Glosario historia tema 3

-guerra de la independencia : guerra contra Francia por la ocupació en España

-Batalla de trafalgar : Batalla contra Anglaterra d’España i França units
-desamortització : expropiar terres
-Motí d’Aranjuez : unió de totes les classes socials que estaven descontentes amb Carles IV i Godoy amb l’intenció que
abdiquen ( març 1808)
-Abdicacions de Baiona : Napoleó reuneix a Carles i al seu fill Ferran , els obliga a abdicar (maig 1808) sent el seu germà
Josep Bonapart el que governarà a España
-Estatut de Baiona :Reformes que volia imposar Josep com igualtat entre espanyols , desamortitzar terres o abolir l’inquisicio

-Juntes : organitzacions que es formen en moments de falta d’autoritat espontàniament .Època : o quan no volen a Josep
com a rei o en les colònies
-guerrilles : tècnica d’actuació militar no professional , el que fan es fer resistència i molestar a l’enemic.Època : guerra de
l’Independencia
-afrancesats :sector de la població minoritari mes cult que estaven a favor del liberalisme i de Josep Bonapart , pensant que
les seues idees liberals podrien millorar el país
-corts : es una organització encarregada d’exercir el poder legislatiu.Les corts es celebren per primera vegada a Cadis per
l’acció de les juntes , i la seua tasca mes rellevant es la constitució de 1812.Les corts son característiques del liberalisme i en
les etapes liberals estan en marxa.
-constitució : La llei fonamental d’un país que conte els drets del ciutadans , els poders polítics i la llibertat
religiosa.Convocada per les corts de 1812 característic del liberalisme
-liberalisme : sistema polític on el poder està dividit , la població te drets i la sobirania es nacional , el poble vota un
representant
-sobirania :màxim poder que s’exerceix , si aquesta es nacional , el poble te el poder i vota a un representant.Les corts
declaren la sobirania nacional com una de les primeres lleis a 1810
-sufragi: sistema de votació que reflexa la sobirania nacional , si es universal masculí , sols voten els homes major d’edat
-divisió de poders : forma de govern on els poders estan dividits en 3 : el poder legislatiu , te la funció de fer les lleis , ho fa la
cort .Poder executiu es el que posa en marxa i aprova les lleis , ho fa majoritàriament el rei .Poder judicial son els
encarregats d’impartir justícia .Es característic del liberalisme ja que sorgeix en les corts de Cadis en la constitució
-confessionalitat: principi conservador inclòs en la constitució on no hi ha religió religiosa , sols cristiana.
-règim senyorial : sistema d’organització de les terres ,pertanyen als senyors i tenen tots els poders sobre els seus
treballadors , eren com serbs.El règim senyorial esta imposat en etapes absolutistes i eliminat en liberals.
-absolutisme : sistema polític en el que el poder resideix en una persona , no hi ha divisió de poders ni drets.
-pronunciament : acció protagonitzada per un sector de l’exèrcit amb l’intenció des cambiar la forma de
govern .Pronunciamnent de Riego al 1820 on s’acaba el sexennis absolutista i comença el trienni liberal
-desamortització : expropiació de terres als senyors per a que es convertisquen en terres publiques que es subasten i es
capten diners per a l’estat .Carecterisitic del liberalisme , els camperols estan decebuts perquè les terres no les poden
comprar
-criolls : fill d’espanyols naixcuts a Llatinoamèrica . La majoria es dedicaven al comerç la banca i l’industria , pertanyien a la
burgesia .Son els impulsors del procés d’independencia .
Resumen Historia T.3
1.REGNAT DE CARLES IV

Carles IV va accedir al tro a l’any 1788 , però tenia por per la Revolució Francesa(17899 , sobre si açi passaria el mateix.Va
apartar de el govern als ministres il.lustrats i va nomenar a Godoy secretari d’Estat tancant la frontera francesa.
España va ser conduïda a unir-se a la coalició militar europea contra França (1793-1795), varen perdre i aleshores pactaren
amb els francesos .Aquesta aliança els va provocar un enemic nou , Anglaterra que també perderen en la batalla de
Trafalgar.
Aquestes dues perdudes consecutives provocaren al país porblemes econòmics van haver d’endeutar i desamortitzar per
recaudatòria diners ,aquestos problemes econòmics varen derivar en problemes socials , el poble no estava content (ni la
noblesa ni Ferran ni els camperols ).Es varen crear motins i revoltes que responsabilitzaben a Godoy.
La situació va empitjorar quan firmaren el Tractat de Fontainebleau (1807), on permetien que l’exèrcit francés travessarà
España per invair Portugal , les tropes franceses en territori espanyol irritaben als ciutadans .Per el que a març de 1808 va
esclatar un motí a Aranjuez on participaven totes les classes socials i tenia l’intenció de que Carles IV abdique i Godoy signa
destituït .Per que Ferran faça de rei.
Napoleó s’aprofita de la situació i crida Carles i Ferran a Baiona obligantlos a abdicar.Josep Bonaparte el 7 de Juliol de 1808
jura l’estatut de Baiona amb l’intenció de tindre igualtat entre els espanyols , desamortitzar les terres i abolir l’inquisició.

2.GUERRA DEL FRANCÉS I CORTS DE CADIS

La gent estava descontenta per dues raons , l’ocupació francesa i per tindre un rei que no es espanyol.Es duen a terme
aixecaments populars que comencen en Madrid el 2 de maig i s’expandeixen per tota España.
Com no respectaven el govern de Josep es creen les juntes de forma espontània primer localment després provincial i fins
formar la junta central suprema.
Es el poble el que s’enfronta als francesos , no confiaven en l`exercit, feien guerrilles que eren batalles entre pobles on el
espanyols els feien la vida impossible als francesos. Però no tot el món estava en contra de l’ocupació francesa , havia una
minoria , els afrancesats , intel.lectuals i persones cultes de l’alta noblesa que pensaven que les idees liberals eren algo bo i
innovador .La gent en contra , eren els patriotes : el clergat i la noblesa que no volien igualtat , el sector il.lustrat i burgesia
que estaven a favor de el liberalisme però volien a Ferran i el poble per a ells era un moviment nacionalista davant l’invasor .

La guerra de l’Independencia es desenvolupa en dues etapes molt diferents entre sí , la primera etapa es l’ocupació
francesa (1808-1812), que pilla als espanyols desprevinguts i a partir d’aleshores l’única resistència eren les guerrilles ,
la segona etapa (1812-1814) es la derrota napoleònica , aquest també estava en guerra en Rússia i va haver de retirar
militars de la península , li va provocar un notable desavantatge amb Espanya que finalment guanya permetent el retorn de
Ferran VII.Com tota guerra hi han conseqüències , la mortalitat de la població havia augmentat(algunes zones el 50%), hi ha
una baixada en la producció , l’industria el comerç i el transport varen col.lapsar i hi havia un deute públic inassumible.

Mentre tot açò estava passant , la Junta central suprema posa en marxa una convocatòria de Corts a Cadis però per
dificultats va ser reemplaçada per una regencia , el bisbe d’Ourense.En les primeres sessions va aconseguir la sobirania
nacional , la divisió de poders i la llibertat d’impremta.
La tasca més important de les Corts , va ser l’elaboració de la constitució del 19 de març de 1812 on es reconeixien molts
drets al ciutadans.
Hi han lleis de caràcter mes liberal com l’aprovació de molt drets la llibertat d’expressió i el sufragi universal masculí però
també hi han una sèrie de lleis de caràcter mes conservador com en la que diu que no hi ha llibertat religiosa o en la divisió
de poders( executiu judicial legislatiu ) el dret de vet del rei ,podia interferir molt.El país es configura en províncies i creen la
milícia.
A més , altres lleis que s’aproven son l’abolició del règim feudal , ara les terres son propietat privada , l’abolició de
l’inquisicio , la desamortització de terreres i l’anul·lació dels gremis.

Amb el retorn de Ferran VII es torna a l’absolutisme i la constitució queda anulada , no va arribar ni a posar-se en practica .

3.REGNAT DE FERRAN VII: SEXENNI ABSOLUTISTA

Quan Ferran va tornar , tenia por de posar-se en contra dels que havien derrotat als francesos imposant l’absolutisme. Però
la noblesa i el clergat li ho varen demanar i al veure’s mes recolzat declara nul·la la constitució , empresona als dirigents
liberals i torna a l’absolutisme .
Es va restablir el règim senyorial i l’Inquisicio , era una tornada a l’Antic règim .Internacionalment ,Espanya no era l’únic país
que havia tornat al l’absolutisme ja que amb la derrota de Napoleó , el Congres de Viena s’encarregava de que els països
europeus tornaren al l’absolutisme amb la Santa ALiança que era l’exèrcit militar.
Però Espanya estava en una situació problemàtica ja que després de la guerra s’havia perdut molta població , els camps de
conreu estaven abandonats , va haver-hi una pujada de preus i a mes estava la guerra en les colònies americanes que
generaren despeses militars i no arribaren nous ingressos.
La gent estava descontenta
-Els camperols estaven descontents perquè s’havia tornat al règim senyorial
-La gent que havia comprat terres també perquè tenien que tornar-les
-Burgesos i comercials estaven descontents perquè tornaria a ser difícil la formació de comerços
Ferran va ser incapaç de donar solució a aquestes problemes , varen haber pronunciaments militars liberals
amotinaments..que van evidenciar la fallida de la monarquia absoluta.
Els pronunciaments : En societats secretes es reunien els liberals per fer plans per acabar amb l’absolutisme ( maçoneria )
Els ‘guerrilles’ que havien quedat desempleats varen donar suport als militars liberals .Tota aquesta gent va començar a fer
diferents pronunciaments fins que el de 1820 impulsat per Riego va triomfar obrint la portà a una nova etapa liberal.

4.EL TRIENNI LIBERAL

L’inici va ser el l’1 de gener de 1820 amb el triomf de el pronunciament encapçalat per Riego.Finalment el 10 de març es
converteix Ferran en un monarca constitucional.
Amb l’inici d’aquesta etapa liberal i les cort inicien una obra reformista amb l’intenció d’abolir l’Antic Règim amb les següents
mesures:
-supressió dels règims senyorials i els mayorazgos
-reforma eclesiàstica : desamortització de terres del clergat i limitar el poder de l’Esglesia
-reforma fiscal : disminució del del me que cobrava l’església per augmentar els recursos de l’estat
-eliminació de gremis i aprovació de la llibertat comercial
-instauració de la milicia nacional
-celebració d’eleccions .
Però no tot el món estava d’acord :el rei no estava d’acord ja que ell preferia governar com a absolut (liberal té menys
dificultats per fer el q vol) privilegiats ja que se els llevaba poders i els camperols ja que estaven decebuts perquè pensaven
que amb el liberalisme podrien tindre terres però per ser propietaris havien de tindre diners.
La noblesa i l’església varen començar una sèrie de revoltes on van aconseguir que els camperols s’uniren.Tota aquesta
sèrie de revoltes i queixes varen provocar disputes entre els propis liberals separant-se en:
-moderats: no volien provocar disputes amb els priviliegiats ni amb el rei
-progressistes: defensaven la constitució amb mesures mes radicals que apoyaven a les classes mitjanes i populars.
Ferran va demanar ajudes a la Santa Aliança que era l’exèrcit militar de el congrés de Viena els sent mil fills de San Luis que
estava encarregat d’intentar que torne l’absolutisme a tota Europa . La resistència de l’exèrcit liberal va ser escassa per lo
que es va tornar a un nou govern absolutista (1823).

5.La independència de les colònies americanes

La burgesia criolla ( nascuts a Amèrica descendents d’Espanyols )va ser la protagonista de el procés d’independecia .Ámbar
l’exemple d’estats units quan es independitzar en d’Anglaterra varen començar el seu procés d’independencia.
Es va dividir en dues etapes :
1-Les primeres revoltes : (1808-1814) no volien sotmetre’s a Josep i crearen les Juntes (imitant espanyols) on van assumir el
poder en molts territoris .Les corts com consideraven als criollos part de la nació espanyola també se lis otorgaven els drets
acceptats en la constitució de 1812 però al ser tan lluny l’informacio no arrivaba.
Persones : Bolívar (Veneçuela ) Hidalgo ( Mèxic )
2-Rebel.lio generalitzada : (1816-1824) Els espanyoles van enviar 10 000 homes per pacificar les rebelions que s’estaven
duent a terme en Nova Granada , Mexic . En altres nacions com argentina no pogueren amb ells i es declararen com a
nacions independents.San Martin llibera Xile .Bolívar a la Gran Colombia , que més tard serán Veneçuela , Colòmbia ,
equador i Panamà .Mèxic , Perú i Bolívia els segueixen .Cuan acaba sols queda en mans espanyoles Cuba ,Puerto Rico i
Filipines.
En diferencia amb estats units que formaren un únic país , a sud Amèrica hi hagueren problemes , es varen produir
innombrables guerres ja que la alta burgesia i els criollos havien dut a terme l’Independencia per el seu propi benefici sense
pensar en les classes baixes (població indígena o negra) donant lloc a profundes desigualtats.Al obtindre la seva
independència econòmica els britànics controlaven el comerç influint en les seves lleis i governs.

6.La dècada ominosa i la crisi successòria

El retorn a l’absolutisme va conduir a repressions als liberals on se’ls perseguia (repressió ferrandina).A pesar d’això a Ferran
se li va presentar el dilema de si seguir sent un absolutista radical o fer unes reformes mes progressistes perquè tot el món
estigui d’acord .Al 1825 hi havia problemes econòmic deguts a les despeses de guerres i que de les colònies ja no reben
metalls preciosos , per això el govern adopta posicions obertes a la col.laboracio amb el sector moderat burgès impulsant
algunes reformes :
-establir els pressupostos anuals però com els privilegiats no estaven inclosos amb els diners de les classes baixes no
podien cobrir totes les despeses
-codi de comerç: facilitava els intercanvis ,les creacions de nous comerços ..
-banc de san Fernando : rebia els ingressos de l’Estat i s’emet la moneda.
No tot el mol va veure bé aquestes reformes , el sector mes absolutista , es va apropar al germà de Ferran , Carles perquè
per el moment Ferran no tenia descendència

Al 1830 amb el naixement d’Isabel es va donar un conflicte sobre que accediria al tro. Ferran va eliminar la llei salica perquè
la seva filla pogués governar promulgant la llei pragmàtica .El partidaris de Carles (carlistes) no estaven d’acord amb que
Isabel fora reina. Però aquesta disputa no només era per qui seria el pròxim succeir , sinó que era un enfrontament entre els
dos models de societat .Els carlines representaven l’Antic règim i les mesures mes conservadores , en canvi, el Isabelins
representaven el sector mes liberal .
Amb la mort de Ferran al 1833 seria la regencia de Maria Cristina la que deurà de passar el tro però just aquest dia Carles es
proclama rei provocant un alçament absolutista .Inici de la primera guerra carlina .