Solucions 7

La torre de Babel
Solucions de les pàgines 132 • 133 c F alsa. Unes 250 poden parlar la llengua en diferents
graus de fluïdesa.
Dels marges
d Falsa.
Investiga e Certa.
–– El GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) es va f F alsa. Unes 100 poden parlar la llengua en diferents
crear l’any 1992 amb l’objectiu de promoure la recerca graus de fluïdesa.
en llengües amenaçades i donar a conèixer la diversitat g Certa.
lingüística i el seu valor.
h F alsa. El Centre Muurrbay fa classes de gumbaynggirr
–– El xinès mandarí, l’espanyol, l’anglès i el bengalí. a adults per tal que després el puguin ensenyar.
(http://www.directe.cat/noticia/1540/el-catala-entre-
i Certa.
les-100-llengues-mes-parlades-del-mon-1540).
3 rèdit: Interès que ret un capital. En el text no té
–– És la 88a (http://www.directe.cat/noticia/1540/
aquest significat.
el-catala-entre-les-100-llengues-mes-parlades-del-
mon-1540). Resultats.
4 indicar – apuntar
És cert?
immediat – imminent
–– Fals
mort – traspàs
–– Fals del sud – meridional
–– Cert posar en pràctica – implementar
abundància – profusió
De les activitats tancament – oclusió

1 Llengua: Livonià perdurabilitat – pervivència

Lloc on es parla: A la costa bàltica de Letònia originari – autòcton

Darrers parlants: Grizelda Kristina lligam – vincle

Intervenció del govern: Sí: subvenció de cursos 5 “reapropiar-se de la llengua de la seva comunitat”:
Tornar a fer servir la llengua pròpia del lloc on viuen.
Llengua: Sencoten
“evitar que quedi tancada als museus”: Fer servir
Lloc on es parla: Vancouver (Canadà) la llengua en tots els contextos, tant formals com
Intervenció del govern: Sí: immersió lingüística a informals.
l’escola “un esforç ingent per revitalitzar l’idioma”: Un gran
esforç per tornar a fer servir la llengua.
Llengua: N│uu
Lloc on es parla: Sud-àfrica 6 a C
 inc llengües de cinc continents que se salven de
l’extinció i l’oblit “in extremis”.
Darrers parlants: Katrina Esau i dues germanes seves
bS
 í. “Al final del segle xx, tot apuntava que el
Intervenció dels lingüistes: Sheena Shah, lingüista
livonià, el sencoten, el n|uu, el gumbaynggirr i el
britànica
kusunda estaven condemnats a desaparèixer. Però
Llengua: Gumbaynggirr el desvetllament de la comunitat i l’acció dels
lingüistes ho han evitat. L’escola immersiva, les
Lloc on es parla: Austràlia
noves tecnologies i l’entusiasme individual són
Intervenció dels lingüistes: Centre Muurrbay Escola algunes claus que ho expliquen.”
Saint Mary’s de Bowraville
cS
 í. S’hi diu que cada any moren diverses llengües,
Llengua: Kusunda però que darrerament cinc d’aquestes llengües (una
Lloc on es parla: Nepal de cada continent) s’ha salvat de l’extinció.

Darrers parlants: Gyani Maiya Sen d De cinc.

Intervenció dels lingüistes: Universitat Nacional eS

 í. El nom de la llengua i la seva localització en
d’Austràlia, Universitat Tribhuvan i el lingüista nepalès negreta.
Bhojraj Gautam f Cada part té dos paràgrafs.

2 a Certa. g No.

b Certa.

Llengua catalana i literatura 4

 Solucions 7

7 Resposta oberta. Claus: clauer

8 En l’entradeta. Estiu: estiuejar
El desvetllament de la comunitat i l’acció dels Anciana: ancianitat
lingüistes. Concretament, es parla de l’escola 16 2013: dos mil tretze
immersiva, les noves tecnologies i l’entusiasme
210: dos-cents deu
individual.
40: quaranta
9 Es tracta d’un text expositiu, perquè informa de
2.200: dos mil dos-cents
manera entenedora de com cinc llengües abocades a
xxi: vint-i-u
l’extinció s’han recuperat.
78: setanta-vuit
10 Es tracta d’un reportatge, perquè és un text informatiu
que relata fets no d’estricta actualitat de manera 1986: mil nou-cents vuitanta-sis
objectiva. 160: cent seixanta

11 A favor. 17 vetlla, urgent, setmana, propi, inici, hàbit, ensenyar,

Expressions com “i el que encara és pitjor”, “gràcies
a”, “se salven”.
12 “En l’últim moment”, que apareix en la introducció.
Del llatí.
13 Paquet, quedaven, enllà, darrers, llengua, aprenguin,
aquesta, que, massa, immersió, classes, professors,
ensenyament, guanyant.
Solucions de les pàgines 134 • 135
Del marge
? Mordacitat: mordaç, mordaç, mordaços, mordaces.
1 Tots dos mots presenten en català central una
geminació. En el cas de “poble”, no marcada per la
grafia [bb]; en el cas d’“immersió”, marcada per la
grafia [mm].
2 Èuscar i eusquera.
3 Sa. “Sa mare”.
De les activitats
14 Llen/gües (DC), ex/tin/ci/ó (H), en/tu/si/as/me (H),
in/di/vi/du/al (H), claus (DD), es/tiu (DD), an/ci/a/na
(H), es/tu/di/ar (H), i/di/o/mes (H), lin/güis/tes (DC),
grà/ci/es (H), au/les (DD), na/di/ua (H: iu; DC: ua),
na/diu (DD), re/u/ni/ó (H: eu; H: io), graus (DD), flu/ï/
de/sa (H), pro/du/ït (H), gua/nyar (DC), a/ï/lla/da (H),
fa/mí/li/a (H), pro/fu/si/ó (H), mu/seus (DD), em/
pai/tar (DD).
15 Llengües: llenguatge
Extinció: extingir
Entusiasme: entusiasta
Individual: individu
capaç.
Desvetllament (substantiu), urgència (substantiu),
setmanal (adjectiu), propietat (substantiu), inicial
(adjectiu), habitual (adjectiu), revitalitzar (verb),
ensenyament (substantiu), capacitar (verb).
vetlla (substantiu), urgent (adjectiu), setmana
(substantiu), propi (adjectiu), inici (substantiu), hàbit
(substantiu), ensenyar (verb), capaç (adjectiu).
18 Velocitat: veloç, veloç, veloços, veloces.
Felicitat: feliç, feliç, feliços, felices.
Atrocitat: atroç, atroç, atroços, atroces.
Ferocitat: feroç, feroç, feroços, feroces.
Loquacitat: loquaç, loquaç, loquaços, loquaces.
Procacitat: procaç, procaç, procaços, procaces.
Precocitat: precoç, precoç, precoços, precoces
Sagacitat: sagaç, sagaç, sagaços, sagaces.
Tenacitat: tenaç, tenaç, tenaços, tenaces.
Vivacitat: vivaç, vivaç, vivaços, vivaces.
Veracitat: veraç, veraç, veraços, veraces.
Voracitat: voraç, voraç, voraços, voraces.
19 Dècada: deu
Nocturnes: nit
Revitalitzar: vida.
Localitat: lloc
20 Línia: lineal
Llengua: lingüística
Any: anual
Jove: juvenil

Llengua catalana i literatura 4

 Solucions 7

Solucions de les pàgines 136 • 137 quantitatius: massa quant, bastant, prou.
personals: si, vós, vostès.
De les activitats
4 a Ell va vendre les joies a un preu irrisori.
ANALITZA b Compra peix a la parada d’ella.
A Perquè dedlè en la llengua eyak vol dir “parlar”, la c Ell va morir en la batalla de l’Ebre.
paraula clau perquè no s’extingeixi una llengua. Mentre d Elles són tot el dia a la plaça.
es parla, la llengua es manté.
e Nosaltres ens ho hem passat molt bé.
B A Mari Smith Jones, l’última parlant de l’eyak.
f Ella és un remolí.
C A la costa d’Alaska. Anglès.
g Vosaltres no podeu parar quiets.
D Un diccionari bastant complex.
5 a hi: feble
E 20 o 30.
b -vos: feble
–– No és suficient ni la normativització, ni la planificació
lingüística a càrrec dels governs ni que tothom c les: feble
consideri molt interessant normalitzar una llengua d Jo: fort; en: feble
(aquesta darrera condició és irònica i hiperbòlica); no e me’ls: feble, feble
es normalitzarà cap llengua si els parlants no la parlen.
f Nosaltres: fort; hi: feble
–– Dedl-ejar
g Ella: fort; en: feble
Resposta oberta: espurnejar, clarejar, blanquejar,
sovintejar, fumejar, etc.

PREPARA I ESCRIU
Solucions de les pàgines 140 • 141
–– Respostes procedimentals.
De les activitats
EL REPTE 6 a compreu-me
–– Respostes procedimentals. b emproveu-vos
c vas tastar-ne
MÉS PROPOSTES
d guarda’n
–– Respostes procedimentals.
e acontenta’m
f renya’l
g controleu-los
Solucions de les pàgines 138 • 139 h pentina’t
i va tranquil·litzar-nos
De les activitats
j va rascar-se
1 a determinant
k parla’ns
b pronom / determinant
7 a em compreu
c pronom / pronom
b us emproveu
d pronom / pronom
c en vas tastar
e pronom
d en guarda
f determinant
e m’acontenta
2 Avui he telefonat a l’Anna per proposar-li (l’Anna) si vol
f el renya
anar al cinema. Hi (el cinema) anirem aquesta tarda
amb tota la colla. La (l’Anna) veig una mica deprimida g els controleu
i he pensat que això (anar al cinema) l’animaria. h et pentina
Després, ens podem acostar a la cafeteria de sempre, i ens va tranquil·litzar
on (la cafeteria) fan uns suïssos boníssims.
j es va rascar
3 demostratius: aquests, aquelles, allò. k ens parla
possessius: llur, nostres.
indefinits: cadascun, cap, tothom, qualsevol.

Llengua catalana i literatura 4


8 a No ho volen.
b Per esmorzar no en prenc mai.
c Hi han treballat.
d De tanta calor, la fruita s’hi ha tornat.
e Hi va parlar.
9 a D
 igueu al delegat que vagi a la reunió i que hi exposi
els nostres dubtes.
b A les teves nebodes no els agrada gens la sopa.
c De casa, no se’n mouen mai.
d Sé que em vaig passar i ara me’n penedeixo.
e No s’ho haurien imaginat mai, allò.
f No n’hi has posat massa, de sucre al cafè?
10 a P
 erquè pugui acabar la col·lecció de cromos, la
Teresa li’n dóna tres.
bC
 om que el venedor ja sabia que volien el pis, va
preparar-los-en el contracte.
cD
 ’allotjaments a la costa, és difícil trobar-n’hi a
l’estiu.
d Tens les ulleres de la Carol? Les hi agafaràs?
e Si voleu les entrades, us les compraré.
Solucions de les pàgines 142 • 143
De les activitats
1 a una persona: algú, cadascú, hom, ningú
b totes les persones: tothom, hom
c una cosa: res, quelcom
2 a E
 ls metges (subjecte: ells) han assegurat a la Míriam
(CI: li) que després de la rehabilitació podrà caminar
normalment (CD: ho), però de moment la noia
(subjecte: ella) camina amb dificultats (CC manera:
hi).
bQ
 uan tornàvem de l’excursió (CC lloc: en), se’ns va
trencar una ballesta del cotxe (CD: en) i, a males
penes, en Dani, l’Aidín i jo (subjecte: nosaltres) vam
poder arribar al poble més proper (CC lloc: hi).
cQ
 uan la Lídia (subjecte: ella) va acabar la universitat
(CD: la), va passar l’any següent (CD: el/lo) malament
perquè la seva situació financera era molt difícil
(atribut: ho), però va anar tirant a empentes i
rodolons (CC manera: hi) fins a poder posar aquest
taller (CD: lo).
dA
 la Berta i l’Aina (CI: els) els agradaria molt anar
a veure la Bruna (CD: la) a Londres (CC lloc: hi) per
Nadal, però no creuen que puguin (CD: ho) perquè
encara no han comprat els bitllets (CD: els) i ara ja
són massa cars (atribut: ho).
Llengua catalana i literatura 4
Solucions 7
3 Resposta model:
a Sí, l’hi he encarregat.
b Les hi tornaré demà.
c Sí, li’n receptarà un.
d Sí, li’n vaig comprar.
e Sí, la hi he demanat.
f No, no l’hi he regalat.
g Sí, l’hi portaran.
h No, no els la tallaran.
4 Els talps viuen sota terra i hi foraden galeries a la
velocitat de 12-15 metres per hora, sempre a les
fosques: per això la vista no se’ls ha desenvolupat i
els seus ulls, de la mida d’un cap d’agulla, a penes
distingeixen el dia de la nit. Jo coneixia un tal senyor
Talp. Tenia ulls, però no els feia servir. En ple mes
d’agost anava pel món cridant: “No fa sol! No fa sol!”
Sabeu?, va morir d’insolació. I de gent com ell, n’hi ha
un bon feix.
Pronoms personals forts: jo, ell
Pronoms personals febles: hi, se’ls, els, n’
5 a H
 em parlat del temps que farà aquesta setmana:
n’hem parlat mentre érem a l’ascensor.
bH
 as telefonat a la Maria? Truca-li de seguida, que no
marxi.
cV
 ols venir al cinema amb nosaltres? Hi anirem demà
a la tarda.
dH
 a portat dues pomes però només se n’ha menjat
una.
e Hi ha un milió d’abelles! N’hi ha moltes!
f De vacances, ja no me’n queden.
g Has anat al CAP o no hi has anat?
hC
 onfia molt en la seva germana gran. Hi confia
perquè és assenyada.
i Ha sortit la revista nova. T’hi subscriuràs?
jA
 l barri hi ha una nova associació. Estaria bé que te’n
fessis sòcia.
6 a Fent-les us el trencareu.
b L’Ahmed els deixa a l’Arnau.
c No en posis més al sofregit.
d No ho has fet.
e Tothom ho sap.
f Ningú no n’ha negat mai cap.
g Te la va prometre.
7 a Els portaven la contrària.
b L’arròs bullit sempre els cau bé.
c Li hem promès que podrà jugar amb nosaltres.
d L’Antònia li ha retirat la paraula.

 ls van anar contestant fins que es va quedar sense
eE
raons.
f Al final li hem plantat cara.
8 a De vegades ho sembla.
b La butaca ho és.
c Les teves pretensions ho són.
d D’un cop d’ull ja vaig veure que no ho estava.
e La decisió ho ha estat.
f Això d’aquesta caixa no ho és.
g Aquest xicot ho sembla.
h L i va costar confessar que ho estava / que n’estava
molt.
i Amb seguretat els serem.
j La nostra festa la serà.
9 a L’hi va deixar sense donar-li cap raó.
b Cada dia se’n fa més.
c Les tulipes hi creixen.
d La directora s’hi va dirigir cap al despatx.
e Els alumnes de primer hi juguen al pati.
f Ens en farem.
g Quina casualitat: se’n diu.
h No t’hi quedis al passadís.
10 a No se’n preocupa; està malalta.
b No hi entrarem, que dorm.
c Ja hi has arribat?
d Hi han portat la seva vida.
e Els macarrons hi han quedat.
f Hi celebrarem el seu aniversari.
g Les obres d’artistes joves hi tenen cabuda.
h Ja veus que no te’n pots refiar.
i Després d’hores deliberant, s’hi han avingut.
j Per prudència, s’hi ha decidit.
11 a Que n’ha arribat cap?
b En falten dos per al meu aniversari.
c En fa força que no veig els meus cosins.
d En surt un cada tres minuts.
e No n’ha quedat ni un.
Solucions de les pàgines 144 • 145
De les activitats
12 a Correcta.
b Incorrecta. Els pronoms són una classe tancada i no
admeten prefixos i sufixos. No se’n poden crear de
Llengua catalana i literatura 4
Solucions 7
nous.
c Incorrecte. Hi ha pronoms invariables, però també
n’hi ha de variables, que presenten gènere (ell/ella...)
i nombre (jo, nosaltres).
d Correcta.
e Correcta.
f Correcta.
g Incorrecta. El pronom que pot substituir el
subjecte és en. Cal remarcar, però, que només
es pot substituir per aquest pronom quan apareix
darrere d’alguns verbs intransitius que indiquen
esdeveniment, existència, moviment, com ara arribar,
faltar, fer o quedar.
h Correcta.
13 a Beveu-vos-el.
b Anem-nos-en.
c Prenem-nos-ho.
d Estrènyer-lo.
e Convèncer-los.
14 a i b Un coreferent és l’element lingüístic que designa
el mateix referent o antecedent, ésser animat o
inanimat, que un altre element. La coreferència
es produeix, per exemple, entre un sintagma i un
pronom que es posa en el seu lloc; per tant, la
substitució pronominal és un dels mecanismes de
coreferència, que ens permet evitar repeticions en
un text i fer que aquest estigui cohesionat.
Quin gest podria representar l’acte de la lectura? Llegir
és un acte íntim, i per això és tan difícil de representar
i de trobar un gest que l’expliqui. George Steiner en
troba un en el quadre de Jean Siméon Chardin conegut
com El filòsof llegint (1734), en què un home madur,
elegantment vestit, està assegut, concentrat llegint un
llibre, amb una mà en la pàgina que està a punt de
passar. Un rellotge de sorra il·lustra el pas del temps.
Però és un objecte precís del quadre el que crida
l’atenció de Steiner: el càlam per a escriure, ben a
prop de la mà del lector. Perquè llegir, durant segles, va
estar associat a l’acte d’escriptura. Llegir era, també,
escriure notes marginals al text, acotar-lo, subratllar-
lo, marcar-lo amb inscripcions de tota mena, fins i tot
contestar-lo i discutir-lo. I és que aquest càlam, sovint
utilitzat, també durant segles, per a tornar a copiar un
text, amb la voluntat d’interioritzar-lo, il·lustra allò que
sempre és l’acte de lectura: no una acció passiva,
merament receptiva del que ens ve de fora, sinó un
acte creatiu, que mobilitza totes les nostres facultats
per a assolir el sentit del que llegim. Tenia raó Steiner:
“Llegir bé és contestar al text”, participar en el diàleg
que tot text obre. Escriure a sobre del text llegit: el
gest essencial de la lectura.

15 Opció 1a (tu):
Benvolguda,
Et trameto, adjuntes, la informació i les referències
bibliogràfiques que vas sol·licitar a la Secció de
Publicacions.
També t’envio els opuscles que la Secció va editar el
mes passat, ja que crec que poden ser del teu interès.
Estic a la teva disposició per a qualsevol aclariment
referent als documents annexos o per a qualsevol altre
dubte que et pugui sorgir. Et recordo que durant el mes
d’agost l’oficina restarà tancada al públic.
Cordialment,
Lluís Pons
Opció 2a (vós):
Senyora,
Us trameto, adjuntes, la informació i les referències
bibliogràfiques que vau sol·licitar a la Secció de
Publicacions.
També us envio els opuscles que la Secció va editar
el mes passat, ja que crec que poden ser del vostre
interès.
Estic a la vostra disposició per a qualsevol aclariment
referent als documents annexos o per a qualsevol altre
dubte que us pugui sorgir. Us recordo que durant el
mes d’agost l’oficina restarà tancada al públic.
Atentament,
Lluís Pons
16 Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de
Vallcarca, no va comprendre que néixer en aquella
família havia estat un error imperdonable. De sobte
havia entès que sempre havia estat sol, que mai no
havia pogut comptar amb els seus pares ni amb un
Déu a qui encarregar la cerca de solucions malgrat
que, a mesura que creixia, s’hagués avesat a delegar
en creences imprecises i en lectures ben diverses
el pes del pensament i la responsabilitat dels seus
actes. Ahir dimarts a la nit, tornant de casa d’en
Dalmau, mentre entomava el ruixat, va arribar a la
conclusió que aquesta càrrega li pertany només
a ell. I que els seus encerts i els seus errors són
responsabilitat seva i només seva. Li han fet falta
seixanta anys per a veure-ho.
17 Resposta oberta.
18 a -me, m’, em: pronoms àtons de primera persona del
singular.
ella: pronom personal fort de tercera persona del
singular.
bp
 er què havia deixat que m’apartés de la porta amb
un gest tan segur: Complement directe. Pronom: ho.
Llengua catalana i literatura 4
Solucions 7
l’aire de l’estança: Complement directe. Pronom: lo.
la seva biografia: Complement directe. Pronom: la.
en ella: Complement de règim. Pronom: hi.
Solucions de les pàgines 146 • 147
De les preguntes
• Què en saps, de la Guerra Civil Espanyola?
Resposta oberta.
• Per què creus que s’ha qualificat el 1939 com l’any zero de la
cultura catalana?
Perquè després de la victòria del general Franco, al
gener de 1939, la llengua i la cultura catalanes van ser
perseguides i anihilades; a partir d’aquell moment es
va fer necessari mantenir viu el conreu de la literatura
catalana en la clandestinitat i reconstruir el país.
• Coneixes la revista “Serra d’Or”? A què fa referència el títol?
Resposta oberta. El títol té clars ressons verdaguerians
(del Virolai: “Amb serra d’or los serafins serraren //
eixos turons per fer-vos un palau”) i fa referència a la
muntanya de Montserrat. La revista forma part de les
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Coneixes altres autors d’aquest període?
Resposta oberta.
De les activitats
1 Comença a partir de 1945, ja que s’esdevenen la
reaparició o fundació d’editorials (Editorial Selecta,
el 1946; Edicions 62...), l’inici dels primers premis
literaris (Joanot Martorell, 1947), la creació de revistes
(Serra d’Or, 1959) i el sorgiment de la Nova Cançó
(1961).
2 L’estètica simbolista de preguerra, amb Carles Riba
com a referent principal, i el moviment avantguardista,
amb el grup Dau al Set i les revistes Poesia i Ariel.
3 Nabí: Josep Carner; Laia: Salvador Espriu; Poemes
de l’alquimista: Josep Palau i Fabre; Les elegies de
Bierville: Carles Riba.
Solucions de les pàgines 148 • 149
De les activitats
1 a Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya.
b El centre.
 Solucions 7

cE
 ls dos darrers: “El lent record dels dies // que són
passats per sempre”.
dS
 inera és l’anagrama d’Arenys (de Mar). Espriu
bateja amb aquest nom el món destruït per la Guerra
Civil (amb personatges i records d’infantesa), que
mitifica elegíacament en les seves obres.
cE
 xili interior (la clandestinitat); revistes
(resistencialisme); la imatge social de l’escriptor
(normalització i cultura de masses); el pas de
frontera (l’exili); el Teatre Lliure (el ressorgiment);
la Nova Cançó (la mobilització); la censura (la
clandestinitat).

2 a Q
 uarta estrofa: “Com saba pacient [...] que ja es
desvetlla d’amagat dels déus”.
bP
 rimera estrofa: “[...] esclava. // La volta de ton cel
Solucions de les pàgines 150 • 151
[...] sostre de tes presons esdevinguda”.
cS
 egona estrofa: “que no vas ésser, com et pertocava, De les activitats
// escometent tos enemics prou brava, // emparant 1 a Falsa.
ton honor gaire tossuda”.
b Certa.
dP
 rimera estrofa: “Sola, malalta, esparracada, muda,
c Falsa.
// un altre cop, encara jove, esclava”.
d Falsa.
e T ercera i quarta estrofes: espacialment “Neta
et veuràs de tos pecats un dia [...]” i “[...] més e Falsa.
pura revindrà l’antiga força // que ja es desvetlla 2 a Fa deu anys que estan casats.
d’amagat dels déus”.
b No s’hi val, a fer trampes.
3 Solitud, malaltia, esparrac, mudesa, joventut, c Està absolutament convençut que es descasaria.
esclavitud, blavor.
d Sincerament.
4 a S’adreça al seu estimat. eE
 s disposa a dir el seu parer, que preveu que
bE
 l rossinyol, l’arrel dins de la terra, les estrelles, sorprendrà els seus companys.
el cel (unes ales signant l’atzur), la font, la branca, f Li recomana que es tranquil·litzi.
l’aire.
3 La Núria està feta una fúria i plora; a l’Oriol, en veure
cE
 n els quatre darrers versos: “si et tenia dins meu i
que la seva dona ha sentit la seva confessió, li sap
ni sabria // ja veure’t com a tu, perquè respires //
greu el trasbals que ha causat a la Núria amb les
dintre del meu respir, si dels meus somnis // ets
seves paraules.
l’únic somni viu que no podria arrabassar la Mort...”
4 No para de dir que està molt fart del seu matrimoni:
5 Resposta procedimental.
“N’estic fins aquí! Tip! Fart! No puc més, m’enteneu?”;
6 El tòpic del locus amoenus el trobem sobretot en “Fins al terrat! Vesso! Xarboto!...”
les referències a la font (lloc tradicionalment de
5 Dixit.
trobada dels amants ) i el rossinyol (ocell amorós per
excel·lència). 6 Resposta procedimental.

7 a “Catalunya”. 7 Resposta procedimental.

b “Catalunya” i “Elegies de la represa, VI”. 8 a U
 n ball robat és aquell en què els balladors van
c “Catalunya”. canviant de parella mentre sona la cançó. El títol,
doncs, respon al diferent aparellament que faria
8 • [...] no vas ésser, com et pertocava, // escometent
cada un d’aquests matrimonis.
tos enemics prou brava.
bN
 o, perquè segons ella s’enyora o es desitja, però
Terme equivalent: covarda.
mai no es té.
• emparant ton honor gaire tossuda.
c Resposta oberta.
Terme equivalent: inconstant.
9 a En dos períodes: 1931-1959 i 1960-1998.
b•1
 939-1959: l’exili, la clandestinitat,
resistencialisme.
•1
 960-1998: la mobilització, el ressorgiment,
normalització i cultura de masses.

Llengua catalana i literatura 4