Esquemes Histc3b2ria Despanya Segle Xix

ESQUEMES
Història d’Espanya – Segle XIX
ÍNDEX
La Monarquia Hispànica i Catalunya a la segona meitat del segle XVIII p. 3

Espanya davant la Revolució Francesa (1789 - 1808)
La invasió napoleònica i la Guerra del Francès
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
El regnat de Ferran VII: absolutisme i liberalisme
La independència de les colònies americanes
La fallida de la Hisenda i la qüestió dinàstica
La configuració de l'Estat liberal a Espanya (1833-1874) p. 13

Les Regències i La Primera Guerra Carlina
L'inici de la revolució liberal i la desamortització
Els corrents ideològics del segle XIX: el liberalisme
L'època del govern del moderats i la crisi del règim
El Sexenni Democràtic (1868-1874) p. 23

La Revolució de 1868
La Monarquia d'Amadeu I de Savoia
La Primera República Espanyola i el final del sexenni
Transformacions agràries i procés industrialitzador (S. XIX) p. 27

La demografia espanyola i catalana del segle XIX
Transformacions i crisis en l'agricultura espanyola
Vapor i cotó a la indústria catalana
La siderúrgia i la construcció del ferrocarril
Proteccionisme o lliurecanvi: la política econòmica del XIX
Resum sobre l'Economia espanyola durant el segle XIX
Societat i moviments socials al segle XIX p. 39
Els canvis socials a les classes dirigents: nobles i burgesos
La transformació de les ciutats
HISTÒRIA D’ESPANYA – Segle XIX
El naixement de l'associacionisme obrer

Revolucionaris a Espanya: marxistes i anarquistes (I)
Revolucionaris a Espanya: marxistes i anarquistes (II)
L'època de la Restauració Borbònica p. 49

La Restauració i la Constitució de 1876
Les bases del sistema de la Restauració
La política del torn dinàstic i les seves oposicions
La Guerra de Cuba: el final d'un Imperi
Crisi i proteccionisme a finals del segle XIX
Orígens i consolidació del catalanisme polític p. 59

La Renaixença i els orígens del catalanisme polític
De Valentí Almirall a les Bases de Manresa
La Lliga Regionalista i el catalanisme conservador
Altres materials d'interès per a la Història d'Espanya dels segles XVIII i XIX
Arbre genealògic dels Borbons espanyols p. 65
Font: http://www.xtec.cat/~jcaste16/historia%20d%27espanya.htm
2
La Monarquia Hispànica i Catalunya a la segona meitat del

segle XVIII
La monarquia dels Borbons Manteniment d’un gran Imperi colonial al

a la segona meitat del XVIII continent americà i al Pacífic.
Carles III (1759 – 1788)
Carles IV (1788 – 1808) Plena vigència de la monarquia absoluta i de la
divisió estamental de la societat.
Economia fonamentalment agrària i rural, i

FACTORS DE CANVI manteniment de les relacions feudals.
A l’exterior A l’interior
 La Revolució Industrial a  Creixement demogràfic desigual i

Anglaterra (1780 ...) transformacions econòmiques.
 La Revolució Francesa  Política reformista de Carles III
(1789-1799) (“despotisme il·lustrat”)
Limitacions a la transformació social i econòmica d’Espanya
Immobilitat en el mercat de les terres de conreu (majoria de terres

vinculades i amortitzades). Rendiments agrícoles molt baixos i preus alts //
Introducció de nous conreus (patata, blat de moro ...).
Fort poder econòmic, social i ideològic de l’Església, contrària a la

introducció de qualsevol tipus de canvi en l’ordre establert.
Economia agrària de subsistència, caracteritzada per una forta càrrega

impositiva, de tipus feudal, la concentració de la propietat i una important
proletarització (jornalers sense terres) i sense una orientació suficient de la
producció per al mercat.
3
Les transformacions a Catalunya
La població catalana es va duplicar durant el segle

Condicions favorables XVIII.
a les transformacions
econòmiques.
Creixement demogràfic més Aparició del

fort a Barcelona i a la zona fenomen migratori a
litoral. Catalunya.
Propietat agrària mitjana, de tipus emfitèutic, que permet una millora

dels rendiments agrícoles. (incentiva la inversió per part dels
propietaris emfiteutes).
Orientació de la producció agrícola al mercat (sobretot, la vitivinícola),

que permet l’acumulació de capitals pel comerç amb Amèrica.
Tradició en la fabricació tèxtil de la llana. Ara, expansió de la indústria

tèxtil del cotó. Proliferació de fàbriques d’indianes que ocupen molta
mà d’obra i atreuen la immigració a les zones industrials.
4
Espanya davant la Revolució Francesa
França – 1789
Desastrosa situació de les finances + esperit il·lustrat + manteniment de formes polítiques
(absolutisme), socials (societat estamental) i econòmiques (feudalisme).
A Espanya, com a França, governava la

Maig de 1789 – Esclat dinastia dels Borbons, en la figura de
de la Revolució Carles IV.
Francesa
Govern en mans del ministre Manuel

de Godoy.
Gir radical i democràtic de la
Revolució
1792 – 1794 - Etapa jacobina
Coalició internacional contra
la França revolucionària, per
El Rei Lluís XVI és guillotinat acusat de por a la seva extensió.
traïció.
Cessió de Santo Domingo a França ...

“Guerra Gran” d’Espanya contra
França (1793-1795), finalitzada amb la
Pau de Basilea (1795).
1796 – Pacte de Sant Ildefons
(d’aliança i subordinació a França)
Participació d’Espanya en el bàndol
francès.
Napoleó arriba al poder a França (1799)
Política de “bloqueig
continental” marítim contra
Anglaterra
Napoleó obliga a Espanya a

Coronació de Napoleó intervenir militarment a Portugal
com Emperador (1804) per garantir el bloqueig contra els
anglesos.
Batalla de Trafalgar (1805), on Espanya perd bona part de la seva

flota.
5
La invasió napoleònica i la Guerra del Francès
Espanya i França signen el Tractat de Fontainebleau (1807), pel qual Espanya

admet que un exèrcit francès entri al seu territori pels Pirineus amb l’objectiu
militar de la invasió de Portugal.
Març de 1808 – Motí d’Aranjuez.

Gener de 1808 – Les tropes La família reial prepara el seu trasllat al sud
napoleòniques inicien el seu peninsular. Es produeix un motí popular contra
desplegament pel territori Godoy.
espanyol.
El rei destitueix Godoy i després abdica en el

Les Abdicacions de Baiona. seu fill Ferran. Napoleó convoca ambdós a
Napoleó obliga a Ferran a Baiona per resoldre el conflicte creat.
retornar la corona al seu pare i
finalment a ambdós a cedir-la al
propi Napoleó.
Napoleó nomena nou Rei d’Espanya al seu

Napoleó convocà Corts a Baiona, germà Josep I Bonaparte.
on es proclama l’Estatut de La família reial espanyola es refugia a Roma,
Baiona, de signe liberal i excepte Ferran, que es queda a França.
modernitzador.
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es rebel·là contra els francesos i comença

la resistència violenta als invasors, que reprimeixen durament els moviments que
s’escampen per tot el país.
Josep I establí la seva capital, amb l’únic “Afusellaments del 3 de maig” –

suport de les tropes franceses, i d’una part de Inici de la rebel·lió a Madrid i
la noblesa cortesana i del funcionariat. posterior extensió a tot el Regne.
Una part dels funcionaris i dels

intel·lectuals van donar suport a Inici de la Guerra del Francès (1808 –
aquest nou règim de clar signe 1814)
liberal i il·lustrat: els
“afrancesats”.
6
Moltes d’aquestes Juntas

aconsegueixen enviar A partir del maig – juny de 1808, la resistència
representants a Cadis, única s’organitza en “Juntas Provinciales de
zona lliura a la península. Gobierno”, que només reconeixen a Ferran VII
com a rei legítim.
1810 – Les Corts de Cadis

L’Església va tenir un paper molt important en la
resistència des d’un punt de vista antiliberal i
tradicionalista.
 Setges de Girona o
de Saragossa.
 Partides armades de Es va produir una forta resistència popular i
“guerrillers” espontània a tot el territori, que va posar en entredit a
 Fidelitat de part de les tropes franceses i la seguretat del propi Josep I a la
l’Exèrcit a la causa seva Cort.
antinapoleònica.
A més, les tropes britàniques del gral. Wellington va

desembarcar a Portugal el juliol de 1808 i van atacar a
Napoleó des d’allà a Napoleó.
La inesperada resistència popular i les derrotes franceses al Bruc i a Bailén

obligaren l’emperador a ocupar-se personalment de la campanya espanyola i a
mantenir un important cos d’exèrcit per mantenir la monarquia del seu germà fins
el 1813.
7
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Monarquia de Josep I Bonaparte Mantinguda i assegurada per la

(1808 – 1813) permanència d’un exèrcit francès a la
Península.
GUERRA DEL Les tropes britàniques de Wellington van

FRANCÈS (o de la fustigar els francesos des de Portugal.
INDEPENDÈNCIA)
Col·laboració militar espanyola amb els britànics.

La guerra es basà
sobretot en la
resistència popular Partides de gent armada o “guerrilles”
Setges de ciutats com Girona o Saragossa
Organització de les “Juntas Provinciales”, que només reconeixien a Ferran com a

Rei legítim, per organitzar la resistència.
Formació d’un Consejo de Regencia degut

Formació de la “Junta Suprema a l’exili forçat del Rei Ferran VII.
Central” a Cadis, convertida en
Corts el 1810.
 Els absolutistes volen el retorn del Rei

Divisió del diputats entre segons l’Antic Règim.
liberals i absolutistes.  Els liberals volen instaurar una
monarquia constitucional.
Gener de 1812 – Annexió de Catalunya a l’Imperi Francès. Cooficialitat del

català (amb el francès)
Grans derrotes franceses a Rússia. Britànics i espanyols obtenen la victòria a Los

Arapiles (juliol de 1812)
Tractat de Valençay (finals de 1813) maig de 1814 – Napoleó reconeix Ferran

VII com a Rei d’Espanya i pacta la retirada de les tropes franceses que abandonen
Espanya (fins el maig de 1814).
8
Hegemonia dels liberals a les Corts, que van posar les bases d’una
monarquia liberal a Espanya per quan retornés el Rei.
19 de març de 1812
Es promulga la Constitució de Coneguda popularment amb el nom
1812 (la primera d’Espanya). de “La Pepa”.
Les Corts de Cadis van iniciar el camí per desmantellar l’Antic Règim,
suprimir el feudalisme i tots els obstacles que permetessin el desenvolupament
d’un règim liberal i capitalista a Espanya.
Inspirada en la Constitució Francesa de 1791. Constava de 384 articles,

agrupats en 10 Títols.
Determina com a forma d’Estat la monarquia hereditària en la persona

de Ferran VII de Borbó.
Estableix la separació de poders de l’Estat, i reconeix la sobirania

nacional.
Promulga la confessionalitat de l’Estat, centrada en la religió catòlica
Reconeixement de determinats drets fonamentals dels ciutadans: la

igualtat dels ciutadans davant de la llei, l’habeas corpus, la supressió de la
tortura ...
La nova Constitució havia de ser finalment sancionada pel rei Ferran VII quan
es produís el seu retorn per poder ser aplicada.
9
Absolutisme i liberalisme en el regnat de Ferran VII
Març de 1814 Retorn de El Rei s’havia de dirigir a Madrid per jurar la nova
Ferran VII a Espanya Constitució davant les Corts.
El Rei obté el suport militar dels sectors

absolutistes de l’Exèrcit.
Influència dels sectors més
reaccionaris de les Corts:
Manifest dels Perses
(14 d’abril de 1814) Decret de 4 de maig de 1814 – Es declara nul·la la
Constitució i tots els decrets de les Corts de Cadis
1a etapa del regnat de Ferran VII (1814-1820)

Plena restauració de l’absolutisme i dels principis de l’Antic Règim a Espanya.
A Europa, el Congrés de S’inicià un període de dura repressió contra els

Viena va crear la Santa diputats i líders liberals i d’alguns dels “herois” de la
Aliança, en defensa de guerra d’independència.
l’absolutisme.
Els grups d’ideologia liberal s’organtizen en “clubs” clandestins, de

tipus masònic per treballar a favor de la consolidació del
liberalisme.
1 de gener de 1820 – Pronunciamiento de

2a etapa (1820-23) Riego. El Rei es veu obligat a acceptar la
Trienni Liberal Constitució.
Es restaurà la Constitució de  Modernització de l’administració de l’Estat

Cadis de 1812 i s’inicien  Creació de la Milícia Nacional
àmplies reformes legislatives.  Inici de la supressió del règim senyorial
 Mesures liberalitzadores de la indústria i el comerç ...
10
Fortes oposicions a les reformes liberals

Intervenció militar de la Santa per part de la pagesia mes tradicionalista,
Aliança, amb la invasió dels “Cent dels estaments privilegiats (noblesa i
Mil Fills de Sant Lluís” Església) i del propi Rei.
Les Corts, amb els diputats

liberals, es refugien a Cadis però El Rei promet el “perdó” als liberals i
han de rendir-se davant l’Exèrcit assumeix el triomf dels invasors com
de la Santa Aliança. al propi.
3a etapa – 1823 – 1833

Segona restauració de l’absolutisme.
Nova i dura persecució dels sectors

Etapa coneguda amb el nom de la liberals, així com també dels sectors més
“Dècada Ominosa”, i fortament tradicionalistes.
marcada per la crisi final de
l’absolutisme.
Guerra dels “Malcontents” (1827)
Protagonitzades pels sectors més
tradicionalistes a zones com Catalunya,
Navarra, Aragó
La consolidació del procés d’independència de les colònies

americanes.
La fallida de la Hisenda i els greus problemes financers pel deute

acumulat.
El problema successori per la vigència de la Llei Sàlica.
11
La independència de les colònies americanes
A inicis del segle XIX, Espanya

mantenia encara un impressionant El poder militar i marítim
Imperi colonial al continent americà i d’Espanya no podia ja garantir
al Pacífic. el domini real sobre els
territoris ni impedir la creixent
activitat del contraban.
Des del sud dels actuals Estats Units i
Mèxic, l’Amèrica Central i gairebé
tota Amèrica del Sud (excepte el
Brasil i les Guaianes), i l’àrea del
Carib)
Dependència directa de la Corona
Espanyola.
Organització política en
La societat colonial hispano – Virregnats i Capitanies
americana es caracteritzava fer un
elevat grau de mestissatge, un fort
classisme de tipus racial i el
manteniment de l’esclavitud. El domini colonial de la Corona
Espanyola sobre els territoris americans
implicava:
Les explotacions agràries i mineres, i

l’activitat comercial havia portat a una  Exclusivitat per als
etapa de creixement econòmic i la peninsulars en els llocs de
formació d’una burgesia criolla govern.
autòctona il·lustrada.
 Importants traves a la
llibertat de comerç.
 Elevada fiscalitat.
Els criolls veien cada cop més la
dominació espanyola com un obstacle per
al seu desenvolupament econòmic.
 Exemple de la independència dels
Estats Units
 Interessos del Regne Unit sobre
Influència el comerç amb Amèrica.
 Idees de la Il·lustració Francesa.
Desig d’emancipació d’aquesta classe
criolla de la metròpoli espanyola.
12
EL PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA
1808 Invasió napoleònica. Buit de poder a Espanya. Creació de Juntas

similars a les de la Península.
1810 Aixecament independentistes a alguns Virregnats. Es proclama la

independència d’Argentina (1816, San Martín)
Ferran VII envia un exèrcit a reprimir els insurrectes, que no
1814 aconsegueix sufocar la definitiva pèrdua de Rio de la Plata
(Argentina).
Successives derrotes espanyoles donen pas a la independència de
1817- les repúbliques sud-americanes: Xile, Colòmbia (Sucre, Simón
21 Bolívar...). Independència de Mèxic (1821, Iturbe)
Definitiva derrota a Ayacucho, que portà a la independència de
Perú i Bolívia. L’Imperi espanyol a Amèrica es redueix a Cuba i
1824 Puerto Rico.
Fort impacte sobre l’economia

espanyola, per la definitiva A Catalunya, la desaparició de l’Imperi
interrupció en l’arribada de metalls i a Amèrica va provocar la repatriació de
impostos. persones (els indianos) i de capitals.
Alguns indians van retornar a Amèrica, però la majoria van

invertir els seus capitals en nous negocis a Catalunya, o els van
reorientar a Cuba
A mig termini, va suposar un impuls a la

industrialització catalana i a l’acumulació de capitals
del comerç cubà.
13
La crisi final de l’absolutisme a Espanya: la fallida de la Hisenda i la

qüestió successòria
Etapa de predomini absolutista, malgrat

1823 – 1833 que el Rei va confiar en alguns
Darrer període del regnat de ministres liberals moderats per intentar
Ferran VII sortir de la crisi financera de l’Estat
Van convergir diversos factors que van dur l’Antic Règim a la seva crisi
final, i que donarien pas a un procés per consolidar el Nou Règim liberal i
capitalista a Espanya.
LA FALLIDA DE LA HISENDA LA QÜESTIÓ SUCCESSÒRIA
DÈFICIT: quan les

La Hisenda Reial era incapaç d’equilibrar despeses són superiors
els pressupostos de l’Estat, i els dèficits als ingressos durant un
públics s’anaven acumulant any rere any. període llarg de temps.
Pèrdua de l’Imperi colonial americà: brusca caiguda en els ingressos

per impostos i paralització en l’arribada de metalls preciosos.
Manteniment dels privilegis fiscals de la Noblesa i del Clergat, que

estaven exempts de pagar impostos.
Elevades despeses de la Cort i de tipus militar, així com per la

progressiva burocratització administrativa.
Insuficiència d’un model econòmic feudal, on una majoria de la

població vivia a nivell de pura subsistència.
14
A més, l’abús de fórmules com el deute públic o els préstecs

exteriors havien creat una situació financera insostenible
que va arribar a la FALLIDA.
EL PROBLEMA DE LA SUCCESSIÓ DINÀSTICA AL TRON

D’ESPANYA
Felip V havia imposat la La Llei Sàl·lica, vigent encara en el regnat

LLEI SÀL·LICA, que de Ferran VII, deixava fora de la successió
impedia a les dones regnat a a les úniques dues filles que el Rei havia
Espanya. tingut amb la seva esposa Maria Cristina
de Borbó (les infantes Isabel i Luisa
Fernanda).
Aquest impediment legal donava la successió al germà petit del

monarca, el príncep Carles Maria Isidre, de tendència
ultraconservadora i partidari extrem de les formes pròpies de
l’Antic Règim.
La reina exercia una notable influència

La Reina va apropar-se als política sobre Ferran, que fou determinant per
sectors més liberals per la promulgació de la PRAGMÀTICA
assegurar la successió de SANCIÓ, que anul·lava la Llei Sàl·lica i
la seva filla Isabel, nomenava a Isabel com a Princesa d’Astúries.
nascuda el 1830.
Carles i els seus partidaris

Malgrat que Ferran VII va tornar a (anomenats carlins) no van
derogar la Pragmàtica Sanció, finalment acceptar mai la derogació de la
en el seu testament dictaminava que Llei Sàl·lica i van reclamar els
Isabel fos la propera Reina d’Espanya. seus drets dinàstics i el
manteniment de l’Antic Règim.
15
La Regència i la Primera Guerra Carlina

El mateix dia de la coronació d’Isabel, el germà de
Ferran, el príncep Carles Maria Isidre, que no Manifest d’Abrantes
acceptava la derogació de la Llei Sàlica,Laesnova
proclama (Portugal)
1833 – Mort del rei Ferran reina Isabel II tenia 3 anys d’edat. La
Rei
VIId’Espanya.
i proclamació de la seva seva mare, la reina Maria Cristina, és
filla Isabel com a reina confirmada com a Regent.
d’Espanya.
Alta noblesa Els isabelins o cristins Esclat de la Primera Guerra
Exèrcit pretenien iniciar la Carlina (1833-1839)
Funcionariat liquidació de l’Antic
ETAPA DE LA MINORIA
Burgesia RègimD’EDAT
i una viaD’ISABEL
envers II
L’ÈPOCA
Centre i sudDE LES REGÈNCIES
una economia liberal i
La guerra suposava un
d’Espanya capitalista.
enfrontament entre dues
Zones
Regència de Maria Cristina de Borbó formes de concebre l’Estat i la
industrialitzades
(1833 – 1840) monarquia.
------------------
Església Els carlins eren
Petita noblesa tradicionalistes,
rural  Forta inestabilitatantiliberals, foralistes
política. i
Successió de governs de signe liberal moderat i
Part del partidaris de
liberal progressista: Cea Bermúdez (1833 – 34), Martínez de la Rosa (1834
camperolat basc, l’absolutisme
– 35), Conde de Toreno i del paper Mendizábal (1835
(1835), ELS– FETS DE LA
36), Isturiz (1836),
català, llevantí i predominant
Calatrava (1836 – 37) ... de GUERRA
aragonès ... Etapa fortament
l’Església.marcada per la Guerra Carlina, amb moments àlgids
com l’expedició del pretenent Carles a Madrid el maig de 1837.
 Presència contínua dels “pronunciamientos” militars, com el dels
“sergents” de La Granja l’agost de 1836, que va provocar la caiguda del
Els carlins s’organitzaren en un exèrcit comandat per
govern.
Zumalacárregui i amb una Cort a Estella. El fracàs del
 Política centralista i uniformitzadora, com laLadivisió Guerra del
al Nord
territori
setge de Bilbao (1835) i de l’expedició a Madrid (1837) (País Basc i a
espanyol en 49 províncies el 1833.
portaren a la derrota davant el general liberal Navarra).
 Importants aldarulls socials i de caràcter obrer (com a Barcelona, amb la
Espartero.
crema de la fàbrica Bonaplata, el 1835)
-----------------------------------------------------------------------------------
 1834 – El Estatuto Real: carta atorgada (sobirania del Rei amb les Corts,
Els carlins s’organitzaren en forma
sistema bicameral, de guerrilles
sufragi fortamenta censitari
les ...)
zones rurals,
 1837 sovint–practicant
Constitució el bandolerisme.
de 1837, de signeAl progressista. La Guerra al Llevant
Maestrat fou famós el grup de Cabrera. Les tropes (Maestrat) i a
reials tenien controlat el nord català cap el 1838. Catalunya
Regència del General Baldomero

La derrota
Espartero
carlina al
(1841
nord–i 1843)
la fugida del pretenent Carles
va fer possible el Conveni de Bergara (Espartero i El final de la Primera
Maroto) i el final de la guerra. A Catalunya, les últimes Guerra Carlina
partides carlines eren derrotades l’estiu del 1840.
Amb l’abdicació de Maria Cristina, les Corts van nomenar Regent a Espartero,
“heroi” de la Guerra Carlina i d’ideologia progressista.
16
L’inici de la revolució liberal a Espanya i la desamortització
Minoria d’edat 1833-1840 – Regència de la reina Maria Cristina

d’Isabel II
1840-1843 – Regència del general Espartero
1833-35 – Governs moderats Es promulga l’Estatuto Real (1834)

(Martínez de la Rosa)
La sobirania resideix en la Corona
Gran limitació de les reformes, que
porta als sectors més progressistes a
l’oposició. Dues Cambres d’elecció censitària
1835 – Important moviments socials i A Catalunya, les Bullangues (crema de

revoltes urbanes contra el govern i convents, aldarulls urbans, atac a la fàbrica
contra la guerra. Bonaplata ...)
1835-1837 – Govern
dels progressistes Forta oposició de liberals moderats i de la noblesa:
(Mendizábal)  Destitució de Mendizábal (maig de 1836) i tornada al govern
després del motí de La Granja.
 Derrota electoral el setembre de 1837.
Principals
actuacions
polítiques ABOLICIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL
- Abolició dels drets jurisdiccionals dels senyors
- Abolició del delme (substitució per aportacions de l’Estat)
- Transformació de la propietat feudal en propietat capitalista
- Eliminació del concepte de “neteja de sang” i de la venalitat de càrrecs.
- Eliminació de les duanes interiors i dels privilegis gremials ...
DESVINCULACIÓ I DESAMORTITZACIÓ
 Abolició de les primogenitures (terres en règim de “mà morta” i plena
incorporació de la terra en el mercat.
 Expropiació i venda dels béns i del patrimoni dels ordre religiosos, de
l’Església i de terres comunals.
OBJECTIUS
Eleccions el setembre de - Obtenció d’ingressos per a l’Estat
1837, amb triomf dels - Canvi del règim de propietat de la terra
moderats. - Modernització de l’agricultura i desenvolupament.
17
1837-1840 Intents legislatius de retallar els avenços produïts

Governs dels moderats en l’etapa progressista anterior.
La seva acció política provocà l’oposició violenta dels

Nova Llei progressistes i dels sectors populars, que acabaren amb la
d’Ajuntaments caiguda del govern i de la pròpia Regent (octubre de 1840).
1841 – 1843. Regència d’Espartero. L’exili de la Regent a Paris fa que les

Retorn dels progressistes al Govern. Corts nomenin un nou Regent.
Política social de signe autoritari i repressor (prohibició de l’Associació de Teixidors

de Barcelona, desarmament de la Milícia Nacional, etc.)
Política econòmica lliurecanvista i antiaranzelària, que va provocar la reacció de

fabricants i classes populars, especialment a Catalunya.
Revolta popular a Barcelona contra el Govern, seguida del

setge i bombardeig des de Montjuïc.
Caiguda del Govern i del
Regent, que dimití i
s’exilià a Londres. Pronunciaments contra el Govern (maig de 1843).
Insurrecció general dirigida dels generals moderats
Narváez i O’Donnell.
Novembre de 1843
Les Corts declaren major d’edat El moviment popular continuà i es radicalitzà,
a Isabel II (tenia 13 anys) per reivindicant reformes més profundes i democràtiques: la
evitar una nova Regència. “Jamància”.
Repressió de l’Exèrcit dirigida pel general Prim.
Va donar pas a un nou període de Inici de la divergència entre els objectius de la

predomini dels moderats en el burgesia (liberals) i les aspiracions populars
Govern fins l’any 1868. (amb (democràtiques), que aniran formulant vies
l’excepció del bienni 1854-56) polítiques diferenciades i enfrontades.
18
IDEOLOGIES I CORRENTS POLÍTIQUES A L’ESPANYA DE MITJANS DEL SEGLE

XIX
L’IDEARI DEL LIBERALISME
 Prioritat del dret a la propietat.
 Primacia dels drets individuals i de la igualtat
ABSOLUTISTES LIBERALS
davant la llei.
Tradicionalistes (carlisme).
 Liberalisme econòmic: llibertat de mercat i
Pretenen el retorn als principis
d’indústria.
de l’Antic Règim.
 L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.
MODERATS PROGRESSISTES
Sobirania en el Rei amb les Corts, Sobirania nacional, obertura a les
sufragi censitari restringit i fort llibertats individuals i sufragi
poder executiu. censitari ampli.
UNIONISTES
Centristes.
DEMOCRÀTES
Sobirania popular, sufragi universal,
reconeixement de les llibertats
NOUS CORRENTS IDEOLÒGICS AL MARGE DEL SISTEMA d’opinió, d’expressió, associació ...
 Els republicans (d’ideologia demòcrata avançada, partidaris de la substitució de
la monarquia per un règim republicà)
 Els socialistes utòpics (partidaris de substituir el capitalisme per un nou model
social igualitarista per la via pacífica). A Catalunya destaca la figura de Narcís
Monturiol.
 Els socialistes científics o marxistes i els anarquistes (partidaris de substituir
el capitalisme per un nou model sense classes socials ni propietat privada per la
via violenta o revolucionària.
19
L’època dels moderats i la crisi del règim (1843-1868)
Les fases del govern dels moderats

Primera fase de govern dels moderats - - General Narváez
(1844-1854) - Constitució de 1845
Bienni Progressista (1854-56) - General Espartero, Madoz ...

- Constitució de 1856 (no es va arribar a
promulgar)
Segona fase de govern dels moderats

- (1856-1868) - O’Donnell, Narváez
- Restabliment de la Constitució del 45
Eleccions per sufragi censitari, 1843 – Exili d’Espartero.

1844
controlades al camp pels cacics i Els moderats pugen al
pel propi Govern poder.
Les eleccions donen la victòria als moderats.

La Reina nomena Narváez com a Cap del Es declara oficialment la majoria d’edat
Govern. de la reina Isabel II
Nova Constitució de 1845.

Es posen les bases del nou Estat liberal Les seves bases són:
de signe conservador.
 Sobirania del Rei amb les Corts
1844 Creació de la Guàrdia Civil.  Concentració d’atribucions en el poder
Gran pes de l’Exèrcit sobre la executiu, en mans de la Corona i del
societat. Govern.
 Sufragi fortament censitari
1845  Retall en les llibertats individuals
Llei de l’Administració
Local. Control sobre els
municipis i les províncies.
1846-49 – Segona Guerra Carlina o “Guerra
dels Matiners”.
1851  Codi Penal i projecte de Codi Civil (uniformització jurídica a tot el

... territori).
 Ley Moyano sobre la instrucció publica ...
 Concordat amb la Santa Seu
20
Pronunciament de signe progressista a Vicálvaro (Manifest

1854 de Manzanares)
BIENNI La Reina crida al govern als progressistes (Espartero), que

PROGRESSISTA convoquen unes eleccions a Corts que guanyen.
Es reprenen les mesures desamortitzadores (Llei Madoz de 1855)
Llei General de Ferrocarrils (1855)

Llei del Treball (1855). Es legalitzen les associacions obreres.
Redacció d’una nova Constitució per al país (1856), que mai no es va arribar a
promulgar.
Forta conflictivitat social, que desembocà en la La Reina va cridar al govern a

repressió social i en la caiguda d’Espartero i del O’Donnell, que havia format la
règim progressista. Unión Liberal.
1856 - 1868 Retorn de la coalició moderada – unionista al poder,

que duraria fins al 1868.
Restabliment de la Règim de signe autoritari, on es van

Constitució de 1845, i nova alternant Narváez i O’Donnell al
frenada a la desamortització poder. Forta oposició de
i a les llibertats reconegudes progressistes, demòcrates i
durant el Bienni. republicans.
Progressiva identificació de la crisi

Política exterior activa i de signe general del règim amb la mateixa
imperialista (intervencions a Mèxic, a monarquia, que va guanyant enemics a
Indoxina, i al nord del Marroc entre el àmplies capes de la societat espanyola.
1858 i el 1863).
21
La Revolució de 1868 i l’inici del Sexenni Democràtic

 Mort d’O’Donnell (1867) i de Narváez
Gran desprestigi i pèrdua de (1868)
suport polític a la monarquia  PACTE d’OSTENDE entre demòcrates i
d’Isabel II. progressistes contra la monarquia.
 El nou cap de la Unión Liberal, gral.
Serrano, s’uneix al Pacte el 1868.
Pronunciament de l’almirall Topete a
Cadis (amb el recolzament de La rebel·lió militar s’estén per tot
Serrano i Prim) l’Estat (també a Catalunya)
REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868 Els sublevats derroten a les

tropes lleials a Isabel a
Alcolea (Córdoba)
La Reina s’exilià a França. Començava el
període conegut com “el Sexenni”.
Les Corts nomenem al Gral. Serrano com a President d’un Govern

provisional.
Convocatòria d’eleccions a Corts Les forces de la Revolució

Constituents, a les que obtenen
majoria els grups “revolucionaris”,
i amb presència de republicans i de  Els “alfonsins” (predominen entre els
carlins. militars; són els “moderats”)
 Els liberals (progressistes + demòcrates)
 Els republicans (minoria)
 Grups populars (pagesos i urbans) que
LA CONSTITUCIÓ DE 1869 volen autèntics canvis socials.
Es declara que  Principis ideològics del liberalisme progressista

Espanya és una  Sobirania nacional i sufragi universal
monarquia  Reconeixement de les llibertats individuals i de premsa
constitucional,  Llibertat de culte i d’ensenyament ...
amb Serrano com
a Regent, i Prim
com a Cap del
 Recerca d’un nou Rei constitucional d’Espanya
Govern.
 Inici de la “Qüestió de Cuba”.
22
La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871 – 1873)
 Alemanya (el príncep Höhenzollern-Sigmaringen)

Candidatures
europees al tron  Francesa (el Duc de Montpensier)
espanyol vacant
 Italiana (un fill del rei italià Vittorio Emmanuel)
Rebuig de les opcions alemanya i francesa per les implicacions diplomàtiques, i

opció pel príncep italià Amadeu de Savoia, amb el suport principal de Prim.
Assassinat de Joan Prim a

Monarquia constitucional d’Amadeu I l’arribada del nou rei a
Gener de 1871 a gener de 1873 Espanya.
 Oposició de republicans, alfonsins, carlins ...

Manca de  Tensions dins del mateix bloc de Govern
suports polítics  Desconeixement per part del Rei de la tradició
al nou règim política espanyola.
Esclat de la 3a
Guerra Carlina Aparició de partides carlines per Aragó, País Basc,
(1872 – 1876) Navarra, nord de Catalunya, el Llevant ...
Amadeu I va abdicar al
negar-se a suspendre les Formació de partits tradicionalistes i
garanties constitucionals. ultracatòlics entorn de la figura del
pretenent Carles VII
El 12 de gener de 1873 Amadeu se’n va a l’exili via Portugal cap a Itàlia.
El diputat republicà català

Les Corts, reunides d’urgència, proclamen Estanislau Figueres és nomenat
la República Espanyola, amb 258 vots a President de la República.
favor i 32 en contra.
23
La Primera República Espanyola (1873-1874)

Els principals problemes polítics de la Primera República Espanyola
11 de febrer de 1873 El republicanisme era minoritari tant a les

Proclamació de la Primera Corts com entre la classe política
República Espanyola espanyola.
Les
LaLaTercera
insurreccions
“Qüestió
Guerra
de
cantonalistes
Carlina
Cuba”
Onada d’entusiasme  Important implantació del republicanisme
popular per la federalista a Catalunya.
proclamació de la  Divisió entre els partidaris de la república
LaSituació
Van proclamació
esclatar
demoviments
guerra
de laa des
República. unitària i del federalisme. República
independentistes
de 1868. vaIneficàcia
agreujar
a multitud
i la III
Guerra
de “poca
municipis
col·laboració”
Carlina,
de totiniciada
l’Estat
de ja
el l’administració
(el 1872.
primer a Cartagena).
espanyola
1a fase - Presidència a l’illa.
Pacificació del país pels desordres públics
d’Estanislau Figueras generalitzats.
(febrer – juny de 1873) Convocatòria d’eleccions a Corts
Constituents per al mes de juny. Carles VII entra a
Espanya i forma una
L’abolició
Intervenció
“Cort” adeEstella.
l’esclavitud
militarA contra
mitjani el
2a fase - Presidència de Projecte de Constitució que declarava
projecte
els
1873“cantons”
d’autonomia
que van
domina bona per adel
part
Francesc Pi i Margall Espanya com una República Federal.
Cuba contribuir
van agreujar
a desprestigiar
les
nord-est peninsular. tensions
(juny - agost de 1873)  Sufragi universal, règim democràtic,
a l’illa.
el règim republicà.
separació de poders, abolició de
l’esclavitud i de les quintes, reforma dels
impostos ...
3a fase - Presidència de Nicolás La República fou
 Extensió de la Guerra Carlina,
Inici deL’últim
l’intervencionisme
“cantó”
Salmerón incapaç de vèncer els
agreujament del conflicte nord-americà
cubà,independent
problema
(agost - setembre de 1873) carlins, i la(Cartagena)
a l’illa de Cuba
guerra es va
del cantonalisme ... (cas delresistí
vaixell
fins“Virginius”
a inicis del )
estendre fins al 1876.
1874.
4a fase La incapacitat per resoldre els problemes

Tendència plantejats i la mancai de
al conservadorisme a suport social van fer
molt fàcil el cop
Presidència d’Emilio Castelar d’Estat del Gral. Pavía el gener de 1874, que
l’autoritarisme. Forta oposició delsva obrir el pas a una
sectors
(setembre – període
gener dede1874)
govern autoritari de Serrano,que
d’esquerra, sotapresenten
una aparença de República
a Corts una unitària de
signe conservador. moció de censura.
COP D’ESTAT DEL GRAL. PAVÍA (gener de 1874) L’opció alfonsina va prenent força, i el
Cop d’Estat
polític del general
conservador Martínez
Antonio Cánovas
Campos el 29 va
del Castillo de preparant
desembreeldeterreny
1974, que
per
dóna per acabada la República i
a una futura “Restauració” de laproclama
Règim provisional del General Serrano (sota la “forma” republicana)
com a Rei borbònica
a Alfons XII.
dinastia a Espanya.
Gener – desembre de 1874
24
LA DEMOGRAFIA ESPANYOLA I CATALANA AL SEGLE XIX
REVOLUCIÓ Caiguda de la mortalitat i manteniment d’una natalitat

DEMOGRÀFICA elevada (transició a una demografia “de règim modern”.
A EUROPA
Creixement intens i sostingut de la població europea

al llarg del segle XIX
TRETS DE LA
DEMOGRAFIA  Mortalitat al voltant del 30 x mil anual.
ESPANYOLA Important incidència les mortalitats per
epidèmies.
 Natalitat entre el 34 i el 38 per mil anual.
Es van mantenir uns índexs de  Creixement vegetatiu al voltant del 6 per mil
natalitat i de mortalitat més anual (inferior a la mitjana europea
elevats que a Europa. occidental).
 La població espanyola va passar de 10 a 18’5 milions entre 1800 i 1900.

 No existeix cap cens fiable entre 1797 i 1857.
 Es produí una tendència de desplaçament de la població des del centre a la
perifèria, on el creixement vegetatiu fou major.
A Catalunya ...
 El creixement fou major (de 900.000 a 2 milions), amb un índex similar a

l’europeu.
 Va augmentar el pes relatiu de Catalunya sobre el conjunt espanyol
 Va augmentar la densitat de població en determinades àrees, sobretot al litoral i a
la zona agrícola de Lleida, mentre s’iniciava el despoblament de l’interior i la zona
pirenaica.
 A final del segle XIX, la natalitat catalana es va situar en un índex similar a
l’europeu (règim demogràfic “modern”).
25
Època de grans moviments migratoris a Espanya
Inici de l’èxode de població del Grans moviments migratoris al

camp a les ciutats (Madrid i la nord d’Àfrica i a l’Amèrica
perifèria peninsular). llatina. (gairebé 100.000 anuals
CREIXEMENT DE LA a finals del segle)
POBLACIÓ URBANA.
Les zones més industrialitzades

de Catalunya van atraure molta L’emigració es va veure en part
població en relació al seu compensada amb el creixement
creixement industrial. demogràfic a causa de la
natalitat.
L’arribada de mà d’obra va facilitar el procés

d’industrialització de Catalunya, que disposava
així de força de treball a baix preu.
26
Propietat de la terra i desamortització: el fracàs de la revolució

agrària a Espanya.
A Espanya, al voltant de 2/3

Població rural sobre el total
(primera meitat del S. XIX) A Catalunya, menys del 40 %
LA PROPIETAT DE LA TERRA A ESPANYA
 La major part de la terra pertanyia a Noblesa i Església, si bé va anar augmentant

la inversió de la burgesia en la compra de terres.
 Poc pes relatiu dels pagesos amb propietats mitjanes o petites.
 Preeminència dels jornalers, que treballaven a grans finques a canvi d’un jornal.
Insuficiència del procés de Es va limitar a l’ampliació de les terres

modernització agrícola. conreades (per l’augment de la demanda) i a la
introducció de noves eines.
Lenta expansió dels nous

transports per consolidar un Oferta de cereals a nivell de la demanda, que
mercat de productes provocava alts preus i pèssima competitivitat amb el
comercials (vi, oli i fruita...) baix preu del blat americà.
LA PROPIETAT DE LA TERRA A
CATALUNYA
 Preeminència de la propietat mitjana i petita i dels arrendament a mig i
llarg termini, amb una explotació pel mateix propietari o
arrendatari(masies).
 Extensió de nous cultius per a la seva venda al mercat (oli, vinya, fruiters,
arròs, patata, fruits secs ...).
 Introducció de noves tècniques, eines, màquines i adobs per augmentar la

productivitat (i abandonar el guaret), així com l’extensió dels canals de
regadiu...
 Millora de la xarxa de ferrocarril que facilitava i abaratia l’arribada dels

productes als mercats urbans.
27
El fracàs de la DESAMORTITZACIÓ i la CRISI AGRÀRIA DE

FINAL DE SEGLE
Diversos governs liberals van intentar introduir reformes

per a la modernització de l’agricultura. Entre 1835 i
1860
 Supressió del règim senyorial

(càrregues feudals i el delme).
Conversió de la propietat feudal en
propietat capitalista.
 Supressió de la vinculació de terres
(mayorazgos)
 Desamortització de les terres de
l’Església i comunals.
L’Estat es compromet a fer-se

 1836 (Mendizábal) càrrec de les despeses de culte i
 1855 (Madoz) clergat.
Va fracassar en els seus objectius perquè ...

 Les terres foren adquirides majoritàriament per l’alta burgesia i la
noblesa (que continuà essent la propietària dels antics
“mayorazgos”).
 Es va donar sovint una major explotació dels camperols pels nous
propietaris, que volien recuperar la inversió.
 Algunes institucions benèfiques de l’Església es van veure privades
de la seva font d’ingressos.
L’Estat va ingressar menys que no El desig de beneficis dels nous

esperava, però sí assolí l’adhesió de propietaris va augmentar la superfície
noblesa i burgesia al règim. conreada, però no la productivitat.
1880 – Crisi agrícola a Europa
Arribada de la fil·loxera a la
vinya catalana, que destruí la
Arribada massiva de blat americà a baix preu i producció de vi.
enfonsament de la producció del país.
28
Vapor i cotó a la indústria catalana
El desenvolupament del sector tèxtil a Catalunya
Els antecedents
Tradició en el sector del cotó des del segle Invenció i ús de la màquina de filar
XVIII (les “indianes”) “bergadana” (manual)
Repatriació de capitals
Primera d’Amèrica Impuls a la mecanització en el
meitat del filat, i més tard en el procés
segle XIX de teixit.
Manca de mà d’obra
(Guerra del Francès) Introducció de noves
màquines
Retard relatiu en la mecanització en  Mule-jenny

relació a l’Europa occidental.  Selfactines
 Telers mecànics
Segona Progressiu i accelerat

meitat del creixement de la Arribada de cotó americà amb
segle XIX producció tèxtil. preus més barats.
Mercat interior (espanyol) de molt

baix poder adquisitiu i de caigudes Forta baixada dels preus dels
“cícliques”. productes tèxtils.
1875 – LA FEBRE D’OR

Els industrials catalans van reclamar Exclusiva del mercat colonial que
al govern de Madrid una política provocà un cicle expansiu de la indústria
PROTECCIONISTA. catalana, fins 1898.
TRETS CARACTERÍSTICS DEL TÈXTIL

CATALÀ
 Fortament liderat pel cotó (55% dels obrers industrials i 53% de la producció, davant el 16’5%
i el 10% de la llana).
 Ocupava gairebé tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista.
 Es concentrava al litoral i als marges dels rius (Llobregat, Ter ...).
 Va donar lloc a una forma característica: la colònia industrial, on al voltant de la fàbrica,
normalment aïllada, es construïen habitatges i altres serveis.
 Progressiu procés de concentració empresarial.
29
 Inversió per augmentar la producció i la productivitat

Catalunya, al llarg  Eines tecnològiques i fonts d’energia a l’abast
del segle XIX, va  Un mercat estable i consolidat (consum i beneficis)
assolir ...
Primera meitat
del Capitals individuals procedents de l’agricultura
segle XIX (inversió en negocis a la ciutat)
A ESPANYA Més tard, augmenten les necessitat de finançament. Es creen

les SA per fer front al cost de la mecanització.
Majoria
d’inversions en la
compra de terres i Segona meitat del XIX “La España
en negocis Procés de concentració Industrial”
especulatius. empresarial 1847 – Sants (cotó)
Malgrat tot, van existir obstacles ...

El Govern incentivà la creació de  Fugida de capitals a inversions especulatives
bancs.  Manca d’inversió estrangera
1856 – Banco de España
EL Espanya era molt

PROBLEMA El carbó va esdevenir a tota deficitària en carbó (de
DE Europa la principal font d’energia baixa qualitat). Extracció
L’ENERGIA per a la indústria. centrada a Astúries i Lleó.
Explotacions de A Catalunya
carbó, poc Dependència del carbó
rendibles, a Fígols britànic.
i a l’Ebre. Substitució del carbó per l’energia
hidràulica (la força dels corrents
dels rius).
Gran desenvolupament de l’energia Construcció de centrals de producció als

hidroelèctrica a Catalunya a partir Pirineus i Prepirineus.
de l’últim quart del segle XIX.
Al 1882, s’il·luminen els primers
carrers de Barcelona amb energia
elèctrica.
30
La siderúrgia i la construcció del ferrocarril
LA MINERIA
 Mines reservades
Propietat de la  No reservades (arrendades a
Corona particulars)
Important riquesa mineral
(coure, mercuri, ferro,
plom...)
Venda progressiva de
les mines no Procés creixent de
reservades control del subsòl
Pobresa en reserves de espanyol per part
carbó (Astúries, Catalunya d’empreses
...) Ferro basc com a
estrangeres.
única excepció.
LA SIDERÚRGIA
Producció concentrada a l’Andalusia
Primera meitat del XIX Oriental i a Astúries
Va prenent el relleu el País Basc, amb una

Segona meitat del XIX gran tradició de ferreries.
Posada en marxa d’empreses de  Disposava d’una burgesia amb capital

grans dimensions (com ara els disposada a la inversió.
Altos Hornos de Vizcaya, el  La proximitat dels ports bascos a la
1902). Gran Bretanya abaratia el transport.
LA METAL·LÚRGIA
Fins el 1880 Dependència de les importacions d’Europa
A partir del 1880 Neix i es desenvolupa a Catalunya una important

indústria metal·lúrgica.
Va contribuir al
desenvolupament de la Feblesa deguda a la manca
siderúrgia basca. de matèries primeres i a un “La Maquinista
mercat interior insuficient. Terrestre y
Marítima” (1855)
31
ELS MITJANS DE TRANSPORT: EL

FERROCARRIL
PRODUCCIÓ MITJANS DE
MERCAT
INDUSTRIAL TRANSPORT
Establiment d’una xarxa que permet un

Revolució dels
transport ràpid, massiu i barat dels productes
transports
al mercat.
El transport per carretera a Espanya
 Xarxa molt insuficient, en mal estat, sense manteniment i en ocasions

impracticable en determinades regions i estacions.
 Companyies de diligències unien les principals ciutats (Barcelona a Girona
en 5 hores, Barcelona a Madrid en unes 50-55 hores, Barcelona a Cadis en
5 dies...)
La construcció de la xarxa de ferrocarril
Les primeres línies Primera línia a Cuba l’any 1837

Línia Barcelona – Mataró el 1848
Impuls del Govern per a
la construcció d’una Ley General de Ferrocarriles, (Madoz,
xarxa ferroviària 1855)
Opció per un model radial, amb el centre a

Madrid.
 Garantia de rendibilitat mínima sobre els capitals invertits

 Atorgació de subvencions directes a les empreses constructores
 Facilitat en l’adquisició de terrenys i exempció d’impostos
 Exempció aranzelària en les importacions de material i de maquinària.
 Majoria d’inversió estrangera

 Negoci especulatiu en el propi procés de construcció de la xarxa
 Poca o nul·la relació entre la construcció i la rendibilitat de la línia
32
Proteccionisme o lliurecanvi: la política econòmica espanyola al segle

XIX
Els problemes de la Hisenda espanyola

Agreujament per la Guerra
Primer terç Dèficit crònic: augment de del Francès i per la pèrdua
del segle XIX la despesa i disminució dels de les colònies americanes
ingressos.
 Impossibilitat d’augmentar la
pressió fiscal sobre el poble. Incapacitat per Recurs a l’emissió
 Manteniment del privilegi de augmentar els de deute públic i
l’exempció a noblesa i Església. ingressos creixent
endeutament de
l’Estat.
Reforma de la Hisenda de Mon-Santillán (1845)
Intent de posar ordre i buscar l’equilibri fiscal mitjançant un nou

sistema de tributació i de recaptació.
Política d’uniformització administrativa entre tots els

territoris de l’Estat. La reforma va
fracassar i no es va
Simplificació dels conceptes tributaris: assolir l’equilibri
 Contribucions directes (immobles, industrial ...) pressupostari
 Contribucions indirectes (que graven sobre el preu dels desitjat.
articles de consum).
El problema del dèficit públic i de l’endeutament creixent va fer-se crònic al

llarg del segle XIX, i fou un dels principals problemes que va impedir la
modernització de l’administració.
Es va recórrer Manca de confiança de les grans entitats financeres

sovint al crèdit europeus en la “solvència” de l’Estat Espanyol
exterior.
Política de grans “concessions” com a garantia per als préstecs, com ara les
concessions mineres a baix preu o de monopolis.
33
Expansió de la
industrialització a Necessitat d’increment dels intercanvis comercials
l’Europa occidental
IMPORTACIONS EXPORTACIONS
Conflicte entre les
teories
proteccionistes i les LLIURE CANVI – Afavoreix la lliure circulació de
del lliurecanvi en les productes estrangers, per afavorir preus baixos i major
polítiques competitivitat.
econòmiques.
PROTECCIONISME – Dificulta l’entrada de les
importacions per afavorir la producció nacional, limitant
A Espanya la competència mitjançant polítiques aranzelàries.
Fort debat entre els qui Industrials catalans proteccionistes amb els
defensaven una postura i seus productes manufacturats (volen la
l’altra, en funció dels seus “reserva” del mercat interior).
interessos particulars.
A l’agricultura comercial i a la mineria, es
defèn el lliure canvi a les etapes en que el
producte resulta competitiu.
En general, la política
econòmica dels
governs espanyols al
llarg del segle XIX fou  Va dificultar l’especialització de la producció i la
de clar signe seva competitivitat.
PROTECCIONISTA  Va reduir les possibilitats d’exportació.
(polítiques  Va limitar l’entrada de les noves tecnologies.
aranzelàries)  Va encarir artificialment els preus, i va provocar
èpoques de carestia.
 En general, fou una de les causes de la feblesa de la
industrialització espanyola.
Malgrat tot, es produí al llarg del

XIX una certa eliminació dels La política proteccionista va permetre el
obstacles al comerç: naixement i el creixement de sectors
1820 – Eliminació de duanes industrials que difícilment haguessin
interiors prosperat en les condicions en que es
1869 – Reforma aranzelària de trobava el país.
Laureà Figuerola.
34
TRETS GENERALS DE L’ECONOMIA A ESPANYA

I A CATALUNYA EN EL SEGLE XIX
fins el 1830 de 1830 a 1874 de 1874 a 1898
1800 1810 1820 1830 1840 1850 1860 1870 1880 1890 1900
ETAPA DE CRISI ECONÒMICA

 Successió de crisis de tipus “antic” o de subsistència a
causa d’una descens en la producció agrària.
 Estancament i davallada demogràfica.
 Perjudicis en l’activitat comercial per la Guerra amb
Anglaterra, la invasió napoleònica i la Guerra del Francès
i, sobretot, per la pèrdua de les colònies americanes.
 Fort endeutament de la Hisenda.
ESTANCAMENT ECONÒMIC I REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A

CATALUNYA
 Gran desenvolupament industrial i creixement econòmic a l’Europa
occidental.
 Estancament a Espanya a causa de l’endarreriment de l’agricultura, la
feblesa del consum i la inexistència d’una burgesia nacional emprenedora.
 Revolució industrial limitada a Catalunya (proliferació de vapors i colònies
industrials, sobretot en el tèxtil del cotó).
 Inici de les desamortitzacions i fi del règim senyorial.
 Inici de la construcció de la xarxa ferroviària
 Manteniment de la crisi de la Hisenda
FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA

 Retard en el canvi del règim demogràfic.
 Manteniment d’una majoria de població rural.
 Creixement de les grans ciutat i forta emigració camp-ciutat i a Amèrica.
 Insuficiència en l’expansió dels nous sistemes de transport.
 Insuficiència del sistema financer i bancari
 Poc desenvolupament del mercat interior i pèrdua del colonial (1898)
 Defensa d’una política proteccionista per part dels grans latifundistes castellans i
dels industrials bascos i catalans.
 “Febre d’or” a Catalunya
DARRERA DÈCADA DEL SEGLE XIX – Gran crisi agrícola a tota Espanya
 Caiguda dels preus agrícoles a causa de la competència exterior
 Pèrdua de les colònies (Cuba, Filipines ...) el 1898.
 Arribada de la plaga de la fil·loxera a la vinya catalana i a tota Espanya
35
Canvis socials a les classes dirigents: nobles i burgesos
Al llarg del XIX s’anà

configurant a Espanya un model En bona mesura es va mantenir el paper
polític i econòmic basat en el preeminent de la noblesa entre les classes
liberalisme moderat. dominants.
L’estatus privilegiat es transformà en

Alguns sectors de la petita noblesa van un nou paper de propietaris
arruïnar-se en aquest procés, i es van capitalistes de la terra.
ancorar en posicions
ultraconservadores.
L’esperit poc emprenedor de la noblesa
Amb freqüència es van produir espanyola l’abocà a anar perdent el pes
entroncaments familiars entre noblesa i específic en el conjunt patrimonial a
burgesia, en una mena de simbiosi entre favor de la nova burgesia industrial i
poder econòmic i prestigi social. comercial.
La noblesa sí va mantenir la seva preeminència política,

La burgesia, absorbint la major part dels alts càrrecs del Govern, de
desitjosa l’administració i de l’Exèrcit, o bé formant grups d’influència o
d’ocupar un lloc “camarilles” al voltant de la Cort.
preeminent a la
societat, sovint
va adquirir títols
de noblesa. La burgesia espanyola, a diferència de l’europea, va obtenir el
seu poder econòmic d’activitats no productives sinó
especulatives, com la inversió en terres desamortitzades, les
finances de l’Estat o la construcció de la xarxa de ferrocarrils.
Aquesta nova “burgesia” va centrar bona part de les seves

activitats a Madrid, força vinculada als centres de poder
A CATALUNYA i de decisió polítics.
Formació d’una burgesia catalana Especial importància dels “indianos” a

centrada en les activitats partir de la dècada de 1820-30.
industrials i comercials, que es va
consolidar com a classe a partir del
segon terç del segle XIX.
Burgesia “perifèrica”, mal connectada amb
els centres de poder a Madrid.
36
Formació d’una burgesia La defensa dels interessos proteccionistes de

catalana industrial consolidada la incipient indústria catalana va unir la
en defensa dels seus interessos al burgesia industrial catalana davant el poder
llarg del segle XIX. polític central de Madrid.
Concentrada a Barcelona, Vallès, Maresme, Baix

Llobregat i Anoia, i també a Reus, Girona ...
 1826 – Comissió de Fàbriques de Filats,

Teixits i Estampats de Cotó. Principals
 1847 – Junta de Fàbriques institucions
 1886 – Cambra de Comerç
 1889 – Foment del Treball Nacional
L’ESTIL DE VIDA BURGÈS AL SEGLE XIX
En general, la burgesia espanyola va

El nou model social imposat al llarg del assumir com a propis els valors
segle fou la convergència dels vells models tradicionals nobiliaris, com la tendència
de la noblesa rendista i de la nova burgesia. al luxe, el conservadorisme i l’afany de
reconeixement social.
Tant a Catalunya com al conjunt

d’Espanya, la burgesia, com a nova Només al País Basc i a Catalunya es van
classe dominant, va mostrar afecció imposar els nous valors de la burgesia
fer ostentació de la seva posició europea de gust per a la innovació, l’esperit
social en ascens. emprenedor i la veneració del treball i del
mèrit.
Construcció d’eixamples i nous barris als

afores de les grans ciutats, amb àmplies Com a contraposició,
avingudes i establiments de luxe com a l’Església va continuar
residència de la burgesia. mantenint un fort paper de
control social i sobre
l’educació.
Noves formes d’oci i d’esbargiment: La tradició, l’imaginari i el
restaurants, teatres, espectacles ... calendari religiós va seguir
Creació de cercles “exclusius” al voltant de marcant el col·lectiu quotidià.
la cultura i les arts, com la Societat del Liceu
de Barcelona (1847).
37
La transformació de les ciutats
Traspàs de població des del camp a les ciutats

Fort augment de la
població urbana al
llarg del segle XIX Important procés d’urbanització a les zones més
industrialitzades del país.
Menor importància del procés a Espanya que a la resta

de països europeus industrialitzats.
A Catalunya
Importants moviments Des de l’interior de Catalunya

migratoris cap a
Barcelona i a les zones
industrials. Des d’altres regions espanyoles
Entre 1860 i 1900, Barcelona passa de 190.000

Gran creixement demogràfic de a 530.000 habitants (+358%)
les ciutats i del seu pes relatiu
sobre el conjunt de la població
catalana.
En aquest procés, la ciutat va incorporant els
municipis del seu voltant: Sarrià, Sants, Gràcia,
Sant Martí de Provençals, Sant Andreu ...
El creixement ràpid i intens de les principals ciutats, i sobretot les que ja

sobrepassen els 500.000 habitants, com Madrid i Barcelona, plantegen nous
problemes urbanístics.
Problemes d’espai Les ciutats tenien el seu espai limitat pel perímetre
urbanitzable de les muralles medievals.
Problemes de serveis Els subministraments bàsics com l’aigua,

bàsics als ciutadans l’amuntegament de persones en els barris pobres i
la circulació per la ciutat van esdevenir grans
problemes que podien fer inhabitable la ciutat.
38
La modernització de les ciutats

El naixement de l’associacionisme obrer
Enderrocament de les muralles i
Durant tot el segle XIX, nombroses disseny i construcció de nous barris o
ciutats europees van sobrepassar els A Catalunya,
“eixamples” per Poc apes
donar cabudamitjan
arelatiu
la del del
segle
proletariat
XIX, hi
seus límits havia unsobrer
creixent població. 80.000industrial
obrers industrials,
a Espanyaessent
en
medievals la regió on
relació
aquesta grup
altrestenia
països
unaeuropeus.
major
proporció.
Diversos models d’eixamples (com París, Nova

A Barcelona, entre 1854 i York ...) que vol donar resposta
A Espanya,
El progressiu
a les noves
com
enduriment
en altres de
països,
les la
1859 es va dur a terme el Pla necessitats d’ordenació decondicions
legislació
les activitats
liberal
laborals
urbanes
no permetia
va anar encenent
Cerdà (de l’enginyer Ildefons (transport de mercaderies,l’esperit
l’associacionisme
trànsit dereivindicatiu
vianants,
obrer,
i lai consciència
es reprimia
Cerdà) ubicació dels serveis ...). de
qualsevol
classe entre
reivindicació
el proletariat.
o protesta dels
treballadors.
Grans quadrícules de carrers Al 1840

rectilinis d’illes de cases de forma Les obres, inaugurades perImportància
laneixen a Barcelona
del moviment
reina Isabel II la Societat
de Teixidors
mutualista,
i l’Associació
com
el 1860, van trigar molt a realitzar-se i es van a subsidiari
Mútua de
octogonal, amb amplis espais Teixidors.
verds i grans avingudes. alterar profundament, per les prestacions solidàries entre els
causes
treballadors
especulatives, les idees de Cerdà. (atur, malaltia...)
Neixen i proliferen diverses associacions per

“oficis” i de defensa mútua, que perseguien
La nova gran artèria de la nova de Participació
ciutat fou el Passeig de Gràcia,
la millora
Es va produir un les procés
ràpid i intens deamb “quotes”
seves condicions per ai
de treball,
transformació que
i de foren la “caixa
de lade
especialment
modernització resistència”.
perseguides
ciutat en les
veritable aparador de la nova
burgesia i que recollí mostres de la de Barcelona. etapes de governs moderats.
millor arquitectura modernista a
finals del segle (Domènec i Ús de la vaga com a eina de
Muntaner, Gaudí ...) pressió sobre els empresaris.
Serveis de neteja, ordre públic,
clavegueram, aigua corrent ... Període de tolerància i de
radicalització del
La consolidació del moviment
sindicalisme durant
obrer el
espanyol
Bienni progressista (1854-56)
L’enllumenat públic de gas arribà a Barcelona el 1849, i l’elèctric s’instal·là a
Madrid el 1885, i a Barcelona el 1887.
 1854 – “Vaga de les selfactines” (de tipus “luddista”). Acord d’un comitè paritari
per a l’augment dels salaris.
Nous transports 
(el ferrocarril
1855 – Fortao els tramviescontra
repressió urbans). El primerobrer.
el moviment tramvia elèctricvaga general a tota
Primera
fou a Barcelona (delEspanya
Port a la amb
Plaçareivindicacions
Catalunya) el 1899.
generalistes (llibertat sindical, horaris, participació
dels obrers en la gestió ...). Repressió militar
 1857 – Prohibició total de qualsevol tipus d’associació obrera
Noves infrastructures culturals com teatres, sales de ball, etc. Construcció del
Liceu a mitjan segle XIX.
Aparició de diaris i revistes, com La Vanguardia el 1881.
39
40
LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL PRIMER SINDICALISME

CATALÀ
EL SOCIALISME UTÒPIC
Principals bases ideològiques
del moviment associatiu ELS IDEALS DEMOCRÀTICS
obrer fins al Sexenni.
EL REPUBLICANISME
FEDERAL
A partir de la dècada dels 30 A Catalunya, Narcís Monturiol, i a
entren les idees del Espanya, Fernando Garrido.
socialisme utòpic (Saint-
Simon, Fourier, Owen,
Proudhon ...) Construcció d’alguns falansteris, i
defensa del cooperativisme com a
model alternatiu al capitalisme.
Influència i adscripció dels

moviments associatius obrers Reivindicacions de tipus
més moderats al Partit “democràtic” com el reconeixement
Demòcrata i als principis de les llibertats individuals o de sufragi
democràtics. universal.
El programa polític dels republicans va

A Catalunya, i força lligat incorporar algunes de les
amb els ideals democràtics, el reivindicacions del moviment obrer.
moviment obrer es van
vincular en els seus inicis amb
el republicanisme federal.
La ineficàcia de la Primera
República i la incapacitat per
satisfer les reivindicacions del
moviment obrer van allunyar-lo, en
part, del federalisme republicà.
L’arribada de la Restauració (1874) i de les idees internacionalistes va abocar

el moviment obrer en dues direccions:
 L’internacionalista revolucionari (marxista)
 L’apoliticisme anarquista.
41
Anarquistes i marxistes a Espanya (I)
Democratització i reconeixement dels drets

Etapa del SEXENNI i llibertats individuals i socials.
DEMOCRÀTIC (1868-1874)
Ressorgiment del moviment

1868 – “Les Tres Classes de Vapor” associatiu obrer i de l’activitat
Gran sindicat que unia els interessos dels reivindicativa, especialment a
treballadors del tèxtil català. Catalunya.
El 1864 s’havia fundat a Londres la Primera

Internacional (AIT), liderada per Karl La seva seu es traslladà a Nova
Marx i Friedrich Engels. York el 1872.
Aviat sorgiren fortes divergències entre

La seva finalitat era coordinar i unir els partidaris de Marx i d’obtenir el
els esforços de tot el moviment obrer poder polític per abolir el capitalisme, i
internacional per assolir els seus els partidaris de Bakunin i de
objectius. l’apoliticisme.
El debat en el si de l’internacionalisme va donar origen a dos corrents: el

marxisme o socialisme científic, i el bakuninisme o anarquisme, també conegut
com a moviment llibertari.
 Arribada a Espanya de les idees de la  Abolició de la propietat

Primera Internacional (AIT). privada i col·lectivització dels
 Expansió de les idees bakuninistes a mitjans de producció.
partir de l’italià Giuseppe Fanelli.  Supressió de l’Estat
 Apoliticisme
Ràpida expansió a Catalunya dels ideals

anarquistes i fort arrelament sobre el Els seus mitjans: la vaga
moviment obrer català. Els objectius: la revolució
42
El 1870 es va celebrar el Congrés de Societats Obreres de

Barcelona, que va decidir adherir-se a l’AIT i es creà així la
Federació Regional Espanyola (FRE de l’AIT).
Es creà un Comitè Federal, com

A partir de 1871, la difusió de les idees a òrgan dirigent de la FRE, amb
marxistes per Paul Lafargue a la zona de seu a Madrid, malgrat que 2/3
Madrid va formar un important corrent dels afiliats ho eren a Catalunya.
d’opinió contrari a l’apoliticisme anarquista
dominant.
El 1872 es forma la Nueva Federación Madrileña,

impulsada per Pablo Iglesias, que trencà amb la
FRE de l’AIT.
D’ideologia marcadament marxista,

optà per la conquesta del poder polític
1874 – 1875 com a mitjà de la revolució social.
Final del Sexenni i inici de l’etapa de la
Restauració Borbònica.
Règim conservador, que

va limitar enormement els Es va declarar il·legal la FRE i s’inicià un
drets dels ciutadans, i en període de forta repressió contra el moviment
especial els drets obrer i sindical i contra les activitats i la difusió
d’associació i d’expressió. de les idees de la Internacional.
El moviment obrer i associatiu inspirat en els ideals

marxistes i bakuninistes obria una etapa de clandestinitat
que donà pas a formes més radicals i violentes d’oposició al
règim.
43
Anarquistes i marxistes a Espanya (II)
Inici del període de la Il·legalització i persecució de totes les associacions i

Restauració representants dels ideals internacionalistes, i del moviment
Borbònica a Espanya obrer en general.
(1875)
Només en els períodes Es van moure entre la La seva influència sobre

de govern dels liberals clandestinitat i la les classes populars no
va haver una certa marginalitat en el si va deixar de créixer.
“tolerància”. del sistema.
1881 – Organització en la Federació de

Treballadors de la Regió Espanyola
Els anarquistes
1883 – Fets de la “Mano Negra” i inici de la
repressió antiassociativa. Divisió entre
anarcosindicalistes i anarcocomunistes.
Dècada dels 90 – Domini de l’acció directa i

violenta (atemptats).
1896 – Processos de Montjuïc.
1879 – Pablo Iglesias fundà el PSOE, de caràcter

revolucionari però amb un programa de reformes
socials.
Els socialistes
No aconseguí arribar a tenir diputats en el

Parlament fins el 1910, i no va voler pactar amb
els “partits burgesos” republicans.
El 1888 es fundà la UGT com a sindicat

generalista i en teoria independent del partit.
Participació activa en vagues i en qüestions
netament laborals.
44
45
La Restauració Borbònica i la Constitució de 1876
Va acabar amb el període de govern de Serrano i

Cop d’Estat del general amb l’etapa del “Sexenni”, i imposà el retorn del
Martínez Campos el príncep Alfons com a Rei d’Espanya.
desembre de 1874.
L’opció borbònica havia crescut

en els darrers anys, sota el S’inicia el període conegut com a la
lideratge d’Antonio Cánovas del RESTAURACIÓ BORBÒNICA, en la figura
Castillo. d’Alfons XII (1875-1885)
Aquest “partit” era recolzat El príncep Alfons signà l’1 de

fonamentalment per les classes desembre de 1874 a Londres el
dominants, atemorides davant la força del Manifest de Sandhurst, on es
moviment obrer i desitjoses d’un règim reconeixia com a legítim Rei
fort i estable. d’Espanya i acceptava el tron.
REGNAT LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA

D’ALFONS XII RESTAURACIÓ
(1875 – 1885) (el “sistema canovista”)
Era un règim profundament conservador i tradicionalista, políticament

immobilista i no democràtic, i purament liberal en l’aspecte
econòmic.
L’Exèrcit es comprometia a la no intervenció en la vida política, a

canvi d’una autonomia gairebé absoluta.
El nou règim tenia com a prioritats l’estabilitat institucional, el

manteniment de l’ordre públic i de la pau social, i el
desenvolupament dels principis del liberalisme econòmic.
46
LA CONSTITUCIÓ DEL 1876
Atorgava a la monarquia un paper arbitral en la política nacional, amb

dret de vet i de dissolució de les Cambres. Sobirania compartida amb les
Corts (bicamerals; el Senat era de designació reial, i el Congrés de Diputats
escollia els seus membres per sufragi, segons determini la llei electoral.
Poder legislatiu compartit entre el Rei i les Corts. La Corona era la titular
també el poder executiu i nomenava i destituïa els ministres.
Proclamava la llibertat de cultes, però amb la confessionalitat catòlica de

l’Estat. L’Església catòlica obtenia importants prerrogatives en el tracte
oficial amb l’Estat.
Caràcter marcadament censitari del dret de sufragi (Llei electoral de

1879).
El govern liberal de Sagasta va atorgar el sufragi universal masculí el
1891.
Es van restringir les llibertats d’opinió, d’expressió i d’associació. S’establí

la censura i la limitació d’altres llibertats individuals mitjançant les lleis
ordinàries.
Política fortament centralista. Els ajuntaments i les diputacions depenien

directament del Govern.
La Constitució de 1876 va tenir una vigència molt prolongada, fins a la

proclamació de la II República el 1931.
47
Les bases del sistema de la Restauració
Els primers problemes del nou règim
La Tercera Guerra Carlina finalitzà el 1876 amb la victòria

El sistema militar de Martínez Campos a Catalunya i al País Basc, i la
canovista va fugida de Carles VII a França.
assolir importants
èxits polítics que
consolidaren el El gral. Martínez Campos aconseguí també la pau a la guerra
règim en els de Cuba (Pau de Zanjón, 1878), en la que es prometia
primers anys. autonomia, l’abolició de l’esclavitud i de reformes polítiques
per a l’illa.
La força del moviment obrer es reprimí durament i

s’il·legalitzaren totes les associacions sindicals i
Com funcionava el internacionalistes.
“sistema
canovista”?
Cánovas va organitzar el Partit Conservador (alts
funcionaris, noblesa, Església, gran burgesia industrial i
Un sistema de mercantil, terratinents...), i M. Sagasta el Partit Liberal
dos partits (burgesia, classes mitjanes, professionals liberals...). Tenien
“dinàstics” poques diferències ideològiques i una representativitat
escassa.
Ambdós partits van renunciar als pronunciamientos

Un sistema de militars per accedir al poder i van pactar una alternança
“torn pacífic” pacífica en el Govern, basada en l’estabilitat del règim i
en la corrupció electoral.
Un sistema Es practicaren totes les formes de corrupció imaginables, i

basat en la en especial en l’aspecte electoral: el cunerisme, el
corrupció caciquisme i la tupinada van formar un entramat complex
política i que garantia que qualsevol elecció fos guanyada sempre pel
electoral mateix partit que la convocava. La corrupció generalitzada
va mantenir al marge del sistema a qualsevol opció política
que no fossin els “partits dinàstics”.
48
La política del torn dinàstic i les seves oposicions
Governs del Partido Liberal-Conservador:

El torn dinàstic va 1875 – 81; 1884 – 85; 1890 – 92 i 1895 - 97
funcionar perfectament
entre 1875 i 1898. Governs del Partido Liberal-Fusionista:
1881 – 84; 1885 – 90; 1893 – 95 i 1897 - 99
A la pràctica, ambdós formacions  La Monarquia com a

polítiques va mostrar un ampli acord símbol de l’Estat
ideològic en la sustentació del règim de  Defensa de la propietat
la Restauració i van mantenir polítiques privada
econòmiques i socials similars.  Liberalisme econòmic
 Fort centralisme de
l’Estat
 Política d’ordre públic i
repressió del moviment
Durant els períodes de govern del Partido
obrer.
Liberal es van dur a terme algunes
iniciatives legislatives a destacar:
 La Llei d’Associacions (1887)
 Abolició de l’esclavitud (1886)
 Sufragi universal masculí (1890) 1885 – Pacte de El
Pardo (accés dels
liberals al poder).
El 1885 va morir el Rei Alfons

XII. La seva segona esposa,
Maria Cristina d’Habsburg va
assumir la Regència. Uns mesos més tard naixeria el fill
pòstum del rei, el príncep Alfons,
que seria declarat major d’edat el
1902 amb el títol d’Alfons XIII.
L’agost de 1897 va morir
assassinat Antonio Cánovas
del Castillo en un atemptat
anarquista. La violència anarquista fou
especialment extrema en el període
entre 1893 i 1897, amb nombrosos
L’assassí fou l’italià Michelle atemptats com el del Liceu (1893), el
Angiolillo, que probablement actuà del Corpus o el propi assassinat de
com a revenja dels processos de Cánovas.
Montjuïc.
49
LES OPOSICIONS AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
Els carlins tradicionalistes

L’exclusivisme dels partits dinàstics
(Conservador i Liberal) en el poder va
marginar la resta de les opcions Els republicans
polítiques, condemnades a la marginalitat
i a la clandestinitat.
Els internacionalistes
Els nacionalistes bascos i catalans
Va perdre en bona part el suport formal de

El carlisme va perdre l’Església catòlica .
força i es dispersa a
mesura que es consolida el
règim de la Restauració. El 1888 es fundà el Partido Tradicionalista
que aplegà els carlins més reaccionaris i
antiliberals.
El republicanisme va partir diverses divisions

Els republicans van internes que l’afebliren (liderats per Castelar,
participar en el joc electoral Salmerón, Ruiz Zorrilla ...)
del règim i van ser presents
en el Parlament com a A Catalunya va mantenir-se el Partit Republicà
minoria. Federal de Pi i Margall com una força
important amb la defensa d’un model federal per
a l’Estat.
El 1893 es fundà la
Unión Republicana, que En general, els republicans van perdre el suport i
obtingué grup la influència en l’àmbit del moviment obrer, que
parlamentari propi. va tendir a radicalitzar-se i a aplegar-se sota les
idees internacionalistes.
Els socialistes es van El 1879 Pablo Iglesias funda el Partido

organitzar políticament. Socialista Obrero Español, que es definia com
un partit revolucionari
50
La Guerra de Cuba i Filipines: el final d’un Imperi
A Àfrica: la franja nord del Marroc, l’Ifni, el Rio de Oro

Guerra dels 10 Anys
A finals del XIX, (Sahara Occ.) i Rio Muni (Guinea Eq.)
(1a Guerra de Cuba,
Espanya mantenia un Al Carib: Cuba, Puerto Rico i la part occidental de l’illa de
1868-1878)
Imperi colonial força Santo Domingo
---------------
gran. Al Pacífic: les Filipines, l’illa de Guam, i alguns altres
“Guerra Chiquita”
arxipèlags menors (les Carolines, les Marianes ...).
(1879)
La debilitat econòmica i les dificultats polítiques feien

difícil un control real de la metròpoli espanyola sobre les
seves colònies.
Esfondrament
Les derrotes
del domini
militars
colonial
davantespanyol
el
Condicions per a la inestabilitat política a Cuba: sobre Cubapoderi elnaval
Carib, dels
i sobre
EUAl’arxipèlag
va donar lade
 Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón les Filipines, guerra davant
per acabada
el poder jamilitar
en el mes
nord-
 Crisienielproteccionisme
Insuficiència a finals
procés de reformes (rebuig delde segle
del americà. XIX
juliol de 1898.
projecte d’Estatut cubà el 1893)
 Política altament proteccionista, que dificultava
Arribada massiva de cereals procedents dels
les relacions comercials de la burgesia criolla. Darreres
Estats Units i de Rússia, adècades
preus molt del més
seglebaixos
XIX
 Interessos comercials i d’expansió imperialista a Europa occidental
que els autòctons.
dels Estats Units. Tractat de París (desembre de 1898). Espanya cedeix els seus drets de
 Qüestió de l’esclavitud (abolidasobre
sobirania Cuba, Puerto Rico,Grito
el 1888) l’illadedeBaire
Guam(1895)i Filipines als Estats
Units. Insurrecció
El fenomengeneral a
fou especialment greu a
La caiguda
Cuba
Les flotes dels EUA van aconseguir ràpides i fulgurantsEspanya, dels
sota el
victòries preus
lideratge
amb sobre va
una lesfer trontollar
deesquadres
agricultura
espanyoles a Santiago (Cuba) l’1 de maig de 1898l’agricultura
José europea,
Martí.
i eminentment
a Cavite que el
(Filipines) no3podia
cerealística de juliol.
i que
Inici de la Segona GuerraLES CONSEQÜÈNCIES
de Cuba (1895-1898) DELcompetir
DESASTRE
dominava sobre el PIBAnacional.
amb les DEL
noves 98
importacions.
ESPANYA
1895-97 – Ofensiva Ade nivell econòmic
l’exèrcit espanyol –(V.Un cert equilibri
Weyler) entre
- Estratègia les conseqüències negatives
de la
(pèrdua
“concentració de rebels”, quedel mercat
causà unacolonial, augment
extraordinària del deute per les despeses de la guerra...)
mortalitat.
amb les menys negatives
Crisi agrària(repatriació
a Espanyade capitals i augment
de finals de la inversió a la
de segle
península dins d’un bon cicle econòmic.
1897-98 – El govern liberal intentà la reconciliació (concessió de l’autonomia a
l’illa), però no fou possible per la intervenció dels EUA.La impossibilitat de competir amb els nous
preus va portarBaixa rendibilitat
a la ruïna a molts dels
A nivell polític – El règim es va mantenir i les bases polítiquesdede la
agricultors. conreus tradicionals
Restauració no van Abriltenir
de 1898 - Esclat
canvis de la Guerra
d’importància, Hispano
cereals,
malgrat amb –un escàs
les fortes marge
crítiques
Febrer de 1898 – Nord-americana, en el doble escenari
de de Cuba
beneficis. i
Incident del Maine al portcontra
de el Govern (programa del Gral. Polavieja). A nivell internacional,
En algunes
l’Havana pèrdua del prestigide les Filipines
d’Espanya com a ocasions,
potència la situacióamb
colonial, es vauna
resoldre
imatge
parcialment
generalitzada de debilitat, corrupció amb la introducció de nous cultius
i endarreriment.
més rendibles.
Crisi del sector vitivinícola
(crisi de la fil·loxera)
A nivell moral i psicològic – SentimentApariciógeneralitzat
de la plaga de de
frustració i desengany.
la fil·loxera
Es trenca amb el mite de la “glòria” nacional
(procedent
La producció de laides’inicia
vinya uncrescut
americana)
vi havia fort adesig
molt ade
“regeneració” i de canvi polític i de les
França,mentalitats.
La crisiCatalunya que
econòmica i afouImportants
davallà notablement
altres regions
seguida figures
d’un la
a partir resulten
seva
de la
conflicte
Joaquin
A Costa –i l’anomenada
Catalunya Gran expansióGeneración
producció.
dels del
moviments
dècada
social entre 98 en l’àmbit
nacionalistes intel·lectual.
i fi
dels 50 de terres (rabassaires) i
arrendataris del domini
dels partits dinàstics. Trencament entre les classes dominants
propietaris, ja queLaelsolució
contracte no de catalanes
arribà
conreu ai basca
finsmés la
amb els cercles del poder polític de Madrid iDesaparició
desconfiança
comú tenia com aimposició total
de
referent ladevida de
la
noves la
seva varietat
capacitat
de varietats
la vinya. de de
per regenerar l’Estat. Opció
També es generalitzà el sentiment per
El 1879
(Intent la viavinya
antimilitarista
la fil·loxera
d’imposar vinyacatalana
autonomista
arriba
entre alesi profunda
i
Catalunya
americana,
contractes més problema
classes
51 immune
breus) crisi
populars, en
i es avaladeli
“Tancament
alhora un girdeenvers
Caixes” amb elestenent
postures govern
més “dures”
lenta el
de Silvela
però
perprimer
part sector
(1899).
inexorable,
plaga. de agrícola
la classe
destruint català
militar,
tota laque
culpaven els polítics del desastre.
vinya que va trobant.
La política econòmica dels governs de la Restauració davant la crisi de

finals de segle
Crisi agrària de finals de segle i Baixa competitivitat dels productes

caiguda general dels preus industrials espanyols
Propietaris de terres Tèxtil i altres sectors

de cereals (centre i Productors industrials catalans Siderúrgia
sud) vitivinícoles basca ...
Gran pressió política sobre el Govern per establir una política de

tipus proteccionista.
El 1891 Cánovas estableix un aranzel Afectava tot tipus de productes, entre

molt elevat, que encara va anar més lluny els que destaquen els aranzels sobre les
el 1906 (sota govern dels liberals). importacions de blat i de carbó.
Fort increment del preu dels Manca d’inversió en el camp i en les

productes bàsics a Espanya (aliments, manufactures, que allunyen la productivitat
energia ...) molt per sobre de la espanyola de l’europea.
mitjana europea.
Reducció del marge de pressupost Mercat interior pobre, que no va

de les famílies per al consum. incentivar el creixement econòmic
(a excepció del mercat colonial
cubà)
Els sectors més benestants de la

societat criolla de Cuba s’aniria El mercat cubà es protegí amb aranzels
allunyant del compromís polític especials que encarien artificialment l’activitat
amb Espanya per aquesta causa. comercial de l’illa, i que irritava als productors
cubans.
52
53
La Renaixença i els inicis del catalanisme polític
Dècada del 1830 a Europa

Construcció d’un Estat liberal
Expansió del Naixement i expansió a Espanya, sota un model
moviment cultural del dels ideals del fortament uniformitzador i
Romanticisme. Nacionalisme. centralista.
Moviment social i cultural que pretén la

A Catalunya sorgí amb recuperació de la llengua i dels trets
força el moviment de la d’identitat nacional de Catalunya.
RENAIXENÇA No incloïa un projecte polític propi.
El 1833 B.C. Aribau publicà l’Oda a Prohibida i perseguida des d’inicis del
la Pàtria, i J. Rubió i Ors reivindica segle XVIII, la llengua catalana tenia
l’ús escrit del català al Diario de només un ús popular i gairebé restringir
Barcelona. al mitjà oral.
1859 – Primers Jocs Florals que

impulsen el català com a llengua Aquesta renaixença cultural es
de cultura literària. mantingué sobretot a nivell de les
classes cultivades de la societat, i
1870-80 – Obres magistrals de J. incidí pobrament sobre la resta de la
Verdaguer i d’Àngel Guimerà. societat catalana.
Considerada “l’època d’or” de la
Renaixença.
De manera paral·lela, podem parlar de l’existència

Van tenir especial d’una “Renaixença popular”, que defenia la
importància la proliferació recuperació d’un català més planer i popular, tal i com
de premsa popular, era parlat a les cases i pels carrers, de caràcter més
sovint de caire satíric (La progressista i menys elitista.
Campana de Gràcia,
L’Esquella de la Torratxa,
o l’anarquista La
Tramuntana ...)
Destaquem aquí autors com Anselm Clavé (música)
i Frederic Soler “Pitarra” (teatre)
54
El naixement del catalanisme polític
Les Bullangues,
Dècada dels moviments insurreccionals populars de clar caràcter social i
anys 1830 i contra el procés de centralització de l’Estat liberal. Les
1840 Bullengues defenien el caràcter particular català davant la
uniformització que duia a terme el Govern de Madrid.
El federalisme republicà,
El Sexenni que va arrelar fortament a Catalunya representat per Francesc Pi i
Democràtic Margall, i el PRDF, que amb les aspiracions democràtiques,
(1868-1874) reivindicà un nou model d’Estat descentralitzat i respectuós
amb la pluralitat d’identitats nacionals dins d’Espanya. També
destaquen noms com Narcís Monturiol o Valentí Almirall.
El fracàs de la Ia República va fer perdre força al

Els primers federalisme a Catalunya, malgrat que a l’any 1883 el
anys de la Congrés del PRDF a Barcelona, amb Josep M. Vallès i
Restauració Ribot com a líder, presentà un projecte de Constitució de
Borbònica l’Estat Català dins la Federació Espanyola, de caràcter
(1875-1886) fortament democràtic, pactista i descentralitzat.
El pensament de Valentí Almirall
Fou un dels principals pensadors i polítics republicans de l’època. Entre 1869 i

1873 va fundar i dirigir el diari El Estado Catalán.
Creia que la necessària modernització d’Espanya passava per la prèvia

constitució d’un Estat Català i en la federació voluntària dels pobles ibèrics
en pla d’absoluta igualtat, llibertat i amb unes bases de democràcia i actitud de
regeneració política.
Al 1881 Valentí Almirall trencà amb Pi i Margall i amb el PRDF i va centrar el

seu discurs en el catalanisme polític progressista.
55
De Valentí Almirall a les Bases de Manresa
Valentí Almirall És considerat el pare del catalanisme polític de signe

(1841-1904) progressista. “Lo Catalanisme” (1886)
El seu discurs no va ser mai de tipus independentista, i

considerà que la regeneració política i moral d’Espanya
1880 – passava per la descentralització i el reconeixement de la
Va convocar el identitat nacional catalana.
Primer Congrés
Catalanista
S’apartà dels postulats tradicionalistes i el lligam catòlic que
impregnava el catalanisme més conservador.
Aplegà les tendències del

catalanisme de l’època, del S’arribà a tres grans acords polítics:
republicanisme federal i els
sectors intel·lectuals de “La
Renaixença”
Defensa del Creació de Creació del
Dret Civil l’Acadèmia de Centre
català la Llengua Català
Catalana
Principals resolucions i conflictes:

 Importància d’establir una vida política 1883 – Convoca el
catalana pròpia. Segon Congrés
Catalanista
 Defensa del proteccionisme i del dret civil
català.
 Fortes discrepàncies ideològiques que van 1885 – Convoca una Assemblea a
portar a la seva clausura. Barcelona amb la presència de les
principals forces econòmiques,
socials, polítiques i culturals de
Catalunya.
Es va redactar el “Memorial de
Greuges”, presentat a Alfons XII el 10
de març de 1885. Fou el primer gran
acte polític unitari catalanista amb
transcendència a Espanya. Fruït dels esforços d’Almirall de
convertir el catalanisme en una força
unitària i interclassista, que va acabar
fracassant.
56
Dècada del 1890 – Almirall va obviar la qüestió social, que allunyà el

Fracàs definitiu del moviment obrer del catalanisme.
projecte d’Almirall i del
Centre Català
El republicanisme i el progressisme polític d’Almirall
van alertar la burgesia, que tenia un projecte més
conservador i que era fidel al sistema de la
Restauració.
1887 – Neix la Lliga de Catalunya, amb personatges polítics com Enric Prat de la
Riba i intel·lectuals com Àngel Guimerà, Puig i Cadafalch o Domènech i
Muntaner...
Neix com l’opció del catalanisme conservador propi d’una burgesia que
començava a allunyar-se dels partits dinàstics.
Fa seves les reivindicacions de defensa de la llengua i del dret civil català.

Defèn la política econòmica proteccionista.
1888 – Presenta a la Reina Maria Cristina el Missatge a la Reina Regent, on

es sol·licita l’autonomia política per a Catalunya.
El 1889, la Lliga de Catalunya aconseguí del Govern de Madrid la retirada del

Projecte de Llei que anul·lava el Dret Civil Català, fet que fou considerat el primer
èxit polític del catalanisme.
L’èxit de la Lliga porta a la fundació, l’any 1891, de la Unió Catalanista, per part de
Narcís Verdaguer, que pretenia unir tots els grups catalanistes sota un programa de
tipus regionalista.
Va obtenir el suport de Es van manifestar veus 1892 – Convocatòria

la burgesia catalanista dins la Unió per optaven d’una Assemblea a
i de la Catalunya rural, per convertir-la en partit Manresa, on s’aprovaren
no dominada pel polític i participar en les les Bases per a la
moviment obrer eleccions, defenent ja una Constitució Regional
internacionalista de les idea d’autogovern. Catalana, de caràcter
àrees urbanes. tradicionalista.
57
La Lliga Regionalista i el catalanisme conservador
Eleccions municipals a
Dècada del 1890
Regidors de la Lliga – 11
Barcelona, 1901 Regidors republicans – 11
Regidors dels partits dinàstics - 4
El discurs del catalanisme va El Desastre del 98 i el fracàs del
agafant maduresa política i va govern Silvela - Polavieja van
ampliant les seves bases acabar de desprestigiar els partits
És la
socials. primera vegada que els partits
Conservador i Liberal no tenen Adinàstics,
partir de i1901,
la burgesia catalana
el debat políticelsa
retira la seva confiança
Catalunya es mantindrà entre i fidelitat.
l’hegemonia política a Catalunya, i es
veuen aquestes dues forces: els
S’anà relegats
imposanta una posició marginal.
la tendència politicista del catalanistes de la Lliga, i els
catalanisme, que volia participar en el joc republicans.
polític i electoral del sistema.
Es va consolidant la idea
que Catalunya ha d’assolir
la seva autonomia
La Lliga Regionalista es va consolidar com la gran força del
política catalanisme
i participar
1899 –burgès,
Es creaque
la Unió Regionalista,
dominà l’escena format
políticaper
catalana finsactivament
a l’època de de la
personatges importants de ladeindústria la
Dictadura de Primo Rivera i(1923-1930)
del camp i l’arribada de la Segona
regeneració d’Espanya.
catalàRepública
(alguns destacats
(1931).en el moviment del
“Tancament de Caixes”).
Es considera el primer partit “modern” de tota Espanya, dotat d’una

1901 – estructura
Ambdós formacions van formar que la convertien
i d’una organització 1900 - Un engrup
unaescindit de la Uniói
força dinàmica
una coalició electoral
eficaç: sistema amb i la
d’afiliació Catalanista,
de representació dins amb
del polítics com Prat
partit, fonaments
“Candidatura
estatutaris, organització electoral, casals del partit i representacióCambó
dels 4 presidents”, que de la Riba o Francesc en el
va obtenir la seva elecció
territori, etc. al Parlament formen el Centre Nacional Català,
de Madrid, desbancant per primer cop amb la intenció de participar a les
els candidats dinàstics. eleccions.
Les seves bases foren sobretot les classes benestants de la mitjana i petita
burgesia catalana: industrials, comerciants, empresaris, professionals
liberals, i també en l’àmbit rural, amb un important arrelament entre els
L’èxitgrans i mitjans
electoral propietaris
obtingut de terres de
fa possible la les comarques
L’òrgan interiors de Catalunya.
de difusió de la Lliga
fusió de la Unió Regionalista i del Centre serà el diari “La Veu de
Nacional Català en un nou partit, la Lliga Catalunya”, amb gran
Regionalista. transcendència fins el 1931.
El projecte polític de la Lliga es basà en la reivindicació autonomista, la
denúncia contra la corrupció del Govern central i en favor del reformisme
polític, i en la defensa dels interessos econòmics de les classes benestants.
ElTambé
mateixfou1901 es defensora
una convoquendeeleccions municipals,
l’ordre públic davant ilalainquietant
Lliga Regionalista
activitat del
vamoviment
presentar obrer
candidats propis
català. a Barcelona. També van presentar candidats
els republicans, davant els candidats dinàstics.
58
LA CASA DE BORBÓ A ESPANYA
FELIP V (1700-1724 i 1724-1746) Isabel de Farnesio
LLUÍS I (1724) FERRAN VI (1746-1759) CARLES III (1759-1788) Maria Amàlia de Saxònia
CARLES IV (1788-1808) Maria Lluïsa de Parma
FERRAN VII (1814-1833) Maria Cristina de Borbó Carles M. Isidre (V) Maria Teresa de Portugal Francesc de Paula
Carles (VI)
ISABEL II (1833-1868) Lluïsa Fernanda Antoni d’Orleans,
duc de Montpensier
Francesc d’Assís
ALFONS XII (1875-1885) Maria Mercè d’Orleans
Maria Cristina d’Habsburg
ALFONS XIII (1902-1931) Victòria Eugènia de Battenberg
Joan de Borbó, comte de Barcelona Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies
JOAN
59 CARLES I (1975-...) Sofia de Grècia
60
NOTES
61

Esquemes Histc3b2ria Despanya Segle Xix

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Esquemes Histc3b2ria Despanya Segle Xix

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESQUEMES

Història d’Espanya – Segle XIX

La Monarquia Hispànica i Catalunya a la segona meitat del segle XVIII p. 3

La configuració de l'Estat liberal a Espanya (1833-1874) p. 13

El Sexenni Democràtic (1868-1874) p. 23

Transformacions agràries i procés industrialitzador (S. XIX) p. 27

El naixement de l'associacionisme obrer

L'època de la Restauració Borbònica p. 49

Orígens i consolidació del catalanisme polític p. 59

La Monarquia Hispànica i Catalunya a la segona meitat del

La monarquia dels Borbons Manteniment d’un gran Imperi colonial al

Economia fonamentalment agrària i rural, i

 La Revolució Industrial a  Creixement demogràfic desigual i

Limitacions a la transformació social i econòmica d’Espanya

Immobilitat en el mercat de les terres de conreu (majoria de terres

Fort poder econòmic, social i ideològic de l’Església, contrària a la

Economia agrària de subsistència, caracteritzada per una forta càrrega

Les transformacions a Catalunya

La població catalana es va duplicar durant el segle

Creixement demogràfic més Aparició del

Propietat agrària mitjana, de tipus emfitèutic, que permet una millora

Orientació de la producció agrícola al mercat (sobretot, la vitivinícola),

Tradició en la fabricació tèxtil de la llana. Ara, expansió de la indústria

Espanya davant la Revolució Francesa

A Espanya, com a França, governava la

Govern en mans del ministre Manuel

Cessió de Santo Domingo a França ...

Napoleó obliga a Espanya a

Batalla de Trafalgar (1805), on Espanya perd bona part de la seva

La invasió napoleònica i la Guerra del Francès

Espanya i França signen el Tractat de Fontainebleau (1807), pel qual Espanya

Març de 1808 – Motí d’Aranjuez.

El rei destitueix Godoy i després abdica en el

Napoleó nomena nou Rei d’Espanya al seu

El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es rebel·là contra els francesos i comença

Josep I establí la seva capital, amb l’únic “Afusellaments del 3 de maig” –

Una part dels funcionaris i dels

Moltes d’aquestes Juntas

1810 – Les Corts de Cadis

A més, les tropes britàniques del gral. Wellington va

La inesperada resistència popular i les derrotes franceses al Bruc i a Bailén

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Monarquia de Josep I Bonaparte Mantinguda i assegurada per la

GUERRA DEL Les tropes britàniques de Wellington van

Col·laboració militar espanyola amb els britànics.

Setges de ciutats com Girona o Saragossa

Organització de les “Juntas Provinciales”, que només reconeixien a Ferran com a

Formació d’un Consejo de Regencia degut

 Els absolutistes volen el retorn del Rei

Gener de 1812 – Annexió de Catalunya a l’Imperi Francès. Cooficialitat del

Grans derrotes franceses a Rússia. Britànics i espanyols obtenen la victòria a Los

Tractat de Valençay (finals de 1813) maig de 1814 – Napoleó reconeix Ferran

Inspirada en la Constitució Francesa de 1791. Constava de 384 articles,

Determina com a forma d’Estat la monarquia hereditària en la persona

Estableix la separació de poders de l’Estat, i reconeix la sobirania

Promulga la confessionalitat de l’Estat, centrada en la religió catòlica

Reconeixement de determinats drets fonamentals dels ciutadans: la

Absolutisme i liberalisme en el regnat de Ferran VII

El Rei obté el suport militar dels sectors

1a etapa del regnat de Ferran VII (1814-1820)

A Europa, el Congrés de S’inicià un període de dura repressió contra els

Els grups d’ideologia liberal s’organtizen en “clubs” clandestins, de

1 de gener de 1820 – Pronunciamiento de

Es restaurà la Constitució de  Modernització de l’administració de l’Estat