Tema 1: El torn

El torn del rei:

Cánovas volia instaurar un règim moderadament liberal sense
aixecaments militars, llavors Alfons XII va fer públic el Manifest de
Sandhurst, redactat per Cánovas, en el qual deia que oferia a ser el rei
d'Espanya.
Seguidament, es va produir el pronunciament de Sagunt, el qual va
fer que Alfons XII governes.

La Restauració:
Es va implementar el tom pacífic, el qual es basava en
● La Constitució de 1876: Era moderada.
● La Corona: Era la institució inqüestionable
● Els partits conservador i liberal: Garantien estabilitat i
renunciaven a fer pronunciaments però van recórrer al frau
electoral.

La Constitució del 1876

● Sobirania compartida entre les Corts i la Corona: el rei tenia
poder executiu controlava la política exterior.
● Sistema bicameral les Corts estaven formades pel Congrés i
pel Senat
● Proclama que Espanya és un estat confessional, el qual
estableix el pressupost per L'Església.
● Estableix un estat centralitzat (no existeix autonomia a les
regions)

El 1876 es va produir la rendició total dels carlins i així va acabar la

tercera i última guerra carlina

El bipartidisme:
La restauració es basava en el bipartidisme, conservadors i liberals. La
seva base social eren de les classes benestants.
El partit conservador governat per Cánovas es decantava més cap a
l'immobilisme mentre que el partit liberal governat per Sagasta es
decantava més cap al reformisme.
La constitució feia que la corona que la corona pogués decidir quan
es feia el canvi. Quan un partit estava desgastat o patia una crisi, el
rei demanava a l'altre partit que formen un nou govern, llavors es
convoquen eleccions les quals guanyarien abans de celebrar-se el
nou partit.

Frau electoral:
En morir de sobte el rei el 1885, amb por per una desestabilització,
van crear el Pacte del Pardo, que va permetre que els liberals
instauressin el sufragi universal masculí el 1890. A l'haver-hi molts
més votants, van haver de modificar una mica el sistema de frau. Hi
havia els següents mètodes:
● Encasellat: El ministre elegia quins candidats haurien de ser
escollits a cada província i els governadors civils ho transmetien
als batlles i els cacics.
● Caciquisme: Els cacics, que eren persones amb molt poder que
controlaven una localitat, infuenciaven a la gent que tenien
contractada perquè votessin als candidats que els havien dit
que havien de guanyar. Els cacis normalment eren religiosos,
propietaris agraris o funcionaris.
● Tupinada: Per assegurar-se que sortien escollits els candidats,
també afegien més vots dels reals, alteraven el recompte,
modificaven les actes i coaccionant a l'electorat.

Els partits a Catalunya:

● Els Conservadors: s'agrupaven en la Lliga d'Ordre Social,
dirigida per Mañe i Flaquer. Aquests es van enfrontar amb
Cánovas per la política centralista.
● Els Liberals: dirigits per Rius i Taulet

El carlisme:
Al ser vençut militarment, van crear un partit polític catòlic
anomenat Union Catolica. L'any 1886, Vázquez de Mella va fer un
intent de modernització de caràcter catòlic i tradicionalista.
A partir dels anys 90, el carlisme es va presentar a les eleccions i va
tenir certa forma a les províncies forals i a Catalunya, ja que
defensaven el restabliment de l'autonomia en aquestes regions.
El republicanisme
Després de ser vençut pel cop d'estat, va haver de fer front a la
desesperança. Després del fracàs es va dividir en el Partido
Republicano Posibilista, el Partido Republicano Progresista i la resta
del republicanisme unitari.
El sufragi universal masculí va revitalitzar el republicanisme i va
estimular la seva reunificació.

Tema 2-Les crisis de la Restauració

A partir del 1898 el sistema del tom entrarà en una sèrie de crisis
● El desastre del 98
● La Setmana Tràgica (1909)
● La crisi del 17
● La crisi del 20.

El desastre del 98, La Guerra de Cuba

Malestar Cubà:
Al final del XIX Espanya tenia les colònies de Cuba, Puerto Rico i
Filipines.
Hi havia malestar a Cuba, ja que el comerç Cubà estava limitat per
aranzels, llavors es va crear el pacte de Zanjon que estableix
l'autonomia cubana.
Malauradament, els polítics espanyols incompleixen, el que va
provocar un gran malestar tant a Cuba com als Estats Units

Inici de la Guerra:
Llavors, amb la mort del líder independentista José Martí, va
començar la guerra El govern espanyol va respondre enviant un
exèrcit a Cuba amb el general Martínez Campos La Dificultat de
proveir aliments i assistència mèdica va comportar una mortalitat
molt elevada a més, els cubans van utilitzar l'estratègia de la guerra
de guerrilles, on es feia ús de zones tropicals confuses pels espanyols
Els independentistes comptaven amb el suport nord-americà.

La intervenció dels Estats Units:

El 1898 els Estats Units van declarar la guerra a Espanya amb el
pretext de enfonsament d'un dels seus vaixells. El 18 d'abril van
intervenir a Cuba i Filipines, amb una ràpida victòria que va causar
una derrota per part de l'exèrcit espanyol
El 10 de desembre es va signar el tractat de París on Espanya
abandonava Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Conseqüències de la guerra:
La guerra va empobrir molt a les colònies però no a la metròpoli.
Però, a llarg termini, l'ausencia dels ingressos per part de les colònies
va fer que baixes l'economia espanyola, encara això, la crisi va ser
principalment moral i ideològica
La derrota militar va provocar un canvi en la mentalitat dels militars,
els quals es van fer més autoritaris.
A més, també va sorgir la Generació del 98, un grup d'intel·lectuals de
caràcter pessimista crítica molt forta ,els quals es plantejaven una
profunda reflexió sobre el sentit d'Espanya.

L'intent de regenerar el país:

Alguns intel·lectuals de la institución Libre de eEnsenanza van formar
el moviment conegut com a regeneracionisme, aquest seguia els
ideals de Joaquim Costa, el qual denunciava el frau electoral i
proposava el fi del caciquisme com a solució de la crisi.
El nou líder conservador Silvela va formar un nou govern, el qual es
va centrar en projectes de descentralització administrativa i política
pressupostària per cobrir els deutes de la guerra.
La reforma que va apujar els impostos l'any 1899 va generar una
oposició entre els comerciants de Barcelona, que van negar-se a
pagarlos (tancament de caixes). A més, van fer que el 1901 li donessin
el poder als liberals.

La Setmana Tràgica:
Les reformes de Maura
Després del fracàs de Silvela, es va crear un nou govern presidit per
Maura (1907-1909) , conservador, que va fer una sèrie de reformes:
● Llei electoral: Més controls sobre les juntes electorals però no
va acabar amb la corrupció.
● Llei d'administració local: Intentava minimitzar el caciquisme.
● Instauració del descans els diumenges i les lleis de protecció
d'accidents de treball.
La Guerra del Marroc:
Espanya va crear la Conferència d'Algesires (1906), que comportava
restabliment d'una colònia francoespanyola al Marroc i li van
concedir el Rif.
En conseqüència, les tribus rifenyes van atacar als espanyols i els van
vèncer al Barranco del Lobo (1909), que va provocar que Espanya
envies més tropes. Aquestes tropes eren reservistes que van crear
una protesta popular.

Aquesta mobilització es va iniciar l'estiu del 1909. Es va fer una vaga

general que va desembocar en enfrontaments amb l'ordre públic i
accions anticlericalistes. Aquesta revolta va durar una setmana i es
caracteritza pel rebuig cap a l'Església i l'exèrcit.

L'exèrcit va finalitzar la revolta el 2 d'agost i es van dictar 17

condemnes a mort però se'n van executar 5, entre les quals va ser
Francesc Ferrer Guàrdia, un pedagog que no havia participat però
que va ser culpat de ser l'inspirador ideològic. Això va desencadenar
protestes a tot Europa que van fer que maura dimitís i Alfons XIII
passes el govern als liberals.

Les reformes de Canalejas

Canalejas va fer les següents reformes:
● "Ley del candado": Limitava l'establiment de nous càrrecs
religiosos.
● Impost progressiu:

● Llei del reclutament (1912): El converteix en obligatori (se

suprimeix el rescat). Que només podia pagar la gent adinerada.
● Millora de les condicions laborals: Prohibeix el treball nocturn
de la dona.
● Liel de mancomunitats: Dona autonomia a Catalunya.

Crisi del 17

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

EI Govern d'Eduardo Dato va dir que Espanya era neutral en la
primera Guerra Mundial (1914-1918), que va fer que Espanya es
convertís en la subministradora de productes Industrials i agraris.
Això va estimular el creixement de la producció, però també una
pujada de preus, que va desencadenar en una inflació.
Durant aquests anys l'economia va pujar molt, especialment a la
siderúrgica basca, la mineria asturiana i les indústries tèxtils
catalanes
Per altra banda, el nivell de vida de les classes populars va disminuir,
ja que la inflació nova augmentar els salaris.

La crisi del 17:

L'estiu del 1917 hi va haver una triple crisi:
● Militar: Els oficials estaven en desacord amb el sistema
d'ascensos per mèrits de guerra, es van organitzar en Juntes de
Defensa i van culpar el govern.
● Política: Els partits polítics de l'oposició es van reunir en
Assemblea Parlamentària i van reclamar la formació d'un
govern provisional, que es redactés una nova constitució i la
descentralització de l'Estat.
● Social: Es va convocar una vaga general exigint que es formés
un govern provisional. El govern va declarar la llei marcial que
va reprimir la vaga utilitzant l'exèrcit i aplicant consells de
guerra, van dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris i les Juntes
de Defensa. El 1818 es va fer el 1r govern de concentració

Crisi del 20:

Conseqüències de la finalització de la Primera Guerra Mundial

El fi de la Guerra Mundial va fer que es reduïssin les exportacions,
fent que l'economia entres en crisi, ja que hi havia una inflació molt
alta però poca demanda de productes. La vaga més popular va ser la
de la Canadenca (1919), que era empresa que dona electricitat a
Barcelona La vaga va durar un mes i mig i van aconseguir la jornada
laboral de 8 hores. És important perquè és el primer cop que un grup
d'obrers obtenen la jornada 8 h al dia.

Pistolerisme:
Els sindicats i les empreses es van enfrontar. Les empreses van
contractar a pistolers a sou per assassinar als dirigents obrers. La CNT
va respondre amb violència cap a les autoritats.
Llavors, Martínez Anido (governador civil de Barcelona), va crear la
Llei de Fugues, que deia que la policia podia disparar contra els
detinguts en cas d'intent de fuga.
Dato (president del govern) i Seguí (dirigent sindical) van ser
assassinats.

Concentració i descomposició política:

La crisi 1917 va empitjorar la situació política Per arreglar-ho, es va
recórrer als governs concentració , és el govern de liberals i
conservadors alhora. El primer va ser el 1918 i el 2n el 1922 a
Catalunya, la Lliga va fer una campanya a favor de l'autonomia. El
1919 va ser enviat a Madrid el Projecte d'Estatut de Catalunya, però
aquest va ser rebutjat. Això va desencadenar en una campanya
hostil.

Annual
El 1921, l'acció mal dirigida aprovada pel rei va ser que derrotessin a
l'exèrcit espanyol a Annual. Hi va haver més de 13000 morts això va
provocar grans protestes i el govern va dir que s'abandonés el Marroc
i que es fes l'expedient Picasso on s'expenguessin totes les
irregularitats
En aquest expedient es culpava als militars, els partits i el rei, però el
setembre del 1923 poc abans que el Congrés emetes el directament
sobre l'expedient, Miguel Primo de Rivera va donar un cop d'estat i
ho va impedir.

Tema 3-La Dictadura de Primo de Rivera

El cop d'estat:
L'abril del 1923 el govern liberal presidit per Prieto va proposar una
reforma a la Constitució i l'informe Picasso exigia responsabilitats
que van generar un malestar a l'exèrcit. Per impedir-ho, Miguel
Primo de Rivera va donar un cop d'estat el setembre del 1923.
Ell ho va justificar dient que era per reprendre l'ordre públic. El rei,
l'exèrcit els burgesos van acceptar la dictadura, la resta li va ser
indiferent, excepte la CNT (anarquistes) que van fer un intent fallit de
vaga.

Directori militar:
La dictadura va travessar dues fases, des del 1923 fins al 1925 va
governar el directori militar, pero a partir del 1925 el govern va
incloure entre els ministres diverses personalitats civils. Aleshores es
va passar a directori civil tot hi que continuava tenint un important
pes militar.
Les primeres mesures del directori militar van mostrar el seu caràcter
dictatorial:
● Suspensió de la constitució
● Dissolució de les cambres legislatives
● Prohibició de les activitats dels partits polítics i sindicats
● Dissoldre els ajuntaments.
Duranty la primera etapa de la dictadura el conflicte al marroc va
entrar en un dels interessos de primo de rivera. L’any 1925 juntament
amb França es va fer el desembarco d’Alhucemas, gràcies a aquest
l'exèrcit espanyol va reafirmar l'ocupació de tot el protectorat al
Marroc.

Directori Civil:
A partir de 1926 es va abandonar la idea de una dictadura provisional
i es va intentar institucionalitzar el règim per donar li continuïtat el
nou model inspirat en el feixisme italia de mussolini.
Es va crear una Asamblea Nacional Consultiva, la seva funció era
consultiva i sempla va actuar sota control governamental

L'oposició de la dictadura:
Tot hi que Primo de rivera al principi de la dictadura no va tenir
oposició important al principi amb el temps l'oposició va anar
creixent. Van haver-hi diferents oposicions:
● Aliança Republicana: Que va fer una campanya de desprestigi
del règim
● Federació universitaria espanyola: que van promoure vagues i
manifestacions
 ● Estat català: Estat Català liderat per Francesc Macià
● Oposició obrera: a la CNT i el Partit Comunista d'Espanya.

L'enfonsament de la dictadura
Davant I oposició, van convèncer al rei que la dictadura era un perill
per la monarquia. Llavors, Miguel Primo de Rivera va dimitir el 1930.
Aquest va ser substituït pel general Berenguer (Dictablanda).
L’agost de 1930 republicans, nacionalistes perifèrics i socialistes van
acordar el pacte de Sant Sebastià amb l’objectiu d'instaurar la
república.
Berenguer va ser incapaç de preparar les eleccions i va ser substituït
per Aznar que si que va programar eleccions. S'intentava tornar a la
normalitat pero el rei s'havia compromès amb la dictadura i les
eleccions es van presentar com a favor o en contra de la monarquia.