ACTIVITATS PER TREBALLAR EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

1-Explica el Pacte d´Ostende (1866)

L´oposició política, cada vegada més nombrosa i diversa, va signar en 1866 el Pacte d´Ostende,
on representants del Partit Liberal Progressista, dels demòcrates i dels republicans es van
conjurar contra el govern de la reina Isabel II. Aquest pacte es va afegir també la Unió Liberal
amb posterioritat a la mort en 1867 del seu líder, el general O´Donnell, i sota el mandat del seu
substitut, el general Serrano. Arribaran el compromís d’enderrocar la monarquia i instaurar un
règim democràtic a través del sufragi universal .

2-Sintetitza les causes de la Revolució Gloriosa.

La monarquia d´Isabel II, sempre acostada al sector més conservador del Partit Liberal
Moderat, va entrar en crisi assetjada per factors diversos: econòmics (crisi industrial i
financera), socials (crisi de subsistències) i polítics (preferència conservadora, autoritarisme i
marginació de noves forces polítiques democratitzadores). La importància dels problemes que
va haver d’afrontar i la falta de reformes va portar la monarquia borbònica a la fallida política.
La Revolució Gloriosa de 1868 va suposar el primer intent seriós de democratitzar la vida
política espanyola. Aquesta democratització va vindre acompanyada de l’extensió de drets
polítics i de l’eliminació provisional d´ algunes mesures odiades pels sectors populars com les
quintes i els consums

3-Explica el paper i el programa de les Juntes revolucionàries durant la revolució de 1868.

Però la insurrecció no només va ser un pronunciament militar, sinó que també va tindre un
component social important. No oblidar que inicialment es va demanar la participació popular
per defensar la revolució. Així, en paral·lel a la insurrecció, es va produir un extens alçament
popular a les ciutats, protagonitzat per progressistes, demòcrates i republicans. A diverses
ciutats com València, Madrid, Barcelona, Sevilla, Cartagena, etc. es van formar juntes
revolucionàries civils impulsades pels sectors anteriors que es van constituir en poders
autònoms, van destituir les autoritats, van impulsar la milícia nacional i van incorporar
demandes populars (supressió dels consums, quintes, sufragi universal, etc.).

4-Etapes: cronologia, governs, sistemes polítics, característiques, problemàtiques. (eix

cronològic)
5-Explica els programes de les diferents forces polítiques del Sexenni i el seu posicionament
respecte de les principals disputes polítiques .(activitat 6)

Unió Liberal (Serrano)

Progressistes (Prim): divisió en Constitucionals(Sagasta) i Radicals (Zorrilla).

Demòcrates

Republicans: divisió entre Unitaris (Castelar) i Federals (Pi i Margall, Salmerón).

El consens inicial en l’oposició a la política autoritària de la reina Isabel II entre progressistes,

demòcrates i la Unió Liberal va deixar pas a un període de disputes polítiques i socials entre les
diferent forces. Aquestes desavinences van significar una progressiva marginació del partit
demòcrata i del republicà per part de la coalició de govern entre unionistes i progressistes. La
regència del General Serrano i la presidència de Juan Prim al front del govern és una mostra
d’aquesta aliança. Un dels seus objectius va ser el de limitar la influència revolucionària de les
Juntes posant límit a la revolució social i a les seves principals demandes: l’abolició dels
consums i les quintes. En conclusió, la unió de les diferents forces polítiques per fer fora a la
reina va convertir-se en desacord a l’hora de plantejar un model polític i social alternatiu.

Els partits conservadors, monàrquics i defensors de l´status quo social, van emprar aquesta
disputa per associar republicanisme, federalisme i reivindicacions obreres amb l’anarquia i el
caos. La por a la revolució social (Comuna de París 1871) va portar a què alguns protagonistes
de l’oposició a la reina Isabel II al Pacte d´ Ostende, conspiraren novament, ara, però, contra el
nou sistema polític republicà. Amb el pronunciament de Pavia es posava fi a la I República
Espanyola i als intents democratitzadors. S´ iniciava així el camí de la Restauració borbònica.

6-Analitza les principals disputes polítiques que van tenir lloc al Sexenni identificant la
posició que van mantenir les diferents forces polítiques:

a) El model polític: monarquia o república?

b) Manteniment de l´ordre social vigent o avanços cap a una major igualtat social?

c) El model territorial: Estat unitari o Estat federal?

a) La principal novetat serà que en aquest moment, front als partits monàrquics hegemònics
(progressistes, Unió Liberal i Partit Demòcrata) apareixen nous sectors socials que neguen el
principi monàrquic i que defensen la república. Els republicans, força política novedosa en el
panorama polític espanyol, van canalitzar juntament amb el Partit Demòcrata el
descontentament social davant la crisi econòmica, les quintes i els consums. Aquestes dues
forces, juntament a la pressió de les Juntes revolucionàries, van fer avançar la revolució en un
sentit més democratitzador (sufragi universal reconegut en la Constitució de 1869) i popular,
superant així els límits establerts als programes polítics de la Unió Liberal i del Partit Liberal
Progressista.
b) S’enfrontaven també els defensors de la propietat privada i de l’ordre social vigent, front als
que, inspirats per les noves ideologies derivades del moviment obrer, pretenien avançar cap a
una major justícia social (igualtat econòmica) i extensió de drets socials i laborals.

c) Finalment, també colisionaven dos projectes territorials antagònics: front al centralisme

polític va aparèixer la concepció federal de l´Estat, és a dir, amb una major autonomia i
descentralització per a les regions històriques (furs). Tanmateix, dins dels defensors del
projecte federal hi havia una divisió interna: d’una banda els que pensaven que havia de
construir-se des de dalt, des del govern central; i d’altra els que pensaven que el federalisme s
´havia de construir des de baix, des del municipi, fet que va donar lloc a la insurrecció cantonal
i a l’enfrontament amb el mateix govern republicà.

7-Compara les constitucions de 1869 y 1873 i analitza les diferències.

CONSTITUCIÓ DEL 1869: (abstenció dels carlins i republicans ) Règim de llibertats molt ampli.
Amplia declaració de drets :reunió, manifestació,associació .Proclamava la SOBIRANIA
NACIONAL, sufragi universal masculí, àmplia declaració de drets i llibertats, garantia la
llibertat de residència, ensenyament i religió (mantenia el culte catòlic). Establia la divisió de
poders: preeminència del legislatiu (dues cambres) per sobre de l’executiu. L’estat es declarava
monàrquic però la potestat de fer lleis la tenia les corts. Els poders del rei estaven força
limitats. Proclamava la independència judicial (oposicions a la judicatura).Forma de govern
Monarquia Parlamentària.

CONSTITUCIÓ REPUBLICANA 1873: El document afirmava l'existència d'uns drets naturals (a la

vida, la llibertat de pensament i d'expressió, d'ensenyament, de reunió, d'associació, de treball,
de propietat, etc) anteriors i superiors a qualsevol legislació positiva. La República Federal es
declarava constituïda per la unió de 17 estats federats que tenien autonomia econòmica i
administrativa i la política compatible amb l'existència de la nació. Entenia sobre els afers
legislatius econòmics i militars comuns. El poder legislatiu de la federació era exercit
exclusivament per les corts, el poder executiu, pels ministres, i un nou poder definit, el
relacional , pel president de la república. El bicameralisme de les corts responia a les exigències
de l'organització federal de l'estat: el congrés era elegit per sufragi universal entre tots els
espanyols, i cada estat federal tenia dret a tenir quatre senadors al senat. El poder executiu
disposava d'amples atribucions, especialment referents al manteniment de l'ordre públic i a les
necessitats de defensa. El president de la república, lliurement, podia nomenar el cap del
consell de ministres i separar-l'en. Alguns altres punts eren semblants als de la constitució del
1869 (servei militar obligatori, milícia nacional, etc).

8-Explica les causes i les conseqüències de la 3ª Guerra Carlista, la Guerra de Cuba i el

cantonalisme.

3ª GUERRA CARLINA Els carlins abandonaren el sistema i ara defensen el seu candidat al tron,
Carles VII, nét de Carles Maria Isidre i nebot de Carles VI. Iniciaren la Tercera Guerra Carlina
(1872 – 1876) que tingué com a origen el País Basc i es va estendre també a Navarra, Aragó i
Catalunya.
GUERRA DE CUBA Per altra banda va esclatar la guerra a Cuba a octubre de 1868, la coneguda
«guerra llarga» o «guerra dels Deu Anys» (1868 – 1878), iniciada amb el «grito de Yara» i que
va tindre un caràcter independentista. Els propietaris criolls (hacendados) aspiraven a reformes
polítiques i econòmiques a l’illa i tenien el suport popular perquè proposaven posar fi a
l’esclavitud. Això els enfrontava amb els espanyols amb interessos a l’illa (grans propietaris
sucrers, etc.) que exigien una acció forta i decidida contra els insurrectes.

El CANTONALISME va ser un fenomen complex ja que barrejava aspiracions autonomistes amb

aspiracions de revolució social. La proclamació de cantons independents va ser conseqüència
d’aplicar l’ ESTRUCTURA FEDERAL des de baix, impulsada pel desig d’avançar en les
REFORMES SOCIALS. A les zones amb una forta implantació republicana, al mes de juliol es
proclamaven diferents cantons. Els protagonistes van ser: artesans, petits comerciants i
assalariats, dirigits pels federals intransigents. Pi i Margall que no volia acabar amb el
cantonalisme per la força va dimitir, i va ser substituït per Nicolas Salmerón.