Unitat 1.

Espanya i
Catalunya als
segles XVIII-
XIX
Història d’Espanya. 2n
Batxillerat
Aquesta foto de Autor desconegut està sota llicència CC BY-NC-ND
Índex

1. L’Antic Règim
2. La Guerra de Successió.
3. El decret de Nova Planta.
4. La Il·lustració i el Despotisme il·lustrat.
5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis.
6. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833).
7. La construcció de l’estat liberal (1833-1868).
8. El Sexenni democràtic (1868-1874)
1. L’Antic Règim.
Què en saps, de l’Antic Règim?
1- L’Antic Règim

MONARQUIA ABSOLUTA ● L’absolutisme és la darrera

forma de govern de l’Antic
Règim.
● El monarca detenta el poder
polític i militar de manera
absoluta.
● La transferència es fa de manera
hereditària.
● Es sustenta en el dret diví.
1- L’Antic Règim

SOCIETAT ESTAMENTAL ● Dividida en privilegiats i no

privilegiats.
● Els privilegiats (noblesa,
església i cort) no paguen
impostos, tenen justícia pròpia
i poden accedir a càrrecs
polítics.
● Els no privilegiats (la majoria)
formen el Tercer estat.
Font: Buxaweb
1- L’Antic Règim

AGRICULTURA ● Model productiu de subsistència

(escassa productivitat).
SENYORIAL
● Tècniques i tecnologia
rudimentàries.
● Gran part de les terres estan en mans
dels senyors feudals (noblesa i
església)
● Propietat molt polaritzada
(latifundis i minifundis).
2. La Guerra de Successió.
Quina és la diferència entre
un estat centralitzat i un de
descentralitzat?
2. La Guerra de Successió

● Enfronta Felip d’Anjou (Borbó) amb l’arxiduc d’Àustria Carles

d’Habsburg per la successió del tro espanyol.
● El testament de Carles II (mort sense fills) designava com a
successor al Borbó, que serà proclamat rei l’any 1700 amb el nom
de Felip V.
● Això genera un CONFLICTE

INTERNACIONAL a Europa...
2. La Guerra de Successió
FELIP D’ANJOU
● Aliats: França
● Model polític: Centralista
● Partidaris a Espanya: Castella
CARLES D’HABSBURG
● Aliats: Anglaterra, Holanda,
Portugal, els prínceps alemanys i
l’emperador Jose I d’Àustria.
● Model polític: Pactista i
organització confederal.
● Partidaris a Espanya: Corona
d’Aragó
2. La Guerra de Successió

● L’any 1711 mor l’emperador d’Àustria Josep I i l’equilibri

geopolític torna a canviar ja que l’arxiduc Carles passa a heredar
l’imperi.
● Davant la possibilitat que Carles controli les dues corones,
Anglaterra i Holanda plantegen el fi de la guerra i reconeixen
Felip V com a rei d’Espanya.
● Signatura del Tractat d’Utrecht (1713).
3. El Decret de Nova Planta.
Què en saps, del Decret de Nova
Planta?
 ● Abolia les institucions polítiques
(Generalitat, Consell de Cent i Corts).
3. El Decret de Nova ● Centralització i integració de les Corts de
Planta (1716) la Corona d’Aragó a les de Castella.
● Restricció, també, del poder de les corts
castellanes.
● Imposició de nous tributs (cadastre)
● Persecució dels líders austracistes.
● Repressió cultural i prohibició de la
llengua catalana.
● Tancament de les universitats catalanes
i creació de la Universitat de Cervera.
● Nova estructura territorial (corregiments
i demarcacions provincials).
 Comentari font: idees clau (síntesi)

El Decret de Nova ● Font textual primària de caràcter jurídic.

● Recull de mesures aprovades per Felip V un
Planta (1716) cop finalitzada la Guerra de Successió per tal
d’imposar una nova organització político-
administrativa als territoris conquerits.
● El context s’emmarca en el final de la Guerra
de Successió i en la voluntat del monarca de
sotmetre les institucions de la Corona
d’Aragó. EL conflicte finalitza amb la
victòria de Felip d’Anjou, el qual regnarà
sota el nom de Felip V.
● Fets històrics rellevants: 11 de setembre,
1714; Tractat d’Utrecht, 1713.
 Font: Buxaweb

El Decret de Nova Planta

4. La Il·lustració i el despotisme il·lustrat.
Què en saps, de la Il·lustració?
Saps què vol dir el segle de les llums?
1789

El poble sota l’Antic Règim

4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat

● Corrent de pensament europeu, d’origen

francés, que s’estén per Europa durant el
segle XVIII (El segle de les llums).
● Denominat així per “su declarada finalidad
de disipar las tinieblas de la ignorancia de la
humanidad mediante las luces del
conocimiento y la razón”.
● L’entrada a Espanya va ser lenta i difícil per
la força dels privilegiats i el pes de Lemonnier, Lectura de Voltaire (1755)
l’Església.
 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat

Característiques:

○ Crítica a la societat estamental.

○ Defensa la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans.
○ Crítica a la rígida organització econòmica.
○ Defensa d’un model econòmic que garanteixi la llibertat de comerç i
la propietat.
○ Oposició al domini ideològic de l’Església.
○ Enfrontament a l’absolutisme monàrquic.
4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat

Pensador Idees clau

Montesquieu Separació de poders.

Voltaire Llibertat de pensament per afavorir el progrés. Eliminació de dogmes.

Rousseau Democràcia i voluntat directa del poble (contracte social).

Smith La riquesa prové del treball.

Fisiòcrates La riquesa d’un país prové d’allò que és capaç de produir (agricultura).

Hobbes Monarquia absoluta mitjançant contracte social.

Locke Proposa una monarquia limitada.

Kant Educació com a base del progrés social.

 4. La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III (1759-1788)

● Programa de reformes (sense atemptar contra el poder absolut):
○ Control de l’Església: Dret a nomenar càrrecs eclesiàstics; control de la
Inquisició; expulsió dels jesuïtes l’any 1766.
○ Reforma dels estudis universitaris i creació d’escoles d’arts i oficis.
○ Reforma econòmica (mesures per liberalitzar indústria i comerç): limitació
privilegis Mesta; lliure circulació de mercaderies dins d’Espanya i amb les
colònies; liberalització industrial i protecció indústria nacional).
 Font: Buxaweb

Carles III, el millor alcalde de

Madrid
 Comentari font: idees clau (síntesi)

LA CRÍTICA A LA ● Font textual primària de caràcter literari

(discursos crítics de l’autor Clavijo y
SOCIETAT Fajardo).
TRADICIONAL ● Discurs crític contra l’escassa formació i
educació de part de la noblesa espanyola.
● El context de la font s’emmarca en la difícil
penetració de les idees il·lustrades a Espanya
a causa del conservadurisme i de l’important
pes de l’Esglèsia . (Breu explicació de la
Il·lustració).
● Fets històrics rellevants: regnat de Carles III
(1759-1788) com a màxim exponent del
despotisme il·lustrat a Espanya.
 Comentari font: idees clau (síntesi)

LA CRÍTICA A LA ● Font textual primària de caràcter literari (memòries de

l’autor Eugenio Larruga).
SOCIETAT ● Discurs crític contra la societat estamental des del punt
de vista de la nul·la productivitat de la classe
TRADICIONAL privilegiada, en aquest cas la noblesa.
● El context de la font s’emmarca en la crítica de
determinats pensadors i economistes a les idees
econòmiques pròpies de l’Antic règim. (Breu
explicació de la Il·lustració + propostes econòmiques).
● Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-
1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat
a Espanya; Llibertat de comerç amb Amèrica, 1778;
Lliure circulació de grans, 1765; declaració de
l’honestedat de totes les professions.
 Comentari font: idees clau (síntesi)

MILLORAR ● Font textual primària de caràcter tècnic-administratiu

(document de l’autor Gaspar Melchor de Jovellanos).
L’EDUCACIÓ, ● reflexió sobre la importància de la instrucció i
l’educació formal per contribuir al benestar i felicitat de
TRANSFORMAR la ciutadania i a la prosperitat de l’estat.
● El context de la font s’emmarca en les propostes
L’ECONOMIA il·lustrades per afavorir l’accés de gran part de la
població a l’educació primària i a les formacions
tècniques. (Breu explicació de la Il·lustració + propostes
en l’àmbit educatiu).
● Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-
1788) com a màxim exponent del despotisme il·lustrat a
Espanya; creació d’acadèmies (2a meitat XVIII) i
creació de la Junta de comerç a Barcelona (1758).
 Comentari font: idees clau (síntesi)

EL DESPOTISME ● Font textual primària de caràcter tècnic-administratiu

(document de l’autor Francisco de Cabarrús).
IL·LUSTRAT ● Reflexió sobre la importància de promoure lleis que
afavoreixin el desenvolupament del conjunt de la
ciutadania i que limitin els privilegis.
● El context de la font s’emmarca en les propostes
il·lustrades per promoure mesures que trenquin amb
les injustícies derivades de la societat estamental.
(Breu explicació de la Il·lustració + propostes en
l’àmbit social).
● Fets històrics rellevants: regnat de Carles III (1759-
1788) com a màxim exponent del despotisme
il·lustrat a Espanya; abolició dels privilegis i
declaració de l’honestedat de totes les professions,
1783; reformes educatives.
5. La Guerra del francès i la Constitució de
Cadis de 1812
Quines són les conseqüències de la
Revolució francesa a Europa?
 5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis

CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

● Debilitament de la monarquia absoluta.
● (Teòric) fi del feudalisme.
● Aparició gradual dels estats contemporanis a Europa (règims constitucionals
basats en la sobirania nacional).
● Sorgiment d’un moviment contrarevolucionari.
● Triomf del capitalisme i de la propietat privada.
● Aparició de la societat de classes.
● Arribada de Napoleón al poder a França i extensió de la guerra a Europa.
 Font: Buxaweb

La Guerra de la Independencia
5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis

CAUSES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS

● Voluntat de Napoleón de controlar Espanya.
● Signatura del Tractat de Fointanebleau, 1807.
● Descontentament popular vers la política de Godoy i Carles
IV.
● Revoltes populars contra l’ocupació francesa.
 Font: Buxaweb

La guerra del francès

5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS

● Brutal mortalitat i destrucció del paisatge agrari i ramader.
● Victòria espanyola i retorn del monarca Ferran VII.
● S’obre una esquerda en l’absolutisme hispànic: Cadis.
● Aparició de diferents blocs ideològics: conservadors,
reformistes moderats i liberals.
 Font: Buxaweb

La Pepa, las Cortes y Cádiz

5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis

LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1812)

● Aprova la sobirania nacional.
● Acorden la divisió de poders.
● Reconeixen Ferran VII com a rei d’Espanya.
● Defineix els drets del ciutadà, les llibertats civils, la igualtat jurídica i la
igualtat fiscal.
● Estableix el sufragi universal masculí (+25)
● Confessionalitat de l’Estat.
● Estableix l’ensenyament primari obligatori.
● Organització territorial en municipis i províncies.
5. La Guerra del Francès i la Constitució de Cadis

A MÉS A MÉS: L’ABOLICIÓ DE L’ANTIC RÈGIM

● Abolició del règim senyorial.
● Pèrdua de prerrogatives judicials i administratives per part dels
senyors.
● Intent de reforma agrària.
● Abolició de la Inquisició.
● Llibertat de comerç, d’indústria i de treball.
● Eliminació dels gremis i les duanes interiors.
6. La Crisi de l’Antic Règim
 6. La crisi de l’Antic Règim.

LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME
● Ferran VII torna de França l’any 1814.
● Mobilització per restablir l’Antic Règim (Manifest dels Perses).
● Repressió contra liberals i afrancesats.
● Conseqüències:
○ Reinstauració de les antigues institucions i del règim senyorial.
○ Emancipació de les colònies (despesa militar i limitació del flux comercial).
○ Desafecció social i política (especialment de la burgesia i les ciutats).
○ Pronunciaments militars encapçalats per caps liberals (Lacy al 1817).
DOC.1
EL MANIFEST DELS PERSES
 6. La crisi de l’Antic Règim.

EL TRIENNI LIBERAL
● L’1 de gener de 1820 triomfa el
pronunciament del general Riego.
● El rei es veu obligat a acceptar la
Constitució i nomenar un nou govern.
● Es declara una amnistia i es convoquen
noves eleccions.
● Les corts inicien una important obra
reformista per abolir l’Antic Règim.
El rei jura la Constitució a les Corts el 9 de juliol de 1920
 6. La crisi de l’Antic Règim.

EL TRIENNI LIBERAL: MESURES

● Suprimir les senyories jurisdiccionals i les vinculacions per
liquidar el feudalisme al camp.
● Eliminar els gremis i aprovar la llibertat d’indústria i la
circulació de mercaderies.
● Reforma eclesiàstica (supressió de convents) i desamortització
de terres del clergat.
● Reforma del sistema fiscal per incrementar els ingressos i limitar
els de l’Església.
 Font: Buxaweb

El Trienni Liberal
 6. La crisi de l’Antic Règim.

EL TRIENNI LIBERAL: CONFLICTES

Constitucionalistes vs Absolutistes
Descontentament de la pagesia
Oposició de la noblesa tradicional i de l’església
Revoltes reialistes contra el govern liberal
Tensió entre els liberals moderats i els exaltats
 6. La crisi de l’Antic Règim.

EL TRIENNI LIBERAL: LIQUIDACIÓ

● El triomf de Riego genera preocupació a les monarquies
europees.
● Ferran VII demana ajuda i es forma l’exèrcit dels Cent Mil Fills
de Sant Lluís, que travessarà els Pirineus i restituirà a Ferran VII
com a rei absolut.
DOC.6
LA INVASIÓ FRANCESA
DOC.1
LA SEGONA TORNADA A
L’ABSOLUTISME
 Font: Buxaweb

La dècada ominosa
DOC.4
L’APROPAMENT ALS LIBERALS
 6. La crisi de l’Antic Règim.

LA DÈCADA OMINOSA
● Nova repressió dels sectors liberals (persecució i exili).
● Crisi econòmica: immobilisme + pèrdua colònies.
● El rei es recolza en els burgesos moderats (radicalització reialista)
● Guerra dels Malcontents (conservadors) a Catalunya que proposen al germà
de Ferran VII, Carles, com a nou rei.
● Casament de Ferran VII amb Maria Cristina de Borbó (neboda).
● Es publica la Pragmàtica Sanció (1829) per eliminar la llei sàlica i que la
seva filla, Isabel, pugui regnar.
7. La Construcció de l’Estat Liberal
 Font: Buxaweb

La primera Guerra Carlina

 7. La construcció de l’Estat liberal

LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)

CARLINS
● Partidaris de Carles Maria Isidre (germà
de FVII).
● Suport del clergat i petita noblesa
agrària (zones rurals).
● “Déu, pàtria i rei”.
● S’oposen al liberalisme i a la
centralització política.
● País BAsc, Navarra, part de Catalunya,
Baix Aragó i Maestrat
ISABELINS
● Partidaris d’Isabel II (filla de FVII).
● Suport de l’alta noblesa, dels
funcionaris.
● Cedeix davant dels liberals per
atreure’ls i guanyar el seu suport.
DOC.1
LA IDEOLOGIA CARLINA
 Font: Buxaweb

Las regencias de Maria Cristina

y Espartero
DOC.1
L’ESTATUT REIAL
 7. La construcció de l’Estat liberal

LA REVOLTA DEL 1836: ELS PROGRESSISTES AL PODER

● Govern de Mendizábal:
○ Lleva de 100.000 homes i cerca de suport de Regne Unit, França i
Portugal.
○ Programa de reformes liberals:
■ Desamortització de terres eclesiàstiques i supressió de les
congregacions religioses.
■ Reforma agrària.
 I T !
IT U
S T
DE
 7. La construcció de l’Estat liberal

LA REVOLTA DEL 1836: ELS PROGRESSISTES AL PODER

● Motins i revoltes que obliguen la reina a acceptar la Constitució de Cadis.
● Nou ordre polític liberal amb la intenció de posar fi a l’Antic Règim.
● Aprovació d’una nova Constitució, l’any 1837.
○ Sobirania nacional.
○ Àmplia declaració de drets dels ciutadans (llibertat de premsa, associació, etc.)
○ Divisió de poders.
○ Confessionalitat catòlica de l’Estat (finançament estatal).
○ Expulsió dels diputats americans de la Cambra.
○ Sobirania compartida amb la Corona i concessió d’amplis poders.
DOC.5
LA CONSTITUCIÓ DE 1837
DOCS.1,2 i 3
ELS PARTITS POLÍTICS
 Font: Buxaweb

La dècada moderada
 7. La construcció de l’Estat liberal

LA DÈCADA MODERADA
● Constitució de 1845:
○ Sobirania compartida entre rei i corts.
○ Reforçament del poder reial (cessar ministres, vet i dissoldre Corts).
○ Sistema bicameral (Senat de designació reial i Congrés elegit per sufragi
censatari, 1% de la població).
○ Centralització administrativa.
○ Confessionalitat catòlica de l’Estat.
○ Supressió de la Milícia Nacional.
○ Drets i llibertats recollits de manera molt fragmentada.
 7. La construcció de l’Estat liberal

BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)

● Pronunciament de Vicálvaro i manifest de Manzanares per
exigir la reforma de l’Estat.
● Accés al poder dels progressistes:
○ Projecte de Constitució de 1856 (non nata).
○ Nova desamortització de béns eclesiàstics.
○ Llei de ferrocarrils.
○ Altres lleis per fomentar l’esperit econòmic.
● Problemes socials. ○ Repressió i divisió del
○ Crisi de subsistències.
progressisme.
○ Vagues obreres a Barcelona. ○ Cop d’estat d’O’Donnell.
 Font: Buxaweb

El bienni progressista
 7. La construcció de l’Estat liberal

DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA

● Governs unionistes (1856-1863)
○ Estabilitat política i creixement econòmic fins al 1866.
○ Política exterior militarista: intervenció a Mèxic, Contxintxina i guerra del Marroc.
○ Dimissió d’O’Donnell per discrepàncies amb la reina.
● Governs moderats (1863-1868)
○ Governs autoritaris: marginació de l’oposició (progressistes, demòcrates i republicans).
○ Crisi econòmica i descontentament popular.
○ Aixecament de la Caserna de San Gil (forta repressió)
○ Pacte d’Ostende (1867) entre els grups opositors per derrocar Isabel II.
 Font: Buxaweb

La dècada moderada unionista

8. El Sexenni democràtic.
 Font: Buxaweb

El sexenni revolucionari