HISTÒRIA DE ESPANYA

TEMA 1.Monarquia de Carles IV i canvi de segle.

1.1. Antecedents: segle XVIII

S.XVIII segle de la Il·lustració “SEGLE DE LES LLUMS”

Els Borbons eren la dinastía regnant a Espanya despres de la guerra de successió.

Esta guerra es va producir arran de la mort sense descendencia de Carles II.

Aquesta mort genera una guerra europea entre els Habsburg d’Àustria i els Borbons regnants a
França (Lluís XIV)

Guerra peninsular, la corona de Castella (partidaria dels Borbons) contra la Corona d’aragó
(partidaria dels Àustries)

Aquesta guerra va tindre dos vessants: el vessant continental: que es genera una rivalitat entre
França i Regne Unit; un vessant peninsular Castella sotmet a Aragó a prerrogativas.

La victoria militar de la Corona de Castella converteixa Felip d’Anjou com 1er rey Borbó de la
Monarquía Hispánica.

Aspectes i consequencies.

- Els Borbons partidaris de l’absolutisme i centralització. Imposen les normes a la força.

Testament de Carles II successor a Felip de Borbó
- Els Àustries partidaris de respectar els furs i les institucions própies. No accepten el
testament com vàlid.
- La victoria de Castella va suposar la eliminación dels furs i les institucions própies de la
corona d’aragó. Borbons establir normes a la força. Uniformització política i
administrativa = guerra d’annexió i de conquista.
- Els Borbons respectaven els furs bascos i navarresos, ja que els van apoyar a la guerra
de successió.

1.2 La Il·lustració
Moviment filosófic i cultural va expandir-se per Europa a Mitjans del s.XVIII i fins al S. XIX.

(Anglaterra,Alemanya, França)

Els il·lustras eren crítics amb la tradició, la superstició i la religiositat tradicional

Les idees il·lustrades foren l’origen de revolucions liberals

Il·lustració liberalisme com una doctrina económica i políca.

John Locke teoría política que defensava la divisió de poders.

Montesquieu a L’esperit de les lleis deixaba clar la separació dels 3 poders:m l’executiu,
legislatiu i el judicial.

Aquesta teoría va ser fundamental per a demolir estructures de idees de l’absolutisme

monàrquic  Monarca absolut tot el poder.

Absolutisme doctrina política a on l’Antic Régim i la legitimitat del poder del rei era donada per
Déu.

Adam Smith pare del liberalisme econòmic.

Les idees il·lustrades van influir sobre la societat española provinent de França

Il·lustrats espanyols Feijoo, Jovellanos, Campomanes.

1.3 El despotisme il·lustrat de Carles III

Carles III va heretar el tron de Ferran VI. Regnat caracteritzat per l’aplicació de les idees de la
Il·lustració.

Fets importants:

- Il·lustats davant els ministeris

- Expulsió dels jesuïtes de la Monarquia Hispanica
- Mesures d’avançs econòmic i educatiu
- Motí de Saquillace.
- Societats Economiques d’Amic del País  institucions de sabis il·lustrats i economistas.

Carles III va ser un clar despota Il·ustrat. El despotisme il·lustrat va ser un vessant de la
Il·lustració.

Objectiu de la política era consolidar al sistema absolutista.

1.4 Carles IV i la revolució Francesa

Carlos IV retira del poder als ministres il lustrats del seu pare Carles III, i va posar a gent de
confiança(amics)

Davant el poder (executiu) va posar a Manuel Godoy, militar, i plebell. Godoy va dirigir el
govern, amb la oposició Dels sector priviliegiats,clase nobiliaria i al clergat. Aquests sectors
veuen a Godoy com un arribista.

El princep Fernando era un rival de Godoy. Aliança amb Napoleó.

1.5 La crisis interna de la monarquia

Carles IV es va vore desbordat amb la revolució Francesa i va prendre dues decisions
fonamentals.

- Congelar les reformes Dels ministres ilustrats

 - Declara la guerra a França amb una revolució en coalició de monarquies europees
absolutistas.

Carles IV va iniciar la crisi de l’Antic Regim. Per el rebuig a les idees ilustrades i al reformisme
que va desembocar a un govern personalista i despótic.

A)La política de Godoy

Carles IV va confiar el poder a Godoy per la desconfiança del monarca ilustrats del
celcles nobiliaris.
Godoy va generar un odi per l’alta noblesa i de l’Esglesia. Cal sumar el odi del princep
hereu Fernando que veía a Godoy com un rival.
Godoy va iniciar les reformes interiors que van Fer que aumentará l’animadversió dels
cercles de poder Dels priviliegiats;
- Desamortització de terres eclesiástiques
- Reducir l’activitat de la Inquisició
- Promocionar l’activitat de les Societats Economiques d’Amics del País.
- Potenciar la protecció d’artistes i d’intel lectuals.

Amb la aliança de Espanya en França, Espanya va entrar en guerra amb Regne Unit.

En la batalla de Trafalgar , l’armada británica contra l’armada franc-espanyola que va

quedar destrozada la seua flota.Aço va provocar el retorn a una crisis económica en
intentar reconstruir la flota naval.

B) El Motí d’Aranjuez
Carles IV i Godoy signen amb Napoleó el Tractat de Fontaineblau, que consistía en
permetre a les tropes de Napoleó accedir per Espanya per a atacar a Portugal, amb la
condició de que despres es dividirien Portugal en dos parts i donarien un principat per
a Godoy.
Amb els francesos ja instalats a Espanya es va iniciar el Motí d’Aranjuez dirigit per la
noblesa palitina y el clergat. Aço consistía en la destitució de Godoy i l’abdicació de
Carles en el seu fill Fernando.

1.6 Context europeo: la revolució Francesa i les seves

consequencies.
Al 1789 va iniciar la Revolució Francesa. Va exclatar tot arran la convocatoria Dels Estats
Generals per parte de Lluís XIV.

En aquests Estats Generals el 3er estar va revoltar contra el rei, i es va considerar com a
Asamblea Nacional.

Congres de Viena, es va configurar la Santa Aliança.

TEMA 2. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA I EL REGNAT
DE FERRAN VII (1808-1833)
2.1 Causes de la gguerra.
Principal causa de la guerra va ser la invasió de les tropes napoleòniques Dels territoris de la
monarquia hispánica.

2.2 Característiques i desenvolupament del conflicte.

A) La monarquia de José Bonaparte.
Despres del Motí d’Aranjuez , Carles IV va Demanar Ajuda a Napoleó per tal de recuperar el
tron que lo va arrebatar el seu fill. Amb la feblessa de la Monarquia hispánica va decidir fer-se
amb el tron.

Carles IV i Ferran VII van ser cridats per Napoleó per a la seua reconciliació. Napoleó els va
obligar a la abdicació en la seua persona. Napoleó nombre Rei d’ Espanya al seu germa José
Bonaparte. Corts a Baiona a on es crea una nova Constitució.

José Bonaparte amb un escàs suport de la Societat espanyola, va intentar acabar amb l’Antic
Régim a Espanya.

Desamortitzar les terres del clergat, desvincular als mayorazgos i va legislar el fi del règim
senyorial.

L’Estatut de Baiona va establir la igualtat Dels espanyols davant la llei, va imposar un sistema
d’impostos igualitaria, el lliure accès als carrecs públic.

Aquest estatut va ser una carta atorgada, no una constitució. Va ser imposada per José
Bonaparte mées que un conjunt de lleis elaborades pels representantes del poble.

Amb José Bonaparte es va abolir la Inquisició i va iniciar la reforma de l’administració. Sistema

liberal imposar a través d’un govern autoritari. Amb els francesos es por dir que va ser la 1ra
experiencia liberal i es va iniciar la destrucció del règim senyorial a Espanya.

B) L’inici de la guerra: resposta popular

Alçament popular es va produir el 2 de maig de 1808

El poble de Madrid contra els francesos.

Juntes d’Armament i Defensa

Dues formes de frenar l’avanç Dels francesos: la guerrilla i els setges.

La guerrilla (50-70 membres) va ser la manera espontánea i popular de resistència de l’avanç

de l’invasor.
 C) Bàndols i divisió social.
La invasió francesa va provocar la fallida del model social, polític i económic de
l’Antic Règim.
Diferents posicions de la població
- Afrancesats. Espanyols que es posicionen a favor de la presencia francesa.
- Front patriótic. Gran majoría de la la població es va oposar a la invasió. Gran part de la
població donava suport a aquest moviment.
D)Desenvolupament de la guerra
Per la resistencia de ciutats com Girona i Saragossa, a banda de la guerrilla van posar a
Napoleó davant un escenario conflictiu. Derrota de les tropes franceses a Bailén per
part de les tropes espanyols.

La guerrilla es va quedar com l’unica força de resistència efectiva.

1812 la guerra es va Fer desfavorable per als francesos a causa de la campanya a

Rússia.

Aquesta circunstancia la van aprofitar les tropes espanyoles, secundades per l’exercit
británic de Wellington, que van derrotar als francesos en les batalles de Arapiles,
Victòria.

Napoleó en 1813 va declarar el fi del conflicte amb el Tractat de Valençay.

Es repren la figura Dels Borbons en Ferrán VII.

2.3 Les Corts de Cadis (Unica ciutat d’Espanya no ocupada pels francesos)

A) Procés de formación de les corts.

1812- Constitució.

Junta Central Suprema aquest organismo fa a Ferran VII rei legítim Máxima autoritat.

La Junta Central va ser qui va convocar les Corts amb l’objectiu de reorganitzar l’Estat.

Al 1810 es va dissoldre desprès de la convocatoria de les Corts.

Aquesta convocatoria va iniciar amb la elección dels diputats.

Abanda de ser convocada a cadis per la no presencia francesa va ser per el ambien liberal de
la ciutat.

El sistema liberal es va anotar un 1er triomf amb una sola cambra.

Amb uns decrets previs a la Constitució es va aceptar el concepte de soberanía nacional:

conjunt de ciutadans en el que resideix el poder que després es expresat a les Corts pels
 representant elegits per sufragi universal masculi. Aquests diputats foren els encarregats de
fer-ne el primer text constitucional de la història d’espanya.

B) Constitució de 1812
Promulgada al 1812. L’esperit liberal fou impregnat a la Carta Magna.

En ella esta el Compromís entre els sectors de la burgesia liberal i els absolutistes:

1º.- Reconeix els drets de la religió católica: estat confesional. La religió es oficial de l’estat.

2º.- Declaració dels drets del ciutadà.

3º.- La nació es defineis com el conjunt de ciutadans.

4º.- La constitución defineix una monarquia amb el poder limitat: monarquia parlamentaria.

5º.- Divisió de poders molt clara (Montesquieu):

- Poder legislatiu. Per a unes Corts unicamerals amb amplis poders. El Sistema electoral
seria a través de un sufragi universal masculí i indirecte.
- El monarca és el cap de l’executiu. El poder del rei está controlat per les Corts.
- El poder judicial seria exclusivamente dels tribunals. Jutges independents.

6º.- Amb aquesta Constitució es van establir els principis bàsics d’un Estat de Dret.

7º.- Trets interessants:

- Reorganització de l’administració.
- Reforma del sistema d’impostos.
- Creació d’un exèrcit nacional.
- Sistema d’ensenyament primari públic i obligatori.
- La igualtat jurídica i l’inviolabilitat del domicili.
- Llibertat d’impremta per a llibres no religiosos.
- Principis d’una societat moderna amb drets I principis.

C) Conseqüències de la labor desenvolupada a Cadis

La Constitució de Cadis es un exemple de constitución liberal.

Acceptava el sufragi universal masculi i amplia garantía de Drets.

Va generar lleis i decrets per a eliminar les traves de l’Antic Règim en les qüestions
econòmiques,socials i polítiques.

Principal objectiu va ser el de ordenar l’estat com un règim liberal.

2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833)
A) El retorn a l’absolutisme (1814-1820): Sexenni
Absolutiste
Ferran VII abandona el país sent un monarca absolut, habia de tornant sent un monarca
constitucional.

Fernando havia de tornar amb la reinstauració de l’ordre feudal.

Manifest dels Perses: document fonamental a través del qual els absolutistes li encomanaven
al rei a destruir la labor desenvolupada a Cadis.

Pronunciaments militars liberals. Intents de restaurar el liberalismo. Aquestos van fracasasar

per la indiferencia de la población.

B)Trienni liberal (1820-1823)

Rafael Reg  proclama la Constitució de 1812

Davant la passivitat de l’exèrcit el rei es va convertir en un monarca constitucional i va aceptar

les lleis elaborades a Cadis. Aixina lliberant als presos liberals.

Milicia Nacional com a cos format per ciutadans per tal de defensar la constitució i el
liberalisme.

Fernando busco la alianz con las grandes potencias absolutistas.

Aquesta etapa del liberalisme es va veure dividida en dues faccions:

- Els moderats: defensaven les reformes. Eren els representats de l’alta burgesia.
- Els exaltats: partidaris d’accelerar les reformes i enfrontar-se al monarca. Partidaris
d’aplicar les decisions de Cadis. Representants dels sectors Mitjans de la burgesia,

Intel·lectuals, societat urbana.

C)La década ominosa (1823-1833)

Aquest període es caracteriza per la volta a l’absolutisme i l’Antic Régim.

El final del Trienni es va producir per la intervención de les potencies absolutistes europees.

Greus problemes econòmics a Hisenda Real. Perdua de les colonies americanes.

D)El conflicte dinàstic.

La lei Sàlica, imposada per Ferran VII a Espanya, prohibia l’accès d’una dona al tron.
Ja que nomès había tingut filles dones, al 1830 va convocar la Pragmàtica Sancio que
derogava aquesta Llei.
Espanya es va dividir en dos els partidaris d’Isabel i els partidaris de Carlos (els carlistes)
Els seguidors de Carlos eren defendors de la tradició, oposats al liberalismo.
Per el contrari els isabelins es van aproximar al liberalismo, defensant l’establiment d’un
govern de caracteristiques reformistes.

1833 mort de Ferran VII dona lloc a una llarga i dura guerra civil.
En el seu testament havia reafirmat a Isabel com hereua. Aquestes accions van provocar
un alçament absolutista al nord d’Espanya (país Basc), iniciant aixina la 1ra guerra
carlista.

2.5 La independencia de l’america española

A)Les colènies Hispàniques a la fi del S.XVIII

B) El procés d’independència
C) Les conseqüències de la independencia colonial