1 La crisi de l'Antic Règim

L'Antic Règim era el sistema polític, social i econòmic vigent a Europa en el segle
XVIII. Les principals característiques eren:

 Una societat desigual basada en tres estaments.

 Una economia agrària.
 La monarquia absoluta com a forma de govern.

La societat estamental

La societat estava dividida en tres ordres o estaments: la noblesa, el clergat i el

poble pla o tercer estat (camperols i burgesia). Es caracteritzava per l'immobilisme
vertical i l'existència d'estaments privilegiats (noblesa i clergat).

Els camperols formaven el grup social més nombrós, però la seua influència en la
societat era molt escassa. Treballaven les terres de la noblesa o de l'Església
Catòlica com a arrendataris, jornalers o serfs i havien de pagar rendes als senyors
per poder explotar-les. A més, havien de pagar impostos al rei i lliurar el delme a
l'Església Catòlica.

Durant el segle XVIII es van produir tensions socials. Part de la burgesia s'havia
enriquit gràcies al comerç i va començar a reclamar major poder polític i igualtat
jurídica però els privilegiats es van esforçar a impedir-ho.

L'economia durant el segle XVIII

En el segle XVIII les principals activitats econòmiques eren l'agricultura i la

ramaderia. Es practicava una agricultura de subsistència amb eines rudimentàries.
La propietat de la terra estava fonamentalment en mans dels privilegiats. Les terres
de la noblesa mai es dividien a causa dels mayorazgos. Part de les terres del
clergat, les mans mortes, tampoc es podien vendre i de vegades ni tan sols eren
explotades.

Els gremis eren associacions d'artesans del mateix ofici que controlaven les
activitats artesanals i regulaven la producció sense desenvolupar innovacions. La
monarquia va potenciar la creació de reials fàbriques que es van centrar en
l'elaboració d'armes i articles de luxe.

El comerç exterior va créixer gràcies al desenvolupament dels intercanvis dels

països europeus amb Amèrica i Àsia. També es va desenvolupar el comerç
triangular amb esclaus africans que els vaixells europeus portaven a Amèrica per
ser venuts.

1
© Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A.
1 La crisi de l'Antic Règim

Les formes de govern al començament del segle XVIII

L'absolutisme, sorgit a França, era el sistema polític que regia en la major part
d'Europa a l’inici del segle XVIII. El rei concentrava els poders legislatiu, executiu i
judicial. Per a exercir el poder, el monarca disposava de nombrosos funcionaris i un
exèrcit poderós.

El parlamentarisme anglés: a Anglaterra es va establir ja en el segle XVII un

sistema diferent de l'absolutisme a causa de l'oposició de la burgesia. Hi va triomfar
una monarquia parlamentària basada en la supremacia de les lleis sobre el poder
del rei.

En la Declaració de Drets de 1689 es van establir les bases de la separació de

poders. El rei garantia una sèrie de drets i llibertats i reconeixia que ell no podia
aprovar lleis ni crear o cobrar impostos sense l'aprovació del parlament.

A les Províncies Unides també es va implantar un sistema de govern no

absolutista. En independitzar-se d'Espanya en 1648, es van convertir en una
república en la qual el poder era exercit per la burgesia, que havia augmentat el
poder gràcies al desenvolupament comercial.

La Il·lustració

La Il·lustració va ser un corrent intel·lectual desenvolupat a Europa en el segle XVIII

que qüestionava els principis de l'Antic Règim.

Les bases ideològiques eren les següents:

 L'aplicació de la raó a tots els àmbits de la vida.

 El centre de les teories il·lustrades era l'ésser humà i els seus drets naturals,
com la llibertat i la igualtat.
 La base de la felicitat era el coneixement, fet que provocà que donaren gran
importància a l'educació.
 La tolerància com a base de la convivència.

Les idees il·lustrades es van difondre per Europa gràcies a la publicació a França de
l'Enciclopèdia, dirigida per Diderot i D’Alembert.

Les teories del pensador anglés John Locke van exercir també gran influència en la
Il·lustració. Sostenia que l'estat era el resultat d'un pacte entre governants i
governats i que aquest es podia trencar si els primers no governaven de manera
justa.

2
© Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A.
1 La crisi de l'Antic Règim

Els principals pensadors il·lustrats van ser:

 Montesquieu, defensor de la divisió de poders en l’obra L'esperit de les lleis

(1748).
 Voltaire, partidari d'una monarquia forta en la qual es respectaren les llibertats
civils.
 Rousseau, propulsor de la llibertat i la igualtat de les persones i difusor del
concepte de sobirania nacional en l’obra El contracte social (1762).

El despotisme il·lustrat

En el segle XVIII diversos monarques van aplicar idees il·lustrades en els governs,
com Carles III d'Espanya, Josep II d'Àustria, Caterina II de Rússia i Frederic II de
Prússia. Aquest sistema polític es coneix com a despotisme o absolutisme
il·lustrat.

El seu objectiu era elevar el nivell educatiu de la població, racionalitzar

l'administració i potenciar el desenvolupament econòmic, però sense perdre el poder
absolut dels monarques ni alterar les bases de l'Antic Règim.

Algunes de les mesures que van prendre van ser fundar institucions educatives
noves, reforçar l'administració central i dur a terme desamortitzacions per mitjà de
les quals els béns de mans mortes passaren a l'estat per a posar-los en venda.

La guerra de Successió espanyola

La guerra de Successió espanyola va ser al mateix temps un conflicte

internacional (França i Espanya enfrontades al Sacre Imperi, Països Baixos i
Regne Unit) i una guerra civil (entre Castella i la Corona d'Aragó). Va ser originada
en morir Carles II d'Habsburg sense descendència, fet que deixà com a possibles
successors Felip d'Anjou, de la casa de Borbó, i l'arxiduc Carles d'Habsburg.

En 1714 es va signar el tractat d’Utrecht, en el qual es reconeixia Felip V (1713-

1746) com a rei d'Espanya. Va accentuar la centralització i uniformitat del país per
fer-lo semblant al sistema francés. En la política exterior va aconseguir la
recuperació dels territoris italians perduts amb Utrecht.

Espanya: el despotisme il·lustrat de Carles III

El màxim exponent del despotisme il·lustrat a Espanya va ser Carles III (1759-1788).
Va nomenar ministres italians, com ara Squillace o Grimaldi, que van aplicar
reformes que anaven en contra dels interessos dels grups privilegiats.

3
© Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A.
1 La crisi de l'Antic Règim

Aquest programa reformista va ser frenat pel motí de Squillace (1766), un alçament
popular contra els italians a causa de l'escassetat de subsistències, probablement
promogut pels privilegiats.

Després del motí, Carles III va posar en el poder els il·lustrats espanyols: Aranda,
Campomanes, Floridablanca i Jovellanos, que van aplicar les mesures següents per
a modernitzar el país:

 Una política regalista, que sotmetia l'Església Catòlica al poder reial.

 Una potenciació del desenvolupament econòmic a través del lliure comerç
amb Amèrica.
 El foment de l'educació amb la renovació dels plans d'estudi.
 La creació de Societats Econòmiques d'Amics del País, que eren grups
d'il·lustrats que es reunien per a tractar de temes d'interés nacional.

El seu successor, Carles IV (1788-1808), va frenar les reformes i va intensificar la

censura perquè no arribaren a Espanya les idees de la Revolució Francesa, que
havia començat en 1798. Els seus ministres (Floridablanca, Aranda i Godoy) van
haver de fer front, a més, a la greu crisi de la Hisenda Reial.

Comunitat Valenciana: el segle XVIII

Quan esclatà la guerra de Successió, els maulets (camperols, classes populars, al-
guns gremis i part del clergat) donaren suport a l’arxiduc Carles, mentre que els
botiflers (oligarquia urbana i noblesa) donaren suport a Felip V. Aquest últim vencé
en 1707 i publicà el primer decret de Nova Planta, que abolia els furs i les
institucions del regne de València, que passà a ser una província, governada per un
capità general (poder militar i polític), una audiència (poder judicial) i un intendent
(representant del rei). Els antics consells van ser substituïts per municipis semblants
als castellans.

El segle XVIII va ser un període de creixement demogràfic (es duplicà la població) i

econòmic (desenvolupament de l’agricultura i el comerç exterior). Predominava la
propietat senyorial, però els llauradors rics, la petita noblesa i la burgesia urbana
acumularen terres al llarg del segle XVIII. Aquests grups lideraren motins
camperols contra el règim senyorial.

La Il·lustració tingué també un important desenvolupament en terres valencianes.

Entre els il·lustrats valencians destacaren l’hebraista Francesc Pérez Baier, el
botànic Antoni Josep Cabanilles, l’historiador i lingüista Gregori Maians o el
matemàtic Jordi Joan.

4
© Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A.