
mostres de demència per la qual cosa Cisneros va assumir la regència fins que el rei d’Aragó
Ferran el Catòlic retorna de Nàpols per fer-se càrrec del govern de Castella. Ferran, agraït,
aconseguí per a Cisneros el títol de Cardenal. A la mort de Ferran el Catòlic va assumir la
regència per segona vegada fins que el príncep Carles I, que es trobava a Flandes, retornes a la
península per ocupar els trons de Castella i Aragó.
Activitat cultural: Va contribuir de forma decisiva a la configuració del nou estat. Va reformar
la vida religiosa que havia caigut en una gran relaxació moral. Va saber veure que tota
renovació començava per l’educació i va funda La universitat d’Alcalà de Henares.
14
15

Còpia de Tema 3. Reis Catolics Darrer

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Còpia de Tema 3. Reis Catolics Darrer

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 3 Caterina Espada Mairata B2D

Cada corona conserva les seves institucions pròpies.

Per això varen acceptar la supremacia castellana.

El principal objectiu dels

Amb el permís papal van crear Regalies: Que comportaven un

Era l’única institució que tenia

LA FORMACIÓ D’UN ESTAT MODERN

3 4 Als municipis van revitalitzar el

La unificació de la península Iberica. El primer acte consistí en la conquista del

El control de la Mediterrània. A Italià el principal objectiu era frenar els intents

Al nord d’Àfrica van ser conquerits: Melilla, Ora i Alger.

L’expansió per l’Atlàntic. El 1496 es va completar la conquista de les Illes

La monarquia atlàntica de la monarquia culmina amb el descobriment d’Amèrica

EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492)

Durant els S.XVI i S.XVII es mantingué en el tron espanyol la

Carles I era fill de Felip el Bell, hereu de Maximilià I d’Àustria i de Maria de

Carles I assumia la importància herència territorial dels Reis Catòlics. Les

Dos instruments principals: el manteniment de la unitat religiosa entorn del

La difícil consolidació del tron

Mentre el monarca s’ocupava de consolidar el seu govern a Espanya, hi va arribar la noticia de

L’augment de la pressió fiscal provocaren la revolta de les Comunitats.

Les seves tropes i les de l’emperador derrotaren els revoltats (comuners)

A Valencia i Mallorca la revolta de les Germanies, que fou un conflicte social.

El seu ideal era una monarquia universal cristiana.

1 La superioritat militar espanyola es va fer evident en la batalla de Pavia, on va

Un altre focus de conflicte era l’Imperi otomà (Els turcs).

L’expansió del protestantisme, que trenca la unitat de l’Església catòlica.

El perill s’agreuja quan alguns prínceps alemanys acceptaren la doctrina de

Els prínceps protestants alemanys formaren una aliança anomenada la Lliga

LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II

Governa des d’Espanta, on instal·là la capital de la monarquia, Madrid, nomenada vila.

La política interna La política exterior

Un Espanyol derrotà els otomans en la

El calvinisme s’havia difós per les províncies

Felip II hi envia un potent exercit al

Anglaterra estava començant l’expansió

Felip II organitzà la invasió d’Anglaterra el

El sistema de consells s’adapta el creixement de la monarquia:

• Augmentà el nombre de consells.

Felip III designa el duc de Lerma.

• La crisi financera de la monarquia va fer que haguessin una sèrie de reformes

LES REFORMES D’OLIVARES.

La represa de la política exterior ofensiva a Europa exigia l’aportació d’importants sumes de

Castella va quedar empobrida. Ja no podia suportar el pes de les enormes necessitats

Comte duc d’Olivares.

LA CRISI DEL 1640

POLÍTICA EXTERIOR: De l’ofensiva al replegament.

La política exterior de Felip IV es caracteritzà per l’agressivitat.

• La monarquia Hispànica intervingué en la guerra dels trenta anys (1618-1648) com a

• El temor de França a una possible hegemonia dels Habsburg la va impulsar a defensar

• La Pau de Westfàlia significà l’acceptació per Espanya de la independència i el final

EL REGNAT DE CARLES II.

En política exterior la Monarquia Hispànica va perdre diversos territoris europeus.

EL PROBLEMA SUCCESSORI I EL FINAL DE LA DINASTIA DELS ÀUSTRIA.

L’IMPERI ESPANYOL D’ULTRAMAR.

• Ponce de Leon ocupà la Florida.

• Magalhaes i Elcano va fer la primera volta al mon.

Les fases de la conquista es dividiren en:

En aquestes victòries va ser important la superioritat de l’armament europeu (armes de foc,

GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA.

Per a les tasques de govern es van crear els virregnats.

L’EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS

La necessitat creixent de mà d’obra, juntament amb la decreixent població nadiua, enduri la