Tema 1

- Explica breument els canvis polítics principals que es produïren a Espanya en el

segle XVIII. Esmenta'n algun aspecte relacionat amb les Illes Balears.

Amb l’arribada dels borbons va passar de la monarquia autoritària a l'absolutista. Aquesta

es va centrar amb la uniformització i centralització de l’Estat espanyol.Per aconseguir-ho,
Felip V va implantar els Decrets de Nova Planta all territoris de la Corona d’Aragó que van
ser conquerits. El model de referència és la França de Lluís XIV: el monarca absolut és
l’encarnació de l'Estat, li pertany el territori i les institucions emanen d’ell. En aquest sentit
jugaren un paper clau els Decrets de Nova Planta, la funció d’aquests va ser eliminar totes
les institucions de la corona aragonesa i imposar les de Castella per tot Espanya, també van
uniformitzar els territoris de la monarquia hispànica i penalitzar a la Corona d’Aragó pel seu
suport a l’arxiduc Carles. També se’n van crear de noves, com les Reials Audiències, que es
van encarregar de la justicia. De cara a la distribució del poder, el rei va adquirir la gran part.
Així i tot, es van crear els capitans generals (al capdavant de les províncies) i els
Corregidors (poder municipal). A Mallorca els Decrets es va implantar l’any 1715, mentre
que Menorca va ser ocupada pels anglesos(1708) i recuperada per Espanya (1782), es va
implantar uns nous impostos per la reconstrucció i desenllaç de l’illa. Exteriorment parlant,
es va perdre moltes terres a Europa a causa dels tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714).
La part positiva és que va ser un període de cera pau i estabilitat que va ajudar molt al
desenvolupament econòmic.

- Explica breument els principals canvis econòmics i socials que es produïren a

Espanya en el segle XVIII. Esmenta'n algun aspecte relacionat amb les Illes Balears.

Durant el segle XVIII, a Espanya es va produir una transició econòmica del sistema feudal al
capitalisme, amb el sorgiment d'una burgesia comercial. També hi va haver reformes per
millorar la productivitat agrícola. A més, es va produir una decadència de la societat
estamental, on els privilegis i els controls de la terra es van reduir.Els gremis van sorgir com
organitzacions que agrupan als treballadors d’un mateix ofici, es van fer esforços per
fomentar l’educació i el pensament il·lustrat. Durant el regnat de Carles III a Espanya, es
van realitzar diversos esforços i reformes a diferents àrees, com l'educació, l'agricultura, la
indústria, el comerç, l'administració i la salut pública, amb l'objectiu de modernitzar el país i
millorar-ne la qualitat de vida de la població. Espanya va experimentar un creixement
poblacional i millores en l’alimentació i la salut. No obstant, hi va haver una crisis de
subsistència degut a la falta d’innovació agrícola i el sistema de propietat de la terra, això va
causar escassetat d'aliments i dificultats per satisfer les necessitats bàsiques de la població.
A Catalunya, les manufactures, especialment a la indústria tèxtil, van tenir un gran auge
impulsat pel creixement agrícola i la demanda de teixits. Empresaris i emprenedors van
invertir en aquestes noves indústries per escapar de les regulacions gremials. Les
manufactures de cotó, com les indianes, van ser especialment revolucionàries. Comencen a
sorgir fàbriques que tenen una forma diferent d’organitzar la feina i la producció:
concentració mà d’obra en un espai únic, divisió de treball. A més, l'expansió de la
manufactura catalana es va beneficiar de l'abolició de les fronteres interiors d'Espanya i
l'obertura dels mercats americans al comerç català. Carles III al 1778 va promulgar un
decret que permetia a qualsevol comerciant espanyol comerciar amb Amèrica des de
qualsevol port espanyol. Menorca va ser ocupada pels britànics durant la guerra de
successió espanyola (1708), després passa a mans franceses (1756) i es recuperada per
Espanya (1782).
Tema 1

- Qué foren la Guerra de Successió i els Decret de Nova Planta? Assenyala'n algun
aspecte relacionat amb les Illes Balears.
La guerra de Successió espanyola va ser un conflicte bèl·lic del 1701 al 1714, es disputava
qui tenia dret al tron d'Espanya després de la mort del rei Carles I sense descendència.
Aquesta va enfrontar a Felip d’Anjou, de la dinastia borbònica i l’arxiduc Carles d’Àustria.
Aquesta guerra va ser un conflicte tant internacional com civil. És a dir, hi va haver una
guerra entre els aliats de Felip (França) i els de Carles (Anglaterra i els Països Baixos) per
por de perdre l’equilibri europeu i una guerra civil entre la corona de castella i la d'Aragó.
Les illes estaven a favor de Carles. La guerra va finalitzar amb la victòria de Felip V, que es
va convertir en rei d'Espanya, Felip V sobre la corona d’Aragó aquest va implantar els
Decrets de Nova Planta sobre tots els territoris,exceptuant el País Basc i Navarra, per tal de
centralitzar el poder i unificar l’Estat. Aquests consistien en l’abolició de qualsevol institució
de la Corona d’Aragó i substituir-les per les de Castella. També va introduir canvis en el
poder i en l’economia. Es van anar introduint a mesura que s’anaven conquerint territoris:
primer València (1707), després Mallorca (1715) i finalment Catalunya (1716).

-Que entenem per Antic Règim, quines característiques presentava a l'Espanya de

finals de s. XVIII-començaments de s.XIX i per quin motiu va entrar en crisi?

L’Antic Règim es refereix a un període històric que abasta desde l’Edat mitjana fins el
S.XVIII.Es caracteritza per l’organització social i política basada en la monarquia absoluta, la
societat es dividia en estaments (noblesa, clero, tercer estat). Aquest sistema es basa en el
principi de la jerarquia i desigualtat social, on el poder esta concentrat en les mans del rei i
la noblesa. A Espanya, majoritàriament la població vivia en zones rurals i es dedicaven a
l’agricultura, les ciutats eren poc poblades. A més, la taxa de natalitat era altai l’esperança
de vida era relativament baixa. L’economia es basava en l'agricultura (cultius de blat, raïm,
seda), la manca de desenvolupament industrial limita el creixement econòmic, a part, el
comerç exterior estava restringit, això va dur a una dependencia económica del camp. La
societat estava dividida en estaments, la noblesa i el clero tenien privilegi i poder, i la resta
eren campesins i no tenien dret. L'accés a l'educació o mobilitat social erene limitats.
Espanya era una monarquia absoluta, el rei tenia tot el poder polític i prenia les decisions
sin tenir en compte a ningun altre poder, no existia una separació clara de poders, el
sistema polític estava marcat per la corrupció i el favoritisme, això contribueix el descontent i
condueix a la crisis política d’Espanya. Els principals motius d’aquesta crisis és l’impacte de
la revolució francesa (inspira idees revolucionàries i llibertàries en la societat espanyola),la
invasió napoleònica d’Espanya va desestabilitzar el sistema polític y social. Hi va haver un
descontent generalitzat degut a les desigualtats socials i econòmiques, així com la corrupció
i opressió en el govern.

- Compara la Constitució de 1812 i l'Estatut de Baiona.

CONSTITUCIÓ ESTATUT DE BAIONA

sobirania nacional compartida entre el rei i les corts

divisió de poder les corts no tenien iniciativa legislativa

- legislatiu: corts Monarquia era limitada i hereditaria, el rei
- executiu: rei ha de tenir un ministeri, el parlament i el
Tema 1

- judicial: tribunals consell de l’estat

unicambral corts estamentals

conte els drets i deures del ciutadà conte el reconeixement d’alguns drets
fonamentals

- Explica les diferències entre liberalisme i absolutisme i assenyala com es va establir

el règim liberal a L'Espanya del segle XIX.
Una constitució (aprobada por el pueblo o representants) és una llei fonamental que
estableix l'organització de l'Estat, els drets i els deures dels ciutadans i els poders i funcions
del govern.Per altra banda, una carta atorgada és una norma concedida pel monarca sense
el consentiment del poble. La sobirania nacional s'atribueix a la nació com un tot i es
manifestava a través d'una constitució, en canvi la sobirania popular es basa en la voluntat
directa del poble. El liberalisme va ser un moviment que va afectar tots els àmbits, que
defensa el desenvolupament de la llibertat personal individual com a forma d'aconseguir el
progrés de la societat. Per contra, la idea absolutista és que el governant, en aquest cas el
monarca, no tingui cap mena de limitació de tipus jurídica a exercir el poder.
Espanya inicia el s. XIX amb un règim absolutista, però acaba amb un règim liberal, aquest
va tenir lloc entre 1812 i 1833, cosa que dificulta el regnat de Ferran VIl a causa del
liberalisme i degut a alguns períodes com el trienni liberal. Va estar marcada per tres
guerres civils (les guerres carlines) i una inestabilitat política a causa d'una intromissió per
part de l'exèrcit en aquesta. Per ser més precisos, la Guerra del Francès al costat de les
corts de Cadis i la constitució del 1812 (monarquia constitucional com a forma de govern,
divisió de poders i limitacions al monarca, entre d'altres) però, Ferran VII restaura
l'absolutisme que acaba amb el Trienni Liberal (1820-23), on els liberals aconsegueixen fer
entrar en vigor la constitució de 1812. Anys més tard l'absolutisme torna a guanyar per la
intervenció de la Santa Aliança i Ferran VII torna a ser coronat rei (Dècada Ominosa,
1823-33).

- Què va ser la Guerra del Francès? Explica'n algun aspecte relacionat amb les illes
balears.
La guerra de la Independencia va ser la major conseqüência de l'ocupació dels
francesos als territoris espanyols. On va començar amb la proclamació per part de Napoleó
de Josep Bonaparte com a rei d'Espanya, ja que els dos possibles reis espanyols (Carles IV
i Ferran VII) es trobaven a Baiona en busca de l'ajuda del propi Napoleó per resoldre els
seus conflictes per la corona i, finalment, van abdicar a favor de Bonaparte. Sumat a això,
podem afegir que l'altra causa de la guerra va ser el tractat de Fontainebleau, firmat per
Manuel Godoy l'any 1807, el qual, primerament, donava permís a les tropes franceses per
travessar Espanya i atacar Portugal. Finalment, no va ser així, ja que les tropes de Napoleó
no van atacat Portugal, sinó que van ocupar Espanya. Recapitulant, les causes de la guerra
del Francès van ser la proclamació de Josep Bonaparte com a rei i l'ocupació dels francesos
a Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb victôria de la resistència espanyola i Ferran
VII va ser proclamat rei.
Respecte a les Illes Balears, la noticia de la guerra del Francès va arribar amb retard ja que
aquestes mai van arribar a ser ocupades per Napoleó. Les Balears van tenir una funció de
rereguarda, com ara hospitals per els soldats ferits, facilitar homes i recursos per a la guerra
i esdevenir lloc de reclusió dels presoners francesos, en concret la illa de Cabrera.
Tema 1

- Elabora un esquema amb les conseqüències demogràfiques, socials, econômiques i

culturals principals de la guerra del francès.
Societat: moderna/reaccionària
Demogràfiques→ disminució de la població, pèrdua de vida i el desplaçament de la
població. La guerra va generar alt nombre de morts i ferits, així com la destrucció de ciutats
i pobles.
Econòmiques→ la producció Agrària va quedar desfeta i la industrial colapsada. Es va
paralitzar el comerç i el transport. Amb els processos d’independència de les colònies
disminueix els ingressos de l'estat.
Socials→ Durant la guerra es van produir diverses crisis que va provocar l'empobriment de
la població, pèrdues de vida, destrucció d'infraestructures, Això provoca un sentiment de
descontentament i desconfiança a la societat la qual cosa va ser aprofitada per sectors
conservadors per fomentar una actitud reaccionaria i resistir-se als canvis polítics socials
proposats per la il·lustració.
Culturals→ també es va produir una pèrdua i destrucció de obres d'art i patrimoni cultural,
No obstant, la il·lustració va promoure Noves idees i valors basats en la raó i la ciència,
això va conduir el sorgiment de societats científiques, la creació d'institucions culturals I el
Foment de l'educació. això va conduir al desenllaç del pensament crític i la difusió del
Coneixement en la societat espanyola.

- Elabora un esquema amb les diferents etapes del regnat de Ferran VII.
Tema 1

- Quan va tenir lloc l'emancipació de les colònies espanyoles d'Amèrica: Quines foren
les causes i conseqüêncies d'aquest esdeveniment?
L'emancipació de les colònies espanyoles a Amèrica van iniciar de forma sobtada durant la
Guerra del Francès i va acabar amb el regnat de Ferran VII (1814-1833). Això transcorre en
tres fases diferents: 1a fase (1808-1814); apareix la idea d'emancipació i guerres civils entre
americans, 2a fase (1814-1820) i la 3a fase (1820-1824); on pensaven que la idea de
liberalisme apaivagava les idees de la independència. El descontentament dels criolls, les
limitacions del lliure comerç. També, hi va haver una demanda de alliberació econòmica i
política que reflecteix el liberalisme independentista. La independència dels EEUU
juntament amb la invasió napoleònica a la península: és el que porta a aquesta
emancipació. Van sorgir nous països independents Amèrica llatina. Espanya va perdre el
control sobre les colònies i això afecta el comerç i recursos. D'altra banda, a part d'aquesta
independència, s'emporta la creació de juntes i autonomies.

Temes
•La guerra del Frances o guerra de la Independência (1808-14): concepte. Els
aspectes polítics: les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La guerra de la Independencia va ser la major consequência de l'ocupació dels francesos
als territoris espanyols. Tot va començar amb la proclamació per part de Napoleó de Josep
Bonaparte com a rei d'Espanya, ja que els dos possibles reis espanyols (Carles IV
i Ferran VII) es trobaven a Baiona en busca de l'ajuda del propi Napoleó per resoldre els
seus conflictes per la corona i, finalment, van abdicar a favor de Bonaparte. Sumat a això,
podem afegir que l'altra causa de la guerra va ser el tractat de Fontainebleau, firmat per
Manuel Godoy l'any 1807, el qual, primerament, donava permís a les tropes franceses per
travessar Espanya i atacar Portugal. Finalment, no va ser així, ja que les tropes de Napoleó
no van atacat Portugal, sinó que van ocupar Espanya. Recapitulant, les cause de la guerra
del Francès van ser la proclamació de Josep Bonaparte com a rei i l'ocupació dels francesos
a Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb victòria de la resistência espanyola i Ferran
VII va ser proclamat rei.
Durant la guerra, la Junta Central o Junta Suprema va reconèixer a Ferran VII com a rei
legítim i, a causa de la seva absência, va assumir el poder. Aquesta Junta Central va
convocar les Corts de Cadis el gener de 1810, formades per eclesiàstics, nobles i burgesos
de diferentes ideologies: liberals i absolutistes. L'objectiu d'aquestes corts va ser exercir el
poder mentre que el rei Ferran VII estava a França. Es constituien d'una sola cambra i la
sobirania residia en un conjunt de ciutadans. Les Corts va iniciar el canvi de l'Antic Règim
per un estat liberal amb la supressió de les senyories jurisdiccionals, la liberalització del
treball i la abolició dels gremis, l'abolició de la Inquisició i la Constitució de Cadis de 1812,
coneguda com "La Pepa"
Els principals punts de la Constitució de 1812 eren la defensa i la declaració dels
drets dels ciutadans, com la igualtat davant a llei o el dret a la propietat. També es va
implantar una sobirania nacional on hi participaven els ciutadans de l'actual Espanya
juntament amb hispanoamérica; una nova estructura estatal, la monarquia constitucional
parlamentària, la qual divida els poders judicial (tribunals), legislatiu (sufragi universal
masculi) i executiu (Corts i Rei). Va haver-hi una reorganització de l'administració provincial i
local, una reforma a la hisenda, la creació de l'exèrcit nacional, un ensenyament públic
obligatori i, finalment, el reconeixement dels drets de la religió catôlica.
Tema 1

• La guerra del Francés o guerra de la Independência (1808-14): concepte i etapes

(evolució militar).
La guerra de la Independencia va ser la major conseqüència de l'ocupació dels
francesos als territoris espanyols. Tot va començar amb la proclamació per part de Napoleó
de Josep Bonaparte com a rei d'Espanya, ja que els dos posibles reis espanyols (Carles IV
i Ferran VII) es trobaven a Baiona en busca de l'ajuda del propi Napoleó per resoldre els
seus conflictes per la corona i, finalment, van abdicar a favor de Bonaparte. Sumat a això,
podem afegir que l'altra causa de la guerra va ser el tractat de Fontainebleau, firmat per
Manuel Godoy l'any 1807, el qual, primerament, donava permís a les tropes franceses per
travessar Espanya i atacar Portugal. Finalment, no va ser així, ja que les tropes de Napoleó
no van atacat Portugal, sinó que van ocupar Espanya. Recapitulant, les causes de la guerra
del Francès van ser la proclamació de Josep Bonaparte com a rei i l'ocupació dels francesos
a Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb victòria de la resistência espanyola i Ferran
VII va ser proclamat rei.
Primerament, va ocórrer el desplegament de les tropes napoleòniques situades a la zona
nord i es va produir un intent de conquesta de Girona, Tarragona i Saragossa. Els francesos
no esperaven una forta resistència per part del espanyols, però no va ser aixi. A més, Josep
I no va aconseguir mantenir la ciutat de Madrid. La derrota a Bailén dels francesos va
provocar que Napoleó decidís involucrar-se a la guerra personalment i va passar a controlar
gairebé tot el territori a la tardor de 1808 amb l'ajuda de 250.000 soldats francesos més.
Però un dels territoris que no van ser ocupats pels francesos va ser Cadis des de on es va
començar a fer una resistencia popular contra els francesos amb l'ajuda de les forces
britàniques. Això, sumat a que els francesos van començar a donar més importância a les
intervencions a Rússia després de la derrota del Arapiles l'any 1812, va ajudar a que el front
patriòtic (format per la noblesa, el clergat, els il·lustrats, els liberals i el poble), amb l'ajuda
anglesa, iniciés la recuperació dels territoris.

Finalment, la guerra va acabar amb el Tractat de Valençay l'any 1812, amb el qual es va
pactar la pau a canvi de que els francesos abandonessin Espanya i és reconeixés a
Ferran VII com a rei espanyol.

• El regnat de Ferran VII (1814-33). Concepte i etapes: restauració de l'absolutisme

(1814-20), Trienni Liberal (1820-23) i Ominosa Década o Década Absolutista (1823-33).
Amb el tractat de Valençay, Ferran VII va tornar al tron espanyol. Els liberals espanyols
tenien l'esperança de que aquest apliques la Constitució de 1812 de caire liberal.
ja que consideraven que era la forma de fer una reforma i modernització necessàries per
progressar com a nació-
Aquest no va complir les expectatives dels liberals i el primer que va fer al arribar al poder
l'any 1814 va ser restaurar un règim absolutista protagonitzant un cop d'Estat amb el suport
de la noblesa, el clergat, el poble i la Santa Aliança i fent ús del Reial Decret del 4 de maig
de 1814, el qual anul lava la Constitució i els decrets de Cadis. Així, es tornava a
'absolutisme i es va iniciar la persecució del liberals i la restauració d'antigues institucions,
com el régim feudal o la Inquisició.
La situació d'Espanya durant l'arribada de Ferran VII era catastrófica, ja que el país es
trobava en una situació nefasta després de la guerra, sumat a l'inici de la independência de
les colônies americanes, cosa que va afectar molt negativament a l'economia. El govern
absolutista no va aconseguir fer una recuperació de l'Estat i va començar a haver-hi una
conflictivitat social, ja que es considerava que el model polític de l'Antic Règim havia quedat
Tema 1

desfasat. Això va provocar el sorgiment d'una oposició formada per la burgesia liberal, una
part de la pagesia i una part de l'exèrcit. Aquesta va protagonizar varis pronunciaments com
el d'Espoza i Mina (1814), el de Porlier (1815) o el de Lacy (1817). Però no va ser fins l'1 de
gener de 1820 que el pronunciament del Coronel Riego va obligar a Ferran VII a acceptar el
régim constitucional.
Aquí va començar el trienni liberal (1820-1823). Ferran va reinstaurar el régim liberal i va
nomenar un nou govern i va convocar eleccions. Les Corts liberals van restaurar les
reformes de Cadis, però les van fer un poc més moderades. Durant aquest període hi van
haver varis camps d'actuació. Un d'ells va ser l'agricultura, la qual es va veure reformada
amb la liquidació del feudalisme. Uns altres van ser la indústria i el comerç, que es van
liberalitzar. També es va modernizar la política administrativa. L'ocàs del Trienni liberal es va
produir a causa de l'oposició del rei, ja que era de ideologia absolutista, que va intentar
paralitzar moltes reformes amb el seu dret de veto i va cercar suport de les potències
absolutistes europees. A això s'hi va sumar la oposició de la gran part de la pagesia, que
van veure que a seva situació no va millorar i el descontentament de la noblesa i el clergat
per les reformes, que van afavorir els aixecaments absolutistes. Dins els liberals també hi va
començar; a haver conflictes, ja que n'hi havia que pensaven que s'havien de fer reformes
prudents (moderats) i n'hi havia que volien fer reformes més radicals (exaltats). El trienni
liberal va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança l'any 1823, amb la qual Ferran VII
va tornar a l'absolutisme.
El regnat de Ferran VII va acabar amb la Dècada Ominosa (1823-1833) on es va restaurar
l'absolutisme i amb això es va produir una forta repressió contra els liberals i es van anul·lar
les reformes del trienni liberal. Així i tot, Espanya estava sotmesa a una pèssima situació
econòmica agreujada per la pèrdua de les colônies americanes. És per
això que el rei va acudir a l'ajuda de la burgesia moderada, els quals van posar un aranzels
proteccionistes per les manufactures catalanes i van nomenar a ministres propers als
sectors moderats. També es va recuperar l'ús del despotismes il lustrats, la qual cosa no
va agradar ni als liberals ni els absolutistes. Els primers demanaven més reformes i més
profundes, mentre que els segons volien més poder pels absolutistes, més repressió pels
liberals i el retorn de la Inquisició. Aquests van tenir el suport de Carles Maria Isidre, qui era
germà del rei i futur hereu de la corona degut a la llei sàlica. Aquests van protagonitzar
aixecaments com Els Malcontents a Catalunya l'any 1827, però tots va ser reprimits pel rei.