I

JOSEP MARlA
BATlSTA 1 ROCA

D'ESPANYA

LES IDEES DE TOYNBEE

JOSEP MARIA BATISTA I ROCA

LA
DESINTEGRACIO
D'ESPANYA
I LESJnEES DE TOYNBEE

EDICIO - HOMENATGE
A L'AUTOR

Iblustracid de la contra-coberta:
dibtiix a llapis orignal
d'en Josep Cebrid.

Nota de l'editor

............................. 7

I. Decadkncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
11. Desintegraci6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
111. La decadkncia d'Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

0 1968, JOSEP MARIA BATBTA I ROCA

0 1983, EL LLAMP
Apartat 9034 - Barcelona
Primera edicid
Tots tls drets reseruats
ISBN: 84-86066-18-2
Diposit legal: B. 30.334-1983
Imprks a Hurope, S.A., Recared, 4 - Barcelona

Nota de l'editor
El 26 d'agost d'enguany es commemora el
cinqui: aniversari de la mort d'en Josep Maria Batista i Roca, un dels mCs gram patriotes i aferrisats lluitadors catalans dels nostres temps.
Aquest llibre fou publicat per primera vegada
a Montpelier per ((Vida Nova)) I'any 1968, en ple
franquisme: una etapa mCs en el procks de decadkncia i desintegraci6 de l'entelkquia anomenada
Espanya. Temps de negra fosca als Paisos Catalans.
Avui quan encara lluitem per les nostres llibertats, hem cregut un deure de justicia retre el
nostre senzill homenatge a l'home, a1 mestre, a1
catala totai que fou en Batista i Roca, tot rekditant
aquest assaig en el qual, analitzant les idees de l'eximi historiador anglts Arnold J. Toynbee, ens

exposa la seva seguretat en la desfeta definitiva

del Imperio que ha maldat anys i panys per anorrear-nos.
Els plantejarnents exposats s6n de rabiosa actualitat. Perb, a110 que mes ens ha de fer cavilar
Cs l'alternativa de futur que en Batista i Roca ens
ofereix quan resumeix les seves tesis en aquesta
sentkncia final:
ctTallar amarres, salvar la nostra patria i integrar-nos a Europa.))

Des de finals del segle passat, quan s'inicia el

catalanisme politic, els catalans tenen la idea clara
i certera de que Espanya 6s un pais en decadkncia. ES la idea que inspira els nostres escriptors
des de Valenti Almirall a1 Maragall de la primera
kpoca, el de l'adeil, Espaya! Per a Maragall Espanya 6s la morta, i netament afirma que, el primer
deure essent el de viure, Catalunya s'ha de desempallegar dels morts per a poder viure.
Si la Segona Republica havia pogut fer neixer
algunes esperances d'un renovellament d'Espanya, la IV Guerra Civil Espanyola i el rkgim actual les han ben ofegades. Avui es ben clar, adhuc

per als de visio mCs curta, que el proces de la decadencia d'Espanya, la seva desintegraci6 social i
territorial i el seu allunyament de I'Europa viva
estan mks agreujats que no pas mai.
Precisem que en dir ctEspanya) volem dir
principalment la nacio castellana, seguint en aixo
la nomenclatura imposada per MenCndez Pidal i
pels nacionalistes imperialistes castellans que
identifiquen Espanya amb Castella. Aquesta Espanya esta politicament representada per 1'Estat
dit Espanyol, perb, en realitat, creaci6 de Castella, animat del seu esperit i actuant sota I'hegemonia castellana.
ES remarcable que el procCs de creacid d'aquest Estat Espanyol dels castellans, unitari i centralitzat, dominador de les nacions perifkriques de
la Peninsula, 6s paral.lel a1 de la desintegracio de
l'lmperi mundial dels castellans, servidors dels interessos particulars de la dinastia estrangera dels
I Iabsburgs. Cada pas en la davallada de 1'Imperi
correspon a un pas en la formacid de l'Estat de
I'Espanya castellana. Marquem les etapes d'aquests processos:
Si la Guerra de la Successid Espanyola a p i n cipis del xvm porta la perdua de tots els dominis
a Europa (Pa'isos Baixos, Sardenya, NBpols i

Sicflia), porta tambk l'anexi6 dels estats de la Corona d'Arag6 (Arago, Valencia, Catalunya i Mallorca) a1 Reialme de Castella. La Confederacio
dels Habsburgs 6s substitu'ida per 1'Estat unitari
castelli dels Borbons.
Si a1 primer ters del segle XIX les colonies
americanes s'independitzen i se separen, els liberals castellans anexionen el Reialme de Nabarra i
les Provincies basques i apreten encara mes la
centralitzacio de I'Estat Espanyol castella esquarterament en provincies artificials i uniformes amb
un governador representant Madrid a cadascuna.
~ d h u avui,
c
sota els nostres ulls, Franco, que
volia restaurar el Imperio, perd el Marroc i, en
canvi, estreny encara mCs els cargols del seu estat
unitari centralitzat mCs que mai a Madrid, i intenta l'assimilacio a Castella de les nacions periferiques. Aixb apart de que volent restaurar l'lmperio
de la Hispanidad amb 1'America del Sud ha acabat
convertint Espanya en colonia de 1'Amkrica del
Nord.
Aquesta ripida visib de la historia mostra
corn, ja des del comte-duc d'olivares, hi ha un
sincronisme entre la desintegracio de l'Imperi
dels castellans i la integracio del seu Estat Espanyol. ES perque a Castella per a viure li cal domi-

nar i explotar altres pobles. Quan perd els Ilunyans cau damunt dels proxims. La formacio de
1'~statEspanyol dels castellans Cs un producte de
llur decadkncia. El que presenciem durant les
darreres generacions 6s la decadkncia de Castella
arrastrant a la decadencia i a la desintegracio el
seu Estat Espanyol, la seva Espanya. Aquesta Cs
la darrera etapa.
Fins aci constatem uns fets. Pero cal aprofundir en l'estudi i la interpretacio de la decadkncia i
desintegracio d'Espanya. La sort dels Pai'sos Catalans hi va lligada. Ens podem veure engolits en
I'enfonsada final o podem h e r un dels Estats
successors desprks de la desintegracio final de
l'Estat Espanyol, tal com Hongria, Polonia i Txecoslovaquia ho son de I'Imperi Austriac, o com
les repdbliques americanes son estats successors
de l'lmperi ultrarnari de Castella.
La historia d'un poble no la fan solament els
seus homes. Hi contribueixen els seus vei'ns. Si a
conseqiikncia d'un cataclisme que haguCs capgirat
la geograiia d'Europa Catalunya i Irlanda haguessin reciprocament canviat de lloc, els anglesos
haurien reconegut la independencia de Catalunya
i Irlanda continuaria essent dominada encara pels
espanyols.

Avui ens 6s possible analitzar i comprendre

cientificament el procCs de desintegracio d'Espanya aplicant a1 seu estudi les idees del professor
Toynbee sobre la decadkncia i desintegracio de
les civilitzacions. Aixb Cs el que intentarem fer en
aquest fullet.

Per a comprendre millor les idees de Toynbee

en fem primer aci un resum que pot servir de
guia.
Toynbee constata que una civilitzacio (igual
podriem dir d'una Nacio o d'un Estat) va menada
per una minoria directora. En la fase de progrCs
cada vegada que sobreve una crisi aquesta minoria sap trobar-li solucio. Adhuc si momentaniament i aparent un pais Cs venpt, la marxa Cs a1
capdavall represa des d'un punt mCs alt del que
ocupava abans de la transitoria. desfeta. En aixo
consisteix la marxa ascensional d'un poble.

Pero ve un moment en que la capacitat de direcci6 d'aquella minoria s'exhaureix. Sobrevenen

crisis i la minoria no sap quk fer o pren decisions
errades. DesprCs de cada crisi la comunitat reprkn
la marxa des d'un punt mCs baix del que ocupava
abans. La decadkncia esta en curs.
Mentre la comunitat progressa la majoria tC
confian~aen la minoria, i hdhuc procura imitarla. Tots avancen units i sense lluites internes
greus. Pero en les etapes de decadkncia la confian~aen la minoria directora s'esvaeix i sobrevenen critiques i lluites internes cada vegada mCs
greus.
Llavors la minoria dirigent comet un error fatal. Vol conservar les seves posicions per la forsa
i fer seguir la comunitat cap on a ella li conve.
Pero la forsa no soluciona cap problema: els
agreuja. La minoria, de dirigent es converteix en
dominadora.
Els resultats d'aquest domini son fatals. La
comunitat s'escindeix. Hi ha grups socials que se
separen de la minoria dominant i uns territoris
dominats que fan igual. Aixi apareixen els que
Toynbee anomena proletariat intern i proletariat
extern. Despres de cada periode en que el grup
dominador usa la forsa, les diferencies entre ell i

els proletariats son cada vegada majors. La comunitat es va trencant. Tenim l'escisi6 del cos (social i geogrhfic) i l'escisio de l'esperit, cadascu
pensa com li sembla sense cap unitat ni coordinacio. De la decadkncia hem passat a la desintegracio.
Aquest proces de desintegracio no pot Csser
representat per una linea descendent continua. Hi
ha alts i baixos, desfetes i represes. Pero l'estudi
comparatiu de les civilitzacions que la Humanitat
ha produi't permet a Toynbee una conclusio important: cap civilitzacio no ha sobreviscut la seva
tercera desfeta. Pot venir encara un periode d'aparent represa, per0 la desfeta i la dissolucio finals s'acosten inexorablement.
E n la darrera part d'aquest fascicle Cs feta una
aplicaci6 d'aquestes doctrines de Toynbee a1 cas
especial de la decadkncia i desintegracio de l'Espanya dels castellans, per arribar a la conclusio de
que probablement estem a la tercera represa i ens
acostem a la final i definitiva desfeta i desintegracio d'Espanya.
En un epileg mirem de treure d'aquest diagnostic les conclusions per a una politica nacional
catalana.

Part de l'ingent obra del prof. Arnold Toynbee, A Study ofHi~tor_y,(10 vols., 1933-55) 6s dedicada a mostrar la trajectoria de l'origen i creix e q a de les civilitzacions i de llur decadkncia i
desintegracid. El metode d'aquesta investigacio
recolza en una anBlisi comparativa de l'experiencia historica. El prof. Toynbee estudia les diverses civilitzacions que la Humanitat ha produi't en
el curs de la seva existkncia -una vintem, algunes
abortades, d'altres petrificades, la majoria havent
tingut un curs normal durant centkries des de l'origen a la desintegracio. Estudiant les diverses fases d'aquesta trajectoria i comparant les d'una civilitzacio amb les d'una altra, Toynbee arriba a
destriar una mostra o patro format per les etapes
similars per les quals totes elles passen.
El concepte de civilitzacio en l'obra de Toynbee es molt ampli en el temps i en l'espai. La Civilitzacio Occidental, en la qua1 yivim, s'inicia a1
segle vrr de la desintegracio de la Civilitzacio Hellknica, i s'ext.Cn avui per Europa i America.

Estudiant, perb, I'obra de Toynbee, especialment en descriure el procCs de decadkncia i desintegracid d'una civilitzacio, va sobtar-me que el
procCs i les etapes que ell senyala podrien igualment aplicar-se a la decadencia d'Espanya, i que
la seva teoria projecta una gran claror que ajuda a
comprendre el mecanisme d'aquesta decadkncia.

De minoria dir&ent a minoria dominadora.- Comencem per dir que, per a Toynbee, una civilitzacid
en la seva fase ascensional va menada per m a minoria direaora, d'alta qualitat i inteLligkncia, prudent i Gail en recursos que en trobar-se davant
de dificultats i problemes sap sempre crear la solucid justa que li permet vtncer-los.
El superar una dificultat (un challenge, repte,
provocacio o desafiament, com diu ell) i el trobar-se desprCs una civilitzaci6 en una situaci6 superior a la d'abans 6s la caracteristica del procCs
ascensional, mentre que el no tenir soluci6 per als
problemes i trobar-se cada vegada en una situacid
inferior a la d'abans Q tipic de la decadkncia.
Reddt a la nostra historia, durant el seu procCs ascensional a 1'Edat Mitjana, Catalunya des-

prCs de cada crisi entra en una etapa superior a la

d'abans. DesprCs de la desfeta de Muret i la mort
de Pere el Catolic, ve l'expansio a Mallorca, Valkncia i Mdrcia. DesprCs de la invasio francesa de
3 283 ve l'expansi6 a la Mediterrhnia i l'obrir I'estret de Gibraltar a la navegacio catalana vers Anglaterra i Flandes. Toynbee remarca que un atac
contra un poble sk i vigor6s es un estimul que
desenvolupa en ell energies i recursos i el fa crCixer davant del perill, resolt a vtncer-lo.
Igualment a l'epoca ascensional moderna.
DesprCs de la centralitzaci6 monarquica, la Mancomunitat. DesprCs de la seva dissoluci6 i de la
persecucio pel general Primo de Rivera en la primera fase del periode dictatorial iniciat en 1923,
l'autonomia mCs h p l i a de la Generalitat. (En
termes historics, i no segons els nostres desigs,
quk vindra ara desprks de la segona fase? Ascensic5 o retrocks? La resposta es trobaria en aquella
que pog& donar-se a una altra pregunta: la capacitat creadora de la minoria dirigent de la comunitat catalana li permetri trobar una solucio
que porti Catalunya a un estat superior o inferior
o igual a1 que tenia abans de la crisi actual?)
E n canvi, en la seva davallada, l'Imperi de
Castella des dels Fehps menors, despres de cada

crisi exterior es troba en un grad mes baix, fins

que el pais arriba a la situacio d'avui.
L'ascensi6 Cs l'obra de la minoria creadora i
dirigent. Per les seves qualitats s'imposa, la gent
en tota la societat tC confiaqa en ella, la segueix i
la imita, i amb aquest mimetisme 6s mantiguda la
cohesib i la unitat en el cos social.
Quan, perb, la minoria dirigent decau, la seva
capacitat de creacio s'exhaureix i els revessos se
succeeixen, s'entra en la decadtncia, i el poble,
perduda la confiansa en ella, deixa de seguir-la.
Pero els grups socials que fins llavors havien
dirigit, en veure aquesta defeccio, prenen una decisi6 fatal: mantenir llur predomini per la f o r ~ a .
La minoria de dirigent passa a dominadora.
Toynbee ho descriu grifkament: quan el m ~ s i c
veu que la gent ja no balla a1 seu so es converteix
en sargent i crida donant ordres.
Tots sabem com aquest procCs s'aplica a la
decadkncia hisphica. Quan la noblesa castellana
en 1640 esquiva anar personalment a les guerres
de Catalunya i de Portugal la gent s'adona que les
velles virtuts de govern de l'aristocracia s'han esvdit. L'EsglCsia de Toledo domina per la forsa de
la Inquisici6. Quan la burgesia liberal, amb la desamortitzacio de Mendizabal, ha comprat les ter-

res de l'Esgltsia, de les ordres religioses i els comunals dels pobles, acaba per recolzar la dictadura del general Narviez i crea la Guardia Civil per
a defensar les seves propietats a Andalusia. Quan
en temps d'Alfons XIII la minoria dominadora ja
no pot dominar darrera d'una monarquia constitucional i parlamentaria, obre (1923) el cicle de
les diaadures en qut encara ens trobem. La forsa
bruta substitueix la capacitat polftica.

El proletariat intern i Pextem- La decisio de la

minoria de mantenir-se en el poder per la forsa
no atura el procCs de decadttncia sin6 que Pagreuja. La majoria ha deixat de confiar en la minoria,
seguir-la i imitar-la. Un divorci s'estatdeix entre
elles que tendeix a empitjorar puix cadascuna emprtn una mama divergent.
La majoria domin'ada devt un proletariat.
Toynbee usa aquest mot, en un sentit diferent del
mamista, per a incloure tots aquells que tenen
conscitncia de trobar-se dins d'una societat, pero
no d'ksser membres d'ella, puix que la minoria dominant tendeix a afaisonar la societat d'acord
amb les seves prbpies idees i interessos, pero no
d'acord amb els dels altres. D'aci la tendtncia dels
mCs emprenedors o inteleligents entre el proleta-

I
I

riat a escapar-se de dins d'una societat que no 6s .

la llur. Aquest Cs l'impuls inicial vers l'exili, no
necesshriarnent enfora d'una Area geogrkfica determinada, sin6 kdhuc, dins d'ella mateixa pero
fora espiritualment de l'esfera de la minoria dorninadora. A d trobem el sentit profund d'aquella
frase tan usada: (do no s6c separatista. Ja estic separatn.
Com que la minoria dominant representa un
poder superior i central en el cos d'una civilitzaci6, el proletariat 6s de dues menes: la massa dominada dins d'aquell cos o societat constitueix el
proletariat intern; les societats alienes o pobles
periferics diferents sotmesos a1 poder central
constitueixen el proletariat extern. La disgregacio
procedeix com una doble ruptura, en un pla horitzontal entre classes socials i en un pla vertical
entre el poder central i els pobles aliens periferics, o sigui entre minoria dominant i proletariat
intern, i minoria dominant i proletariat extern.
A i d en la desintegracio de la Civilitzaci6 Helltnica, d'on sorti l'occidental en qut ara vivim,
trobem una minoria dominant (classe senatoriaI i
emperadors) sostinguda per la forsa pretoriana o
de les legions, un proletariat intern (poble, esclaus i cristians, els quals donen el ferment espiri-

tual i revolucionari que tendeix a una EsglCsia

universal) i un proletariat extern constituft pels
pobles periferics no-romans de PImperi i les tribus birbares.
Com que el procks de decadkncia ja no pot
aturar-se, el resultat de cada experiment de la minoria dominant en Pus de la forqa per a mantenirse en les seves positions de comanament 6s
agreujar la situacid i davallar un altre grad. Desprks de cada periode de forqa la ruptura entre la
minoria dominant i el proletariat intern i el proletariat extern Cs mts i mCs greu; les esquerdes son
cada vegada mCs fondes i amples. Aixi passem de
la decadencia a la desintegracio.
La coincidencia d'aquest esquema de Toynbee
amb el procks de la decadkncia hispinica Cs colpidor. La polftica dominadora Bun sector de l'alta
noblesa castellana amb el comte-duc d'OLivares
provoca la ruptura a1 llarg de totes les fronteres
de Castella amb Portugal, Catalunya i Andalusia,
a mCs d'altres territoris mCs llunyans a la periferia
de PImperi (Sicilia, Nipols, Pdisos Baixos). La
minoria dominadora als segles XIX i XX, alternativament liberal i absolutista, reaccioniria o totalitiria, provoca una situacid semblant: la ruptura
a1 llarg de les fronteres de Castella. Des de

1833 el Pais Basc, Nabarra i les muntanyes d'Arag6, Catalunya i Valkncia lluiten pels furs sota la
bandera tradicionalista: les Juntes liberals d'Aragd, Catalunya i Valkncia en 1835 formen govern
apart de Madrid i intenten refer la vella Confederaci6: la Junta d'Andalusia alqa un exercit que
mama contra Madrid. La consequkncia de la dictadura del general Primo de Rivera ts la unio del
proletariat intern i extern: Republica i Regions
autbnomes.
Una interpretacio' de l'es revoIucions.- Les ruptures
a que ens hem referit i les desharmonies entre
institucions d'una civilitzacid o societat (govern,
classes socials...) s6n degudes a l'entrada de noves
forces socials (aptituds, emocions, idees) per a rebre les quals les velles institucions no estan preparades. (Creuriem pstificat afegir-hi Pentrada de
noves forces econbmiques i polftiques, si b t
Toynbee no les esmenta, igual com noves classes
o grups socials. Veieu les consequkncies de la Revolucid Industrial.)
L'aparicid d'aquestes noves forces Cs inevitable amb el progrts de la vida humana. La vella
societat i les velles institucions poden reaccionar
de tres maneres enfront de les noves forces:

a) Poden adaptar-s'hi, renovant-se o reconstruint-se, i llavors la vella maquinaria rep

majors energies de les noves forces. Bs el cas
d'Anglaterra on les institucions tradicionals sempre s'han adaptat a les noves forces del progrts
per un procts wolutiu i pacific, witant fossilitzar-se, mantenint-se vives i estalviant-se de fer revolucions.
b) Poden oposar-s'hi, i llavors, a la llarga,
sovint la vella maquinaria rovellada esclata sota la
pressi6 de les noves forces. ~s el cas de les revolucions. Les revolucions sdn actes de violencia
per adaptar una societat a les noves forces i a les
noves formes que la minoria dominant ha reprimit i refusat reconeixer. S6n Pantitesi del procts
pacific i evolutiu indicat en el paragraf anterior.
Com mts la minoria dominant carrega les valvules i mCs es retarda un canvi, mCs perillosa Q la
pressid continguda per a la vella maquinaria que
fa marxar un pais. Quan la pressi6 esclata tenim
una revoluci6. Com mCs la revoluci6 6s retardada, mts violenta i destructora Cs.
Les revolucions tenen un element mimetic.
Tendeixen a irnitar-se. Fixada en la imaginacio
popular la irnatge d'allb que han estat les revolucions passades (estampes, propagandes, cine-

ma...), elements d'aquesta imatge (barricades, incendis, assassinats...) aniran repetint-se en les revolucions futures.' Si els anglesos no haguessin
decapitat Carles I en 1649, potser els francesos
no hagueren pensat en guillotinar a Lluis XVI en
1793.
c) Poden adaptar-s'hi a mitges, Cs a dir la
minoria dominant pot reeixir a que la societat archica, dura de tan fbssil, resisteixi la pressio de les
noves forces, encara que, en alguns casos, sigui a1
preu d'acceptar alguna influencia o part d'elles.
Llavors resulta una enormity, una monstruositat social que permet anar vivint a la minoria dominant, perb que fa estralls en la vida intema del
pais a1 no donar sortida o evoluci6 normal a les
noves forces. Aquestes no s6n prou fortes per a
transformar la societat amb una revoluci6, i la
minoria dominant 6s prou anquilosada per a re-

1. Recordem que a Pestiu de 1936 hi havia gent a Barcelona que anava disfressada amb barrets i patilles inspirats
per films de la Revoluci6 Mexicana.
A un obrer arnic meu que intenti dissuadir un grup de
cremar PesglCsia parroquial de Sant Cugat a Barcelona li feren de resposta ((5
no guemaramos laJ z$esia~ estoya no seria una
revolutinu.

sistir tota evolucid i prou forta per a frustrar tota

revolucio.
Aquesta 6s una solucid transitbria en un equilibri mts o menys estable per6 precari. L'accio de
les noves forces continuara desenvolupant-se encara que sigui de manera subterrkea. El diagnostic Cs que la decadtncia continuark. Quan en un
moment donat Pequilibri de forces torni a decantar-se a favor de les noves una revolucid pot Csser prevista. Aquest cas acaba com I'anterior.
Un tipic exemple de monstruositat social Cs
ofert per Espanya, on des de Paparicid del liberalisme, fa una cenhiria i mitja, hi ha una lluita amb
alternatives, per0 indecisa, entre el progrts i la
immutabilitat. L'immobilisme, el tradicionalisme,
el desig d'invertir el curs de la historia i aturar-se
a Pepoca de Felip I1 (la ((Monarquia tradicionab)
s6n utopies irnpossibles, per0 han alterat i truncat
el progrks normal de la vida del pais. Les forces
progressives reduides a grups minoritaris han actuat per convulsions sense exit. Les revolucions
que no han pogut reeixir d'una vegada per totes,
van repetint-se frustrades, a la recerca espasmodica d u n triomf inassolit.
El resultat d'aquesta evolucid repetidament
truncada Cs que Espanya no ha pogut seguir Pe-

voluci6 normal dels altres pdisos europeus sota la

influencia de les mateixes forces, i avui es troba a
la periferia, si no a fora, de l'krea de la civilitzacid
europea occidental. Pitjor encara, les zones periferiques, els proletariats externs basc i catala, per
llur proximitat geogrhfica a Fransa, per llurs tradicions i per llur industrialitzacid s'esforcen centrffugament per a seguir la mama moderna d'Europa, mentre que la minoria dominant usa la forsa per a mantenir-nos centrfpetament lligats i dominats per l'Espanya immutable. Com ja venim
repetint, el resultat d'aquest joc Cs una mts greu
ruptura del cos de l'Estat a1 llarg de les fronteres
de Castella. Fins ara les forces centrifugues i centripetes resten empatades.
L a tend2ncia dei miiitarisme ai saicidi.- L'us de
la forsa per la minoria exhausta per a mantenir
les seves positions de domini, poaa en ell mateix
les llavors del desastre final. El prof. Toynbee
troba tres etapes en l'anhlisi d'aquest proces
- primer, Pernbriaguesa produ'ida pel triomf inicial
obtingut de la forsa ffsica; desprQ, la conducta
desconsiderada i intolerable dels vencedors provocada per la ptrdua de Pequilibri mental i moral a
causa d'aquella embriaguesa; fmalrnent, el desastre.

Aquest ve en excedir els limits d'allo que 6s possible i tolerable, en cometre un error fatal que
provoca l'enfonsada de tot. Qui mata amb I'espasa, mor per Pespasa.
El militarisme ens en ofereix un clar exemple.
Un poble pot desenvolupar una forsa i unes virtuts guerreres per a defensar-se dels seus enemics
o adhuc per a expansionar-se reeixidament. Per6
aquestes victbries militars li poden pujar a1 cap,
enorgullir-se'n i fer-se intolerable a tothom en excedir-se en l'ds de la forsa. Res no t s mts sinistre
que la corrupcio de les virtuts militars en els vicis
del militarisrne, que la retirada de les legions de
les fronteres, la defensa de les quals era llur legitima missid, vers el centre de la societat per a intervenir en les lluites internes i imposar el domini
duna minoria damunt de la societat i de les forces noves. La minoria dominant i el militarisme
tenen, perb, una tendkncia a excedir-se, a cometre un error fatal a conseqiikncia del qua1 troben
la mort.
Es la hstoria del militarisme prussil provocant les dues Guerres Mundials. Hitler, intoxicat
per la forqa i el poder, comet els errors de la II
Guerra i enfonsa la construcci6 militarists que
havia bastit.

L'exercit espanyol escapl a la seva sort grlcies a mantenir-se neutral davant la victoria del
proletariat intern i de l'extern en les eleccions de
1931.

E n arribar a aquests extrems entrem ja en la

seg0na.i darrera etapa: la desintegracid. ES, pero,
la desintegracid l'unic i inevitable seguici de la
decadkncia? Hi ha nomCs una alternativa: la petrificaci6. Aixb esdevingut a la civilitzacio de l'Extrem Orient i a la d'Egipte, que es petrificaren
durant milers d'anys i restaren cadavers insepults
fins que altres civilitzacions exteriors les enterraren. Perb no es desintegraren, i moriren sense
deseendencia, puix que totes les civilitzacions
procedeixen de la desintegraci6 d'altres civilitzacions anteriors.
La suprema esperansa de la minoria dominant 6s la petrificacio, que Li permetria aturar el
curs del temm
i mantenir-se indefinidament en
I
les seves posicions immutables. Es la gran esperansa de Castella.

Perb, en el curs de la Historia, cal la desintegracid de la vella civilitzacio o societat per a que
vinguin a la vida una nova civilitzacid o els estats
successors d'una vella comunitat polftica. Es el
cas dels estats de PEuropa Central que desprks de
la I Guerra Mundial neixen de la desintegracio de
PImperi Austro-Hongares, o el de les republiques
americanes de la desintegracio de PImperi Espanyol o dels nous estats sortits de la desintegraci6
dels imperis colonials de la Gran Bretanya, FranSa i Holanda. Les nacions periferiques de la Peninsula no recobraran la llibertat fins que vingui
la desintegraci6 de I'Estat Espanyol dels castellans.
L'escisid en el cm.- El criteri fonamental per a
diagnosticar el pas de la decadencia a la desintegraci6 Cs Pescisio en el cos d'una civilitzaci6, o
d'una societat, en els tres grups que ja hem esmentat: la minoria dominant, el proletariat intern
i el proletariat extern.
La minoria dominant, Toynbee observa que
pot arribar cca realitzar prodigis d'esterilitzacio per
a convertir a1 seu eixorc esperit de cos els recrutes que constantment mira d'atraure per a omplir
els buits creixents en els seus renglem, i que a1

darrera d'ella apareixen el militarista i I'explotador. E n el nostre temps i en el nostre pafs hem
tingut motius sobrats per a comprovar I'exactitud
d'aquesta analisi.
La minoria dominant, en la proteccio dels
seus interessos, tendeix a la creacid d'un ccestat
universab, que sol prendre la forma d'una activa
solidaritat entre les minories semblants de diversos pdisos per a una acci6 conjunta. Corn a exemples podrfem citar les interventions polftiques o
militars d'un estat dintre d'un altre per a la proteccid dels dits interessos, (IV Guerra Civil Espanyola), aliances internacionals, militars o polftiques, del tipus de l'OTAN, etc.
El proletariat intern tendeix de preferencia
vers la creaci6 d'una ccesgltsia universal>, mogut
mCs aviat per idealismes i doctrines. Aquest Cs el
paper que jugs el Cristianisme durant la desinteg r a d de la Civilitzaci6 HeLlknica. Si el proletariat intern de la Civilitzaci6 Occidental ha fallat
modernament en intentar crear una esglCsia universal (apart dels intents sense exit del socialisme
i comunisme internacionals) Toynbee ho atribueix a la vitalitat del Cristianisme. D'acf la conveniencia de reforsar-lo i, doncs, I'empresa de la
reuni6 de les EsglCsies cristianes.

Des d'abans de 1939 Toynbee parla de les

EsgICsies Universals, creacid que avui veiem aparkixer a1 Concili Vatid II. Les esgksies universals sdn caracterfstiques de les etapes de desinteg r a d d'una civilitzacid, i d n les criqalides don,
a1 cap de segles, neix una nova civilitzacid.
El proletariat intern no 6s una massa amorfa.
Dins d'ell pot distingir-s7hi una minoria activa i
inteLlectua1 que 6s l'embri6 de la minoria dirigent
de la futura societat, successors de la vella, a1 final de la seva desintegraci6.
El proletariat extera- L'estudi del proletariat
extern tC un inter& directe per a nosaltres i, mCs
que cap altre aspecte, mostra clarament als nostres ulls la naturalesa i el procCs d'una desintegracid. Tot el que cal fer Cs tenir en la membria el
cas de la Nacid Catalana a l'anar llegint les conclusions del prof. Toynbee.
Mentre una civilitzacid floreix i ascendeix no
hi ha cap ra6 en principi que s'oposi a la seva expansid geogrifica. Altres societats poden admirar-la i, fascinades, dekar-se influir per les seves
excel-ltncies.
Perb, a la decadkncia, quan aquesta civilitzaci6 ha perdut les seves virtuts, desapareixen les

raons per a qut els altres pobles segueixin admirant-la i acceptant-la. Es llavors, com hem vist,
que la minoria devinguda dominant intenta mantenir la seva preponderhcia per la f o r ~ a La
. decisi6 Cs fatal. Les societats vei'nes, desencisades ja,
reaccionen gradualment, i mts o menys intensament, contra la minoria que pretCn imposar-se
per la forsa. L'atracci6 centripeta Cs substitui.da
per una repulsid centrifuga.
La irradiacid d'una civilitzacid s'exerceix en
tres camps principals: economic, politic i cultural.
Si ella realment Cs superior a les veines Cs possible que continui' mentenint una superioritat en els
dos primers camps, adhuc estant en decadkncia.
Perb kambt Cs possible que les societats vei'nes,
en afeblirse la dominant, desenvolupin i enforteixin la seva economia i produeixin idees, aspiracions o realitzacions politiques propies. Tot contribueix a enfortir la divergtncia entre dominats i
dominants, i a temptar mts aquests a usar la forSa, a cercar una alelian~ade Mammon i de Mars.
Si la societat dominada Cs forta i vigorosa aprkn
la l l i ~ di cerca igualment en la f o r ~ afisica una
proteccio. No obstant, com que l'esskncia d'una
civilitzacid estB en l'aspecte cultural, els mCs llampants kxits militars i politics no afecten aquesta

essencia, per0 reforcen, a la llarga, la reaccio i

l'irnpuls centrffug.
Hi ha una diferkncia radical en les relacions
del proletariat intern i de Pextern amb la minoria
dominant. El proletariat extern esta separat de la
societat dominant per una frontera real, geogr&ca, lingiiistica, historica... mentre que el proletariat intern es troba fisicament indivis dins Bella.
La cristalitzacio o enduriment d'aquesta frontera
real es el signe m6s segur de quk la separaci6 entre el proletariat extern i la minoria dominadora
6s ja un fet acomplert. La consciencia de grup, o
nacional, del proletariat extern 6s ara m6s clara i
forta que mai, almenys entre aquella minoria intellectual dins Bell que constitueix l'embrid de la
futura minoria que dirigiri aquell pats el dia que
assoleixi en realitat la independkncia i la separaci6.
La minoria dominadora veu com aquest procCs es desenvolupa. Esttril ja, mancada de capacitat creadora per a donar una solucid reexida a1
problema, nomCs se li acut usar de la forsa per a
dominar el proletariat extern. Toynbee expressa
gr&arnent el canvi jugant amb dos mots llatins:
la frontera que abans era un limen, un dintell, una
zona de transici6 Buna civilitzacio a una altra,

d'un poble a un altre, ara dev6 un limes, una frontera militar.

Toynbee recorda que en aquella lluita l'agressio sol partir de la minoria dominant. ES clar que
sovint la historia oficial es escrita pels dominadors i vencedors que exposen ccla veritat)) a llur
gust i tendeixen a presentar el proletariat extern
com l'atacant d'uns inofensius benefactors, per6
aquesta classica exposicio, ccno 6s -diu- l'objectiva
presentaciri de la veritat sin6 Pexpressio Bun ressentiment en veure's objecte d'un contra-atac que
ells mateixos han provocat. L'acusacio contra els
barbars externs Ilansada per llurs mortals enemics
no 6s gaire mCs que
Cet animal est tris me'chant:
Quand on Ibttaque, il se dfend.
De cada banda del lim devingut limes dos
pobles es miren amb creixent hostilitat. ES possible que mentrestant les hostilitats no esclatin o
no reprenguin. Un armistici temporal i precari va
durant. El fet cardinal, conclou Toynbee, 6s que
mentrestant aquest equilibri de forces va decantant-se a favor del proletariat extern dominat. El
pas del temps juga a favor de la minoria dominada si aquesta mante la seva personalitat i les seves
posicions.

Sovint a les etapes finals de la desintegracio

trobem un esdeveniment d'importhcia: l'actuacio
de la rninoria dominant causa l'aliansa del proletariat intern i de l'extern. A la caiguda de la Civilitzacio HeLlenistica els cristians donaven la benvinguda als bhrbars, corn a gent de costurns pures, instrument de Dtu per a castigar la corrupcid
de l'Irnperi Roma. A la URSS la diaadura del
proletariat ha portat l'emergencia de les nacionalitats dominades per l'Imperi dels Tsars. En la desintegracio hispimica la reaccio absolutista de Ferran VII porta la unid (1820) dels liberals i dels
que lluitaven per la independencia de les colonies
americanes, i en la Segona Republica el proletariat intern i les nacionalitats periferiques uneixen
llurs forces.
L'aplicacio d'aquestes idees a l'interpretacid
del procCs hisphic de decadkncia i desintegracio,
6s tan senzilla i diifana que estalvia tot comentari. La lliso 6s que cal la unid del proletariat intern
i de l'extern contra la minoria dominant.
L'escisid en l'es)erit.- Ja ha estat inrllcat que en
una cornunitat en decadkncia l'entrada de noves
idees crea ruptures entre els grups que les adopten i els que son refraaaris elles. Aquesta esci-

sio ideologica sol tsser el preludi remot de revolucions si la minoria dominant no sap acomodarse als nous corrents i continua oposant-se a ells.
Un exemple tipic ens t s ofert per l'Espanya
del segle XVIII. Una part de la poblacio s'assimila
la il.lustracio que entra principalment de Fransa
mentre la majoria continua amb les idees tradicionals. Es l'escisi6 d'on un segle mts tard sortiran
liberals progressistes i tradicionalistes.
Aquesta bisecci6 mantt primer una valor collectiva a una escala proporcionada a tot el grup
social. Pero en un societat en desintegracio l'escisid mental no s'atura aci sin6 que progressa dividint i subdividint cada sector. I tota escisid, interna del grup, o externa que el separa d'altres
grups, i que apareix visible a la superficie del cos
social o geogrkfic, tC corn a fonament una escisio
en l'esperit dels homes que forrnen el grup.
Els sentiments, la vida, el comportament de
cadascd en resulten afectats. Aixi van escindint-se
en parelles antitetiques que representen dues formes oposades de sentiments i de conductes davant de cada challenge o estimul provocat per un
problema. En cada parella de formes n'hi ha una
d'activa i una de passiva, perb cap de creadora
puix que la capacitat creadora havent-se ja exhau-

rit, tot el que resta a fer Cs prendre actituds actives o passives dins el prods de desintegracio. A
mesura que aquest avansa les opcions alternatives
tendeixen a fer-se mCs extremades i radicals en
llur antagonisme i mCs plenes de conseqiikncies.
ES a dir, l'escisid de l'esperit no cristalitza i s'atura en un moment determinat, sin6 que Cs un procCs dinimic i progressiu creant una divisio cada
vegada mCs fonda.
Toynbee esmenta algunes d'aquestes parelles.
En la conducta personal -l'abandd, el ccdeixar-se
mar)) i donar camp lliure a apetits i aversions,
que representa la forma passiva, i l'activa representada per un intent de dominar-se i dominar les
passions... En la conduaa social l'escapisme, el
mirar de salvar-se del vaixell que s'enfonsa, o bC
el martiri, el sacrifici, l'excedir-se en el compliment del deure per a evitar el naufragi. Ambdues
formes oposades apareixen en les relacions dels
catalans arnb Espanya: els excessos de la polftica
de Prim, la de ctEspanya Gram de la Lliga o la de
(Catalunya baluard de la Republics) de l'Esquerra, i la de salvar els Pdisos Catalans del naufragi
del vaixell espanyol.
E n la vida col.lectiva trobem una altra parella: arcaisme i futurisme. L'actitud dels qui inten42

ten deturar la desintegracio fent marxa enrera i

retornant a una kpoca passada d'esplendor, i, per
contra, els qui voldrien accelerar la marxa per
arribar mCs aviat a uns temps futurs que creuen
millors. En la IV Guerra Civil Espanyola, p. ex.,
els anarquistes que s'imaginaven arribar a un estat
de perfeccio desprCs de destruir la corrompuda
societat actual i els nacionalistes castellans que
somniaven en restaurar la Monarquia tradicional
de Felip 11, l'lmperio del segle XVI i el corporativisme medieval.
Un pas mks enlli de l'arcaisme Cs el desprendiment, una espiritualitzacio en el sentit de desprendre's del mon i refugiar-se en l'interior de l'inirna: Cs, segons el vers d'Horaci, mantenir-se irnpivid mentre el m6n s'enfosa en rui'nes. L'espiritualitzacio del futurisme en d6na la transfiguracio, l'escapar-se d'aquest m6n i refugiar-se en un
altre m6n o en l'altre m6n, en el Regne del Cel,
gricies a una intensificacio del fervor i del sentiment religids. Aquesta era l'actitud inicial d'Optrs
Dei bescanviada posteriorment pel seu inter& per
l'economia i les finances.
Individm en societats en desintegracd- Durant el
perfode ascensional els individus amb capacitat

creadora dirigeixen la societat a donar reaccions

que superin els problemes que la confronten.
Aixo Cs fora del possible en una societat en desintegracio. Els individus de la minoria dominant
mCs sobressortints tot el que poden intentar Cs jugar el paper de salvadors de la societat en desintegraci6, mantenint esperances irrealitzables i intentant girar el retrocCs en avans o bC mirant de
salvar-se o escapar-se de la societat que s'enruna
volent fer reviure el passat si son arcdstes o saltant en el futur si s6n futuristes.
Es el ctsalvador amb la time-machine,), Paparel1
ccinventat)) per H. G. Wells en una de les seves
novel.les que corrent a major velocitat que el pas
del temps permetia mar a visitar avant o enrera,
en el futur o en el passat, kpoques llunyanes en la
histbria de la Humanitat.
Pot aparkixer tambk el que Toynbee anomena
un ccsalvador amb l'espasa~,el general salvador de
la pgtria que tan sovint ha aparegut a Espanya
des de principis del segle XI^. Per6 el salvador
amb Pespasa desenvainada en proteccio de la rninoria dominant, no salva res, i per aixo Espanya
en va produint un darrera Paltre mentre la seva
desintegracio va fent el seu curs.

El ritme de la desintgracid.- El curs de la desintegracid no segueix una llnia descendent continua

sino una lfnia trencada amb molts alts i baixos.
E n altres termes, en el prods de desintegracio
d'una civilitzacio o d'una societat hi ha moments
de represa, Cs a dir, moments en qui: la desintegracio sembla aturar-se i la societat refer-se.
Aquesta represa, perb, tan sols Cs temporal i un
cop torna a aparkixer una nova crisi la societat
torna a mamar cap avall.
Ja haviem exposat en comengar aquest treball
que allb que distingeix el curs ascendent del curs
descendent d'una civilitzacio 6s que en el primer
la minoria dirigent troba la soluci6 adequada als
problemes que se li presenten (challenges o desafiaments) i els supera, mentre que en la decadkncia
la minoria 6s venquda en aquests desafianients i
cada vegada cau un grao mCs avall.
En el periode ascensional no hi ha cap rao
per a que la minoria dirigent no pugui anar superant indefinidament les crisis que se li presentin.
Pero ve el moment en que la reacci6 falla, la crisi
supera la capacitat dels dirigents en aquella ocasi6. ES llavors que la decadkncia s'inicia.
Pero la caiguda no es vertical. Desprds d'aquesta desfeta inicial, la societat torna a refer-se i

passa per un periode de convalescencia, que pot

Csser llarg, torna a reprendre un curs normal que,
en certs aspectes, pot kdhuc semblar ascendent
dins d'aquesta represa. A i d s'estableix un ritme,
que Toynbee anomena de rout and ralb, que en
catala podriem traduir per&-se i qfer-se o desfeta i
r&ta. Aquest 6s el ritme que va seguint la desintegracio.
Ara bC, Pestudi de la desintegracio de la vintena escassa de civilitzacions que la Humanitat ha
produi't i que han arribat fins a la seva etapa final,
permet a Toynbee arribar a una conclusio d'extraordmiria importhncia: hi ha una tendkncia en
les ccdesfeta i refeta)) en el curs de la seva desintegracid. Quan ve la quarta recaiguda la societat ja
no es refa sin6 que es desfa.
L'esquema del ritme de desintegracio seria,
doncs:
1) Desfer-se
Refer-se
2) Desfer-se
Refer-se
3) Desfer-se
Refer-se
4) Desfer-se i dissoldre's.
Aquest procts de desintegracio en tres temps
podriem resumir-lo aixi: Un periode de proble-

mes i crisis atura el procks ascensional i constitueix la primera desfeta. La minoria dominadora
intenta trobar la salvacio en la forrnacio d'un ccestat universal)), que constitueix el primer moment
del refer-se. Aquest estat universal fa ingressar en
el clos de la societat en desintegraci6 un proletariat extern, mentre que la minoria dominant en
actuar per a mantenir les seves posicions trenca
arnb la resta de la societat i crea el proletariat intern, animat d'algun idealisme mesihnic (l'aspiracio a una esgldsia universal, diu Toynbee).
Aquestes forces preparen les convulsions que
segueixen: dues desfetes arnb un interval de represa.
La darrera desfeta, que porta la dissolucio de
l'estat universal, va encara precedida d'un ~ l t i m
periode que veu el darrer intent de la minoria dominant per a refer la societat.
Aquestes darreres etapes constitueixen un interregne, el periode de transicio de la societat en
dissolucid a la societat nova que la succeeix i que
inicia ara el seu curs ascendent. Les minories selectes dels proletariats intern i extern devenen les
minories dirigents de la societat o societats noves. Els proletariats externs devenen els estats
successors del vell estat que s'ha desintegrat.

111. LA DECADENCIA D'ESPANYA

Tal corn hem exposat les idees de Toynbee

fent refertncies a la histbria d'Espanya, igual podriem, a la inversa, donar una visid mCs continua
de la decadtncia i desintegracid d'Espanya fent
referkncia a les idees de Toynbee.
Aquest darrer mttode ens ajudark considerablement a veure-hi clar en la interpretacio del
procks de desintegracid hispanica.

L a primera desfet- La primera qiiestid que

hem de contestar Cs, quan comensa la decadkncia
d'Espanya? Podria contestar-se aquesta arnb una
altra pregunta, quan s'atura el procks ascendent
d'Espanya? Sense entrar aci en un estudi ni de l'efimera esplendor ni de les causes de la decadkncia
d'Espanya, o, mCs precis, de l'lmperi de Castella,

que cal mar a cercar en el regnat de Carles V, senyalem dues dates que marquen el tombant:
1571, amb la victoria de Lepant, marca una rkplica reeixida a1 repte de l'amenasa turca a la Mediterrinia; 1588, amb la desfeta de l'Armada contra
Anglaterra, marca el fracas de la replica a1 desafiament que representa l'ascensid anglesa.
Les fmances, greument compromeses per
Carles V cauen en les suspensions de pagaments i
fallides croniques de Felip 11. Els impostos es
multipliquen, el tresor que arriba d'Amkrica provoca la depreciacid de la moneda i una revoluci6
de preus. A fi de segle els planys pel despoblament de Castella i la miseria dels camps son constants.
La noblesa, dominada amb puny fern per
Carles i Felip, repren les positions dominants
arnb els Felips menors. Cal llegir descripcions
contemporknies (p. ex. les stries de reports dels
ambaixadors venecians) per a fer-se carrec de la
ignorancia, de l'orgull i de la incapacitat polftica
de la noblesa. Els grans d'Espanya son els que
governen la Monarquia durant el segle XvII. Ells,
els prelats i la clerecia regular i secular constitueixen la minoria dominant del pafs, ajudats per una
burocracia de letrados.
50

Si la desfeta de l'Armada marca l'inici de la

decadencia, la polftica de Olivares marca l'inici de
la desintegracio: conspiracions a Aragd i a Andalusia, revoltes a1 Pats Basc, Napols i Sicilia, guerra de Catalunya, separacid de Portugal. ES la
reaccid a Pintent de creacid d'un estat universal
per la minoria dominant.
Pot semblar a primera vista que l'estat universal havia estat ja creat en temps de Carles V. No
Cs, pero, el seu Imperi all0 que constitueix l'estat
universal en la teoria de Toynbee.
El ma1 anomenat Imperi Espanyol o, millor,
la Monarquia dels Habsburgs, no Cs la construcci6 lenta i metodica duta a terme durant un llarg
perfode de temps per una minoria dlrigent, com
en el cas de l'Imperi Britknic, o, kdhuc, en termes
mCs modests, en el de Pexpansid econornica i polftica a la Mediterrhnia de la Catalunya medieval.
La Monarquia dels Habsburgs tC m a aparicio
sobtada, fora de tot pla (impensat descobriment
$America, prematura mort del primogenit dels
Reis Catolics que poaa les corones peninsulars i
mediterrhnies a Joana la Boja i a1 seu fill Carles,
accessio dels dominis europeus de la Casa de Borgonya, eleccid de Carles V a1 tron imperial d'Alemanya), i el seu esplendor Cs meteoric.

L'estat universal, en el sentit toynbia, Cs la

creacid de la minoria dominant durant el periode
de desintegracio com a medi de contenir-la. Correspbn, doncs, a l'anexio de Portugal (1580),
atac a Arag6 (1 591) i a1 pla del comte duc d'Olivares exposat ja des de 1621, de ((la uni6 de les
armem i de reducir estos reinos de que se cornpone Espa& a lax Ztyes de CastiIla sin ninguna d@rencia. El
pla, doncs, era un estat universal castella. Pero,
en comptes de reeixir, provoca la separaci6 de
Portugal.
La Guerra de Succesi6 representa el punt mCs
baix, el final d'aquesta primera desfeta i l'inici
d'una primera represa durant el segle xVIII. La
dita guerra porta encara la pkrdua de les possessions a1 nord d'Europa i a ItBlia, per0 en canvi
Pestablirnent de l'estat castella amb la conquesta i
anexio a Castella d'Arago, Valtncia i Catalunya estat castella universal a la Peninsula, si bC amputat de Portugal. Des de llavors el monarca Cs proclamat com a rei de Castella. Isabel 11 6s la ultima
d'ksser proclamada reina de Castella (1833), i no
sera fins a Amadeu de Saboia que un monarca 6s
constitucionalrnent proclamat rei d'Espanya des
del principi del seu regnat, igual com, per consell
de Napoleo, Josep Bonaparte havia fet.
52

La lluita dels dos partits rivals, l'austriac i el

francks, a la Guerra de la Successid porta a la superficie l'escisi6 en el cos social. Els venpts representaran un element d'oposicid latent que a la
llarga reapareixera, segons dades que em seria
llarg d'exposar aci, en el tradicionalisme del segle
XIX. D'altra banda l'anexio dels estats de la Corona d'Arago a l'estat universal castelli crea automaticament dins d'aquest un proletariat extern.
Remarquem uns contrasts essencials entre aquest
estat i una altra creacio politica contemporania
reeixida, el Reialme Unit de la Gran Bretanya.
Aquest 6s creat per negociacio i pacte entre una
comissio del Parlament d'Escocia i del Parlament
d'Anglaterra (Acta d'Unio de 1707). L'Estat castell; per la conquesta militar i Panexio (text dels
decrets de 1707 contra Arago i Valkncia, de
1716 contra Catalunya). El Regne Unit de la
Gran Bretanya 6s una creacio constitucional
nova, superior a Escbcia i a Anglaterra. Arago,
Valkncia i Catalunya son simplement anexionades
i sotsmeses a Castella, no integrades a una creacid
superior, com hauria estat Espanya.
Si Espanya era la formula per a la integracio,
l'anexi6 a Castella estava condemnada a1 fracas.
Els castellans es ficaven en una empresa impossi-

ble, no tenien sentit politic ni forqa espiritual per

assimilar els catalans ni forqa fisica per a dominar-10s indefinidament. L'anexi6 creava autom8ticament un proletariat extern i una forqa de disrupcid de l'estat que els castellans intentaven
crear. Igual passaria amb bascs i nabarresos desprCs de 1839.
L a primera reprem- El segle XVIII marca la
primera represa i porta un periode de prosperitat
i d'iLlustraci6 que culmina en el regnat de Carles
111. Pero, porta tambC una profunda escisio espiritual on troba origen Pescisid que encara dura
avui en el cos i en Pesperit i en els camps de batalla.
La decadkncia ja en mama es dett passatgerament amb la nova adrninistraci6 dels Borbons i
les noves idees filosofiques i econbmiques que entren de Franqa i d'Anglaterra. Pero aquestes
idees, com mCs tard les doctrines politiques del liberalisme, s6n irnportacions de l'estranger que no
corresponen en realitat a cap canvi fonamental ni
social ni economic en el pafs, excepte a Catalunya. En conseqiiencia, les noves idees s6n acceptades sols per una minoria il-lustrada (uns nobles,
alguns clergues, certs funcionaris, escriptors),

perb la majoria del pafs (sobretot clerecia i ordres

religioses, la poblacid rural i Bdhuc la de moltes
ciutats) continua amb les idees tradicionals. Si bC
la minoria ilalustrada ddna l'esplendor efimer del
regnat de Carles 111, Cs ara quan s'escindeix Pesperit en la comunitat hispinica. Apareixen els dos
grups irreconciliables, progressistes i reaccionaris,
en el segle xVIII en el terreny de les idees, des de
principis del .xE en el camp polftic i en la lluita
fratricida de revolucions i guerres civils, que
en devenir crbnica designa un ma1 averany per
a1 futur.
De manera especial, les tendkncies regalistes,
proposant-se portar PesglCsia de Toledo sota el
control del govern de Madrid, preparen les lluites
dels tradicionalistes contra els liberals en el segle
XIx, i la final alianqa d'aquella EsglCsia amb la
minoria dominant des del Concordat de 1851. El
procCs culrnina en el regim Franco i el Concordat
de 1953.
Altre pas en la mateixa lreccid s6n les idees
de reforma agrhria des de la darrera part del segle
XVIII que preparen les lleis de desamortizaci6 dels
liberals del X E , de les que surt la nova
estructura economica i social de la societat castellana.

A Catalunya, pero, els desenvolupaments son

diferents. Des de mitjans de c e n ~ r i ala renaixen~a
econornica, iniciada ja a finals del xv11, Cs evident,
en l'agricultura, en el comer5 i, fet trascendental,
en Pestabliment de noves indhtries. Mentre PEspanya castellana resta un pafs agrari, Catalunya comensa a iniciar una Revolucid industrial com la
majoria de pdisos europeus, si be en menor escala
que ells. El proletariat extern catala refor~ala seva
personalitat, i Pestat universal castella tot just establert comensa a escindir-se en el seu cos.
La societat catalana tambC es transforma i renova internament. Fins a mitjans de la divuitena
centuria, la noblesa, la clerecia i les ordres religioses constitueixen una minoria dorninadora, envellida i exhaurida. Ara comencen a pujar els comerciants, els industrials, els tecnics, els homes
de professid liberal. Apareix tambt la massa obrera que, junt amb els fabricants, no tenen parid en
la societat castellana. fis l'inici de la societat catalana moderna que encara perdura avui. En les
Arts llavors comensa una Renaixenqa catalana,
neo-clhssica, que sera interrompuda per la guerra
napoleonica i les reaccions absolutistes de Ferran
VII, i represa pels liberals en la Renaixen~aromintica a partir de 1833.

Aquells grups socials passen a constituir la

minoria lrigent de la Catalunya renaixent des de
la revoluci6 de 1835 i es mantenen en la posicid
de d1recci6 fins als temps moderns.

L a segona desfeta.- La convulsio de 1808 representa la f i de la primera represa que cobri el

segle XVIII, i l'inici de la segona desfeta que culmina en la separacid de les colonies americanes
(1816-25).
La repeticid del topic tradicional de la Guerra
de la Independencia no ha fet mCs que enterbolir
la visio d'aquella convulsid, que obre el perlode
de guerres civils i revolucions en el procts de la
desintegracid hisphica.
L'interpretacid rutiniria de 1808 com un alSament unhnirne contra els francesos cal que sigui
substituida per una visi6 mCs acurada. La convulsi6 de 1808 representa la deserci6 de la dinastia i
l'enfonsament de la superestructura artificial de
YEstat Castella creada pels Borbons. L'unica
cosa que resta en peus 6s l'estructura peninsular
real: les nacions i regions. Cadascuna s'organitza
autonomicament amb la seva Junta. Aragd convoca les seves Corts, abolides per Felip V, i senyala la familia imperial austriaca com hereva

eventual de la Corona d'Espanya si la dinastia

dels Borbons Cs extingida. Cal debatre llavors
ben seriosament si Espanya, PEstat Castella, es
converteix en una Confederaci6 de Juntes nacionals i regionals.
Simulthiament, els elements reaccionaris en
molts llocs assassinen elements liberals suspeaes
de francofflia. Els que hem viscut Pestiu de 1936
podem fer-nos carrec del que fou l'estiu de 1808,
tant des del punt de vista del col.lapse de l'Estat
com dels assassinats i desintegracio social.
La guerra de guerrilles, sobretot a Catalunya,
6s menada a1 camp en gran part per partides de
pagesos dirigides per la clerecia i propietaris rurals: prefiguracio del que seran les partides carlines.
A les grans ciutats governen les autoritats
franceses, des del primer moment (Madrid, Barcelona...) o desprks d'herbica defensa (Girona,
.Tarragons, Lleida...), de manera intebligent i progressista. Arreu troben col.laboradors: literats de
primera categoria a Madrid (Morath, MelCndez
ValdCs...), fabricants i advocats a Barcelona
(Erasme de Gonima, Ferrater, Tomas de Puig,
Guardia, Domknec Badia (a) Ali Bey, els afrancesats precursors dels liberals).

58

Tot lluitant contra els francesos, els diputats

liberals de les Corts de Cadis introdui'en les idees
polftiques que venien de Fransa en la nova Constituci6.
Un quart grup encara, sobretot de catalans, es
refugiava, neutral, a les Balears fugint de la lluita.
Sembla diflcil de comprendre Poposici6 que
s'alsa contra la Constituci6 de 1812 i la irritacio
que encara avui provoca el seu record entre els
elements reaccionaris. Els seus termes s6n moderats: limita el poder absolut de la Monarquia,
per0 deixa moltes i importants atribucions en
mans del rei, nega que Espanya sigui el patrimoni
particular de la famflia regnant, imposa la unitat
religiosa i no tolera cap altra religio que no sigui
la Catolica.
La causa de l'oposicid cal cercar-la en altres
disposicions de les Corts de Cadis: l'abolicio dels
drets feudals de seforio que la noblesa tenia damunt de m& de la meitat de les viles i pobles
d'Espanya, unificint ara llur rkgim amb el de les
altres viles i pobles del pais, l'inici d'una reforma
del regim de propietat de la terra que afectava les
possessions de l'EsglCsia, les Ordres Militars, les
Ordres Religioses i els Monestirs, i, especialment,
l'abolicid de la Inquisicio, el mCs potent dels mit-

jans de dornini del mes poderds element de la minoria dominant.

Totes aquestes reformes maven a la re1 de les
posicions de la minoria dominant i havien forsosament de provocar la seva implacable oposicid.
L'escena restava preparada per a les lluites fratricides que encara duren.
Els anys que segueixen el retorn de Ferran
VII veiem ara que sdn els anys decisius. En 1814
el rei tenia dues possibilitats: acceptar les reformes liberals, en tot o en part, o oposar-se a elles.
En el primer cas lu hauria hagut una adaptacid, i
Espanya, com Anglaterra i altres pdsos europeus,
s'hauria renovellat amb les idees liberals. Pero
Ferran VII, es decidi per l'oposicio amb la forsa:
la Primera Reaccid Absolutista de 1814. Ferran
torna a proclarnar-se rei de Castella en marxar Josep I rei d'Espanya. Els liberals hi contesten amb
la Primera Restauracid constitucional de 1820,
aconseguida per (tun salvador amb l'espasa)), el
general Riego. Ferran VII, per tal de tornar a restablir l'absolutisme, no vacil.la davant d'una guerra civil (la prirnera de la skrie) i en demanar la intervencid estrangera (els (Lien mil hijos de
sun Luis)) 1823-24), tal com hem tornat a veure
en la IV Guerra Civil Espanyola (1936-39) i les

persecutions, empresonaments i execucions de liberals, a Catalunya menades pel tristament famds

comte d'Espanya.
Perqu? Ferran VII i la minoria dominant, rebutgen tota adaptacio i apliquen la forsa per a
oposar-se a tot canvi i a tota idea nova? El problema Cs complexe i no pot atribuir-se tot a una
sola causa. Voldriem, pero, remarcar, d'acord
amb les idees de Toynbee, la importincia del mimetisme, 6s a dir que davant del problema plantejat per l'aparicid de les noves forces liberals, la
minoria dominant repeteix l'aplicacid dels procediments de forsa que ja tenia tradicionaltnent l'habitud d'aplicar. E n aquest cas l'antic costum de
valdre's de la Inquisicid en problemes polftics (recordem el cas &Antonio Perez i el proces i empresonarnent dels diputats de la ene era lit at en
1569-70) dona el model. A ell s'ajusta una drie
de processos per idees durant el segle xvrn, tot i
la decadkncia de la Inquisicid -els de Macanaz,
Olavide, Cuesta, Azara, comtessa de Montijo,
etc.-. ES una continuada imitacid o repeticid de
procediments d'intolerincia i persecucid contra
idees noves o d'oposicid a les de la minoria dominant. La censura n'Cs la fonna actual.

Ja hem vist en altre lloc com en les revolucions hi ha tambC un element de mimetisme, pel
qua1 alguns episodls revolucionaris de les primeres revolutions (barricades, crema d'esglCsies,
etc.) van repetint-se en les seguents.
ES molt probable que Catalunya sola s'hauria
decantat per una polftica d'evolucio i adaptacio,
puix que de totes les terres hispimiques, tenia una
tradicio democritica i era l'unica on la creacio
d'una industria havia fet nCixer noves classes socials, fabricants i obrers, que oferien una base
real a les noves constructions polftiques, mentre
que a Espanya el liberalisme era important, li
manck aquesta base social i es mantinguC sempre
en una esfera doctrinaria. Aixo no vol dir que el
tradicionalisme no fos fort a Catalunya, per0 Cs
molt possible que els catalans sols, haurien trobat
una transaccid, com ho fa preveure el manifest
del general Llauder i els intents polftics posteriors
de Balmes i d'altres.
ES cert que una polftica d'evolucio, mort Ferran VII, Cs iniciada per Maria Cristina a qui calia
el supoa dels liberals per oposar-se als tradicionalistes que s'havien llansat ja a la I1 Guerra Civil
(1833-39). Pero l'avinentesa d'alguns anys enrera
ja havia passat, les persecutions i viokncies Bun

costat i de l'altre havien enverinat la qiiesti6, i

l'havien endegada pels camins de la f o r ~ a .
Durant les reaccions absolutistes tC lloc una
de les mCs transcendentals perdues en el procCs
de desintegracio hispimica: la separaci6 de les coldnies americanes, del proletariat extern ultramarf. Aquest fet marca el punt mes baix fins llavors
assolit en la segona desfeta, tal com la pkrdua de
les possessions a Europa a la Pau d'utrecht marca el punt mCs baix en la primera desfeta.
A excepci6 de Cuba i Filipines, l'Estat Caste11B resta reddt als lfmits peninsulars, i a i d com
l'aspiracid a l'Estat ((universal))poaa a l'anexio
dels territoris de la Corona d'Arago durant la primera desfeta, ara, a la segona, ve l'anexio del
Regne de Nabarra i del Pafs Basc a PEstat Caste118 (1839). Tal com en nostre temps, en etapes
mCs avan~adesde desintegracio, trobarem intents
retbrics de restaurar la hispanidad i PIqerio i intents violents d'assimilar les nacions perferiques.
El resultat d'aquestes anexions Cs subsistuir
uns proletariats externs llunyans per uns altres
geogrificarnent mCs proxims a la minoria dominadora i portar el pro& de desintegracid de la
perdua de territoris distants a territoris mCs propers, dins dels Umits peninsulars.

La lluita per la separaci6 d'America porta un

notable desenvolupament, l'aaiva simpatia que
els libertadores troben en els liberals i que culmina
en el pronunn'amiento del general Riego (1820) per
a restablir la Constitucid a1 cap de les tropes que
hagueren hagut d'anar a America. Es la unid del
proletariat intern amb el proletariat extern, de la
qua1 tornarem a trobar exemples en la lluita de
Catalunya per a la seva llibertat nacional.
Perdut YImperi transatlhntic, l'Estat Castella
es troba en 1825 quasi com en 1492. Des del
punt de vista de les lluites entre faccions rivals
dintre la minoria dominant, i entre elles i el proletariat intern, res no s'assembla tant a la Castella
post-imperial com la Castella pre-imperial, als segles XIX i xx com els segles XIV i XV. Podria
dir-se que l'estat normal de la societat castellana
en el curs de la Histbria Cs la lluita interna. Tansols hi ha una parkntesi excepcional durant els segles XVI, XVII i xvrrr quan els elements pertorbadors podien eliminar-se del cos social i maven a
lluitar amb els tercios a ItBlia o a Flandes o a colonitzar Amkrica. Els descendents d'aquests portaren 17herknciacastellana de la discordia a les joves
repdbliques &Hispano-America.
Ja hem indicat com la I1 Guerra Civil

(1833-39), abans de l'anexid de bascs i nabarresos, port& una escisid fisica del cos de l'Estat de
Castella a1 llarg de les antigues fronteres de Castella. La frontera amb els bascs i nabarresos, com
tantes vegades a la histbria, torna a Csser un limes
militar amb dos exercits en Iluita. Del juliol a
l'octubre de 1835, Catalunya, viu practicament
separada de l'Estat Castella, sota el govern de la
seva Junta que alsa milfcies per a lluitar amb els
tradicionalistes, convoca eleccions municipals, intenta restaurar la moneda catalana, anul-la el valor a Catalunya dels Bons del Tresor espanyol,
decreta que l'import de les contribucions recaptades a Catalunya sigui despks a Catalunya mateix,
retorna a Barcelona la Universitat de Cervera,
restaura les Academies de lletres i cikncies i envia
emissaris a les Juntes de Valencia i Aragd per a
reconstituir l'antiga Confederacio. El record d'aquesta encara era viu, i tan sols amb el migrat localisme dels catalans moderns, hem reeixit a deixar de banda els germans de Valencia, i a negligir
tota accio a Arago que la conca de YEbre porta a
constituir una unitat geopolitica amb Catalunya.
Advertim encara que la Junta de 1835, als
inicis de la Renaixensa romantica, marca l'aparicio als llocs de dlreccio de la societat catalana de

la nova classe social dels fabricants que havia anat

formant-se des de la segona meitat del segle
XVIII. Ells, mts un nombre d'homes de professions liberals i d'escriptors, son els que han constitui't la classe dlrectora de la societat catalana fins
a l'actualitat, o, almenys, fins a 1923, en iniciar-se
l'actual cicle dictatorial imposat per la minoria
dominant castellana.
El moviment de les Juntes de 1835 mostra la
realitat de l'estructura hispanica que emergeix a la
superficie a cada colapse de la precaria superestructura artificial de l'Estat Castella. ES el que
pass&en 1808, i torn2 a passar en 1842 i 1843
arnb la revolta de la Junta Central de Barcelona
contra Espartero. ES l'intent de proclamacio
d'Estat Catalk en 1873, la seva proclamacio temporal pel president Macia en 1931 i la situacio en
1936 desprks que l'alpment de l'exkrcit enfonsa
la superestructura de l'Estat.

Laformacid de la minoria dominant i delproletariat

intern.- El fet economic del qual deriva la nova estructura de societat catalana i les seves aaivitats
polftiques Cs la creacid d'una indhtria a Catalunya. En una societat agraria com la castellana el
fet economic de majors conseqiikncies socials i

politiques Cs el canvi en el rkgim de la propietat

de la terra. Les lleis de desarnortitzacid de les terres de les Ordres religioses, de l'EsglCsia, de les
Ordres Militars i dels amprius i terres comunals
dels pobles portaren aquest canvi.
La reforma venia ja preparada en el terreny
teoric per les doctrines dels economistes fisiocrates del segle XVIII. Una necessitat fmancera, resultat de la desintegracio de J'lmperi, l'imposava
ara. La plata d'Amkrica, de la qual havia viscut el
reialme de Castella durant tres centLiries, s'havia
acabat. Les guerres civils i el desordre administratiu havien fet crCixer el dkficit. Per fer-li front
els liberals preconitzaven emprkstits a banquers
estrangers. Aquests demanaven garanties, i aixi
les mines de mercuri d'Alrnad6n passaren a poder
dels Rotschld. Els emprkstits comportaven a mts
pagaments d'interessos i reemborsaments. D'on
treure els quartos?
Mendizabal, que durant l'exili s'havia guanyat
la reputacio d'habil financer fent bons negocis a
la City de Londres, arriba a1 Poder en 1835. El
pretext per les mesures contra les propietats de
l'Esglksia i de les Ordres religioses havia estat donat per elles mateixes amb llur simpatia i ajuda a1
partit tradicionalista en guerra contra la reina.

Aquestes propietats primer i les terres comunals dels municipis desprks foren declarades propietat nacional i venudes a subhasta. El preambul
del Decret de Mendizabal (1836) contt una frase
de gran importancia: l'objecte de la reforma, diu,
Cs crear u n a nova i gran famflia de propietaris
que deguin llur benestar a1 rkgim constitucional~~,
i que, doncs, en siguin els seus defensors.
En la major part les subhastes foren un frau
escandalos. Els preus pagats foren irrisoris. L'Estat feu eschs benefici. Va ntixer la famflia de propietaris, potser no tan nombrosa com Mendizabal
esperava, puix la propietat tend a concentrar-se
en poques mans. Quan mCs endavant els bens comunals foren venuts, p o p 6 dir-se que ((els rics
havien devingut mks rics, i els pobres mts pobres,. La pagesia acostumada a menjar del conreu
de les terres del comu o a enviar els ramats als
amprius es troba tot d'una, i sense comprendre
com, que les terres havien passat a mans d'uns
propietaris desconeguts, i que els pagesos de propietaris en comu passaven a jornalers.
Les coses evolucionaren, pero, de manera imprevista, si bC previsible. Els nous propietaris varen preocupar-se de consolidar i enfortir llurs
drets de propietat: de liberals es tornaren conser-

vadors. La dictadura del general Narvaez

(1844-46, 1847-51) i els governs de dreta que la
seguiren vingueren a consolidar aquests estat de
coses. La gran famflia de terratinents i latifundistes va convertir-se en la classe dominant de la societat castellana, mentre que la pagesia va a integrar el proletariat intern, proletariat en el sentit
toynbih i marxista. El problema Cs sobretot greu
a Andalusia on les reformes de la propietat de la
terra han creat una pagesia pobra i famolenca,
que es llansa a violentes revoltes agraries, i Cs
camp abonat per assimilar-se les doctrines extremistes d'agitadors revolucionaris. En aquest intent de consolidacid de l'Estat Espanyol dels castellans sota l'hegemonia dels nous latifundistes la
Gugrdia Civil ts creada per a defensar llurs drets
contra les revoltes pageses.
El Concordat de 1851 representa un arranjament amb l'EsglCsia, que porta els prelats a integrar-se novament en la minoria dominant. Venguts els tradicionalistes en la 11 Guerra Civil, YESglCsia ha d'esperar una nova avinentesa per a restablir la seva posicid. El govern de Narvaez no
estava pas menys ansids de trobar una formula
que regularitds les possessions dels nous propietaris i les relacions amb 1'EsglCsia. Desprts d'anys

de negociacions fou signat el Concordat que amb

alguns parkntesis i escasses alterac!ons ha regit
durant un segle les relacions entre el Govern de
Madrid i 1'EsglCsia de Toledo fins a l'altre recent
Concordat (1953) entre el general Franco i la
Santa Seu. Pel Concordat de 185? l'Estat retornava a l'EsglCsia les propietats incautades per0 encara no venudes, i a mCs irnposava un recirrec a
la contribucid sobre la propietat dstica i urbana
amb la qua1 proveir una partida del pressupost de
l'Estat destinada a pagar els emoluments de la
clerecia. D'aquesta manera, si 1'EsglCsia recobrava
en part la seva independkncia econornica, d'altra
banda restava sotmesa a un sosteniment de YEStat. La clerecia sostinguda pel pressupost de 1'Estat passava a una posicid similar a la dels funcionaris. Aixo i el dret de la Corona a proposar els
candidats a les seus episcopals i a un nombre de
canongies, creava uns estrets lligams entre 1'EsglCsia de Toledo i la minoria dominant castellana.
Durant el segle XVIII els elements eclesikstics
tradicionals -supervivents d'idees de l'kpoca dels
~ustries- lluitaren contra el regalisme borbbnic
d'origen frances que volia sotmetre el poder eclesiistic a1 reial. El regalisme dels liberals del
segle XIX triomfa en el Concordat de 1851.

Paradoxalment Cs aquesta la posicio que avul ciefensa 1'EsglCsia de Toledo i crea la confusio del
poder civil i del poder eclesiBstic en I'actual minoria dominant, sobretot des de la IV Guerra Civil, mentre que amb la separacid de 1'EsglCsia i
l'Estat, durant la Segona Repdblica, 1'EsglCsia s'alliberava del poder politic. Les noves orientacions
del Concili Vatic2 11, si son lleialment aplicades a
1'Estat Espanyol, fan preveure una nova separaci6 dels poders eclesiistic i politic, una independkncia d'una EsglCsia mCs alliberada dels interessos terrenals i una pkrdua per a la minoria dominant.
L'EsglCsia a Francja, seguint la definicid de Jesucrist ((el meu regne no Cs d'aquest mom, acceptant la ptrdua dels seus bens assolf la purificacid i
Cs avui una forcja espiritual. L'EsglCsia de Toledo
preferi tenir el seu regne en aquest mdn, i Cs avui
una forcja polftica.
L'altre element en la minoria dominant sdn
els militars. En un pais que ha perdut les colonies, que no tC polftica internacional i que des del
segle XVIII no ha lluitat en cap camp de batalla
europeu, l'extrcit ha deixat d'Csser la forcja nacional que defensa el pais d'enemics exteriors per a
degenerar en una forcja pretoriana, en un instru-

ment de forsa dels partits politics i, com a conseqiikncia, en un element de la minoria dominant.
Cerror dels liberals fou fer intervenir els militars en les lluites polftiques des de principis del
segle XIX, creant el fenomen tfpicament espanyol
delpronzmnamiento, mot que ha passat a altres llengues, intradulble perque expressa un fet desconegut en altres pdisos (llevat de les republiques hispano-americanes).
Fins a la cX;loriosa~>,
la Revolucid de Setembre
de 1868, la tradici6 liberal, en conjunt, s'havia
mantingut entre l'oficialitat. Les guerres civils
contra els tradcionalistes hi havien contribult.
Des de la Restauracid dels Borbons pel general
Martinez Campos (24 de desembre 1874) a Sagunt, en el darrer pronunciamiento de la centuria, l'exkrcit devk primer conservador i despres
reaccionari. Aixo no exclou que hi haguessin ja
oficials reaccionaris abans, com el dctador Narvaez. En el Senat del seu Govern moderat de
1845, de 65 senadors 40 eren generals.
Diverses causes contribulren a aquesta evolucid: l'ingrks a l'exhcit regular de molts oficials de
l'exercit de d. Carles despres de l'r{abrazo de V e r garaN i l'haver cessat les guerres carlines, desapareixent des de llavors l'estimul a ksser liberal es-

I
1

pecialment entre els oficials joves, per estar d'acord amb el govern
i obtenir ascensos. Cal pensar
encara que molts dels oficials procedien de les families dels nous propietaris de terres i que seguirien, igual corn elles, l'evolucid de liberals a conservadors.
Oblidant que l'exercit no 6s sin6 la nacid en
armes per a defensar-se d'enemics exteriors, l'exercit espanyol devk primer instrument de la minoria dominant, desprCs part d'ella i, finalment
dominador principal acampat damunt de l'Estat
Espanyol. Ortega Gasset (Espaga invertebrada) ja
preveia en 1921 que l'exercit espanyol sense objectiu internacional era cctcna escopeta cargada qtre no
tiene blanco a qzle disparur... iNo era la inevitable consemencia de este proceso qzle el Eje'rcito cqese sobre la nacidn m i m a y uspirase a conqtristarla?,,.
Remarquem el paper jugat pel proletariat exterior, les nacionalitats periferiques, en aquestes
lluites. El tradicionalisme en armes es una caracteristica tipica de Nabarra i el Pais Basc en defensa de llurs llibertats nacionals contra l'expansi6
de l'Estat Castella centralista i unificador. Els tradicionalistes de les muntanyes catalanes defensaven tambk els furs, cosa que logicament hauria
implicat un retorn al rkgim confederal de l'epoca

dels ~ u s t r i e s anterior
,
a la creacio de l'Estat ccuniversaln castella.
El liberalisme, a1 segle x=, aixi mateix, te
una definida localitzacio geogrhfica: les ciutats de
la perifkria meridional i mediterrania, d'Andalusia
a Catalunya, a la qua1 sovint cal afegir l'atlantica
del nord-oest, Galfcia. ES a dir, el proletariat extern catalano-valencia i sovint aragones, el proletariat extern galleg, i el proletariat intern andalus,
que a voltes sembla prendre aspectes de proletariat extern en relacid a l'Estat Castella. E n canvi,
el nucli central d'aquest, el Rinldn de Castilla, dona
escases mostres d'activitat politica durant el segle
xK. A Madrid en realitat manava la camarilla
sola.
L'evolucid, polltica d'aquests territoris segueix
trajectories diferents. La periferia de liberal en
1833 passa a republicana, federal o cantonalista
en la Revolucio de 1868 i el seu proletariat agrari
i industrial devi anarquista i sindicalista..A Catalunya el moviment nacional ddna un caracter diferent a l'actuaci6 politica, per0 en els seus fonaments i en termes generals el nacionalisme catala
resta sempre liberal, confederal i republica, o, almenys, no-monarquic.
Si a la periferia la tradicid ibkrica de la lliber-

74

tat personal 6s a la base de tot, a1 centre, sobretot

a la meseta superior castellano-lleonesa, de la frontera basca a la gallega, la idea de l'estat domina l'estat fort i unitari, monarquic o republic&. En
temps moderns el proletariat i bon nombre d'inteLlectuals hi sdn socialistes i ara molts deriven
vers el comunisme.
Valladolid Cs un dels bressols del falangisme,
de l'estat totalitari sota la dictadura de la minoria
dominant castellana avui: com un altre dia ho podria Csser de l'estat totalitari sota la dictadura del
proletariat intern castella.

Les crisis contemporanies.- En arribar a aquest

punt de la nostra enquesta sobre el procis de la
desintegracid hispanica, molts deuran fer-se una
pregunta: en quina etapa d'aquesta davallada ens
trobem avui? Si Toynbee marca un ritme de tres
temps de la pulsaci6 desfeta-represa, seguit de la
desfeta final, en quin temps i en quina pulsacid
ens trobem?
Corn resta exposat, Cs ben clar que, arrancant
de 1588, el segle XWI fins a la Guerra de Successio marca la prirnera desfeta. El segle XVHI Cs
ben clarament un pedode en que I'estat ccuniversaln castella es refa. Despres d'aquesta primera re-

presa entrem en la segona desfeta comensada en

1808 i seguida amb la pkrdua de les colonies
americanes i les lluites internes que caracteritzen
el segle XIX.
Pero la pregunta angoixosa Cs, ara on som?
Hem entrat en una segona represa o estem encara
dins la segona desfeta? 0 6s que marxem ja vers
la tercera desfeta?
Probablement estem encara massa aprop dels
esdeveniments i la nostra generacid ha estat massa ficada dins d'ells per a poder-10s veure en perspectiva historica. Tan sols podem oferir un tanteig per a valorar-10s. Com a mktode de tanteig
hauriem de preguntar-nos, si Cs que estem ja en la
segona represa, en quin moment cal situar el final
de la davallada i l'inici d'aquest segon recobrament?
Naturalrnent, la primera data que s'acut Cs
1875, la de la Restauracid borbonica. Pero Cs que
la societat hispimica realment s'ha refet de llavors
en$ tal com va refer-se durant el segle XVIII?
Caldria molt d'optimisme per assegurar-ho.
ES cert que el darrer quart de segle gaudi d'una pau que contrasta amb les turbulkncies de la
primera part de la centuria anterior a 1875. Pero
fou una pau imposada per la fadiga i de cuaa du-

rada: 1898 port2 ja una nova davallada, la pkrdua

de les darreres restes de 1'Imperi colonial ultramari. Aquesta pkrdua causP un xoc en l'inim dels intel.lectuals castellans, la generacid del 98, que
mostra clarament com l'escisid espiritual anava
continuant. N'hi ha prou amb recordar el que
aquells homes varen escriure per a comprendre
clarament que cap d'ells creia que Espanya es trobCs en un moment de represa. Cal llegir les obres
de Joaquim Costa, Oligarquia y Can'quismo, les respostes a l'enquesta de l'Ateneo de Madrid, per a
fer-se cirrec de Pestat del pais. Bs llavors que circulen frases de europeizar E s p a k i cerrar el seplcro
del Cid bajo siete laves, si bC d'altres remarcaven
que si s'obris el sepulcre hom no hi trobaria mCs
que cendres. Costa proposa el seu programa de
esnrela y despensi i suggestionat per Bismark, el
canceller de Ferro, clama per un cirujano de hierro,
el salvador amb l'espasa. Aquest arriba en 1923 i
en 1936, i en 1968 podem jutjar de si la cirurgia
militar ha reeixit o de si ha fet estralls en el curs
de la malaltia, de si estem mCs amunt o mCs avall
d'on estivem abans d'aquesta operacio.
I si creiem que la primera fase del cicle dictatorial (1923-31) no salvi pas la societat hspknica
de la seva desintegracid, pocs seran els ben infor-

mats que avui creguin que la salvaci6 vinguC amb

la cruenta operacio de la IV Guerra Civil - trigica demostracio de l'estat de desintegracio a que la
dita societat ha arribat.
L'evolucid del modern Estat Espanyol dels
castellans cal mirar-la en llarga perspectiva hlstorica per a comprendre'n el seu sentit. Despres
dels intents descentralitzadors dels liberals progressistes i federals catalans i dels tradicionalistes
forals bascs i nabarresos, els liberals moderats (la
minoria dominant, principalment latifundistes
madrilenys i andalusos, per0 sense excloure industrials catalans) intenten crear i consolidar l'Estat castelli unitari i centralitzat. ES la finalitat de
les dictadures del general Narvaez i dels governs
de dreta que el succeeixen. L'intent s'esfondri
amb la Revoluci6 del 1868.
La Restauracio i la Constitucid de 1876 representa una nova represa del mateix intent,
aquesta vegada basada en una ficcio parlament&ria, la rotacio dels partits turnants, liberal i conservador, i el caciquisme. L'arribada del catalanisme pokic, el proletariat extem, a Madrid, i l'aparici6 d'un proletariat intern (obrers socialistes i
anarco-sindicalistes i intel-lectuals liberals castellans) tiren per terra aquesta superestructura arti-

ficial. La crisi. s'inicia amb l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 a Barcelona i la greu agitacid
social dels anys seguents, i s'agreuja amb les desfetes de l'exkrcit espanyol a1 Marroc, altre proletariat extern. La ficcid parlamentaria i constitucional, inservible ja, Cs escombrada pel propi Alfons XIII. La minoria dominant cerca un ccsalvador amb Pespasa)), el diaador general Prirno de
Rivera (1923).
Gastades ja la ficcid democratica, la Constitucid de 1876 i la Monarquia, la minoria dominant
mantC des de llavors (1923) la nova superestructura del domini rnilitar damunt del pais. Domini
tan sols trencat pel parbitesi democritic de la Segona Rep~blica(1931-36) i per la IV Guerra Civil (1936-39), i que continua encara avui amb un
altre ccsalvador amb l'espasa)). Les solucions previstes oficialment (((ElMovimiento swede al Movimiento)), nova restauracio monarquica, etc.) demostren el desig de la minoria dominant de mantenir indefinidament el seu domini per la f o r ~ a
aixf com tambC la seva incapacitat de crear solucions per als problemes estructurals de l'Estat i
de la societat. Cap progrCs, cap sortida vers el futur. La continuitat immobible. La petrrficacio.
Si acceptem aquestes consideracions arriba-

rem a la conclusi6 que des de 1808 hi ha hagut

tres intents de consolidar un Estat Espanyol sota
l'hegemonia de la minoria dominant castellana representada pels latifundistes, l'exitrcit i l'EsglCsia
de Toledo i inspirada per l'esperit nacionalista
castelli agressiu i dominador, per0 que no hi ha
hagut cap veritable represa. Ens trobem avui encara dins la segona desfeta, o, precisant mes, dins
d'ella per0 en un estat molt mks avansat de descomposicid que a principis del segle XIX.
No obstant, podria indlcar-se una altra interpretacid a base de considerar aquestes etapes finals de duracio mCs b r e ~que les etapes inicials i
de donar major importkncia a les aparences externes que a1 treball de les forces internes. En aquesta hipbtesi podriem proposar aquest esquema:
Primera Desfeta. - Des del fracas de l'ccArmada
Invencible~,(1580), segle xvn, Guerra de successio,
Pau d'utrecht (1713). Perdua dels dominis europus.
Primera Represa. - Segle XVnI.
Segona Desfeta. - Guerra dels Francesos (180813), Separacio de les Republiques arnericanes (c.
1825), Revolutions, I, I1 i 111Guerres Civils.

Segona Represa. - Restauracid (18 75).

Tercera Desfeta. - Perdua de Cuba i Filipines
(1898). Problemes de Catalunya i del Pak Basc
(proletariat extern). Lluites socials (proletariat intern). Descomposici6 politics.
Tercera Represa. - Primer Dictadura (1 9233 1). Parentesi democrktic, (Segona Republica,
1931-36). IV Guerra Civil (1936-39). Segona
Diaadura (1 939-6...).

Si aixi fos caldria preparar-se per a la darrera i

definitiva desfeta i dissolucid de l'Estat Castelli.
Sigui corn vulgui, podem arribar a dues conclusions de caracter mCs general:

I) Que la lluita iniciada a principis dels segle

XIX entre les forces noves que volen fer progres-

sar a1 pais i la minori2 dominant que s'aferra a les

seves posicions, fins ara resta indecisa sense la
victoria definitiva i estable de cap dels contendents. Aquesta indecisio ha produit un resultat
anormal que Cs aquesta Espanya anacronica en
relacid a1 segle XX i excentrica en relaci6 a l'0c-

cident d'Europa. Descentrada en el temps i en

l'espai.
11) Que, a pesar de tot, el procts de desintegracio continua. Els esforsos militars de la minoria dominant per tal de conservar les seves posicions de domini han reeixit a produir una irnrnobilitat a la superficie, una superestructura immbbil, mentre que per sota d'ella han agreujat tots
els problemes basics de la societat hispanica i han
creat una major separacio del proletariat intern i
de l'extern - i s a dir, una mptura entre els elements que constitueixen l'estructura real i natural
del pais i la super-estmctura artificial que s'hi
mantt a1 damunt per la forsa.
Afortunadament per a l'historiador, la seva
missio acaba aci. Nin@ no li pot dernanar que,
nou Janus, estudii' el passat i predigui el futur. Si
no fa un diagnbstic, menys pot establir un pronbstic.
A k o no priva que la swa experhcia dels desenvolupaments humans en la Histbria pugui aplicar-se a la interpretaci6 de fets i situacions que tenim al davant. Potser els maodes d'analisi al nostre abast no son prou afhats encara per a permetre'ns precisar l'etapa on ha arribat la societat
hispanica en el procts de la seva desintegracio.

Ja hem dit que des de comensos del segle passat,

quan s'inicia la Segona Desfeta, no Cs possible senyalar de manera precisa i segura cap periode en
que poguem veure clarament que la societat hisp h i c a es refi de manera defmitiva.
Amb tot, costa de creure que tot just ens trobem dins del periode de la Segona Desfeta. L'impressid general probablement Cs que el procis de
desintegracio esta molt mts avansat i prbxim a
les etapes finals. Ajuda a referrnar aquesta interpretaci6 pesimista el no veure com del joc de les
forces avui existents a Espanya, a la superficie o
sota d'ella, en pugui sortir una Segona Represa Fora qw aquesta vingui d'una radical subversi6,
hip6tesi que ens portaria tambt a situar el moment actual en les etapes finals de la desintegraci6.
La supervivtncia d'una classe dominant exhausta mantenint la seva superioritat per la forsa
damunt del pafs pot encara perllongar-se uns
anys, perb no pot durar indefmidament. La seva
unica esperaqa t s aquesta perpetuacio indefinida
del moment present, una existtncia sense futur,
un avui sense dema. Es l'esperaqa de la immobilitat i la fossilitzacio. La petrificaci6 de les ciutats

castellanes extesa a tot Espanya, com una nova

civilitzacid egipcia.
Pero si aquest fou en el passat llunya el desti
de la civilitzaci6 egipcia, sembla poc probable que
pugui Csser-ho avui de cap civilitzacid, ni tan sols
en un pafs arraconat com la Peninsula. No hi ha
avui cap Josut que pugui aturar el curs del temps.
Les provatures fetes en les darreres generacions ens mostren que el cccirurgia de ferron, el
ccsalvador amb l'espasan, la time machine portantnos a l'lmperi de Felip II o a1 paradfs de l'anarquia iberica o del comunisme celtibkric o a una
societat teocritica ((@or el Imperio hacia Dio.~),Optls
Dei, etc.), no han donat solucid als problemes hispknics en aquesta fase avan~adade llur agreujament.
El curs dels aconteixements humans no Cs
com la parabola d'un projectil que pugui calcularse arnb una f6rmula balfstica, ni menys encara Cs
la trajectoria d'un projectil guiat. IntervC sempre
un element humk o un element imprevisible
d'atzar que pot torsar aquest curs.
Tot inclina a creure que la societat hispbica i
l'Estat Castella de les darreres centuries es troben
en llurs darreres etapes abans de la dissolucid final. El curs de la histbria, pero, continuara i la

societat o societats i les nacions que hi ha a la Peninsula continuaran vivint en una nova forrna.
DesprCs de la dissolucid d'una civilitzacid o d'una
societat ve un interregne, un periode transitori de
formacio i organitzacid de les societats successores que constitueixen l'existencia renovellada i diferent d'aquella comunitat humana. La mort de
l'una 6s la condicio necessiria per a la naixen~a
de l'altra.
Si la fossilitzaci6 no 6s probable, si els diversos intents de salvacid han anat fracassant, caldra
acceptar el diagnostic que les lluites internes de la
vella societat hispanica constitueixen la seva agonia.
Tot el que podem desitjar ts que la mort sigui
suau i el naixement facil. Aixb pressuptxa el renunciament de la classe dominant exhausta a l'us
de la f o r ~ aper continuar mantenint-se en les seves posicions de domini i la preparacid del proletariat intern i del proletariat extern, que cal preveure tornaran a unir llurs esfor~os,per a constituir la nova societat.
Pero, ts possible el canvi sense convulsions?

Les idees del prof. Arnold Toynbee sobre el

procCs de decadkncia i desintegracid d'una civilitzacid, vixlides tambC per a una societat o un estat, fan molta llum damunt la marxa declinant
d'Espanya.
No sabem si l'anomenat Irnperi Espanyol (en
realitat la Monarquia dels Habsburg fonamentada
damunt Castella) tinguC un periode d'esplendor
gaire llarg. En tot cas la seva edat de les turbulkncies comensa de bona hora i la decadkncia
s'encavalla amb l'esplendor.
FeLip I1 ja hereta del seu pare Carles V unes
finances en fallida. L'Espanya castellana de1 XVII
saena a cartdn, com d i p 6 Ortega y Gasset. La decadkncia ja esta en marxa. La polftica d'olivares
de voler extreure homes i diners de tots els territoris de la Monarquia en ajuda d'una Castella ex-

hausta, porta a la Guerra de Separacid de Catalunya i a la separacio efectiva de Portugal.

Les etapes de la desintegracid van succeint-se:
Perdua de les possessions europees a principis del
segle XVIII,pkrdua de les possessions americanes
a principis del XIX i de Cuba i Filipines a la fi,
crisi de desintegracid amb la IV Guerra Civil a1
segle XX, ptrdua del Marroc sota el regim de
Franco mateix que volia ressucitar l'lqerio, autonornia o independkncia de les colonies africanes.
La trista Espanya post-imperial torna a Csser com
1'Espanya pre-imperial del segle x v , kdhuc amb
les lluites civils dintre de Castella. Ens acostem a
la dissolucid final.
Els catalans no podern fer cap pla per a1 futur
si no partirn del fet de la decadkncia i prbxima
dissolucid d'Espanya. Ens cal saber en quina etapa d'aquesta decadkncia ens trobem i quin Cs el
pronbstic probable de la seva evolucid en el futur
proxim.
El mateix passa en relacid a un malalt. Cal comenGar per un diagnostic per saber exactament
de quina malaltia pateix i en quin grau d'ella es
troba el pacient. Cap metge no pot fer cap pla per
a1 futur sense un diagnostic i sense un pronostic
per a preveure el curs probable de la malaltia i el

seu desenlla~.Tan sols llavors, i tenint present un

conjunt de circumstancies del malalt, el metge
pot decidir el tractament. Aspirines no guariran
cap malaltia greu. Un tractament de radio o una
operacio quinirgica poden Csser dtils en les etapes
inicials d'un cranc, per6 no produiran cap efecte
en les darreres etapes.
Ens cal, doncs, aprofundir en l'estudi i la interpretacid del procCs de decadtncia i desintegracid d'Espanya. Sobretot ens cal saber en quina
etapa aquest procks es troba. Sols aixi podrem saber si I'aspirina pot fer cap efecte o si som o no a
temps per a un tractament de radio o si cal la cirurgia o cal desitjar una mort alliberadora. Coneixent el ma1 d'Espanya hom pot decidir el seu
tractament, si Cs que el ma1 tC cura. Perb si no en
tC, no cal malgastar en provatures temps i energies catalanes que podrien donar millor profit
emprant-les a favor de la nostra terra. No oblidem el complet fracas de la polftica de I'uEspanya
Gram d'en CamM, i la de (Catalunya baluard de
la Repdblica)) de PEsquerra. E n ambdds casos els
catalans n'hem sortit amb les mans a1 cap.
La sort dels Pai'sos Catalans va lligada amb el
diagnostic i el pronbstic del ma1 d'Espanya.

Si Espanya ha entrat ja en les etapes finals

d'aquest procts Cs preferible que els catalans no
ens emboliquem mCs en els mals d'Espanya. L'enfonsada d'Espanya portaria la nostra. Si hi volem
fer de redemptors en sortirem crucificats. L'unica
polftica prudent 6s tallar amarres i mirar almenys
de salvar-nos nosaltres.
Davant la desintegracid d'Espanya, Cs a dir de
PEstat Espanyol modern, centralitzat i unificat
sota l'hegemonia de Castella, els Pdisos Catalans
hem de salvar-nos devenint un dels Estats Successors -com Hongria, Polonia i Txecoslov~quia
ho foren de I'Imperi Austriac arribada la seva
desintegracib o com les republiques hispanoamericanes ho foren de l'Imperi de Castella.
La polftica que aci proposem de tallar amarres i de salvar-nos deixant que PEstat Catala devingui un dels estats successors de l'Estat Espanyol, no Cs una polftica extremista ni arrauxada.
ES una polftica de prudkncia inspirada en la reflexi6 i Pestudi.
Tarnpoc en proposar-la no ens mou un simple egoisme de salvar-nos nosaltres del naufragi
tot deixant que els altres es neguin. Veiem les futures Hisphnies corn un conjunt de pobles lliures,
i preservar la vida i les forces d'un pot ajudar a

I
I

!,

1
I

salvar els altres nkufrags. A mCs, des de la Renaixensa de la Nacid Catalana els catalans tenim una
missid que no podem deixar de complir: fer del
nostre poble renovellat un poble modern, culte,
progressiu, i, sobretot, europeu. Aquest ideal de
millora per a la Naci6 en conjunt i per a cadascun
dels catrlans en particular, no Passolirem sense
conservar la nostra personalitat com a poble i
sense obtenir la independencia nacional. Perdre
de vista la necessitat d'assolir aquests dos objectius seria frustrar tot l'esfors de sis generacions
de catalans renaixentistes.
Els homes que avui tenen una influencia en
dirigir els afers catalans carreguen amb una greu
responsabilitat historica. La passatgera represa
acabdillada per Franco toca a la seva fi. Ens acostem a un tombant des del qua1 cap solucid no
s'albira. No es pot tornar endarrera ni posar un
pedas per anar tirant. La situacio cada vegada
sera mCs greu.
La Segona Repdblica ompll d'esperan~ael cor
dels catalans i dels espanyols progressius, la victoria de Franco en la IV Guerra Civil Espanyola
el dels retrograds. Avui totes les esperances d'uns
i d'altres s'han esvdt. Una tercera Rep~blicaavui
no es veu viable ni, menys, duradora, i una nova

restauracid de la Monarquia es considera un expedient per anar passant temps, per0 no cap solucid definitiva, ni, menys, una salvacio i renovacid
de l'Espanya decadent. La ccsolucid>>proposada
per les forces dominadores 6s el cccontinuismen, la
fossilitzacio, l'aturar la mama del temps - solucid
impossible quan tot el mon a l'entorn nostre marxa i avansa arnb vertiginosa velocitat.
Un canvi de regim ja no 6s suficient. Ni una
Monarquia, ni una Republica, ni una dictadura ja
no poden salvar Espanya de la seva decadencia i
final desintegracio. El fet que avui cap soluci6
efktiva per a1 futur no s'albira a l'horitz6 demostra que som a la fi d'un cicle hstoric.
Del marc peninsular el problema es planteja
avui en el gran camp europeu. Les nacionalitats
ibkriques passen a Csser ktnies o regions europees. CaldrB que vingui un profund canvi de les
estructures socials i nationals a la Peninsula. Cald r i que arribem per fi a1 desenlh, 6s a dir a deslligar els lligams que mantenen subjectes homes i
nacions sota l'hegemonia de Castella i de les classes dominants castellanes. Quant temps trigarem
a arribar-h?
Noves crisis i noves desfetes seguiran, nous
tomballons i noves estrebades en el procts de de-

sintegracid. No Cs l'hora dels petits politics de

maniobra, sin6 de grans homes amb la visio i les
dots de l'estadista. ES una qiiestio de vida o mort.
Si el nostre poble torna a produir un Prat de la
Riba o un Macia ens salvarem. Si no, ens enfonsarem amb els castellans.
L'ideal de l'Europa de les etnies i la integracio
a ella de les Terres Catalanes Cs la via alternativa i
de salvacid que avui se'ns obre a1 davant. Els catalans trobem unes noves perspectives de llibertat
i de progrCs economic i cultural obrint les fronteres del Nord vers Europa i alliberant-nos de la
pressio ofegadora, que impedeix el nostre desenvolupament, que ens ve de les fronteres de l'Oest.
La integracio a Europa Cs l'antitesi de la sotmissio a Castella. L'enllas arnb Europa 6s el complement del desenllas hispanic.
L'hora de la vital decisio s'acosta: mantenir
els lligams amb els espanyols, abocar els Pai'sos
Catalans a1 remoli castella i fer que la comunidad de
destino ens engoleixi a tots en la catastrofe final o
TALLAR AMARRES, SALVAR LA NOSTRA
PATRIA I INTEGRAR-NOS A EUROPA.
Per a mi en la decisio a prendre no hi ha cap
dubte.
I per a tu, catalg?