Ximo Cholbi Grimalt. 2n BAT A.

 Regència: és una situació política que es produeix quan hi ha absència d'un

monarca, bé per absència física o per minoria d'edat. A part de la que va haver
durant la Guerra de la Independència, posteriorment es troba la de la reina Mª
Cristina (1833-1840), Espartero (1840-1843) i la de Serrano (1869).
 Centralisme: és una doctrina política que defén la centralització política o
administrativa del govern, és a dir, aquests són els únics que poden prendre
decisions. Durant el règim liberal, hi ha una preferencia d’un Estat Centralitzat,
com ara en l’autoritarisme general de Narvàez.
 Descentralització: sistema en el qual les funcions estan disperses i el poder està
fora d’una autoritat central. Aleshores, la monarquia té limitacions. Ex: els carlins
volen un Estat descentralitzat i en el govern republicà de Pi i Margall es planteja.
 Liberalisme moderat: doctrina política, desenvolupada l’any 1837 pròpia de
l’oligarquia, partidària d’una sobirania compartida, per tal que el rei tinga un poder
executiu ampli. A més, subjecten el sufragi censatari restringit i volen realitzar una
desamortització parcial de terres. A l’igual que estan a favor de tenir uns drets
limitats. El seu representant màxim és el general Narvàez.
 Liberalisme progressista: doctrina política partidària d’una sobirania nacional i que
subjecta el sufragi censatari més ampli (per tal que els comerciants voten). A més a
més, estan a favor de realitzar una desamortització completa i de tenir drets
amplis. El seu màxim representant fou Espartero, regent de 1840-1843 i president
del govern en 1854-56.
 Guardia Civil: és el primer cos militar de seguretat pública d'àmbit estatal que va
sorgir en la Dècada Moderada (1844-1854), època en la qual hi havia un
autoritarisme del general Narvàez (liberal moderat). La Guardia Civil s’encarrega de
garantir l’ordre en l’àmbit rural i té molta autoritat.
 Desamortització eclesiàstica: acció jurídica que permet expropiar terres i béns de
l’església al no ser productives. Una vegada estiguen expropiades, es subhastaran i
seran comprades per la burgesia. Ex: desamortització de Mendizabal (progresista).
 Desamortització civil: acció jurídica que permet expropiar terres dels ajuntaments i
béns dels consells, com ara la de Madoz, l’any 1855. Una vegada estiguen
expropiades, es subhastaran per tal de finançar les xarxes de ferrocarril.
Conseqüències: són terres comunals = descontent popular.
 Impost de consums: són uns impostos indirectes que graven els aliments i articles
de consum. Afecten a les classes baixes. La seua abolició va ser constant en les
peticions populars i pels partits progressistes del segle XIX.
 Concordat de 1851: va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu. Aquest
consisteix en donar a l’Església el control sobre l’educació i diners, a canvi de
desamortitzar les seues terres. Açò és un objectiu del Partit Moderat, que tenen
vincles amb l’església.

1
Ximo Cholbi Grimalt. 2n BAT A.

 Vicalvarada: fou un pronunciament militar dirigit pel general O'Donnell que va

posar fi a la Dècada moderada. El triomf de la rebel·lió de 1854 va donar pas al
Bienni Progressista: 1854-1856.
 Llei Moyano d’eduació: és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret l’any
1857 pel ministre liberal Moyano, que va estar vigent fins la Segona República (la
més llarga). Aquesta regula que l’educació primària siga universal i gratuita, a més,
l’única llengua d’ensenyança va ser el castellà.
 Unió Liberal: fou un partit polític organitzat pel general O’Donnell en 1854-1856,
format pels progressistes i els moderats més avançats. Defensaven la sobirania
nacional i la monarquia Constitucional. Va prendre part en la Rev. “Gloriosa”:
setembre de 1868.
 Pacte d’Ostende: és un acord polític (fora d’Espanya) entre liberals progressistes,
demòcrates, unionistes. Fruit d'aquest acord esclatarà la revolució de 1868, " La
Gloriosa", que enderrocarà a la monarquia isabelina. Volen establir una democràcia
amb sufragi universal.
 Juntes revolucionàries: són organismes creats per la burgesia, recolzats per la
Milícia Nacional, que pretenen instaurar un règim democràtic i s’encarreguen
d’administrar-lo. Durant el regnat d'Isabel II estaran relacionades amb el partit
progressista i apareixen en moments revolucionaris o en buits de poder, ex: 1868.
 Oligarquia: (govern d’uns pocs), sector de la societat amb poder econòmic, social i
polític, format per l’aristocràcia i a la burgesia terratinent i industrial, que fan un
pacte per a governar el país segons els seus interessos. Van participar en política a
través del partit moderat.
 Quintes: era el sistema per a prestar el servei militar obligatori. En el segle XIX, la
seua abolició va ser una de les principals reivindicacions dels moviments
revolucionaris, però les guerres carlistes i la de Cuba van impedir la seua supressió.
Aquestes foren redimibles, ja que t’ho evitaves si pagaves.
 Corts constituents: fa referència al canvi de règim de caràcter democràtic per tal
de realitzar eleccions i seguidament elaborar una constitució o reformar la vigent.
Solen ser efímeres.
 Govern provisional: fa referència al govern que assumeix el poder després de la
caiguda d'un règim polític i l'exerceix fins les eleccions constituents (on s'elabora i
aprova una Constitució). Ex: 1868.
 República unitària: són els partidaris durant la I República espanyola (1873) d'un
sistema de govern centralista, és a dir, que les regions no siguen autònomes.
Aquests són més conservadors i el líder és Emilio Castelar.
 República federal: són els partidaris durant la I República espanyola (1873) d'un
sistema de govern descentralitzat (sorgeixen després de La Gloriosa) A més, eren
laïcistes (no volen que l’Estat estiga influït per la religió). Aquests volen satisfer els
interessos populars (abolir quintes i impost de consum). El líder va ser Pi i Margall.

2
Ximo Cholbi Grimalt. 2n BAT A.

 Republicans moderats: fa referència al tipus de republicans federals partidaris

d’una via parlamentària, i volen canviar coses de manera legal i pacífica, com ara
millorar les condicions de les classes populars.
 Republicans intransigents: fa referència al tipus de republicans federals que volen
la insurrecció per acabar amb la constitució monàrquica. Líder: Stanislao Figueras.
 Federalisme: és un tipus d’organització territorial descentralitzat, que defensa
l’autonomia de cada municipi, regió i federació. Pi i Margall va ser el líder principal.
El partit Republicà Federal té dues tendències: els moderats i els intransigents.
 Cantonalisme: és un moviment polític que defensa l'autonomia de les regions,
relacionat amb el federalisme republicà espanyol. Es va iniciar l’any 1873 a
Cartagena, quan es va instal·lar en el govern civil una Junta revolucionària que va
actuar com a govern cantonal. Tot seguit s’estén en altres zones = sud-est. Acaba
1874 quan l'exèrcit central, dirigit per Pavia, va ocupar Cartagena.
 Sobirania popular: és el model de sobirania en el qual el poder resideix solament
en el poble. Aleshores, hi haurà obligatòriament un sufragi universal. En canvi, en
la sobirania nacional el poder resideix amb el poble i amb els seus representants, i
el sufragi pot ser tant censatari com universal.
 Dret de manifestació: dret que es recolleix en la constitució de 1869 que permet
expressar-se en públic les seues reivindicacions i els seus interessos d’àmbit laboral
mitjançant sindicats.
 Dret de reunió: dret que es recolleix en la constitució de 1869 que permet reunir-
se pacíficament diverses persones amb una finalitat determinada.
 Dret d’associació: dret que es recolleix en la C. 1869 que possibilita els ciutadans a
agrupar-se i crear sindicats per defendre els seus interessos d’àmbit laboral.
 Independentisme: és el moviment polític que reclama la independència d’un país o
una regió respecte l’Estat al qual es circumscriu. Cuba – guerres.
 Classes populars: fa referència a la major part de la població que va resultar
desfavorida en en la revolució liberal. Aquests eren els camperols pobres.
 Partit Constitucional: divisió del partit progressista format pels demòcrates de més
a la dreta. Els seus partidaris van contribuir a l'establiment de la I República (1873).
 Partit Radical: divisió del partit progressista format pels demòcrates més
esquerrans. Els seus partidaris van contribuir a l'establiment de la I República
(1873). Aquesta divisó es realitza després de la mort de Prim.
 Guerra dels Deu Anys: fou una guerra entre Espanya i Cuba a causa que Cuba va
voler autogovernar-se i tenir major autonomia econòmica = indepen. (1868-1878).
 Assemblea Nacional: és la institució encarregada d’elaborar i aprovar les lleis d’un
país, on s’agrupen les dues cambres, és a dir, el congrés i el senat. Ex: època de
transició entre monarquia-república.
 Colp d’Estat: és un canvi de govern o intent de canvi de govern que es realitza per
una acció de força, generalment amb la intervenció de l’exèrcit. A Espanya van ser
molt habituals en els segles XIX.