RESTAURACIÓ BOROBÒNICA

Ens trobem a una crisi econòmica, política, social i aquesta situació provoca unes revoltes
populars i augment de la presencia de la CNT. Hi ha una sèrie de manifestacions que acaben
amb la creació de un govern conservador i amb la intervenció d’ Alfons XII. Surten una serie de
partits republicans i opositors (PSOE. Republicans)  afebleixen el sistema de Caciquisme.

Govern curt de Maura (conservador) 1903 – 1904

Era un govern conservador que demanava unes reformes destinades a aturar les revoltes,
també trenca idees regeneracionistes, volia reformar tot l’estat.

Aquest partit tenia molt de suport dins del seu partit.

Programa polític: El principal objectiu es acabar amb el caciquisme i crear un estat fort amb un
govern oficial dins d’aquest govern pretenien evitar que les classes obreres agafin força
regulant els drets de vaga. També va fer petites reformes fiscals.

Viatge Alfons XIII a Barcelona: l’objectiu era demostrar la fortalesa del govern, Barcelona era
l’àrea més conflictiva del govern/estat. Aquesta reunió va tenir repercussió a la política
catalana, sobretot apareixen grups d’esquerres i una divisió als partits catalans.

Govern llarg de Maura 1906 – 1909

Al 1907 instaura una nova llei electoral on redueix el frau electoral. Fa una sèrie d’acords amb
la lliga regionalista amb l’objectiu d’atraure el catalanisme moderat amb més autonomia a
ajuntaments i diputacions a més d’una reforma de les administracions locals.

Inicia el projecte de la Mancomunitat Catalana on s’instaura una autonomia municipal,

comarcal i provincial per Catalunya, País Basc i Galicia, però, aquesta no serà aprovada al
senat.

Millores socials: Aprova la llei de descans dominical i al 1908 restaura l’institut nacional de
precisió  assegurances obreres.

Mesures econòmiques: intenta reactivar la indústria, a més, aprova la llei de colonització

interior per poder estimular l’agricultura.

Al 1908 es produeix la setmana tràgica, acabant amb Maura dimitint.

Govern de Canalejas 1910 – 1912

Reformes socials: Té com a objectiu atraure a les masses amb les primeres lleis per atraure i
protegir als treballadors. Una altra mesura que es pren es la regulació del treball nocturn
femení, a més de la “ley candado” la qual volia separar l’església del govern i limitar les noves
ordres religioses a més de canviar el finançament de l’Església.

Nou impost sobre les rendes: l’impost passa a ser progressiu sobre les rendes el qual provoca
protestes a les classes benestants.

2a llei de llaves 1912: Suprimeix l’opció de pagar rescat i el servei militar passa a ser obligatori.
També es restringeix el temps de pau a 5 mesos.

2a llei de Mancomunitat: Torna a ser vigent el senat i les diputacions comencen a fer-se càrrec
d’algunes competències i serveis, però, Canaleja fou assassinat i la llei no s’aprova.
Auge de l’oposició
Republicans: Es dividien en diferents forces  Partit Reformista, Partit Radical, Unió Federal
Nacional Republicana

Socialistes: Va ser la segona força d’oposició, aquesta va col·laborar amb altres forces
d’esquerra, al 1910, hi ha una coalició. Té una vessant revolucionaria.  Creix a Madrid,
Astúries i País Basc.

Carlins: El líder es Jaume de Borbó i abandona l’insurreccionalisme per incorporar-se al

turisme.

Govern de Dato 1913 – 1915

Abans de Dato, Alfons XIII ficà a Garcia Prieto com a president.

Prieto el qual nomes dura 1 mes. Dato era liberal i tenia enfrontaments amb Maura.

Crisi general: Esclata la 1 guerra mundial la qual tendra una forta repercussió. Al 1915 hi ha
conflictes per aprovar els pressupostos, seguidament es produeixen unes juntes de Defensa ja
que no hi havia gaire control sobre l’exercit. S’hi suma una vaga general convocada per l’UGT,
CNT que acaba amb un intent d’assemblea constituent.

Govern sense majoria

Aliança amb Juan de la Cierva  conservador que fa d’intermediari entre Dato i Maura.

Aliança amb Romanones  liberals tenien problemes amb el seu propi partit.

Aquesta situació provoca la dimissió de FC. Bergamin (ministre d’instrucció publica el qual va
acusar a romanens de voler entrar a la 1 g.m.

Aliança amb la lliga regionalista  els hi dona marge per poder governar. Aproven la llei de
Mancomunitat es decreta al 19 de desembre del 1913. S’aprova el 6 d’abril.

Pressupostos pel 1915: Juan de la Cierva aconsegueix diners per les obres publiques a Murcia,
però, s’atura. Aconsegueix la llei per concessió. Dato no cedeix a les peticions dels Romanones
i es separen. Seguidament Dato pateix una moció de confiança al parlament ja que De la Cierva
no volia els lliberals al poder.

Reforç de l’aliança amb els Catalans: Necessiten convertir a Espanya en una potencia mundial
aprofitant l’impuls de la 1 g.m. Creen una zona franca al partit de Barcelona i es presenten una
sèrie de projectes al Ministre d’hisenda, aquestes propostes reben una oposició dels diputats
castellans els quals ataquen al proteccionisme i el projecte no es acceptat. Seguidament Dato
no compleix la seva promesa i Alba i Cambó se la passen en contra i no aconsegueixen
governar.
Crisis del 1917
Crisi política: Apareix un anticlericalisme des de la classe popular. Al 1876 Alfons va reclamar
les atribucions donades des de la constitució. Seguidament va començar la guerra de Melilla en
el nomenament dels Ministres de Marina i Exercit.

Govern d’Alba: S’alien amb els romanistes, demòcrates i albistes a més polítics independents
Rafael Gassel i Alcalá Zamora. Aquesta situació va provocar un caos polític que acaba amb la
successió del govern i la caiguda del turisme. Aquesta situació va provocar enfrontaments
entre Alba i Cambó; Alba volia renovar la política mentre que Cambó volia trencar el torn del
parit. Es produeixen unes eleccions al 1916 i al juliol proposen beneficiar-se de la 1 g.m. Al
setembre del 1916 Alba decideix negociar amb la industria catalana. El projecte econòmic
d’Alba va ser derrocat i posteriorment la caiguda del govern.

Govern de Dato 1917

Va haver un intent d’assemblea parlamentaria a Barcelona convocada per Prat de la Riba. A
aquesta convocatòria participen Alejandro Leroux , Pablo Iglesias i els parlamentaris catalans.
No va comptar amb el suport dels parlamentaris monàrquics.

Aquesta assemblea fou perseguida pel govern central amb la intervenció de la guàrdia civil.
Aquesta assemblea va tenir com a objectiu augmentar el règim autonòmic, finalitzar el torn de
partit, organitzar una nova base per la representació política i canviar la constitució.

Crisi militar
Ascens i sous: Augmenten els sous però, els salaris dels soldats peninsulars eres baixos i com a
conseqüència van organitzar juntes de Defensa. També apareixen sectors en contra del
sistema de promocions que afavoria als militars que participaven a les companyes de Barroc.

Juntes de defensa: l’exercit no era submís al govern, apareixen associacions de militars a la

majoria de guarnicions. Al 1917 es produeixen uns manifests on l’oposició política demana la
renovació del sector. Dins de les manifestacions trobem els següents punts; la pujada de sous
dins l’exercit i prohibir/eliminar els ascensos per mèrit de guerra i reivindicar l’antiguitat a
l’hora de l’ascens.

Reaccions del govern: intentarà atraure l’exercit com a recolzament de la monarquia, de fet,
es convertiran en el pilar. Al 1918 s’aprovarà la llei de l’exercit on s’augmentaran els sous i es
regularan els ascensos.

La qüestió social del Marroc:

Al 1906 amb la conferencia de l’Algeciras es crearà un protectorat al Marroc de caràcter
hispanofrancès. Espanya es queda amb la zona del Rif la qual era molt rica, però, molt
problemàtica. Al 1919 la política d’Espanya pesarà a ser de caràcter bèl·lic.

Oposició del territori: els berbers mostren oposició, s’havia iniciat una campanya des de
Melilla, a poc a poc es construeixen petites fortificacions o blocaos a les zones més elevades,
140 blocaos van caure sota el control dels rifenys. Mohamed ABD-EL Krim es revoltà i proclama
la guerra santa en contra de francesos i espanyols, la guerra, per part dels espanyols, fou
iniciada pel general Martínez Silvestre encomanada per Alfons XIII.
Desastre d’Annual 1921: El bàndol espanyol va perdre 12.000 soldats ja que no va assegurar la
rereguarda el general Fernàndez Silvestre. Els blocaos cauen i no protegeixen als Espanyols
mostrant la feblesa de l’exercit. Les tropes es retiraran i el Rif es proclama una república
dirigida per Krim.

Conseqüències per Espanya: El govern cau i al 1922 es demana responsabilitat al parlament i

s’investiga Juan Picasso  informe Picasso. Inclou una corrupció a l’exercit desviant els diners
als oficials. Apareixen el tràfic d’armes a mans dels soldats. La covardia no és castigada,
provocant una escassa preparació als soldats i la ineficàcia dels blocaos. Aquest informe no
arriba a les corts, al setembre del 23 inicia el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera.

Crisi econòmica
1a guerra mundial: Es produeix una lenta transformació econòmica cap a l’alça tant en les
zones rurals com les agràries/industrials i aquest creixement es major a Catalunya.

Espanya es manté neutral i s’aïlla políticament. També hi ha divisió dins del govern els
conservadors són del costat de l’imperi central i els lliberals dels aliats.

Increment de les exportacions: augmenta la varietat de productes espanyols, però, no el

volem ja que la dificultat a la producció i al transport es notable, com a conseqüència pujen els
preus al carbó, ferro, armes... les regions més beneficiades són Astúries, País Basc, Andalusia i
Catalunya.

Catalunya: Augmenten les exportacions ja que s’adapten canviant les exportacions exteriors
per interiors obtenint beneficis econòmics sobretot al tèxtil.

Problemes econòmics: Manquen els productes bàsics provoquen una pujada de preu. Això
també es deu al bloqueig marítim per part d’Alemanya. D’aquesta situació surten beneficis
grans propietaris agrícoles i els nous rics.

Revolució social
Els sindicats convoquen vagues generals seguint el model de la revolució russa. 2a CNT, UGT
unifiquen els seus interessos en un comitè mixt de vaga general. La burgesia industrial s’uneix
a la nova oligarquia i augmenten les classes mitjanes pel creixement de la ciutat representat
per partits polítics republicans i nacionalistes.

Vaga general del 1916: L’UGT convoca i demana la unió dels partits republicans i la creació
d’un govern provincial.

Vaga general del 1917: Es crea un comitè mixt de la CNT, UGT i PSOE on es reivindicarà els
drets laborals i el canvi de govern. També demanen la creació d’un servei de tramvies, la
promotora fou Valencia.

Seguit de vagues 10 – 13 d’agost de 1917: Reclamen un solució a la inflació i la falta

d’aliments. Aquestes protestes són pacifiques per tal de poder alligar-les posteriorment entre
la CNT amb un caràcter més agressiu, també hi ha problemes entre els sindicats. Dins del
comitè de vaga trobem Largo Cavallero i Anguiniano des de la CNT i Besteiro i Saborit des de el
PSOE. El govern intenta convocar les Corts Constitucionals. Intervindrà l’exercit amb la
proclamació de l’estat de Guerra i la llei Marcial que empitjora la situació. La vaga acaba el 18
d’agost del 1917.
Vaga de la Canadencia 1919: inicia el 5 de febrer, pel conflicte social a Barcelona com a
conseqüència de l’acomiadament d’uns obrers. Seguidament les empreses de gas i llum
s’uneixen deixant Barcelona sense llum. Seguidament es declara l’estat de guerra que
desemboca la detenció de 3.000 obrers afegint la vaga de tèxtil a la vaga general.

S’utilitza la censora roja per evitar que la premsa informes de la vaga. Al 19 de març es
produeixen un míting i el 20 els treballadors tornen a la feina gracies al tractat de Salvador
Seguí. Quatre dies després aquest tractat es trenca i els obrers són alliberats. Com a
conseqüència es torna a instaurar l’estat de guerra.

Fi de la vaga: Al final de la vaga s’obté 8 h de jornada laboral, a més de la dimissió del cap de la
política i Muntanyès, governador civil.

Conseqüències de les vagues: 2a situació va pitjor i els enfrontaments es tornen de caure

violent.

Trienni Bolxevic a Andalusia: Al 1920 – 1918 inicien una sèrie de vagues dels jornalers
andalusos que aturaran les collites d’estiu. També apareixen afiliats violents per part de
l’anarquisme desembocant en una crisis social.

Sindicat lliure: Es conseqüència de la vaga de Canadenca, eren treballadors d’ideologia

semblant a la dels patrons que es dedicaven a matar als líders de la CNT, alguns faran de
pistolers.

Crisi de govern: el rei instaura a Garcia Prieto en un govern de mig any.

Al 1918 es produeix un govern de concentració entre Maura, Dato, Romanones, Cambó i

García Prieto, la diferencia ideològica provocà un conflicte a les cordes amb una dificultat per
governar. En fragmenten els partits tradicionals i la CNT i UGT reforcen el moviment obrer i
apareix el comunisme.

L’època del pistolerisme: inicia amb l’actuació del govern civil a Barcelona amb la llei de
fugues que era l’autorització legal de la força pública per a disparar contra els membres de la
CUT, aquesta llei va ser aprovada per Dato el 8 de març del 1921.

Conseqüències de la crisi
No es van trobar solucions als problemes militars ni socials. Entre el 1918 i 1923 hi haurà
canvis de govern. Aquest fet acaba amb un cop d’estat de Primo de Rivera.

Cop d’estat
El rei estaca a favor, de fer, creia que era la solució a múltiples problemes, Primo de Rivera
volia liquidar l’antic sistema i la dictadura fou molt ben rebuda, estava en contra del
caciquisme i la corrupció política i garantia una pau social.

Oposició o cop/caiguda de la dictadura: la oposició a la dictadura eren principalment partits

polítics (dinàstics, republicans, catalanistes) i anarquistes, també una part de l’exercit i
intel·lectuals.

Els intel·lectuals van patir una forta repressió i es feia un programa de reforma a les
Universitats. Al 1924 s’escriu un manifest on participaran Unamuro, Ortega, Gasset i Ibáñez.
Per altre costat es va clausurar l’Ateneu de Madrid ja que havia estat acusat de desviar-se cap
a la república. El sindicat republicà va reaccionar i va crear la Federació Universal Espanyola.

Les forces polítiques, apareixen 3 grans blocs, el primer els moderats, dirigits per Zamora; en
segon lloc republicans radicals, dirigits per Lerroux i en tercer lloc l’acció republicana, dirigida
per Azaña.

Altres oposicions foren els regionalistes gallecs i els federalistes dirigits per Marcel·lí Domingo.
Una altra classe de protestes van ser els manifestos que van convocar les Cores i van ordenar
l’estat federal.

El PSOE d’”.....” Prieto  El PSOE va dirigir-se a favor de la dictadura inicialment, però, al 1929
deixen de ser neutrals i passen a negociar amb els partits republicans.

Anarquisme  2a CNT tenia moltíssima presencia, però, tenia una fortíssima repressió.

Catalunya: Al 1922 Francesc Maura funda l’estat català amb un nacionalisme radical. Volien
autodeterminació a banda de la política espanyola, però, es trobava en contra de la lliga
regionalista. La lliga estava a favor de la república i rep mesures de repressió.

Intent d’invasió armada de Catalunya des de França: El cap de la intervenció fou Francesc
Maurà. Al 1924 la societat d’estudis militars va crear una organització militar clandestina que
estava inspirada en la infanteria francesa, hi van haver-hi 100 voluntaris i al 1925 seran
descoberts i perseguits. Al 1926 Masferrer va tornar a Barcelona i es reuneix amb Gassel i
preparen una lluita i revolució contra la dictadura, al mateix any Maura prepara l’atac.

El 4 de novembre de 1926 els francesos descobreixen el complot i Maura serà empresonat i

també serà forma per lluitar amb la dictadura.

Conflicte amb els militars  els militars espanyols es posen en contra de Primo de Rivera ja
que havia enviat massa soldats a l’Àfrica.

Canvi del criteri per l’ascens del cos d’artilleria  apareixen revoltes cap als generals i caps de
l’exercit i provoca grans enfrontaments fins que el govern decideix suspendre als oficials
d’artilleria que demanaven ajuda del rei, però, no reben resposta, llavors, passen a ser
republicans.

Conspiracions
1. La Sanjunada 1926  va ser un intent de cop d’estat, es produeix el 24 de juny de
1926. L’objectiu era enderrocar la dictadura de Primo de Ribera i posar a Aguilera com
a cap d’estat.
2. Pronunciament republicà  Aliança entre PSOE, republicans i militars en contra del
regim dictatorial, d’aquesta unió apareix el Pacte de Sant Sebastià al 1930.

Crisi general
Al 1929 comença la crisi borsària, el que fa que augmenti l’atur i la recessió que provoca un
fort descontentament social. El capital va anar a l’estranger i s’accentuen les protestes, per
mantenir el poder s’utilitza el caciquisme, com a resultat creix l’oposició i Alfons XIII acceptaria
a Dámaso Berenguer com a cap del govern i passarà a ser un govern militar conegut com
“dictablanda”.
La dictablanda de Dámaso Berenguer 1930 – 1931
Dámaso Berenguer  L’objectiu de Berenguer era normalitzar la situació política i preparar el
retorn del bipartidisme, però, portaria protestes.

Actuacions  Vol tornar a la constitució del 1876. Va convocar unes eleccions generals
organitzant un procés progressiu per poder tornar a la normalitat. Es desvincula completament
de la dictadura fins al punt de substituir els regidors i dissoldre l’Assemblea Nacional.

Problemes  hi havia una crisi econòmica en progres i un suport polític, mínim també s’hi ha
de sumar les vagues generals convocades per la CNT.

Pacte de Sant Sebastià

Es signa el 27 d’agost, va ser el resultat de la unió de les forces opositores, tenia com objectiu
establir una república espanyola. Els polítics que estaven eren Zamora, Azaña i Domingo.

Acció revolucionaria  creen un govern provisional amb un comitè revolucionari (amb els
polítics presents al tractat de Sant Sebastià). També es va voler la partició de l’exercit per fer
una insurrecció al desembre. A més a més es va redactar un manifest per poder posar la
població en contra de la monarquia.

Campanya propagandística

Inicia una campanya propagandística on es va celebrar mítings en contra de la monarquia amb

el compromís de presentar-se a les eleccions. Aquest moviment republicà es va estendre fins a
la premsa.

Insurrecció de Jaca 12-12-1930: Jaca volia independitzar-se, els líders eren Gala, Garcia i
Hernández, aquesta revolució es fallida i acaba amb els caps afusellats.

Insurrecció dels 4 vientos: És un fracàs, cap organització es va solidificar. Va ser organitzada

pel govern provisional.

Govern d’Almirall Aznar

El 14 de febrer de 1931 Dámaso dimiteix, Aznar ocuparà el govern, però, convocarà eleccions
generals.

Eleccions del 12 d’abril  Es presenten les forces republicanes unificades i es formalitza la

candidatura conjunta dels republicans i socialistes.

Resultats: Els republicans van guanyar, els monarques es localitzaven als pobles, les eleccions
només seran valides a la ciutat i els ajuntaments proclamaran la república.

El 13 d’Abril el poble reclama la república i apareix una constitució d’un comitè revolucionari
on els líders s’uneixen al govern.

Alfons XIII abdica el 14 d’abril i es proclama la república.

SEGON CATALANISME: 1909 – 1936)
Catalunya durant la crisi de restauració:
Població  Es va produir un creixement de la població, van passar a ser 1.900.000 de persones
al 1900 i a 2.700.000 persones al 1930. Es va produir un èxode rural des de Múrcia, Almeria i
Aragó, s’estava produint un règim demogràfic de transició. Els treballadors anaven a la
industria i a les infraestructures.

Catalanisme de Dretes:
2a lliga regionalista des de el 1909  estava dirigida per Prat i Cambó, el qual va millorar la
capacitat de convèncer i fer front al partit radical Republicà, ja que, va renovar l’estructura del
partit, es a dir, fer-lo modern i eficaç. Van crear institucions catalanes el que va permetre dotar
a Catalunya d’autonomia.

Al 1909 Alfons XIII va visitar a Barcelona per negociar amb els catalanistes. Cambó i els
moderats accedeixen a negociar amb el rei, tenien com a objectiu reivindicar una autonomia
catalana sense trencar amb el govern central.