1. INICI DEL S.

XIX:
Carlos IV va deixar el seu poder en un capità, Manuel Godoy. A finals de
segle XVIII Europa estava organitzada per una monarquia absoluta.

CRISI DE LA MONARQUIA (1788-1808):

- Impacte de la Rev. Francesa (1789)

- Guerres amb França: Gran Guerra (1793-1795) ESP Vs. FRA
- Tractat de Sant Ildefons: la política espanyola estaba en contra de
França canvia per estar amb amistat, després de la Batalla de
Trafalgar, on les tropes ingleses van derribar 22 tropes navals dels
espanyols.
- Aliança amb França amb el tractat de Fontainebleau al 1807. Per
poder envair Portugal, Espanya va deixar que les tropes passen per
la peninsula.

MOTIN DE ARANJUEZ → Aquest motí va sorgir quan les tropes dels francesos es queden en
les ciutats espanyoles i els ciutadans se'n adonen que no avancen i que es queden ocupant les
principals vies de comunicació. Gran quantitat de gent descontenta amb manuel godoy per la
suposada invasió francesa carregada contra el vàlid fins a fer que el rei Carles IV no només el
destitueix sinó també abdiqui de el tron en favor del seu fill Ferran VII.

LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA (1808-1814):

El 2 de maig de 1808 va començar la guerra d'independència espanyola, amb el

principal moviment de l'aixecament de les tropes franceses.

Abdicacions de Baiona el 4-5 de maig de 1808: Napoleon va convèncer a

Carles IV que li cedís a ell el tron d'Espanya mentre la situació es regulés. Però
un dia després (5-5-1808), va obligar a Ferran VII a abdicar en el seu pare, qui
ja havia abdicat en favor de Napoleó. El "buit de poder" el aprofito Napoleon per
nomenar al seu germà com a nou rei d'Espanya

Després de la derrota de França a Rússia, Napoleon es retira d'Espanya en 1814.

- LA REVOLUCIÓ LIBERAL DE CADIS:

A Espanya es convoquen juntes locals que debaten la tàctica per
resistit als francesos, que més endavant aquestes juntes locals es
convertiran en juntes provincials i la junta suprema es localitza en
Cadiz y per últim la junta central s’acaba convertint en una
asamblea nacional (Cortes 1810) on s'estableix una constitució de
Cadis i això resulta el fi de l’absolutisme.
El concert de regencia substitueix a la junta suprema central → substitueix al rei.

Nova constitució formada per les corts de cadis el 1812

- Igualtat davant la llei - Sufragi universal masculí

- Religió catòlica i unica - Declaració Drets del Home
- Divisió de poders - Recon. de les llibertats. polit.
- Monarquia parlamentària - Associació, expressió...

ASSEMBLEA NACIONAL:

➔ Reformes socials i econòmiques llibertat de premsa.

· Abolició de la inquisició · Abolició dels gremis · Abolició del règim senyorial
↪ Creació del capitalisme
➔ Moderada desamortització de béns elàstics (només amb les terres de
l'església)

*No poden vendre les terres, pero si que es poden acumular amb el casament.

Els jornalers, només treballen quan hi ha ocasió i l'amo de les terres li plaïa.

LES TENDÈNCIES POLÍTIQUES:

❖ LIBERALS → Intel·lectuals i membres de la burgesia que lluitaven per accedir a la vida

política. (Influencia de la Revolució Francesa) L’eliminació de l’Antic Règim.
❖ IL·LUSTRATS → Intel·lectuals formats per les reformes del segle XVIII. Aquests volen
mantenir la mantenir la monarquia pero fent reformes.
❖ ABSOLUTISME → Membres del clergat, la noblesa i la burgesia
terratinent; defensaven l’Antic Règim. Minoria a les Corts de Cadis

Ferran VII torna el 1814 y anul·la les corts de Cadis y restableix la monarquia absoluta. → Manifest
dels Persas: els absolutistes recolzaven a Ferran VII perquè reines.

*No només s'instal·la la monarquia a Espanya sino que, Napoleo al retirar-se

dels regnes aquests tornaven a les seves monarquies.

SEXENNI (1814-1820):

● Torna la monarquia
● Les colònies Americanes comencen a independitzar-se
 ↪ Buit de poder.
↪ Protagonisme dels criolls il·lustrats.
↪ Creació de juntes revolucionàries.
↪ Proclamació de la independencia.
↪ Guerres (1814-1820)
↪ Pèrdua espanyola i pèrdua de les colònies.

*Com que al regne espanyol hi havia guerres, les colònies van aprofitar per
independitzar-se.

TRIENNI (1820-1823):

Passen de l'absolutisme al liberalisme gràcies a un pronunciament.

Pronunciament = cop d’estat

- Tots els regnes absolutistes firmen la Santa Aliança durant les guerres
napoleòniques (1815) S’acorda que si algun dia es tornes a establir l’estat
liberal, tots els regnes que van firmar la S.A intervindran per restablir
l'absolutisme.
→ Els únics que van intentar van ser els espanyols pel comandante Riego

DÉCADA OMINOSA (1823-1833):

● El general Torrijos va intentar un assalt a Málaga.

Ferran VII no te descendencia. El 1830 la reina dona llum una nena, pero la Llei
Salica no permet que hi hagi REINA, pero Ferran VII va fer una pragmàtica
sanció.
Arriba Carles V (el germà) i s’imposa a la pragmàtica sanció. En 1833 mor
Ferran VII i la nena amb 3 anys. El tro es debateix entre la mare d’Isabel y
Carles V.
Espanya no té regne i es queda amb una guerra civil.
↪ Societat analfabeta i sotmesa als interessos religiosos.

2. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT
LIBERAL (1833 - 1868):
CARLISTES:

Es defensaven amb Deu, Patria, Rei i Fueros:

➔ Rei: Absolutisme
➔ Fueros: Lleis antigues (tots els regnes)
➔ Patria: Tradicional. Els liberals volien eliminar les institucions medievals.
➔ Deu: L'única religió, la católica.

● Defensaven l’Antic Règim i la monarquia absoluta.

● Suports socials: la noblesa pagesa, el clergat i la pagesia.
● Implantació a Catalunya, País Basc i Navarra.

ISABELISTES:

● Proposaven l’abolició de l’Antic Règim i la implantació d’un Estat Liberal

● Suports socials: l’alta noblesa, els funcionaris, la burgesia i les classes
populars urbanes.

ETAPES:

- 1833 - 1836: Expansió i victòries catalines.

- 1836-1839: Afebliment del carlins (perquè se’n anaven a casa, ja que en

aquella època estar 3 anys fora de casa és molt), “expedicions”
(guanyaven terreny) i victoria liberal. Muere Zumalacàrregui. B. Esparteu
y Maroto firmaron (Abrazo de Bergara) con un abrazo en 1839.

*TRIOMF LIBERAL → Exili de Carles V.

↱ MODERATS: Estaven d’acord amb l’estatut Reial

- LIBERALS
↳ PROGRESISTES: Elaboran una constitució (1837) y Mª Cristina
es nega

Mª Cristina ofereix un Estatut Reial (document modificat per la reina, en

comptes pel poble)

REFORMES:
- Constitució del 1837. Sufragi censatari.
- Reforma agraria:
→ Abolició del règim senyorial.
→ Desvinculació.
→ Desamortització de Mendizábal (sobre els béns eclesiàstics) FRACÀS: El fracàs es va
deure a que l’estat va posar en venta les terres de l'església, pero com els pagesos no tenien
tants diners, aquestes terres eren comprades per els grans propietaris. I com a resultat, l’estat
 guanyava diners pero en comptes per tornar-lo a invertir al camp ho va invertir en la Guerra
Carlista.
- Mesures liberalitzadores de la indústria i el comerç.
→ ELS PROTECCIONISTES: Una pujada d'aranzels per protegir la industria interior.
(Conservadors) → JAMÀNCIA (tipus de protesta) → A catalunya el 1843
→ ELS LLIURECANVISTES: Baixar les tasses i deixar que el mercat competeixi per
augmentar la producció (+ competència = + riquesa) (Liberals)

Espartero bombardeja la ciutat de Barcelona desde el castell de Montjuïc, i més

tard fan un cop d’estat liderat per Narváez (Liberal moderat) a 1843.
Mª Cristina renuncia a la regencia y Espartero agafa el relleu.

DÈCADA MODERADA (1944 - 1854):

➔ Govern de Narváez.
➔ Bases ideològiques: Liberalisme doctrinari (Llei i ordre). Constitució del
1845 i s’anula la constitució del 1837.
➔ Suports socials: Burgesia terratinent, exercit, església.

- Institucionalitat de l’Estat:
❖ Centralisme → Només mana el govern central de Madrid.
❖ Uniformisme → Totes les lleis d’altres territoris son anul·lades.
➢ Concordat amb la Santa Seu: com seran les relacions entre
territoris.
➢ Reforma de l’administració local: a través d’unes oposicions.
➢ Reforma fiscal i juridica: Fiscal → desapareix les tributacions, cobren
impostos indirectes (IRPF) i directes com el IVA (paga tothom). Juridica →
Apareix un codi penal.
➢ Creació de la Guardia Civil: policia rural (protegeix camins,
terrenys...)

BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856):

➔ Pronunciament del 1854: govern de progressistes i Unió Liberal. (traen a

Espartero)
➔ Legislació economica:
- Desamortització de Madoz (sobre els béns privats i eclesiàstics)
- Llei de ferrocarrils ( L1 es más ancha que las demás)
➔ Conflictivitat social: l’inici de l’obrerisme (molt poc)

CRISI DEL MODERNISME (1856-1868):

➔ Governs unionistes (1856-1863)
 ➔ Govern de la Unió Liberal O’Donnell (da un golpe de estado en 1858)
- Hace un partido ecléctico → mezcla de ideologías.
- Constitució 1845 (amb reformes)
- Estabilitat i creixement econòmic. PAZ
- Llei Moyano (1ª llei educativa) → ensenyament sostingut per l’Estat.
- Política exterior de prestigi: Indoxina, Mèxic i el Marroc.

Per la crisi, el govern de O’Donnell cau i torna Narvaez al poder. La reina Isabel
II interposa molts obstacles .

● CRISI:
❖ Las inversions en els ferrocarrils no estan donant beneficis.
❖ Per la guerra civil americana, la collita de cotó es veu afectada.

1867 → En Oostende es va firmar un pacte els unionistes, els progressistes i els liberals per derrocar a
la reina Isabel II.

General Serrano & Almirante Topete & General Prim

Levantamiento militar en 1868 → La gloriosa. Fin de la dinastia Borbònica.

3. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868 - 1870)
CAUSAS:
➔ Econòmiques:
- Crisi financera (pels ferrocarrils)
 - Crisi industrial → tancament de empreses/crisi cotonera
- Crisi de subsistències: salaris baixos/preus alts

➔ Politiques:
- Desgast del govern moderat. “A baix les quintes” El pagament de les redempcions →
Els rics pagaven per no ir a la guerra o li deien algú que vagi per ell a canvi de diners.
(també compta com a causa economica)
- Organització de l’oposició: Unionistes, Progressistes, Democràtics.
(Pacte d’Oostende contra Isabel II)

REVOLUCIÓ I GOVERN PROVISIONAL (1868 - 1870):

➔ A setembre de 1858:
- Insurrecció (revolta) de l'exèrcit a Cadis.
- Juntes revolucionàries. Creació de la Junta de Catalunya.
- Victoria dels revolucionaris a Alcolea.
- Exili d’Isabel II

➔ Govern provisional (Serrano, Prim, Topete)

- 1r govern de Serrano
- Govern de Prim
- Convocatòria d’eleccions
- Constitució 1869 (aprovada por un referendum)

❖ Problemes amb els republicans, pagesos i obrers, per la

recerca del nou monarca que respetes la constitució del
1869. Revoltes federals. Federalistes = Obrers +
Republicans.

MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873):

➔ Suports:
- Assassinen a Prim en 1870.
- Coalició governamental
- Classes mitjanes.

➔ Oposició:
- Moderats - Aristocracia.
- Església - Sectors de l'exèrcit.

revolta carlina
➔ Problemes:
- Conflictes bèl·lics. guerra de cuba

*Amadeo abandona la corona. renuncia a la corona (1873)

1ª REPÚBLICA (FEBRER 1873):

➔ Figueres: Mesures populars.

- Supressió dels impostos consums.
 - Supressió de les quintes.

➔ Pi i Margall (Juny 1873) FEDERALISME.

- Originalment del moviment cantonalista (juliol del 1873)

➔ Salomón (Setembre 1873) → Moderat Centralista.

- Repressió del cantonalisme.
- Renuncia per tal de no firmar les condemnes a mort pels
cantonalistes.

➔ Castelar (Novembre 1873)

- Línia de republica mes unitaria i conservadora.
- Ruptura amb el federalisme.
- Repressió de les revoltes socials.
- Va firmar les condemnes a mort.

Central* Autonomia: Aquest Federal: Els estats

terreny esta vigilat per federals entre
un estatut, sense autonomías no pot
consentiment no hi ha independitzar-se.
autonomia.

Si l’estat federal es vol independitzar s’anomena un estat CONFEDERAL.

★ Cantonalisme: Territori molt local que decideixen la seva manera de relacionar-se amb els
altres territoris que no tinguin estats → Anarquisme.

COP D’ESTAT DEL GENERAL PAVIA (1874):

Alfons XII fill de Isabel II
➔ Dissolució de les corts. (2/1/1874)
➔ 2n govern de Serrano per:
- restablir l’ordre
- Acabar amb el carlisme i amb el cantonalisme.
- Prepara la tornada d’Alfons XII ← Cánovas del Castillo.
➔ 🔺 Pronunciament de Martínez Campos (29/12/1874)
🔺 Manifest de Sandhurst.
🔺 Cánovas del Castillo. Inici de la restauració borbònica.
➔ Dona el poder Serrano.
 4. ECONOMIA I SOCIETAT AL
S.XIX

REFORMA AGRÀRIA LIBERAL: (Meitat del s.XIX)

- Abolició del règim senyorial - Propietat privada en mans de

- Desvinculació de la terra propietaris actius.
- A catalunya el nou sistema millora la
- Desamortització (conseqüències de
producció.
la desvinculació de la terra)
- Liberalització del mercat agrícola.

CREIXEMENT AGRÍCOLA:
➔ ESPANYA:
- Augment de la superficie (desvinculament)
- Cereals, vinya, blat de moro i patates.
- Desequilibri de la propietat : Minifundis i latifundis.
- Endarreriment de noves tècniques agrícoles.

➔ CATALUNYA:
- Dinamisme agricola: sistema d’alquiler. *
- Desenvolupament de la vinya.
- Deficit alimentari: llegums i cereals.

Els latifundis: grans terrenys comprats de grans propietaris. Una part de les
terres eren comunes (de tothom) i eren treballades per tothom. Els camperols es
van convertir en jornalers.

Els minifundis: petits terrenys d’autoservei (Galicia) No es producte del mercat.

* - Masovers: No propietaris pero cuidaven el terreny.

- Parcers: S’encarregaven de la terra.
- Rabassaires: El contracte es basava en la vida de la rabassa.

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC:
➔ Augment demogràfic:
- Feble creixement per la mínima industrialització.
- Alta mortalitat i natalitat: Règim antic.
- ↑ natalitat en les zones litorals.
- ↓ natalitat en les zones d’interior.
 ➔ Augment població urbana:
- ESP: endarreriment agrícola i indústria fa que hi hagi un èxode
rural
- CAT: migracions interior → costa i camp → ciutat.

➔ Emigració d’ultramar:
- Destí: Amèrica Llatina.
- Origen: Galicia, Z. Cantabrica, Canàries i Catalunya.

INDUSTRIALITZACIÓ:
➔ Endarreriment d’Espanya:

➔ Pobresa de la pagesia
➔ Desenvolupament perifèric
OBSTACLES ➔ Capitals absorbits pel deute públic (Crisi del
ferrocarril)
➔ Manca de font d’energia i matèries primes.

INDUSTRIA MODERNA:
➔ CATALUNYA: Textil.
INDUSTRIALITZACIÓ ➔ PAÍS BASC: Siderurgia
DESEQUILIBRADA
DIFUSIÓ TARDANA:
➔ Agroalimentari
➔ Metal·lúrgia i quimica

➔ Endarreriment a Catalunya:

VAPORS I MECANITZACIÓ ------------------------------------------

ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL ➔ Tèxtil (cotó i llana)

TIPUS INDÚSTRIES ➔ Vapor i colònies.

➔ Manca de carbó.
OBSTACLES ➔ Mercats escassos.
➔ Proteccionisme.
 EXPANSIÓ MINERA ➔ Explotació a partir de 1868.
➔ Concessions estrangeres.

COMERÇ:

➔ FERROCARRILS:
- Inici 1855 (Llei dels ferrocarrils)
- Problemes:
→ xarxa radial (en Madrid - política centralista)
→ ample de via no coincidia
→ concessió estrangera ← empreses que inverteixen en els ferros.

➔ MERCAT:
- Interior:
→ Augment gràcies al ferrocarril.
→ Demanda escassa: dificultat per crear un mercat nacional. (+ barat portar blat de
moro de Rusia)

- Exterior:
→ Augment internacional
→ Lliurecanvisme fins 1870 (molts productes estrangers)
→ Proteccionisme per protegir la producció espanyola.

SOCIETAT:

Societat estamental → societat amb classes. Rendista agraria i de

negocis
Burg Industrial
Classes altes: noblesa terratinent
esia (Catalunya)
Altres càrrecs de
l'exèrcit i
Classes mitjanes (molt poca gent): poder administració
adquisitiu que permet cert consum.

- Professions liberals (estudis universitaris)

- Propietaris mitjans (camperolat que aprofiten les lleis de desamortització)
- Funcionaris de l’Estat (Llei del funcionament)

Classes populars: condicions de vida molt precàries.

➔ PAGESIA ➔ GRUPS URBANS

- Petits arrendataris - Artesans
- Arrendataris - Empleats del servei
- Jornalers - Proletariat: assalariats
industrials

- En èpoques de crisi es sobrevivia millor als pobles

- Els jornalers posen en venta la seva mà d’obra, perquè els burgesos la
puguin contractar.