TEMA 9.

LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ(1902-1931)

1. Reformisme Dinàstic
Els partits dinàstics intentes fer reformes regeneracionistes.
El 1r govern regeneracionista és un fracàs, després hi ha un 2n intent que també acabarà
fracassant ja que segueixen mantenint el sistema dinàstic. També intentaran fer
reformes.
El reformisme conservador
Les reformes de Maura. Maura té el lema “la revolució des de dalt”.
La revolució s’ha de fer des del poder, el poble no ha de fer res. Maura creu que s’ha
d’acabar el caciquisme, però no ho aconsegueix.
Reformes que va impulsar Maura, que totes van fracassar:
→ Reforma de l’administració local (ajuntaments). Aquest projecte va ser frenat pels
liberals.
→ Una nova llei electoral amb la que intentava acabar amb el caciquisme.
Maura és substituït per Canalejas que és liberal i aquest intenta:
→ Llei del cadenat (si que ho va fer): limitava el poder de l’església.
→ Va substituir l’impost de consums per un impost sobre la renda.
→ Va fer la llei de reclutament. Va convertir en obligatori en temps de guerra anar a la
guerra (s’elimina el sistema de les quintes).
També va negociar la llei de mancomunitats.
L’any 1912 va ser assassinat.

2. Les Forces Polítiques d’oposició

2.1/2.2 Republicans
Alejandro Lerroux va fundar el Partit Radical (és un partit republicà).é molts seguidors a
Barcelona.
La seva ideologia és:
→ Anticatalanista
→ Anticlerical
→ Demagògic: ven fum, li diu a la gent el que volen escoltar
Lerroux serà protagonista més endavant. Tenia suport entre les classes populars, però
arran dels fets de la Setmana Tràgica va perdre molta força i va marxar a Madrid.

2.3 Els partits catalanistes → La Lliga Regionalista

Aquest partit demanava autonomia per Catalunya, per tant, volen descentralitzar l’estat.
Els dirigents de la Lliga són Prat de la Riba i Cambó.
En la lliga hi havia discrepàncies internes i a l’any 1906 alguns militants de la lliga
s’escindeixen i creen el Centre Nacionalista Republicà.

4. La Setmana Tràgica 1909

La Setmana Tràgica (1909) va tenir lloc a Barcelona. Espanya tenia una colònia al Marroc
que es deia el Rif i l’any 1909 els rifenys es van aixecar en contra de la presència
espanyola. El president del govern va enviar a homes al Rif i l’exèrcit espanyol pateix una
derrota a la Batalla del Barranc del Llop.
El govern, davant d’aquesta derrota envia als reservistes (civils que tenen més de 18 anys
i estan a la reserva). La majoria de reservistes eren pares de família i homes casats. El
que passa és que els pares rics no hi van anar. A més, resulta que el rei tenia negocis
econòmics al Rif, per tant, els homes que anaven a la guerra hi anaven per un interès
econòmic del rei i dels espanyols que tenien negocis al Rif.
La Setmana Tràgica va ser una setmana que comença havent-hi protestes perquè els
homes i les famílies dels homes que havien d’anar a la guerra no ho trobaven just i feien
revoltes. És una protesta política que degenera en una revolta incontrolada.
En aquesta revolta incontrolada la gent comença a cremar edificis religiosos perquè
l’església representava el poder. L’atac és contra l’església. Es van produir enfrontaments
amb les forces de l’ordre i es va declarar l’Estar de guerra.
El que va passar amb aquesta revolta és que Maura (el president del govern) va voler
donar un càstig exemplar, un càstig indiscriminat, una repressió ferotge. Va haver
sentències a pena de mort i 5 persones van ser executades, afusellades. Un d’aquests
executats va ser un pedagog anomenat Ferrer i Guàrdia. Aquest no va participar en les
revoltes però el van executar ja que era pedagog.
4.1 Les conseqüències
Hi va haver una campanya anomenada “Maura No” per la duresa de la repressió. El rei
el que va fer va ser destituir a Maura (conservador) i va nomenar a Canalejas (liberal). Hi
ha alguna cosa que ens indica que el sistema de la restauració esta entrant en crisis com
per exemple que el torn ja no és pacífic.
Una altra conseqüència molt important és que la Lliga va donar suport a la repressió ja
que la Lliga és conservadora i no li agrada que s’enfrontin amb l’església. Per tant, la Lliga
patirà un retrocés electoral.

5. La Solidaritat Catalana i la Mancomunitat

5.1 Solidaritat Catalana
La Solidaritat Catalana és una coalició electoral de forces catalanes i catalanistes. Aplega
diferents partits com la Lliga Regionalista, els republicans, carlins... Aquesta coalició va
néixer a l’any 1907 i tot va començar l’any 1905 quan una revista satírica (Cu-Cut!) va fer
un acudit ridiculitzant a l’exercit espanyol. L’exercit estava sensibilitzat i va assaltar la seu
de la revista i la va cremar.
Aquesta anècdota acaba desembocant en un problema polític.
El govern va decidir aprovar una llei (1906) anomenada llei de jurisdiccions. Aquesta llei
diu que qualsevol ofensa a la pàtria o a un símbol d’Espanya es posarà sota la jurisdicció
militar.
La Solidaritat Catalana és la resposta dels catalans i el catalanisme a la llei de
jurisdiccions. Ho fan perquè d’alguna manera indirecta poden anar en contra del
catalanisme.
La Solidaritat té un programa electoral anomenat Programa del Tívoli. Diu que s’ha de
derogar la llei de jurisdiccions i també que Catalunya ha de tenir autonomia.
Aquesta coalició es va presentar a les eleccions i va ser un èxit, però l’any 1908 per les
discrepàncies internes la Solidaritat Catalana va entrar en crisis.
Els fets de la Setmana Tràgica (1909) acaben dispersant completament la Solidaritat
Catalana, ja que la Lliga donava suport a la repressió.
5.2 Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya és la unió de les 4 diputacions (òrgan de govern de la
província) de Catalunya. Espanya estava dividida en províncies i cada província tenia un
òrgan de govern provincial.
Els presidents de la comunitat van ser : 1er Enric Prat de la Riba, 2n Josep Puig i Cadafalch
i 3er Alfons Sala (que va ser nomenat pel dictador Primo de Rivera, perquè es “carregues”
la Mancomunitat des de dins).
La Mancomunitat va ser una idea d’Enric Prat de la Riba, que era el president de la
diputació de Barcelona i és qui impulsa la creació. La iniciativa va començar al 1911, però
no es constituirà fins al 1914.
Obra de la Mancomunitat:
Les principals actuacions de la Mancomunitat van ser:
Qüestions econòmiques
→ Volia modernitzar el país.
Havien de millorar els serveis públics com per exemple fer una xarxa viària, fer un sistema
postal, una xarxa telefònica, electrificació del país... Era un projecte ambiciós i moltes
d’aquestes accions van acabar inacabades o sobre el paper.
També es va engegar un pla d’acció agrària (modernitzar el sector agrari Català)
Ensenyament i Cultura
→ Recuperar el català i una tasca d’unificació ortogràfica i Pompeu Fabra acabarà
publicant el diccionari general de la llengua Catalana. També es va fer divulgació i
protecció del patrimoni cultural.
→ A nivell d’ensenyament es van crear moltes escoles (Escola Industrial), la formació
professional era molt important.
També es va impulsar la renovació pedagògica.

→ A nivell científic la Mancomunitat va fundar l’observatori Fabra, laboratoris...

6. Crisi del 1917 (Crisi triple/crisi múltiple)

En aquell moment estava tenint lloc la 1a Guerra Mundial (1914-1918) i la revolució
Russa (1917).
Com això va afectar a Espanya?
Espanya no participa en la guerra i es declara neutral. Això fa que hi hagi un benefici molt
important pels empresaris espanyols, que van aprofitar per fer negocis.
Per a les classes populars és perjudicial perquè hi ha inflació i com que pugen els preus
la gent fa vagues i manifestacions.
Quan s’acaba la guerra els empresaris que havien creat els negocis ja no venen perquè
disminueix la demanda i, per tant, molts dels treballadors d’aquestes empreses estan a
l’atur. A Rússia hi ha una revolució de caràcter comunista que inspira als comunistes
d’Espanya a començar una revolució.
Es diu crisi triple perquè hi ha 3 revoltes a l’hora.
→ Militar
A les casernes hi havia molt mal ambient perquè sempre havien perdut tot i també
perquè hi havia una política d’ascens/ de nomenaments que deia que si erets un militar
que havia anat a l’Àfrica (africanisme) podies ascendir més ràpidament. Ascendies per
mèrits de guerra.
Això va provocar tal descontentament que els militars van decidir organitzar-se en juntes
militars de defensa que demanaven:
- Professionalitat
- Millores econòmiques
A més, estan en contra dels ascensos per mèrits de guerra. Segons ells l’únic criteri per
ascendir era l’antiguitat.

→ Política
Consisteix en que el governs (conservadors) es va negar a reobrir les Corts, el congrés
que estava clausurat.
Els diputats catalanistes, republicans i socialistes fan una protesta i es reuneixen a
Barcelona en el que s’anomena Assemblea de Parlamentaris Catalans. Més tard, es
sumen diputats espanyols.
Diuen que s’ha de fer una nova constitució i demanen reformes polítiques. Això no es va
aconseguir per les discrepàncies internes.

→ Obrera:
El 1917 es va convocar una vaga general, La vaga general va acabar amb 70 morts,
centenars de ferits i molts detinguts.
La vaga va ser desigual. Per exemple a l’Espanya més urbana la vaga triomfa, però a
l’Espanya rural no ha va haver tants aldarulls.
El govern disparava i enviava a l’exèrcit a reprimir la manifestació.

7. La Descomposició del Sistema (1918-1923)

7.1 Crisi econòmica i social
El 1918 s’acaba la 1a Guerra Mundial i això va provocar una crisi econòmica a Espanya.
Va augmentar l’atur, el malestar... Això va fer que hi hagués vagues. Espanya estava vivint
un moment de conflictivitat social. Per exemple, 1919→ hi va haver la vaga de la
Canadenca (empresa de subministrament elèctric) i es va aturar durant 2 mesos.
Els amos de les fàbriques decideixen actuar davant d’aquesta agitació contractant
pistolers (sicaris) “sindicat lliure” perquè matin els sindicalistes. Aquests son els anys del
pistolerisme.
Assassinats d’exemple:
Salvador Seguí “el noi del sucre”→ Líder sindical, incitava a fer vagues, revoltes...
Francesc Layet → Advocat laboralista
Amb això el govern aprova la llei de fugues. Aquesta llei permet disparar contra un pres
fugitiu. Amb aquesta llei es podia matar als sindicalistes→ Hi havia atemptats per part
dels sindicalistes perquè contraataquen.
Al camp (sobre tot a Andalusia) també hi va haver protestes. Els camperols protesten
perquè: No poden accedir a la propietat de la terra. / Tenen dures condicions de vida.
Els pagesos, per això, ocupen terres, hi ha una forta repressió i el govern declara Estat
de Guerra.
7.2 Crisi política i campanya per l’autonomia
1917. Es va recórrer a els governs de concentració. És una mesura que es pren en cas
molt excepcional on governen conservadors i liberals, perquè el descontrol és molt gran
i el sistema s’està descomponent.
Aquests governs de concentració fracassen per discrepàncies internes i perquè són
governs inestables.
Els catalans en aquest context tornen a demanar l’autonomia per Catalunya, presentant
un projecte d’estatut d’autonomia 1919. El govern espanyol no va donar suport a aquesta
campanya i els hi va sentar malament ja que en aquell moment ja estaven tenint molts
problemes. El govern espanyol va sentir animadversió (odi, repulsió) perquè pensen que
la proposta posa en perill la “unidad de España”.
La Lliga, que és qui va fer aquest projecte d’estatut d’autonomia junt amb la
Mancomunitat, van portar el seu projecte a Madrid. Per a la Lliga va ser un cop dur veure
aquesta animadversió.
7.3 El problema del Marroc
1921. Hi va haver una altra ofensiva per part del general Silvestre al Rif contra els rifenys.
Aquesta operació acaba en derrota→ Derrota d’Annual. En aquesta batalla hi va haver
13000 morts espanyols, entre ells el general Silvestre.
1923. Es va fer un anunci on els va dir que es feia una investigació (expedient Picasso).
És un informe on es va investigar que va passar a Annual. Això implicava al rei i a altres
responsables polítics. Per això no es volia que aquest expedient sortís a la llum i, per
tapar aquest assumpte es va fer una dictadura, la dictadura de Primo de Rivera.
8. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Miguel Primo de Rivera al 1923 va fer un cop d’estat i comença el període de la dictadura,
concretament el 13 de setembre.
Aquest cop d’estat va tenir el suport del rei Alfons XIII a més l’exèrcit, la patronal, les elits
donen suport.
Primo de Rivera va dir que el seu govern seria provisional, per solucionar els problemes
d’Espanya (però va durar 7 anys).
CAUSES de Primo de Rivera per fer aquesta dictadura:
→ Vol restablir l’ordre social ja que hi havia revoltes, vagues, pistolers...
→ Vol evitar el perill del trencament d’Espanya. Diu que la “unidad de España” esta en
perill.
→ Diu que s’ha d’acabar amb la inestabilitat política. S’havia hagut de recórrer a governs
de concentració, vol acabar amb el caciquisme, la corrupció...
Hi ha historiadors que afirmen que ho va fer per evitar que espanya fos una democràcia
i també per evitar que l’expedient Picasso sortís a la llum ja que és un expedient que
vincula al rei i les elits polítiques amb les morts a Marroc.
La Dictadura:
Els primers anys de la dictadura es va formar un directori militar on només hi havia
militars (1923-1925) i després hi ha un directori civil (1925-1939).
Primo de Rivera té en qui inspirar-se (Mussolini). El primer que va fer en arribar al poder
va ser:
- Suprimir la constitució.
- Tancar el congrés i el senat.
- Suprimir els partits polítics, sindicats, moviments obrers...
- Suspèn les eleccions.
Un cop està al poder, li preocupa la situació de l’Àfrica i, per això, a l’any 1925 va a l’Àfrica
que en aquell mateix any l’exèrcit va vèncer al líder rifeny Abd el-Krim al
desembarcament d’Alhucemas. Per tant, s’acaba la guerra al Marroc. → Final del
directori militar.
L’any 1927 Primo de Rivera va crear l’Assemblea Nacional Consultiva. És un organisme on
tots els seus membres estan escollits pel dictador.
A part, crea un partit únic (Unión Patriótica) que és l’únic partit permès.
A nivell econòmic coincideix amb un període molt bo a nivell internacional.
Primo de Rivera va intervenir en l’economia i va nacionalitzar importants sectors de
l’economia (les grans empreses estaven en mans de l’Estat).
Va fer moltes obres públiques perquè no hi hagués atur i també va establir grans
monopolis (controlava sectors de l’economia) com per exemple Telefònica.
A nivell social:
La dictadura va il·legalitzar el moviment obrer, els sindicats a excepció del PSOE i la UGT.
Va crear un sindicat que integrava a patrons i obrers (Organització Corporativa Nacional).
Com que va reprimir tant el moviment obrer, aquest es va radicalitzar i a la CNT
(Confederació Nacional del Treball) hi va haver una escissió i apareix la FAI (Federació
Anarquista Ibèrica).
La Dictadura: Actuació Anticatalanista
El dictador va adoptar una política anticatalanista.
- Va publicar el decret per a la repressió del separatisme.
- Desmantella totes les institucions catalanistes.
- Per desmantellar la Mancomunitat va posar al president Alfons Sala perquè la
dissolgués des de dins.
- Va prohibir que es parlés català a l’ús públic.
- Va prohibir la bandera catalana, l’onze de setembre, jocs florals...
- Va censurar la premsa catalana.
- Va depurar el magisteri.
No tots els eclesiàstics acceptaven la castellanització dels actes i, per això hi va haver
alguna pugna. Fins i tot, va tancar el camp de futbol del Barça perquè van xiular l’himne
d’Espanya.
La Dictadura: Oposició a la dictadura
Al principi no tenia molta opositors, però amb el temps van anar apareixent.
→ Republicans: Primers opositors, van fer una campanya de desprestigi a nivell nacional
i internacional (Lerroux, Manuel Azaña i Alcalá Zamora)
→ Alguns sectors de l’exèrcit, que van fer un intent de cop d’estat “sanjuanada”, que va
fracassar.
→ Intel·lectuals i estudiants universitaris, perquè tenien la llibertat d’expressió limitada.
Alguns d’ells van ser perseguits i desterrats.
→ Catalanistes: perquè havia eliminat la Mancomunitat, havia prohibit l’ús públic del
català. El Catalanisme va radicalitzar les seves postures i va crear l’Estat Català, liderat
per Francesc Macià. Va fer un intent d’invasió armada (1926) des de Prats de Molló a
Catalunya, però va fracassar i va ser detingut per la policia francesa.
→ Oposició obrera, la CNT i la FAI, la seva escissió.
→ El PSOE es va unir als republicans per fer un pacte per enderrocar la monarquia i
proclamar la república.
L’any 1930 Primo de Rivera dimiteix al fener i s’acaba la dictadura. Llavors hi ha el període
de la dictablanda des de que Primo dimiteix fins que es proclama la república.