Documento creado por Selepedia.

com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com

Tema 1 La Restauració Història

Selectivitat (Català)
La Restauració. Evolució política, social, econòmica i demogràfica
(1875-1898)

Índex de preguntes de Selectivitat resoltes

• Expliqueu l’adveniment del règim de la Restauració, el paper que hi va

tenir Antonio Cánovas del Castillo i DOS problemes que va haver
d’afrontar aquest règim fins al 1899.

• Expliqueu el sistema polític de la Restauració fins a la crisi de 1898,

sense explicar aquesta crisi. Feu referència a la Constitució de 1876, als
dos partits principals, a les seves diferències polítiques, als líders
d’aquests partits, al torn pacífic, al caciquisme i la corrupció política.

• Compareu el sistema polític de la Restauració i les eleccions durant

aquell període amb un sistema i unes eleccions veritablement
democràtiques.

• Expliqueu les forces d’oposició al sistema de la Restauració fins al 1898

• Expliqueu la guerra Hispanonord-americana, la pèrdua de les colònies

de 1898 (esmentant les conseqüències socials i polítiques que va
provocar), la crisi del sistema de la Restauració i feu esment també del
regeneracionisme.

1
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
 Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com

Expliqueu l’adveniment del règim de la Restauració, el paper

que hi va tenir Antonio Cánovas del Castillo i DOS problemes
que va haver d’afrontar aquest règim fins al 1899.

L’any 1874, a finals de la tercera guerra carlina el futur rei d’Espanya va

signar un manifest, l’anomenat manifest de Sandhurst, el qual contenia un
reivindicació de la monarquia espanyola per part de Alfons XII, el Manifest
de Sandhurst va restaurar pacíficament la monarquia a tots els territoris
d’Espanya. El nou Rei, Alfons XII era fill de la Reina Isabel II, reina
defensada pels isabelins en les tres guerres carlines, que van enfrontar els
isabelins, partidaris de la Reina Isabel II, contra els carlins, partidaris de
Carles Maria Isidre. La restauració de la monarquia borbònica a finals de
l’any 1874 va acabar amb la efímera Primera República Espanyola (1873-
1874).

La Restauració Borbònica va donar fi a un llarg període de disputes

colonials i estatals. També va millorar la situació del monarca Alfons XII, ja
que el Rei i monarquia va poder subsistir a partir d’un marc molt més
progressista, on el Rei ja no era l’amo de tota Espanya ni el controlador
suprem. Alfons XII conjuntament amb Cánovas van incloure el sufragi
universal al sistema espanyol i van crear un congrés.
Unes accions les quals van permetre mantenir al monarca i el control del
sistema per part dels conservadors.

La creació del Manifest de Sandhurst va estar sota la influència de Antonio

Cánovas del Castillo, polític del partit conservador que va propiciar la
restauració de manera pacífica per poder evitar un altre guerra civil.
Antonio Cánovas del Castillo va crear un sistema bipartidista amb la
confiança del Rei per poder seguir governant i distanciar i marginar als
partits que podien haver afectat a la monarquia espanyola, són exemples
els partits demòcrates o republicans.

Un dels problemes que va haver d'afrontar el règim va ser el conflicte cubà,

la seva última colònia a Amèrica. Aquest problema ja avivat temps enrere
per la independència de diverses colònies espanyoles com Mèxic,
Argentina o Chile. Una part de Cuba volia la independència, l’abolició de
la esclavitud i el poder comerciar amb altres països sense haver de pagar
aranzels a la península. Una altre part del poble cubà volia una
representació a les corts espanyoles, ja que no hi havia representació
alguna a Madrid. Les promeses no complertes pactades després de la
guerra Chiquita (1879-1880) i l’actuació dels Estats Units al problema van
desencadenar el desastre del 98.

2
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
 Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com

Un altre problema del règim va ser el republicanisme, promocionat per

partits republicans a Catalunya i el País Basc. La efímera primera república
va deixar a molts amb el desig de tornar a formar una república i destronar
a un Rei corrupte que només volia conservar el poder que ell tenia sobre
la nació. Els partits conservadors i liberals van haver de marginar i castigar
els partits republicans mitjançant la falsificació de vots i la corrupció.

2. Expliqueu el sistema polític de la Restauració fins a la

crisi de 1898, sense explicar aquesta crisi. Feu referència a
la Constitució de 1876, als dos partits principals, a les seves
diferències polítiques, als líders d’aquests partits, al torn
pacífic, al caciquisme i la corrupció política.

La Constitució de 1876 va ser el primer pas a una modernització del

sistema governamental a Espanya. La Constitució de 1876 va ajudar a la
creació de diferents partits suportats per el sufragi universal masculí, el
qual va ajudar a la progressió d’Espanya sense haver d’entrar en un altre
conflicte civil armat.
La constitució de 1876 va distribuir el sistema d’aquesta manera;
Els electors poden elegir els seus representants al congrés i també poden
elegir parcialment al senat a partir del sufragi universal masculí. El congrés
i el senat formaven les corts, que era el poder legislatiu. Per sobre del
poder legislatiu hi havia el poder executiu, format pel govern el qual
contenia el President del Consell de Ministres. Damunt del poder legislatiu
i el poder executiu estava el Rei, el qual podia substituir qualsevol
president o canviar als senadors.
Aquest sistema governamental va convertir-se totalment en una corruptela
sense escrúpols durant la seva utilització. El caciquisme, pràctiques
coercitives del conjunt d’individus amb influència política o econòmica
sobre una zona rural van esdevenir populars. On el cacic, un home ric i
poderós manipulava al poble per poder guanyar vots a canvi de favors. La
falsificació de vots o la votació per part de persones difuntes també van
ser populars. També és famós l’anomenat “Encasillado”, atribuït al cacic
de la zona per la pràctica d’escollir els governadors per cada municipi,
afavorint així el sistema corrupte del país.
Accions realitzades per alimentar al sistema corrupte i mantenir als
enemics del Rei fora del poder.

Els dos partits principals durant la Restauració van ser el Partit

Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo i el Partit Liberal,
dirigit per Sagasta.
El Partit Conservador volia conservar els trets característics de l'Espanya
anterior. On fonamentar l'aristocràcia del poder, mantenir els drets de
3
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
 Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com

l'Església com la propietat de tots els monuments sagrats i d’alt valor

arquitectònic i formar un estat confessional. Cánovas va preferir un
sistema basat en el sufragi censatari, en canvi el partit Liberal que volia un
sufragi universal masculí.
El partit Liberal de Sagasta defensava uns ideals liberals, adoptats de la
Revolució Francesa (1789). Sagasta volia un sistema reformista i poder
ampliar les llibertats del ciutadans, contrari al partit Conservador, que volia
l’immobilisme social i oposar restriccions a les llibertats dels ciutadans.
Sagasta va donar suport a un sistema estatal laic e imposar restriccions a
l'església.
Aquest entramat corrupte es va aguantar gràcies al torn pacífic, on el Rei
cada quatre anys anomenava President al cap de l’oposició del govern i
així successivament fins a la crisi. Dintre del govern mai van haver disputes
ja que tots sabien que després dels quatre anys el opositor seria President
i podria sempre vigilat pel Rei aplicar les seves polítiques.

3. Compareu el sistema polític de la Restauració i les

eleccions durant aquell període amb un sistema i unes
eleccions veritablement democràtiques.

Per poder mantenir el monarca a la corona no podia governar cap partit

relacionat amb la república o democràtic perquè la seva política no era
compartida amb els interessos del Rei. Per aquesta raó el Rei
conjuntament amb els conservadors va propiciar un sistema de
bipartidisme, composat per els dos partits més importants de l’època. Cada
quatre anys el Rey anomenava President de ministres al cap de l’oposició,
així successivament. D’aquesta manera cada partit podia governar durant
un cert període de temps he imposar la seva política, sempre respectant
la corona, ja que sinó el Rei podia fer fora al president en funcions i podia
relegar a qualsevol persona en qualsevol càrrec de funcionari.
Pel funcionament d’aquest tipus de sistema sempre van tindre que haver
els mateixos partits al congrés, uns partits que eren escollits per la població
com dicta el sufragi universal, en Espanya, masculí.
La corrupció es va apoderar de les decisions dels votants. Durant la
Restauració els vots es falsificaven per augmentar el volum de votants a
un únic partit. Moltes persones difuntes apareixien a les llistes de persones
convocades hi fins i tot votaven. La pràctica del “Encasillado” per part del
cacic, la qual consisteix en escollir els governadors abans de les votacions
era molt popular a la Restauració. Unes pràctiques que quan arribaven a
les corts no eren qüestionades sinó que les deixaven passar, fent de tot el
sistema totalment corrupte.

4
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
 Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com

Un sistema totalment democràtic ens fa a tots iguals, on poden votar

homes i dones majors de edat, que han rebut tots una educació obligatòria,
a comparació del sistema a l’època de la Restauració, la gent votava sota
la pressió d’un individu més fort i molta gent no tenia cap estudi ni cap
manera de poder justificar una cosa que està malament. A l'època de la
Restauració tot girava entorn al Rei, era ell el que tenia l’última paraula. En
un sistema democràtic hi han un gran nombre d’institucions estatals i
internacionals dedicades a la protecció de la democràcia i a l’ús adequat
del sistema de votació, això dóna un altre nivell de protecció a la llibertat
del vot individual.
En unes votacions veritablement democràtiques qui decideix el govern són
els ciutadans mitjançant el seu vot, i es castiga qui promou la corrupció o
qui la utilitza. En la Restauració era tot el contrari, on en cada elecció es
vulneraven els drets individuals dels ciutadans.

4. Expliqueu les forces d’oposició al sistema de la

Restauració fins al 1898.
El sistema de la Restauració va rebre una forta oposició per les il·legalitats
democràtiques que cometia, a més, tenia adversaris anteriors, no fidels al
Rei Alfons XII, amb els que va haver de conviure durant la seva durada.
Els carlins, fidels a Carles de Borbó el qual mai va ser Rei d’Espanya, mai
van estar d’acord amb el govern. Els carlistes volien tornar a l’antic règim,
formar una Espanya gran i forta com la Espanya de l’imperi espanyol, eren
seguidors de la cristianitzats catòlica i demanaven un canvi a les corts. El
carlisme volia una representació corporativa, no individualista com al règim
parlamentari de la Restauració. Les Corts per als carlins havien de ser
representades per les classes, gremis i corporacions. El liberalisme per als
carlins era un enemic de la pàtria, un conjunt de afrancesats els quals
volien trencar la unitat del poble espanyol.
Els primers regionalismes també van fer una oposició al govern de la
Restauració. El regionalisme basc i català va ser un moviment cultural i
polític per recuperar la identitat dels pobles basc i català. Aquests
esdeveniments van donar lloc a la formació de partits partidaris de la
descentralització administrativa de Madrid i en alguns casos, la creació de
autonomies. Una idea que no va agradar al Rei ni als partits conservadors,
partidaris de la centralització de l’estat.
El republicanisme volia a tornar a formar una república després de la
efímera Primera República Espanyola. Per aquesta raó era una de les
ideologies més reprimides durant la Restauració, ja que el Rei volia
mantenir sent el cap de l’estat i exercir les funcions corresponents. Podem
distingir dos partits republicans, l’unionista conservador Castelar i el
federalista Pi i Margall. Emilio Castelar defensava un republicanisme
democràtic i liberal, aquest era enfrontat amb la tendència més socialitzant

5
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
 Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com

del partit de Pi Margall, el qual volia concretar organitzativament el

federalisme i el republicanisme.
L’obrerisme, el conjunt de treballadors units també va criticar durament al
govern per la seva in-acció i el seu suport a les classes de la burgesia. La
fundació de grups sindicalistes com el PSOE o la UGT de caràcter
socialista va ajudar a l’alçament de treballadors els qual eren explotats pel
benefici de uns pocs. La burgesia es va veure afectada per les
reivindicacions i tanmateix el govern. També es van formar partits radicals
a partir de la branca socialista, com per exemple els anarquistes, els quals
representaven el sistema més radical del comunisme. Els anarquistes
defensaven un sistema sense un estat, sense propietat ni capitalisme. De
l'anarquisme es van formar grups molt més radicals els quals van fins i tot
atemptar contra la població, com la bomba del liceu (1893) o l’atac al
Corpus (1896).

5. Expliqueu la guerra Hispanonord-americana, la pèrdua

de les colònies de 1898 (esmentant les conseqüències
socials i polítiques que va provocar), la crisi del sistema de
la Restauració i feu esment també del regeneracionisme.
L’any 1898 Espanya va perdre les seves últimes grans colònies a
Amèrica i Àsia després d’una guerra contra els Estats Units d’Amèrica.
Aquest és conegut com el desastre del 98.
Espanya, abans de la guerra, tenia instaurat a Cuba un sistema d’aranzels
per als comerciants cubans que volien vendre productes a països que no
fossin Espanya. Ademés, els cubans sols podien comprar productes
provinents de la península, la qual cosa feia de Cuba una terra dependent
d’Espanya. En aquell moment Cuba era una de les grans productores de
cacao i canya de sucre gràcies a la qualitat del seu clima caribeny, un clima
molt diferent al d’Espanya o els Estats Units.
A més, el poble cuba no tenia cap representació a les corts espanyoles,
unes corts situades a Madrid que decidien sempre el futur dels territoris
d’ultramar. Ademús, la esclavitud a Cuba va tardar molts anys a ser
eliminada, cosa que va enfadar també molt al poble cubà.
Tots aquests factors més el ambient revolucionari independentista ja
efectuat anys enrere per ex-colònies d’Espanya com Mexico o Argentina i
l’actuació dels Estats Units d’Amèrica va empitjorar la situació.
El conflicte social, polític i econòmic va propiciar la guerra entre els
partidaris del Regne d’Espanya amb els partidaris de la independència de
Cuba i els Estats Units a la guerra hispano-estatunidenca. Una guerra que
va durar 3 mesos l’any 1898 i que desembocar amb el tractat de París, que
va ser el manifest que van signar els Estats Units i Espanya per acabar la
guerra hispano-estatunidenca, amb l'adjudicació dels Estats Units de les
colònies espanyoles Cuba, Puerto Rico i Filipines.

6
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
 Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com

Aquest esdeveniment va provocar la indignació de una gran part de

població espanyola, ja que a més de perdre les colònies van morir un
nombre molt elevat de soldats espanyols que no van ser ven preparats per
anar a la guerra.
El regeneracionisme va ser un moviment a Espanya que va esdevé resultat
de la decadència del regne. Aquest moviment va analitzar de forma
objectiva les causes de la descomposició del sistema canovista i la pèrdua
de les últimes colònies d’Espanya. Els partits polítics del després del
desastre del 98 van voler arrencar les arrels dels mals de la pàtria, ja que
consideraven a Espanya un país molt poc desenvolupat en comparació als
altres països europeus. Joaquin Costa o Picavea són exemples de
regeneracionistes.
Silvela va ser el successor de Cánovas després de la seva mort, però va
ser substituït després del desastre del 98, tornant així al poder al partit
liberal de Sagasta. El successor de Silvela va ser Antonio Mauro, que va
regenerar les institucions i va combatre la oligarquia i el caciquisme, però
que també va ser el artífice de la Setmana Tràgica.
La Setmana Tràgica van ser un successos de disturbis,vagues i conflictes
a Barcelona i algunes ciutats de Catalunya per un decret firmat per Maura,
que obligava a enviar a la guerra del Marroc a les tropes de reserva. Les
tropes sovintment eren pares de famílies obreres que no podien permetre
anar a la guerra i deixar les seves famílies. El conflicte del Marroc va
enfrontar aquests dos països per les possessions espanyoles al Marroc,
provocant la guerra de Melilla.
El regeneracionisme va provocar l’alçament del regionalisme, que
reivindicaven les entitats culturals de certes zones del regne i el
republicanisme, que volien tornar als ideal republicans. Són exemples el
polític Francesc Pi i Margall del partit federalista republicà.

7
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari