Professional Documents
Culture Documents
Durant el segle XVIII, a Espanya es va produir una transició econòmica del sistema feudal al
capitalisme, amb el sorgiment d'una burgesia comercial. També hi va haver reformes per
millorar la productivitat agrícola. A més, es va produir una decadència de la societat
estamental, on els privilegis i els controls de la terra es van reduir.Els gremis van sorgir com
organitzacions que agrupan als treballadors d’un mateix ofici, es van fer esforços per
fomentar l’educació i el pensament il·lustrat. Durant el regnat de Carles III a Espanya, es
van realitzar diversos esforços i reformes a diferents àrees, com l'educació, l'agricultura, la
indústria, el comerç, l'administració i la salut pública, amb l'objectiu de modernitzar el país i
millorar-ne la qualitat de vida de la població. Espanya va experimentar un creixement
poblacional i millores en l’alimentació i la salut. No obstant, hi va haver una crisis de
subsistència degut a la falta d’innovació agrícola i el sistema de propietat de la terra, això va
causar escassetat d'aliments i dificultats per satisfer les necessitats bàsiques de la població.
A Catalunya, les manufactures, especialment a la indústria tèxtil, van tenir un gran auge
impulsat pel creixement agrícola i la demanda de teixits. Empresaris i emprenedors van
invertir en aquestes noves indústries per escapar de les regulacions gremials. Les
manufactures de cotó, com les indianes, van ser especialment revolucionàries. Comencen a
sorgir fàbriques que tenen una forma diferent d’organitzar la feina i la producció:
concentració mà d’obra en un espai únic, divisió de treball. A més, l'expansió de la
manufactura catalana es va beneficiar de l'abolició de les fronteres interiors d'Espanya i
l'obertura dels mercats americans al comerç català. Carles III al 1778 va promulgar un
decret que permetia a qualsevol comerciant espanyol comerciar amb Amèrica des de
qualsevol port espanyol. Menorca va ser ocupada pels britànics durant la guerra de
successió espanyola (1708), després passa a mans franceses (1756) i es recuperada per
Espanya (1782).
Tema 1
- Qué foren la Guerra de Successió i els Decret de Nova Planta? Assenyala'n algun
aspecte relacionat amb les Illes Balears.
La guerra de Successió espanyola va ser un conflicte bèl·lic del 1701 al 1714, es disputava
qui tenia dret al tron d'Espanya després de la mort del rei Carles I sense descendència.
Aquesta va enfrontar a Felip d’Anjou, de la dinastia borbònica i l’arxiduc Carles d’Àustria.
Aquesta guerra va ser un conflicte tant internacional com civil. És a dir, hi va haver una
guerra entre els aliats de Felip (França) i els de Carles (Anglaterra i els Països Baixos) per
por de perdre l’equilibri europeu i una guerra civil entre la corona de castella i la d'Aragó.
Les illes estaven a favor de Carles. La guerra va finalitzar amb la victòria de Felip V, que es
va convertir en rei d'Espanya, Felip V sobre la corona d’Aragó aquest va implantar els
Decrets de Nova Planta sobre tots els territoris,exceptuant el País Basc i Navarra, per tal de
centralitzar el poder i unificar l’Estat. Aquests consistien en l’abolició de qualsevol institució
de la Corona d’Aragó i substituir-les per les de Castella. També va introduir canvis en el
poder i en l’economia. Es van anar introduint a mesura que s’anaven conquerint territoris:
primer València (1707), després Mallorca (1715) i finalment Catalunya (1716).
L’Antic Règim es refereix a un període històric que abasta desde l’Edat mitjana fins el
S.XVIII.Es caracteritza per l’organització social i política basada en la monarquia absoluta, la
societat es dividia en estaments (noblesa, clero, tercer estat). Aquest sistema es basa en el
principi de la jerarquia i desigualtat social, on el poder esta concentrat en les mans del rei i
la noblesa. A Espanya, majoritàriament la població vivia en zones rurals i es dedicaven a
l’agricultura, les ciutats eren poc poblades. A més, la taxa de natalitat era altai l’esperança
de vida era relativament baixa. L’economia es basava en l'agricultura (cultius de blat, raïm,
seda), la manca de desenvolupament industrial limita el creixement econòmic, a part, el
comerç exterior estava restringit, això va dur a una dependencia económica del camp. La
societat estava dividida en estaments, la noblesa i el clero tenien privilegi i poder, i la resta
eren campesins i no tenien dret. L'accés a l'educació o mobilitat social erene limitats.
Espanya era una monarquia absoluta, el rei tenia tot el poder polític i prenia les decisions
sin tenir en compte a ningun altre poder, no existia una separació clara de poders, el
sistema polític estava marcat per la corrupció i el favoritisme, això contribueix el descontent i
condueix a la crisis política d’Espanya. Els principals motius d’aquesta crisis és l’impacte de
la revolució francesa (inspira idees revolucionàries i llibertàries en la societat espanyola),la
invasió napoleònica d’Espanya va desestabilitzar el sistema polític y social. Hi va haver un
descontent generalitzat degut a les desigualtats socials i econòmiques, així com la corrupció
i opressió en el govern.
conte els drets i deures del ciutadà conte el reconeixement d’alguns drets
fonamentals
- Què va ser la Guerra del Francès? Explica'n algun aspecte relacionat amb les illes
balears.
La guerra de la Independencia va ser la major conseqüência de l'ocupació dels
francesos als territoris espanyols. On va començar amb la proclamació per part de Napoleó
de Josep Bonaparte com a rei d'Espanya, ja que els dos possibles reis espanyols (Carles IV
i Ferran VII) es trobaven a Baiona en busca de l'ajuda del propi Napoleó per resoldre els
seus conflictes per la corona i, finalment, van abdicar a favor de Bonaparte. Sumat a això,
podem afegir que l'altra causa de la guerra va ser el tractat de Fontainebleau, firmat per
Manuel Godoy l'any 1807, el qual, primerament, donava permís a les tropes franceses per
travessar Espanya i atacar Portugal. Finalment, no va ser així, ja que les tropes de Napoleó
no van atacat Portugal, sinó que van ocupar Espanya. Recapitulant, les causes de la guerra
del Francès van ser la proclamació de Josep Bonaparte com a rei i l'ocupació dels francesos
a Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb victôria de la resistència espanyola i Ferran
VII va ser proclamat rei.
Respecte a les Illes Balears, la noticia de la guerra del Francès va arribar amb retard ja que
aquestes mai van arribar a ser ocupades per Napoleó. Les Balears van tenir una funció de
rereguarda, com ara hospitals per els soldats ferits, facilitar homes i recursos per a la guerra
i esdevenir lloc de reclusió dels presoners francesos, en concret la illa de Cabrera.
Tema 1
- Elabora un esquema amb les diferents etapes del regnat de Ferran VII.
Tema 1
- Quan va tenir lloc l'emancipació de les colònies espanyoles d'Amèrica: Quines foren
les causes i conseqüêncies d'aquest esdeveniment?
L'emancipació de les colònies espanyoles a Amèrica van iniciar de forma sobtada durant la
Guerra del Francès i va acabar amb el regnat de Ferran VII (1814-1833). Això transcorre en
tres fases diferents: 1a fase (1808-1814); apareix la idea d'emancipació i guerres civils entre
americans, 2a fase (1814-1820) i la 3a fase (1820-1824); on pensaven que la idea de
liberalisme apaivagava les idees de la independència. El descontentament dels criolls, les
limitacions del lliure comerç. També, hi va haver una demanda de alliberació econòmica i
política que reflecteix el liberalisme independentista. La independència dels EEUU
juntament amb la invasió napoleònica a la península: és el que porta a aquesta
emancipació. Van sorgir nous països independents Amèrica llatina. Espanya va perdre el
control sobre les colònies i això afecta el comerç i recursos. D'altra banda, a part d'aquesta
independència, s'emporta la creació de juntes i autonomies.
Temes
•La guerra del Frances o guerra de la Independência (1808-14): concepte. Els
aspectes polítics: les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La guerra de la Independencia va ser la major consequência de l'ocupació dels francesos
als territoris espanyols. Tot va començar amb la proclamació per part de Napoleó de Josep
Bonaparte com a rei d'Espanya, ja que els dos possibles reis espanyols (Carles IV
i Ferran VII) es trobaven a Baiona en busca de l'ajuda del propi Napoleó per resoldre els
seus conflictes per la corona i, finalment, van abdicar a favor de Bonaparte. Sumat a això,
podem afegir que l'altra causa de la guerra va ser el tractat de Fontainebleau, firmat per
Manuel Godoy l'any 1807, el qual, primerament, donava permís a les tropes franceses per
travessar Espanya i atacar Portugal. Finalment, no va ser així, ja que les tropes de Napoleó
no van atacat Portugal, sinó que van ocupar Espanya. Recapitulant, les cause de la guerra
del Francès van ser la proclamació de Josep Bonaparte com a rei i l'ocupació dels francesos
a Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb victòria de la resistência espanyola i Ferran
VII va ser proclamat rei.
Durant la guerra, la Junta Central o Junta Suprema va reconèixer a Ferran VII com a rei
legítim i, a causa de la seva absência, va assumir el poder. Aquesta Junta Central va
convocar les Corts de Cadis el gener de 1810, formades per eclesiàstics, nobles i burgesos
de diferentes ideologies: liberals i absolutistes. L'objectiu d'aquestes corts va ser exercir el
poder mentre que el rei Ferran VII estava a França. Es constituien d'una sola cambra i la
sobirania residia en un conjunt de ciutadans. Les Corts va iniciar el canvi de l'Antic Règim
per un estat liberal amb la supressió de les senyories jurisdiccionals, la liberalització del
treball i la abolició dels gremis, l'abolició de la Inquisició i la Constitució de Cadis de 1812,
coneguda com "La Pepa"
Els principals punts de la Constitució de 1812 eren la defensa i la declaració dels
drets dels ciutadans, com la igualtat davant a llei o el dret a la propietat. També es va
implantar una sobirania nacional on hi participaven els ciutadans de l'actual Espanya
juntament amb hispanoamérica; una nova estructura estatal, la monarquia constitucional
parlamentària, la qual divida els poders judicial (tribunals), legislatiu (sufragi universal
masculi) i executiu (Corts i Rei). Va haver-hi una reorganització de l'administració provincial i
local, una reforma a la hisenda, la creació de l'exèrcit nacional, un ensenyament públic
obligatori i, finalment, el reconeixement dels drets de la religió catôlica.
Tema 1
Finalment, la guerra va acabar amb el Tractat de Valençay l'any 1812, amb el qual es va
pactar la pau a canvi de que els francesos abandonessin Espanya i és reconeixés a
Ferran VII com a rei espanyol.
desfasat. Això va provocar el sorgiment d'una oposició formada per la burgesia liberal, una
part de la pagesia i una part de l'exèrcit. Aquesta va protagonizar varis pronunciaments com
el d'Espoza i Mina (1814), el de Porlier (1815) o el de Lacy (1817). Però no va ser fins l'1 de
gener de 1820 que el pronunciament del Coronel Riego va obligar a Ferran VII a acceptar el
régim constitucional.
Aquí va començar el trienni liberal (1820-1823). Ferran va reinstaurar el régim liberal i va
nomenar un nou govern i va convocar eleccions. Les Corts liberals van restaurar les
reformes de Cadis, però les van fer un poc més moderades. Durant aquest període hi van
haver varis camps d'actuació. Un d'ells va ser l'agricultura, la qual es va veure reformada
amb la liquidació del feudalisme. Uns altres van ser la indústria i el comerç, que es van
liberalitzar. També es va modernizar la política administrativa. L'ocàs del Trienni liberal es va
produir a causa de l'oposició del rei, ja que era de ideologia absolutista, que va intentar
paralitzar moltes reformes amb el seu dret de veto i va cercar suport de les potències
absolutistes europees. A això s'hi va sumar la oposició de la gran part de la pagesia, que
van veure que a seva situació no va millorar i el descontentament de la noblesa i el clergat
per les reformes, que van afavorir els aixecaments absolutistes. Dins els liberals també hi va
començar; a haver conflictes, ja que n'hi havia que pensaven que s'havien de fer reformes
prudents (moderats) i n'hi havia que volien fer reformes més radicals (exaltats). El trienni
liberal va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança l'any 1823, amb la qual Ferran VII
va tornar a l'absolutisme.
El regnat de Ferran VII va acabar amb la Dècada Ominosa (1823-1833) on es va restaurar
l'absolutisme i amb això es va produir una forta repressió contra els liberals i es van anul·lar
les reformes del trienni liberal. Així i tot, Espanya estava sotmesa a una pèssima situació
econòmica agreujada per la pèrdua de les colônies americanes. És per
això que el rei va acudir a l'ajuda de la burgesia moderada, els quals van posar un aranzels
proteccionistes per les manufactures catalanes i van nomenar a ministres propers als
sectors moderats. També es va recuperar l'ús del despotismes il lustrats, la qual cosa no
va agradar ni als liberals ni els absolutistes. Els primers demanaven més reformes i més
profundes, mentre que els segons volien més poder pels absolutistes, més repressió pels
liberals i el retorn de la Inquisició. Aquests van tenir el suport de Carles Maria Isidre, qui era
germà del rei i futur hereu de la corona degut a la llei sàlica. Aquests van protagonitzar
aixecaments com Els Malcontents a Catalunya l'any 1827, però tots va ser reprimits pel rei.