MAXIMILIÀ D’HABSBURG

• ESTATS DE LA CASA D ’AÚSTRIA

• DRET AL TÍTOL IMPERIAL

MARIA I DE BORGONYA
• PPBB
• LUXEMBURG
• FRANC COMPTAT
• ARTOIS I CHAROLAIS

ISABEL I DE CASTELLA
• CORONA DE CASTELLA
• CANÀRIES
• TERRITORIS A AMÈRICA
• TERRITORIS A LA COSTA AFRICANA

FERRAN II D’ARAGÓ
• CORONA D’ARAGÓ
• NÀPOLS, SARDENYA I SICILIA

CARLES I d’Espanya (1516-1556)
(V Alemanya)
FELIP II “El prudent” (1556-1598)
FELIP III “El Pietós” (1598-1621)
FELIP IV “Rei Planeta”(1621-1665)
CARLES II “l’encantat” (1665-1700)
CASA D’ÀUSTRIA
Objectiu: Fer un Imperi Europeu catòlic (haurà de lluitar contra
protestantisme, Imperi Turc i França).
- A Espanya: Revolta Comunera i revolta de les Germanies.
Durant el seu regnat Espanya arriba a la seva màxima expansió.
- 1580 serà rei de Portugal
- Inici Guerra dels 80 anys amb Països Baixos.
- Conflicte amb Anglaterra – Derrota “Armada Invencible”(1588)
Destaca figura del valido: Duc de Lerma
Objectiu: Acabar amb els conflictes per disminuir deute públic
- Treva amb Províncies Unides (1609) (Pax hispànica): Independència
d’Holanda
- Pau de Londres (1604)
Però! Inici Guerra dels 30 anys (1618-1648) que s’allargarà amb
França fins el 1659.
- A Espanya, expulsió dels moriscos (1609)
Valido: Compte - Duc d’Olivares
- Continuació Guerra dels 30 anys fins 1648 amb Pau de Westfalia.
Amb França conflicte acaba al 1659 amb T. dels Pirineus.
- Es reactiva conflicte Províncies Unides
- Guerra dels segadors (1640-1659)
- No té descendència... GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714)
 CASA BORBÓ
FELIP V (1700-1714) És Felip d’Anjou, hereu de la Corona francesa. Proclamat rei d’Espanya al 1700 pel testament de
Carles II → GUERRA DE SUCESSIÓ ESPANYOLA (1700-1714) contra bàndol austracista representat
en Carles d’Habsburg. (Tots dos tenien dret a la corona espanyola).
- Imposició absolutisme francès.
- 1716. Decret de Nova planta.
LUIS I “El bienamado” Fill gran de Felip V; el seu pare abdica en ell però mor de virola.
(gener- agost 1724)
FELIP V (1724 -1746)
FERRAN VI “El prudent”(1746-1759) 4rt fill de Felip V. Objectiu → Pau exterior i neutralitat per fer reformes internes (modernitzar).

CARLES III (1759-1788) DESPOTISME IL·LUSTRAT (Absolutisme amb reformes il·lustrades). Trobarà oposició de la noblesa
i la població.
CARLES IV “El caçador”(1788-1808) Context: Revolució francesa→ Por; Tancament de fronteres i aturada de reformes.
- GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

FERRAN VII “el desitjat” Abdica, obligat per Napoleó que col·locarà el seu germà...
(març-maig 1808)
JOSEP I “Pepe Botella“ (1808-1813) Amb guerra de la independència marxa a França. (Victòria de los Arapiles i Tractat de Valençay.
BONAPARTE 1813)

FERRAN VII (1808/13-1833) Dins conflicte de la independència, el Consell de Castella reconeix a Ferran VII i col·loquen
diverses regències (ell pres a Valençay). Al 1813 serà reconegut rei d’Espanya per Napoleó.
- Retorn a l’absolutisme
ISABEL II “la de los tristes destinos” (1833 - 1868): - 1833-1840. PRIMERA GUERRA CARLINA.
- 1833-1840. REGÈNCIA Mª CRISTINA. - 1833-1843. Construcció de l’Estat Liberal
- 1840-1843. REGÈNCIA D’ESPARTERO -1844-1854. Dècada moderada; liberalisme doctrinari.
- 1854-1856.Bienni progressista amb govern d’Espartero.
- 1856-1868. Tornen els moderats, crisi i fi del sistema isabelí.
AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873) REVOLUCIÓ “LA GLORIOSA”. Regència de Serrano (líder Unión Liberal) fins el reconeixement
d’Amadeu.
Molts problemes: poc suport, deute públic, desacords entre tendències polítiques i inestabilitat.
I REPÚBLICA (1873-1874) - Gener 1874 Pronunciament de Pavia → RESTAURACIÓ BORBÒNICA.
ALFONS XII (1874-1885) - Bipartidisme de Cànoves i pacificació del país.
- Desastre del 98
ALFONS XIII (1885-1931)
II REPÚBLICA (1931-1936)
GUERRA CIVIL I DICTADURA (1936-1975)
JOAN CARLES I (1975-2014) Transició.
FELIP VI (2014 - actualitat)
 PERÍODE 1700-1874
(Unitats 1,2,3,4)

2 ½ meitat XVIII
EUROPA ANTIC RÈGIM REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Absolutisme + societat estamental + Determinada i resultat de revolucions
agricultura (règim senyorial) paral·leles:
• Demogràfica – agrícola
• Comercial
• Transports
• Ideològica
• tecnològica

Neix la SOCIETAT BURGESA:

• LIBERALISME POLÍTIC
• IL·LUSTRACIÓ
 GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714)

FELIP D’ANJOU Arxiduc CARLES D’

(Borbó; hereu HABSBURG
Corona Francesa) (hereu C. Imperial)

Carles II fa testament a favor de Felip, i el conflicte esdevindrà internacional...La

Corona francesa i espanyola no poden ser per el mateix.

GB, HOLANDA,
FRANÇA i
PORTUGAL,
CASTELLA
C.ARAGÒ

Però! 1711 mor Josep I  Corona Imperial per a Carles... Cal gestionar la pau.
1713 i 1714. Tractats d’UTRECHT i RASTADT . Es reconeix a Felip V.
 El cas català
Per què suport a Carles/ rebuig a
Felip?

por por a abusos exèrcit Oblig. de pagesos virrei Fdez de

centralisme competència francès en d'acollir soldats Velasco no
francès productes conflictes francesos i pagar respectava
francesos previs. impostos de guerra Constitucions
catalanes

• Els 1rs opositors eren de la plana de VIC  vigatans

• 1705 PACTE DE GÈNOVA
• 1707 Batalla d’Almansa: València i Aragó conquerides per Felip V i després
BCN caurà 11 de setembre 1714
Conseqüències de la guerra:
•Imposició ABSOLUTISME – MODEL CENTRALISTA FRANCÉS
•1716. DECRET DE NOVA PLANTA: Imposició polític – administrativa Contradicció
castellana. amb
•CADASTRE: Nou sistema fiscal (Impost general repartit entre municipis i en PACTISME
funció de la renda.
•Molta repressió cultural i lingüística.
 Carles III (Reformisme borbònic)
Despotisme Il·lustrat

• Març 1766. motí d’Esquilache.

PROGRAMA REFORMISTA
Regalisme: Autoritat rei
per sobre l'església Respecte per professions. Economia: liberalitzar i creixement
Reforma educativa. (limitació privilegis Mesta; Fi monopoli
fundació acadèmies colonial de Cadis, "Informe de ley agraria"
de Jovellanos, creació "S.E.Amigos del
pais")
 Societat i economia d’Antic Règim
(Regnats Felip V fins Carles III)
• SOCIETAT ESTAMENTAL (Desigualtat jurídica / Immobilisme)
• ECONOMIA AGRÀRIA (80%) amb SISTEMA FEUDAL  AMORTITZACIONS
• Diferències geogràfiques
1. Galícia i Astúries: Foros, i subforos... (minifundisme)
2. Andalusia, Extremadura, sud Castella: Grans latifundis
3. Catalunya: propietats mitjanes amb emfiteusi/ contractes a curt i mig termini
(masovers i rabassa morta).
• ORGANITZACIÓ GREMIAL (No estímul competència)
• MERCAT INTERIOR DÈBIL (autoconsum)
• IMPORTÀNCIA DEL COMERÇ COLONIAL (sobretot arran liberalització 1778)

Transformacions econòmiques del XVIII

(Regnats Felip V fins Carles III)
• CREIX. DEMOGRÀFIC europeu menor a Espanya. Però! A Catalunya es dobla!

• Canvis en agricultura per l’augment de la població. Però!!!! LIMITACIONS!!! (Clima, terres)
• Nous conreus
• A Catalunya: importància de la vinya; emfiteusi permetrà modernitzar.
• INDÚSTRIA: Importància del tèxtil català amb les indianes. Renovació per la competència GB.
• COMERÇ: Colònies controlades 1r per Cadis i Sevilla (en mans estrangeres) Però!!!
• 1r intent de crear companyies pròpies
• 2n 1778. LLIURE COMERÇ DE TOTS ELS PORTS (Clau per BCN)
 CARLES IV (1788-1808) (GODOY 1r MINISTRE)
•1793-1795. Guerra Gran  Pau de Basilea (subordinació espanyola a França)
•1796 – 1808. Guerra anglo - espanyola. (Dins Guerres Napoleòniques)
• 1805. Batalla de Trafalgar  Derrota espanyola (i francesa) Dóna peu a l’inici
independència colonial. (comença al 1808)
GREU CRISI ECONÒMICA

Què fa Godoy?

1807. TRACTAT DE FONTAINEBLEAU: Soldats

Desamortitzacions francesos podran passar per Espanya per a
apujar impostos
béns eclesiàstics ocupar Portugal (aliat GB) a canvi de repartir-se
Arg!!! poble Portugal.
Arg!!! nobles
1808. INICI INVASIÓ FRANCESA... A LA CRISI SOCIAL
sumem...
• Crisi política interna: Motí d’Aranjuez (Ferran VII i nobles
amb suport poble)
• Abdicació Carles IV FERRAN VII rei
• maig 1808. Ferran VII abdica  JOSEP I BONAPARTE
rei  CONSTITUCIÓ de BAIONA
•GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) GUERRA: PER MALESTAR
+
REVOLUCIÓ POLÍTICA
• 2 maig 1808. Aixecament a Madrid (Es creu que els reis estan segrestats i contra repressió del general Murat).
• Revolta a Catalunya i després a la resta. Organització de JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA
• Setembre 1808. JUNTA SUPREMA CENTRAL per assolir govern fins que tornés Ferran VII.
• 1810. La Junta se’n va a Cadis (no ocupada) però es dissoldrà per incapacitat de dirigir la guerra (diferències
liberals – conservadors) i s’establirà una regència. Abans, havien convocat Corts!!!! (pel setembre 1810)
• 19 març 1812 CONSTITUCIÓ DE CADIS (LA PEPA)

Es va aplicar?????

LA PEPA

Rei poder
Drets del sufragi Eliminació Nació com a conjunt
executiu
ciutadà univ. masc. limitat. Divisió Antic Règim de ciutadans de la
Península i Colònies
de poders

Evolució de la lluita armada:

• Victòries de la resistència espanyola al BRUC i a BAILÉN.
• Però! 1809 ja control francès.
• 1812. Catalunya annexionada
• ½ 1812. aprofitant exèrcit francès a Rússia...atac! Amb GB i Duc de
Wellington i triomf a ARAPILES. (IMPORTÀNCIA DE LES GUERRILLES)
• 1813. Tractat de Valençay: FERRAN VII REI i els francesos marxen.
1814-1833 Regnat de Ferran VII → Tornada a l’absolutisme.
• Arran MANIFEST DELS PERSES i la signatura del REIAL DECRET…
ABSOLUTISME (1814-1820) (context internacional important!!!)
Context espanyol complicat…
• Crisi econòmica i social de post guerra
• Fallida de la hisenda reial Inestabilitat política
• Oposició liberal en augment: burgesia, camperols que no pagaven impostos… 
– Burgesia s’organitzarà en societats massòniques. repressió.
– Comencen els pronunciaments militars...

1gener1820.PRONUNCIAMENT DEL GENERAL RIEGO → TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

Ferran VII es obligat a jurar la Pepa, llavors es convoquen eleccions (majoria liberal) i a partir d’aquí,
reformes:
Llibertat d’indústria i comerç
Desamortitzacions eclesiàstiques i no drets jurisdiccionals dels senyors.
Modernització política – administrativa (ajuntaments i milícia voluntària)
Però! Dificultats del Trienni...
• Oposició elevada → Ferran VII amb dret a vet i conspiracions // nobles i clergat que volen absolutisme //
pagesos sense terra.
• Divisió entre liberals: moderats i exaltats.
 Pronunciament vs Cop d’Estat
• Declaració pública que fa un grup
d’oficials contraris al règim
existent (independentment de
que aquest hagi estat escollit
democràticament o no).
– revoltades civils o militars.
Es vol un canvi de govern
– És un procés amb preparació prèvia.
– No hi ha lluita armada d’inici.
– Si perden suport, exili i
abandonament de l’exèrcit.
– Si tenen suport, govern renuncia.
– Es una forma de rebel·lió militar.
– Ex: Riego, Prim i Serrano, Sanjurjo
• Presa del poder polític de manera
sobtada i violenta per part d’un grup
de poder vulnerant la legitimitat
institucional d’un Estat.
– Provocat per forces armades
– S’ataca sobirania i legalitat de l’Estat.
– Es controlen mitjans de comunicació i
no es permet oposició política.
– Si ve de dins del poder, parlem d’un
“cop d’Estat constitucional”.
– El Putsch alemany (empujón) és un cop
fallit.
– Ex: Primo de Rivera, els nacionals, 23F
 1823-1833 DÈCADA OMINOSA
• SANTA ALIANÇA envia França a intervenir → 100.000 FILLS DE
SANT LLUIS (Duc d’Angulema) → FERRAN VII → ABSOLUTISME!
• Potències absolutistes demanen prudència a Ferran però
ell “ni caso”.
Principal problema del període...CRISI $.
– Agreujat per la PÈRDUA COLONIAL (1808-1820)
– Davant la situació... Ferran imposa mesures proteccionistes per
a protegir la indústria. Què suposa?
• Col·laboració burgesia
• Desconfiança reialistes ultraconservadors...
– 1827. GUERRA DELS MALCONTENTS. Fracàs!
– Els conservadors s’agruparan entorn CARLES MARIA ISIDRE.

Era el successor fins que al 1830 neix Isabel

gràcies a la Llei Sàlica
 1833 – 1840. 1ªGUERRA CARLINA
1830. NEIX ISABEL... PRAGMÀTICA SANCIÓ PER TREURE LLEI SÀLICA

Des del 1832 Mº Cristina regent... I buscarà suport

liberal. Com?
• Govern reformista
• Amnistia pels liberals

CARLINS
ISABELINS
(tradicionalistes,
(busquen suport
antiliberals, “Déu,
liberal)
Pàtria, Furs, rei)

Base social:
• Alt clergat, petita noblesa
rural, camperols i artesans
empobrits Base social:
On? • 1r alta noblesa, exèrcit i un sector de l’església. A
• PB, Navarra, Catalunya, mesura que calgui suport liberal, aquests s’afegiran a la
punts Valencia i Aragó causa. (Provocarà divisió posterior moderats – Resum pàgs
progressistes) 61-62 fotoc.
Desenvolupament del conflicte:
1ª etapa (1833-35)
• Carlins pressionen al nord i a la Catalunya interior. (Zumalacarregui i
Ramón Cabrera)
• Carles crea monarquia a Navarra
2ª etapa (1835-1840)
• Guerra favorable als liberals. Triomf d’ESPARTERO a Lutxana (1836).
– Per què triomfen? Hi ha divisions internes entre carlins intransigents i
transaccionistes...
Finalment...
• 1839. Grals. MAROTO i ESPARTERO signen CONVENI DE BERGARA:
Es mantenen furs i oficials carlins entren a l’exèrcit. Fi del conflicte (de
moment. A Catalunya fins 1840).
 1833 – 1843. PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL
(paral·lel a la guerra)
A. 1833-1840.REGÈNCIA Mº.CRISTINA
• 1833. CONSELL DE GOVERN ABSOLUTISTA (mooolt moderat) (FRAN DE CEA BERMÚDEZ)
• 1834. GOVERN DE MARTÍNEZ DE LA ROSA (moderat)  ESTATUT REIAL
• 1835.GOVERN DE MENDIZÀBAL (progre) les seves reformes (insuficients) provoquen divisió entre moderats i
exaltats.
• 1836. GOVERN DE FCO. JAVIER DE ISTÚRIZ (moderat)
– Insurrecció dels sergents de la Guarnició Reial del Palau de la Granja
• Agost 1836-37.GOVERN DE CALATRAVA (progre) CONSTITUCIÓ 1837

1837-1843. ALTERNANÇA GOVERNS AMB PAPER CLAU DELS MILITARS.

• 1837-1840. GOVERN MODERAT  Restricció de sufragi i llei d’ajuntaments provocarà revoltes (Juntes
revolucionàries) a moltes ciutats...
• 1840.DIMISSIÓ DE MARIA CRISTINA
 Desamortització de Mendizàbal
• Dins la reforma agrària.
• Expropiació dels béns dels ordes religiosos no
dedicats a l’ensenyament o atenció sanitària
per oferir en subhasta.
• Per què?
– Abaixar deute públic
– finançar exèrcit
– Impulsar agricultura.
B. 1841-1843. REGÈNCIA ESPARTERO
GOVERN AUTORITARI
A les eleccions havien triomfat els progressistes però! Espartero
farà un govern autoritari envoltat d’AYACUCHOS.
• 1842. obrirà el mercat espanyol al cotó anglès  amenaça pel
tèxtil català aixecament burgés i popular a BCN que acabarà
tenint contingut polític quan es sumin els progressistes 
creació de Junta Provincial a BCN:
– Es demanaran llibertats, impostos progressius, fora corrupció...
• Són bombardejats (repressió a tope)
• Moderats com NARVÀEZ o O’DONNELL aprofitaran per a
conspirar
• Espartero marxarà (de moment) a GB.
• Però!!!! La revolta es radicalitza!!!! Els sectors populars
protagonitzaran la insurrecció de la JAMÀNCIA (1843),
esclafada per PRIM.
– La situació dividirà als progressistes, que voldran aturar la revolta i els
sectors populars.
 1844-1854. Dècada moderada
Novembre 1843 Isabel II reina
Eleccions amb sufragi censatari i control cacic
• 1844-52. GOVERN MODERAT DE NARVÀEZ.
LIBERALISME DOCTRINARI (Ordre i autoritat)
EL NOU ESTAT LIBERAL SERIA...
CENTRALITZAT, UNIFORME, JERARQUITZAT...
– Ordre i autoritat
– Reformes amb control repressiu
– Base social: burgesia terratinent
– CONSTITUCIÓ DE 1845 (moderada)
• Sobirania compartida
• Sufragi molt restringit
• Poders locals sotmesos al central
• Manteniment del culte i el clero
– 1844. Creació Guàrdia Civil
– 1851. Concordat amb Santa Seu
• Catolicisme oficial, stop venda béns, manteniment i competències $ a canvi de reconèixer
Isabel.
– Per a evitar carlins, respecte els furs de PB i Navarra.
 Però! Crisi i inestabilitat política:
• Poder controlat per camarilles
• Sufragi mooooooooooooooooolt restringit.
• Gran control de l’exèrcit
• 1846-49. 2ª GUERRA CARLINA O DELS MATINERS (A Catalunya, per la crisi
agrícola i tèxtil).

1852-54. GOVERN AUTORITARI (“a tope”)

de BRAVO MURILLO
Governa per Decret i restringeix més el vot
Però!!! això li farà ser desplaçat dins el partit...
+
Divisions internes
+
Oposició progre,democràtes i alguns moderats
+
descontentament social...
1854. O’DONNELL APROFITA...
PRONUNCIAMENT DE VICÀLVARO
Es proclama el MANIFEST DE MANZANARES:
• Respecte per la Constitució
• Reforma llei electoral Amb suport
• Milícia nacional del sectors
• Fora camarilles populars!
• Descentralització
• Abaixar impostos de consum
1854-1856. BIENNI PROGRESSISTA. ESPARTERO
• Constitució de 1856. Non nata!
• Reforma $  per impuls econòmic i afavorir burg. Urbana i classes
mitjanes.
– DESAMORTITZACIÓ MADOZ (1855)
– 1855.Llei de ferrocarrils.
Creixement econòmic!!!! (durarà fins el 1865-66 aprox)
• Vagues obreres a Catalunya
Però! Les reformes no solucionen el malestar social...
• Aixecaments camperols a
• Crisi de subsistències Castella
• Febre groga

Crisi social  Crisi política!!

- Progressistes conservadors marxen a Unión Liberal.
- Els més radicals amb els demòcrates.
DIMISSIÓ ESPARTERO...GOVERN D’O’DONNELL
 1856-1868. FI DEL SISTEMA ISABELÍ
• 1856-1863. Govern unionista d’ O’Donnell.
– Govern moderat amb algunes reformes progressistes.
– Va permetre alguns elements de l’oposició al govern
– Relativa estabilitat afavorida pel creixement econòmic
– POLÍTICA EXTERIOR ACTIVA (Es vol recuperar prestigi perdut)
1858-63. INDOXINA 1859-60. MARROC 1865. MÈXIC
Per matança missioners Paper clau de Prim Per deutes acumulats
Pau de Wadras (Ifni i ampliació Ceuta

Però! Els unionistes tenen molta oposició moderada...1863 moderats!

• 1863-1865. Govern moderat (autoritari) de Narvàez.
(tornen insurreccions progressistes amb suport demòcrata i aquests popular)
- 1865. Noche de San Daniel (Arran privació de la càtedra de Castelar)
• 1865-1866. Govern d’ O’donnell
- 1866. Insurrecció sergents Caserna de San Gil
• Són progressistes i demòcrates amb suport popular
• Dins el context de crisi

Fóra la reina!!!!!!!!!!!

Ja els posteriors governs de Narvàez i González Bravo ho faran per decret... I tot en mig d’una crisi de
subsistències...S’olora la Revolució!
 Que quedi clar...
Per què els militars van intervenir a la política???

Estabilitat i joc polític lliure eren difícils a Espanya per:

• Intromissió corona.
• Falsejament electoral (molt més clar a la Restauració
des del 1874)
• Ingerència de l’exèrcit. Per què tant protagonisme?
– Prestigi arran la primera Guerra Carlina
– Ús dels PRONUNCIAMENTS per a canviar la política. Un
cop aconseguit el poder, convocaven eleccions que, amb el
sistema existent, els hi feia guanyar. (entre 1833 i 1868 hi
ha 22 processos electorals)
 1868. LA GLORIOSA
Des del 1865/6... Crisi $!
• Financera
Crisi
• Industrial Crisi social Crisi política
econòmica
• Subsistències
Els governs de Narvàez i González Bravo gestionen el caos...
 PACTES D’OSTENDE I DE BRUSEL·LES (1867-1868) progressistes + demòcrates + unionistes
(nov. 67)
 Volen acabar amb Isabel II i que la nova forma de govern fos resultat d’unes eleccions amb sufragi
universal.
 18 setembre 1868 PRONUNCIAMENT J.B.TOPETE a Cadis “Viva Espanya con honra!!!!” (1r
Triomf a B.Alcolea) DIMISSIÓ ISABEL
 Govern provisional de Serrano i Prim
CENTRISTA
• President: Prim
• Regent: Serrano

Mesures econòmiques Mesures polítiques

Per impulsar creixement i obertura
econòmica...
- Llei de bases aranzelàries (1871):
lliurecanvisme
- contribucions proporcionals a la
renda.
- pesseta.
- concessions/venda de mines per
abaixar deute públic i crisi (1871.
Llei de mines)
• Dissolució Juntes i milícia
• Eleccions sufragi universal
masculí (+25)
CONSTITUCIÓ 1869:
 Sobirania nacional
 Divisió de poders
 Amples llibertats individuals i
col·lectives.
 Monarquia poder molt
limitat.
 És manté culte catòlic
 El nou govern no ho té fàcil...
Dominen 3 tendències
dins el govern

PARTIT REP.FED. (Pi i

MODERATS (fidels a MONÀRQUICODEMOCRÀTI Margall/ Estanislau
Isabel) CS.). Dominen a les Corts Figueres)

Progressistes Benèvols (dalt a baix)

SITUACIÓ SOCIAL...
• Descontentament a tope!
• Republicans. unionistes
• Laics Intransigents (baix a
d’alt)
• Pagesia i sectors populars
(1r federalisme, després monàrquics
democràtics
INTERNACIONALISME)
El govern provisional no ho té
fàcil... Després... REP. UNITARIS
• Republicans no volen rei. Què volen? (Castelar)
• Carlins estrenyen • Repartiment de terres
• Crisi econòmica • No impost de consum
• Cal un rei!!! • Baixada de preus
• QUINTES NO!
 Amadeu de Savoia 1871-1873
• Deute públic
• Desacords entre tendències
polítiques.
• Inestabilitat...
– Cànoves del Castillo (Restauració)
– 1872/3. 3a Guerra Carlina.
– 1868. Guerra dels 10 anys a Cuba
– 1872. Insurreccions federalistes
• Causa 1al. Ruptura coalició
progre-unionista-democràtica:
11 febrer 1873. Renuncia al tron.
 República (1873-1874)
• Voten a corts  República, presi prov. ESTANISLAU
FIGUERES.
• Eleccions  Rep. Federals. Presi PI I MARGALL i CONSTITUCIÓ
DE 1873 (Super democràtica).
• Però!!! Molts problemes a resoldre...
– Enfortiment conflicte Carlí i Cuba.
– Cantonalisme (suposa dimissió de Pi i Margall, de Nicolás Salmerón i
de Castelar, aquest per moció de censura)
 Pi i Margall planteja negociació... Fracàs!

Salmerón tria opció militar però no vol signar
condemnes a mort...

Castelar imposa política d’autoritat

Desembre 1873. MOCIÓ DE CENSURA de PI,
FIGUERES I SALMERÓN; volen dimissió de Castelar.→
Es forma govern d’esquerres però!!!! La República és
dèbil...

• Gener 1874. PRONUNCIAMENT DE PÀVIA →COALICIÓ
PROGRESS. – UNIONISTA (Serrano líder).
Però! Els conservadors volien monarquia...
• 29 desembre 1874 PRONUNCIAMENT DE MARTÍNEZ
CAMPOS → RESTAURACIÓ AMB ALFONS XII (ja havia signat
M. DE SANDHURST)