APUNTS D’HISTÒRIA

Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

TEMA 1: LA CATALUNYA DEL S.XVIII

Mor Carles II sense descendència i hi ha dos possibles hereus:

Carles d’Àustria (III) Felip d’Anjou (V), Borbó

Bàndols enfrontats

Aliança d’Àustria, Holanda, Gran Bretanya, Espanya (tot el territori menys la corona d’Aragó) i
Portugal i la Corona d’Aragó (València i Catalunya) França
PLA INTERNACIONAL

El testament de Carles II va declarar a Felip V com a nou rei, però la resta de

països creia que els Borbons tenien massa poder a Europa, així que van
defensar a Carles III i va començar una guerra internacional, que en un
principi havia de ser interna entre els dos països (Espanya i França).
Dins d'espanya també es van formar dos bàndols, enfrontament que va
acabar amb una guerra civil d’aproximadament deu anys.

1701 Tractat de l’Haia. Neix la Gran Aliança formada per: el Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia, i majoria
d’estats Alemanys.

1702 La Gran Aliança declara la guerra a Felip V (rei d’Espanya) i Lluís XIV (rei de França).

1703 El regne de Portugal i el ducat de Savoia s’uneixen a la Gran aliança.

Es fan els primers enfrontaments entre els territoris fronterers austriacs amb França i entre les possessions
espanyoles i franceses a Italia. Estan molt empatats i la guerra s’allarga.

1704 Gibraltar és ocupat i passa de ser de Felip V, a l’armada anglesa. La resta de territoris espanyols segueixen
sent d’Espanya.

1705 Pacte de Gènova. Signants prèviament el Pacte dels Vigatans (on els catalans es comprometien a facilitar el
desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i els anglesos a respectar les lleis
catalanes) es signa el Pacte de Gènova, donant suport al bàndol Austríac.

1707 Batalla d’Almansa. Batalla entre un exèrcit austriacista i les tropes de Felip. Aquestes últimes guanyen la
batalla i recuperen Aragó, València i bona part del territori Català. Els enfrontaments continuen a Catalunya
fins el 1714.

1711 Mor l’emperador d’Àustria i Carles III ocupa el seu tron. Els britànics i els holandesos veuen que amb aquest
nou regnat, si aquest aconsegueix el tron d’Espanya tindrà massa poder, així que passen al bàndol de Felip
V, reconeixent-lo com a monarca espanyol.

1713 Es signa la Pau d'Utrecht entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics,
- prèviament signat el tractat de Rastatt (es firma un tractat entre Àustria i França, per poder signar la Pau
1714 d'Utrecht, ja que Àustria encara no volia signar). Es reconeix a Felip d'Anjou com a rei de la corona
castellana.
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

A Catalunya, Felip V no va ser gaire ben rebut, i perquè aquests no s’enfadessin va

acceptar la seva constitució (és a dir, les lleis que hi havia a Catalunya). A canvi, va rebre
una gran quantitat de diners. (van fer un pactisme).

Tot i així, Catalunya estava de part de Carles III, ja que ja havien vist que a França eren
molt centralistes i uniformistes (no modernitzaven les lleis), l’economía no els hi era
favorable, anteriorment ja s’havien incomplert les lleis de la constitució i es feien pagar
grans impostos.

Després de la batalla d’Almansa, i havent-se signat la Pau d'Utrecht, només Catalunya i les
Balears van decidir ser fidels de Carles III, decidint lluitar fins a morir.

El 23 de juliol del 1714, va començar el setge de Barcelona, una operació militar on la

Coronela (els combatents de la ciutat) tenia com a objectiu defensar la capital per conservar
les lleis i les institucions del país. La ciutat estava rodejada per una tropa de 40.000
combatents que pretenien entrar.
Va durar gairebé quinze mesos, i es va acabar l’11 de setembre, quan en llançar l’ofensiva
final, no van tenir més remei que rendir-se. Una setmana després, en caure també Cardona,
tot Catalunya va quedar sotmès per l’autoritat de Felip.

Conseqüències de la guerra
Felip salva el seu tron, però a canvi dona totes les
possessions a Europa, traient-se de sobre la càrrega
militar i financera que havia suposat el manteniment de
les possessions europees i podent-se concentrar en
millorar la situació d’Espanya i ocupar-se dels territoris
americans.
Es signen els pactes de família: S’alien els Borbó
espanyols i els Borbó francesos i es defensen
mútuament, no poden fer pactes ni treves per separat i
han de tenir els mateixos enemics. D’aquesta manera,
s’enforteix el seu exèrcit en els conflictes contra altres
països.

Pel que fa a Catalunya, després de la guerra es van reprimir a tots aquells als que es
considerava sospitosos de ser partidaris de l’Arxiduc d’Àustria. Molts van ser empresonats i
executats, i els que van tenir més sort van poder exiliar-se cap a Àustria i Itàlia. Van
participar-hi dirigents, militars i civils, però també pagesos, artesans, clergues, burgesos i
nobles.
Es controlava la residència dels ciutadans, se’ls va censurar llibres, imposar toc de queda…
i es van fer entregar totes les armes.
Entre el 1716 i el 1718 es van fer enderroca mil cases, quaranta-dos carrers i diversos
edificis per tal de construir la Ciutadella; una muralla que envoltava tota la ciutat, per tal de
tenir controlada a la població que hi habitava.
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

Felip va reprimir la cultura i la llengua de Catalunya, imposant l’absolutisme (la monarquia té

un poder absolut, sense límits i sense compartir-lo), i el centralisme (s’imposen les lleis de
tots els territoris, des d’un sol punt d’Espanya).
Es van abolir les institucions catalanes.

Decret de Nova Planta (1716)

S’imposa a Catalunya el sistema d’organització de Castella, i tot el territori espanyol menys

Navarra i el País Basc, passen a tenir una única estructura uniforme.

ABOLIMENTS NOVA ESTRUCTURA

Corts de la Corona d’Aragó Corts de Castella

Consell d’Aragó Consell de Castella

Virreis (figura administrativa responsable Demarcacions provincials governades per

d’administrar i governar, en representació de la capitans generals
Monarquia espanyola, un Regne)

Sistema electiu. ex. Consell de Cent Reials Audiències

Vegueries (divisió territorial amb poder jurídic Corregiments

propi i amb dues funcions: el govern
intermunicipal de cooperació local i l'organització
dels serveis de la Generalitat de Catalunya).

Intendents (funcionaris que depenen directament

del rei, que tenien molts poders i que tenien com a
funció recaptar impostos, controlar les autoritats
locals i impulsar les activitats econòmiques)

Continuen els impostos de consum, d'allotjament
de tropes… però a més, s'afegeix →
Cadastre (impost anual repartit entre els municipis
on cada habitant paga segons la seva riquesa).
➔ Reial: propietats immobiliàries
(ex. 30”€” x m2 d’un terreny que tenia)
➔ Personal: propietats de renda
(un % del que guanyava treballant)
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

Pel que fa a la cultura, també hi va haver repressions. Es van tancar la Universitat de

Barcelona, la de Lleida, la de Girona, la de Tarragona i la de Vic, ja que es considerava un
focus de resistència antiborbònica, i més tard se’n va obrir una de nova a Cervera com a
recompensa.
D’altre banda, la llengua catalana era un obstacle per la dominació del país, així que es va
començar a restringir el seu ús en els judicis, l’ensenyament i l’educació religiosa.

En aquest temps hi havia l’Antic règim, un sistema d’organització polític (monarquia

absoluta), social (jerarquització en estaments) i econòmic (economia rural i senyorial).

Privilegiats: posseïen la major part de la propietat,

no pagaven impostos i ocupaven la major part dels
càrrecs públics.
·Clero=2% de la població. Controlava un 40% de la
propietat i cobrava el delme.
·Noblesa=5% de la població. Tenia un gran nombre
de senyories jurisdiccionals (administrava justícia i
obtenia rendes).

No privilegiats: estaven al marge de la política i de

l’economia.
·Pagesos: havien de pagar rendes agràries.
·Burgesia: era escassa
·Classes populars

Diferenciació econòmica per sobre de l’estatus al que pertanyen

A Catalunya, amb l’augment de població, va augmentar el comerç, i aquells del tercer estat
que es van enriquir, van acabar amb unes condicions de vida molt diferents a la de la resta
de pagesos i treballadors pobres.

A Espanya, l’agricultura era la principal font de producció, i s’hi dedicava un 80% de la

població. Les terres, que pertanyien als privilegiats (hereus), no es podien vendre (perquè hi
havia la llei del mayorazgo), de manera que deixaven que les classes no privilegiades hi
conreessin a canvi de rebre’n una part. Aquestes no podien vendre-ho al mercat, ja que
eren arrendataris (alquilats) o jornalers (treball no fixe).
Qui heredava totes les propietats era el germà gran, que després havia de donar una
quantitat de diners a la resta de germans per poder mantenir-se. En el cas de les dones, si
una heredava els terrenys, quan es casés, passarien a ser propietat de l’espòs.
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

Depenent de la zona d’Espanya els pagesos tenien unes condicions o unes altres (p.11).
A catalunya tenien contractes emfitèutics: el propietari d’unes terres donava el dret de
cultivar-les, a perpetuïtat i amb rendes fixes. A canvi de tot això, l’emfiteuta havia de pagar
una certa quantitat anual, en sous o donant una part de la collita. Si aquest complia el tracte,
el contracte podia arribar a passar als seus successors.
Els masovers i els rabassaires però, tenien contractes limitats.

Els que no es dedicaven a la pagesia, continuaven treballant a la indústria tradicional,

agrupada en gremis (tots els qui feien el mateix ofici, s’agrupaven en un carrer), i com que hi
havia escassetat de demanda perquè la gent no s’ho podia permetre, feien molts controls de
producció.
El mercat local i comarcal, era dèbil. No hi havia transport i com ja he dit, els pagesos no es
podien permetre ni comprar ni vendre. Només el mercat exterior (colonial) obtenía beneficis.

La Il·lustració (s.XIII)
Moviment cultural, polític, social i econòmic, que posava en qüestió l’Antic Règim i que es
caracteritzava per una visió del mon racionalista i crítica, és a dir, creien que amb la raó i la
intel·ligència, el mon podria evolucionar.

CARACTERÍSTIQUES

-Predomini de la raó.
-Defensa antropocentrisme (qüestionar-se el domini de
l'església).
-Llibertat individual (garantir els drets bàsics de l’individu).
-Llibertat de comerç i indústria i garantia de propietat.
-Recerca de la felicitat col·lectiva i individual.
-Nova divisió de poders i sobirania nacional.
-Nova divisió social: en classes (no per estaments).
Passa a ser de naixença a fortuna; depenent dels diners ets
d’una classe o d’una altra, i si en guanyes més, pots passar
a una classe superior.
-Interès per la cultura, el saber i l'educació universal en els
primers nivells (per millorar l’economia).

Van començar a difondre aquestes idees a partir de llibres com l’Enciclopèdia, de burgesia
culta que pagava a professors perquè poguessin educar als seus fills i a partir de societats
científiques, literàries i artístiques.

A Catalunya, difondre la il·lustració va ser més fàcil, ja que sobretot els negociants van
veure que podrien fer moltes reformes econòmiques. Van crear diferents acadèmies i van
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A
crear la Junta de Comerç a Barcelona (per fomentar la indústria i el comerç a partir
d’escoles).
A la resta d’espanya eren molt conservadors i estaven en contra del liberalisme, així que
van agafar algunes de les idees de la il·lustració, adaptades pel rei (despotisme il·lustrat).
Carles III (fill de Felip V) hereda el tron, i com que ell estava regnant a Nàpols on ja hi havia
les idees il·lustrades, quan arriba a Espanya modernitza el país. (p.14- col·laboradors de la
reforma). Amb això es va guanyar uns quants enemics de la noblesa, que veien que amb
això perdrien molt poder i, sumant a més, el fet que hi havia hagut una mala collita, el poble
es va revoltar.
-Motí de Squillace: revolta molt gran. Es van prohibir els barrets d’ala ampla i les grans
capes ja que no es podien identificar els lladres.
Carles va fer cas al poble, va abaixar els preus dels productes de primera necessitat, i un
cop equipat amb més ministres, va reprendre la reforma.

REFORMES

Abolir alguns privilegis de l’Antic Règim

Es declaren honestes totes les professions

Educació primària obligatòria i fundació acadèmies i escoles

Limitar el poder de l’església perquè no estigui per davant de l’Estat (expulsió dels jesuïtes,
considerant-los els culpables del motí de Squillace)

Limitar els privilegis de la Mesta

Incrementació dels transports i lliure circulació

Liberalització industrial i creació d’aranzels (impost) per defensar la indústria nacional.

Modernitzar la política

Suport a diferents acadèmies per fomentar l’economia, entre ells les Societats Econòmiques
d’Amics del País (club d'estudi i debat sobre la situació del país i la seva economia a partir de
les idees de la Il·lustració).

COSES QUE VOLEN FOMENTAR DE L’ECONOMIA

Agricultura: Expedient de la llei agrària (recull

problemes i solucions de l’agricultura espanyola que fa
el Consell de Castella)

Traduir i publicar llibres estrangers

Impulsar la difusió de les idees fisiòcrates (una corrent

de pensament econòmic) i liberals (idees contre
l’absolutisme)
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

Amb totes aquestes millores i havent passat les

pestes, augmenta la població (natalitat de 3
milions de persones). Demograficament està molt
mal compensat, ja que a la part interior del país
no es nota l’augment.
A catalunya la població es va duplicar i el
creixement anual va ser un dels més alts de tot
Europa.

Conreu
Tot i les reformes que va implantar Carles III, de blat
V
l’agricultura no va millorar, ja que hi va haver molt de moro
i
males condicions climàtiques i la majoria de i patates
,
terrenys no es podien conrear ni vendre a
lliurement (cosa que els il·lustrats havien volgut i
canviar però que no havien aconseguit). g
u
Així que davant el problema, van decidir transformar a
la producció, especialitzant-se amb un sol producte r
que fos afavorit pel clima del lloc, tot i que no es va d
e
poder implantar a totes les zones; només era
n
possible a les que podien aconseguir importar gra
t
des de fora, ja que al no haver-lo de plantar a les
seves terres, tenien el terreny lliure per plantar el i
producte d'especialització. En canvi, els que no es
podien permetre importar gra, havien de fer servir c
els terrenys per plantar-lo i poder sobreviure. e
d
A Catalunya aquesta especialització els va ser molt a
favorable i van poder fer millores en l’agricultura. Va passar a produir per consumir a produir
per vendre, i com que havia augmentat la població, davant la demanda van poder apujar els
preus.

MILLORES DE CREIXEMENT

Es conreen terres ermes (terres sense cultivar, amb vegetació baixa i

esclarissada), sobretot per plantar vinyes, producte molt favorable per exportar
al mercat exterior.

El guaret es va reduint (no es deixen les terres en repòs tant de temps perquè
es recuperin)
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

Creixement del regadiu aprofitant millor l’aigua i creant zones de conreu petites

Es manté el conreu de cereals i les tècniques no varien, però a més, es conreen

oliveres, garrofers (pels bestiars de tir), ametllers i avellaners.

Els governs espanyols van continuar exportant amb els seus territoris Americans. Ho feien
des d’un sol port (situat a Cadis) en direcció a uns punts determinats d’Amèrica, i un cop allà
es transportaven a diferents zones del continent, encarint-ne el preu.

Es van crear companyies privilegiades, on l’estat a canvi d’una quota els hi cedia un
monopoli (els feia propietaris) d’una ruta o d’un productes específic, però això no va durar
gaire, ja que amb la competència del contraban Anglès, els comerciants es van queixar i es
van anul·lar les restriccions de ports.

Al 1765 es van començar a obrir alguns ports espanyols i americans amb el lliure comerç, i
al 1778 Carles III va establir que es podria comercialitzar des de tots els ports, cosa que va
fer augmentar les exportacions. Tot i així el port de Cadis va ser un dels més influents.

Inici de la revolució industrial a Catalunya

Treballen la indústria de la llana, del paper… però

sobretot la cotonera, que fabrica indianes (teles
lleugeres amb estampacions).

Cap al 1736 es comencen a crear fàbriques: mà

d’obra i producció en un sol espai, on cadascú
s’ocupa d’una part del treball (està dividit en
diferents tasques), i està dirigit pel fabricant o el propietari.

Manufactures (a tot Espanya)

Sistema de producció en el qual nombrosos treballadors fabricaven manualment, un

producte determinat en grans fàbriques.
Ho van fer seguint el mercantilisme Francès (Corrent de pensament econòmic, dominant a
l’Europa que defensa que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de
reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les importacions).

Es van crear manufactures reials (pels palaus reials i els edificis oficials) i manufactures de
caràcter utilitari, on feien sobretot draps de llana. Com que no hi havia mercats per vendre-
ho i les fàbriques no eren gaire rendibles, van començar a vendre a establiments privats.
També feien treball a domicili.
→ política de reducció dels privilegis gremials: facilita la creació de les manufactures i
ajuda en la instal·lació de les noves indústries.

Nuclis més actius

València- seda País Basc-ferro Catalunya- tèxtils
 APUNTS D’HISTÒRIA
Nausica Estragués Casadesús, 2n batx A

Aquestes noves indústries i les transformacions agràries van donar molts beneficis
agrícoles.
El mercat Americà venia grans quantitats de cotó a bon preu, i comprava indianes
Catalanes, però Anglaterra els va fer la competència i els fabricants catalans van haver de
fer innovacions tècniques.
1780- s’introdueixen les màquines de filar angleses i es crea la berguedana (màquina de
filar catalana).
1802- es prohibeix importar cotó ja filat al país, cosa que afavoreix a la indústria catalana.