ALBA COSGAYA SILVÁN 2n BATX.

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
(1898-1930/1)

3.1. EL REGENERACIONISME
Regeneracionisme: corrent ideològic que va aparèixer a finals del s.XIX / principis del XX, què
reflexionava sobre la decadència d’Espanya i intentava donar-li solució.

El seu màxim representant va ser Joaquin Costa que al 1902 va publicar

l’obra “Oligarquia i Caciquisme”. Conscient de l'endarreriment del país
respecte de Europa va proposar una regeneració nacional per eliminar els
mals de la pàtria:

➔ El mal repartiment de la terra

➔ Corrupció (tupinada, soborns….)
➔ Analfabetisme
➔ Oligarquia Caciquisme
➔ Guerres Carlines

Aquest pensament va influir tant en polítics de dreta com d’esquerra.

El “DESASTRE DEL 98” no va donar lloc a una crisi política important ja que els partits
(conservadors/liberals) van continuar alternan-se el poder malgrat el canvi en els seus líders.
Aquesta estabilitat política va ser possible gràcies al control que feia el caciquisme però que cada
cop era més difícil a causa de l’aparició de nous partits.

Davant aquesta situació alguns polítics van decidir incloure en els seus programes electorals
elements inspirats en el regeneracionisme:
➔ Aspectes polítics, econòmics i descentralització de l’administració .

Alguns polítics regeneracionistes fins i tot formaven part del partit conservador per exemple, Silvela,
que va presidir un govern de “regeneracció nacional” format pels següents ministres:
Duran I Bas, Polavieja, Villaverd → van defensar una descentralització però que després no la van
cumplir. A més van augmentar la carga impositiva sobre les activitats industrials fet que va provocar
incidents a Catalunya.
3.2. EL TANCAMENT DE CAIXES (1899)
Va ser un moviment de desobediència fiscal que va tenir
lloc a Catalunya al 1899 quan el govern de Silvela va
establir un augment dels impostos (impost d’utilitats) sobre
les activitats industrials i per tant perjudicava als industrials
(sobretot catalans) i en canvi no va augmentar els impostos
sobre les activitats agrícoles.

L’alcalde de BCN → Dr. Robert es va solidaritzar amb els revoltats i el Ministre Duran i Bas va dimitir.
De fet molta gent conservadora (burgesia catalana) va deixar de donar suport al partit.

3.3. ALFONS XIII (“EL AFRICANO”)

Va néixer al 1886 i no va arribar a conèixer el seu pare.
Amb 16 anys, (1902) es va proclamar rei, va ser un rei molt
intervencionista en quant a política i això va ser una de les causes
de la seva caiguda.
Al seu voltant estaven les altes jerarquies eclesiàstiques, els alts
caps de l'exèrcit (cortesà), grans terratinents, l’oligarquia econòmica,
com a regal la casa reial donava títols nobiliaris (nobleza) a la burgesia industrial i financera del país.
Es va casar amb Victòria Eugènia (de la casa reial Britànica)
Va donar recolzament a la dictadura de Primo de Rivera → és va posar a molt agent en contra.
Llavors l’any 1931 ha de marxar a l’exili amb la seva família.

3.4. POLÍTICA INTERIOR (1901-1916)

Entre el 1901 i 1916 ( I ºG. Mundial [1914-1918] ) el país pateix un període de crisi política ja que era
molt difícil mantenir el sistema de la restauració (bipartidisme, alternança en el govern).

A causa de:
➔ L’aparició de nous partits polítics relacionats amb els canvis socials (Socialistes:PSOE,
Republicans, Nacionalistes)
➔ La difusió del sindicalisme i les reivindicacions obreres (manifestacions, vaga general)
➔ La mort dels dos dirigents dels partits principals (Cànoves del Castillo i P.Mateo Sagasta)
Aquesta inestabilitat política es va reflectir en una gran quantitat de canvis de canvis dels caps de
poder. Aquest període es divideix en 2 etapes:

➢ Predomini conservador: Antonio Maura

➢ Predomini liberal: José Canalejas

3.4.1. PREDOMINI CONSERVADOR

El nou cap del partit conservador serà Antonio Maura, un polític molt autoritari

GOVERN CURT (1903-1904)

Antonio Maura va organitzar un viatge del rei a BCN, que no va ser gaire exitós ja que va ser
vist com a una provocació (prèviament havia tingut lloc el tancament de caixes) i va provocar
una escissió (dins de catalunya entre la gent que defensava la corona i la gent que no)

GOVERN LLARG (1906-1906)

Es va aplicar el programa regeneracionista influenciats per Joaquim Costa. Els objectes eren:
- Reavilització de l’economia, amb la qual va fer una llei de foment de la indústria.
- Normalitzar la vida política per frenar la corrupció amb una llei electoral.
- Modernitzar l’administració amb un projecte de llei amb la unió de diputació creant
mancomunitats.
Maura no va poder acabar el programa, perquè al Juliol de 1909 a BCN, va tenir llocs els fets
de la Setmana Tràgica, se li va aportar del govern.
SETMANA TRÀGICA ⇒ Moviment poplar vident que va esclatar al Juliol de 1909 ab
motiu de l'enviament de tropes de l’àfrica per part de Maura i que va desencadenar una
campanya en contra seva, per això ho deixa. El rei va cridar al govern als liberals

3.4.2. PREDOMINI LIBERAL

Al 1904/05 (inicis entre govern curt i llarg). Els polítics més influents va ser Moret i Álvaro de
Figueroa (conde de romanones).
Van intentar fer reformes com la llei de jurisdiccions (1905/06): aquesta llei permetia que els militars
poguessin jutjar tot allò que es considerava atemptat contra Espanya. La causa van ser els fets del
cu-cut: setmanari satíric que es publicava a BCN i, al q905, va fer una viñeta satírica sobre el general
Weyler i la guerra de Cuba (fets del Cu-Cut / La Cuartelada). Uns militars van assaltar les
redaccions del setmanari “cu-cut” i del diari “La veu de Catalunya”. No tots els homes del govern van
estar d’acord amb la decisió d’Alfons XIII que es va negar a sancionar als militars, com Montero
Ríos. Va tenir lloc una escissió dins dels liberals

Al 1910/1913 → José Canalejas (1912) → Predomini liberal.

Jose Canalejas: Reformista i democràtic¡ic, que volia fer:
● Un nou impost sobre les rendes urbanes.
● Llei de reclutament militar
● Aprovar el projecte de llei de les mancomunitats
● Aprovar la llei del condemnat, que limitava i controlava el nombre dels ordres religiosos de
nova creació. Això va molestar a l'església.
També volia fer servir mà dura amb vaguistes del ferrocarril.
Mor assassinat, al 1912. Va ser substituït pel compte de Romanones. Es va posar de manifest una
greu problemàtica social alentada pel fet que el sistema electoral deixava fora partits polítics que no
formaven part del bipartidisme.

3.5. DINÀMICA SOCIAL

A partir del 1890 amb la nova llei electoral s’implanta el sufragi universal masculí i això va provocar
alguns canvis en el panorama polític:

3.5.1. L’AUGE DEL REPUBLICANISME

El partit republicà per excel·lència era l’Unió repúblicana liderat per Nicolàs Salmeron habia tingut
cert exit electoral però els fets protagonitzats pels anarquistes a final de segle van espantar a molta
gent que tenia por a una posible inestabilitat política.
A inicis del segle 20, apareix una nova figura dins del republicanisme:
El senyor Lerroux “El Emperador del Paral·lel”.
Va entrar dins d’Unió Republicana i va reorganitzar el partit. A partir de la Casa del Pueblo
(organisme que reunia una cooperativa de consum, un centre d’esbarjo i lleure i un centre per fer
classes nocturnes) Lerroux aprofita per fer els seus discursos polítics amb un tó revolucionari
anticlerical (en contra l'església) i també anticatalanista.
Finalment, al 1908, va crear el seu propi partit que és el partit Republicà Radical.
* La càrrega: És un quadre de Ramon Cases que va ser pintat al 1899, de caire social ja que mostra
la conflictivitat obrera. L’objectiu final era anar a l’exposició Universal de París. Al 1902 se li va
anomenar la Càrrega per fer al·lusió a la vaga del febrer de 1902 a BCN.
Cases es va centra amb un agent de l’ordre que va a cavall i que sembla que pisa a un obrer que
està al terre.

3.5.1. MOVIMENT OBRER:

Estava sotmès a una forta repressió desde finals del segle XIX (assassinats anarquistes) i va afavorir
la seva estructura organitzativa, a partir del 1902 es va anar recuperant i una prova d’aquest fet eren
les vagues que s’havien iniciat com per exemple a la conca del Ter (1901) i que es van estendre al
1902 a la ciutat de BCN i que es va convertir en una vaga general.

SOCIALISME:
La UGT tenia cada cop menys adeptes (seguidors) a
Catalunya, en canvi, si que va créixer a Madrid, País Basc
i Astùries (llocs amb molt poca cultura obrera que per tant
era més fàcil crear una organització de tipus marxista).
L’any 1900 → 26000 - L’any 1910 → 119.0000.

El PSOE en aquesta època també va aconseguir un

augment d’influència i va aportar a les corts el primer diputat socialista: Pablo Iglesias (1910)
ANARCOSINDICALISME:
Tenia molta força a a Catalunya, especialment a BCN, malgrat la
competència del Lerrouxisme. Al 1907 es va fer I congrés obrer on es va
convocar la creació del II congrés obrer per l’any següent (1908), que va
donar origen a la creació de la federació regional de la Solidaritat Obrera
que va conseguir federar a uns 15.000 treballadors. I va quedar molt
aflevida a causa de la setmana tràgica.
L’any 1910 es va tornar a fer un congrés a BCN, d’on va sorgir un nou
sindicat: Confederació general del treball. L’any 1911 es canvia el nom a:
Confederació nacional del treball (CNT). Aquesta estava formada en un
70% per afiliats de la zona de BCN a més de afiliats de la zona de Gàlicia,
Andalucía i del País Valencia.
La CNT, més que un sindicat únic, en realitat era el resultat de la coordinació de pettis
sindicats de fàbrica, força independents. A l’inici del 1914 a Catalunya tenia uns 15.000
treballadors, més 10.000 de la resta d’Espanya.

LA SETMANA TRÀGICA (1909):

ANTECEDENTS
Després de la derrota de Cuba el govern va centrar les campanyes militars al marroc i cada cop
necessitava més tropes, els reclutats eren molts cops joves en edats de treballar (fet que arruinaba
a les famílies). Al 1909 el govern va reclutar els homes joves exclusivament a Catalunya com a
càstig contra aquesta comunitat per ser revolucionària.
A més un grup de dones de la burgesia va organitzar un comitè de dames que repartien símbols
religiosos entre els soldats que estaven al port. (per marxar amb sort). Aquest fet va molestar molt a
les esposes i mares dels soldats (ho consideraven com una burla, ja que les burgeses no perdien als
seus fills) i van protestar.

FETS
El 24 de Juliol de 1909 es va constituir un comitè
revolucionari de vaga amb representants dels:
Anarquistes, Socialistes i Lerrouxistes (forces de revolució
de l’estat) amb l'objectiu d’organitzar una vaga general
per al 26 de Juliol. Però que va iniciar-se el mateix dia 24
al vespre i es va convertir en una revolta urbana molt
radical i violenta (amb morts); es van cremar i saquejar esglésies, convents i escoles religioses ( més
de 60 edificis) com per exemple: L’escola de nens pobres de Poblenou. L’objectiu que busquen és
acabar amb la religió.
Als carrers es van formar barricades i per el centre de la ciutat no és podia transitar.
El governador civil de BCN (Ossorio i Gallardo) es va negar a treure els militars als carrers i va voler
parlar amb el comitè però finalment el govern de Madrid el va obligar a treure les tropes que van
trigar 4 dies en arribar per via marítima. La revolta es va estendre per fira de la ciutat (Sabadell,
Terrassa, Granollers…). Es van tallar les vies fèrrees per evitar l’arribada de les tropes que enviava
l’estat.
[ El balanç de les víctimes va ser molt alt més de 80 civils morts, 5 militars i més de 100 ferits ]
9 dies després de l’inici es va pacificar la ciutat i llavors va iniciar-se la repressió.

CONSEQÜÈNCIES
1. Caiguda del govern de Maura (“Maura NO!!!”) → ascens al govern dels liberals

2. Afussejaments de 5 homes entre ells Francesc Ferrer i Guàrdia:

fundador de l’escola moderna, que va ser acusat de ser l’inductor.

3. Es va produir la caiguda de la lliga nacionalista a causa de la negativa de Prat de la Riva a

publicar els articles de Maragall on defensava a Ferrer i Guàrdia
4. La forta repressió social sobretot a l’Obrerisme → com a conseqüència una radicalització
especialment al Lerrouxisme auge, en canvi els anarquistes van patir una forta repressió que
va provocar un endarreriment en la creació del seu sindicat.