ELS SEGLES XVIII - XIX

Perquè la revolució francesa suposa l’inici de la contemporaneïtat?

La Revolució Francesa del 1789 va iniciar la transformació de l'Antic Règim i la construcció

d'una nova societat basada en principis com la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, la
separació de poders i la sobirania nacional. Aquest canvi es va resumir en el lema "Llibertat,
igualtat i fraternitat" i va convertir els súbdits en ciutadans iguals davant la llei. Va ser un procés
complex amb oposició d'antics privilegiats i altres països europeus. Aquesta tensió va conduir a
la guerra contra Àustria i Prússia el 1792, i durant aquesta lluita es va compondre l'himne
nacional de França, conegut com "La Marsellesa" (per Rouget de Lisle).

Amb la Revolució Francesa, la sobirania (autoritat per exercicir el poder) va passar de la

monarquia a la ciutadania a través del sufragi. Els diputats electes formaven l'Assemblea, el
poder legislatiu, el qual es podia concentrar en una única cambra (l’assemblea Nacional o el
Congrés de Diputats), o ser bicameral (en la segona cambra constitueix el precedent del Senat).
Aquest sistema de representació popular es va estendre per Europa i Amèrica al llarg del segle
XIX i continua en els Estats democràtics actuals.

1. La crisi de l’Antic Règim

A finals del segle XVIII, Europa de l'Antic Règim es trobava en una crisi profunda, amb canvis
econòmics, socials, polítics i de mentalitat que apuntaven cap a una nova societat. Aquesta
societat estava dividida en estaments, amb el clergat i la noblesa com a privilegiats (no imposts,
creaven riquesa, poder, alts càrrecs, jurisdicció, major part de les terres), mentre que el Tercer
Estat, que incloïa la pagesia, les classes populars urbanes i els burguesos, no tenia privilegis i
constituïa la majoria. L'agricultura era la principal font de riquesa, però era poc productiva
(endarrerida tècnicament) i estava subjecta a drets i impostos senyorials. Les terres estaven
vinculades a un senyoriu (títol nobiliari) i treien benefici econòmic, a més, els pagesos pagaven
el delme (decena part de la collita) a l'Església i impostos a l’Estat.

Això perjudicava a les famílies pageses, que tenien pocs excedents, limitaven l’oferta de
productes al mercat. → Agricultura de subsistència (dedicada al policultiu i destinada a
l’autoconsum).
Les condicions de manca d’higiene, subalimentació i escassos recursos mèdics provocaven un
alt índex de mortalitat i un creixement demogràfic lent (encara que la natalitat era alta). La
producció d’aliments no creixia al ritme de la població → crisis de subsistència
. Les crisis d'aliments eren freqüents i portaven a motins i revoltes. No obstant això, la burgesia
urbana buscava l'expansió de les tècniques agrícoles i la propietat privada de la terra,
augmentant així la productivitat → creixement de la població → expansió de les ciutats
(comerç, manufactures, finances).

La burguesia estava d'acord amb el Tercer Estat en la necessitat de posar fi als privilegis i drets
feudals però, tot i tenir poder econòmic, estava restringida per les regulacions de la monarquia i
els gremis ( eren no privilegiats → impostos, regulacions econòmiques, no veu dins del
sistema absolutista)

L'Antic Règim era una monarquia absoluta de dret diví on el rei concentrava tots els poders
sense control. Els límits a aquesta autoritat eren els privilegis de la noblesa i el clergat i les Corts
o Parlaments,però no tenien cap control sobre el rei. El principal òrgan de govern era el Consell
d’Estat.
L’arbitrarietat era la norma i cap llei protegia els súbdits del despotisme.

La Il·lustració va ser un moviment cultural que va críticar l'absolutisme i va promoure la

llibertat, la igualtat i la raó com a principis fonamentals. Filòsofs com John Locke (igualtat i dret
a la propietat), Montesquieu (separació de poders), Diderot, Voltaire (tolerància i llibertat
d’expressió) i Rousseau (l’ésser humà és bo per naturalesa) van defensar aquests ideals i van
oposar-se obertament a l'Antic Règim ( ← drets de l’individu, separació de poders per elaborar
lleis i controlar el govern, la raó l'únic mitjà per entendre el món, rebutjar la religió, llibertat de
pensament.). L’empirisme: el coneixement havia de basar-se en l'experiència pràctica i no en
creences, oposant-se al coneixement religiós basat en la fe.

Diderot i D’Alembert → l’Enciclopèdia (va començar a publicar-se al 1751 per aplegar tots els
coneixements).

El despotisme il·lustrat va ser una resposta de les monarquies europees que van adoptar
algunes reformes sense canviar els fonaments de l'Antic Règim. Aquestes reformes es van
centrar en l'eficàcia administrativa i les millores econòmiques, però els privilegis nobiliaris i
l'absolutisme van romandre intocats.
Els reis tenien por i van acceptar algunes idees per tant van convertir l’Estat en una democràcia
més parlamentària però no volien perdre el seu poder.

2. Els inicis del parlamentarisme: Anglaterra i els

Estats Units
A Anglaterra, l'absolutisme va ser desafiat amb un sistema parlamentari on el monarca requería
l'aprovació del Parlament per a nous impostos i declarar la guerra. No obstant això, al segle XVII,
la dinastia dels Estuard, va intentar governar sense el Parlament i va reprimir els opositors,
provocant un moviment revolucionari. Això va conduir a una República (1649-1660) i, encara
que es va restaurar la monarquia amb Carles II, el seu poder va estar limitat per les demandes
del Parlament. Així, es va posar fi a l'absolutisme.

Carles II va garantir la llei de que ningú podia ser detingut sense ser posat amb un jutge → fi a
les detencions arbitràries → justícia.

Fe catòlica i absolutista del nou monarca Jacob II → inicia la segona revolució. 1689 → es
conclou l’etapa dels Estuard. La Revolució Gloriosa del 1689 va imposar la Declaració de Drets,
que va establir restriccions significatives sobre el poder del monarca i va assegurar drets com
l'Habeas Corpus (cap persona podia ser detinguda sense disposició a un jutge).

Aquest període va consolidar el parlamentarisme anglès, on el sobirà estava sotmès al

Parlament, i els poders executiu i legislatiu estaven separats. Es va crear un tercer poder
independent: la justícia. També es van garantir les llibertats individuals dels ciutadans.

Encara que aquesta monarquia no representava tota la població, només grans propietaris,
nobles, burgesos → dret a vot. S’acceptava l’esclavitud.

La Guerra d'Independència Americana

Les 13 colònies estaven molt descontentes perquè no estaven representades en la monarquia

parlamentària britànica i pagaven taxes i impostos pel monopoli comercial que Gran Bretanya
exercia sobre el territori.
La Guerra d'Independència Americana va ser la primera insurrecció colonial de les tretze
colònies britàniques a Amèrica del Nord en el segle XVIII. Va ser un moviment inspirat per les
idees il·lustrades d'Europa i liderat per colons que s'oposaven als impostos i el monopoli
comercial imposats per Gran Bretanya sense representació en el Parlament de Londres. En 1776,
es va redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, que expressava
principis com la llibertat, la cerca de la felicitat i el deure dels governants de respectar els drets
del poble.

Els Estats Units (les tretze colònies, president - George Washington) van redactar la primera
Constitució escrita el 1787, que establia una república federal amb una separació de poders, una
Declaració de Drets i una estructura federal d'autogovern pels Estats. Aquesta Constitució va ser
un exemple de com limitar el poder del govern central i garantir les llibertats (de: religió,
premsa, expressió, ser jutjat per un jurat).

3.La Revolució Francesa (I). La Monarquia

constitucional

Causes

1788 → malestar del Tercer Estat per la situació de crisi econòmica → va afectar a:

• Els pagesos: augment de les rendes senyorials (aplicat pels nobles per mantenir el seu nivell
de vida). Males collites que van agreujar la situació → fam i mortalitat.

• A la ciutat: escassetat de productes i l'augment de preus→ motins contra els acaparadors, que
especulaven amb el preu (com el del pa). Una disminució de l'activitat econòmica → augment
atur i disturbis (població es manifesta).

La burgesia urbana reclamava un canvi polític (llibertat econòmica, institucions

representatives, igualtat civil) - estava controlada pels gremis.
L’expansió de les idees il·lustrades → crítiques a l'absolutisme i sentiments antinobiliaris (els
individus deben tenir un títol nobiliari per on han nascut o que es pugui comprar).
Finances reials en bancarrota (punt d'inflexió)
L'augment continu de les despeses i la dificultat d'obtenir ingressos nous (les despeses
derivades de la intervenció de França en la guerra d'independència dels EUA) es desequilibri
financer. Les personas privilegiadas o aristocráticas es van oposar a pagar impostos adicionals.
Van argumentar que només els Estat Generals teien l’autoridat per aprobar nous impostoss, i
que el rei no tenia el poder per imposar-los per si mateix.

La presa de la Bastilla

El 1789, es convoquen els Estats Generals pel rei Lluís XVI per oferir a la noblesa pagar els
impostos i aquests es neguen. Es va fer una elecció dels representants de cada estament que
va portar a la mobilització social a França i els representants van redactar “el quadern de
greuges” amb queixes de la societat.

Els Estats Generals es reuniexen a Versalles i Lluís XVII i Necker (ministre) es van reunir a
Versalles per discutir només sobre finances. El Tercer Estat reclamava reformes socials i
polítiques, però no els deixaven expressar-se.

El Tercer Estat era el 95% de la població i van tenir més representants en els estats generals →
exigien una reunió conjunta i el vot per cap i no per estament com fixava la tradició. Amb el
suport d’alguns nobles i clergues liberals van es va consitituir l’Assemblea Nacional → jurament
del Jeu de Paume (no dissoldre’s sense haver donat una Consititució) → Es decideix començar
la revolució amb la presa de la Bastilla. → destrucció del que era la fortalesa del rei (l’armament
del rei→ la Bastilla)

La presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789 pel poble de París va marcar l'inici de la Revolució
Francesa i la lluita contra l'absolutisme. Quan no quedava res de la Bastilla, la van cremar i es va
alliberar a presos. A les ciutats es protestava i al camp hi van esclatar revoltes antisenyorials →
la Gran Por (assalts a castells i palaus, incendis d’arxius, camps).

Monarquía Constitucional (1790-1792)

Durant la monarquia constitucional a França (1790-1792), l'Assemblea Nacional va dur a terme

reformes importants: van abolir el feudalisme, els estaments i els privilegis, eliminant la
servitud, els delmes, els drets senyorials, les rendes, justícia senyorial, a canvi d’una

indemnització als senyors. Es van aprovar els Drets de l'Home i del Ciutadà, garantint la

llibertat i igualtat davant la llei.

Altres reformes que va emprendre l’Assemblea van ser: supressió impostos indirectes (a canvi,
es van crear els directes sobre béns immobles, es van confiscar béns de l'Església
(desamortització), unificació de la justicia, supressió de les duanes interiors, l’abolició dels
gremis (tots els comerciants podrán fabricar i comprar lliurament), llibertat d'empresa,
prohibició de les associacions obreres i patronals.

Es va promulgar la Constitució Civil del Clergat el 1790, que separava l'Església del Papa i
permetia l'elecció de càrrecs eclesiàstics. Això, però, va generar conflictes amb el clergat i el
Papa.

Finalment, el 1791 es va aprovar una Constitució que establia una monarquia constitucional
(pacte entre la nació i el rei) basada en la divisió de poders (executiu en mans del rei, legislatiu
per a l’Assemblea i judicial gratuït i amb jutges electius). Establició de la sobirania nacional i el
sufragi censatari i indirecte (ciutadans homes + 25 anys amb una renda determinada).

Privilegiats oposats a les reformes → fugen a Àustria per refugiar-se i obtenir suport de
l’emperador → intenció d'organitzar una intervenció militar. Lluís XVI pretenia unir-se quan va
fugir a Paris. La familia reial va ser detinguda a Varennes i retornada a la capital → deterioració
la relació del rei amb l’Assemblea Nacional, malgrat la seva posterior acceptació formal de la
Constitució.

La caiguda de la monarquia
La caiguda de la monarquia a França durant la Revolució es va deure a l'adopció d'una nova
Constitució i reformes liberals que satisfeien les aspiracions de canvi polític, econòmic i social.
Els pagesos estaven insatisfets amb els drets senyorials i buscaven accés a la propietat de la
terra. A les ciutats, l'escassetat d'aliments i l'augment de preus van portar al sorgiment de
moviments com els sans-culotte i de societats patriòtiques que demandaven atenció a les
necessitats materials i promovien idees de sobirania popular i democràcia.
En l’Assemblea Legislativa, on els nobles tenien poca representació, els diputats es van agrupar
per ideologies → grups patriòtics. Aquests es va dividir entre aquells que volien mantenir-se
dins de la Constitució de 1791 i els "jacobins" que buscaven continuar la revolució per a atendre
les demandes populars i frenar la reacció noble. L'Assemblea va prendre mesures contra els
enemics de la revolució, com la confiscació de béns dels emigrats, i va declarar la guerra a
Àustria (en contra de les monarquies absolutistes → contrarevolucionaris).

Els francesos son derrotats (desorganitzats i afectats per la fugida dels oficials) per exèrcits
austríacs i prussià. la voluntat del comandant per restaurar la monarquia absoluta va ser una
amenaça i per això, es va convocar una lleva (reclute a la gent) de 200.000 homes que van anar
a Àustria a la guerra i la van guanyar.

Davant l'obstrucció monàrquica, els Sans-Culottes parisencs van protagonitzar una insurrecció
que va culminar en la caiguda de la monarquia el 10 d'agost de 1792, quan van prendre el Palau
de les Tulleries i van detenir al rei Lluís XVI i la seva família. Això va portar a noves eleccions amb
sufragi universal masculí (qualsevol homes +25 anys, tingui el nivell econòmic que tingui).

4. La Revolució Francesa (II). La República

No hi ha necessitat que buscar un altre rei (ja han guillotinat als dos).
L’assemblea Constituent (Convenció Nacional) proclama la REPÚBLICA.
- Girondins: eren més moderats → partidaris d’acabar la revolució ↪ propostes:
1. Frenar la invasió estrangera i estendre Revolució a Europa
2. Estabilitzar institucions liberals.

- Jacobins →vinculats al sans-culottes. Líders principals: Robespierre, Danton i

Marat. ↪ propostes:
1. Atendre demandes del poble
2. Igualtat social
3. Lluitar contra la contrarevolució
- “La Plana” (no es decanten ni per uns ni per uns altres).
La República Girondina (1792-1793)

Els girondins van dirigir la primera etapa republicana.

El primer que van fer va ser castigar al rei sense execució (per por a que les monarquies
europees provoquessin una guerra contra França). Els Jacobins pensaven el contrari:
justicia per “salvar França” i volen l’execució del rei. Per pressió popular va obligar a la
Convenció a guillotinar a Lluís XVI al gener del 1793 i la reina a l’octubre.

Execucions reial → coalició antirevolucionaria→ guerra contra França (espanya, rússia,

holanda, àutruia, gran bretanya…)
→ Situació de fam i rebuig per lleva 1793 insurrecció pagesa
→ Les classes populars reclamen reformes socials igualitàries.

República Jacobina (1793-1794)

Els jacobins acusaven al govern girondí de no fer reformes que le poble demanava.
Al 1793, amb ajuda dels sansculottes, els líders jacobins més radicals assalten la
Convenció (govern dels girondins) → detenen als diputats girondins i els execuen. Van
elaborar una nova Constitució al 1793 → democràcia social:
- Sobirania popular → sufragi masculí universal directe
- eliminació drets feudals sense indemnització
- dret a l'existència
Van impulsar reformes socials
- redistribució de la propietat agrària
- preu màxim articles 1a necessitat
- càstig als especuladors
- ensenyament obligatori i gratuït
- assistència social
- Nou calendari revolucionari (nova era) → no va voler seguir amb el calendari
cristià
- Procés de descristianització de la societat → canvi de costums i tradicions
Per enfrontar-se als exèrcits estrangers van decretar la lleva en massa i
democratització de l’exèrcit (nomenament d’oficials que provenien de les classes
populars).

Comitè de salvació pública: el Terror

Es va establir un govern revolucionari dictatorial → comitè de salvació pública →

Robespierre.
↪ política del terror → suspensió de la constitució (concentració de tots els
poders i mesures contra els sospitosos d’accions contrarevolucionaries) → llei
de sospitosos (detencions i jutjats i ajusticiats)
positiu:
- èxits militars contra invasors
- millorar la situació econòmica gràcies a les mesures contra especuladors.

negatius:
- els radicals encara demanaven més mesures
- la burgesia moderada volia acabar amb tanta reforma jacobina.
↪ Robespierre no accepta crítiques i elimina als adversaris
↪ Els contraris a ells s'uneixen i l’acusen de dictador = Cop d’Estat
Robespierre i seguidors detingut i guillotinats.

República Conservadora (1794-1799)

La Conversió va passar en mans de la burgesia moderada (girondins), els quals van

imposar un “terror blanc” → jacobins detinguts i executats

Al 1795 → Nova Constitució (sufragi censatari (30 000 electors), poder executiu: 5
membres → DIRECTIU, el legislatiu: consell dels Cinc-cents→ elaboren les lleis i consell
dels ancians les aprobaven.
Però, el directori no va aconseguir controlar la situació per els problemes econòmics,
contrarevolució absolutista i els Sansculottes exigien el retorn del jacobins → revoltes
radicals que van ser reprimides.
Només la guerra a l’exterior donava triomfs. Les classes acomodades van veure a
Napoleó Bonaparte un generós victoriós. Amb el suport d’una part de la burgesia i
l’exèrcit va protagonitzar un COP D’ESTAT (9/11/1799) concentrar tot el poder a les seves
mans.

5.Napoleó Bonaparte (1799-1814)

Napoleó Bonaparte va ascendir en poder després del cop d'estat de Brumari, establint el
Consolat, on ell era un dels tres cònsols. Amb el temps, va consolidar el seu poder personal i es
va convertir en cònsol vitalici en 1802 i emperador en 1804. La consititució (1799) va afermar el
seu poder i va centralitzar el poder, va eliminar el principi de sobirania nacional, va limitar les
llibertats personals i públiques, i va restaurar el catolicisme (no com a religió d’Estat) a través
del Concordat de 1801 amb el Papa.

Malgrat les seves mesures, Napoleó no va restaurar completament l'Antic Règim, sinó que va
consolidar les reformes moderades de la Revolució Francesa, com l'abolició del feudalisme, la
igualtat davant la llei i la supressió de privilegis. També va reformar l'administració, va
promulgar un nou codi civil i va establir un sistema educatiu nacional.

L'era napoleònica va donar lloc a noves elits socials basades en la riquesa, el coneixement i el
servei a l'Estat (industrials, banquers, grans propietaris, científics, oficials de l'exèrcit…). Va
consolidar una clase de mitjans i petits propietaris rurals. Així va sorgir la constitució d'una nova
noblesa a França, composta per lleials partidaris i la burgesia adinerada, que mancava de
privilegis legals però gaudia de prestigi social a causa de la seva riquesa personal.

El domini d‘Europa

Napoleó va dominar gran part d'Europa amb la seva política de conquestes, però el seu intent de
crear un imperi francès amb institucions revolucionàries, per posar fi a les monarquies
absolutes, es va trobar amb resistència. La invasió de Rússia en 1812 va resultar en una gran
derrota (l'exèrcit no va ser capaç de soportar-hi l’hivern i es va haver de retirar) seguida de
dificultats en l'ocupació d'Espanya i una coalició europea en contra seva en 1813. L'ocupació de
París en 1814 va portar a la seva destitució i la restauració dels Borbons (Lluis XVIII). Napoleó va
ser confinat però el malestar popular amb la restauració de l’absolutisme va retornar - "els Cent
Dies", Napoleó va ser derrotat en Waterloo en 1815 i exiliat a Santa Elena, on va morir.