IMPERIALISME DE FRANÇA

1. INTRODUCCIÓ DE L’IMPERIALISME:
La paraula imperialisme fa referència a la actitud, doctrina o acció que condueix el domini d’un
estat sobre un o uns altres mitjançant la força militar, econòmica o política. Un estat
imperialista, per tant, desitja imposar-se a altres països i exercir el seu control. Es tracta de
nacions que tenen una gran força i no dubten en utilitzar-la.
 
2. PETITA HISTÒRIA DE L'IMPERIALISME:
Durant l’últim terç del s.XIX les potències europees (USA i més tard Japó) van desenvolupar
una política de l'expansió colonial accelerada que ja venia fent-se des de principis de segle.  
Aquesta nova fase del colonialisme, que rep la dominació de l’Imperialisme, tindria la formació
de grans imperis i va constituir una gran font de conflictes que van contribuir en la primera
guerra mundial. 
L’imperialisme va significar el repartiment d’Àfrica i de bona part d’Àsia i Oceania entre les
grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França. Tot i que, com ja hem
dit, algunes potències industrials noves, com Japó i Estats-Units també van participar. I Bèlgica,
Holanda, Itàlia, Alemanya, Rússia, Portugal i Espanya.
Finalitza al 1914.

3. IMPERIALISME FRANCÈS:
Durant la història, França va viure molts canvis en el seu territori. Al segle XIX va crear el segon
gran imperi en expansió i importància mundial, precedit de l'anglès. A principis del segle XVI
posseïen territori en les Antilles i Les Índies, però ja a mitjan segle va augmentar els seus
territoris considerablement i s'estenien mundialment.

França va ser un dels països més antics d’Europa. Encara que com tots els països de fundació
germànica, es va dividir varies vegades i es va tornar a unir. Amb tot, podem dir que existeix
una unitat política reconeguda com l’actual França des dels Segles VI-VII. 
A França va ser, a més, el país més potent econòmicament i culturalment durant quasi tota
l’Edat Mitjana i la segona meitat de l’Edat Moderna. Des del Segle XVIII fins el segle XX era el
capital cultural del continent, París la capital del Art de la Segona Guerra Mundial, quan una
quantitat enorme d’artistes van emigrar a Nova

York. 
La influència cultural de França pot sentir-se, doncs, en tot Europa.
Però França no només va conquistar Europa culturalment, sinó també políticament. La seva
revolució es va expandir per tot el continent per la mà de Napoleó, tot i que el seu govern
imperial suposés una incoherència en els valors d’aquella. En aquell moment, també, les
conquestes franceses van embarcar quasi tot el continent. No només a Europa va estar sota
domini cultural o polític frances. El país va posseir grans colònies i possessions territorials al
llarg i a l'ample de tot el planeta. Per tot allò, el que explicarem a continuació es una breu
història de l’expansió de l’Imperi Frances

4. ELS ORÍGENS DE L’IMPERI FRANCÈS:

A Espanya coneixem bé Francesc I com el gran enemic, com Carles I d’Espanya i l’Emperador
V d’Alemanya. Aquest rei francès, que va governar entre el 1515 i 1547, va ser derrotat i
empresonat a la gran batalla de Pavia. El rei va ser alliberat després de firmar el tractat de
Madrid i va tornar a França. Al tornar va entendre la importància econòmica dels Imperis
Colonials i va decidir crear-ne un de francès. 
Tot i que havia hagut algunes expedicions anteriors sota el mandat francès per la costa entre
TerraNova i Florida, no va ser fins el 1541 quan van fundar la seva primera colonia,
Charlesbourg-Royal, que correspon a un barri actual de la ciutat de Quebec. 
Així tot, el poc temps va decidir abandonar-se per les inclemències climàtiques i les males
relacions amb els natius. França va intentar fundar colònies a Brasil i Florida, però la gelosa
vigilancia Espanyola i Portuguesa ho va impedir.  

5. ASSENTAMENTS DE FRANÇA A AMÈRICA AL SEGLE XVII:

La primera colònia permanent va ser Port-Royal, que es va fundar en el que avui és Nova
Escòcia, Canadà, el 1605. El domini francès va ser assentant-se al llarg de segle XVII pel riu
Sant Llorenç gràcies als assentaments i al comerç amb els nadius nord-americans.
Però la veritat és que el colonialisme americà no despertava passions en la cort francesa. Per
descomptat, França no va tenir l'interès que sí que va tenir la Corona hispànica en el conjunt
del continent americà.

Però aquesta relativa manca d'interès per part de França no va impedir que, al llarg de segle
XVIII, es fundés la colonia de Louisiana. Es van connectar, així, les possessions del riu
Mississipí amb les de Sant Llorenç a través d'una extensa xarxa de fortificacions.
Però al segle XVII no només es va augmentar el territori a Amèrica del Nord, també es van
colonitzar altres zones de Sud-amèrica i el Carib: la Guayana francesa, Guadalupe, Martinica,
Haití i Santa Llúcia.
Amb una economia esclavista, aquests petits territoris eren més rendibles que tots els que

posseïa al nord.
 
 
 
 
 
6. LA PÈRDUA D'AMÈRICA I EL SEGON IMPERI: 

Durant la segona meitat de segle XVIII, França i el Regne Unit van començar diversos
conflictes que es van acabar liquidant amb la pèrdua de gairebé tot l'imperi colonial francès a
Amèrica.
Tots els territoris van passar a Regne Unit excepte Louisiana, que es va lliurar a Espanya. Haití
va continuar en mans franceses fins que va sorgir una revolta massiva d'esclaus al 1804.
A partir d'aquí, amb pràcticament totes les colònies perdudes a favor del Regne Unit, França
començaria el que s'anomena el Segon Imperi Colonial Francès. Va ser llavors quan Napoleó
III, al 1828 va començar a conquerir Algèria. Es va intentar així mateix establir una colònia a
Mèxic com protectorat, però no va tenir èxit. Els britànics i els francesos van tenir avantatge
perquè tenien bases a l’Àfrica des del segle XVIII. Tots dos països somiaven amb la creació de
grans imperis continus. Per això, els enfrontaments entre potències van ser constants, i el 1885
es va convocar la Conferència de Berlín per establir les normes i les zones d’influència de cada
potència sobre el continent. 
Els britànics i els francesos van topar a Àfrica, ja que tenien diversos projectes:
El projecte britànic a l'Àfrica tractava de connectar el nord amb el sud (ferrocarril des del Cap al
Caire) i dominar la façana oriental del continent per tal de controlar l'oceà Índic.
I el projecte francès a l'Àfrica pretenia dominar des de l'oest a l'est del continent. Van topar amb
la zona del Sudan.
En la conferència de Berlín es va establir el lliure comerç per a totes les nacions. Així doncs, no
es van fixar aranzels ni impostos en l’intercanvi de productes. Per poder ocupar noves terres
s’havia de notificar en acta. Pel que fa al tracte de les poblacions indígenes, els països que van
assistir a la conferència es van comprometre a vetllar per la seva conservació i van defensar la
supressió de l’esclavitud. 
Finalment, els anglesos es van distribuir pel nord del continent (Egipte), Somàlia i Sud-àfrica (la
colònia del Cap). França es va expandir per Gabon, Algèria, Tunísia i

Senegal. 
 
 
 
 

7. L'EXPANSIÓ DE FRANÇA PEL MÓN: 

Va ser el mateix Napoleó III a l'any 1867, el qui va començar el domini colonial al sud-est
asiàtic, Indoxina, establint-se en l'actual Vietnam a través de conquestes i amb un protectorat a
Cambodja.
A partir del 1881, amb la fundació del protectorat de Tunísia, França es va prendre seriosament
l'exploració, colonització i explotació d'Àfrica. Les possessions de país en aquest continent van
ser enormes: Mali, Tunísia, Marroc, Senegal, Mauritània, Benín, Txad, Nigeria ...

A Àfrica:
En 1847 va conquistar Algèria, centre dels dominis del nord-oest del continent.
Posteriorment, en 1881, va conquistar Tunísia i en 1905 va establir un protectorat al Marroc
amb l'oposició d'Alemanya, provocant dues crisis que a punt van estar de desembocar en un
conflicte bèl·lic de caràcter internacional.
El territori conegut com a Congo francès (l'altre seria el belga) va ser declarat colònia en 1881.
En 1898 va aconseguir Madagascar.
Amèrica: 
Va controlar en l'oceà Pacífic Tahití i les Illes Marqueses i l'arxipèlag de Miquelón al Canadà. A
Amèrica del sud va controlar la Guayana.
Oceania:
Va dominar Nova Caledònia i altres illes del Pacífic.
Àsia:
Va conquistar la Indoxina: Birmania, Laos, Tailandia, Vietnam (*Annam i Tonkín), Cambodja i
Malàisia, formant amb ells la “Unió Indoxinesa”. Va intervenir a la Xina aconseguint tracte de
favor per al comerç a través dels denominats "Tractats desiguals".

8. LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES:

Durant la segona Guerra Mundial, moltes colònies franceses van ser invadides. Després,
França es va enfrontar en diversos conflictes en moviments independentistes que,
paulatinament, van anar triomfant. 
Intenta crear, primer, la unió francesa, que va fracassar, i, després, la comunitat francesa. Van
ser dos intents d’ una altra negociació a les relacions entre els diferents territoris i la
metropolitana, quelcom similar a la Commonwealth británica, però les diferents colònies es van
anar distanciant poc a poc. 

9. CONCLUSIONS:

Amb aquest treball hem pogut observar que com les potències més grans del món colonitzaven
el continent Africà. L’Imperi Francès, va ser el segon Imperi més important després del britànic.
Els francesos eren molt potents colonitzant. Ho podem observar amb els conflictes amb Gran
bretanya, ja que tot i els problemes, no es varen rendir. 
Ens ha agradat molt fer aquest treball, ja que hem descobert noves coses sobre l'imperialisme
que no sabíem, com per exemple que França era una de les potències més grans ja sigui
econòmicament, políticament i militarment.  França com hem dit, es va prendre seriosament
l'exploració, colonització i explotació d'Àfrica. França va tenir moltes possessions com: Mali,
Tunísia, Marroc, Senegal, Mauritània, Benín, Txad, Nigeria …
Ara el francès és una llengua romànica, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants. És
parlada a l’estat francès (on constitueix la llengua oficial), a Bèlgica, als cantons francoparlants
de Suïssa, al Canadà (cooficial amb l’anglès) i els territoris de les antigues colònies franceses.