Guia de Tecnología Industrial 1 Batchillerato

LG_Tecno_Ind_I_1-10 CAT.
qxd
28/11/08
16:06
Pgina 1
Tecnologia Industrial I
Orientacions i solucionari
BATXILLERAT
LG_Tecno_Ind_I_1-10 CAT.qxd
9/12/08
16:20
Pgina 2
Matria de
Tecnologia Industrial I
Orientacions i solucionari
BATXILLERAT
Modalitat de Cincies i Tecnologia
Primer curs de Batxillerat
Projecte i edici: grup edeb

Direcci
Direcci
Direcci
Direcci
Direcci
general: Antoni Garrido Gonzlez

editorial: Josep Llus Gmez Cutillas
dedici deducaci secundria: Jos Francisco Vlchez Romn
pedaggica: Santiago Centelles Cervera
de producci: Joan Lpez Navarro
Equip dedici dedeb:

Edici: Francisco Ortiz Ahull
Pedagogia: Elsa Escolano Lumbreras
Correcci: Yolanda Rodrguez Ortega
Coberta: Llus Vilardell Panicot
Collaboradors:
Dibuixos: Luis Bogajo, Jordi Magri i arxiu edeb
Realitzaci editorial: Naono, S.L.
Preimpressi: Naono, S.L.
Aquest llibre forma part del projecte editorial Edeb i ha estat elaborat segons les disposicions i
normes curriculars que desenvolupen la Llei Orgnica d'Educaci (LOE) de 3 de maig de 2006.
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o

transformaci daquesta obra noms pot ser realitzada amb lautoritzaci dels seus titulars, tret de les excepcions previstes per la Llei.
Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogrfics
www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanear cap fragment daquesta obra.
s propietat de grup edeb

grup edeb, 2008
Passeig Sant Joan Bosco, 62
08017 Barcelona
www.edebe.com
ISBN 978-84-236-9228-6
Dipsit Legal. B. -2008
Imprs a Espanya
Printed in Spain
EGS, Rosari 2 Barcelona
28/11/08
16:06
Pgina 3
NDEX
ndex general
ORIENTACIONS DIDCTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitat 1. Energia: conceptes fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
Unitat 2. Fonts denergia no renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Unitat 3. Fonts denergia renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
Unitat 4. Consum i estalvi energtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
Unitat 5. Estructura dels materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
61
Unitat 6. Materials metllics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
73
Unitat 7. Materials de construcci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
85
Unitat 8. Altres materials ds tcnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
97
Unitat 9. Mquines: fonaments i elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Unitat 10. Mecanismes de transmissi i transformaci de moviments . . . . . . . . 119
Unitat 11. Sistemes duni i suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
Unitat 12. Circuits elctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Unitat 13. Resoluci de circuits elctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Unitat 14. Circuits pneumtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
Unitat 15. Conformaci sense prdua de material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165
Unitat 16. Fabricaci amb prdua de material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173
Unitat 17. Lempresa industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185
Unitat 18. Disseny, qualitat i normalitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197
NDEX
28/11/08
16:06
Pgina 4
28/11/08
16:06
Pgina 5
ORIENTACIONS
DIDCTIQUES
28/11/08
16:06
Pgina 6
ORIENTACIONS DIDCTIQUES
ESTRUCTURA DEL LLIBRE DE LALUMNE

El llibre de Tecnologia industrial I sinicia amb una doble pgina de presentaci que inclou lndex i un
petit quadre titulat Com estudiar amb aquest llibre on sen descriuen tant la seva estructura como la metodologia especfica de les unitats didctiques que el componen.
Els continguts es distribueixen en divuit unitats, agrupades en cinc

blocs temtics:
I. Recursos energtics
II. Materials.
III. Elements de mquines i sistemes.
IV. Procediments de fabricaci.
V. Procs i productes de la tecnologia.
El bloc I, anomenat Recursos energtics, cont quatre unitats didctiques en les quals es recullen els continguts relacionats amb els
recursos energtics emprats a escala domstica i industrial.
El bloc II, anomenat Materials, cont tamb quatre unitats didctiques que treballen lestructura, les propietats i les aplicacions dels
principals materials ds tcnic.
El bloc III, anomenat Elements de mquines i sistemes, cont sis
unitats didctiques en las quals es descriuen els elements i els mecanismes caracterstics dels sistemes mecnics de transmissi i transformaci de moviments, els circuits elctrics i els principis bsics de
la pneumtica.
El bloc IV, anomenat Procediments de fabricaci, cont dues unitats didctiques. Una es dedica a lanlisi dels processos de conformaci sense prdua de material i laltra, als de mecanitzaci amb
prdua de material.
Finalment, el bloc V, anomenat Procs i productes de la tecnologia, cont tamb dues unitats didctiques que analitzen lestructura
de les empreses industrials i els recursos de disseny, control de qualitat i normalitzaci que shi posen en joc.
28/11/08
16:06
Pgina 7
ESTRUCTURA DE LES UNITATS

Introduccions dunitat
Las unitats didctiques que componen cada bloc es presenten sempre mitjanant una doble pgina que
cont:
Una imatge suggeridora, relacionada amb els contenidos que es desenvoluparan i que pretn despertar linters dels alumnes.
Una relaci de les competncies que es pretenen assolir.
Lorganitzaci dels continguts en forma desquema on shi indiquen els continguts que es treballaran per tal dassolir les competncies proposades.
Un conjunt dinformacions destinades a la preparaci de la unitat,
que els alumnes han de conixer abans diniciar el treball. En alguns
casos tamb shi inclouen algunes
activitats per tal de consolidar levocaci daquests coneixements
previs.
Desenvolupament dels continguts

Lexposici dels continguts sestructura en apartats i subapartats que reprodueixen la seqncia lgica
daprenentatge.
Quan resulta necessari, shi inclouen models de resoluci de problemes tecnolgics.
En els marges sinclouen explicacions complementries que ajuden a comprendre millor els continguts, ampliacions despecial
inters, cronologies de la evoluci
histrica de la tecnologia, etc.
Orientacions didctiques
28/11/08
16:06
Pgina 8
ORIENTACIONS DIDCTIQUES
ESTRUCTURA DE LES UNITATS

Pgines de tancament
Les unitats conclouen amb dues dobles pgines formades per quatre apartats: Activitats daplicaci,
Activitats dampliaci, Sntesi de la unitat i Avaluaci.
Les Activitats daplicaci presenten un conjunt de qestions teriques i exercicis prctics que pretenen determinar si els alumnes
han assolit les competncies proposades a comenament de la unitat.
Les Activitats dampliaci proposen qestions que tracten
daprofundir en alguns aspectes
duna especial rellevncia. Poden
ser utilitzades com a activitats per
a latenci a la diversitat.
Lapartat Sntesi de la unitat est
constitut per una srie de quadres
sinptics que resumeixen all ms
significatiu de la informaci presentada. On fa falta, shi inclouen
frmules per a la resoluci de problemes i la simbologia normalitzada utilitzada per a la representaci
delements i mecanismes.
LAvaluaci consisteix en un qestionari delecci mltiple que permet als alumnes de comprovar per
ells mateixos si han assolit les
competncies proposades o si,
contrriament, necessiten insistir
ms en alguns aspectes dels continguts presentats en la unitat.
VOCABULARI BSIC
Al final del llibre sinclou un glossari dels
termes ds tcnic emprats en el desenvolupament de les unitats, que pot ser utilitzat com a diccionari tcnic, ja que explica el significat dels termes que recull.
28/11/08
16:06
Pgina 9
SOLUCIONARI
28/11/08
16:06
Pgina 10
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 11
Energia: conceptes
fonamentals
Activitats daplicaci
1.
TIPUS DE FORA
FUNCI
Nuclear forta
Mantenir units els

components del nucli
atmic.
Electromagntica
Afavorir la uni de
l'tom.
Nuclear feble
Provocar desintegracions
radioactives.
Gravitatria
Regir el moviment dels

planetes.
3 600 000 J
2. a) 1,7 kWh 6 120 000 J

1 kWh
6,12 106 J
s bombardejat amb neutrons. S'inicia aix una

reacci en cadena en qu s'alliberen ms neutrons
i una gran quantitat d'energia. La radiaci emesa
per aquestes partcules s d'alta activaci i t una
vida mitjana molt llarga.
En el cas de lenergia nuclear de fusi, aquesta s'obt en fondre dos o ms nuclis lleugers de
deuteri i triti (istops de l'hidrogen) per formar-ne
un altre de ms pesant (heli). Aix allibera un neutr i tamb una gran quantitat d'energia, tot i que
inferior que en el cas de la fissi. La radiaci emesa per aquestes partcules s de baixa activaci
i t una vida mitjana curta.
5. Sen poden donar molts exemples. Alguns d'aquests serien:

TIPUS
D' ENERGIA
0,24 cal
b) 2,48 J 0,5952 cal
1J
c) 3,4
104
1,602 10-19 J
eV
1 eV
Mecnica
5,45 10-15 J
1 000 W
1 CV
d) 32 kW
1 kW
735,5 W
Trmica o
calorfica
43,51 CV
TRANSFORMACI
ENERGTICA
Trmica
Mquina de vapor,
processos de
fricci.
Elctrica
Dinamo,
generador
electromecnic.
Mecnica
Motor endotrmic,
motor exotrmic.
Elctrica
Pila termoelctrica,
pila termoinica.
Qumica
Forn de cal,
termlisi.
Radiant
3. Dades:
Frmules:
m 28 kg
d 0,45 m
Pmg
W Fe
en aquest cas P F
P 28 kg 9,8 m/s2 274,4 N

W 274,4 N 0,45 m 123,48 J
Qumica
4. L energia nuclear de fissi t el seu origen en

la desintegraci d'un nucli pesant d'urani o plutoni en dos de ms lleugers quan aquest nucli
EXEMPLES
Bomba nuclear,
procs a linterior
del Sol
i les estrelles.
Mecnica
Motor de pila,
sser viu.
Trmica
Escalfador d'aigua
mitjanant
combustible
fssil, bec
o encenedor.
UNITAT 1 I Energia: conceptes fonamentals
11
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 12
SOLUCIONARI
TIPUS
TRANSFORMACI
DENERGIA
ENERGTICA
Elctrica
Pila d'hidrogen,
acumuladors de
bateries qumiques.
735,5 W
Pap 18 CV 13 239 W
1 CV
Sonora
Brunzidor de pila,
alarma de pila.
4 042,5 W
0,3 053 30,53 %
13 239 W
Elctrica
Fissi nuclear,
fusi nuclear.
Aquest s el rendiment mitj per a un motor

estndard.
Mecnica
Motor elctric,
mquina frigorfica
(compressor).
Qumica
Nuclear
Trmica
Elctrica
Radiant
Trmica
Electromagntica
o radiant
EXEMPLES
80 850 J
Pabs 4 042,5 W
20 s
Resistncia d'arcs
fotovoltaics,
forn elctric,
processos
electroqumics.
Lmpades,
sistemes
electrnics,
de comunicaci
i ones.
Panell trmic,
concentrador
parablic,
raig lser.
7. Dades:
Frmules:
Pap 45 CV
t3h
EPt
735,5 W
Pap 45 CV 33 097,5 W
1 CV
1 kW
33 097,5 W 33,0975 kW
1 000 W
Eabs 33,0975 (kW) 3 h 99,29 kWh
8. En primer lloc, passem a joules i desprs, a quilocalories.
Qumica
Fotosntesi
(procs nic
per a la vida).
1,602 10-19 J
3 eV 4,806 10-19 J
1 eV
Elctrica
Panell fotovoltaic
(cllula fotoelctrica
nica).
0,24 cal
1 kcal
4,806 10-19 J
1J
1 000 cal
1,15 10-22 kcal
6. Dades:
Frmules:
m 275 kg
Pap 18 CV
d 30 m
t 20 s
Pmg
WFe
en aquest cas P F
W
P
t
Pabs

Pap
P 275 kg 9,8 m/s2 2 695 N

W 2 695 N 30 m 80 850 J
12
9. Dades:
Frmules:
Pap 100 CV
m 350 kg
d 12 m
Pmg
WFe
en aquest cas P F
W
P
t
Pabs

Pap
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 13
W 3 430 N 12 m 41 160 J
23 520 J
t 0,34 s
69 872,5 W
41 160 J
Pabs 914,66 W
45 s
s a dir, el rendiment d'aquest motor, al contrari que l'anterior, est proper al 100 %, la qual
cosa no s normal.
P 350 kg 9,8 m/s2 3 430 N
735,5 W
Pap 100 CV 73 550 W
1 CV
12. Dades:
P 3 500 W
914,66 W
0,0124 1,24%
73 550 W
Frmules:
El rendiment s molt baix. Ha de tenir prdues per

fricci o escalfament molt elevades.
1J
1 W , i d'aix es dedueix que:
1s
3 500 J
3 500 W
1s
10. Model de resposta:

Conducci: transmissi de la calor per una barra
de ferro collocada a la farga; escalfament d'un
cos fred posat en contacte amb un altre de ms
calent.
Convecci: corrents que es produeixen en l'interior d'un lquid collocat en un recipient posat al
foc; corrents que es generen en una habitaci que
t un radiador.
Radiaci: escalfament d'un objecte per efecte dels
raigs del Sol.
11. Dades:
Pap 95 CV
m 200 kg
d 12 m
Frmules:
P mg
WFe
en aquest cas P F
W
P
t
P 200 kg 9,8 m/s2 1 960 N
Per tant, expressat de manera ms precisa, la

conversi s:
3 500 J
1 kJ
3 500 W 3,5 kJ/s
1s
1 000 J
3 500 J 0,24 cal
1 kcal
3 500 W
1s
1J
1 000 cal
0,84 kcal/s
13. El treball til s aquell que implica una transformaci energtica sense que sigui necessari un
moviment o desplaament.
El treball mecnic s aquell que suposa un desplaament fsic de l'objecte o de la persona sense que sigui necessria una transformaci d'un
tipus o forma d'energia en un altre.
14. Dades:
W 1 960 N 12 m 23 520 J
Com que se suposa que les prdues sn negligibles:
735,5 W
Pap Pabs 95 CV 69 872,5 W
1 CV
23 520 J
69 872,5 W
ts
W
P
t
Frmules:
V 225 m3
t3h
72 %
d5m
mVd
WFemgh
W
Pabs
t
Pabs

Pap
13
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
16:44
Pgina 14
SOLUCIONARI
m 225 m3 1 000 kg/m3 225 000 kg
2,25 105 kg
1
Ee m kg (15 m/s)2 112,5 m (m2/s2)
2
W 2,25 105 kg 9,8 m/s2 5 m
Com que l'energia cintica es transforma en energia potencial:
1,102 107 J
1,102 107 J
Pabs 1 020,37 W
3 h 3 600 s/1 h
1 020,37 W
Pap 1 417,18 W
0,72
x 2,5 cm
15. Dades:
k 1 990 N/m
1
Ee k x2
2
Frmules:
1
Ee 1 990 N/m (0,025 m)2 0,622 J
2
k 125 N/m
1
Ee 125 N/m (0,07 m)2 0,306 J
2
Com que la Ee es transforma tota en la Ec, llavors: Ee Ec 0,306 J
Per tant, allant la velocitat, v:
2 0,306 J
2 Ee
v
m
0,032 kg
v 15 m/s
1
Ec m v2
2
Ep m g h
14
Frmules:
1010 J
1 kcal
2 TEC 2,93 103 J
1 TEC
4,186
3 MTEP en quilocalories:
1010 J
106 TEC
3 MTEP 4,184
1 MTEP
1 TEP
1 kcal
103 J 3 1013 kcal
4,186
el nom de mdul de Young, expressa el comportament dun material elstic quan s sotms a esforos de tracci o de compressi.
1
Ec m v2
2
17. Dades:
18. 2 tec en quilocalories:
19. La constant elstica, tamb coneguda sota
1
Ee k x2
2
112,5 (m2/s2)
h 11,48 m
9,8 (m/s2)
x 7 cm
m 32 g
Frmules:
Eliminant la massa m en tots dos membres i allant l'altura h, s'obt.
103 J 1,4 107 kcal
1m
x 2,5 cm 0,025 m
100 cm
16. Dades:
m g h 112,5 m (m2/s2)
4,37 m/s
En el Sistema Internacional es mesura en newtons per metre quadrat (N/m2), tot i que tamb es pot expressar en quilograms per millmetre quadrat (kg/mm 2 ) o en dines per
centmetre quadrat (dina/cm2).
Cada material t un valor diferent per al mdul de Young. Es pot determinar duna manera emprica o experimental mitjanant assajos
de tracci, que consisteixen a sotmetre una
proveta normalitzada, feta amb un determinat
material, a un esfor axial de tracci creixent
fins que es produeix el trencament. El mdul
de Young s el quocient entre la fora aplicada i el quadrat de lelongaci que se nobt.
20. Font d'energia s tot sistema natural o artificial,

sigui jaciment o no, de qu es pot obtenir algu-
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 15
na de les formes d'energia conegudes. Dos exemples en sn: el Sol i el nucli atmic.
Recurs energtic s la quantitat disponible
daquesta forma d'energia continguda en la font
o el jaciment de qu procedeix. En el cas del Sol,
el percentatge mnim de radiaci que arriba a la
superfcie terrestre i, dins d'aquest, el que una
placa solar o un collector s capa d'utilitzar per
transformar-lo en energia elctrica o escalfar segons el rendiment del dispositiu utilitzat. En el
del nucli atmic, la quantitat d'energia nuclear
alliberada en la fissi o fusi i que es pugui canalitzar i controlar segons el rendiment de la
installaci utilitzada.
Els principis de la Termodinmica expliquen

que, si l'energia nicament pot transformar-se,
ni crear-se ni destruir-se (primer), i que part d'aquesta energia es dissipa o es perd en forma
de calor o energia trmica a l'atmosfera (segon), el rendiment de qualsevol mquina sempre ser inferior a u (en tant per u) o a cent
(en tant per cent).
s a dir, les prdues per calor a l'ambient, a causa de la fricci i a la imperfecci de les peces
interiors de la mquina, eviten que la transformaci nica buscada sigui del cent per cent.
23. Dades:
21. La diferncia principal entre la regi d'infrarojos
i la regi ultraviolada de l'espectre electromagntic s que totes dues es troben separades nicament per la regi de llum visible (longitud d'ona de 780 i 300 nm o freqncia de 3,8 10 14
i 7,8 1014 Hz). s la gamma que correspon a
una regi de radiacions no classificades ni com
a ionitzants ni com a no ionitzants; la millor i ms
important regi per permetre la vida en el nostre
planeta tal com la coneixem.
22. Els dispositius indicats i els seus rendiments mitjans depenen de la classe o del tipus d'eficincia
energtica. Els ms habituals es mostren en la taula que hi ha a continuaci.
DISPOSITIU
Motor trmic
de combusti interna
RENDIMENT
MITJ REAL
Mxim: 25 % (gasolina).
Mxim: 30 % (disel).
Classe A. Nivell molt alt
deficincia: 45 %.
Frigorfic
Classe B. Nivell alt

deficincia: 30 %.
Classe C. Nivell mitj
deficincia: 10 %.
Planxa domstica
Eficincia mitjana (ms

utilitzades): 25 30 %.
Motor elctric
Alta eficincia
(ms utilitzats): 90 %.
Frmules:
m 90 kg en la Tierra
Pmg
La massa de 90 kg a la Terra s la mateixa a

la Lluna, s a dir, 90 kg.
La gravetat de la Lluna s d'1,6 m/s2. Per tant:
P 90 kg 1,6 m/s2 144 N
El pes s ms gran quan el cos que exerceix l'atracci t ms massa. Per aix, pesem ms a
Jpiter que a la Terra, per menys a la Lluna.
24. Les caracterstiques o condicions bsiques de

la font ideal sn: disponibilitat per sempre, preu
accessible i econmic, alta respectabilitat envers
el medi ambient. No hi ha cap font ideal que sigui la panacea o soluci perfecta i compleixi
amb aquests requisits.
La soluci energtica ms viable s l's racional de totes aquestes, i, a mesura que l'aven
tecnolgic i social de la nostra civilitzaci sigui
millor, optar per l's, en gran manera, de totes
aquelles energies d'origen renovable o menys
contaminants.
25. Lefecte Joule s un fenomen pel qual en un

conductor a travs del qual circula corrent elctric, part de l'energia cintica dels electrons (crregues elctriques) es transforma en calor a causa del xoc que pateixen amb les molcules del
conductor, i aix neleva la temperatura.
Aquest fenomen s'aprofita afavorint la generaci de calor a partir de l'electricitat, per exemple
15
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 16
SOLUCIONARI
Sutilitza per convertir calor en electricitat fent servir molcules orgniques (rendiment 7 %, encara
en estudi) o en plaques solars. Les futures aplicacions depenen dels projectes i estudis que es realitzen actualment com a possible nova font d'energia.
Frmules:
t5s
P 23 N
W FePh
s un cas de la cinemtica amb moviment uniformement variat, on l'acceleraci s constant

i cobra importncia el concepte de velocitat
instantnia. Com que t lloc un tir vertical, l'acceleraci s la gravetat i la direcci del moviment, ascendent o descendent.
1
Sacompleix que h g t2
2
16
2 817,5 J
1 kgm
W 2 817,5 J 287,5 kgm
9,8 J
28. Dades:
m 2 300 kg
t 20
P 140 CV
Frmules:
1
Ec m v2
2
P W/t
2E
i d'aquesta ltima: v c
m
735,5 W
P 140 CV 102 970 W
1 CV
W P t 102 970 W 20 s 2 059 400 J
2 2 059 400 J
v
2 300 kg
42,32 m/s
29. Lenergia interna d'un sistema s la suma de

totes les formes d'energia daquest sistema.
s el resultat de l'energia cintica de les molcules o dels toms que el constitueixen, tant
en el component de les energies intramoleculars (translaci, rotaci i vibraci), com en el de
les energies potencials intermoleculars, a causa de les forces de tipus gravitatori, electromagntic i nuclear, que constitueixen conjuntament les forces fonamentals.
Activitats d'ampliaci
27. Dades:
W 23 N 122,5 m 2 817,5 N m
26. Un convertidor termoelctric s un dispositiu que

consisteix en un conjunt de celles semiconductores termoelctriques que tenen com a funci
transformar l'energia trmica en energia elctrica.
Est format per dues petites peces semiconductores, una del tipus N (crregues lliures) i l'altra
del tipus P (buits lliures), unides en els seus extrems mitjanant uni metllica o soldadura. En
sotmetre cada uni a una temperatura diferent i
mantenir aquest gradient trmic constant, es produeix una petita fora electromotriu que genera un
corrent elctric al circuit on s'inclogui aquest dispositiu.
1
h 9,8 m/s2 (5 s)2 122,5 m
2
utilitzant calefactors i estufes elctrics amb mplies superfcies en forma de resistncies d'elevades crregues hmiques. D'aquesta manera, el sobreescalfament daquestes resistncies
provoca la propagaci o transferncia de la calor per augmentar la temperatura del medi circumdant per convecci.
L'energia interna depn del tipus de substncia

que forma el sistema i de la seva temperatura. Com
ms alta sigui la temperatura d'un cos, ms gran
ser la seva energia interna. Quan escalfem un cos
naugmenta lenergia interna. Quan el refredem,
en disminueix lenergia interna.
L'energia interna d'un sistema es manifesta en
forma de calor i treball (energia interna energia trmica calorfica treball efectuat) i pot
experimentar variacions en forma de transformacions en equilibri amb l'entorn que lenvolta,
segons la taula que hi ha a continuaci.
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 17
30.
CALOR
Procs
Signe
Endotrmic
Positiu
Sobre el sistema
Positiu
TREBALL
Procs
Signe
Exotrmic
Negatiu
Pel sistema
Negatiu
S'entn el valor positiu com una aportaci d'energia de l'entorn al sistema i, per tant, un augment de l'energia interna del sistema, i el negatiu, com una aportaci d'energia del sistema
a l'entorn i, per tant, una disminuci de l'energia interna del sistema.
31.
FENOMEN
APLICACI
Termlisi: reacci qumica

endotrmica per la qual un
compost es descompon
en altres quan s sotms
a un augment de temperatura.
Separaci o obtenci de
components a partir de
compostos precursors en
molts camps: medicina,
qumica, etc.
Pirlisi: descomposici
qumica de matria orgnica causada per l'escalfament en absncia d'oxigen o altres reactius.
Tractament de residus i
obtenci de combustibles
com a subproducte.
Electrlisi: descomposici mitjanant un corrent

elctric de substncies
ionitzades anomenades
electrlits.
Purificaci i recobriment
de metalls.
Forns piroltics.
Generador
d'hidrogen.
FRMULA
PARMETRES
Est determinada per la Llei

de Fourier:
Q ( S T t)/x
On:
Q quantitat de calor de conducci
coeficient de conductivitat trmica, depn de la
naturalesa del cos
S rea del cos, en m2
T diferncia de temperatures, en K
t temps, en h
x distncia, en m
Est determinada per la Llei

de refredament de Newton:
Q S T t
On:
Q quantitat de calor de convecci
coeficient de convecci, depn de la naturalesa del cos
T diferncia de temperatures, en K
t temps, en
On: la Llei de Stefan-Boltzmann:

Q KB S T4
On:
Q quantitat de calor de radiaci
coeficient de radiaci, depn de la naturalesa del cos
KB constant de Stefan-Boltzmann amb un valor de
Conducci
Convecci
Radiaci
FENOMEN
10-8 W
5,67
m2 K4
T temperatura absoluta, en K
17
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 18
SOLUCIONARI
32. Dades:
Frmules:
m 130 g
33. Altres sistemes d'unitats sn: el sistema impe-
vo 225 m/s
rial (o americ) i el sistema absolut angls o

britnic (BGS).
1
Ec m v2
2
vf vo
g t
SISTEMA
INTERNACIONAL
SI
SISTEMA
BRITNIC
Longitud
ft (foot, peu)
Massa
kg
lb (llliura)
Temps
MAGNITUD
1 kg
a) m 130 g 0,13 kg
1 000 g
1
Ec inicial 0,13 kg (225 m/s)2
2
3 290,62 J
Per a les magnituds d'energia, treball, les unitats de mesura sn les mateixes, no hi ha canvis. La potncia es mesura en cavalls de vapor,
CV o horse power, HP (a diferncia del SI, on
es mesura en watts, W).
b) vf 225 m/s 9,8 m/s2 8 s

225 m/s 78,4 m/s 146,6 m/s
1
Ec final 0,13 kg (146,6 m/s)2
2
1 396,95 J
34.
18
Energia
Julio
cal
kcal
Wh
kWh
MWh
kgm
Joule
4,18
4,18 103
3 600
3,6 106
3,6 109
9,8
cal
0,24 cal
1 103
864
864 103
8,64 108
2,35
kcal
24 10-2
10-3
0,864
864
8,64 105
2,35 10-3
Wh
2,8 10-4
1,16 10-3
1,16
1 10-3
106
2,74 10-3
kWh
2,8 10-7
1,16 10-6
1,16 10-3
10-3
1 103
2,74 10-6
MWh
2,8 10-10
1,16 10-9
1,16 10-6
10-6
10-3
2,74 10-9
kgm
0,102
0,425
4,25 102
3,65 102
3,65 105
3,65 108
Potncia
kcal/h
erg/s
CV
kW
MW
kgm/s
kcal/h
0,864 10-7
0,864
634,5
864
8,64 105
8,46
erg/s
1,16 107
107
7,355 109
1010
1013
9,8 107
1,16
10-7
735,5
103
106
9,8
CV
1,58 10-3
1,36 10-10
1,36 10-3
1,36
1 360
1,33 10-2
kW
1,16 10-3
10-10
10-3
0,7355 10-3
103
9,8 10-3
MW
1,16 10-6
10-13
10-6
7,355 10-6
10-3
9,8 10-6
kgm/s
0,1182
1,02 10-8
0,102
75
102
1,02 105
TECNO cat 1-3.qxd
28/11/08
16:07
Pgina 19
Avaluaci
1
10
11
12
13
14
15
16
19
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 20
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 21
Fonts denergia
no renovables
Activitats d'aplicaci
1. Reescalfadors primaris: l'energia trmica dels

fums procedents del fogar s cedida al vapor
que surt de la caldera. Amb aix s'obt vapor
sobreescalfat.
Reescalfadors secundaris: l'energia trmica dels
fums que surten del fogar s cedida al vapor que
procedeix de les turbines d'alta pressi. El vapor obtingut s'envia a les turbines de mitjana
pressi.
Economitzador: l'energia trmica residual que
encara contenen els fums procedents de la caldera s cedida a l'aigua que ve dels preescalfador abans d'injectar-la a la caldera.
Condensador: el vapor procedent de les turbines
de baixa pressi es condensa i cedeix la seva energia trmica a l'aigua del circuit de refrigeraci.
Turbines d'alta pressi: l'energia cintica del vapor sobreescalfat s transformada en energia
mecnica de rotaci.
Turbines de mitjana pressi: l'energia cintica
del vapor procedent dels reescalfadors secundaris s transformada en energia mecnica de
rotaci.
Turbines de baixa pressi: l'energia cintica residual del vapor procedent de les turbines de
mitjana pressi s transformada en energia mecnica de rotaci.
Turboalternador: l'energia mecnica de rotaci
acumulada per les turbines d'alta, mitjana i baixa
pressi s transformada en energia elctrica.
2. Moderador: lquid en qu es troba submergit el

vas que cont el combustible i que regula l'emissi de neutrons.
Barres de control: barres de grafit, cadmi o un
altre material capa d'absorbir neutrons, que
s'introdueixen en l'interior del reactor per regular la seva emissi.
Circuit de refrigeraci: circuit tancat que absorbeix l'energia trmica produda durant la reacci
nuclear. Pot accionar directament els grups turbina-alternador o transferir l'energia trmica a un
altre circuit.
Refrigerant: compost qumic lquid o gass que
extreu la calor generada pel combustible del reactor.
Blindatge de formig: revestiment extern de
l'edifici que cont el reactor. s capa d'absorbir totes les radiacions que puguin emetre's cap
a l'exterior.
Grups turbina-alternador: dispositius que tenen
com a funci transformar, primer, l'energia del
vapor sobreescalfat en energia mecnica de
rotaci i, posteriorment, en energia elctrica.
Parc de transformadors: dispositius que tenen
com a funci elevar la tensi de sortida dels alternadors per evitar prdues d'energia elctrica
durant el transport.
3. Les diferncies ms rellevants entre el gas ciutat i el gas natural sn les segents:
El gas ciutat s'obt de la mescla de diversos
gasos, per destillaci seca del carb d'hulla
en coc. El gas natural, en canvi, es troba a
pressi en bosses subterrnies acompanyant
normalment jaciments de petroli.
El gas ciutat est format bsicament per hidrogen, met i monxid de carboni, per la
qual cosa s ms inflamable i txic. El gas natural, en canvi, est format per hidrogen, nitrogen, met i altres hidrocarburs i noms cal
purificar-lo per distribuir-lo. En ser molt ms
lleuger que l'aire i menys inflamable i txic que
el gas ciutat, si hi ha una fuita es dissipa en
l'atmosfera, fet que redueix el risc d'explosi
o exposici per inhalaci.
El poder calorfic del gas ciutat s baix, de
prop de 4 000 a 7 000 kcal/m3, mentre que
el del gas natural oscilla entre valors de 9 000
UNIDAD 2 I Fuentes de energa no renovables
21
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 22
SOLUCIONARI
i 12 000 kcal/m3. Per tant, el gas natural resulta ms barat d'obtenir i la seva eficincia energtica s ms elevada.
4. El tipus de carb ms utilitzat s la hulla, per la

seva abundncia, la seva facilitat d'extracci,
l'absncia de problemes d'emmagatzematge,
la seva bona combusti i la seva capacitat d'obtenci de subproductes per destillaci seca,
com el carb de coc i els seus gasos i lquids
derivats. El primer s'utilitza molt, gaireb a preu
de cost, en les calefaccions domstiques perqu la seva combusti no produeix fum i genera menys contaminaci; juntament amb els segons, sempren molt en la indstria, especialment
en la siderrgica.
5. En una central trmica de cicle combinat integrat destaquen els avantatges segents:
Sn ms rendibles per la seva eficincia ms
gran en l's del combustible i el tractament previ daquest per gasificaci, aix com per l'aprofitament extra de la calor residual a la caldera
de recuperaci (pressi de vapor i del gas).
Les obres de construcci sn rpides (aproximadament 1 any), i l'inici de la producci tamb, fet que permet a les empreses obtenir beneficis i amortitzar la inversi a curt termini.
Poden continuar treballant ininterrompudament
per obtenir un rendiment ms alt.
Contaminen l'aire amb compostos nitrogenats,
amb sofre i daltres en menys proporci que
una installaci clssica, per la qual cosa l'efecte hivernacle i la pluja cida conseqents sn
ms petits, aix com la formaci de nivells ms
baixos d'oz troposfric a l'aire. A ms, escalfen bastant menys els llits fluvials i marins.
6. La combusti neta del carb consisteix en una

combusti de gas natural o carb de primera
qualitat que suposa una eficincia ms gran
en el procs i menys alliberament de productes txics al medi exterior.
7. Antigament, s'utilitzava la gasolina amb plom

afegit perqu aquest additiu redua el poder
detonant daquesta i evitava danys en els pistons i les vlvules del motor. El seu efecte beneficis sobre les parts del motor es basava
en una millora de l'ndex d'oct en la mescla
dels compostos de refinaci que formen la gasolina. L'ndex d'oct (IO) mesura la capacitat,
referencial, d'un combustible a no autoinflamar-se en presncia d'alta pressi. El plom actuava com a inhibidor de la corrosi de totes
les parts d'acer per on circula la gasolina com
el tanc, els conductes i els pistons.
En l'actualitat, aquest efecte s'aconsegueix eliminant el plom (metall pesant altament contaminant) i substituint-lo a les gasolines per ls de
nova tecnologia de disseny de motor i de nous
aliatges.
Els vehicles de models recents estan equipats
amb convertidors cataltics; es tracta de dispositius que redueixen les emissions contaminants a l'atmosfera i requereixen necessriament l's de gasolina sense plom. La gasolina
amb plom danya els catalitzadors del convertidor cataltic i linutilitza de forma definitiva. El
convertidor perd la seva funci i la seva reposici t un alt cost.
Per tant, l's actual, iniciat a mitjan dels anys
noranta, de la gasolina sense plom comporta alguns avantatges:
Rendiment similar al dels motors de gasolina
amb plom: mateixes prestacions i potncia que
la gasolina amb plom i igual protecci als
seients de les vlvules.
Millora la neteja del motor, ja que nevita la formaci de residus de sutge. Aix ajuda a facilitar la protecci contra la corrosi i el desgast.
Menys toxicitat per als ssers vius i tamb menys
impacte en el medi ambient i latmosfera.
8. Dades:
Frmules:
Els seus avantatges, en conseqncia, sn:

ms rendiment i vida til de la central i menys
impacte mediambiental.
22
Pc 28 500 kcal/m3

E Pc V
E 28 500 kcal/m3 1 m3 28 500 kcal
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 23
1 000 cal
28 500 kcal 28 500 000 cal
1 kcal
1J
28 500 000 cal 118 750 000 J
0,24 cal
11. Dades:
m 1 g 103 kg
c 300 000 km/s 3 108 m/s
1 kWh 360 0000 J 3,6 106 J
Apliquem l'equaci d'Einstein i obtenim l'energia

total en joules:
E m c2 103 kg (3 108 m/s)2 9 1013 J
Expressem ara l'energia total en kWh.
9. Per al Pu-239:
A nombre mssic (protons neutrons) 239
Z nombre atmic (noms protons) 94
1 kWh
9 1013 J 25 000 000 kWh
3,6 106 J
Nombre de neutrons A Z 239 94 145

S'utilitza en abundncia perqu admet fcilment
la fissi, allibera una gran quantitat d'energia i
pot ser utilitzat i produt mpliament en els reactors.
12. Basant-nos noms en les dades de producci i

les reserves proporcionats referits nicament a
les fonts d'energia d'origen fssil, podem delimitar que:
10. (PC V)gas natural (PC V) gas d'enllumenat
Per al carb, la Xina, Amrica del Nord

i Rssia seran els subministradors ms importants d'aquest mineral.
(PC V) gas d'enllumenat

Vgas natural
PCgas natural
Per al petroli, el Golf Prsic seguir sent el

provedor ms gran de combustibles d'origen
fssil.
4 200 kcal/m3 85 m3
Vgas natural 31 m3
11 500 kcal/ m3
Per al gas natural, lOrient Mitj, Rssia

i altres pasos de l'est continuaran tenint les
reserves ms grans i, alhora, sent els mxims
productors.
13.
PROCS NUCLEAR
AVANTATGES
Ms alt rendiment.
INCONVENIENTS
Alt risc de contaminaci radioactiva.
Alta dificultat d'emmagatzemar i eliminar el
gran volum de residus.
Fissi
Enriquiment i reserves de l'urani; i perillositat

en el transport daquest.
Fusi
Alt rendiment.
Necessita temperatures molt altes.
Combustible abundant en la natura i repartit

uniformement en la geografia terrestre.
Dificultat de confinar el combustible.

Dificultat de mantenir net el plasma.
Energia ms neta, residus radioactius de

molt curta vida.
Sistema ms segur perqu la reacci de
fusi s molt estable; no es produeixen
reaccions en cadena i, en cas de problema,
la reacci satura espontniament.
UNITAT 2 I Fonts d'energia no renovables
23
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 24
SOLUCIONARI
14. Els reescalfadors permeten aprofitar l'energia trmica dels fums del fogar per augmentar la temperatura del vapor generat i, en conseqncia,
la seva pressi.
Els economitzadors aprofiten l'energia residual
dels fums del fogar per preescalfar l'aigua procedent del condensador, abans d'injectar-la a la
caldera.
El principal avantatge radica en l'estalvi del combustible necessari per a aquestes operacions.
15. Dades:
Frmules:
Pc 7 000 kcal/kg
E 925 kwh
30 %
EPt
E Pc m
Eabs

Eap
3 600 kJ
925 kWh 3 330 000 kJ
1 kWh
3 330 000 kJ
Eap 11 100 000 kJ
0,3
1 kJ
7 000 kcal/kg 29 166,7 kJ/kg
0,24 kcal
m 11 100 000 kJ / 29 166,7 kJ/kg
380,6 kg
16. Lefecte hivernacle s un fenomen atmosfric

natural. Permet mantenir la temperatura del
planeta apropiada per a la vida (entre 15 i 20 C)
grcies a la retenci de part de l'energia del
Sol que arriba a la superfcie terrestre en forma d'ona curta i escalfa la terra i els oceans, i
que la Terra torna en forma d'ona trmica de
radiaci d'ona mitjana-llarga o infraroja. Si
aquest fenomen no exists de forma natural, la
temperatura mitjana a la Terra seria de 18 C.
Els gasos que formen part de la composici
atmosfrica s'encarreguen de dur a terme
aquesta important funci afavorint un microclima a gran escala similar al d'un immens hivernacle.
24
En contrast, el canvi climtic s un fenomen que

es manifesta amb un augment de la temperatura mitjana del planeta (escalfament global). Aix
t conseqncies significatives en la intensitat i
els canvis en els patrons de comportament dels
fenmens atmosfrics i climtics de tot el mn.
s una conseqncia directa de l'efecte hivernacle, a causa d'una alteraci profunda de la composici atmosfrica mundial en els nivells de CO,
CO2 i altres gasos hivernacle d'origen antropognic o hum i activitat volcnica intensa. La seva
concentraci augmenta ms del que la natura
pot assimilar i, aix potncia exponencialment
l'augment de la temperatura a la Terra.
Tots dos fenmens tenen lloc actualment, i en
podem observar les desastroses conseqncies o efectes per al sensible equilibri natural
existent des de fa molts milers d'anys.
Falta d'aigua potable, grans canvis en les
condicions per a la producci d'aliments, i
un augment en els ndexs de mortalitat a
causa d'inundacions, de tempestes, de sequeres i donades de calor, desnutrici i malalties tropicals, sobretot en els pasos menys
preparats, els ms pobres.
Aparici de noves malalties i augment de la
resistncia dels patgens de les malalties
conegudes per mutacions i readaptabilidad
a les noves condicions.
Extinci de nombroses espcies animals i
vegetals, les ms sensibles, per falta de
temps per adaptar-se als canvis.
Alteraci dels ecosistemes, els bitops i de la cadena trfica, incloent-hi lsser hum.
Com a mostra, els 10 anys ms calorosos
de la histria han transcorregut des del 1980
fins al 1997, aquest ltim any va ser el ms
clid dels ltims 600 anys de l'hemisferi nord.
Des d'aleshores, s'han registrat sequeres
sense precedent, caigudes de pluja descomunals, augment de tempestes, huracans i
inundacions.
17. El rendiment mitj d'una central trmica s del

40 % (b sigui a partir de gas natural, carb o fuel)
i el d'una central nuclear, del 30 %.
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 25
Per optimitzar-los es podria:

A la central trmica: utilitzar els sistemes de cicle integrat i cogeneraci, la qual cosa permetria arribar a valors de fins al 60 % de rendiment.
A la central nuclear: aplicar un sistema de qualitat estricte i rigors, que inclogus la comprovaci de possibles fuites, tancaments hermtics
i estancs, temperatura del reactor i qualitat d'origen i enriquiment del combustible (urani i plutoni), per tal de garantir un rendiment un mica
ms alt (35 %) i, sobretot, la mxima seguretat
possible.
18. a) 15 peus cbics en barrils:

1 barril
15 peus cbics

5,8 peus cbics
2,6 barrils
b) 10 m3 en peus cbics:
1 peu cbic

10 m3
0,02831 m3
353,23 peus cbics
c) 7 barrils en litres:
159 litres
7 barrils 1 113 litres
1 barril
ves principals aplicacions sn a la indstria i

domstiques per a:
Calefacci (en forma de gas ciutat per destillaci seca de la hulla), en nuclis urbans perqu la
seva combusti no desprn fum i permet disminuir la contaminaci ambiental.
Fabricaci de l'acer, on s'utilitza com a combustible (gas de carb com a combusti incompleta del carb de coc), per fondre el mineral
de ferro.
Obtenci del ferro, a partir tamb del gas de
carb, que reacciona amb els xids ferrosos per
transformar-los en ferro mitjanant un procs de
reducci.
20. Lenriquiment de l'urani consisteix a purificar i

refinar l'xid d'urani (U3O8) que s'extreu de les
mines amb la finalitat dassolir una concentraci
adequada (4 %), perqu la reacci nuclear de
fissi pugui dur-se a terme i obtenir un rendiment
energtic til.
Un reactor no pot funcionar amb l'urani que procedeix de la mina tal com est, perqu aquest
presenta una proporci molt baixa de l'istop
U-235. s necessari que aquesta proporci sigui d'entre el 3 i 5 %. Quan augmentem la proporci daquest istop diem que estem enriquint
urani.
d) 12 ppm en mg/L:
1 mg/L
12 ppm 12 mg/L
1 ppm
19. El carb de coc s una varietat de la hulla. Es

va formar durant l'era Primria, en el perode Carbonfer. s bastant lleuger, d'aspecte pors i elevada potncia calorfica.
21. El gas natural humit es diferencia del gas natural sec en el fet que el primer apareix barrejat amb residus de petroli, mentre que en el segon no hi ha cap vestigi daquest. A ms, el
primer est format per met, et, prop i but, i
el segon, per met, et, hidrogen i nitrogen.
22. En una central trmica sutilitza de forma abun-
La seva obtenci t lloc a partir de la destillaci seca del carb d'hulla, desprs de patir un
procs de coquitzaci, que consisteix a escalfar-lo (a uns 1 100 C) durant 15-20 hores en
forns o cambres tancats per controlar la quantitat d'oxigen.
dant el lignit, grcies al seu mitj-alt contingut en carboni, al seu alt poder calorfic i a
lelevada inflamabilitat. La seva extracci s'ha
dut a terme durant molts anys en jaciments a
cel obert, menys costosos i ms cmodes de
treballar.
La hulla desprn altres gasos (gas ciutat) de gran

utilitat que es recullen juntament amb el carb
de coc i els seus derivats (gas de carb). Les se-
No obstant aix, el carb que est comenant

a utilitzar-se de forma massiva, especialment en
zones on els productors poden pagar-lo, s l'anUNITAT 2 I Fonts d'energia no renovables
25
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 26
SOLUCIONARI
tracita, per alt contingut en carb i elevat poder
calorfic. Tot i ser menys inflamable que el lignit,
allibera ms quantitat d'energia en cremar-se
gaireb sense desprendre fum ni sutge. La generalitzaci del seu s actual en centrals energtiques s a causa de l'esgotament dels jaciments
de lignit i de la necessitat d'aprofundir en explotacions subterrnies, encara que aix suposi un augment del cost de l'energia final obtinguda.
23. Un generador elctric s un dispositiu o mquina capa de mantenir una diferncia de potencial entre dos dels seus punts, anomenats
pols, terminals o borns que s'encarrega de
transformar l'energia mecnica en energia elctrica.
Bsicament, est format per dues parts principals:
Estator (inductor): cilindre metllic en forma
de can amb bobinatge de coure interconnectat. S'encarrega de proveir de corrent un fort
camp magntic procedent de dos o ms pols
magntics enfrontats.
Rotor (indut): eix masss metllic giratori, sobre el qual es munta un bobinatge de coure
interconnectat o enrotllament d'expires de coure, pel qual circula el corrent elctric, i que actua com un potent electroimant. S'encarrega
de moure's respecte del camp magntic de
l'estator i induir una fora electromotriu a l'estator que ser recollida a travs del collector i
les escombretes.
24. Lexcitatriu s un equip exterior al generador
26
La fora electromotriu (fem) s l'energia procedent de qualsevol font o dispositiu que subministra corrent elctric. Aquesta energia es manifesta en forma de diferncia de potencial produda
per una pila, bateria i/o generador que sigui capa d'elevar les crregues elctriques d'un potencial a un altre ms alt entre dos punts, borns
o pols (negatiu i positiu) daquesta font (circuit
obert), i de bombar-les o impulsar-les a travs
d'un circuit tancat.
En circular per un circuit tancat amb crregues,
aquest corrent produeix una caiguda de potencial en la prpia resistncia interna del generador, que es resta de la seva fem terica. El resultat s que la tensi o el voltatge present entre
els borns del generador carregat s inferior que
la realment terica.
En una pila o bateria, la generaci d'energia
elctrica es produeix a partir de reaccions qumiques en el si daquesta. En un generador
elctric, la generaci d'energia elctrica t lloc
a partir de medis magntics i mecnics, com
s'ha explicat en les activitats anteriors. Equival al quocient entre la potncia generada per
aquest i la intensitat de corrent que hi circula.
Es mesura en volts (V).
La fora contraelectromotriu (fcem) d'un receptor s la fora que s'oposa al pas del corrent en
srie amb la resistncia interna del generador.
Tamb s'expressa en volts (V).s una caracterstica intrnseca dels receptors. En el cas de la
potncia dissipada en aquesta resistncia interna del generador, ser precisament la potncia
perduda en forma de calor, i la potncia dissipada en el generador en forma de fora contraelectromotriu, ser la potncia til transformada
en treball mecnic.
elctric o alternador, acoblat a l'eix de la mquina. S'encarrega de subministrar-li el voltatge

d'excitaci en forma de corrent continu perqu
el rotor activi el seu camp magntic i indueixi la
generaci d'energia elctrica (fora electromotriu) a l'estator. Les lnies de fora, en tallar el bobinatge de l'estator durant el gir, originen la tensi en les fases daquest estator, i aquesta tensi
s la sortida de l'alternador.
25. El condensador s un dispositiu o intercanvia-
L'excitatriu obt el corrent d'unes bateries externes recarregables, encara que tamb pot
ser autoexcitable.
dor trmic que s'encarrega de refredar el fluid

que el recorre (en una central, vapor d'aigua) i
canviar la seva fase gasosa a fase lquida, mitjanant l'intercanvi amb un altre medi (aire o ai-
La fcem ha de ser sempre ms petita que la fem

del generador, ja que, en cas contrari, el generador no podria subministrar energia als receptors del circuit.
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 27
gua) i cedint la calor residual a l'exterior. Aquest

canvi de fase t lloc desprs de realitzar un treball termodinmic i es produeix de forma continuada, completant un cicle desprs d'un altre
ininterrompudament.
26. El liti de la coberta d'un reactor nuclear de fissi

permet extreure la calor de la paret metllica i obtenir triti, suposant que el combustible de la cambra de reacci sigui deuteri-triti.
El liti frena i absorbeix els neutrons rpids (molt
energtics) alliberats en la reacci de fusi entre el
deuteri i el triti per formar heli, i es transforma en
triti, que s'afegeix de nou com a substrat a noves
reaccions de fusi.
El seu funcionament es basa a actuar de focus

fred o embornal de calor dins del cicle termodinmic del grup trmic. S'encarrega de condensar el vapor que prov de l'escapament de
la turbina de vapor en condicions prximes a la
saturaci, reenviar l'aigua lquida de tornada a la
caldera i evacuar la calor de condensaci o latent a l'exterior mitjanant un fluid d'intercanvi
(aire o aigua).
27.
PRODUCTE
Residus slids
TEMPERATURA
DE CONDENSACI
COMPOSICI
Asfalts, betums i ceres.
APLICACIONS
Carreteres, recobriments.
Olis pesants
360 C
Lubrificaci, obtenci de parafina,

vaselina i extractes aromtics.
Fuel
360 C
Combustible d's industrial.
Gasoils
250-350 C
Combustible, obtenci de gasolina

per craqueig.
Queros
280 C
Combustible de aviacin.
Gasolines
Productes gasosos
20-160 C
No condensen
Hidrocarburs lquids.
Combustible de vehculos.
Hidrogen, met, prop i

but.
Combustibles domsticos.
28. Els efectes de les radiacions nuclears (radiaci ionitzant penetrant en els teixits vius) sobre els ssers vius poden ser lleus: envermelliment de la pell,
nusees, vmits i diarrea; o molt ms greus: alteracions de la medulla ssia, prdua de pes, infeccions, hemorrgies, gangrena; i finalment, cncer
i mort.
Aquests efectes depenen de la dosi, s a dir,
la quantitat de radiaci absorbida pel cos, el tipus de radiaci, la velocitat d'absorci, la forma d'exposici, la durada o el temps d'exposici i la sensibilitat del teixit davant la radiaci.
L'exposici a dosis molt elevades de radiaci
pot causar la mort en uns quants dies o mesos. L'exposici a dosis baixes pot incremen-
tar el risc de desenvolupar cncer o altres problemes de salut durant el transcurs de la vida.
Existeixen diferents procediments d'enterrament
dels residus nuclears:
Enterrament en el llit mar: sota els sediments
ocenics. Els residus no sn recuperables ni
controlables. Hi ha lleis que prohibeixen aquests
dipsits, encara que aquest procediment s'ha
dut a terme durant anys i hi ha plantes de reprocessament d'aquests residus a l'Atlntic que
poden seguir desenvolupant aquesta activitat
fins a l'any 2020.
Emmagatzematge en superfcie: en espais especials, controlats, dotats de sistemes de refrigeraci passius i dins de contenidors blindats.
Els residus sn accessibles i poden controlarUNITAT 2 I Fonts d'energia no renovables
27
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 28
SOLUCIONARI
se millor. Tamb podrien inactivar-se o reaprofitar-se en cas de descobrir-se alguna nova
tcnica.
Enterrament en profunditat: en cementiris a uns
centenars de metres de profunditat (entre 500 i
1 000 m), en formacions geolgiques suposadament estables i tancats en installacions que
contenen contenidors o bidons segellats amb
materials molt densos i tenaos.
Les zones d'enterrament han destar en llocs
allunyats de poblacions i sense inters turstic ni ecolgic.
Evidentment, es desconeix el que l'evoluci
geolgica, l'efecte dels corrents subterranis
o els possibles sismes podrien provocar en
els centenars o milers d'anys que han de venir. A ms, la calor despresa, la pressi exercida pels gasos nobles que es van formant
per la desintegraci i la radioactivitat poden
alterar les propietats dels materials i de les roques que els cobreixen.
Els cementiris nuclears (EGP: emmagatzematge geolgic profund) es classifiquen en funci
de l'activitat especfica del residu nuclear: baixa, mitjana o alta. A Espanya es gestionen els de baixa
i mitjana activitat duna banda, i els d'alta, duna
alta; en altres pasos es gestiona cada categoria
per separat.
Baixa i mitjana activitat. Un reactor mitj genera uns 6 220 m3 de residus al llarg de la seva
vida til. Destaquen els cementiris dEl Cabril,
a la serra d'Hornachuelos (Crdova) i de Juzbado (Salamanca).
Alta activitat: constitueixen l'1 % del total, per
contenen el 95 % de tota la radioactivitat generada. S'emmagatzemen en les prpies centrals nuclears repartides per la geografia espanyola, en unes installacions conegudes com a
piscines de residus, que poden ser: d'aigua,
que actua com a refrigerant i blindatge biolgic; de formig, cobert de materials sinttics i
d'acer. Alguns residus s'envien al Regne Unit
i a Frana.
Espanya s'ha convertit en un dels 10 pasos ms
nuclearitzats del mn, per la qual cosa la seva
generaci de residus nuclears tamb s molt
alta. Quant a la legislaci vigent segons el CSN
28
(Consell de Seguretat Nuclear), el transport de

materials radioactius es troba regulat pel reglament internacional per a les diferents maneres
de transport, d'aplicaci a Espanya, el de Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera.
Aquest material s'identifica com a classe 7, en
un total de 9 classes.
L'ltima edici de la reglamentaci aplicable al
mode de carretera (ADR) ha estat publicada al BOE
de 21 de mar de 2007, i la seva correcci d'errors, al BOE d'11 d'abril de 2007. Igualment, s'ha
publicat l'actualitzaci del Reglament Internacional sobre Transport de Mercaderies Perilloses per
Ferrocarril (RID), al BOE de 9 de mar de 2007.
29. Pel que fa al canvi climtic, la comunitat internacional ha arribat a una srie dacords poltics i socioeconmics els ltims anys:
Juny de 1988: se celebra el Congrs de Toronto sobre Canvis en l'Atmosfera.
Agost de 1990: Primer Informe d'Avaluaci del
Panell Intergovernamental sobre Canvi Climtic (IPCC), que establir les bases de la negociaci en el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climtic.
Maig de 1992: s'adopta el Conveni Marc de
les Nacions Unides sobre Canvi Climtic a la
seu de Nova York.
Juny de 1992: se celebra a Rio de Janeiro la Cimera de la Terra (Earth Summit), on es produeix
l'obertura del Conveni per a la seva firma. Es fixa
l'objectiu de reduir les emissions de CO2 als nivells de 1990 per a l'any 2000.
Mar de 1994: el Conveni Marc de les Nacions
Unides sobre Canvi Climtic entra en vigor.
Mar de 1995: se celebra a Berln (Alemanya) el
primer Congrs de les Parts del Conveni (Conventions First Conference of Parties- COP1).
Desembre de 1995: es publica el Segon Informe d'Avaluaci de l'IPCC, en qu participen
ms de 2 000 cientfics i experts, que conclouen
que el balan de les evidncies suggereix la
influncia humana discernible sobre el clima
global, els primers impactes del qual estem
ja veient.
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 29
Juliol de 1996: se celebra a Gnova (Itlia) el

COP2. Comena a parlar-se de comer d'emissions.
8, el Jap i Rssia s'adhereixen als postulats

de la Uni Europea, partidria de prendre mesures realistes contra el canvi climtic.
Desembre de 1997: Protocol de Kyoto.

L'objectiu principal s disminuir el canvi climtic d'origen antropognic la base del qual s
lefecte hivernacle; reduir les emissions dels
sis gasos d'efecte hivernacle d'origen hum:
dixid de carboni (CO2), met (CH4) i xid
nitrs (N2O), a ms de tres gasos industrials
fluorats: hidrofluorocarbonats (HFC), perfluorocarbonats (PFC) i hexafluorur de sofre. Els
governs signataris van pactar reduir en un
5 % de mitjana les emissions contaminants
entre 2008 i 2012, prenent com a referncia
els nivells de 1990. Per complir amb el Protocol de Kyoto es van establir a ms de les
reduccions d'emissions de gasos d'efecte
hivernacle en cada pas, i del comer d'emissions, altres mecanismes com l'aplicaci conjunta (AC) i el mecanisme de desenvolupament net (MDL). Aquests mecanismes sn
suplementaris, ja que cada pas ha de reduir les seves emissions.
Maig de 2002: la Uni Europea ratifica el Protocol de Kyoto desprs de la seva aprovaci
prvia en els parlaments nacionals.
Mar de 1998: obertura del text del Protocol

de Kyoto per a la seva firma, a la seu de l'ONU
a Nova York.
Abril de 1998: els pasos de la Uni Europea,
incloent-hi Espanya, firmen de forma conjunta
el Protocol de Kyoto.
Novembre de 1998: se celebra el COP4 a Buenos Aires (Argentina).
Entre maig de 1999 i novembre de 2001: se
celebren cimeres i avaluacions sobre l'estat dels
diferents pasos per negociar els acords i les decisions preses fins al moment.
Mar de 2002: la Uni Europea ratifica unnimement el Protocol de Kyoto. Des d'aquest moment, els parlaments nacionals hauran de ratificar l'acord a cadascun dels estats membre.
Abril de 2002: el Parlament espanyol aprova
per unanimitat la ratificaci del Protocol de Kyoto, convertint-se en el set pas de la UE que
dna aquest pas. Es constitueix el Consell Nacional del Clima a Espanya, rgan consultiu encarregat d'elaborar l'Estratgia Espanyola per
al Compliment del Protocol de Kyoto. Durant
la reuni de ministres de Medi Ambient del G-
Juny de 2002: el quart emissor de CO2 del planeta, el Jap, s'adhereix definitivament al Protocol. Amb aquesta nova incorporaci, el percentatge necessari per iniciar l'aplicaci ja s
del 35,8 %. Si el Canad i Rssia formalitzen
les seves promeses, el 55 % estar molt prxim. El primer ministre australi nega que el seu
pas vulgui ratificar el Protocol, tret que ho facin els Estats Units i la resta de pasos industrialitzats.
Juliol de 2002: el Govern espanyol presenta
el Pla Forestal, que pretn repoblar 3,8 milions d'hectrees en 30 anys. Ser finanat,
en part, amb fons comunitaris, i permetr augmentar la capacitat dels embornals espanyols en 60 milions de tones de CO2. Els Estats Units i Austrlia anuncien un programa
conjunt de treball per reduir les emissions de
gasos contaminants.
Agost-setembre de 2002: se celebra la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible
de Johannesburg (Sud-frica). Entre els diversos temes de l'agenda poltica hi havia el canvi climtic, que a penes va ser tractat durant les
diferents sessions. La Xina anuncia la seva aprovaci del Protocol de Kyoto.
Octubre de 2002: se celebra el COP8 a Nova
Delhi (ndia), avanant en els mecanismes de
desenvolupament net.
Desembre de 2002: el Canad i Nova Zelanda ratifiquen el Protocol de Kyoto.
Maig de 2003: l'Agncia Europea de Medi Ambient adverteix que la Uni Europea no complir els objectius marcats en el Protocol de
Kyoto per limitar l'emissi de gasos d'efecte hivernacle si noms s'apliquen les poltiques nacionals i les mesures posades en marxa o planificades fins al moment.
Juny de 2003: segons un informe de la secretaria de la Convenci Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, els pasos rics esUNITAT 2 I Fonts d'energia no renovables
29
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 30
SOLUCIONARI
tan augmentant les emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle i la tendncia no
presenta signes de canviar.
trables cap a la consecuci dels objectius que

marca el Protocol de Kyoto.
2008: Acord de Bali: ratificat pels Estats Units,
Austrlia, lndia i la Xina, desprs de negociacions a Valncia (Espanya) el novembre del mateix any sobre la necessitat de reduir els gasos
d'efecte hivernacle.
Desembre de 2003: se celebra el COP9 a

Mil (Itlia), amb el rerefons de l'ambigitat
de Rssia respecte de la seva possible ratificaci del Protocol. Fins al moment, es t
la ratificaci de 120 pasos, amb un 44,2 %
de les emissions. De la decisi russa dependr el futur del tractat, ja que amb el seu
17,4 % d'emissions sarribaria a la xifra necessria per a l'entrada en vigor daquest.
2008-2012: perode de comproms del Protocol de Kyoto. Les emissions globals shan dhaver redut un 5 % per sota dels nivells del
1990.
2012-2020: perode de comproms de l'acord
de Bali.
Maig de 2004: un informe de CC.OO. i World

Watch diu que a Espanya les emissions de gasos amb efecte hivernacle havien augmentat el
2003 un 40,4 % respecte de 1990 (un 25 %
ms del que permet el Protocol).
30. Lelectrlit d'una pila d'hidrogen s el mitj que

aquesta utilitza per afavorir la reacci qumica a la
pila i l'obtenci de l'energia elctrica perseguida
(funci principal).
Setembre de 2004: el Govern espanyol aprova el Pla Nacional d'Assignaci (PNA) de drets
d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Les substncies que la formen depenen del tipus

d'electrlit utilitzat, el qual, al seu torn, determina
el tipus de pila obtingut i l'aplicaci especfica daquesta. Hi ha:
Octubre de 2004: Rssia ratifica finalment el

Protocol de Kyoto, obrint la porta per a la seva
entrada en vigor a principi de 2005.
Desembre de 2004: se celebra el COP10 a
Buenos Aires (Argentina).
Membrana polimrica (PEM). Electrlit: polmer slid. Combustible: hidrogen pur. s: transport (autombils i autobusos urbans) i installacions estacionries.
2005: s necessari que els governs dels pasos participants hagin fet progressos demos-
Pila de combustible PEM

Corrent elctrica
Pila de combustible PAFC
Pila de combustible
Alcalina
Corrent elctrica
Corrent elctrica
eCombustible
sobrant
e-
Pila de carbonat fos
Combustible
sobrant
Aigua i calor
residual
Hidrgen
e-
e-
Oxgen
e-
H2
O2
Hidrgen
ee-
H2O
e-
H2
H2
O2
OH+
H2O
Aigua i
calor
residual
Aire
Combustible
e-
Aigua i
calor
residual
e-
Ctode
Electrlit
O=
e-
Dixid
de carboni
CO2
Excs de
combustible
i aigua
Gasos
de
registre
Electrlit
Aire
node
O2
e-
e-
e-
H2
CO2
e-
node
Ctode
O=
O2
H2O
ee-
30
O2
e-
e-
O2
Aire
e-
e-2
CO3
CO2
e-
e-
e-
ee-
Electrlit
Combustible
eH2O
node
Oxgen
H2
e-
Combustible
Corrent elctrica
Corrent elctrica
e-
Aigua i calor
residual
Pila de combustible SOFC
Ctode
node
Electrlit
CO2
Aire
Ctode
Ctode
node
Electrlit
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 31
cid fosfric (PAFC). Electrlit: cid fosfric lquid. Combustible: hidrogen. s: vehicles pesants i autobusos urbans.
Conversi directa de metanol (DMFC). Electrlit: metanol pur mesclat amb vapor d'aigua.
Combustible: hidrogen. s: vehicles.
Alcalina (AFC). Electrlit: soluci d'hidrxid de
potassi en aigua. Combustible: hidrogen. Usos:
dispositius i maquinries mltiples.
Carbonat fos (MFCF). Electrlit: mescla de sals
de carbonat foses dispersa en una matriu de
cermica porosa i qumicament inert d'xid
de liti-alumini. Combustible: hidrogen. s: plantes d'energia de carb en la producci d'electricitat.
xid slid (SOFC). Electrlit: cermica dura i
no porosa. Combustible: hidrogen. s: cogeneraci.
Reversible (regenerativa). Electrlit i combustible: hidrogen i oxigen. s: en estudi i experimentaci.
Conseqncies de la pluja cida:

En ecosistemes aqutics i terrestres: perjudica la reproducci i perpetutat de moltes
espcies, i fora la desaparici d'algunes
d'aquestes. Degrada boscos i paisatges i altera la composici i lestructura del sl.
En edificis i construccions humanes: provoca la corrosi de metalls i materials de construcci en obra civil, monuments i obres d'art
a l'aire lliure.
Efecte hivernacle. El dixid de carboni present
en l'atmosfera produeix una capa gasosa que
impedeix que els raigs infrarojos procedents de
la radiaci solar s'escapin a l'espai exterior. Aix
provoca un reescalfament de l'atmosfera i un
augment de la temperatura mitjana del planeta.
Conseqncies de l'efecte hivernacle:

Augment de la temperatura mitjana del planeta
(onades de calor); i de les sequeres en unes
zones i inundacions en altres.
31. Pluja cida. Precipitaci que cont partcules
Ms freqncia de formaci d'huracans i de

ciclons, i precipitacions en forma torrencial.
d'cid ntric i cid sulfric en suspensi. Es produeix com a conseqncia de l'acci de l'oxigen de l'aire i del vapor d'aigua sobre els xids
de sofre i nitrogen.
Progressiu desgel dels casquets polars, amb

la consegent pujada dels nivells d'aigua dels
oceans.
El dixid de sofre reacciona amb l'oxigen de l'aire i produeix trixid de sofre.
32. Les diferncies bsiques entre el confinament
2 SO2 O2
2 SO3
El trixid de sofre, en presncia de vapor d'aigua, forma cid sulfric, que es dissol en les gotes de pluja.
SO3 H2O
H2SO4
De manera similar, els xids de nitrogen reaccionen amb l'oxigen per produir xid de nitrogen
(V).
4 NO O2
2 NO2 O2
2 N2O5
2 N2O5
Aquesta substncia, en presncia de vapor d'aigua, forma cid ntric, que igualment queda dissolt en les gotes de pluja.
N2O5 H2O 2 HNO3
magntic i l'inercial sn:

En el primer s'escalfa el combustible fins a
arribar a milions de graus, i en el segon s'acceleren les partcules perqu xoquin entre
elles.
En el primer es necessiten grans bobines per
crear grans camps magntics, i en el segon
sha de disposar de ranures per les quals passi el feix de lser o els ions.
En el segon s'inverteix ms energia per accelerar que la que s'obt, encara que els ltims estudis estan millorant el sistema.
La fusi freda s el nom que sha donat a qualsevol reacci nuclear de fusi produda a temperatures molt inferiors a les necessries per produir reaccions termonuclears (milions de graus
31
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 32
SOLUCIONARI
Celsius). Es basa en produir la fusi de deuteri
en toms d'heli per obtenir grans quantitats d'energia. Es va descobrir en els anys vuitanta, per
va ser descartada al cap de poc temps per altres equips cientfics per considerar-la un frau.
En realitat, el que va passar va ser que el 1989,
desprs de cinc anys d'estudi, els qumics Stanley Pons i Martin Fleischmann, de la Universitat
de Utah (USA), van anunciar un experiment d'electrlisi que consistia en una reacci de fusi,
que produa ms energia que la consumida en
aproximar toms de deuteri d'aigua pesant de
gran puresa. Durant sis mesos, cientfics de tot
el mn van dur a terme el mateix experiment, sense obtenir els resultats anteriors, per la qual cosa
es va abandonar la idea i es va considerar un frau.
El maig de 2008 s'ha publicat un article on s'afirma que el cientfic japons Yoshiaki Arata, a
la Universitat d'Osaka, ha aconseguit la fusi freda utilitzant pressi per introduir gas deuteri en
un pila que contenia palladi (Pd) i xid de zirconi (ZrO2), provocant amb aix que els toms de
deuteri es fusionessin en toms d'heli i produssin durant el procs una quantitat considerable
de calor. El mtode mostrat per Arata s summament reproduble, al contrari de l'anterior, segons comenten alguns testimonis del fet.
Si aix fos veritat, noms amb un litre de combustible se satisfarien les necessitats energtiques de tot un edifici durant uns quants anys, o
d'una famlia durant tota la seva vida. A ms, l'energia de fusi freda no solament no contamina i s inesgotable (com la de fusi en calent),
sin que tamb s molt ms barata d'aconseguir. No obstant aix, haurem d'esperar encara
uns quants anys per veure els primers resultats, si s que els governs posen vertader inters
en la fusi freda i no predominen els particulars
interessos econmics d'empreses energtiques
i d'aquests mateixos governs en relaci amb els
actuals combustibles.
33. La resposta dependr dels avenos que tinguin

lloc al llarg del perode escolar en qu s'imparteixi la matria.
La pila o cllula de combustible s'utilitza en generadors elctrics, en la indstria petroqumica
i aeroespacial i en la propulsi de motors hbrids
32
(elctric i amb biocombustible) per a vehicles

d's particular.
34. La resposta dependr de la localitzaci del domicili de cada alumne o alumna.
35. Els riscos principals de l'extracci i del transport

de l'urani i el plutoni sn:
Possible fuita durant l'extracci o mala manipulaci en l'enriquiment del mineral en laboratoris.
Llargues distncies fins a arribar a destinaci que multipliquen la probabilitat que es produeixi un accident o una fuita.
Deficient qualitat de les carreteres per les quals
s transportat el mineral i dels camions, que
sn conduts per humans que poden cometre errors en la conducci.
Escassa resistncia dels bidons davant possibles caigudes i cops a la velocitat mitjana
de 80 km/h en un vehicle i en un xoc, sigui
del tipus que sigui.
Dificultat per apagar un incendi generat per
residus nuclears desprs d'un accident per
l'alta temperatura a qu es pot arribar i l'elevada inflamabilitat del producte.
Influncia nefasta sobre la poblaci humana
i animal, que afecta regions, pasos i fins i tot
continents.
Els riscos principals de l'extracci i del transport
del petroli sn:
Vessaments a l'exterior terrestre o mar creant taques o marees negres amb alta toxicitat i alteraci dels ecosistemes circumdants.
Influncia negativa sobre determinats sectors
econmics com la pesca i/o agricultura.
Risc potencialment negatiu per als treballadors de les empreses encarregades del maneig d'aquest producte i els habitants i animals prxims al vessament.
36. Laigua pesant o deuterada s aquella en la

molcula de la qual l'tom d'oxigen, en comp-
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 33
tes d'estar unit a dos toms d'hidrogen, com

passa amb l'aigua normal, ho est amb dos
toms de deuteri. La seva frmula qumica s:
D 2O. Hi ha altres varietats isotpiques: l'aigua semipesant i l'aigua tritiada o superpesant.
Reactor d'aigua en ebullici (BMK): moderat per grafit, amb urani enriquit, i refrigerat
per aigua en ebullici.
Sutilitza com a moderador per reduir la velocitat dels neutrons en les reaccions nuclears en
una central nuclear de fissi i convertir-los en
neutrons lents. Actualment, ha perdut part de
la seva importncia, en utilitzar-se tamb com
a moderadors l'aigua normal o el grafit. Tamb
es fa servir com a dissolvent per estudiar els processos en qu intervenen els toms d'hidrogen
en les reaccions qumiques.
38. Les alternatives a la importaci de ms del
Es pot obtenir per difusi electrnica, centrifugaci, mtodes biolgics o s de dissolvents orgnics (mtodes poc rendibles). Millor per destillaci fraccionada de l'aigua, destillaci de l'hidrogen,
electrlisi de l'aigua, intercanvi isotpic o altres
procediments mixtos molt poc utilitzats.
37. Les diferncies entre un reactor PWR i un altre de BWR sn:

Reactor d'aigua a pressi (PWR): empra aigua lleugera com a moderador i refrigerant; i
xid d'urani enriquit com a combustible. El refrigerant circula a tanta pressi que l'aigua no
arriba a ebullici, i extreu la calor del reactor,
que desprs porta a un intercanviador de calor, on es genera el vapor que alimenta la turbina.
Reactor d'aigua en ebullici (BWR): empra
elements similars a l'anterior, per ara el refrigerant, en treballar a menys pressi, arriba a
la temperatura d'ebullici en passar pel nucli
del reactor, i part del lquid es transforma en vapor. Aquest, una vegada separat del refrigerant
i redut el seu contingut d'humitat, es condueix
cap a la turbina sense que calgui fer servir el
generador de vapor.
A ms, hi ha altres tipus de reactors:
Reactor d'aigua pesant (HWR): empra aigua
pesant com a moderador.
Reactor de grafit-gas: empra grafit com a
moderador i dixid de carboni com a refrigerant.
90 % de fonts fssils a Espanya sn:

Establir l's de plaques solars fotovoltaiques
i collectors solars de forma obligatria en les
noves construccions i afavorir-ne a curt termini, mitjanant subvencions de l'administraci competent, la implantaci en construccions de 20 anys o menys (mesura duta a
terme ja per Alemanya i altres pasos nrdics
fa anys).
Desenvolupar de forma ms eficient el pla elic nacional per superar amb escreix fins i tot
potncies pioneres en aquesta energia com
Alemanya o Dinamarca.
Reconvertir les centrals trmiques convencionals en centres de cogeneraci, i optar per
la combusti neta i els cicles combinats integrats.
Utilitzar tecnologia punta de mxima seguretat en les centrals nuclears de fissi i invertir
en projectes de centrals de fusi com ja s'est
fent a Frana o Sussa.
Conscienciar la poblaci mitjanant poltiques
definides sobre la reducci de l's del vehicle particular, millorant la xarxa vehicular pblica, promovent l's de la bicicleta o del transport alternatiu no contaminant i l'accs a
aquests.
Realitzar un estudi denginyeria i viable dels
recursos de qu Espanya disposa per optimitzar al mxim de forma ponderada.
39. Lorigen del deuteri s l'aigua del mar sotmesa

a reaccions qumiques molt especfiques; el triti,
en canvi, es pot obtenir a partir del liti mitjanant
qumica nuclear, irradiant lentament aquest amb
neutrons; podria obtenir-se tamb del deuteri.
Els inconvenients del seu s sn prcticament nuls,
ja que no suposen cap efecte secundari per al medi
ambient ni els ssers vius; noms l'aigua tritiada
pot considerar-se radioactiva.
33
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
16:57
Pgina 34
SOLUCIONARI
40. Les unitats de mesura de les radiacions sn:
Becquerel: unitat de mesura d'activitat nuclear, correspon a l'activitat d'una quantitat
de nclid radioactiu per a la qual el nombre
de desintegraci del nucli de l'tom per segon s igual a 1.
Curie: unitat de mesura de la quantitat de radiaci alliberada en l'ambient.
Gray: unitat de mesura de la dosi absorbida
en una irradiaci per radiacions ionitzants (que
tenen l'energia necessria, en passar per la
matria, per extreure un electr d'un tom o
molcula; sn les alfa, beta i gamma). Equival a la dosi de radiaci absorbida pels ssers vius. 1 gray equival a 1 joule d'energia
absorbit per 1 kg de material.
Rem o sievert: unitat de mesura equivalent de
dosi de radiaci ionitzant. Un sievert s equivalent a 100 rem. Tamb es pot expressar en
aquestes unitats la dosi de radiaci absorbida
pels ssers vius (com millisievert). Els treballadors de la indstria nuclear estan exposats a
uns 4,5 millisieverts (aproximadament igual que
les tripulacions aries, sotmeses a una exposici addicional als raigs csmics).
El lmit mxim admissible depn del tipus de radiaci emesa, el llindar de radiaci absorbida, la
sensibilitat del teixit o de l'rgan receptor i el temps
d'exposici. Segons els ltims estudis, pot establir-se per regla general que:
Grays: una dosi superior a 40 Gy (grays) produeix una deterioraci severa en el sistema vascular hum, que desemboca en edema cerebral, trastorns neurolgics i coma profund.
L'individu mor en les 48 hores segents. Entre
10 i 40 Gy de radiaci, es produeix la prdua
de fluids i electrlits i l'individu mor en els 10
dies segents a conseqncia del desequilibri
osmtic, de la deterioraci de la medulla ssia i de la infecci terminal. Si s entre 1,5 i
10 Gy, es destrueix la medulla ssia, la qual
cosa provoca infecci i hemorrgia. La persona pot morir quatre o cinc setmanes desprs.
La meitat de les persones que han estat exposades a una radiaci de 3 a 3,25 Gy i no hagin rebut tractament, perden la medulla ssia.
Sieverts: una dosi mxima de 5 Sv (sieverts),
a partir de la qual pot causar la mort.
34
41. Al peu d'una central trmica o nuclear s'obtenen

voltatges de prop de 40-60 000 V i el procs d'augment per evitar l'efecte Joule consisteix a usar
transformadors de corrent.
Un transformador consta de dos solenoides o
enrotllaments connectats, que es coneixen com
a primari (pel qual entra el corrent a un determinat voltatge) i secundari (amb una tensi o un
voltatge elctric de sortida diferent del primari).
Poden ser elevadors o reductors de voltatge en
funci de la diferncia entre el nombre de voltes o espires dels solenoides del primari respecte del secundari.
Ats que en un transformador elctric no es produeixen prdues per efecte Joule ni altres formes
de dissipaci d'energia, aplicant les lleis d'Ohm i
de Faraday, s'obt que:
V1/V2 N1/N2
on:
V1 voltatge aplicat al primari

V2 voltatge resultant en el secundari
N1 nombre d'espires o voltes del primari
N2 nombre d'espires o voltes del secundari
Per tant:
Si N2 > N1, el voltatge augmenta

(transformador elevador).
Si N2 < N1, el voltatge disminueix
(transformador reductor).
42. La bomba atmica consisteix en una reacci nuclear en cadena no controlada. Segons el disseny
i els materials, pot ser de diversos tipus; els ms
coneguts sn:
Bomba de fissi nuclear: basa el seu funcionament en l'escissi d'un nucli pesant
en elements ms lleugers mitjanant el bombardeig de neutrons que, en impactar en
aquest material, provoquen una reacci nuclear en cadena. Perqu aix tingui lloc fa
falta emprar nuclis fissibles com l'urani-235
o el plutoni-239.
Bomba de fusi nuclear: es basa en l'obtenci de l'energia despresa en fusionar-se dos
nuclis atmics, en comptes de la fissi de nu-
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
16:57
Pgina 35
clis de deuteri i de triti, dos istops de l'hidrogen, per donar un nucli d'heli. La reacci en
cadena es propaga pels neutrons d'alta energia despresos en la reacci. Per iniciar aquesta reacci en cadena s necessari una gran
aportaci d'energia, per la qual cosa cont
un element anomenat iniciador o primari, que
s una bomba de fissi. Als elements que formen la part fusionable (deuteri, triti, etc.) selsconeix com a secundaris.
Bomba de fissi-fusi-fissi: es basa en el
principi que la reacci de fusi pot incrementar
alhora la fissi d'altres toms pesants recobrint
el dispositiu nuclear amb aquests. En primer
lloc, com en tota bomba d'hidrogen, hi ha una
reacci encebadora de fissi que indueix la
fusi de l'hidrogen. La novetat est en el fet que
una vegada iniciada la reacci de fusi, aquesta provoca la fissi d'una tercera capa de material que duna altra manera seria impossible
fissionar, per exemple, urani-238 o altres toms
menys pesants. Existeixen armes nuclears dissenyades amb aquest sistema.
Bomba de neutrons: tamb anomenada
bomba N, bomba de radiaci directa incrementada o bomba de radiaci forada, s
una arma nuclear derivada de la bomba
d'hidrogen que els Estats Units va comenar
a desplegar a final dels anys setanta. Normalment, el 50 % de l'energia alliberada
s'obt per fissi nuclear, i l'altre 50 %, per
fusi. S'aconsegueix reduir el percentatge
d'energia obtinguda per fusi a menys del
50 %, i fins i tot fins a prop del 5 %. S'obt una bomba que per a una determinada
magnitud d'ona expansiva i pols trmic produeix una proporci de radiacions ionitzants
(radioactivitat) fins a set vegades ms gran
que les d'una bomba d'hidrogen, fonamentalment raigs X i gamma d'alta penetraci.
En segon lloc, bona part d'aquesta radioactivitat dura molt menys (menys de 48 hores) que el que sesperaria d'una bomba de
fissi. Es produeix poca destrucci d'estructures i edificis, per molta afectaci i
mort dels ssers vius, fins i tot encara que
aquests es trobin dins de vehicles o installacions blindats o cuirassats. Per aix, s'ha
incls aquestes bombes tamb en la categoria d'armes tctiques.
Han estat utilitzades en projectes experimentals

i durant la Segona Guerra Mundial al Jap, a
les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d'agost
de 1945).
Les seves conseqncies com a projecte han
suposat des de la volatilitzaci d'illes (com alguns atols de les illes Marshall) el 1952, fins a la
producci de moviments ssmics en les plaques
ms profundes del mar (submarines), sense saber-se fins ara els efectes que poden tenir sobre
moviments ssmics dels continents. En les ciutats esmentades, milers de morts, destrucci
massiva de construccions i damnificats mutilats amb efectes crnics tota la vida. En tots els
casos, pluja radioactiva i incendis estesos.
43. Els mtodes gravimtrics utilitzats en la localitzaci de jaciments petrolfers obeeixen a l's
de la gravimetria. Aquest s un mtode genric
molt important per a la recerca de dipsits minerals. Aprofita les diferncies de la gravetat en
diferents sectors. La gravitaci s l'acceleraci
d'un objecte que est caient a la superfcie.
El valor de la gravetat (g) en la superfcie de la
Terra s de 9,8 m/s2. Mitjanant instruments especfics anomenats gravmetres es pot mesurar aquest valor en cada punt. Aquest pot patir
canvis d'uns punts a daltres, tot i que es tracta de desviacions molt petites. Aquestes variacions es deuen a la densitat dels materials del
subsl.
Si les roques de l'interior sn molt denses (per
exemple, minerals metllics), el valor de la gravetat ser ms gran de l'esperat. Contrriament, per
a materials poc densos, els valors de la gravetat
obtinguts seran ms petits. Per exemple, la presncia de bosses de petroli associades a domos salins (materials de poca densitat) origina valors de
gravetat baixos.
44. Lacetil com a combustible gass s'utilitzava antigament com a font d'illuminaci i calorfica. En l'actualitat, sempra en equips de tall
i soldadura oxiacetilnica (mescles d'acetil i
oxigen) de metalls i acer, que proporcionen temperatures de fins a 3 000 C. Tamb s'usa com
a producte de partida en la indstria qumica
35
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 36
SOLUCIONARI
per a la sntesi de dissolvents orgnics i alguns
polmers plstics.
45. La tecnologia criognica s'ocupa de la producci de temperatures molt baixes (inferiors a 238
graus Fahrenheit) i estudia la manera com es
comporten els materials quan estan exposats a
aquestes temperatures.
Entre les moltes aplicacions industrials importants destaca la producci a gran escala d'oxigen i de nitrogen a partir de l'aire i del transport
comercial de gas prop i but liquats.
Lobtenci de gas liquat com a combustible es
basa en la condensaci del gas but i del prop
a aquestes temperatures baixssimes en forma
de lquid, per poder emmagatzemar-los de forma ms segura, a pressions moderades, i ferlos compatibles amb la resistncia dels tancs i
dipsits que els allotgen.
En canvi, no s possible emmagatzemar aix a temperatures crtiques let i el met perqu no ho permeten les seves temperatures crtiques, que sn,
respectivament, 32 C i 82 C. Mantenir-los lquids
exigiria conservar-los a temperatures ms baixes
que aquestes i, en realitat, a valors prou inferiors
perqu la seva tensi de vapor no sigui elevada i
resulti compatible amb la baixa resistncia dels
grans tancs, amb allament trmic, destinats a contenir-los. Aquest problema de liquaci tamb el
presenta el gas natural.
46. A Espanya hi ha jaciments de carb actius (hulla i antracita) a Lle, Astries, Palncia, Crdova i Ciudad Real, i d'urani o de plutoni noms
com a planta de transformaci a Salamanca.
El 100 % del combustible nuclear emprat a
les centrals nuclears espanyoles procedeix dels
pasos amb ms reserves: Austrlia, Kazakhstan, el Canad i Sud-frica. A Europa noms hi
ha l'1,2 % de les reserves mundials, i Espanya
ocupa el segon lloc, per darrere de Frana. No
obstant aix, les reserves d'urani espanyoles no
sn rendibles en les condicions econmiques i
amb les tcniques actuals.
47. Existeixen alguns prototips de vehicles d'hidrogen com a vehicle hbrid, motor de combusti
interna i motor elctric. Els vehicles hbrids es
36
classifiquen en dos tipus: parallel, tant el motor

trmic com l'elctric poden fer girar les rodes; i
srie, el motor trmic genera electricitat i la tracci la proporciona noms el motor elctric. L'nic
residu que generen s vapor d'aigua.
Les seves expectatives de futur es deuen als
seus grans avantatges i al capital que algunes
importants marques comercials de vehicles estan comenant a invertir en aquests models.
Entre els avantatges destaquen: menys soroll
que un motor trmic, ms elasticitat que un motor convencional, resposta ms immediata, recuperaci d'energia en desceleracions, ms autonomia que un motor elctric simple, ms
suavitat i facilitat d's, recrrega ms rpida que
un motor elctric, millor funcionament en recorreguts curts, i consum molt inferior. A ms, en
recorreguts curts no fa falta encendre el motor
trmic, i s'evita que treballi en fred. La installaci elctrica s ms potent i verstil i resulta difcil que es quedi sense bateria per deixar alguna cosa encesa. La potncia elctrica extra tamb
serveix per fer servir, per exemple, l'aire condicionat amb el motor trmic aturat.
Pel que fa als inconvenients destaquen: ms pes
que un autombil convencional (s'ha de sumar
el motor elctric i les bateries), ms complexitat,
ms possibilitat d'avaries i ms car.
El primer vehicle amb motor hbrid que va aparixer en el mercat va ser el Prius de Toyota, en
els anys setanta. Actualment, aquesta companyia est treballant en 10 models que seran posats a la venda abans de 2010 (entre aquests,
el Lexus GS sedan i el Camry). A Europa, el Jap
i els Estats Units els autombils hbrids es veuen
sovint amb facilitat a les revistes i circulant pels
seus carrers. Per exemple, de Toyota, els models Prius, Highlander i Lexus RX400 H, o
d'Honda, el model Civic Ima o Insight. Altres marques com Audi, VW i Porsche estan en procs
de desenvolupament de tot terrenys hbrids, i
companyies nord-americanes com GM, Ford i
Chrysler estan valorant la creaci d'una lnia independent. En general, gaireb tots els grans
fabricants estan treballant en nous models que
inclouen motor d'hidrogen (BMW 745H, Nissan
X-Trail FCV, Opel Zafira Hydrogen 3, Mercedes
Classe B Fuel Cell, en sn alguns exemples).
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 37
48. L'oz s un gas incolor, invisible i d'olor agra-
Algunes analogies i diferncies sn:
dable format per una molcula que cont tres

toms d'oxigen (O3). El tercer tom t una gran
tendncia a separar-se de la molcula i a combinar-se amb altres elements qumics, als quals
oxida.
EXTRACCI EN TERRA
EXTRACCI EN MAR
Analogies
Qualitat del cru similar
A l'estratosfera (a 20 km), l'oz existeix en forma natural formant una capa que protegeix els
ssers vius de la radiaci ultraviolada, especialment a la regi UV-B, la ms perjudicial. En la
troposfera (entresol i a 10 km d'altura), existeix
en quantitats molt petites, per la seva concentraci augmenta com a contaminant secundari a partir d'altres contaminants (per reaccions
fotoqumiques) emesos pels motors trmics i
la indstria. Aix fa que, en ser un gas molt reactiu que es troba en altes concentracions a la
ciutat i les seves perifries, pugui tenir efectes
corrosius sobre els materials i, en elevades concentracions, efectes irritants sobre les mucoses dels ssers vius.
Processos d'extracci i tractaments similars

Diferncies
Installacions menys
ostentoses.
Autntics complexos
industrials.
Extracci ms segura.
Ms riscos en tot
el procs.
Menys personal.
Ms necessitat
de personal.
Durada ms llarga.
Conservaci inferiors.
Menys capital invertit.
Ms inversi.
50. Algunes mesures (com a mnim cinc) d's raona-
Els efectes sobre la salut depenen de la concentraci d'oz i de la durada de l'episodi, l'activitat
fsica realitzada i el grau ms gran o ms petit de
sensibilitat a aquest gas, molt variable en cada persona. A partir de 180 micrograms per metre cbic les persones asmtiques i les que tenen problemes respiratoris podrien veure augmentades
les seves malalties. Si se superen els 240 micrograms per metre cbic (nivell d'alerta a la poblaci), existeix risc per a la salut humana.
ble dels combustibles fssils podrien ser:

s racional del transport privat i dels electrodomstics que suposen despesa energtic
(illuminaci, calefacci, aire condicionat, etc.)
Reducci, reciclatge i reutilitzaci d'envasos i
productes domstics.
Utilitzaci de nous sistemes basats en energies netes (solar, elica, etc.).
Valoraci de productes comercials de marca
que noms suposen un encariment, i normalment ms contaminaci, ms que una aplicaci prctica.
49. Les plataformes petrolferes marines o petrolieres ms importants del mn (submergibles, semisubmergibles o d'elevaci automtica) estan ubicades a la costa est del Canad, Europa de l'Est,
lOrient Mitj, el Golf de Mxic, Amrica del Sud,
el mar Mediterrani, el mar del Nord, el Pacfic Sud,
sud d'sia i oest de l'frica.
Foment, defensa i conscienciaci del benestar propi i dels que m'envolten per aconseguir un medi ambient ms net i d'acord amb
la natura intrnseca que possem.
Avaluaci
1
10
11
12
13
14
37
TECNO cat 1-3.qxd
38
9/12/08
15:56
Pgina 38
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 39
Fonts denergia
renovables
1. En una central hidrulica les transformacions

energtiques tenen lloc segons el diagrama de
blocs que hi ha a continuaci.
Presa d'aigua
La turbina Francis s'utilitza en installacions

hidruliques amb salts d'altura entre els 20 i els
200 metres i cabals mitjans.
La turbina Kaplan s'utilitza en installacions
hidruliques amb salts entre 5 i 20 metres i grans
cabals.
Turbina Alternador
Transformador
3. Dades:
D 1 000 W/m2
S 225 m2
A la presa, l'aigua cau per gravetat amb energia emmagatzemada en forma denergia mecnica i cintica, en arribar a la turbina la mou i
es transforma en energia cintica de rotaci;
d'aqu i, mitjanant un eix solidari amb un generador, es transforma en energia elctrica
i s'alterna; finalment, en el transformador
sapuja el voltatge a alts valors (de prop de
400 000 V) amb la finalitat d'evitar l'efecte Joule durant el transport fins al centre de consum
final.
60 % 0,6
La potncia til s igual a la potncia terica multiplicada pel coeficient de rendiment:
Ptil Pterica D S
W
Ptil 225 m2 1 000 0,6
m2
135 000 W 135 kW
4. Dades:
2. Les diferncies essencials entre les turbines Pel-
D 1 000 W/ m2
ton, Francis i Kaplan sn:

Les Pelton sn turbines d'alta pressi, flux
transversal i d'acci, s a dir, aprofiten nicament la velocitat de l'aigua, la seva energia
cintica.
Les Francis sn turbines de mitjana pressi,
flux mixt i de reacci, s a dir, aprofiten tant
la velocitat de l'aigua com la pressi que li
resta al corrent en el moment del contacte.
Les Kaplan sn turbines de baixa pressi,
axials, de reacci, que poden variar l'angle
de les seves pales durant el seu funcionament.
La turbina Pelton s'utilitza en installacions
hidruliques amb salts d'altura superior a 200
metres, per amb cabals molt petits.
Ptil 75 kW 75 000 W
50 % 0,5
A partir de l'expressi Ptil D S , allem S
i nesbrinem el valor:
75 000 W
Ptil
S
150 m2
D 1 000 W/m2 0,5
5. Dades:
S 500 000 km2 5 1 011 m2

Insolaci 2 200 h/any
D 1 300 W/m2
Calculem primer la potncia rebuda:

P D S 1 300 W/m2 5 1011 m2
6,5 1014 W
UNITAT 3 I Fonts d'energia renovables
39
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 40
SOLUCIONARI
A partir d'aquesta dada, determinem l'energia
total rebuda al llarg de l'any:
A partir de l'expressi Ptil D S , allem S

nesbrinem el valor:
3 600 s
E P t 6,5 1014 W 2 200 h
1h
5,15 1021 J
3 500 W
Ptil
S 11,2 m2
D
1 250 W/m2 0,25
6. Dades per Catalunya:

S 32 000 km2 3,2 1010 m2
Insolaci 2 600 h/any
D 1 500 W/m2
Calculem primer la potncia rebuda:
P D S 1 500 W/m2 3,2 1010 m2
4,8 1013 W
A partir daquesta dada, determinem lenergia
total rebuda al llarg de lany:
3 600 s
E P t 4,8 1013 W 2 600 h
1h
20
4,5 10 J
7. Un conversor o inversor s un equip electrnic

que transforma el corrent elctric continu generat en un acumulador o una bateria en corrent
elctric altern. Consta de diverses parts: un
oscillador, un amplificador i un transformador o
elevador del voltatge.
El seu funcionament bsic consisteix a generar
els polsos o cicles en el corrent continu que procedeix del generador mitjanant l'oscillador, amplificar-los en l'amplificador i elevar el voltatge
daquest en el transformador per subministrar
a la xarxa general d'electricitat.
8. Dades:
E 525 kWh/mes
Aprofitament solar 5 h/dia
D 1 250 W/m2
25 % 0,25
Calculem la potncia til del panell:

E
525 kWh
Ptil 3,5 kW 3 500 W
t
5 30 dies
40
9. En una central de torre amb helistats l'energia elctrica s'obt de la manera segent: la
radiaci solar (energia calorfica del Sol) escalfa un fluid fins a una temperatura desitjada;
aquest passa per una caldera on intercanvia la
calor i produeix vapor a alta temperatura; el vapor acciona un grup turbina-alternador que
produeix l'electricitat buscada. Per la seva banda, el fluid, una vegada refredat i liquat en un
condensador, torna al collector per reiniciar
de nou el procs.
En una central fotovoltaica solar l'energia elctrica s'obt per transformaci directa de l'energia lluminosa del Sol en elctrica en una cllula
solar. Aquestes es connecten en srie o parallel
formant panells de grans dimensions. Al seu interior, la llum, en forma de feix de fotons, incideix sobre toms de silici monocristall i altres
materials semiconductors tractats de forma especial que es troben disposats en capes superposades, de manera que, atmicament, es crea
una petita fora electromotriu. Aquesta genera
un corrent elctric entre dos elctrodes que estan connectats a cada capa de la cllula, fabricada de material diferent.
10. En la tecnologia que aprofita el gradient trmic

dels oceans s'obt l'energia til de l'aprofitament de la conversi de la diferncia de temperatura de l'aigua de la superfcie amb la de l'aigua de les profunditats. Per a aix, nhi ha prou
amb una diferncia de 20 C, i les millors zones
sn les tropicals, on aquesta diferncia s de 20
a 24 C.
Hi ha dos tipus de sistemes: de cicle obert i de
cicle tancat. El cicle obert utilitza l'aigua del mar
que s'evapora, mou les turbines i es liqua per
tornar al mar; el segon utilitza fluids de baix punt
d'ebullici (amonac, fre), que amb la calor superficial sn evaporats, mouen les turbines i de
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 41
nou amb l'aigua freda profunda sn refredats,

desprs daix comena de nou el cicle.
Tenint en compte el rendiment de l'equip, calculem l'energia que ha de rebre el panell:
La seva viabilitat d'aprofitament en el futur depn

principalment de la inversi econmica que realitzin els governs en RDI (recerca, desenvolupament i innovaci) per perfeccionar el sistema, i una altra vegada, del comproms poltic
per les energies alternatives complementries.
1 920 Wh
Etil
Erebuda 24 000 Wh

0,08
11. Dades:
t3h
S 20 m2
D 1 200 W/ m2
45 % 0,45
Calculem, en primer lloc, la potncia de la installaci:

W
Ptil D S 1 200 20 m2 0,45
m2
10 800 W
A partir d'aquesta dada, determinem l'energia
irradiada al llarg de 3 hores:
E Ptil t 10 800 W 3 h 32 400 Wh
Si considerem un valor mitj de la densitat de radiaci de 1 000 W/m2, podem calcular la superfcie del panell:
P
2 666,7 W
S 2,7 m2
D
1 000 W/m2
14. Energia solar

Avantatges: nulla contaminaci, escassa dependncia de factors meteorolgics i escs o
nul manteniment dels equips.
v 40 km/h 11,11 m/s

daire 1,293 kg/m3
Energia hidrulica
P
1
1
d v3 1,293 kg/m3 (11,1m/s)3
S
2
2
886,6 W/m2
Un vent que aconsegueixi aquesta velocitat s
efica per moure un aerogenerador, ja que supera el llindar de 41,376 W/m2 de densitat de
potncia.
13. Dades:
24 000 Wh
Erebuda
P 2 666,7 W
t
9h
Inconvenients: mida excessiva de les installacions, baix rendiment dels equips, prdues trmiques durant el recorregut i elevat cost de les
cllules i els panells fotovoltaics.
32,4 kWh
12. Dades:
Com que el panell est en funcionament durant

9 h, calculem la potncia que ha de desenvolupar:
Potncia total: P 8 60 W
t 4 hores diries
Insolaci 9 9 hores diries
8 % 0,08
Calculem l'energia consumida diriament:

Etil P t 8 60 W 4 h 1 920 Wh
Avantatges: disponibilitat, s un recurs inesgotable si se segueix renovant en el cicle natural;

no contamina l'atmosfera ni amb gasos hivernacle ni amb pluja cida; produeix treball a la temperatura ambient i no requereix utilitzar sistemes
de refrigeraci o calderes, que consumeixen energia i, moltes vegades, contaminen, per la qual
cosa tamb s ms rendible; pot utilitzar-se per
emmagatzemar aigua temporal per a conreus i
necessitats hdriques de poblacions; afavoreix
les activitats d'oci i en regular el cabal de l'aigua evita inundacions.
Inconvenients: suposen un obstacle per a determinades espcies com el salm, l'aigua acaba ms contaminada del que s normal perqu
est embassada i en no fluir no facilita la renovaci de sediments en la part baixa del riu.
41
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 42
SOLUCIONARI
Energia elica
Avantatges: raonable coeficient d'aprofitament,
nulla contaminaci ambiental i equipaments poc
sofisticats.
Inconvenients: dependncia de la fora del vent
i contaminaci paisatgstica i sonora.
Energia geotrmica
Energia mareomotriu
La seva principal repercussi sobre el medi ambient s la seva alta persistncia, s a dir, no es
degraden fcilment i poden durar molts anys en el
medi ambient i viatjar a grans distncies. Sn partcules minscules, que es dipositen eventualment
sobre el sl (per adsorci) i la vegetaci a causa
de la seva insolubilitat a l'aigua, i entren en contacte amb els ssers vius de l'entorn.
Avantatges: aprofitament de fenmens naturals cclics i regulars (marees).
Les seves principals repercussions sobre la salut pblica sn totes negatives:
Inconvenients: installacions extraordinriament

cares, problemes tcnics amb les turbines i alteraci paisatgstica de la costa.
Alta toxicitat fisiolgica en dosis molt petites.
Avantatges: nulla contaminaci.

Inconvenients: installacions molt cares, alteracions
del subsl, corrosi de les installacions i limitacions d'ubicaci en funci de la temperatura interna de la Terra.
Energia onamotriu
Avantatges: aprofitament del potencial energtic
de les onades i nulla contaminaci.
Inconvenients: installacions molt sofisticades i problemes de conversi de fenmens aleatoris (onades) en fenmens sistemtics (energia elctrica
contnua).
Energia hidrotrmica
Avantatges: aprofitament de la diferncia de temperatura al mar i nulla contaminaci.
Alta bioacumulabilitat en els teixits adiposos

dels organismes i biopotenciabilitat, s a dir,
augmenten la seva concentraci progressivament al llarg de les cadenes alimentries.
Alt risc de malalties cancergenes, mutacions i
altres efectes crnics en els organismes per la
ingesti d'aliments contaminats (carn, peix i
productes lactis), d'aigua, o d'aire inspirat en
llocs prxims a les fonts d'emissi atmosfrica. s molt perills per als treballadors de les
indstries que produeixen compostos clorats.
16. Dades:
E 100 kWh
Inconvenients: escassa diferncia de temperatura

entre les capes marines, necessitat de fer servir energia per al bombament i corrosi de les installacions.
PChulla 7 000 kcal/kg
Biomassa
Preu closca 20 /t
Avantatges: senzillesa de maneig, escassa contaminaci i aprofitament dels residus.
60 % 0,6
Inconvenients: problemes d'emmagatzematge dels

residus abans del seu tractament i classificaci, i
escs rendiment energtic.
15. Les dioxines i els furans no sn produts comercialment, ni se'ls coneix cap utilitat o aplicaci; no
42
obstant aix, es formen de manera espontnia en

un gran nombre de processos industrials com a
subproducte de compostos clorats (PVC, plaguicides i dissolvents organoclorats), i durant processos de combusti de compostos que tenen
carboni i clor en la seva molcula, com passa a
les incineradores de residus perillosos (hospitals,
forns de ciment i altres) i domstics o durant incendis accidentals de productes clorats.
Preu hulla 0,12 /kg

PCclosca 4 800 kcal/kg
Expressem l'energia en kcal:

3 600 kJ
0,24 kcal
100 kWh 86 400 kcal
1 kWh
1 kJ
A partir de l'expressi E m PC , calculem
la massa d'hulla necessria, tenint en compte el
rendiment del cremador:
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 43
E
86 400 kcal
mhulla
PC
7 000 kcal/kg 0,6
D 20 m R 10 m
v 15 m/s
daire 1,293 kg/ m3
18. Dades:
20,57 kg
0,35
El cost econmic del carb ser:
Calculem la densitat de potncia del vent:
C mhulla P 20,57 kg 0,12 /kg 2,47
P
1
1
d v 3 1,293 kg/m3 (15 m/s)3
S
2
2
Repetim el procs amb la closca d'ametlla i nobtenim la massa i el cost:

E
86 400 kcal
mclosca
PC
4 800 kcal/kg 0,6
30 kg
2 182 W/m2
30 kg 0,03 t
S R 2 3,1416 (10 m)2 314,16 m2
Determinem la superfcie interceptada per l'hlix en girar i la potncia terica aprofitada:
C mclosca P 0,03 t 20 /kg 0,6
P
W
Pterica S 2 182 314,16 m2
S
m2
Conv triar la closca d'ametlla com a combustible, ja que, tot i que sen necessita una quantitat ms gran, el seu cost econmic s ms
petit.
17. Dades:
685 497 W
La potncia til s'obt multiplicant la potncia
terica pel rendiment de la installaci:
R8m
Ptil Pterica 685 497 W 0,35
v 45 km/h 12,5 m/s
240 kW
1 0,4
2 75 % 0,75
Calculem la densitat de potncia del vent:
19.
Alternador
Intercanviador
de calor
P
1
d v3
S
2
1
1,293 kg/m3 (12,5 m/s)3 1 263 W/ m2
2
S
3,1416 (8
m)2
201,06
Torre de
refrigeraci
Cicle
de fre
Bomba
d'injecci
Determinem la superfcie interceptada per l'hlix en girar i la potncia terica aprofitada:

R2
Turbina
Bomba
aspirant
Aigua freda
m2
P
W
Pterica S 1263 201,06 m2
S
m2
25 3939 W
Bomba
aspirant
Xarxa de calefacci
Bomba
La potncia til s'obt multiplicant la potncia

terica pel coeficient d'aprofitament i pel rendiment del grup.
Ptil Pterica 1 2
253 939 W 0,4 0,75 76,18 kW
Bomba Condensador
Bomba
d'injecci
Capa impermeable
Aigua
calenta
Aigua
freda
Terrenys permeables
Roques cristallines
Font de calor
43
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 44
SOLUCIONARI
Elements comuns: dispositiu d'injecci d'aigua freda, dispositiu d'extracci d'aigua calenta i intercanviador de calor.
Jaciments de baixa energia: l'aigua calenta
s'utilitza directament o b cedeix la seva calor al fluid que circular per les conduccions de
calefacci.
Jaciments d'alta energia: l'aigua calenta cedeix calor a un lquid anomenat fre, que acciona els grups turbina-alternador perqu
aquests generin electricitat.
estalviaria energia til (recuperaci energtica)

i evitaria contaminar el medi amb substncies
residuals procedents de processos fisicoqumics.
Afavorir el reciclatge (control d'abocaments) i
la reutilitzaci amb una presentaci diferent
(adobs), i evitar la incineraci de deixalles amb
la consegent emissi de productes txics a
l'atmosfera.
Utilitzar el compost per millorar les propietats
fsiques, qumiques i biolgiques de la terra i,
en definitiva, la fertilitat d'aquesta.
20. El compostatge s una tcnica o un procs de

tractament de residus orgnic mitjanant reciclatge que consisteix en el procs biolgic de
fermentaci, en condicions aerbiques, mitjanant el qual els microorganismes actuen sobre la matria rpidament biodegradable (restes
de collita, excrements d'animals i residus urbans),
permetent obtenir una barreja estable i equilibrada de nutrients anomenada compost, un adob
molt utilitzat en l'agricultura.
21. La resposta dependr de la informaci obtin-
Els sistemes de compostatge poden ser:

oberts a l'aire o tancats en un reactor o digestor. El procs es divideix en quatre etapes
en funci de la temperatura:
guda per cada alumne/a a les pgines web que

s'indiquen i del tipus de central que proposi el
professor/a.
Mesoltic: la temperatura s'eleva i es produeixen cids orgnics que fan baixar el pH.
22. Els aerogeneradors noms treballen a intervals
Termfil: sarriba a una temperatura d'entre 40

i 60 C a qu els microorganismes termfils actuen transformant els compostos i afavorint un
medi alcal.
De refredament: la temperatura descendeix
per sota de 40 C i els microorganismes mesfils tamb reinicien la seva activitat; el pH del
medi descendeix lleugerament.
De maduraci: s un perode que requereix
mesos a temperatura ambient, durant els quals
es produeixen reaccions secundries de condensaci i polimeritzaci de l'humus.
Les seves finalitats sn les segents:
Reduir el volum d'escombraries que es genera en lmbit domstic i agropecuari.
Obtenir un compost fertilitzant de manera racional, econmica i segura que eviti que sigui
fabricat de forma qumica artificialment. Aix
44
estrets de velocitat del vent perqu es compleix

la llei de Betz: En els generadors noms es
pot convertir menys de 16/27 (aproximadament
el 59 %) de l'energia cintica del vent en mecnica, s a dir, el vent s alentit en passar pel rotor
fins a 2/3 de la seva velocitat inicial.
Perqu un aerogenerador es posi en marxa necessita d'un valor mnim del vent per vncer les
friccions i comenar a produir treball til.
Tot i que l'energia del vent s una funci cbica
de la seva velocitat, la corba de potncia, en un
generador, s'inicia a una velocitat del vent d'uns
5 m/s (l'energia cintica es transforma en mecnica fins que aconsegueixi la potncia nominal),
arriba al seu mxim a uns 15 m/s, i s'estabilitza
o descendeix lleugerament fins a arribar als
25 m/s (velocitat de tallament), quan l'aerogenerador s desconnectat en no poder suportar velocitats superiors. Si continua operant a velocitats ms grans, la potncia que dna no ser
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 45
diferent de la nominal i corre el risc d'avariar-se

fins que quedi inutilitzat totalment.
23. Lenergia minihidrulica prov d'una installaci en qu la presa, si nhi ha, no ha de sobrepassar els 15 metres d'altura i la potncia, no ha
de superar els 10 MW.
Les comunitats que ms potncia tenen installada
en aquestes petites centrals sn Castella i Lle,
amb 232 MW en total, i Catalunya i Andalusia, molt
similar. No obstant aix, si es relacionen amb la
poblaci o amb la superfcie, Navarra i la Rioja se
situen al capdavant. La Comunitat Valenciana s
de les que tenen menys potncia installada; sumant totes les minicentrals que t, arriba a una
xifra de 44,7 MW.
24. Els acords i les pautes principals sn:

Protocol de Kyoto: es troba dins del marc de
la Convenci Marc de les Nacions Unides sobre
el Canvi Climtic (CMNUCC), subscrita el 1992
en all que es va conixer com la Cimera de la
Terra de Rio de Janeiro. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005, noms desprs que
55 nacions que sumen el 55 % de les emissions
de gasos d'efecte hivernacle ho haguessin ratificat. En l'actualitat, 166 pasos ho han ratificat.
L'objectiu s aconseguir reduir en un 5,2 % les
emissions de gasos d'efecte hivernacle globals
sobre els nivells de 1990 per al perode 20082012. Aquest s l'nic mecanisme internacional
per comenar a fer front al canvi climtic i minimitzar-ne els impactes. Marca objectius legalment obligatoris perqu els pasos industrialitzats redueixin les emissions dels sis gasos
d'efecte hivernacle d'origen hum: dixid de carboni (CO2), met (CH4) i xid nitrs (N2O), a ms
de tres gasos industrials fluorats: hidrofluorocarbonats (HFC), perfluorocarbonats (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6).
Finalment, i d'acord amb les ltimes negociacions, el Canad, el Jap i Nova Zelanda van
decidir ratificar aquest acord internacional. Els
Estats Units va firmar l'acord de forma simblica el 1998, per el va rebutjar posteriorment,
el 2001, per reduir el creixement de la seva
economia estatal, i fins ara es nega a ratificar-
lo, aix com Austrlia. Desprs de la ratificaci

per part de Rssia el setembre de 2004, el Protocol de Kyoto es converteix en una llei internacional.
A ms, es van incloure en aquest acord mecanismes suplementaris per al Comer d'Emissions (possibilitat de comprar excedents de
CO2 a altres pasos que nhagin redut les emissions), un Mecanisme per a un Desenvolupament Net (projectes en pasos en desenvolupament per part de pasos industrialitzats), La
Implementaci Conjunta (posada en prctica
conjunta entre pasos industrialitzats) i els Embornals (dependncia dels boscos i la vegetaci per absorbir CO2).
La Uni Europea t fixada una reducci del 8 %,
si b es va realitzar un repartiment entre els seus
pasos membre, de forma que Espanya podia
augmentar en un 15 % les seves emissions, partint com a base de les seves emissions el 1990.
Espanya no va prendre mesures per complir el
Protocol fins el 2004, per la qual cosa actualment est en una situaci difcil, i probablement
haur de comprar drets d'emissi a altres pasos que han aconseguit reduir les seves emissions ms del que es va marcar.
Acord de Bali: el 2008 es va aprovar un full de
ruta per 190 pasos sobre les negociacions per
adoptar un nou tractat que reemplaci el de Kyoto en una trobada a Copenhaguen el desembre
de 2009 (anomenada Kyoto 2). Es va arribar a
tres grans acords:
Els pasos ms poderosos (Estats Units, Xina i
ndia) han reconegut la greu amenaa que comporta el canvi climtic; tamb la urgncia que reclama la resposta: i es comprometen a reduir l'emissi de gasos hivernacle.
Transferncies tecnolgiques: llanar un procs
comprensible, efectiu i sostingut de cooperaci
per reduir les emissions a mitj i llarg termini ms
enll de 2012, que ha de ser adoptat el 2009.
Aquesta acci ha de contenir el principi de responsabilitats comunes per diferenciades, d'acord
amb les capacitats socials i econmiques de cada
pas, tant desenvolupats com no desenvolupats.
Les empreses japoneses o canadenques donaran suport a la Xina, i les nord-americanes o alemanyes, a lndia.
45
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 46
SOLUCIONARI
Fons de compensaci mundial: crear un fons
econmic per ajudar a adaptar els pasos menys
desenvolupats, evitant la desforestaci i degradaci dels seus boscos.
Els informes cientfics proposen reduir les emissions carbniques del 25 al 40 % d'aqu a 2020.
25. El sobreompliment i el sobrebuidatge produeixen una diferncia d'altura ms gran entre l'aigua del mar a tots dos costats del dic.
D'aquesta manera, es provoca una acumulaci
d'energia potencial ms gran que posteriorment
pot ser convertida en energia elctrica.
26. Una cllula fotoelctrica, tamb anomenada

cllula, fotocllula o cllula fotovoltaica, s
un dispositiu electrnic que permet transformar
l'energia lluminosa (fotons) en energia elctrica
(electrons) mitjanant l'efecte fotoelctric.
Les parts principals d'una cllula fotovoltaica
sn:
electrons. Aix origina una crrega desigual a tots

dos costats de la uni que dna lloc a un camp
amb un potencial de contacte que polaritza la
zona d'uni i impedeix que prossegueixi la difusi. Per aconseguir que els electrons segueixin
circulant, podem connectar una pila amb la polaritat adequada, de manera que anulli aquest
camp a la zona d'uni, i tamb illuminar la uni
amb fotons. Quan els fotons de la llum topen amb
el semiconductor i desapareixen (es transformen),
produeixen dues partcules: un electr i un positr. El camp elctric de la junta condueix l'electr a la part n i el forat a la p, de manera que
aquesta zona es despolaritza i pot prosseguir la
circulaci d'electrons, sempre que mantinguem
illuminada la uni i units els extrems a un circuit
extern.
Els nous materials amb qu es treballa sn: silici amorf, micro i policristall, telluri de cadmi, selenurs de coure i indi, arsenur de galli, cllules
de tercera generaci basades en polmers, nanocristalls i materials fotoelectroqumics; la fabricaci de cllules fotovoltaiques multicapes, i
la tecnologia de concentraci per diferents sistemes. Amb aquests, es pot obtenir fins a un 30 %
de rendiment en alguns casos, la qual cosa dobla el proporcionat pel silici monocristall.
27. Segons el Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010, lobjectiu s aconseguir
una potncia elica a Catalunya de 1300 MW
per a lany 2010.
Silici P
Silici pur
Silici N
El seu funcionament es basa en: la llum est formada per partcules, els fotons, que transporten
energia. Quan un fot amb suficient energia colpeja la cllula, s absorbit per dos materials semiconductors p i n i allibera un electr. Aquest,
una vegada lliure, deixa darrere dell una crrega positiva anomenada forat.
En posar en contacte els dos semiconductors p
i n, en la uni p-n els electrons lliures de la zona
n es difonen cap a la zona p en qu hi ha menys
46
Aquesta xifra sha calculat tenint en compte

diferents factors, com ara la disponibilitat tecnolgica, els recursos econmics disponibles
i limpacte social i mediambiental de les installacion eliques.
Daltra banda, est aprovat el nou Pla Elic Catal, que preveu la installaci de 25 parcs elics amb una potencia de 1500 MW
Lobjectiu s perfectament assolible ja que sintegra en el projecte europeu EPU (Economic
Potential Use of Renewable Energies) que situa el potencial assolible en 3049 MW, un cop
descomptat el potencial dels parcs naturals i
de les zones despecial protecci per a les aus
(ZEPA).
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 47
28. La resposta dependr de la localitat on es trobi el

centre escolar i l'existncia o no de centrals de residus slids urbans en aquesta.
29. Les briquetes obtingudes exclusivament a partir

de biomassa s'utilitzen com a combustible net per
als fogars tenen un alt poder calorfic, no produeixen fums i suposen un cost ms baix. La seva fabricaci t lloc mitjanant un procs de diverses
etapes:
Preparaci de les matries primeres amb mlta i tamisatge daquestes. S'utilitza serradures, pinyols d'oliva i altres restes orgnics que
se sotmeten a una estabilitzaci o assecat per
limitar la seva humitat a un valor inferior al 5 %.
Posteriorment, es molen i tamisen per obtenir
fraccions entre 0-5 mm.
Co-pirolitzat. S'utilitza una barreja en quantitats adequades dels materials anteriors per
aconseguir un material pirolitzat en pes de 2550 parts de pirolitzat de carb i 50-75 parts
de pirolitzat de biomassa. Per a aix, s'utilitza
un reactor amb temperatures de prop de 500650 C. S'aconsegueix una notable disminuci
dels voltils d'entre el 60-85 %, una disminuci en el contingut de sofre del 20-35 % i un
augment en la potncia calorfica dels carbonitzats del 20-35 %.
Mesclat dels pirolitzats amb lligand i additiu.
Quan s'utilitzen cids hmics com a lligands,
les proporcions en pes oscillen entre el 4-7 %
sobre la massa pirolitzada i el 10-20 % si sempren melasses; tots dos lligands s'apliquen en
dissolucions aquoses. L'additiu per a la retenci de sofre que s'utilitza s l'hidrxid clcic o
calcria. Els materials esmentats, i en les proporcions adequades, es barregen ntimament
fins a aconseguir una massa homognia, ben
lligada i de certa plasticitat que constituir l'alimentaci al motlle de la premsa hidrulica.
Premsatge. Les briquetes tenen forma cilndrica, d'uns 100 mm de dimetre exterior, una
longitud d'entre 15-20 mm i d'1,5 a 2,5 g de
pes.
Curaci. Afavoreix l'augment de la resistncia
mecnica i a l'aigua combinant temperatura,
humitat i presncia d'oxigen.
La pirlisi s un procs termoqumic que es

basa en la utilitzaci de la calor com a font
de transformaci de la biomassa seca, en
particular, la procedent dels residus de palla i de fusta.
Lobtenci de gas de gasogen per pirlisi
a partir de la biomassa consisteix en la descomposici del material biolgic per l'acci
de la calor (entre 275 i 450 C) (combusti
incompleta) en absncia d'oxigen. La natura i composici dels productes finals (gasos
que contenen hidrogen, xids de carboni i
hidrocarburs, lquids hidrocarbonats i slids
carbonosos) depenen de les propietats del
residu tractat, de la pressi i temperatura
d'operaci i dels temps de permanncia dels
residus en el forn. En general, el gas obtingut s un gas pobre, mescla de monxid i
dixid de carboni, d'hidrogen i d'hidrocarburs lleugers anomenat gas de gasogen, de
poc poder calorfic, amb aplicacions en accionament de vehicles i producci d'electricitat.
30. Un informe de la Uni Europea revela que desprs del descens experimentat el 2006, les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2007 han
augmentat a Europa (1,1 %), sobretot a Espanya (entre 1 i 3 %), que incompleix el Protocol de
Kyoto (no podia superar en ms del 15 % les emissions de 1990 i les ha augmentat en un 50 %).
Com a referncia, s'estima que:
Per cada kWh d'energia elctrica generat en
una central termoelctrica, s'emeten a l'atmosfera 715 g de CO2, la qual cosa significa
que quan es genera GWh, s'emeten a l'atmosfera 715 tones de gasos d'efecte hivernacle. Un kWh s el que consumeix un focus
de 100 W en 10 hores.
Un kWh d'electricitat requereix 1/3 L de petroli
per ser generat. Cremar 1 L de petroli implica
emetre prop d'1 kg de CO2. Per tant, l's d'un
focus de 100 W durant 10 h emet fins a 3 kg
de CO2.
Per cada 3 L de gasolina que es cremen s'emet prop d'1 kg de CO2. Un litre de gasolina
ens arriba per, de mitjana, recrrer 10 km. Si
recorrem 50 km diaris estem emetent prop
47
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 48
SOLUCIONARI
de 15 kg de CO2 per dia (a ms d'altres contaminants).
a complir amb els objectius marcats anteriorment per a la UE.
Si es compleix el Pla de Foment d'Energies Renovables (PER) d'Espanya per al perode de

2005-2010 es deixaran d'emetre a l'atmosfera
5,7 milions de tones de CO2. En tota la Uni Europea, considerant els nivells actuals i el compliment dels protocols i els Llibres Blanc i Verd, podrien deixar-se d'emetre fins a tres vegades la
xifra indicada.
Les repercussions econmiques i socials de

l's massiu d'aquests combustibles en relaci
amb les necessitats alimentries de la poblaci
mundial (principalment a lAmrica llatina, l'frica i sud-est asitic, etc.) sn:
31. Dades:
PCfusta 5 000 kcal/kg

m 2 t 2 000 kg
55 % 0,55
Apliquem l'expressi: E m PC
kcal
E m PC 2 000 kg 5 000
kg
10 000 000 kcal
Expressem l'energia en kWh:
1 kJ
1 kWh
10 000 000 kcal
0,24 kcal
3 600 kJ
11 574 kWh
Apliquem el factor rendiment i obtenim l'energia elctrica aprofitable:
Creaci d'enormes plantacions per subministrar

la quantitat de biocombustible necessari.
Desplaament o migracions de les poblacions
pobres de les seves terres, prdua daquestes i
destrucci de les seves maneres de vida.
Increment de la desforestaci massiva dels boscos.
Augment del risc d'explotaci de treballadors i
prdua de drets laborals.
Reducci de l'accs d'aquestes poblacions a
aliments i augment del preu dels aliments en tot
el planeta.
Per evitar-ho, s'est comenant a exigir en alguns pasos de la UE la certificaci obligatria
que aquests combustibles procedeixin de conreus que donen suport a la sustentabilitat. Per
sembla un problema difcil de resoldre.
Eelctrica 11 574 kWh 0,55 6 366 kWh
33. El Pla de Foment d'Energies Renovables

32. La Uni Europea t un nou pla energtic que
promou fortament l's de biocombustibles per
al transport i la producci d'electricitat. Aquest
pla implica un tall obligatori de la nafta i el disel amb biocombustible del 10 %, o encara
ms, 12,5 % per al 2020 (complint amb aquesta mesura l'objectiu obligatori de 20 % d'energies renovables per aquest any). Aix significar que a curt termini existir una demanda
massiva de biocombustibles a Europa. Els biocombustibles que s'estan utilitzant ja a la Uni
Europea procedeixen de monoconreus extensius com la canya de sucre, la soja i l'oli de palma importats de pasos en vies de desenvolupament.
Espanya t un grau d'implicaci amb competncies de les diferents comunitats autnomes i d'acord amb projectes europeus enfocats
48
(PER) d'Espanya es va aprovar al desembre

de 1999, en sintonia amb la UE, que recull les
estratgies rellevants necessries perqu el
creixement de cada una de les rees d'energies renovables pugui cobrir, en el seu conjunt,
com a mnim el 12 % del consum d'energia
primria l'any 2010; corresponent al PER d'Espanya per al perode 2005-2010 de 21 de juliol de 2005.
Aquest objectiu planteja dos reptes:
Doblar la producci a partir de les energies
renovables, en trobar-nos en un context de
creixement de demanda energtica.
Incorporar noves formes d'utilitzaci i d'obtenci de recursos, per arribar a la important contribuci que se li assigna, ja que fins ara el gros
del 95 % de l'energia renovable s d'origen
hidrulic, elic o procedeix de la biomassa.
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 49
A la Uni Europea existeix un pla d'acci comunitari sobre fonts d'energies renovables, presentats en dos documents, a manera de declaraci
d'intencions, per impulsar el desenvolupament
comercial de les energies renovables i la seva introducci en l'estil de vida dels ciutadans europeus comunitaris. Aquests documents s'han imposat en lmbit, nacional, regional i local; sn
els segents:
Llibre Verd sobre la Seguretat de Provement
Energtic: presentat el novembre de 1996 i
basat en una estratgia europea per a una
energia sostenible, competitiva i segura. Planteja tres objectius prioritaris: assegurar el provement energtic, incrementar la competitivitat de la indstria europea i aconseguir un
s de l'energia compatible amb un desenvolupament sostenible. Estableix sis mbits
d'actuaci en mercat, poltica i tecnologia
energtica.
Llibre Blanc de les Energies Renovables: s
el resultat dels debats suscitats pel llibre anterior; pretn traar una estratgia i un pla
d'acci perqu els estats membre dupliquin
l's d'aquestes fonts d'energia fins a arribar al consum interior brut mnim de la UE
del 12 % el 2010. Centra les seves prioritats a aconseguir una explotaci ms gran
del potencial disponible, una millor contribuci a la reducci del CO2, una reducci
de la dependncia energtica, el desenvolupament de la indstria nacional i la creaci docupaci. Entre les mesures proposades hi ha: l'accs no discriminatori al mercat
de l'electricitat; mesures fiscals i financeres;
noves iniciatives al camp de la bioenergia
per al transport, la producci de calor i d'electricitat; mesures especfiques per augmentar la quota de mercat dels biocarburants, el foment del biogs i dels mercats
de la biomassa slida; el foment de les fonts
d'energia renovables (com l'energia solar)
en el sector de la construcci; i el foment
de les energies renovables en les poltiques,
els programes i el pressupost comunitaris.
En lmbit internacional s'han realitzat diverses
reunions mundials sobre energies renovables com
la segona i ltima que va tenir lloc el novembre
de 2007 a Bonn. El tema central tracta la qes-
ti del subministrament d'energia sostenible i els

recursos mundials. Experts internacionals en cincies, economia i poltica estudien com aconseguir que les energies renovables cobreixin totes
les necessitats energtiques mundials amb el suport de la corresponent poltica energtica i quins
instruments sn necessaris per a aix.
A aix, cal sumar els acords internacionals sobre canvi climtic ja exposats en activitats anteriors; Kyoto i Bali.
34. En un termini de 20-30 anys, considerant l'ltima crisi energtica que estem presenciant, la
falta de reserves de petroli i gas natural a qu
ens estem enfrontant, el consum a gran escala que est comenant a produir-se als pasos de l'Est i sobretot asitics (especialment
la Xina) i el grau de tecnologia assolit, es pot
afirmar que ens veurem abocats a un canvi
drstic en la nostra manera de viure. Canvi que
haur de rebre el suport econmic i poltic perqu socialment la poblaci mundial pugui adaptar-se a les noves tecnologies alternatives, les
quals, si b no seran totalment netes i coexistiran amb les ja conegudes (cada vegada amb
menys pes), s que seran molt menys contaminants i ms viables i respectuoses amb el
medi on tots vivim.
35. Altres alternatives netes d'obtenci d'energia

poden ser:
Motors d'aire comprimit: en vehicles i maquinria industrial.
Processos termoqumics i biolgics: fins ara
noms tenen lloc a petita escala en projectes
de recerca.
36. El creixement constant en qu es basa el nostre model econmic es fa inviable en el context d'escassetat energtica que s'acosta. L'economia mundial es basa en el concepte de
creixement infinit que requereix d'un 3 % d'increment anual. Aquest creixement implica que
en tot just un quart de segle, les necessitats
energtiques s'hauran duplicat i aix successivament. Tamb s'ha de tenir en compte que el
75 % de la poblaci mundial consumeix el 25 %
49
TECNO cat 1-3.qxd
9/12/08
15:56
Pgina 50
SOLUCIONARI
de l'energia, i el 25 % dels pasos rics consumeixen el 75 % restant, per la qual cosa si
aquests ltims volguessin unir-se al carro del
consum energtic, llavors les necessitats energtiques es multiplicarien entre 4 i 9 vegades.
l'actual sistema o un de diferent suposar prdues econmiques, socials i potser ms grans.

La millor soluci a la nova crisi energtica que
el mn est enfrontant seria l'abandonament total i progressiu de les energies fssil i nuclear per
a l'any 2050 sense possibilitat de prolongar
aquest termini i sense que aix suposs una
reducci notable de la qualitat de vida dels humans. Aix podria aconseguir-se amb una intensa voluntat poltica i conscienciaci del consumidor que afavorissin la reducci en un 60 % de
l's de l'energia (estalvi energtic), mitjanant:
Per tant, shan de produir canvis en els hbits

de vida de les societats desenvolupades i guiar
en aquest sentit les societats que estan comenant a nixer. Les posicions davant la nova
crisi energtica segons els experts indiquen
diverses tendncies:
Els qui pensen que el mercat podr regular
una possible escassetat de petroli i gas i
que quan augmenti el preu del petroli s'explotaran noves fonts energtiques. Per intenten emmagatzemar tantes reserves de
petroli com puguin per a ells mateixos.
Els qui pensen que l'escassetat energtica
s fictcia i s una qesti purament poltica. Que mitjanant energies renovables es
pot produir molta ms energia de la que obtenim del gas i del petroli actualment.
Un augment de l'eficincia energtica.

Canvis estructurals de models econmis i productius.
Un canvi d'hbits de vida de la poblaci.
La producci del restant 30 % amb energies
renovables.
37. Les ajudes oficials poder ser dmbit local o autonmic. Per tal desbrinar la informaci, cal que
els alumnes accedeixin a la pgina web de la Generalitat, www.gencat.cat i cerquin la informaci
adient segons la seva localitat dorigen.
Els qui creuen que els combustibles fssils

no es podran substituir amb fonts renovables
i les conseqncies fins a l'estabilitzaci de
Avaluaci
50
10
11
12
13
14
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 51
Consum
i estalvi energtic
1. Dades:
Comptador: 4 m3/h
PCSgas metanat 5 000 kcal/ m3
Multipliquem totes dues quantitats i obtenim la

potncia en kcal/h:
kcal
m3
P 5 000 4 20 000 kcal/h
h
m3
Apliquem els factors de conversi adequats i expressem la potncia en kW:
kcal
1 kJ
1h
20 000
h
0,24 kcal
3 600 s
Per a la tarifa 3.3:

1 kWh
0,034872 /kWh 10 600 kcal/m3
864 kcal
0,428 /m3
1 kWh
0,032195/kWh 10 600 kcal/m3
864 kcal
0,395 /m3
Terme fix: 5,72 /mes

Terme variable: 0,044290 /kWh
t 10 min 600 s
P 17,4 kW
80 % 0,8
Calculem l'energia consumida tenint en compte el rendiment de la installaci:

E P t 17,4 kW 600 s 0,8 8 352 kJ
0,24 kcal
8 352 kJ 2 004,5 kcal
1 kJ
3. Dades:
1 kWh
0,044290 /kWh 10 600 kcal/m3
864 kcal
0,543 /m3
4. Dades:
23,15 kW
2. Dades:
Tarifa 3.1: 0,051929 /kWh

Tarifa 3.2: 0,044290 /kWh
Tarifa 3.3: 0,034872 /kWh
Tarifa 3.4: 0,032195 /kWh
Consum 286 m3
t 2 mesos
Lloguer comptador 6 m3/h
1,1 /mes
IVA 16 %
Calculem la quota bimensual corresponent al terme fix:
5,72 /mes 2 mesos 11,44
Calculem el cost del gas consumit tenin en compte que 1 m3 11,809 kWh:
286 m3 11,809 kWh/m3 3 377,37 kWh
3 377,37 kWh 0,044290 /kWh 149,58
Calculem el cost del lloguer del comptador:
1,1 /mes 2 mesos 2,2
PCS 10 600 kcal/m3
Sumem les tres quantitats i determinem la base

imposable:
1 kWh 864 kcal
11,44 149,58 2,2 163,22

1 kWh
0,051929 /kWh 10 600 kcal/m3
864 kcal
0,637 /m3
Apliquem l'IVA i obtenim la quantitat total que

s'ha de pagar:
163,22 (1 0,16) 189,33
UNITAT 4 I Consum i estalvi energtic
51
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 52
SOLUCIONARI
5. Dades:
Cost comercialitzaci: 0,65 /kg
8. Dades:
Bombona but: 12,5 kg
kcal
ce 1
kg C
Bombona prop: 35 kg
Multipliquem el cost de comercialitzaci per la
massa de gas que cont cada bombona:
to 25 C
But:
P 2,5 kW
0,65 /kg 12,5 kg 8,13
60 %
Prop:
Massa de bombona but 12,5 kg
0,65 /kg 35 kg 22,75
Preu bombona 14,10
6. Dades:
m 12,5 kg
Utilitzem els factors de conversi adequats:
14,10
1 kg
1 000 kcal

12,5 kg
11 100 kcal
1 trmia
0,10 /trmia
7. Dades:
Aportaci 75 kcal/h m2
S 45 m2
t 16 h
85 %
Preu 0,044290 /kWh
1 kWh 864 kcal
Frmules:
Etil P/S S t
Etil

Esub
Etil 75 kcal/h m2 45 m2 16 h
54 000 kcal
54 000 kcal
Esub 63 529,41 kcal
0,85
1 kWh
63 529,41 kcal 0,044290 /kWh
864 kcal
3,26
teb 100 C
PCS 11 100 kcal/kg
PCS 11 100 kcal/kg

Preu bombona 14,10
52
Massa d'aigua 5 kg
Frmules:
Etil m ce T
Etil

Esub
E
P
t
Calculem l'energia consumida per portar l'aigua
fins a l'ebullici:
kcal
Etil 5 kg 1 (100 25) C 375 kcal
kg C
Tenint en compte el rendiment del cremador, l'energia subministrada pel gas ser:
375 kcal
Esub 625 kcal
0,6
Expressem l'energia en kJ i calculem el temps
per subministrar-la:
1 kJ
625 kcal 2 604,17 kJ
0,24 kcal
2 604,17 kJ
t 1 042 s 17 min 22 s
2,5 kW
Calculem la massa de but necessria per obtenir aquesta energia, tenint en compte el seu
poder calorfic:
1 kg
625 kcal 0,056 kg
11 100 kcal
El cost del but s'obt a partir del contingut de
la bombona i del seu preu:
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 53
1 bombona
14,10
0,056 kg 0,063
12,5 kg
1 bombona
13. Dades:
Consum total 1 200 kWh

Consum dirn 800 kWh
Consum nocturn 400 kWh
t 2 mesos
9. Dades:
P 5,5 kW 5 500 W
Tarifa 2.0.2 0,089868 /kWh
V 220 V
Tarifa 2.0 N:
A partir de l'expressi de la potncia, determinem el valor de la intensitat:

P
5 500 W
P V I I 25 A
V
220 V
10. Dades:
I 45 A
V 220 V
A partir de l'expressi de la potncia, en determinem el valor:

P V I 220 V 45 A 9 900 W 9,9 kW
dia 0,094297 /kWh

nit 0,042761 /kWh
Com que la potncia i l'energia sn diferents per
a cada tipus de tarifa:
El cost en la tarifa general 2.0.2:
Per a la potncia:
1,581887 /kW mes 2 mesos
3,163774 /kW
Per a l'energia:
1 200 kWh 0,089868 /kWh 107,85
11. Un habitatge amb un grau d'electrificaci bsica admet una demanda de potncia entre 5 750
i 9 200 W. Com que cap dels aparells indicats
supera aquesta potncia, es dedueix que tots
es poden installar en aquest habitatge, per no
podran funcionar simultniament.
Les possibles combinacions serien:
El cost en la tarifa 2.0 N:

Per a la potncia:
1,589889 /kWmes 2 mesos
3,179778 /kW
Per a l'energia:
Rentadora, escalfador i forn:
[800 kWh 0,094297 /kWh]
2 700 W 1 500 W 2 500 W 6 700 W
[400 kWh 0,042761 /kWh]
Rentadora, aire condicionat i escalfador:
75,4376 17,1044 92,55
2 700 W 3 000 W 1 500 W 7 200 W

Rentadora, aire condicionat i forn:
Per tant, per a una potncia molt similar en totes dues tarifes, la ms rendible bviament s
sempre la tarifa nocturna.
2 700 W 3 000 W 2 500 W 8 200 W

Aire condicionat, escalfador i forn:
3 000 W 1 500 W 2 500 W 7 000 W
12. Dades:
P 2 800 W 2,8 kW
14. Dades:
Consum: 7,5 L/100 km

dgasolina 0,78 kg/L
PCSgasolina 11 350 kcal/kg
t 45 min 0,75 h
Calculem, primer, l'energia consumida en kcal:
Tarifa 2.0.2 0,089868 /kWh
7,5 L
kg
kcal
0,78 11 350
100 km
L
kg
Calculem l'energia consumida i el seu cost:

2,8 kW 0,75 h 0,089868 /kWh 0,19
664 kcal/km
53
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 54
SOLUCIONARI
Determinem el valor de l'energia en kJ utilitzant
el factor de conversi:
Lloguer del comptador:
Kcal
4,18 kJ
664 2 775 kJ/km
km
1 kcal
Base imposable (sense IVA):
15. Dades:
0,54 /mes 2 mesos 1,08
(10,44 44,93 2,84 1,08) 59,29
t 9 mesos x 3 hores diries
Apliquem l'IVA (16 %) i obtenim l'import total del

rebut:
P1 60 W
59,29 (1 0,16) 68,78
P2 25 W
Tarifa 2.0.2 0,089868 /kWh
Frmules:
17. Dades:
EPt
P 1 500 W
t3h
Tarifa 2.0.2 0,089868 /kWh
Calculem les hores que est encs el llum de sobretaula:
Tarifa 2.0 N:
nit 0,042761 /kWh
9 mesos 30 dies/mes 3 hores 810 h
Frmules:
Calculem l'energia consumida en cada cas:
Calculem l'energia consumida:
E1 60 W 810 h 48 600 Wh 48,6 kWh
E 1 500 W 3 h 4 500 Wh 4,5 kWh
E2 25 W 810 h 20 250 Wh 20,25 kWh
El cost en la tarifa general 2.0.2:
El cost s'obt aplicant la tarifa elctrica:
Per a l'energia:
4,5 kWh 0,089868 /kWh 0,40
48,6 kWh 0,089868 /kWh 4,37

20,25 kWh 0,089868 /kWh 1,82
El cost s, lgicament, menys de la meitat amb
l's de lmpades de baix consum.
EPt
El cost en la tarifa 2.0 N:

Per a l'energia:
4,5 kWh 0,042761 /kWh 0,19
Un altre cop, la tarifa nocturna ofereix un cost
ms econmic.
16. Dades:
P 3,3 kW
t 2 mesos
Consum 500 kWh

Tarifa 2.0.2
0,089868 /kWh
Lloguer comptador 0,54 /mes
Calculem tots els termes que apareixen a la factura de consum elctric:
Potncia:
3,3 kW 1,581887 /kWmes 2 mesos
10,44
Cost de l'energia elctrica consumida:
500 kWh 0,089868 /kWh 44,93
Impost sobre l'electricitat:
4,864 % 1,05114 [10,44 44,93 ]
2,84
54
18. Magnetotrmics: la seva missi s detectar

curtcircuits i sobrecrregues a la xarxa, i obrir
el circuit automticament en cas que es produeixin.
Diferencial: la seva funci s detectar fuites o
derivacions de corrent des de la xarxa a algun
lloc ali a la installaci i tallar el subministrament
d'energia en cas que es produeixin.
19. Dades:
Consum 100 m3/bimestre

PCS 10 600 kcal/m3
Com que el consum anual de gas ser de 600 m3,

en kWh ser:
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 55
1 kWh
600 m3/any 10 600 kcal/m3
864 kcal
7 361,11 kWh/any
Com que el consum anual s superior a
5 000 kWh, sescau aplicar-li la tarifa 3.2.
20. Dades:
0,0878x 0,0602x 50,95

50,95
x 1 846
0,0276
A partir de 1 846 kWh/any, resulta ms rendible
el consum de gas natural, tarifa 3.2.
PCS 11 100 kcal/kg

Massa de bombona but 12,5 kg
Preu bombona 14,10
Determinem, en primer lloc, el cost unitari del

gas but, en /kWh:
14,10
1 bombona
1 kg

1 bombona
12,5 kg
11 100 kcal
864 kcal
0,0878 /kWh
1 kWh
Aquest cost s superior al del gas natural en
qualsevol de les tarifes per a s domstic (3.1,
3.2, 3.3 i 3.4). Suposarem que el consum ha
de ser inferior a 5 000 kWh/any (tarifa 3.1) per
realitzar els clculs:
21. Algunes tcniques d'estalvi energtic en l'mbit domstic sn:

Utilitzar lmpades de baix consum.
Utilitzar el transport pblic o alternatiu no contaminant (bicicleta o similar) si s possible per
a trajectes curts.
Allar correctament els recintes per optimitzar
el rendiment dels aparells d'aire.
Consumir l'aigua que sigui noms estrictament necessria, controlant les aixetes i possibles avaries per petites que siguin.
Installar plaques fotovoltaiques solars que
puguin substituir els sistemes tradicionals per
obtenir aigua o aire calent.
Terme fix:
2,56 /mes 12 mesos/1 any 30,72 /any
Reutilitzar alguns envasos i reciclar en els contenidors especials els que no tinguin possibilitat de segon s.
Consum (terme d'energia):

0,051929 /kWh
Algunes tcniques d'estalvi energtic en l'mbit industrial sn:
Lloguer comptador per 6 m3/h:

1,10 /mes 12 mesos/1 any 13,20 /any
Emprar sensors sensibles i equips d'eficincia

per evitar prdues per molt petites que siguin.
Anomenem x al consum anual en kWh el cost del

qual s el mateix per a tots dos combustibles.
En el cas del but, multipliquem pel seu preu unitari en /kWh: 0,0878x
En el cas del gas natural, s'ha de tenir en compte el terme fix, el terme d'energia, el lloguer del
comptador i l'IVA. L'expressi resultant ser:
(30,72 0,051929x 13,20) (1 0,16)
Igualem totes dues expressions i resolem l'equaci que resulta:
0,0878x (30,72 0,051929x 13,20) 1,16
0,0878x (43,92 0,051929x) 1,16
Aplicar el tractament de residus de la regla de

les tres R (reducci, reciclatge i reutilitzaci)
en tot el procs, des de la compra de materials a provedors fins a la recollida final del
producte ja utilitzat pel consumidor.
Implantar sistemes d'ltima innovaci tecnolgica, automatitzats, en installacions
electrniques, mecniques o de qualsevol
mena de maquinria que optimitzin al mxim els rendiments.
Afavorir la producci i venda de vehicles propulsats amb energies menys contaminants,
no procedents de derivats del petroli.
0,0878x 50,95 0,0602x

55
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 56
SOLUCIONARI
Promoure i incentivar el consumidor, mitjanant
la publicitat, sobre ls de prototips que respectin tant com puguin el medi ambient.
b) Prop a granel:
Formar i orientar el personal operari de les

empreses mitjanant cursos que els informin sobre els grans avantatges econmics,
socials i mediambientals per a l'empresa i, en
general, per a tots, d'utilitzar tcniques d'estalvi energtic en el sector professional de
cada empresa.
Terme variable:
0,918981 /kg
Terme fix:
1,286166 /mes
Com que el PCS del prop s el mateix que

el del but:
Consum:
45,15 kg/mes 0,918981 /kg 41,49 /mes
1,10 /mes
Base:
(1,286166 41,49 1,10) /mes
43,88 /mes
Total IVA 43,88 /mes (1 0,16)
50,90 /mes
22. La resposta dependr de les factures que facin servir cada alumne o alumna.
De tota manera, ser adient comprovar les dades seguint el mateix procs que l'utilitzat en
l'exercici 4.
Per al cas de la factura de consum elctric, es
comprovar seguint el mateix procs que l'utilitzat en l'activitat anterior, nmero 16.
23. La resposta dependr de les caracterstiques del

quadre general de distribuci de l'habitatge de
cada alumne/a.
24. Dades:
Consum 580 kWh/mes
a) But envasat:
1 kg
864 kcal
580 kWh/mes
11 100 kcal 1 kWh
45,15 kg/mes
Consum:
56
c) Gas natural:
Tarifa 3.2: 5,72 /mes
Consum:
1 m3
864 kcal
580 kWh/mes
10 600 kcal
1 kWh
47,28 m3/mes
47,28 (m3/mes) 0,543 /m3 25,67 /mes
1,10 /mes
Base:
(5,72 25,67 1,10) /mes 32,49 /mes
Total IVA:
(32,49 /mes) (1 0,16) 37,69 /mes
25. Dades:
V 100 L
PCScoc 7 000 kcal/kg
50 % 0,5
t0 15 C
tf 75 C
daigua 1 kg/L
ce 1 cal/gC 1 kcal/kgC
1 bombona
14,10
45,15 kg/mes
12,5 kg
1 bombona
Determinem la massa d'aigua continguda a la

caldera:
50,93 /mes
m V d 100 L 1 kg/L 100 kg
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 57
Calculem l'energia consumida per escalfar l'aigua des de 15 C fins a 75 C:
Tarifa 2.0.2 0,089868 /kWh

Factura bimestral
Econs m ce t
Terme de potncia:
kcal
100 kg 1 60 C 6 000 kcal
kg C
5,5 kW 1,581887 (/kW mes) 2 mesos

17,40
Tenint en compte el rendiment del sistema, l'energia subministrada pel coc ser:
6 000 kcal
Econs
Esub 12 000 kcal

0,5
Calculem la massa de coc capa de subministrar aquesta energia, tenint en compte el seu poder calorfic:
1 kg
12 000 kcal 1,71 kg
7 000 kcal
Cost energia elctrica consumida:

875 kWh 0,089868 /kWh 78,63
Impost electricitat:
4,864 % [1,05114 (17,40 78,63) ]
4,91
Cost de lloguer del comptador:
2 mesos 0,54 /mes 1,08
Base imposable:
(17,40 78,63 4,91 1,08) 102, 02
IVA: 102,02 0,16 16,32
Total a pagar: (102,02 16,32) 118,34
26. Dades:
P1 8,3 kw
P2 27,9 kw
84 %
C entre 3 i 16 L/min
a) Per comprovar l'exactitud de les equivalncies de potncia, noms cal aplicar els factors de conversi adequats:
kJ
0,24 kcal
60 s
8,3 kW 8,3
s
1 kJ
1 min
Tarifa 3.1 0,637 /m3
28. Dades:
a) Climatitzaci amb gas but:

Tenint en compte el rendiment del sistema,
l'energia subministrada ha de ser:
Esub
Econs
5 250 kcal
0,7
7 500 kcal
119,52 kcal/min
El cost del gas but necessari per obtenir

aquesta energia ser:
kJ
0,24 kcal
60 s
27,9 kW 27,9
s
1 kJ
1 min
401,76 kcal/min
7 500 kcal
b) Multipliquem el cabal pel consum:

L 120 kJ
0,24 kcal
172,8 kcal/min
6
min
L
1 kJ
c) Tarifa 3.2 0,044290 /kw
0,24 kcal
1 kWh
20 L 120 kJ/L
1 kJ
864 kcal
0,66 kWh
0,66 kWh 0,044290 /kWh 0,029
27. Dades:
Consum 875 kWh

Potncia 5,5 kW
1 kg
11 100 kcal
1 bombona
12,5 kg
9,18
0,50
1 bombona
b) Climatitzaci amb gas natural:
Tenint en compte el rendiment del sistema,
5 250 kcal
Econs
Esub 6 562,5 kcal
0,8
El cost del gas natural necessari per obtenir
aquesta energia ser, segons tarifa D1:
6 562,5 kcal
0,31
1 m3
10 600 kcal
0,496
m3
57
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 58
SOLUCIONARI
Noms canviar el clcul per a la nova tarifa
3.1: 0,637 /m3
6 562,5 kcal 1 m3/10 600 kcal 0,637 /m3
0,394
29. Dades:
Econsumida 5 250 kcal

0,85
Tarifa 2.0.1 0,089168 /kWh
Esubministrada
Econsumida

250 kca
1 kWh
7,15 kWh
0,85
864 kcal
Cost consum elctric:
7,15 kWh 0,089168 /kWh 0,64
30. Dades:

1,10 /mes 2 mesos 2,2
Base imposable:
(11,44 56,86 2,2) 70,5
IVA: 70,5 0,16 11,28
Total a pagar:
(70,5 11,28) 81,78
31. Dades:
mcigrons 1 kg
ce cigrons 0,6 cal/gC
0,6 kcal/kg C
Vaigua 2 L
ce aigua 1 cal/gC
1 kcal/kgC
Consum 4 bombones x 12,5 kg
daigua 1 kg/L
PCSbut 11 100 kcal/kg
t0 20 C teb 100 C
t 80 C
PCSgas natural 10 600 kcal/m3

Preu bombona 14,10
t 10 min 600 s
Tarifa 3.2 5,72 /mes
0,55
a) 4 bombones 12 mesos
12,5 kg/bombona 600 kg
Consum mitj a l'any:
600 kg 11 100 kcal/kg 1 kWh/864 kcal
7 708,33 kWh
Com que el consum supera els 5 000 kWh/ any
i no supera els 50 000 kWh/any, s'aplica la tarifa 3.2.
b) Calculem el consum mensual:
7 708,33 kWh/any/12 mesos
642,4 kWh/mes
Volum de gas natural:
864 kcal
1 m3
642,4 kWh/mes
10 600 kcal
1 kWh
52,36 m3
c) Cost de but cada dos mesos:
8 bombones 14,10 /bombona 112,8
Cost de gas natural per a una tarifa 3.2:
Terme fix:
5,72 /mes 2 mesos 11,44
58
Cost de gas consumit:

2 52,36 m3 0,543 /m3 1,014
56,86
Determinem la massa d'aigua continguda en el

recipient:
m V d 2 L 1 kg/L 2 kg
Calculem l'energia consumida per portar a ebullici l'aigua i els cigrons:
Econs (m ce t) aigua (m ce t) cigrons
kcal
kcal
2 kg 1 80 C 1 kg 0,6
kg C
kg C
80 C 160 kcal 48 kcal 208 kcal
Tenint en compte el rendiment de transferncia
de calor, l'energia subministrada pel gas natural, expressada en kJ, ser:
208 kcal
4,18 kJ
Econs

Esub

0,55
1 kcal
1 580,8 kJ
A partir de l'expressi E P t, calculem la potncia del cremador:
E
1 580,8 kJ
P 2,63 kW
t
600 s
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
32. Dades:
16:08
Pgina 59
4,18 kJ
3 529,4 kcal 14 753 kJ
1 kcal
14 753 000 J
S 20 m2
Aportaci:
60 kcal/hm2 4 hores
A partir de l'expressi E P t, calculem el temps

necessari per subministrar aquesta energia, tenint en compte la potncia de l'acumulador:
90 % 0,9
Tarifa 2.0.1 0,089168 /kWh
L'energia consumida per climatitzar el local s:
E
14 753 000 J
t 9 835 s 2 h 44 min
P
1 500 W
kcal
Econs 60 20 m2 4 h 4 800 kcal
m2
Tenint en compte el rendiment del sistema, l'energia subministrada, expressada en kWh, ha
de ser:
34. Alguns aparells o processos amb sistemes d'estalvi d'energia i el percentatge d'estalvi s:
Frigorfic baix consum: 4580 %
4 800 kcal
Econs
Esub 5 333,3 kcal

0,9
Calefacci allada: 5090 %
1 kWh
5 333,3 kcal 6,17 kWh
864 kcal
Paper reciclat: 50 %
Bomba de calor: 50 %
Reciclar l'acer: 85 %
Cost consum elctric:
Reciclar l'alumini: 90 %
6,17 kWh 0,089168 /kWh 0,55
33. Dades:
Tubs fluorescents: 75 %
S 15 m2
Lmpades de baix consum: 90 %
Aportaci: 50 kcal/hm2 4 h
Cotxe de baix consum: 1625%
P 1 500 W
Conduir a 90 km/h: 25 %
0,85
El principi de funcionament en qu es basa l'estalvi, en el cas dels dispositius o aparells, s

l's d'elements d'alta eficincia energtica i, en
el cas dels processos, la reutilitzaci i el reciclatge de materials.
L'energia consumida per a la climatitzaci del local s:

kcal
Econs 50 15 m2 4 h 3 000 kcal
m2
Colloqui i altres possibles alternatives: resposta lliure que dependr del grup d'alumnes i professor/a.
Tenint en compte el rendiment de l'acumulador,

l'energia subministrada, expressada en J, ha de
ser:
3 000 kcal
Econs
Esub 3 529,4 kcal
h
0,85
Avaluaci
10
11
12
13
59
TECNO cat 4-5.qxd
60
28/11/08
16:08
Pgina 60
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 61
Estructura
dels materials
1. La capacitat de reacci d'un element est determinada per lestructura de la capa d'electrons ms externa.
Si aquesta capa est completa, l'element no
presenta tendncia a cedir, capturar ni compartir electrons. s el cas dels gasos nobles:
heli, arg, ne, xen i cript.
Si a la capa exterior li falta algun electr per
completar-se, l'element presenta una elevada afinitat electrnica, s a dir, t tendncia
a capturar els electrons que li falten per convertir-se en i negatiu (ani), i adquirir d'aquesta manera la configuraci de gas noble.
s el cas dels no metalls: fluor, clor, brom,
iode, oxigen, sofre, nitrogen, fsfor
Si la capa exterior posseeix molt pocs electrons, lafinitat electrnica de l'element s molt
baixa, s a dir, tendeix a cedir els electrons
per convertir-se en i positiu (cati), d'estructura electrnica estable. s el cas dels metalls: liti, sodi, potassi, magnesi, calci, alumini, titani, crom, ferro, nquel, coure, zinc, plom,
estany, mercuri
2. Les substncies metlliques presenten enlla

metllic. Aquest enlla es caracteritza per l'existncia d'un nvol electrnic al voltant dels ions
metllics. Els electrons que formen aquest nvol es troben en lanomenada banda de conducci i poden traslladar-se d'uns ions cap a uns
altres, la qual cosa facilita la conducci del corrent elctric.
Els compostos inics estan formats per un reticle cristall constitut per ions positius i negatius. Quan aquests compostos es dissolen en
aigua, els ions poden desplaar-se pel si de la
dissoluci, la qual cosa tamb facilita la conducci del corrent elctric.
Contrriament, els compostos covalents estan formats per molcules definides entre les
quals, de vegades, existeixen algunes forces intermoleculars de carcter electrosttic. Per aix
resulten, en general, males conductores de l'electricitat, ja que el flux d'electrons no troba suport material per desplaar-se.
3. Lestat cristall es caracteritza per l'existncia

d'una ordenaci regular dels toms, els ions o
les molcules components d'una substncia segons unes formes geomtriques determinades.
En aquest estat, les partcules se situen ocupant
els nusos o els punts singulars d'una xarxa espacial geomtrica anomenada cristall, que es repeteix de forma elemental en les tres direccions
de l'espai.
Els slids que presenten estructura cristallina
sn anistrops, s a dir, les seves propietats
mecniques (duresa, fragilitat, resistncia a la
tracci) depenen de l'orientaci a l'espai que
es consideri.
En estat amorf, contrriament, les partcules
components del slid s'agrupen a l'atzar sense
que hi hagi relaci ni distncia definida entre elles.
Els slids amorfs solen ser istrops, s a dir, presenten les mateixes propietats en qualsevol direcci de l'espai que es consideri.
Els tractaments trmics poden canviar les caracterstiques estructurals d'un slid i, en conseqncia, modificar tamb les seves propietats
mecniques.
Aix, un refredament lent afavoreix l'aparici d'estructures cristallines, mentre que un refredament
rpid afavoreix la formaci de slids amorfs.
4. Distingim entre propietats fsiques, qumiques i

mecniques.
Les propietats fsiques ms importants sn:
extensi, impenetrabilitat i comportament del
material per l'acci de la calor, lelectricitat, el
magnetisme o la llum.
UNITAT 5 I Estructura dels materials
61
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 62
SOLUCIONARI
Les propietats qumiques ms significatives
sn loxidaci, la corrosi i la capacitat de reacci davant diversos agents.
Per a les vlvules, el cilindre i el pist: acers

inoxidables (durs, tenaos i amb bona resistncia als agents corrosius).
Les propietats mecniques sn: cohesi, duresa, elasticitat, plasticitat, malleabilitat, ductilitat, tenacitat, fragilitat, fatiga i resilincia.
Per a la corretja de distribuci: neopr (resistent a la tracci i elstic).
En fabricar els components d'un autombil

shaur de tenir en compte les propietats segents:
Per als pneumtics: resistncia trmica, impermeabilitat, inrcia qumica davant els agents
atmosfrics i elasticitat.
Per al bloc motor: baix coeficient de dilataci, tenacitat i resistncia a la fatiga.
Per a les barres de torsi: elasticitat i resistncia a la fatiga.
Per als vidres: inrcia qumica davant els
agents atmosfrics, duresa i transparncia.
Per al cigonyal i les bieles: baix coeficient de
dilataci, tenacitat i resistncia a la fatiga.
Per a les vlvules, el cilindre i el pist: baix
coeficient de dilataci, resistncia a la corrosi i duresa.
Per a la corretja de distribuci: elasticitat, resistncia trmica i resistncia a la fatiga.
Per a la carrosseria: plasticitat, resistncia a
la corrosi, duresa i resilincia.
5. D'acord amb les propietats anteriors, els materials ms adequats serien:
Per a la carrosseria: xapa d'acer o d'alumini

(plstiques i resistents a la corrosi si han estat prviament tractades).
6. a) Un tros de fusta de pi sesberla amb facilitat:

cohesi escassa.
b) No es pot clavar un clau damunt una pea
d'acer: duresa elevada.
c) En deixar de pressionar una molla, aquesta
recupera la seva forma inicial: elasticitat elevada.
d) Una barra de plom de petit dimetre pot doblegar-se fcilment amb les mans: plasticitat
elevada.
e) Sobtenen fils de wolframi de molt petit calibre: ductilitat elevada.
f) El lingot que surt de lalt forn pot ser ests en
lmines: malleabilitat elevada.
g) El ferro dol admet b els processos de forja
en calent: tenacitat escassa.
h) El vidre de finestra es trenca si es colpeja amb
un objecte contundent: fragilitat elevada.
i) Si dobleguem repetidament un filferro pel mateix lloc, acaba trencant-se: fatiga.
Per als pneumtics: cautx vulcanitzat (qumicament inert i molt elstic).
7. El vidre de finestra s una barreja en diferents

Per al bloc motor: fosa o aliatges d'alumini
(tenaos i resistents a la fatiga).
Per a les barres de torsi: acer per a molles
de baix aliatge (suporta b els esforos de
torsi).
Per als vidres: vidre laminat (dur, transparent
i qumicament inert).
Per al cigonyal i les bieles: acer al crom-nquel de baix aliatge (dur, tena i fcilment mecanitzable).
62
proporcions de slice, calcria i altres components. No presenta una estructura cristallina definida, sin que s amorf. Per aix, s incorrecte anomenar-lo cristall.
8. L'estructura microcristallina dels materials vitrocermics els confereix una elevada resistncia mecnica, una elevada temperatura de fusi i una dilataci trmica molt baixa. Per aquest
motiu, estan especialment indicats per fabricar
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 63
components sotmesos a xocs trmics bruscos,

ja que la seva escassa dilataci fa poc probable que es trenquin.
9. Els materials cermics ms utilitzats en la fabricaci de nuclis de bobina d'electroimants i

d'imants permanents sn les ferrites (xids de
ferro, a les quals s'afegeix nquel, cobalt o magnesi, que s'obtenen per sinteritzaci).
per la qual cosa no s'aconseguiria la protecci

desitjada.
Contrriament, el zinc t un potencial d'oxidaci inferior al del ferro, fet que el fa especialment
indicat per actuar com a node de sacrifici en
els processos de corrosi. Aix, mentre existeixi
zinc en l'aliatge superficial que es forma durant
els processos de galvanitzaci en calent, el ferro romandr intacte i ser aquest element el que
s'oxidi.
Per fabricar electroimants s'utilitzen les ferrites toves perqu mantenen les propietats
magntiques mentre dura el pas de corrent i
es desmagnetitzen immediatament desprs
que aquest cessi.
12. Els metalls poden sotmetre's a diversos tracta-
Per fabricar imants permanents sutilitzen ferrites dures, ja que sn capaces de mantenir
les propietats magntiques al llarg del temps.
(La descripci del tractament dependr de l'elecci que faci l'alumne/a. No obstant aix, s'ofereix un model de resposta.)
L'avantatge fonamental respecte dels imants

metllics es troba en la seva baixa conductivitat elctrica, que impedeix la propagaci de corrents induts.
Tremp
10. Un aliatge de substituci es forma quan els

toms del metall base i dels aliants sn molt semblants en mida, composici i forma de cristallitzaci, per la qual cosa els nusos de la xarxa cristallina poden ser ocupats indistintament per
toms dun o dun altre component. Sn habituals quan el dissolvent i el solut sn metalls.
s el cas del bronze o el llaut.
Un aliatge intersticial es forma quan els toms
dels aliants sn suficientment petits perqu
puguin allotjar-se en els intersticis de la xarxa
cristallina del metall base. Es produeixen quan
els aliants sn no metalls de petit dimetre atmic com l'hidrogen, el bor, el carboni i el nitrogen. s el cas dels acers (aliatges de ferro
i carboni).
ments trmics, entre els quals destaquen la recuita, la normalitzaci, el tremp i el reveniment.
Consisteix a escalfar l'acer a una temperatura

elevada per, a continuaci, sotmetre'l a un procs de refredament rpid. D'aquesta manera,
s'aconsegueix una estructura de la superfcie del
metall anormalment dura. Aquesta duresa es deu
a la tensi a qu queden sotmesos els cristalls
per la deformaci de la seva estructura cristallina,
ja que el procs de refredament rpid els impedeix assolir un equilibri estable.
Per dur a terme el tremp d'una pea cal tenir
en compte diversos factors, com la composici
de l'acer o de l'aliatge, la temperatura a qu s'ha
d'escalfar, el temps d'escalfament, la velocitat
de refredament i els mitjans utilitzats per refredar la pea.
Segons aquestes caracterstiques, distingim diferents tipus de tremp, entre els quals destaquen
el tremp martenstic, el tremp de precipitaci i el
tremp superficial.
una pila galvnica on el que t el potencial inferior actua com a node de sacrifici i s'oxida.
El tremp martenstic porta aquest nom per la

martensita, aliatge molt ric en carboni que
es forma en la superfcie del material durant
el procs de refredament rpid i que es caracteritza per la seva extremada duresa i fragilitat. S'aplica als acers.
El plom i lestany tenen un potencial d'oxidaci

superior al del ferro. Si s'utilitzen com a elements
de protecci, seria el ferro el que s'oxidaria abans,
El tremp de precipitaci sanomena aix perqu el refredament provoca la precipitaci

d'un compost qumic que posa en tensi els
11. Quan dos metalls estan en contacte, s'estableix
63
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 64
SOLUCIONARI
cristalls del metall i els endureix. S'aplica als
aliatges d'alumini, magnesi i coure.
lit, quan s travessada per un corrent elctric

continu.
El tremp superficial s'aconsegueix provocant

un escalfament molt rpid, de manera que
noms una capa molt prima de la superfcie
aconsegueixi la temperatura adequada, seguida d'un refredament rpid. Per a la fase
d'escalfament pot utilitzar-se una flama o
b corrents d'inducci.
Per a fer-ho, es colloca l'electrlit a l'interior d'un

recipient, anomenat tanc electroltic, i s'hi introdueixen dos elctrodes connectats a una font
d'alimentaci de corrent continu. En tancar el
circuit, els ions electropositius presents en la dissoluci tots els ions metllics ms l'hidrogen
seran atrets per l'elctrode negatiu o ctode,
mentre que els ions electronegatius ho seran per
l'elctrode positiu o node. En conseqncia, el
metall que es vol recobrir sempre actuar com
a ctode.
D'aquesta manera, s'aconsegueix un tremp martenstic noms en la capa externa sense que la
part interna de la pea pateixi cap transformaci. El material que s'obt resulta tena, resilent i resistent al desgast.
S'aplica a peces que en el seu treball estan sotmeses a una gran fricci superficial, cops bruscos i vibracions, com els engranatges, els bolons, les corones, les vlvules, etc.
13. Loxidaci s una reacci en qu l'element que

s'oxida cedeix electrons a l'element oxidant. Es
tracta d'un procs qumic. Els metalls poden ser
oxidats quan sn atacats per l'oxigen de l'aire
(O2), el clor (Cl2), el brom (Br2), el sofre (S), l'hidrogen (H2), el iode (I2), els xids de sofre (SO2
i SO3) i els de carboni (CO i CO2).
Aquest procediment sempra en diferents tcniques de protecci, com ara loxidaci andica,
la galvanoplstia, la galvanostgia, lelectrodeposici, l'electroforesi, i indirectament en la protecci catdica.
15. L'interior d'un envs alimentari metllic: oxidaci andica.
Aquest procs s'inicia en la superfcie dels metalls. Segons la naturalesa d'aquests i de la temperatura, l'oxidaci pot avanar cap a l'interior
de la massa metllica o aturar-se en la seva superfcie.
Els semfors i els fanals d'enllumenat urb: galvanitzaci en calent (zincatge).
La corrosi s la destrucci lenta i progressiva

d'un material produda per l'oxigen de l'aire combinat amb la humitat. Es tracta d'un procs electroqumic. Els agents corrosius ms habituals
sn el clorur de sodi (NaCl), present a l'aigua del
mar, i el dixid de sofre (SO2).
L'interior d'una cisterna destinada a transportar lquids corrosius: oxidaci andica.
Segons el tipus de corrosi, pot iniciar-se a la

superfcie (corrosi superficial) o a l'interior de la
massa metllica (corrosi intergranular) sense
que a la superfcie s'apreci cap anomalia.
14. Els processos electroltics consisteixen en la

descomposici qumica d'una substncia conductora en estat lquid o fos, anomenada electr-
64
En aquests processos, les tensions no solen superar els 100 V, per les intensitats poden arribar
als 15 A/dm2 de superfcie de recobriment, si b
les temperatures no solen passar dels 100 C per
evitar l'ebullici de l'electrlit.
Les reixes d'un habitatge situat a la vora del mar:

galvanitzaci en calent (zincatge).
La carrosseria d'un autombil: electroforesi, fosfataci i pintada.
16. Lelectrodeposici s un procediment electroltic que consisteix a connectar l'objecte al ctode del tanc electroltic, que t forma de tambor
giratori, a linterior del qual hi ha un electrlit, que
sol ser una dissoluci de sals d'alumini, magnesi o titani.
El procs presenta diferents modalitats en funci del tipus, la forma i la reactivitat del material base.
TECNO cat 4-5.qxd
9/12/08
15:59
Pgina 65
Si les peces sn de material no conductor,

shan de recobrir prviament amb una capa
de material conductor.
Quan les peces sn de mida petita, com cargols, claus i volanderes, es deixen soltes a
l'interior del tambor giratori. En canvi, les de
mida ms gran es fixen a les seves parets.
Els filferros i els fleixos no es fixen al tambor, sin
que se'ls fa passar de forma contnua per l'interior del bany.
Per a la majoria dels metalls, l'electrlit s una
soluci aquosa, excepte per a aquells que reaccionen amb l'oxigen de l'aigua. En aquest
cas, sempra una dissoluci no aquosa.
Independentment de la modalitat del procs, els
ions metllics de les sals sn atrets cap al ctode i es dipositen sobre l'objecte formant una
fina pellcula.
En el procs sempra corrent continu a una tensi aproximada de 100 V. La intensitat pot arribar als 10 000 A, fet que determina un escalfament del tanc i la necessitat que sigui refrigerat
per diferents procediments.
El tambor giratori que constitueix el tanc electroltic est revestit de diferents materials, com
cautx, plstic o material cermic.
Els revestits de cautx o plstic protegeixen
millor les peces, per no suporten altes temperatures.
Aliatge: duralumini
Composici: 95,5 % Al 4,5 % Cu
Propietats: resistncia als agents atmosfrics,
tenacitat.
Aplicacions: materials de construcci (marcs
de portes i finestres).
Aliatge: soldadura tova
Composici: plom, estany i antimoni en diferents proporcions.
Propietats: baix punt de fusi, duresa en fred.
Aplicacions: com a material d'aportaci en
les soldadures elctriques.
Aliatge: nicrom
Composici: nquel ( > 80 %) i crom
Propietats: elevada resistivitat.
Aplicacions: fabricaci de resistncies elctriques.
18. Lestiratge s'aplica a barres de dimetre superior a 10 mm procedents de la fosa de metalls

com el coure, el llaut i l'alumini i els seus respectius aliatges.
El dispositiu utilitzat en el procs sanomena banc
d'estiratge. Sobre aquest banc se situa la filera
i davant daquesta hi ha un carro desplaable
provet d'una mordassa per subjectar la barra.
Abans de comenar el procs, la barra s esmolada en un dels seus extrems per poder introduir-la a la filera.
17. (La resposta dependr dels aliatges enumerats

per cada alumne/a. No obstant aix, s'ofereix
un model de resposta.)
Aliatge: llaut fos
Composici: 65 % Cu 35 % Zn
Propietats: bona resistncia a l'aigua i al vapor, dctil i malleable.
Aplicacions: fabricaci de casquets d'ajustament de peces mecniques.
Si es tracta d'estirar barres d'acer, s necessari sotmetre-les a un procs de decapatge, s a

dir, netejar-les i eliminar les escates i els xids
que pogus tenir la seva superfcie.
L'estiratge es provoca mitjanant desplaament
del carro al llarg del banc. D'aquesta manera,
s'exerceix la fora de tracci necessria perqu la barra passi a travs de la filera. En ferho, augmenta la seva longitud i disminueix la
seva secci.
En els processos d'estiratge, el material passa noms una vegada a travs de l'orifici de la
filera.
65
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 66
SOLUCIONARI
Una vegada estirada la barra, es talla l'extrem
esmolat i sel sotmet a una recuita o a un altre
tractament similar per tal de reduir l'enduriment
que es produeix durant l'estiratge.
El trefilatge s'aplica als rodons procedents del
laminatge de metalls com els acers dolos,
els acers durs, el coure, el bronze i l'alumini i els
seus aliatges, amb dimetres que oscillen entre 5 i 8 mm.
El dispositiu utilitzat sanomena banc de trefilar.
Est provet d'una debanadora, que cont el rotllo de material que es vol trefilar, una filera, collocada en un suport i amb un dispositiu de lubrificaci contnua, i una bobina d'arrossegament,
el moviment de rotaci de la qual provoca l'arrossegament del material i el seu enrotllament
posterior.
Com en el cas anterior, el rod s esmolat en un
dels seus extrems i sel sotmet a un procs de
decapatge, per netejar-lo superficialment.
El moviment de rotaci de la bobina d'arrossegament provoca la fora de tracci necessria
perqu el rod passi a travs de la filera.
A diferncia del procs d'estiratge, en el trefilatge el material va passant en fred i de manera
contnua per orificis cada vegada ms petits de
les fileres, fins a obtenir la secci o el dimetre
adequat.
Una vegada trefilat el material, es talla de l'extrem esmolat i sel sotmet a una recuita. A continuaci, es poleix o se li dna un tractament superficial (galvanitzaci, esmaltat o niquelatge).
19. Un material sinttic s aquell fabricat a partir de

dos o ms dartificials. Dos exemples en sn: el
neopr i les silicones.
Un material artificial s el que s'obt a partir
d'altres materials naturals. Dos exemples en sn:
el vidre i el paper.
sorbida per unitat de superfcie de trencament

(abans de trencar-se o deformar-se) per l'acci d'un esfor progressiu, i no d'un impacte.
Totes dues sn directament proporcionals, encara que no linealment: a ms resilincia, ms
tenacitat.
Un material t baixa resilincia quan presenta
menys tenacitat. Per tant, els materials poc elstics tindran baixa resilincia, com el vidre i la cermica. D'entre els acers, els durs, que presenten un percentatge ms gran de carboni en la
seva composici, sn els menys resilients.
Contrriament, els acers d'alta resilincia sn
els acers dolos, amb meny contingut percentual de carboni (com els austentics, amb alt contingut en austenita), utilitzats, per exemple, en la
fabricaci de molles i ressorts.
21. a) Per al 45 % de nquel, aproximadament:

Per damunt de 1 308 C: tot l'aliatge es troba en estat lquid (una fase).
Entre 1 308 i 1 252 C: s l'interval de solidificaci, on coexisteixen la fase lquida i la
soluci slida (dues fases).
Per sota de 1 252 C: tot l'aliatge ha solidificat en forma de soluci slida (una fase).
b) Per al 45 % de nquel, i aplicant la regla de la
palanca (interpolant en la grfica aproximadament), per a la temperatura mitjana en l'interval de solidificaci de1 280 C:
(56 45)
11
mlquid

(45 36)
9
mslid
1,22222, que s la relaci de fases.
Com que mlquid mslid 450 kg:
45 kg
mslid 450 kg 202,5 kg
100 kg
i, allant en l'equaci anterior:
20. La resilincia s una capacitat que quantifica

la quantitat d'energia que absorbeix un material abans de trencar-se per efecte d'un impacte o xoc, per unitat de superfcie de trencament. Es diferencia de la tenacitat en el fet que
aquesta quantifica la quantitat d'energia ab-
66
mlquid (450 202,5) kg 247,5 kg

Comprovant:
202,5 kg 1,22222 247,5 kg
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 67
La proporci de cada fase s:

QP
% fase slida 100
QR
[(45 36)
100 45 % slid
(56 36)]
PR
% fase lquida 100
QR
(56 45)
100 55 % lquid
(56 36)
La proporci en pes de cada aliant s:
massa de A
% en pes de A 100
massa total
202,5
100 45 % de nquel
450
massa de B
% en pes de B 100
massa total
247,5
() 100 55 % de coure
450
c) Les temperatures d'inici i de final del procs
de solidificaci sn, interpolant en la grfica,
de forma aproximada:
Per a una composici del 30 % de coure:
l'inici s a 1 385 C i el final a 1 345 C.
Per a una composici del 20 % de nquel:
l'inici s a 1 200 C i el final a 1 165 C.
d) A 1 300 C, interpolant de forma aproximada en la grfica, un aliatge de coure estar
lquid a partir de: 43,5 % de nquel i 56,5 %
de coure.
e) A 1 300 C, interpolant de forma aproximada en la grfica, un aliatge de coure estar
slid a partir de: 58 % de nquel i 42 % de
coure.
f) Per a un aliatge del 50 % de coure a
1 300 C:
Nombre de fases: dues fases amb les composicions en fase lquida i slida corresponents a les indicades en els apartats d) i e)
anteriors.
Composici o proporci de cada fase: s una

isoterma a 1 300 C que compleix la lnia slid de les fases anteriors: 43,5 50 58
QP
% fase slida 100
QR
(50 43,5)
100 44,83 % slid
(58 43,5)
% fase lquida PR/QR 100
(58 50)
100 55,17 % lquid
(58 43,5)
22. La pila elctrica s un dispositiu que converteix l'energia que es produeix en una reacci qumica en energia elctrica (corrent continu).
En linterior d'una pila el procs que t lloc s
l'invers al de l'electrlisi, s a dir, a la pila els
elements estan disposats de manera que la reacci qumica que es produeix entre els seus
constituents, quan es tanca el circuit, genera una
diferncia de potencial en els elctrodes que la
formen (node i ctode), de manera que es pugui subministrar corrent elctric a una crrega
externa. De fet, el funcionament d'una pila es
basa en el potencial de contacte (diferncia de
potencial) entre un metall i un electrlit (lquid
amb sals dissoltes o ions lliures amb crrega que
permeten el pas del corrent elctric). La tensi
elctrica generada depn de la naturalesa dels
metalls utilitzats com a elctrodes i de la composici i concentraci de l'electrlit.
En lelectrlisi es produeix un fenomen de descomposici d'un dels borns o pols (el ctode o
negatiu augmenta de pes en detriment de l'node o positiu) quan l'electrlit en qu estan immersos s recorregut per un corrent elctric extern. Aquest fenomen s'aprofita en diferents
aplicacions: la descomposici de l'aigua, lobtenci i la refinaci de metalls, la separaci de
metalls per electrlisi, lanoditzaci, els recobriments galvnics i altres processos consistents
a dipositar un fi bany d'or, plata, nquel, crom,
estany, zinc, etc., en un cos conductor.
23. Un material semiconductor s aquell que deixa de ser allant per conduir el corrent elctric de
67
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 68
SOLUCIONARI
forma diferent a un autntic conductor, grcies
a una srie d'impureses que cont en el seu interior. Es classifiquen en:
Intrnsecs o sense impureses.
Extrnsecs o dopats amb impureses (tipus N
i tipus P).
Dos exemples en sn: el silici i l'arsenur de galli.
S'utilitzen en circuits integrats, microprocessadors i sensors.
Un material superconductor s aquell que presenta simultniament dues propietats a temperatura molt baixa: conduir el corrent elctric sense resistncia, s a dir, sense prdua d'energia
i repellir el camp magntic. Es classifiquen segons:
tics; paramagntics, els que sn dbilment atrets

per camps magntics (gasos); ferromagntics,
els que sn fortament atrets per camps magntics (ferro, nquel, cobalt i aliatges).
Les propietats ptiques d'un material sn aquelles que revelen la reacci daquest quan la llum
hi incideix. Inclouen comportaments davant fenmens de reflexi, refracci o difracci. En funci d'aix, els materials poden ser: opacs, els
que impedeixen el pas de la llum; transparents,
els que deixen passar la llum; translcids, els
que la llum travessa per no es veu clarament
a travs seu.
25. El quadre comparatiu segent mostra les caracterstiques ms importants dels compostos
inics, covalents i metllics.
El seu comportament fsic: de tipus I o de tipus II.

La seva temperatura crtica: d'alta temperatura o de baixa temperatura.
La naturalesa del material que els forma: elements purs (com el mercuri o el plom), superconductors orgnics, cermiques o aliatges.
Dos exemples en sn: els aliatges de niobi-titani, cermics de magnesi i bor, i els xids cermics d'alta temperatura com itri, bari, coure i oxigen. S'utilitzen en equips de ressonncia
magntica, acceleradors de partcules i en els
moderns trens que funcionen mitjanant levitaci magntica.
TIPUS DENLLA
Inic: forces electrosttiques entre cations i anions i
entre elements que tenen electronegativitat molt diferents.
Covalent: orbital molecular compartit entre elements
amb alta electronegativitat molt semblant.
Metllic: xarxa inica, envoltada de nvol electrnic entre elements amb baixa electronegatividad molt semblant.
ESTRUCTURA CRISTALLINA
Inic: xarxa cristallina inica ordenada entre un metall
i un no metall.
Covalent: compost o substncia covalent molecular entre dos o ms no metalls; tamb slids o xarxes covalents.
24. Les propietats sensorials d'un material sn el

color, la llussor o la textura, que poden ser detectades per qualsevol dels cinc sentits de l'sser hum.
Les propietats trmiques d'un material sn les
relacionades amb el comportament del material en ser sotms a processos de calor. Destaquen els punts de fusi, ebullici i solidificaci,
la densitat, la calor especfica i la conductivitat i
difusivitat trmiques.
Les propietats magntiques d'un material es refereixen a la capacitat d'atraure o no altres materials i al comportament davant camps magntics.
Els materials es classifiquen en: diamagntics,
els que sn dbilment repellits per camps magn-
68
Metllic: xarxa cristallina metllica entre elements

metllics.
PROPIETATS
Inic: temperatures de fusi i ebullici elevades.
Molt durs i frgils.
No condueixen el corrent elctric en estat slid, per s
si estan fosos en dissoluci.
Solubles en aigua.
Covalent: temperatures de fusi i ebullici baixes; altes
si sn slids covalents.
Molt durs si sn slids covalents.
No condueixen el corrent elctric en cap estat fsic.
Mals conductors de la calor.
Poc solubles en aigua, per s en altres dissolvents.
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 69
Metllic: Temperatures de fusi i ebullici molt elevades.

Slids a temperatura ambient, excepte el mercuri.
Molt durs.
Condueixen el corrent elctric i la calor.
Dctils i malleables.
Durs.
APLICACIONS
Inic: exemple: clorur sdico o fluorur de calci, utilitzats
mpliament en la indstria alimentria, com a conservant, el primer, i en la metallrgia el segon, en higiene
dental, tractament del vidre o com a catalitzador.
Covalent: exemple: gas clor, hidrogen o met i altres
emprats com a dissolvents i detergents.
En forma de slids covalents, com el diamant i grafit (utilitzat en conduccions, canonades i vlvules).
Metllic: Fcilment oxidables.

Exemple: metall i aliatges emprats en tota mena dobjectes metllics o compostos per a pintures, vernissos, etc.
26. Els aliatges no tenen una temperatura de fusi

nica; segons la concentraci, cada metall pur
fon a una temperatura, coexistint simultniament
fase lquida i fase slida com indiquen els diagrames de fase. Hi ha algunes concentracions
especfiques de cada aliatge per a les quals la
temperatura de fusi s'unifica. Aquesta concentraci i l'aliatge obtingut reben el nom deutctic, i presenta un punt de fusi ms baix que els
punts de fusi dels components. Partint, per tant,
del fet que el punt eutctic o eutectoide s la
temperatura ms baixa a qu pot fondre una
mescla de slids A i B amb una composici fixa
(temperatura de cristallitzaci), tenim que:
Els acers eutctics o eutectoides sn aquells
on la fase austentica slida t composici de
l'eutectoide en 0,77 % de carboni, i la microestructura daquests est formada per ferrita o cementita. Reben el nom de perlita, i
posseeixen propietats intermdies entre la
tova i dctil ferrita i la dura i trencadissa cementita.
Els aliatges d'acer hipoeutctics o hipoeutectoides sn els que contenen menys del
0,77 % de carboni i en la composici de la
seva microestructura estan formats per ferrita i perlita. Sn els acers refredats lentament
i els considerats ms comuns. Les seves prin-
cipals aplicacions sn en peces metlliques

de maquinria, construcci o qualsevol camp
en qu no es requereixi molta resistncia ni
precisi.
Els aliatges d'acer hipereutctics o hipereutectoides sn els que contenen entre 0,77 i
2,11 % de carboni. La seva microestructura
est formada per cementita i perlita, si sn
refredades lentament. Les seves principals
aplicacions sn en peces d'alta precisi i ptim disseny. Per exemple, l'acer dels pistons
del motor d'un vehicle d'alta competici.
La cristallografia de metalls s la cincia
geolgica que estudia l'estructura interna o organitzaci dels toms en la forma geomtrica
de la xarxa o estructura cristallina que adopta
un metall o aliatge. La tcnica ms utilitzada per
conixer aquesta estructura cristallina s la difracci de raigs X, que permet descobrir la posici de cada tom a la xarxa cristallina. Tamb pot estudiar-se utilitzant la microscpia
electrnica.
27. Considerant la tenacitat com la resistncia d'un

cos a ser deformat o trencat, podem dir que com
ms tena s un material, ms elstic i plstic
s i, per tant, menys frgil.
La fragilitat s la propietat oposada a la tenacitat perqu els materials frgils no tenen prcticament zona plstica i, per tant, no poden deformar-se.
28. Actualment, com a inhibidors de la corrosi

s'utilitzen productes que actuen b sigui formant
pellcules sobre la superfcie metllica, com ara
els molibdats o fosfats, o b lliurant els seus electrons al medi, com a azols modificats que actuen sinrgicament amb altres inhibidors: nitrits,
fosfats i silicats.
Alguns factors de qu depn el seu s sn: tipus d'agent a qu majoritriament est sotms
la pea, vida til i aplicaci definitiva de la pea.
Per el factor ms important s la naturalesa
del material de qu est construda la pea. Per
exemple:
Per a condicions no oxidants o reductores
com cids i solucions aquoses lliures d'aire,
69
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 70
SOLUCIONARI
s'utilitzen amb freqncia aliatges de nquel i
crom.
Com que s'ha de complir la llei de conservaci

de la massa:
Per a condicions oxidants s'utilitzen aliatges

que continguin crom.
nre. de mols m g/Patmic g
Per a condicions altament oxidants s'aconsella la utilitzaci de titani.
m g de B 3 mols 65,8 g/mol 197,4 g
Els elements cermics posseeixen bona resistncia a la corrosi i a les altes temperatures, per sn trencadissos.
29. La sinteritzaci s el tractament trmic d'una
m g de A 4 mols 58,9 g/mol 235,6 g
Total massa A B (235,6 197,4) g 433 g

235,6 g
% en pes de A [] 100 %
433 g
54,41
pols o compactat metllic a una temperatura inferior a la de fusi de la mescla, per incrementar la fora i la resistncia de la pea final formant
enllaos forts entre les partcules.
197,4
% en pes de B [] 100
433 g
Les condicions en qu es realitza sn a molt

altes temperatures, per per sota del punt de fusi del compost que es vol sinteritzar, produintse fenmens de difusi atmica que faciliten la
uni qumica.
Si el nombre d'Avogadro (A) o toms que posseeix el mol d'una substncia s:
Els productes comercials que s'obtenen sn

formes cermiques d'almina o ferrites que
s'utilitzen en aplicacions d'abrasi i desgast i
tamb motlles, matrius, patrons, fixacions, implants, i fins i tot obres d'art i objectes de decoraci.
La pulverimetallrgia, a diferncia de la sinteritzaci, comprimeix la pols metllica al costat
del material cermic dins d'un forn elctric a una
temperatura elevada (entre 1 350 i 1 550 C) per
obtenir un aliatge. Desprs, el material s submergit en aigua, on es refreda bruscament, i
com a conseqncia d'aix, es transforma en
un material slid fragmentat en petits compostos insolubles.
Els productes comercials obtinguts i les seves
aplicacions sn similars als de la sinteritzaci.
45,59 %
A 6,023 1023 toms

Nre. d'toms de A:
1023 toms/mol
6,023 54,51 g
58,4 g/mol
5,62 1023 toms
Nre. d'toms de B:
1023 toms/mol
6,023 45,59 g
65,8 g/mol
4,17 1023 toms
Total nombre d'toms A B:
(5,62 1023 4,17 1023) 9,79 1023
% atmic de A:
5,62 1023 toms
100 57,4 %
9,79 1023 toms
% atmic de B
30. Per calcular el percentatge atmic de la composici, necessitem calcular abans el percentatge
en pes de la mescla.
Per tant, com que: 4 mols substncia A 3
mols substncia B -> barreja A B.
70
4,17 1023 toms

100 42,6 %
9,79 1023 toms
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 71
31. El quadre comparatiu relatiu a tots els tractaments trmics utilitzats s:

METALL O ACER A QU
SAPLICA
TIPUS DE TRACTAMENT
Dhomogenetzaci: metall
amb soldadura defectuosa.
PROPIETATS
FONAMENTALS
APLICACIONS
Millor duresa.
Millor mecanitzaci i ductilitat.
Acers laminats de construcci.
De regeneraci: aliatges durs.

Destabilitzaci: metalls i aliatges sotmesos prviament a
fosa o laminaci.
Recuita
Acers no aliats (al carboni).
Mala soldabilitat.
Vehicles, canonades, cargols,

estructures, eines de resistncia mitjana (agrcoles).
Martenstic: acers dalt

aliatge, inoxidables.
Ms duresa, tenacitat, resilincia i resistncia al desgast.
Construcci per a grans esforos.
De precipitaci: aliatge dalumini, magnesi i coure.
Ms elasticitat.
Engranatges, bolons, rodolaments, molles, vlvules (baix

aliatge).
Normalitzaci
Tremp
Menys duresa.
Superficial: acers durs.
Eines de tall i acers refractaris

(alt aliatge).
Acers anteriorment trempat.
Menys duresa que lanterior,

per ms estabilitat i tenacitat; per tant, menys fragilitat
de les peces trempades.
Reveniment
Construcci per a grans esforos.

Engranatges, bolons, molles,
rodolaments, vlvules (baix
aliatge).
Eines de tall i acers refractaris
(alt aliatge).
Avaluaci
10
11
12
13
14
71
TECNO cat 4-5.qxd
28/11/08
16:08
Pgina 72
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 73
Materials metllics
4. El ferro pur fon a 1 535 C.
1. Primeres matries : fusta, granit, carb i sorra.

Materials elaborats: cargol, bronze, vidre i fibra.
A partir de la fusta: mobles, mnecs d'eines,
embarcacions, habitatges, objectes de decoraci, escultures
A partir del granit: carreus per a construcci, lpides, taulells de cuines i banys, paviments, escultures
A partir del carb: elctrodes, mines per a llapis, filtres per a depuraci d'aigua, catalitzadors
A partir de la sorra: ciment, formig, vidre, abrasius
2. Altres podrien ser:
A mesura que augmenta el seu contingut en carboni entre 0 i 4,7 %, la temperatura de fusi disminueix gradualment fins a arribar als 1 145 C.
A partir d'aquest percentatge, i fins al 6,67 %, la
temperatura de fusi torna a augmentar gradualment fins a arribar de nou als 1 535 C.
Per sota de 1 145 C, el ferro sempre s slid.
Entre 1 145 i 1 535 C, i segons el seu contingut en carboni, el ferro coexisteix en estat slid
i en estat lquid.
Per sobre de 1 535 C, el ferro roman en estat
lquid, independentment del seu contingut en
carboni.
5. Dades:
P 100 kW
t 3 h 45 min 3,75 h
Llum de sala: bronze (metall no frric), coure (metall no frric), wolframi (metall no frric), plstic
(sinttic), vidre (sinttic) i seda (natural).
Tarifa: 0,11 /kWh

L'energia consumida s igual al producte de la
potncia pel temps:
3.
MINERAL
COMPOSICI
ASPECTE
Magnetita
Mescla
d'xids
de ferro
Color
fosc,
gaireb
negre
60-70 %
xid de
ferro (III)
Masses
de color
vermell
40-60 %
Siderita
Carbonat
de ferro (II)
Color
groguenc
30-40 %
Limonita
Hidrxid de Masses de
ferro
color
(III)
bru-negrs
Hematites
vermella
Pirita
Sulfur
de ferro
i coure
Groc
amb llussor
metllica
CONTINGUT
EN FERRO
Econs P t 100 kW 3,75 h 375 kWh

3 600 000 J
375 kWh 1 350 000 000 J
1 kWh
El cost del consum elctric ser:
375 kWh 0,11 41,25

kWh
6. Dades:
Baix
mmineral 200 t
Riquesa: 20 %
Consum coc: 500 kg/t
Baix
A partir de les dades de la massa de mineral i

de la seva riquesa, podem calcular el lingot dalt
forn produt:
20 % (200 t) 40 t 40 000 kg
El consum de carb de coc ser:
UNITAT 6 I Materials metllics
73
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 74
SOLUCIONARI
500 kg coc

1 000 kg ferro colat
La fosa grisa sempra gaireb de forma exclusiva per a peces emmotllades.
40 000 kg ferro colat 20 000 kg coc
La fosa blanca s'utilitza com a primera matria

per a l'obtenci dels acers.
7. Dades:
Estalvi coc: 11 kg/100 C

t0 25 C
tf 1 350 C
Multipliquem l'estalvi de coc per la diferncia

de temperatura que produm:
11 kg coc
(1 350 25) C
100 C
145,75 kg coc
8. Carboni: duresa, resistncia al desgast.

Silici: conductivitat magntica.
10. En injectar oxigen a pressi sobre la massa

fosa de ferro colat, el fsfor, el sofre i el silici
s'oxiden i formen, respectivament, xids de
fsfor, de sofre i de silici. Els xids de sofre sn
voltils i s'escapen amb els fums, mentre que
els de fsfor i silici es barregen per formar
l'escria.
11. L'acer que ofereix menys resistncia a la tracci

s el F 1510 (o acer de cementaci). El seu contingut en carboni s baix (0,1 %).
En general, s'observa una relaci entre els acers
poc resistents a la tracci i aquells que presenten un baix contingut en carboni.
Mangans: duresa, resistncia al desgast.

Crom: duresa, resistncia a la calor, resistncia
a la fricci, inoxidabilitat.
12. Fonamentalment, el crom i el nquel.
Nquel: tenacitat, resistncia a la corrosi.

Molibd: duresa, resistncia al desgast.
Vanadi: duresa, resistncia al desgast.
Wolframi: tenacitat, resistncia a la corrosi, resistncia a la calor.
9. Analogies:
13. L'acer F 1150 presenta una proporci ms gran

de carboni i mangans que el F 1140. Per aix
s ms dur.
14. Els acers de fcil mecanitzaci presentaran una

duresa baixa, ja que la proporci daliants que
contenen tamb ho s. D'aquesta manera, es
facilita la tasca de mecanitzaci sobre aquests.
Totes dues presenten un contingut en carboni que oscilla entre 1,76 i 6,67 %.
Diferncies:
La fosa grisa s'obt quan el contingut en silici s alt, mentre que la fosa blanca presenta un elevat contingut en mangans.
En la fosa grisa, el carboni cristallitza en forma de grafit, en canvi en la fosa blanca forma
carbur de ferro.
L'aspecte de la superfcie de fractura presenta, respectivament, color gris o blanc.
74
15. Altres podrien ser:

Els cables elctrics sn de coure, ja que aquest
material s molt ms dctil que el ferro o l'acer i
presenta una conductivitat elctrica notablement
superior.
16. Dades:
Energia: 12 500 kWh/t

Tarifa: 0,11 /kWh
Cost energtic: 80 %
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 75
Calculem el cost energtic i el cost total:
18. Alumini: bauxita (xid).
12 500 kWh
1 kg coure 0,11
1 000 kg coure
kWh
1,38
Zinc: blenda (sulfur), calamina smithsonita (carbonat) i calamina willemita (silicat).

Coure: cuprita (xid), calcopirita (sulfur) i malaquita (carbonat i hidrxid).
Crom: cromita (un altre compost).
1,38
1,73
0,8
Estany: cassiterita (xid).

Magnesi: asbest, olivina, sepiolita, serpentina i talc
(clorurs).
17. Analogies: tots dos sn aliatges d'alumini i

bronze.
Mercuri: cinabri (sulfur).

Nquel: garnierita (silicat) i niquelina (sulfur).
Diferncies: en el duralumini predomina l'alumini

(95,5 % Al i 4,5 % Cu) i en el bronze d'alumini succeeix exactament al revs (90 % Cu i 10 % Al).
El duralumini s'utilitza en la construcci i per a la
fabricaci de marcs i motllures de portes i finestres.
Plom: galena (sulfur).

Titani: ilmenita (un altre compost) i rtil (xid).
Wolframi: scheelita i wolframita (altres compostos).
El bronze d'alumini sempra en la indstria per a

la fabricaci d'equips que hagin destar exposats a lquids corrosius.
19. A Catalunya no hi ha cap jaciment de ferro.
20.
Tremuges
Alt forn
Gas de la boca superior
Recuperadors de calor
Gas de la
boca superior
Boca superior
Aire
calent
(800 a
1 350 C
Cisterna
Capes
de material
Ventre
Etalatge
Forat de colada
Xemeneia
Toveres
A lalt
forn
Forat descria
Aire fred
Aire per a la combusti
75
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 76
SOLUCIONARI
21. Analogies:
El procs d'afinament en tots dos convertidors consta de tres fases: ompliment, bufament o afinament i buidatge.
En tots dos casos s'injecta aire o oxigen per
provocar la combusti dels components que
es volen eliminar.
La temperatura assolida en el procs de combusti permet mantenir la massa d'acer en
estat de fusi.
La crrega i la descrrega de tots dos convertidors es produeixen per la part superior.
En tots dos s'afegeixen fundents per formar
i arrossegar l'escria.
Diferncies:
En el convertidor de Bessemer i Thomas,
l'aire s'injectava per la part inferior. En el LD,
l'oxigen s'injecta per mitj d'una llana que
s'introdueix per la part superior.
En el convertidor de Bessemer i Thomas,

els aliants estaven presents des del principi del procs, mentre que en el LD, s'afegeixen al final en la proporci adequada.
La durada del procs en un convertidor Bessemer i Thomas oscilla entre 15 i 20 minuts,
mentre que en el LD dura al voltant d'una hora.
22. Cicle trmic del combustible:

Els gasos procedents de la combusti surten a
travs d'unes cambres que contenen maons refractaris i transfereixen a aquests la calor.
A continuaci, s'inverteix el cicle i es fa passar
l'aire a travs d'aquestes cambres perqu es
preescalfi.
El combustible crema en presncia de l'aire preescalfat i, d'aquesta manera, sarriba a temperatures de fins a 1 800 C.
Sostre de volta
Dispositiu de crrega
Gasos de la combusti
Fosa
Bufador
Carregadores
Cambra
de maons
refractaris
Cremador
Aire calent
Recipient de colada
Cambra
de maos
refractaris
Aire fred
Sortida
de gasos
76
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 77
23. Lacer utilitzat en eines de tall sol estar fabri-
28. El recobriment de zinc fa que aquest s'oxidi en
cat en crom i vanadi perqu tots dos, en general, proporcionen duresa a alta temperatura, resistncia al desgast per fricci (calor i
fricci), enduriment profund en la pea, distorsi mnima en el tremp i resistncia a l'impacte. Per aix, s'utilitza molt en eines sotmeses
a aquests esforos i en peces com molles, mecanismes de transmissi i altres peces per a
motors.
comptes de l'acer. D'altra banda, la capa d'xid que es forma el protegeix de posteriors oxidacions. A ms, es tracta d'un material amb
un punt de fusi baix (419,5 C), per la qual
cosa el consum energtic necessari per fondrel s inferior respecte daltres metalls de caracterstiques similars com l'alumini, el nquel
o el crom.
29. Llaut fos: aliatge de coure i zinc. Sempra per

24. De menys a ms resistivitat: coure, alumini, wolframi, zinc, nquel, estany, crom, plom, magnesi, titani i mercuri.
Per fabricar filaments de lmpades d'incandescncia sempra el wolframi i no pas el coure. El wolframi, tot i que presenta una resistivitat ms gran,
t un punt de fusi (3 380 C) extraordinriament
ms elevat que el del coure (1 083 C), i aix el
fa molt ms resistent als efectes de la calor generada per la incandescncia.
25. Estructura de gran altura. Acer, ja que presenta ms resistncia als esforos de tracci, compressi i flexi.
Cable elctric de gran longitud. Alumini, ja que,
si b t ms resistivitat que el coure, el seu pes
ms petit evita possibles fractures.
Eina de tall. Aliatges de wolframi (vdia i estellita),
per la seva extraordinria duresa.
Envs alimentari. Alumini o llauna (estany), per
la seva gran estabilitat davant els agressius qumics.
Fuselatge d'un avi. Alumini o titani, per la seva
lleugeresa i la seva gran resistncia als esforos.
fabricar casquets d'ajust de peces mecniques.

Alnico: aliatge d'alumini, nquel i cobalt. S'utilitza per fabricar imants permanents.
Soldadura blana: aliatge d'estany i de plom. S'utilitza com a material d'aportaci en processos
de soldadura de components elctrics.
Alpaca: aliatge de coure, nquel, zinc i estany.
S'usa per a la fabricaci de coberts i peces ornamentals.
Nicrom: aliatge de nquel i crom. Per la seva alta
resistivitat, s'utilitza per fabricar resistncies elctriques.
Acer inoxidable: aliatge d'acer, de nquel i crom.
Sempra en la fabricaci de peces mecniques
que han destar sotmeses a l'acci d'agressius
qumics o d'agents atmosfrics.
Carbur de wolframi: compost de carboni i wolframi. S'utilitza per a la fabricaci d'eines de
tall i matrius per a treballs en calent.
Amalgama de nquel: aliatge de mercuri i nquel,
utilitzada en odontologia.
Aliatge magnam: aliatge de magnesi i mangans.
Sempra per fabricar peces lleugeres mitjanant
fosa.
26. De menys a ms duresa: mercuri, plom, magnesi, estany, zinc, alumini, coure, nquel, titani,
crom i wolframi.
27. El nquel i el crom, per la seva elevada resistncia a l'oxidaci i la corrosi.
30. Dues peces d'alumini o d'aliatge d'alumini noms es poden soldar mitjanant la soldadura
d'arc elctric, amb atmosfera inert (en presncia d'arg, heli o una mescla de tots dos). Existeixen dues tcniques:
Amb elctrode refractari o procediment TIG
(Tungstene Inert Gas). Empra una font
77
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 78
SOLUCIONARI
d'energia elctrica alterna i el material d'aportaci s opcional. S'utilitza en gruixos compresos entre 1 i 6 mm i es pot robotitzar.
Amb elctrode consumible o procediment
MIG (Metall Inert Gas). Utilitza una font
d'energia elctrica contnua i necessita obligatriament material d'aportaci tabulat amb
detall segons les condicions de soldadura i
especificacions tcniques. S'utilitza per als
productes amb gruix superior a 2,5 mm i tamb s automatitzable.
A ms, hi ha variants de les dues tcniques anteriors d'ltima tecnologia amb corrent polsant, i
la soldadura per fricci, per unir xapes d'alumini
o altres metalls sense material d'aportaci.
31. El contingut natural en plom dels llacs i cursos

d'aigua del planeta est comprs entre 1 i
10 mg/L. L'aigua potable presenta menys concentraci de plom que l'aigua no potable
(< 0,1 mg/L), per a causa de la possible solubilitzaci del plom de les canonades, l'aigua
pot contenir-ne alts nivells no desitjables (ms
grans que els indicats). Aquests nivells poden
ser extremadament txics quan s'acumulen en
els teixits vius.
Els smptomes d'una intoxicaci per plom inclouen: anmia, cansament, mal de cap, insomni, hipotensi, prdua de pes, problemes gastrointestinals i endocrins, alteracions del sistema
nervis i problemes en els ronyons. El Reial Decret 140/2003 del 7 de febrer estableix els criteris sanitaris de qualitat de l'aigua de consum
hum: fins al 31/12/2003 el lmit estava en
50 g/L. Del 01/01/2004 al 31/12/2013, el lmit
ser de 25 g/L. A partir del 01/01/2014, el lmit ser de 10 g/L.
Aquesta s la ra que justifica l'abandonament
del plom en la distribuci domiciliria d'aiges
potables. Si es disposa de canonades de plom,
caracterstiques de les construccions antigues,
s'aconsella deixar crrer l'aigua alguns segons
abans de beure-la, per eliminar les altes acumulacions del metall que tenen lloc durant els perodes de reps de l'aigua a la xarxa.
En substituci del plom, s'estan utilitzant materials nous amb diverses prestacions:
78
Ferro: material dur, resistent, propens a la

corrosi si no est protegit convenientment.
Sempra en installacions de pressi, sobretot quan es troba a la vista perqu ofereix
gran resistncia als cops. Les installacions
de ferro han substitut les de plom, sobretot en les d'aigua calenta.
Coure: molt lleuger, malleable, fcil de treballar i transportar. Ofereix una lleugera resistncia al pes, per no als cops. Gran durabilitat i inatacable per la corrosi. s el
material ms utilitzat per a les installacions
de pressi, calefacci, etc. Hi ha infinitat de
complements per a aquestes canonades.
Plstic: material que s'utilitza com a substitut del coure, ja que aquest s un recurs
escs. s ms econmic, malleable i lleuger. Bsicament, s'utilitza el PVC en totes les
mides ja que s resistent als productes corrosius, t un ndex de dilataci trmica raonable (les altes o baixes temperatures li provoquen gran rigidesa i augmenten la seva
sensibilitat als cops), i els seus trams de canonada sn fcils d'unir amb adhesius especials. Es recomana el seu s per a engolidors (canonades per on s'evacua l'aigua
usada), baixants (tub principal de desgus)
o sifons (obstacles de la canonada que permeten filtrar objectes que poden danyar la
canonada, i impedeixen el retorn de males
olors).
32. Els acers estan formats principalment per ferro i carboni (no superen l1,76 %), silici, mangans i altres impureses com sofre, fsfor, oxigen i hidrogen. Tres exemples per destacar sn
els acers utilitzats en edificaci o construcci:
laminats i perfilats, i en les barres de formig
armat (acers al carboni, srie F 11):
Acers al carboni: construccions metlliques
de resistncia mitjana i peces de maquinria.
Acers al carboni de baix aliatge i alt lmit
elstic: grans construccions metlliques,
ponts, torres, etc.
Acers al carboni de fcil mecanitzaci: torns
automtics.
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 79
Aquests acers ofereixen bones respostes en propietats com la resistncia a la tracci, a la fatiga o a l'allargament i tenacitat mitjana. Aquests
propietats depenen principalment del percentatge de carboni que contenen i altres aliants. Sn
acers aptes per a tractaments trmics que augmenten la seva resistncia, tenacitat i duresa.
Les foses sn aliatges de ferro i carboni obtingudes directament de lalt forn, amb un percentatge de carboni entre 1,76 i 6,67 %, i un percentatge variable d'impureses. Les caracterstiques
d'una fosa no solament depenen de la seva composici qumica, sin tamb del procs d'elaboraci; totes dues coses determinen la forma de
presentar-se el carboni i, per tant, el tipus de fosa
obtinguda.
33. Lalpaca o plata alemanya (color i llussor semblants) s un aliatge quaternari de coure, nquel,
zinc i estany que es caracteritza per la seva ductilitat, per la facilitat per ser treballada a temperatura ambient i per tenir una bona resistncia
als medis corrosius.
Entre les seves moltes aplicacions es troben la
fabricaci de vaixelles de taula, cremalleres, objectes de bijuteria, dials dels aparells de rdio,
instruments quirrgics i dentals i restats.
35. El sofre i el fsfor en un acer sn perjudicials per

a les propietats finals de l'aliatge.
En el sofre, el lmit mxim adms s de
0,04 %. El sofre amb el ferro forma sulfur (FeS),
el qual, juntament amb l'austenita, provoca
el desgranament del material. La presncia
de sulfur es controla mitjanant l'agregat de
mangans. Aquest t ms afinitat pel sofre
que pel ferro, per la qual cosa es forma MnS,
que t un elevat punt de fusi i bones propietats plstiques. El contingut de Mn ha de ser
aproximadament 5 vegades la concentraci
de S perqu es produeixi la reacci. A ms,
quan el percentatge de sofre s alt poden
aparixer porus en la soldadura.
En el fsfor, el lmit mxim adms tamb s
de 0,04 %. Aquest metall resulta perjudicial,
ja sigui en dissoldre's en la ferrita, ja que
disminueix la ductilitat, o per formar fosfur
de ferro (FeP), disminuint amb aix la tenacitat. El fosfur de ferro, juntament amb l'austenita i la cementita, formen l'esteadita, material molt frgil i amb un punt de fusi sota.
No obstant aix, de vegades s'agrega per
augmentar la resistncia a la tensi i millorar la maquinabilitat.
36. El magnesi es pot obtenir per reducci trmi34. En els cables d'alta tensi no s'utilitza el coure. Si b aquest metall s un dels millors conductors del corrent elctric, el seu elevat preu
impedeix utilitzar-lo en grans lnies elctriques
quilomtriques; a ms, el seu pes entre torres
d'alta tensi podria suposar un risc de caiguda
i encarir encara ms el cost de la installaci. El
cost d'una lnia elctrica d'alta tensi depn principalment del cost de les torres. Aquestes shan
de distribuir a una distncia que est en relaci
inversa amb el pes del conductor.
El material utilitzat alternatiu s l'alumini pur d'alta conductivitat, dotat d'una nima d'acer per
millorar la seva resistncia mecnica a la tracci. L'alumini, malgrat no ser tan bon conductor, s ms lleuger que el coure i permet realitzar lnies amb les torres ms separades i, per
tant, fer-ne servir menys i abaratir la infraestructura final.
ca de l'xid de magnesi; no obstant aix, el

80 % de la producci actual procedeix de
lelectrlisi gnia a partir del clorur de magnesi de salmorres o aigua del mar. Existeixen dues
tcniques:
Electrlisi gnia de l'xid de magnesi (MgO)
dissolt en un bany de fluorur magnsic fos:
molt poc utilitzat perqu s una adaptaci del
mtode clssic emprat per a l'alumini, per
ms complicat perqu el magnesi s'altera amb
facilitat.
Electrlisi del clorur de magnesi anhidre fos
(MgCl2 6 H2O), a qu s'afegeix una mica de
clorur sdic o potssic per reduir el punt de fusi i incrementar la conductivitat: s el ms utilitzat. El principal problema s eliminar l'aigua
de cristallitzaci, per a la qual cosa existeixen diferents mtodes. Els quatre primers mols
d'aigua sn fcils d'evaporar per escalfament
en aire fins a obtenir el dihidrat (MgCl2 2 H2O),
79
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 80
SOLUCIONARI
per la deshidrataci arriba a un equilibri a
partir del qual resulta contraproduent continuar escalfant, ja que s'obtenen xids i oxiclorurs indesitjables.
En els rodaments, laliatge idoni es compon, bsicament, de crom, mangans i molibd, per millorar la resposta davant una exposici trmica
elevada i obtenir peces de gran resistncia al desgast i a la fatiga.
Unes calderes de ferro colat o d'acer serveixen de ctode, una barra de grafit com a node, protegit per una campana de porcellana
a travs de la qual escapa el clor; el magnesi puja per la superfcie de l'electrlit contingut en el compartiment exterior, ja que t
menys densitat que les sals foses.
38. La designaci convencional de les foses es-
37. El pist ha d'estar fabricat en un material lleu-
tablerta per l'Institut del Ferro i l'Acer per a la

construcci mecnica correspon a la srie F-800
de foses i els grups:
ger, per suficientment rgid i resistent per suportar la calor i la pressi a l'interior de la cambra de combusti.
Per tant, laliatge idoni per fabricar els pistons
d'un motor de quatre temps s l'alumini aliat emmotllat per reduir els costos de fabricaci. Tamb nhi ha d'acer forjat (aliatges hipereutctics),
molt ms cars i utilitzats noms en autombils
de competici o alt rendiment i de molta ms
precisi.
Per als coixinets, el material idoni sol ser el bronze, l'alumini, la fosa, el compsit (mescla de metalls procedents de la pulverimetallrgia) o la xapa
galvanitzada. S'utilitzen per a motors, bombes i
maquinria diversa, a qu confereix diverses propietats:
Resistncia mecnica i a la corrosi: ha de
suportar la crrega que s'aplica i transmetrela a l'estructura. La crrega varia al llarg del
temps, per la qual cosa ha de tenir resistncia esttica i a la fatiga.
Susceptibilitat a la incrustaci: es busca ms
capacitat del material per mantenir elements
contaminants en el coixinet sense provocar
danys en el mony que gira. Interessa un material tou.
Tamb s'utilitza el plstic, en coixinets que presenten baixa fricci. Tenen bona susceptibilitat
a la incrustaci, aix com bona resistncia a la
subjecci. No obstant aix, sn poc resistents,
per la qual cosa de vegades se'ls afegeixen camises de metall per tal de millorar la seva capacitat per suportar crregues.
80
En els motors de combusti interna s'utilitzen

aliatges de plom i estany per als coixinets del cigonyal i de l'arbre de lleves.
Grup F-810: foses grises.

Grup F-830: foses malleables.
Grup F-840: foses malleables perltiques.
Grup F-860: foses nodulars.
Grup F-870: foses especials.
La designaci convencional dels aliatges lleugers dels metalls no frrics es troba definida
per la norma UNE 38 001, en qu s'estableix
que es designaran numricament per la lletra L
seguida de quatre xifres que corresponen a la
srie, al grup i a la seqncia d'ordenaci correlativa dins del grup. Alguns exemples en sn:
L-1XXX: metalls lleugers i aliatges mares.
L-11XX: alumini.
L-2XXX: alumini i aliatges d'aquest per a emmotllament.
L-3XXX: alumini i aliatges d'aquest per a fosa.
L-13XX: magnesi.
L-14XX: berilli.
L-15XX: titani.
39. Les caracterstiques d'una fosa no solament depenen de la seva composici qumica, sin tamb del procs d'elaboraci. Tots dos condicionants determinen la forma de presentar-se el
carboni (combinat, en forma de grafit laminar,
esferodal, etc.).
Les foses no permeten operacions de forja, sn
ms fcils de maquinar que els acers, poden ori-
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 81
ginar diferents tipus de peces en mida i complexitat variables, no necessiten equips ni forns molt
costosos per obtenir-les i sn resistents al xoc
trmic i a la corrosi, a ms de tenir una bona
resistncia al desgast.
A ms de la fosa grisa i blanca, existeixen altres tipus de foses:
TIPUS DE FOSA
APLICACIONS PRINCIPALS
Fosa pigallada: t propietats intermdies entre la fosa blanca i la grisa i un color semblant al de les truites.
Fosa aliada: a ms a ms de ferro i carboni cont altres elements en proporcions ms grans. Presenta millors condicions
mecniques que lordinria.
Fosa especial: aliada amb altres elements com el mangans,
crom, molibd, nquel, coure, etc. Aconsegueix propietats determinades: alta resistncia a la tracci, al desgast, a les altres temperatures, a la corrosi, etc. Sobt a partir de les foses ordinries (grisa o blanca), mitjanant tractaments trmics
adequats o afegint-hi algun element qumic.
Tota mena de peces per a les indstries de mecanismes,

maquinria, autombil, construcci, etc., segons el grau de
precisi que es vulgui de la pea i ls especfic daquesta.
Fosa malleable: obtinguda a partir duna fosa blanca mitjanant el tractament trmic adient, desprs del qual adquireix una acceptable malleabilitat.
Fosa nodular: el grafit solidifica en forma de petites esferes
de cristall, grcies a laddici de ceri i magnesi, amb la qual
cosa augmenta molt la seva resistncia a la tracci.
40. Una siderrgia integral s una planta industrial

dedicada al procs complet de produir acer a
partir del mineral de ferro, mentre que una aceria s una planta industrial dedicada exclusivament a la producci i elaboraci d'acer partint
d'un altre acer o de ferro.
Una siderrgia integral cont els forns de coc,
els alts forns, l'aceria, les installacions per a emmotllament, i els trens de laminatge escalabornadors, d'acabat i en fred. Les siderrgiques integrals sn rendibles amb una capacitat de
producci superior als 2 000 000 de tones anuals
i els seus productes finals sn, generalment, grans
seccions estructurals, xapa pesant, rodons pesants, rails de ferrocarril i, en alguns casos, palanquetes i canonades pesants. Porten associada una contaminaci elevada del medi que la
circumda.
Una siderrgia no integral est mancada d'alguns d'aquests components, sobretot de lalt
forn. Solen especialitzar-se en determinats productes i contenen forns elctrics, colades contnues, trens de laminatge comercials o de laminatge en fred.
La miniaceria s una siderrgia integral amb
menys nombre de components i a una escala
ms petita. El seu objectiu es redueix prcticament a lemmotllament i acabat de productes
comercials finals.
41. Les dades de producci d'acers a Espanya, la

Uni Europea i el mn (any 2007) es recullen a
la taula segent:
MBIT
DADES
Espanya
18,4 milions de tones
Uni Europea
198 milions de tones
Mn
1 240 milions de tones
81
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 82
SOLUCIONARI
La Xina, amb ms de 400 milions de tones, el Jap,
amb 116 milions i els Estats Units, amb de prop
de 99 milions, sn els pasos pioners en la producci d'acer. Espanya ocupa el catorz lloc sobre un
total mundial dels vint pasos ms importants en
aquest sector.
El consum energtic depn de si l'acer s'ha obtingut per alt forn (fuel), que suposa un 15 %, o
a travs de via elctrica, un 85 %. En general,
es necessiten entre 70 i 50 kg de fuel o 39 kWh
per tona d'acer produda. No obstant aix, a
Espanya el 75 % de l'acer produt s reciclat,
i els costos energtics suposen prop del 15 %
dels totals; aix s a causa del fet que aquest
pas ha patit una forta transformaci tecnolgica de la siderrgia orientada a l'eficincia
energtica.
Limpacte ambiental conseqent inclou efectes
derivats de l'emissi de dixid de sulfur (pluja cida), a les plantes incineradores de carb (equips
desfasats de la Xina), i de dixid de carboni (efecte hivernacle), en els altres casos, sense esmentar els problemes derivats dels residus de les centrals nuclears.
Les conclusions que es poden extreure sn
aquestes:
Sha de continuar amb la millora de l'eficincia
energtica en aquest sector pel gran volum
de mercat que mou i per la seva repercussi
en el balan energtic i mediambiental mundial.
Sha dafavorir l'exportaci dels productes de
l'acer per millorar els ndexs que marquen l'estat de l'economia d'Espanya.
Malgrat la crisi energtica actual i el creixent
augment de les tarifes de fuel, gas natural i
electricitat, ha dhaver-hi un pla d'ajuda financera i tecnolgica per part de l'administraci i el govern perqu el sector pugui seguir millorant sense perdre la trajectria
aconseguida fins ara. Els seus efectes es notaran en l'economia global del pas juntament amb la influncia d'altres grans sectors com la construcci.
42. L'acer fos pot seguir dos camins: la colada contnua o la colada clssica.
82
En la colada contnua l'acer brut fos s colat en

grans blocs d'acer coneguts com a maons o grans
peces de fosa d'acer.
La colada clssica passa per una fase intermdia
que aboca l'acer lquid en lingoteres quadrades o
rectangulars (petaques), segons l'acer es destini
a produir perfils o xapes. Aquests lingots han de
ser reescalfats en forns abans de ser laminats en
trens escalabornadors per obtenir blocs quadrats
(bloms), en forma de perfils rectangulars (slabs) o
plans (flogs), i laminar, en calent o en fred, xapes
planes o en bobines pesants.
Les diverses formes comercials emprades en
construcci es classifiquen en quatre grups:
Barres i perfils. Nhi ha de dues classes: uns
amb les mesures en millmetres, anomenats
perfil normal, i uns altres amb les mesures en
polzades angleses. Els perfils laminats s'utilitzen en la construcci d'estructures resistents.
Poden ser:
Ferros T, d'aleta angosta, t l'altura i l'amplada d'ala iguals; d'ala ampla, quan t l'nima la meitat de l'amplada de l'ala.
Ferros doble T o biguetes, numeraci del 8
fins al 60, s a dir, fins a 60 cm d'altura.
Ferros Grey, d'ales amples, del 18 al 100.
Angles, d'ales iguals o desiguals.
Ferros especials, molt emprats en construccions navals.
Altres: ferros Zores, en zeta, en quart de cercle, els de forma especial, ferros carrils de
Vignoli i carrils de Fnix, ferros en U, ferros
de secci quadrada, emprats per a reixes i
baranes; hexagonals; rodons, d's especial
en formig armat; plans. En aquest grup
tamb s'inclouen els ferros laminats especials per a fusteria metllica, de formes variadssimes, destinats a rebre el vidre i efectuar un tancament hermtic.
Xapes. O palastres o planxes, de 5 a 25 mm
de gruix. La numeraci de les xapes s inversa, s a dir, a mesura que augmenta la numeraci disminueix el gruix. Al comer existeixen:
Xapes negres, o recobertes amb un bany
de zinc, anomenat ferro galvanitzat; popu-
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 83
larment, se les coneix per xapes de zinc,

per no sha de confondre amb les d'aquest
metall. Les llaunes sn xapes negres recobertes d'estany; els seus gruixos varien de
0,2 a 0,8 mm.
lindre roscat en gaireb tota la seva longitud i

una cabota fixa, completats per una femella i
una volandera. Poden tenir cabota i femella de
forma quadrada, cabota i femella de forma hexagonal, cabota rodona i femella quadrada o
hexagonal. Quan el cos est roscat, llevat d'una petita zona en la seva part mitjana i no t cabota, sanomena presoner. Els cargols, de mida
ms petita que els anteriors i cos roscat, tenen
cabota rodona, cabota perduda troncocnica,
amb femelles quadrades o hexagonals i presenten una ranura a la cabota per al tornavs. Un
altre tipus de cargol s el que s'aplica a les fustes; aquest t la cabota com les de l'anterior, el
cos a partir daquesta s cilndric i desprs cnic roscat, acabant en punta.
Xapes ondulades de ferro galvanitzat per a

usos diversos; aquestes xapes tenen una
llargada corrent de 2 m amb una ona de
parbola.
Xapa estriada o estampada; s d'acer dol
i en una de les seves cares t estries en relleu formant rombes de 2 mm de gruix i 5
mm d'amplada; sempren per a esglaons,
passarelles, tapes de cambres, etc.
Xapa desplegada, comunament anomenada metall desplegat; es fabrica fent talls a
portell i estirant; es formen malles rombodals de moltes aplicacions, com cels rasos
armats, etc.
Els claus consten d'un cos cilndric llis, acabat

en punta en un extrem i una cabota, en casquet esfric, cabota perduda; nhi ha tamb en
forma de L, anomenats escrpia, de cabota
gran, anomenats tamb tatxons, i les tatxes de
cabota xata i cos cnic o piramidal. La llargada dels claus comuns varia entre 25 i 305 mm.
Es fabriquen amb filferro d'acer estirat en fred
i sense recoure.
Reblons, perns i claus

Els reblons estan formats per un cos cilndric i
una cabota que afecta la forma de mitja esfera, d'un casquet esfric o cabota perduda; a
l'altre extrem del cilindre es rebla la cabota en
calent una vegada collocat a la pea. El dimetre del cilindre varia entre 3,17 mm (1/8) i
24,5 mm (1) i la llargada mnima s de 2,5 vegades el dimetre.
Filferros i cables
Si les barres tenen un dimetre inferior a 5 mm
i sn de gran longitud s'obtenen filferros massissos. Els cables sn un conjunt de filferros
que formen un cos nic d'estructura tamb
allargada, enrotllats o no. Existeixen moltes variants i presentacions.
Els perns es coneixen per bolons i cargols, segons presentin o no una ranura a la cabota per
al tornavs. Els bolons estan formats per un ci-
Avaluaci
10
11
12
13
14
83
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 84
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 85
Materials
de construcci
1. Granit: pedres carreus de muralles, esglsies o

edificis antics. La seva funci s constituir la base
sobre la qual descansa l'estructura fonamental
de l'edifici.
Pissarra: teulades d'habitatges. Constitueixen
la cobertura de l'edifici i allen de la calor i del
fred.
Marbre: recobriment de faanes. T carcter ornamental.
2. Dades:
D 15 cm R 7,5 cm
Resistncia mxima: 2 700 kg/cm2
Calculem la superfcie de la columna i la multipliquem per la resistncia unitria mxima:

S R2 3,14 (7,5 cm)2 176,625 cm2
kg
176,625 cm2 2 700 476 887,5 kg
cm2
Econs 800 000 kcal

Esub

0,80
1 000 000 kcal
A partir d'aquesta dada, determinem el cost
del gas natural necessari:
1 m3
1 000 000 kcal 0,5

10 600 kcal
m3
47,17
Calculem, ara, el cost de l'energia elctrica emprada:
kWh
1 t 100 0,11 11,00

t
kWh
Sumem totes dues quantitats i obtenim el cost
total de la fase trmica:
47,17 11,00 58,17
5. Dades:
3. Per la seva gran resistncia a la calor i la seva
resistivitat tan elevada que els converteix en materials allants.
D 30 cm R 15 cm 0,15 m
h 4,5 m
Proporci: 1:4:6
Calculem, primer, el volum de la columna:
4. Dades:
mciment 1 t 1 000 kg
V R 2 h 3,14 (0,15 m)2 4,5 m
PCSgas natural 10 600 kcal/m3
0,3179 m3
Preu gas natural 0,5 /m3
Determinem la quantitat de cada component a

partir de les dades de la taula que apareix en el
text:
80 % 0,80
Consum trmic: 800 kcal/kg
Consum elctric: 100 kWh/t
Tarifa elctrica: 0,11 /kWh
Calculem, primer, l'energia trmica consumida:
kcal
Econs 1 000 kg 800 800 000 kcal
kg
Tenint en compte el rendiment de la installaci,
kg
Ciment 170 0,3179 m3 54 kg
m3
L
Sorra 560 0,3179 m3 178 L
m3
L
Grava 840 0,3179 m3 267 L
m3
UNITAT 7 I Materials de construcci
85
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 86
SOLUCIONARI
6. Dades:
R 65 MN/m2 6,5 107 N/m2

1 kg-pes 9,8 N
Calculem, primer, la secci de la columna a partir de les dades de l'exercici anterior:

S R 2 3,14 (0,15 m)2 0,07065 m2
Multipliquem la resistncia unitria per la superfcie de la columna i expressem el resultat en
tones-pes:
6,5
107
N
1 kg
0,07065 m2
9,8 N
m2
468 597 kg G 469 t
7. L'armadura es troba a la part inferior perqu si

se situs a la superior, els esforos de flexi a
qu es veu sotmesa podrien provocar l'aparici
d'esquerdes en la massa de ciment. En situarse a la part inferior, la massa noms es troba sotmesa a esforos de compressi, de manera que
no s'esquerdar.
11. Les fibres longitudinals que constitueixen la fusta

presenten una resistncia ms gran als esforos que
el material que les aglutina.
Si es talla la fusta en sentit transversal a les fibres,
se nha de provocar el trencament, mentre que si
es talla en sentit longitudinal, no. Per aix, la fusta
presenta ms resistncia al tall en el primer en el cas
que no pas en el segon.
12. Dades:
P 15 t 15 000 kg
Rpi: de 45 a 70 kg/cm2
Calculem, primer, la superfcie de la base de la columna:

1 cm2
Smn 15 000 kg 214,28 cm2
70 kg
1 cm2
Smx 15 000 kg 333,33 cm2
45 kg
A partir de l'expressi de l'rea del quadrat, determinem la seva aresta:
S
214
,28
Smn (amn)2 amn
8. El ciment, en endurir-se, es contreu; la sorra,

contrriament, es dilata. Si la proporci de ciment s excessiva, la contracci provocada durant lenduriment pot originar la formaci d'esquerdes.
Les fractures per acci dels esforos s'originen en
les superfcies d'uni entre el ciment i la sorra. Si
la presncia d'aquesta s excessiva, la superfcie
de contacte entre tots dos materials s inferior i el
formig resulta menys resistent.
9. El color mor de la pell s conseqncia de la

secreci de melanina que produeix aquest rgan per protegir-se dels nocius efectes dels raigs
ultraviolats procedents del Sol. Aquests raigs sn
filtrats pel vidre, de manera que resulta impossible emmorenir-se prenent el Sol a travs
d'una finestra.
14,63 cm
S
333,
33
Smx (amx)2 amx
18,25 cm
Arrodonint el resultat, l'aresta oscillar entre 15 i
18 cm.
13. Les fustes naturals que ofereixen ms resistncia a

la flexi sn les de faig, freixe, om, noguera i roure.
14. Dades:
mclnquer 1 t 1 000 kg
PCSgasoil 11 120 kcal/kg
Preu gasoil 0,31 /kg
75 % 0,75
Consum trmic: 800 kcal/kg
Calculem, primer, l'energia trmica consumida:
10. Exemple: fabricaci de vidres de finestra per a

les portes dels ascensors. El seu trencament evita que els fragments es dispersin i, a ms, protegeixen del foc en cas d'incendi.
86
kcal
Econs 1 000 kg 800 800 000 kcal
kg
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 87
Tenint en compte el rendiment de la installaci,

19. Exemple: mtode d'estiratge vertical.

Esquer
Rodets
laminadors
800 000 kcal

Econs
Esub

0,75
1 066 667 kcal
Broquet
Banda de vidre
15. Perqu s molt higroscpic, s a dir, presenta

una gran avidesa per l'aigua. En conseqncia,
oxidaria rpidament els materials metllics en
contacte amb ell.
16. El formig pretesat s particularment resistent

als grans esforos de tracci, com els que apareixen en estructures amb una gran llum. La tensi a qu sn sotmeses les armadures compensa la dilataci que aquestes poden patir com a
conseqncia dels esforos de tracci. D'aquesta manera, el formig resisteix millor i no s'esquerda.
17. El tauler aglomerat s'obt a partir d'encenalls

de fusta barrejats amb resines adhesives resistents a l'aigua que solidifiquen en calent per efecte de la pressi.
El procs que se segueix consta de les etapes
segents: escorament de la fusta, trituraci fins
a obtenir encenalls, assecatge fins a aconseguir
un grau d'humitat inferior al 5 %, barreja dels encenalls amb les resines o coles, premsatge de
la mescla en calent, entre 160 i 200 C, i acabat dels taulers, una vegada obtinguts.
Avantatges: eliminen els nusos i les esquerdes,
poden obtenir-se superfcies de qualsevol mida
sense que presentin problemes de guerxesa i
resulten ms barats.
18. Avantatges: ms resistncia als esforos de

flexi.
Inconvenients: elevat cost per unitat de volum (substituci per altres materials quan es
pugui), formes predeterminades (normalitzaci) i oxidabilitat (galvanitzaci en calent).
Vidre
fos
20. Formig armat: estructures resistents, murs

de crrega. Acer: estructures resistents. Materials cermics: sanejament, revestiment de sols,
parets de cuines i banys. Guix: emblanquinat i
estucat de parets. Escaiola: sostres interiors.
Maons: envans interiors. Teules: cobertes i teulades. Fusta: marcs de portes, recobriment de
parets i terres. Teixits: recobriment de parets.
Plstic: desguassos, embellidors d'elements
elctrics. Vidre: finestres i portes. Alumini: fusteria exterior. Coure: conduccions elctriques i
canalitzacions de gas. Altres materials: elements
complementaris, com panys, ferramentes, etc.
21. Els materials emprats en les construccions antigues presentaven una resistncia a la flexi molt
baixa, per la qual cosa era necessari disposar
les columnes molt juntes per evitar que les bigues es trenquessin. Els materials actuals, en
canvi, tenen una elevada resistncia a la flexi,
per la qual cosa la llum (distncia entre columnes) pot ser ms gran.
22. La palla constitueix un entramat que augmenta

la resistncia del fang sec als esforos de tracci i flexi.
Als pasos desenvolupats, s'utilitza el formig armat: les barres de ferro disposades a l'interior del
formig actuen igual que la palla a l'interior
del fang, per a ms proporcionen una resistncia extraordinriament ms gran.
87
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 88
SOLUCIONARI
23. Dades:
25. Ciment prtland: mescla de calcries i argiles a
P 25 t 25 000 kg
qu s'afegeix una petita quantitat de guix per regular el temps denduriment. Sempra com a component fonamental dels formigons.
Rfusta: 100 kg/cm2

Rgranit: 2 700 kg/cm2
Rformig: 650 kg/cm2
Calculem primer la superfcie de la base de la
columna en cada cas:
1 cm2
Sfusta 25 000 kg - 250 cm2
100 kg
1 cm2
Sgranit 25 000 kg - 9,26 cm2
2 700 kg
1 cm2
Sformig 25 000 kg - 38,46 cm2
650 kg
9,26 cm

3,14
Ciment alumins: mescla de materials aluminosos (aluminat monoclcic) i petites quantitats de

calcria. Endureix amb molta rapidesa i presenta
una elevada resistncia a les 24 hores.
S
250 cm2
S R2 Rfusta

3,14
S
S R2 Rgranit

1,72 cm
Ciment siderrgic: s'obt afegint al clnquer quantitats variables d'escria d'alt forn, que pot representar fins al 65 % del total. S'obt aix un ciment
amb menys calor d'hidrataci i elevada resistncia a l'acci d'aiges agressives.
Ciment putzolnic: mescla de ciment prtland i
putzolanes (materials d'origen volcnic amb alt
contingut en argila), el contingut de les quals pot
oscillar entre el 40 i el 60 %. S'utilitza en la construcci de preses i d'estructures sotmeses a l'acci de l'aigua del mar.
A partir de l'expressi de l'rea del cercle, determinem el seu radi en cada cas:
8,92 cm
Ciment prtland amb adhesius actius: ciment

prtland a qu s'afegeixen petites quantitats
d'xid de ferro i altres substncies. S'utilitza com
a ciment hidrulic per la seva elevada resistncia
a l'aigua de mar i les aiges pantanoses.

cm2
S
38,46
S R2 Rformig -

3,14
3,5 cm
Ciment natural: s'obt directament per cocci i

mlta de roques que contenen calcries i argiles
en qu aquestes sn presents en una proporci
superior al 30 %. T una resistncia inferior a la del
ciment prtland.
26. Vidre pyrex. Es tracta d'un vidre de silicat de bor
amb un coeficient de dilataci extraordinriament

baix que el fa capa de resistir canvis bruscos de
temperatura sense trencar-se. Va ser desenvolupat el 1890 pel qumic alemany Otto Schott a les
factories de vidre de Jena (Alemanya).
24. A Catalunya hi podem trobar jaciments de roques per a la construcci a Olot (basalt), Palams
(diorita, obsidiana, sienita), Collserola (diorita) i
lEmpord (gabre) pero no hi ha cap jaciment de
granit.
Pel que fa a les indstries cermiques, la majoria
es concentren a La Bisbal dEmpord, on hi ha
des de tallers artesanals fins a grans indstries dedicades a la producci de materials per a la construcci.
88
27. El fibrociment es compon de ciment prtland i

fibres. Originalment, s'utilitzava com a fibres l'asbest o amiant, prohibit legalment des de l'any
2002 pels riscos per a la salut que suposa el seu
s. S'ha substitut per fibres de cellulosa o fibres minerals com la fibra de vidre.
Les seves principals aplicacions sn com a:
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 89
Material d'acabat en cobertes, paraments

i altres superfcies exposades a la intemprie en magatzems, coberts, naus industrials
i installacions provisionals. Es colloquen
mitjanant ganxos de subjecci i cargols especials directament sobre l'estructura.
Conformaci de conduccions en installacions
de xarxes de sanejament, clavegueram i desgus.
28. La fibra de vidre s un material fibrs, vitri, sinttic i flexible, solidificat desprs de ser obligat el
vidre fos a fluir a travs de forats molt fins
d'una pea especial. Pel seu bon allament trmic, la seva resistncia als cids i a les altes temperatures, a ms de per ser fcilment emmotllable, s'ha utilitzat en moltes aplicacions industrials
com allament de sostres i parets, filtres de forns,
peces de bricolatge, construcci de velers, autombils i avions, escultures i en l'obtenci del
fibrociment i dels cables de fibra ptica, utilitzats
en telecomunicacions.
ACER DE CONSTRUCCI
Els riscos de la fibra de vidre apareixen quan s

manipulada o tallada per personal especialitzat de
les indstries corresponents a les aplicacions anteriors. En els edificis on hi ha aquest allament no
sorgeixen problemes, sempre que no sigui manipulada. Els seus efectes perniciosos inclouen irritacions de la pell, els ulls, el nas i el coll, aix com
episodis d'asma, bronquitis, allrgies i possibles
malalties crniques professionals com a conseqncia dels smptomes anteriors.
La legislaci espanyola permet utilitzar aquesta fibra per obtenir els productes esmentats, per
expressa clarament les mesures i l'equipament
de seguretat i protecci que el personal qualificat ha de tenir en compte de manera obligatria en treballar-hi.
29. Les propietats i aplicacions dels diferents tipus d'acers de construcci es reflecteixen en el
quadre comparatiu segent.
PROPIETATS
APLICACIONS
Acer laminat (F1): al carboni, de tremp i Al carboni: resistncia mitjana.

rodolament i engranatges utilitzats en enreveniment, elstic, de cementaci i ni- De tremp i reveniment: suporten grans ginyeria civil i material auxiliar com cartruraci
gols, etc.
esforos de flexi i alta tenacitat.
Elstics: molt bons en esforos de torsi.
De cementaci: gran resistncia i tenacitat.
De nitruraci: durs per fora i tenaos per
dins.
Grans estructures metlliques, peces de
Acer per a barres de formig armat
(F6 i F7)
Molt bona resposta a esforos de trac- Bigues, pilars i estructures verticals.

ci.
Acer emmotllat i foses (F8)
Ms resistncia a tracci i compressi.
30. La recuita d'un vidre consisteix en un procs

encarregat de suprimir les tensions internes que
hagin pogut generar-se durant el refredament del
vidre. Es duu a terme escalfant el vidre a una temperatura molt alta i refredant-lo desprs molt a
poc a poc per evitar noves tensions.
Peces demmotllament i estructures auxiliars de tota mena com ara bastides, etc.
Aquest tractament confereix al vidre bones propietats de tenacitat, duresa i resposta davant
agents externs oxidants, com els factors climatolgics, ja que ser exposat en tancaments (finestres, miralls, etc.), sotmesos moltes vegades
a la intemprie.
89
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 90
SOLUCIONARI
31. Lacer inoxidable no s'utilitza en construcci perqu, malgrat les seves excellents propietats, el
seu preu s molt elevat. Existeixen altres acers
substitutius que, desprs de ser modificats en
les seves propietats per diferents tcniques i mtodes, ofereixen similars prestacions, correctament protegits, a un preu ms assequible, donat l's massiu de l'acer en aquest sector. En la
construcci, sempra noms en forma de xapes
per revestir altres materials, per exemple l'acer
o la fusta.
32. El ciment alumins s'obt per cocci de materials aluminosos (bauxita) i calcaris. L's
d'aquest ciment durant els anys seixanta i setanta va ser abusiu: es tracta d'un ciment
econmic, de rpid enduriment i assecament
(1-2 hores) i alta resistncia inicial (a les 24 hores), per la qual cosa permetia construir amb
molta rapidesa.
Els problemes que planteja el seu s s que en
endurir tan rpidament, resulta poc protector
davant la corrosi (al seu interior es produeixen
complexos processos qumics que en modifiquen les propietats originals), de manera que
s fcilment alterable quan sel sotmet a temperatures extremes i humitat elevada, i acaba
desenvolupant la malaltia coneguda com a aluminosi. Aquesta es caracteritza per un augment de la porositat del ciment i una reducci
del seu volum, fins al 40 %, fet que origina una
prdua de fins al 75 % en la resistncia mecnica dels enduriments, amb el possible conseqent enfonsament de l'edifici.
Les possibles solucions han estat:
Se nha prohibit ls per llei des dels anys
setanta.
Als edificis afectats, s'ha de realitzar un test
d'aluminosi per confirmar el diagnstic, que
suposa l'historial de l'edifici, un croquis, una
presa de mostres i una descripci de l'aspecte general i dels forjats en particular.
En cas afirmatiu, shan de dur a terme importants obres de reparaci o rehabilitaci
de l'estructura de l'edifici, desprs d'apuntalar-lo, especialment a les zones on s'ubiquen els lavabos i les cuines, les cobertes
i els forjats sanitaris; aix com un control pe-
90
ridic del seu estat fsic. Tot aix s'ha d'acompanyar d'un estudi que inclogui el grau
de transformaci que ha patit el formig, la
prdua de seguretat de l'edifici i una valoraci de la seva vida residual.
33. Construir un gratacel modern de formig armat comportaria problemes de pes i sobrecrrega en els fonaments i les sabates de l'estructura, desequilibri davant el vent fort i altres
manifestacions climtiques drstiques, augment del preu de la construcci de l'edifici i inviabilitat quant a la flexibilitat i seguretat de la
construcci.
34. En construcci, se sobredimensionen les estructures (amb lmits de crrega admissible mxims) amb la finalitat de proporcionar seguretat i protecci en cas d'augmentar el pes o la
crrega per unitat de superfcie (metre quadrat)
respecte del lmit estndard marcat en el projecte de disseny arquitectnic de l'edifici o construcci en qesti. Aix no significa que puguin afegir-se estructures pesants sobre les
ja existents. s una normativa que afavoreix
nicament la seguretat i protecci del contingut que allotgen les estructures (objectes i persones) en casos extrems raonables dins dels
lmits marcats.
35. Les fbriques de ciment sn indstries molt

perilloses per a la salut humana i el medi ambient. Els efectes o les conseqncies mediambientals daquestes fbriques sn:
Emissi de partcules en la producci del
clnquer, especialment dioxines procedents
de la incineraci i altres substncies derivades que provoquen problemes respiratoris,
allrgies i malalties crniques a llarg termini.
Augment de gasos hivernacle en proporcions semblants a les abocades per les centrals trmiques a causa de l's de combustibles fssils de baixa qualitat, els quals
segueixen influint en el canvi climtic i l'escalfament local i global.
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 91
Les alternatives o els sistemes utilitzats per

minimitzar aquests efectes, bsicament, es redueixen a tres: s de potents filtres en xemeneies i extractors, combustibles de millor qualitat i programes de qualitat que incloguin
inspeccions exhaustives per part del govern
regional o local on es trobi ubicada la planta
de ciment.
36. Per cobrir una pista d'atletisme d'installacions esportives escolars, municipals i professionals d'elit, el material ms idoni ser aquell
que compleixi les condicions segents: continu, d'acabat uniforme, pors, que permeti qualsevol prctica esportiva, baixa abrasi, elevada elasticitat per protegir l'esportista, ferma
tracci fins i tot amb humitat i gran durada
del material amb el pas del temps sense prdua de prestacions. Shan de fer servir materials que estiguin certificats per la IAF (Federaci Internacional d'Atletisme), disposats de la
manera segent de dalt a baix:
Capa d'acabat: formada per microgrnuls
de cautx sinttic encapsulat i de color, lligat amb resines de poliuret projectat d'alta qualitat en forma de mico o bicapa de 8
mm de gruix.
Capa base: formada per granulat de cautx negre de 10 mm de gruix.
Capes superior i inferior d'asfalt.
Base de tot-u.
Terra o terreny natural.
En larena d'una plaa de toros s'utilitza una
roca sedimentria d'origen orgnic i to groguenc que se sol fer servir a Andalusia com a
pigment a la cal per obtenir un color blanc
trencat a les faanes de les cases. Grcies a
les seves propietats de cohesi, bon drenatge, fermesa i resistncia, es constitueix com el
paviment ideal per a les finalitats que es volen
aconseguir en una plaa de toros. Tamb sempra com a rebliment i en fonaments, per, per
a aix, prviament pateix un procs de transformaci en qu s polvoritzat i tractat. Procedeix de zones d'aiguamolls antigament cobertes pel mar, per que corresponen actualment
als pobles de la comarca de Sevilla, encara que
tamb es troba a la Xina, a la conca del riu

Groc.
37. En zones amb alt risc ssmic del mn (en ciutats tan avanades i superpoblades com Tquio o Mxic), s necessari prendre mesures
especials en la construcci civil per evitar grans
desastres i tragdies en cas de registrar-se terratrmols o sismes submarins. Per a aix, es
recorre a la moderna enginyeria ssmica.
En aquest cas, el material utilitzat, normalment
acers aliats especials, ha de ser lleuger i oferir gran resistncia a esforos de tracci, torsi, cisallament i vinclament. Shan dutilitzar
criteris molt especfics per al disseny de les estructures, criteris que considerin el risc ssmic
de la zona on subiqui l'edifici.
El disseny (fet per ordinador i utilitzant tecnologia punta) ha doferir un innovador concepte d'absorci de l'energia ssmica per a edificis alts. Aquests han d'estar equipat amb
dispositius dissipadors d'energia per mitj d'un
sistema d'amortidors suplementaris, situats
en les direccions nord-sud i est-oest (en l'armadura del nucli central i en els vessants laterals), i altament eficients per reduir els moviments traslladats a l'estructura des del sl
durant el terratrmol. Es complementen amb
la incorporaci de dispositius suplementaris
d'amortiment, altament eficaos per reduir el
balanceig d'elements estructurals i no estructurals, demandant menys ductilitat a l'acer utilitzat. A ms, els sistemes de fonaments inclouen la utilitzaci de gruixudes lloses situades
fins a un mxim de 40 m de profunditat a les
zones de ms risc ssmic.
38. El granit polit s'utilitza extensament com a

recobriment en edificis pblics (sobretot en parets i en cuines, per la seva alta durabilitat i
qualitats esttiques) i monuments (substituint
el marbre, ms sensible a la pluja cida). No
obstant aix, en algunes aplicacions especfiques, ha deixat d'utilitzar-se pel seu elevat cost
i gran pes per a una resposta similar del producte.
91
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 92
SOLUCIONARI
En l'actualitat, s'utilitzen materials substitutius d'imitaci; per exemple, en els revestiments, els compsits (materials compostos
polimrics o no) i aglomerats petris o cermics,
i en els taulells de cuines i banys, el silestone.
Aquest s un aglomerat de slice, quars (94 %)
i vidre, ms un 4 % de resina de polister i un
1 % de pigments i altres additius, que incorpora protecci antibacteris, garantint la mxima higiene i acabats difcilment millorables.
Tots es presenten en infinitat de colors, formes
i dissenys de gran precisi i mplies prestacions, sense superfcie porosa, gran duresa,
nul risc d'aparici d'esquerdes i altament resistent a les accions repetitives a qu se sotmeten diriament aquests productes.
Recobriment amb moderns vernissos a porus obert, que noms necessiten repassarse cada 4 o 5 anys, nicament en parets
exteriors i sense que calgui polir.
39. En la construcci de cases de fusta prefabri-
Permeten, juntament amb l'origen i la qualitat

de la fusta, que aquest tipus d'edificacions durin ms de 200 anys en perfecte estat, fins i tot
en climes adversos i crus.
cades s'utilitzen els tipus comercials existents

de fustes procedents d'espcies de pins, avets
i cedres (vermell) d'alta muntanya, de ms de
100 anys, d'origen canadenc i noruec, que es
caracteritzen per ser toves i flexibles, lleugeres i per tenir molt bon comportament davant
esforos de tracci i compressi. La relaci
qualitat/preu d'aquestes fustes s l'ptima per
a aquests aplicacions.
El seu s est molt ests als pasos d'origen,
i existeix un mercat creixent al Jap, Alemanya, Frana i altres pasos mediterranis, grcies als avantatges que ofereix en relaci amb
la humitat, la filtraci de l'aire i com a allant trmic, acstic i electromagntic.
Els tractaments a qu se sotmeten per conservar-se a la intemprie sense perdre les propietats originals sn:
Assecatge artificial en moderns assecadors
fins a aconseguir un grau d'humitat entre el
8 i el 12 %, per evitar aix esquerdes i torsions posteriors.
Mecanitzaci i tallament en peces segons
el projecte tcnic, utilitzant installacions i
maquinria d'ltima tecnologia per a un aprofitament mxim del material.
Muntatge de l'estructura segons les especificacions tcniques del projecte i la distribuci dissenyada.
92
Aplicaci de fungicides i protectors contra

els raigs ultraviolats, diferncies trmiques,
corc, trmits i altres tractaments addicionals conforme la llei i el contracte estipulat
amb el client.
Tenyida o pintada amb productes comercials especfics: habitual en aquestes fustes
exemptes de vetes o de disseny natural com
les dures, aix com per impermeabilitzar tota
l'estructura; a ms, aquest tractament proporciona un toc esttic molt personal al producte final.
40. Lasbest o amiant s un mineral metamrfic

natural, un silicat, format per fibres tan summament diminutes que poden inhalar-se fcilment.
Fins als anys vuitanta, va tenir aplicacions molt
variades en nombrosos productes de la construcci i en materials d'allament: fibrociment,
canonades, calderes i conductes per a forns,
taulers, juntes de portes, materials per insonoritzar o decorar, pintures, rajoles o rajoles elstics i adhesius. Altres materials: frens de vehicles, teixits txtils i compostos a base de
plvores.
El seu s provoca seriosos problemes de salut. Algunes espcies d'asbest van ser prohibides en els anys vuitanta i noranta. Les menys
perjudicials, finalment, a partir de l'any 2002,
a la Uni Europea i a Espanya. En l'actualitat,
estan totalment prohibides la seva producci,
extracci o utilitzaci.
Les fibres d'asbest no poden evaporar-se ni
es dissolen en aigua, per la qual cosa passen
directament a l'aire, i hi queden suspeses durant molt de temps i de forma inalterable, i sn
transportades pel vent abans de dipositar-se.
A les ciutats i rees industrials es troben, nor-
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 93
malment, en proporcions ms elevades. La

seva extremadament petita mida en facilita la
inhalaci pels ssers vius (passen a travs dels
alvols pulmonars), la qual cosa causa asbestosi o cncer de pulm (per amiant) i, en alguns casos, determinats cncers abdominals.
Perfils compostos obtinguts per soldadura

o uni de peces: amb forma normal rectangular segons el disseny desitjat, i partint dels
perfils anteriors, principalment H i I. S'utilitzen en tota mena d'estructures fabricades
a mida.
41. El vidre s el resultat de la fusi de determi-
Les dimensions de les seccions transversals

especfiques estan normalitzades segons les
Normes Tcniques de l'Edificaci vigents en
aquell moment.
nats ingredients (slice, sosa i cal) creat per

l'sser hum amb la presentaci d'una massa homognia, transparent i resistent als agents
atmosfrics. Per tamb s cert que existeix
un nic tipus de vidre creat per la natura (l'obsidiana) sintetitzada per la calor generada a l'interior dels volcans. Lautntic vidre abunda a
la natura en forma de quars amb excellents
propietats, grcies a la seva estructura
cristallina interna ordenada de forma perfecta i sense impureses.
No obstant aix, l'estructura mineral del vidre
s molt menys pura (presenta moltes impureses), fet que el fa ms frgil, i menys transparent, brillant i resistent, de manera que el seu
preu s tamb ms baix i la seva utilitzaci ms
verstil.
42. Els cinc perfils d'acer ms usuals utilitzats en

construcci civil i obra pblica, aix com algunes de les seves aplicacions sn:
Angles estructurals en forma de L o Z.
S'utilitzen en la fabricaci de teulades de
grans llums, indstria naval, plantes industrials, magatzems i fusteria metllica.
Bigues en forma de H, T o I (doble T): com
el perfil IPN, IPE o HE. S'empren en la fabricaci d'elements estructurals: bigues, pilars i estructures metlliques d'edificacions
de gran envergadura com ponts, magatzems, torres de transmissi i fusteria
metllica o tancaments d'edificis.
Canals en forma de U: com el perfil UPN.
S'utilitzen en bigues i biguetes de canals, cavalls, etc.
Perfils en forma de tub. S'utilitzen en xarxes de conduccions de subministrament
d'aigua pblica, gas natural i electricitat.
43. En la construcci de carreteres s'utilitza el

quitr per la seva densitat, les seves bones propietats fsiques i qumiques com a asfalt, el seu
comportament davant la fricci i les diferncies de temperatura drstiques i la seva resposta en exposar-lo a la intemprie. Per tot plegat, constitueix el material idoni per facilitar el
pas de vehicles pesants al llarg de milers de
quilmetres de calades. A ms, s una bona
forma de donar sortida als milions de tones
d'aquests subproductes obtinguts de la
destillaci fraccionada del petroli. Si utilitzssim un material d'origen petri o derivat, acabaria degradant-se precoment en no complir
amb tots els requisits anteriors.
44. Els sistemes emprats en l'acoblament de peces de formig armat prefabricades en grans
construccions es componen d'unions fixes per
soldadura i cementaci utilitzant grues de gran
tonatge i altura.
Els seus avantatges davant la construcci
in situ es troben en relaci amb el preu, la ubicaci i finalitat de l'edifici i el llindar de risc de
la construcci.
S que s rendible el trasllat en vehicles de gran
tonatge perqu prviament s'ha dut a terme
un estudi analtic del projecte, en qu s'han valorat els pros i els contres, per determinar si al
final del procs, en termes econmics i de seguretat, constitueix la soluci ms factible. Per
exemple, en la construcci d'un pont o viaducte amb pilars i bigues de gran envergadura sobre una serralada o zona protegida; o un edifici dedicat a una activitat industrial especfica
en un lloc de difcil accs.
93
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 94
SOLUCIONARI
45. Els avantatges de l's de l'amiant en la construcci sn: l'mplia obtenci de productes
verstils, com els enumerats en l'activitat 40,
grcies a les seves immillorables propietats qumiques i fsiques; i el fet de resultar econmic
per a aquest sector.
Els seus principals inconvenients sn els problemes de salut que provoca, per la qual cosa
ha estat totalment prohibida la seva venda, extracci, producci i utilitzaci.
46. Per a allament trmic i acstic d'un habitatge de forma legal a Espanya es poden utilitzar substituts de la fibra de vidre, per exemple la fibra de carb, la fibra refractria, els
polmers plstics granulats o els materials residuals procedents de les indstries de la construcci i la fusta polvoritzats o transformats.
47. Breu cronologia del vidre:

3200 i 3100 a. de C.: els fonedors egipcis
de metalls descobreixen un nou material en
els seus forns: el vidre.
1643 a. de C.: es fabriquen a Egipte els primeres vasos de vidre fos.
1450-1350 a. de C.: apareixen els estris de
vidre buit i les primeres figures de vidre transparent.
Segle I a. de C.: es coneix a Sria la tcnica
per a l'obtenci d'objectes de vidre bufat.
Segle I d. de C.: apareixen els vidres de finestres.
Segle IV d. de C.: s'utilitzen per primera vegada els vidres de colors a la baslica de
Sant Pau Extramurs.
94
1860: el vidrier francs Pellat obt vidre buit

utilitzant motllos, sense recrrer a la tcnica del bufament.
1886: l'industrial alemany August F. Siemens
inventa el vidre armat.
1890: el qumic alemany Otto Schott desenvolupa el vidre pyrex, capa de resistir xocs
trmics bruscos sense trencar-se.
1898: als Estats Units es desenvolupa la primera premsa automtica per a la fabricaci
de vidre premsat.
1907: als Estats Units es posa en funcionament una mquina d'alt rendiment per al bufament d'ampolles de vidre.
1924: a Alemanya es desenvolupa el vidre
de seguretat, que s'utilitzar en la fabricaci de vidres d'autombils.
1958: el britnic Alastair Pilkington posa
en funcionament la primera mquina capa
d'obtenir vidre pla de precisi, denominat
float glass.
1968: l'empresa Schott de Mainz (Alemanya) produeix per primera vegada vidres antireflectors.
1977: la mateixa empresa alemanya anterior desenvolupa un nou tipus de vidre ignfug, anomenat vidre pyran, capa de substituir amb avantatge el vidre armat.
1986: a la mateixa empresa anterior s'aconsegueix obtenir la lmina de vidre pla ms
prima del mn, de 0,04 mm de gruix.
1990-2000: es perfeccionen els mtodes
d'obtenci amb nous tractaments i productes comercials.
1806: s'inaugura a Alemanya la primera fbrica destinada a la producci de vidre ptic.
Breu cronologia del ciment:
1810: es desenvolupa a Anglaterra la tcnica de fabricaci del vidre premsat.
150 a. de C.: els romans utilitzen una mescla de pedra triturada i morter de cal a qu
sovint s'afegeixen cendres volcniques.
1844: Robert L. Chance construeix a Anglaterra el primer forn continu per a l'obtenci de vidre laminat.
1796: el britnic James Parker redescobreix

l'aglomerant emprat pels romans.
1846: Farthing inventa una mquina bufadora de vidre.
1824: el britnic Joseph Aspdin, mestre paleta, obt el primer ciment hidrulic.
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 95
1844: l'arquitecte britnic Isaac Johnson

perfecciona el procediment d'obtenci
d'Aspdin.
1898: l'empresa alemanya Polysius construeix el primer forn giratori per a l'obtenci de ciment prtland.
1862: l'industrial alemany Eugen Lancen desenvolupa el ciment siderrgic a partir de

l'escria que s'obt en els alts forns.
1900-2000: es perfeccionen els mtodes

d'obtenci de ciments i apareixen ciments
especials.
Avaluaci
10
11
12
13
14
95
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 96
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 97
Altres materials
d's tcnic
4. El gramatge s la densitat del paper, expressa-
1. Analogies: en tots els processos es trosseja i ses-
da en g/m2. Segons el seu valor, distingim:
micola la fusta per extreuren la cellulosa. A la part

final s'hi afegeixen blanquejadors, se n'extreu l'aigua i sasseca el paper.
Cartrons (gramatge superior a 400 g/m2).
Diferncies: rauen en el tractament de la fusta esmicolada.
Paper (inferior a 150 g/m2).
En el procs mecnic no s'hi afegeix cap

substncia qumica, per la qual cosa no saconsegueix eliminar-ne la lignina.
En el procs semiqumic es cou la fusta en
presncia de sosa custica y sulfat de sodi,
amb la qual cosa selimina una gran part de la
lignina. La pasta resulta de millor qualitat, tot i
que el rendiment es menor.
En el procs qumico es fan servir diverses
substncies per tal deliminar totalment la lignina: bisulfits de calci, sodi o magnesi (mtode
al licor cid), sulfit neutre de sodi (mtode al licor alcal) o sosa custica (mtode a la sosa).
La pasta s duna excelent qualitat per el rendiment s molt baix.
2. Despreniment d'olors desagradables: filtrat dels

gasos i vapors abans d'alliberar-los a l'atmosfera
i ubicaci de les fbriques en zones despoblades.
Eliminaci dels residus: reciclatge de residus
per a altres usos, depuraci de les aiges abans
del seu abocament. Desforestaci: regeneraci
dels arbres talats en ms proporci.
Cartolines (entre 150 i 400 g/m2).
5. Marca d'aigua: dibuix o logotip que posseeix

el paper i que identifica el fabricant. S'obt
per compressi del paper encara humit i no
es pot veure a primera vista. Noms s'aprecia
quan s'observa el paper a contrallum. S'utilitza en papers de dibuix de qualitat i en els bitllets de curs legal.
6. La longitud del format DIN A4 (841 mm) coincideix amb l'amplada del format DIN A3, mentre
que la longitud d'aquest (1 189 mm) s el doble
que la del format DIN A4 (594 mm).
Si dobleguem per la meitat en sentit transversal
un full format DIN A4, obtenim dos fulls format
DIN A5.
Si dividim en quatre parts un full format DIN A4
efectuant un doblec longitudinal i un altre transversal, obtenim quatre fulls format DIN A6.
7. Avantatges econmics: estalvi d'energia.

Avantatges ecolgics: disminuci de la prdua
de massa forestal, disminuci de la quantitat
3.
Corr marcador
Procs d'afinament
Tamisatge
Corrons escorredors
Premsatge
Assecatge
Calandra
Forn d'aire
calent
Ensetinatge
Bobina
de paper
UNITAT 8 I Altres materials d's tcnic
97
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 98
SOLUCIONARI
de productes qumics necessaris per al deslignificat de la fusta i lleugera reducci de la contaminaci.
men grups CH2CH2.

Aquests radicals s'uneixen entre ells i formen llargues cadenes de polietil:
CH2CH2CH2CH2CH2CH2CH2
Es tracta d'un procs de polimeritzacin directa.
8. Material plstic: el que s capa de ser emmotllat mitjanant petits esforos a temperatures baixes.
11. Els plstics termoplstics es reblaneixen quan
Les propietats fsiques i qumiques dels plstics

actuals sn molt diverses, segons el tipus de
plstic considerat.
9. Polimeritzaci directa: les molcules del monmer reaccionen entre elles per acci de la calor o la pressi. Tenen dos grups reactius i
es formen llargues cadenes sense eliminaci de material sobrant.
Policondensaci: les molcules tenen ms de
dos grups actius i es formen cadenes i xarxes
amb eliminaci de productes de reacci.
Poliaddici: les molcules tenen ms de dos
grups actius, per no s'eliminen productes
de reacci.
10. Per acci de la calor, la pressi o la presncia
s'escalfen i tornen a endurir-se quan es refreden.

S'obtenen per polimeritzacin directa.
Els plstics termoestables, una vegada endurits,
no poden tornar a fondre's sense que s'alterin
les seves propietats fisicoqumiques. S'obtenen
per policondensaci.
Derivats de la cellulosa: paper de cellofana. Derivats de la casena: botons. Derivats del cautx: gomes toves. Cautx sinttic: pneumtics
d'autombil. Resines d'urea: portalmpades.
Melamina: lmines per a revestiment de mobles
de cuina. Resines fenliques: nanses d'estris de
cuina (baquelita). Resines epoxdiques: gomes
d'enganxar rpides. Polister: casc integral de
motorista. Poliuretans: matals d'espuma. PVC:
desgus d'habitatge. Poliestir: eines de dibuix.
Polietil: envasos per a lquids alimentaris. Polimetacrilat: mobles auxiliars. Poliamides: corda
de nil. Silicones: junta d'allament.
d'un catalitzador, es produeix el trencament del

doble enlla dels monmers CH2=CH2 i es for-
12.
TIPUS DE PLSTICS PEL SEU ORIGEN
Dorigen natural
Termoestables
Sinttics
Termoestables
Derivats de la cellulosa
Derivats de la casena
Derivats del cautx
Resines d'urea
Resines de melamina
Resines fenliques
Resines epoxdiques
PVC
Poliestir
Polietil
Polimetacrilats
Poliamides
Cautx sinttic
Resines de polister
Poliuretans
Silicones
13. Cellofana: d'origen natural, termoestable. Poliestir: sinttic, termoplstic. Poliuret: sinttic,
termoestable. Baquelita: sinttic, termoestable.
Cautx sinttic: d'origen natural, termoestable. Celluloide: d'origen natural, termoestable.
98
Termoplstics
Polimetacrilat: sinttic, termoplstic. PVC: sinttic, termoplstic. Poliamida: sinttic, termoplstic. Galalita: d'origen natural, termoestable. Resina epoxi: sinttic, termoestable.
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 99
14. Goma d'enganxar: resines epoxi i poliuretans.
S'aplica quan la primera matria s una resina

termoestable.
Goma escuma: poliuretans. Botons: galalita. Teixits: resines de polister i poliamides. Mnecs
d'eines: resines epoxdiques i polietil. Bolgrafs: poliestir. Plats: resines d'urea i resines
de melamina. Nanses d'estris de cuina: resines
fenliques. Mnegues: cautx sinttic, PVC i
silicones. Coberts: resines de melamina i resines fenliques. Vernissos: resines d'urea, resines fenliques, resines epoxdiques, resines de
polister i poliuretans. Canonades: PVC. Vlvules: PVC. Coixinets: poliamides i polietil dur.
Interruptors: resines d'urea, PVC i poliestir.
Pneumtics: cautx natural i cautx sinttic.
Vasos: resines d'urea i resines de melamina.
Intermitents: polimetacrilat. Corretges de transmissi: cautx natural, cautx sinttic i poliamides.
S'introdueix en forma de grans o en estat pasts en motlles calents d'acer perqu es fongui.
A continuaci, es comprimeix la resina fins
que s'adapta a la forma del motlle.
Finalment, se separen les dues parts del motlle i s'obt la pea, encara calenta.
S'utilitza per fabricar objectes buits de gran mida
i poc gruix, com els estris de cuina.
16. Fibres naturals: llana, seda, cot, lli, cnem,

espart, pita. Fibres artificials: rai. Fibres sinttiques: polister, nil, perl.
15. Exemple: emmotllament per compressi.

17.
Procs
d'obtenci
Aplicacions
COT
LLI
LLANA
SEDA
Recollecci mitjanant recollectores. Separaci de

les fibres en les desmuntadores. Selecci de les
fibres per longitud. Neteja, cardatge, estiratge, retort, filatura i confecci de
teixits.
Recollecci manual o
mitjanant recollectores.
Enriuatge. Bregada i espadatge. Rastellatge.
Neteja, cardatge, estiratge, retort, filatura i confecci de teixits.
Bany i esquilada dels animals. Classificaci de la llana per la seva longitud, uniformitat, gruix i finor. Rentat
per eliminar la suarda. Neteja, cardatge, estiratge, retort, filatura i confecci de
teixits.
Cria dels cucs fins a la

fase de capoll. Cocci i
batement dels capolls.
Dissoluci de la sericina.
Enrotllament de fils fins
a aconseguir el gruix desitjat. Bobinatge.
Confecci de teixits.
Indstria txtil, productes Teixits fins i de llenceria. Fabricaci de peces d'a- Teixits fins i de llenceria.
cosmtics i asptics, ob- Indstria txtil en general. bric. Indstria txtil en ge- Indstria txtil en general.
tenci de plstics derivats
neral.
de la cellulosa.
18. Feltre: les fibres s'entrellacen en totes

direccions, sense orientaci prvia.
Malles: entrellaat de fils, lligats i recargolats per formar diferents figures.
Gnere de punt: fil continu que s'entrellaa amb ell mateix formant bucles.
Teixit clssic pla: entrecreuat de dos
fils perpendiculars entre ells, anomenats
trama i ordit.
19. El paper ms idoni per dibuixar s el paper per

traar, primer, per fer els dissenys previs, i el
paper bond, per al dibuix final, perqu t el
gruix, el gramatge i la textura ideals perqu el
grafit s'adhereixi amb ms facilitat i el dibuix
no s'esborri amb el pas del temps. Tamb el
paper vegetal est molt b considerat per a
aquest s i sempra extensament.
99
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 100
SOLUCIONARI
20. En el quadre que hi ha a continuaci s'exposen els tipus de materials per a cada producte i la ra del seu s.
PRODUCTE
TIPUS DE MATERIAL
Vestit de bus
Kevlar
Lleuger, antitrmic, impermeable
Mitjons o mitges
Cot, 80 % poliamida + 20 % elast
Protecci, comoditat
Paraigua
Poliamida (nil)
Impermeable
Pantalons de vestir
Cot
Protecci, comoditat
Dessuadora
Cot
Higiene, comoditat
Malles de ciclista
80 % poliamida + 20 % elast
Protecci, comoditat
Caadora
Cuir, poliamida
Protecci antitrmica
Abric
Cuir, llana, cot, poliamida
Banyador
0 % poliamida + 20 % elast
21. Es tracta d'una mquina de tricotar gneres de

punt formada per quatre elements bsics: les
agulles, els guiafils, les platines i la premsa.
Les agulles poden ser de llengeta i de ganxet. Tenen un moviment alternatiu de vaiv i
la seva missi consisteix a formar els bucles
amb el fil per configurar la malla.
Els guiafils s'encarreguen de graduar la tensi dels fils per tal que la baga tingui les dimensions adequades.
Les platines sn lmines d'acer que tenen
com a funci retenir el teixit en el moment
de l'ascens de l'agulla.
La premsa s la pea que comprimeixla punta de les agulles quan shan de tancar per
introduir-se en les ranures de qu disposa la
mquina.
Entre els diversos models de tricotoses, destaquen les rectilnies i les circulars.
100
RA
Protecci antitrmica
Impermeable
Les tricotoses rectilnies tenen totes les agulles disposades en lnia recta i produeixen peces rectangulars que shan de cosir posteriorment per confeccionar les peces.
Les tricotoses circulars porten les agulles muntades sobre un cilindre i produeixen teixits en
forma tubular sense costures, apropiats per
a la confecci de mitjons, mitges, samarretes, etc.
22. Mordents
Sanomenen aix les substncies inorgniques
capaces d'unir-se amb determinats colorants
solubles per formar compostos de colors insolubles.
Els ms habituals en la indstria txtil sn els
mordents metllics, que provoquen la formaci
d'un complex qumic entre el cati metllic i la
fibra, capa de fixar els colorants solubles i transformar-los en permanents.
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 101
23. Els pneumtics d'un autombil estan fabricats

a partir de cautx sinttic vulcanitzat.
La massiva fabricaci de pneumtics i les dificultats per fer-los desaparixer una vegada usats,
constitueix un dels problemes mediambientals
ms greus dels ltims anys a tot el mn. Si no
sn convenientment reciclats, generen gran contaminaci ambiental en formar part, generalment,
d'abocadors incontrolats. Hi ha alguns mtodes
per aconseguir un reciclatge coherent d'aquests
productes, per falten poltiques que afavoreixin
la recollida i la implantaci d'indstries dedicades a la tasca de recuperar o eliminar, de forma
neta, els components perillosos de les gomes
dels vehicles i maquinries.
El seu reciclatge suposa utilitzar diversos mtodes per a la recuperaci de pneumtics i la destrucci o reutilitzaci dels seus components perillosos. El sistema de tractament pot convertir
els pneumtics en energia elctrica. Destaquen:
Recautxutatge: si s viable, pot allargar la vida
til del pneumtic.
Termlisi: escalfament en absncia d'oxigen.
S'obtenen compostos hidrocarburs de forma
nova que poden reincorporar-se a la producci industrial de nou o a altres activitats.
Pirlisi: semblant a l'anterior, per en condicions molt ms especfiques i estrictes, p estr
la qual cosa est poc ests. Els productes
obtinguts sn gasos similars al prop per a
s industrial i olis industrials lquids que es poden refinar.
Incineraci: combusti a altes temperatures
en forns refractaris d'alta qualitat. s molt costs i contaminant (produeix monxid i dixid
de carboni, xids de nitrogen i sofre, de zinc,
benz, fenols, plom, tolu, altres productes
aromtics policclics cancergens i sutge). Genera calor que pot ser utilitzada com a energia per obtenir al final del procs energia elctrica.
Trituraci criognica: poc rendible i molt difcil.
Trituraci mecnica: s'obtenen productes d'alta qualitat nets d'impureses que es poden fer
servir en aplicacions diferents.
Les alternatives d'utilitzaci quan ja shan fet servir per a all que van ser concebuts i separats
els components i residus, sn formar part de:
Components de les capes asfltiques que
s'utilitzen en la construcci de carreteres,
la qual cosa significa disminuir l'extracci
d'rids a les planters. Les carreteres on
sutilitzen aquests asfaltos sn millors i ms
segures.
Catifes, allants de vehicles o llosetes de
goma.
Teulades, passos a nivell, cobertes, massilles, allants de vibraci i acstic.
Camps de joc esportius, pistes d'atletisme o
pistes de passeig i bicicleta.
Cables de fre, compostos de goma, soles de
sabata, bandes de retenci de trnsit, compostos per a navegaci o modificacions del
betum.
24. Els elastmers sn polmers que mostren un

comportament elstic, s a dir, es deformen en
sotmetre'ls a una fora, per recuperen la seva
forma inicial en suprimir aquesta fora. Sn compostos qumics formats per milers de molcules
anomenades monmers, a qu s'uneixen formant enormes cadenes. Grcies a aquestes
grans cadenes, els polmers sn elstics, ja que
sn flexibles i es troben entrellaats de manera
molt desordenada.
Es classifiquen segons:
La seva composici qumica: grup R, M, N,
O, Q, U i T, en funci del tipus d'toms que
contenen en la cadena principal.
El seu comportament a alta temperatura:
Termoestables: no canvien de forma en escalfar-los; romanen slids fins a una determina temperatura a la qual es degraden. A
aquest grup pertanyen la majoria dels elastmers.
Termoplstics: quan s'escalfen sestoven i
poden tornar a emmotllar-se moltes vegades
sense que sen modifiquin les propietats.
Sn el material bsic de fabricaci d'altres materials, per exemple, la goma, ja sigui natural o
101
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 102
SOLUCIONARI
sinttica, el butadi/estir (en la indstria de
pneumtics), els polisulfurs (mnegues d'estacions de servei de combustibles per a vehicles,
revestiments de cables i acabats de teixits impermeables), el policloropr (neopr) i alguns productes adhesius (silicones).
Poliestir (PS): groga que crepita.

Poliamida (PA): sense color que crepita.
Polimetilmetacrilat (PMMA): com el poliestir,
sense crepitar.
Policarbonat (PC): groga i fosca.
Policlorur de vinil (PVC): verd o amb halo verd.
25. Una calandra s una mquina de condicions extremes d'operaci equipada amb tres o ms corrons d'acer revestits normalment en crom que
giren en direccions oposades. La temperatura
de corr es controla per mitj de vapor i aigua.
S'utilitza en el laminatge, normalment en calent, per a l'obtenci de productes finals polits i
acabats com vidre, paper, polmers, metalls o fibres txtils.
26. Els plstics es classifiquen segons el tipus de
27. La cola termofusible s un compost sinttic que

s'utilitza en manualitats o bricolatge. Est fabricada a partir de diferents resines de polmers
plstics, en funci de la qualitat de cohesi buscada, i es presenta en forma de barres comercials. La cola roman slida a temperatura ambient, per es va fonent progressivament a 70 C,
utilitzant una pistola especfica. No es resseca
ni envelleix i s rapidssima, proporcionant una
adhesivitat forta i efica en pocs segons per a
molts materials diferents.
combusti (combustibilitat) que experimenten:

si en contacte amb la flama es fonen, es consideren termoplstics i poden reciclar-se; si no
es fonen, es consideren termoestables i no es
poden reciclar.
28. Els plstics termoplstics recuperats d'aboca-
Prcticament incombustibles: tefl o polifluocarboni.
dors o de contenidors de reciclatge segueixen

aquest procs:
Difcilment combustibles: silicones, resines

fenliques, aminoplstics.
Reciclatge primari: consisteix en la conversi del rebuig plstic en articles amb propietats fsiques i qumiques idntiques a
les del material original. Es duu a terme amb
diversos termoplstics: PET, HDPE, LDPE,
PP, PS i PVC. Consisteix en la separaci,
neteja, emmotllament, emmotllament per injecci, emmotllament per compressi i termoformaci i obtenci de nous productes.
Mitjanament combustibles: policarbonats,

PVC.
Fcilment combustibles: polietil, polipropil,
plstics de cellulosa, resines epoxdiques.
De molt fcil combusti: nitrocellulosa (pot
explotar).
En cas que es produeixi flama (assaig a la flama), algunes caracterstiques per a la seva identificaci sn: si aquesta desprn fum o no, quina olor t el fum i quin color t la flama. Aquest
ltim criteri permet identificar alguns tipus de
plstics. El color de la flama per a cadascun d'aquests s:
Polietil (PE): blava o blanc-blava.
Polipropil (PP): blava o blanc-blava.
Acrilonitr/butadi/estir (ABS): groga-rogenca.
102
Polietilentereftalat (PET): groga.
Reciclatge secundari: converteix el plstic

en articles que tenen propietats inferiors a
les del polmer original. Exemples de plstics recuperats per aquesta forma sn els
termoestables o plstics contaminats. El
procs de mescla de plstics s representatiu del reciclatge secundari. Elimina la necessitat de separar i netejar els plstics. Es
molen i fonen junts dins d'un extrusor per
a aplicacions diverses.
Reciclatge terciari: degrada el polmer a
compostos qumics bsics i combustibles.
Aquest reciclatge suposa, a diferncia dels
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 103
anteriors, un canvi qumic i no solament un

canvi fsic. Les llargues cadenes del polmer
es trenquen en petits hidrocarburs (monmers) o monxid de carboni i hidrogen. Actualment, compta amb dos mtodes principals: la pirlisi i la gasificaci. Se nestan
desenvolupant altres, com ara la metanlisi i la gliclisi.
tals o animals. Fibra txtil s la unitat de matria de tot txtil.

Les caracterstiques d'una fibra txtil es concreten en la seva: flexibilitat, finesa i gran longitud
referida a la seva mida (relaci longitud/dimetre: de 500 a 1 000 vegades). Una classificaci
exhaustiva de les fibres sinttiques txtils comercials seria aquesta:
Poliamida: nil o perl, lilion, enkalon.
29. Aquesta resposta dependr de la localitat on

es trobi ubicat el centre escolar.
El conjunt d'Espanya, l'any 2007, va superar
el 50 % de reciclatge en plstics i en paper,
prop de l'objectiu marcat per la Uni Europea
per a 2008, que era del 55 %. Aix va ser grcies noms a algunes comunitats, ja que altres
encara han de millorar sobre aquest tema.
A la Uni Europea, el percentatge global s'acosta al 40 %, si b hi ha pasos que destaquen, com Holanda, Alemanya, Dinamarca
i alguns nrdics que superen aquesta xifra de
sobres. La UE obligar a reciclar almenys el
50 % del paper, plstic i vidre el 2020 en lmbit particular de cada pas, superat ja, en el
cmput global.
El percentatge que arriba a l'abocador sense
ser reciclat s la resta, s a dir, prcticament
la meitat de plstic i de paper, fet que ha de
servir de conscienciaci per a les administracions competents i els usuaris d'aquests productes, que som tots.
30. Els plstics termoestables, independentment de

l'origen que tinguin, pateixen un procs de reciclatge quaternari. Consisteix en un escalfament
del plstic per tal dutilitzar l'energia trmica
alliberada d'aquest procs per dur a terme altres processos, s a dir, el plstic s utilitzat com
un combustible per reciclar energia. La incineraci pot incloure's en aquesta classificaci, sempre que la recuperaci de calor s'acompanyi d'un
generador de vapor.
31. Una fibra s cada un dels filaments que, disposats en feixos, entren en la composici dels
fils i teixits, ja siguin minerals, artificials, vege-
Polister: dacron, terylene, terital, trevira,

violen, wistel.
Polipropil: meraklon, ulstron, hostalen.
Poliuret: espndex.
Politetrafluoroetil: tefl.
Polivinlic o acrlic: acriban, orl, crylon, leacril.
Poliolefina: courlene.
Aramida: kevlar, arenka.
Elastofibres: elast, licra, dorlan.
32. La vulcanitzaci consisteix en un procs mitjanant el qual s'escalfa el cautx cru en

presncia de sofre, amb la finalitat de tornarlo ms dur i resistent al fred. Va ser descobert
per Charles Goodyear el 1839 per accident, en
bolcar un recipient de sofre i cautx a sobre
d'una estufa. Aquesta mescla es va endurir i
es va tornar impermeable, la va anomenar vulcanitzaci en honor al du del foc, Vulc. Durant la vulcanitzaci, els polmers lineals
parallels prxims constitueixen ponts d'entrecreuament entre ells. El resultat final s que les
molcules elstiques de cautx queden unides
entre elles a ms o menys extensi. Aix forma un cautx ms estable, dur, molt ms durable, ms resistent a l'atac qumic i que mant la seva l'elasticitat natural.
S'utilitza en:
La transformaci de plstics termoplstics en
plstics termoestables si les aplicacions a qu
es destina aix ho requereixen.
La transformaci d'elastmers, sotmesos a
diversos tractaments amb clor i altres addiUNITAT 8 I Altres materials d's tcnic
103
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 104
SOLUCIONARI
tius per obtenir, per exemple, vestits de neopr.
grats; lents de gran resoluci, en ultramicroscpia i hbrids polimrics en telecomunicacions.
L'obtenci de pneumtics i derivats.
35. El rai s una fibra cellulsica artificial manufac33. El cuir s la pell o pellam que cobreix la carn dels
animals desprs dadobat i preparat per a la seva
conservaci i s domstic i industrial. Es considera un material natural.
Els tractaments principals a qu s sotms per
utilitzar-lo com a fibra txtil desprs de ladobament sn:
Cocci: en aigua, cera o greix bullint. No tot
el cuir dadob serveix per a aquesta prctica, habitualment sempra el cuir dadob vegetal.
Engreixat: per augmentar la seva resistncia
a l'aigua. Aquest procs reposa els olis naturals que romanen en el cuir desprs del procs dadob, que es perden amb l's continu.
Mant el cuir flexible, impedeix que es torni
frgil i nallarga sensiblement la conservaci.
Es diferencia de la seda natural en el fet que

aquesta s obtinguda, de forma natural, principalment dels capolls creats per la larva del cuc
de seda (Bombys mori) que s'alimenta de morera. La seva consistncia s tamb viscosa, a
causa de la protena que cont (fibrona), que li
confereix un aspecte brillant i alta resistncia
als teixits que es confeccionen amb aquesta.
36. La contaminaci per clor durant el blanqueig del
Envernissat: cobert amb una o diverses capes de verns de poliuret que li proporciona
un llussor caracterstica. Aquest tractament
impermeabilitza el cuir i el fa ms resistent.
paper s a causa del mtode emprat per aconseguir que el paper obtingut sigui gaireb totalment blanc. Aquest mtode, anomenat Kraft, es
basa a tallar la fusta en trossos (estelles) i sotmetre'ls a un procs d'escalfament en sosa custica, per aix separar la lignina sense atacar massa la cellulosa restant. A continuaci, es
blanqueja la pasta de cellulosa obtinguda (gaireb sense lignina) utilitzant clor o dixid de clor.
Amb aquest es dissol tota la lignina restant sense que ataqui la cellulosa i el resultat s un blanc
brillant que es mant durant dcades. Quan ja
no es pot blanquejar ms, s'utilitza la polpa sobrant com a cartr i el color ms fosc que s'observa procedeix de la lignina restant desprs del
procs de cocci.
Repussat: per obtenir dibuixos ornamentals

en relleu sobre la superfcie del cuir.
La problemtica que presenta aquest mtode

s:
34. Un metamaterial s un material artificial que pre-
La formaci i lalliberament de petites quantitats de dioxines, aproximadament 1 mg per

tona de polpa, tot que la indstria de l'acer
allibera quantitats molt ms grans.
Tenyit: tractat amb colorants per aconseguir

tons decoratius. S'utilitzen tints d'anilina dissolts en alcohol, aplicats amb un cot o tela
o b amb pintures acrliques aplicades habitualment amb pinzell. En el cuir d's industrial sempren tota mena de pintures i dissolvents, segons el tipus de cuir que es vulgui
obtenir com a resultat final; habitualment, s'apliquen per procediments d'immersi.
senta propietats fsiques i electromagntiques

especials grcies a l'estructura dissenyada a
propsit i no a la seva composici, s a dir, sn
diferents a les dels seus constituents.
Tenen gran rellevncia en l'ptica i l'electromagnetisme. Tres exemples i aplicacions en sn:
cermiques superconductores, en circuits inte-
104
turada i regenerada per l'sser hum, coneguda com a seda artificial. S'utilitza en la confecci txtil (bruses, vestits, llenceria, folres, corbates,
donant un aspecte viscs), en decoraci (teixits
com vnoves, fundes) i, de forma minoritria, en
altres sectors.
La difcil eliminaci de la lignina clorada dissolta en els efluents orgnics de les fbriques
de paper, a causa de la seva alta estabilitat
davant la descomposici pels bacteris. De
fet, es necessiten de 30 a 80 kg de clor per
fabricar una tona de pasta kraft. Un 10 % d'a-
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 105
quest clor reacciona amb les molcules orgniques de la fusta formant AOX (compostos
organoclorats absorbibles), que poden arribar a ser fins a 1 000 de diferents, per noms sen coneixen 300. Les fbriques emeten de 3 a 8 kg per cada tona de polpa
blanquejada.
La soluci per evitar aquest greu problema podria trobar-se en les alternatives segents.
Deslignificaci o blanqueig amb oxigen, aigua
oxigenada o oz. El problema s que sha
dutilitzar gaireb un 10 % ms de fusta i les
fibres sn ms curtes, la qual cosa ocasiona
una reducci de la capacitat de reciclatge:
cada vegada que el paper o el cartr es recicla, les fibres s'escurcen, per tant s'ha d'afegir ms polpa nova. A ms, el reciclatge proporciona un 11 % de deixalles, que estan
contaminades en diferent grau amb metalls
pesants, a causa del caol utilitzat per absorbir les tintes del paper i algunes vegades al
procedent de les prpies tintes. No obstant
aix, els nivells de les dioxines i AOX en els
efluents es redueixen considerablement, encara que el paper nou format s que cont
ms proporci de tots dos que el paper obtingut pel mtode kraft.
Deslignificaci o blanqueig amb enzims naturals i biodegradables. s un procediment
que es troba en perode d'investigaci i no s
viable encara a gran escala.
37. El to groc del paper envellit depn de la concentraci en lignina que tingui el paper i, per
tant, de la qualitat daquesta. La lignina, component bsic de la fusta, responsable d'entre
un 25 i un 35 % del volum total daquesta, ha
de ser eliminada de la pasta de paper abans de
blanquejar-lo i, segons el grau d'eliminaci i la
puresa de la pasta de cellulosa obtinguda, el
paper ser de ms o menys qualitat. De fet, nfimes quantitats de lignina poden reaccionar
amb l'aire i els raigs UV de la llum natural.
Aquests actuen de catalitzadors de la reacci
de descomposici de la lignina i afavoreixen un
procs d'oxidaci lent en el temps, per finalment visible, que esgrogueeix les vores o el conjunt total del full de paper.
Com ms proporci de lignina eliminada, ms

car i contaminant s el procs, per la qual cosa
ms car i de millor qualitat ser el paper obtingut. Els papers de baixa qualitat, com els utilitzats en diaris i revistes, esgrogueeixen rpidament un cop ha acabat la seva missi, per avui
dia es pot comprar paper d'alta qualitat sense
lignina, i la cellulosa del qual no reaccioni amb
l'oxigen de l'aire. Aquest paper s'utilitza en treballs, manuscrits i obres de qualitat, que han
de durar molts anys sense degradar-se; el seu
preu s molt elevat.
38. La copolimeritzaci s la reacci qumica que t

lloc entre dues cadenes de monmers diferents
i que origina una macromolcula (heteropolmers)
on els monmers poden distribuir-se de forma
aleatria o peridica. La polimeritzaci, no obstant aix, s la reacci qumica entre unitats de
monmers iguals fins a formar llargues cadenes
anomenades polmers lineals o macromolcules
(homopolmers). Poden obtenir-se per: polimeritzaci directa, policondensaci o poliaddici.
Un exemple de copolmers sn els polipptids
de les protenes o dels cids nucleics i l'ABS (copolmer d'acrilonitril/butadi/estir). En els polmers, destaca el polietil o el poliestir.
39. L'aglutinant d'una pintura s una substncia que

cont el pigment i el mant fix al suport. Les seves caracterstiques principals sn: alta capacitat per mesclar-se amb el suport, resistncia una
vegada sec, i textura que permeti la seva aplicaci.
La naturalesa de l'aglutinant pot ser:
Un oli no saturat o assecant: un ster format
per la reacci d'un cid carboxlic de cadena llarga, com l'cid linoleic, amb un alcohol
viscs, com la glicerina, donant lloc a l'oli de
llinosa.
Un polmer sinttic: es dispersa utilitzant un
dissolvent adequat, de manera que quan s'evapora el dissolvent les macromolcules individuals entren en contacte i s'entrellacen.
La solidificaci es millora mitjanant la presncia en el dissolvent d'un catalitzador de polimeritzaci anomenat assecant. Els polmers
105
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 106
SOLUCIONARI
sinttics ms utilitzats sn les resines alquliques i la nitrocellulosa. Tamb s'empren
resines fenliques, resines acrliques, resines epoxi, resines d'acetat de polivinil i poliuretans.
40. A la taula que hi ha a continuaci s'inclouen les

marques comercials de polmers i dues aplicacions de cada una d'aquestes: tefl, plexigls,
tergal, licra i perl.
MARCA COMERCIAL
Les seves diferncies principals sn:

El plasma presenta ms contrast, la qual cosa
es tradueix en una capacitat ms gran per reproduir el color negre i l'escala completa de
grisos, ms angle de visi, absncia de temps
de resposta, fet que evita l'efecte estela o
efecte fantasma que es produeix en certs
LCD, i no cont mercuri.
El plasma suposa un cost de fabricaci superior al de les pantalles LCD (encara que
TIPUS DE PLSTIC
APLICACIONS
Polietil, on els toms d'hidrogen sn

substituts per toms de fluor.
Revestiment d'avions i de coets, prtesis, revestiment de cables, pintures i

vernissos, mnegues i conductes pels
quals circulen productes corrosius.
Poli(metacrilat de metil) (acrlic)
Indstria de l'autombil, illuminaci,

cosmtics, construcci, ptica, prtesis i medicaments.
Polister
Teixits txtils.
Elast
Teixits txtils de roba interior: mitjons i

roba esportiva.
Poliamida (nil)
Peces de transmissi: maqinria, eines,

estris de casa, indstria txtil i cordilleria.
Tefl
Plexigls
Tergal
Licra
Perl
41. Una pantalla de cristall lquid utilitza una tecnologia completament diferent d'una de plasma.
Una pantalla de cristall lquid (LCD, Liquid Cristal Display) cont un tipus especial d'estat d'agregaci de la matria que t propietats de les
fases lquida i slida. Segons el tipus, s possible que les molcules tinguin llibertat de moviment en un pla, per no entre plans, o que tinguin llibertat de rotaci, per no de translaci.
Una pantalla de plasma (PDP, Plasma Display
Panell) s un tipus de pantalla plana que consta de moltes celles diminutes situades entre dos
panells de vidre que contenen una mescla de
gasos nobles (ne i xen). El gas en les celles
es converteix elctricament en plasma, el qual
provoca que els fsfors emetin llum.
106
de vegades no es reflecteixi en el preu final

per la tecnologia TFT utilitzada), un consum
elctric de fins a un 30 % ms d'electricitat
que una televisi LCD, i produeix l'efecte de
pantalla cremada: si la pantalla roman encesa durant molt de temps mostrant imatges
esttiques (com logotips o capaleres de notcies), s possible que la imatge quedi fixa o
sobreescrita en aquesta.
El plasma perd la meitat de la seva lluminositat desprs d'unes 30.000 hores d's, i en
els ms moderns, desprs de 65.000 hores
(per la qual cosa no s'utilitzen per als monitors d'ordinador), si b s veritat que la tecnologia TFT ha eliminat aquest fenomen i ofereix una durada superior a costa de menys
qualitat i fidelitat del color.
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 107
Les inicials CRT, TFT, LCD i OLED signifiquen:

CRT: Cathode Ray Tube o tub de raigs catdics.
TFT: Thin Film Transistor o transistor de pantalla plana.
LCD: Liquid Crystal Display o pantalla de cristall lquid.
OLED: Organic Light Emitting Diode o dode
orgnic d'emissi de llum.
42. Els materials electroptics sn aquells lndex de

refracci dels quals experimenta una variaci en
aplicar-los un camp elctric. Aix produeix la dislocaci de les crregues, que crea distorsions
entre les molcules i la imposici d'una estructura atmica nova, amb dipols o reorientant els ja
existents i induint una polaritzaci del material.
La seva principal propietat consisteix en la capacitat de controlar la llum que incideix sobre un
material, modificant les caracterstiques especfiques del feix (fase, intensitat, polaritzaci i
direcci).
S'utilitzen com a moduladors de fase, d'intensitat, commutadors, escners, acobladors direccionals, interruptors d'alta velocitat per tancar i obrir el pas d'ones electromagntiques en
fibres ptiques, s a dir, components molt importants en el desenvolupament de les comunicacions ptiques, el processat ptic de senyals, la computaci ptica, etc.
43. El PVC (policlorur de polivinil) s un material que

per la seva versatilitat, baix preu, neteja, propietats higiniques i resistncia han afavorit la
seva expansi en la construcci i en la producci d'objectes de plstic.
Els efectes o les conseqncies mediambientals
del PVC sn causades pel seu s, producci i
eliminaci:
El seu s implica l'alliberament d'additius perjudicials per a la salut i el medi ambient.
La seva producci genera dioxines i furans,
substncies sinttiques molt txiques.
saparixer en el medi ambient i, si s incinerat, genera grans quantitats de dioxines i altres metalls i substncies clorades que contaminen aire, aigua i terra.
La incineraci dels seus residus resulta perjudicial per al medi ambient. El PVC cont clor, i
aquest, en cremar-se, igual que el DDT o els
clorofluorocarbonis (CFC), forma substncies
organoclorades extremadament txiques per
al medi ambient i la salut humana. Les emissions es donen en forma gasosa (gasos de xemeneies i emissions fugitives), lquida (efluents
dels dispositius de rentat de gasos) i slida (cendres i filtres).
La tecnologia de la incineraci no destrueix el
100 % dels residus, noms en redueix el volum, objectiu principal pel qual va sorgir. De fet,
part d'aquests sn emesos de forma voltil durant el seu emmagatzematge, transport i maneig.
En el cas de les dioxines i els furans, si b actualment existeixen dispositius per fer monitoratge continu, el procs s tan costs que
noms es realitza en un nfim nombre de pasos desenvolupats. Molts pasos ni tan sols
disposen de laboratoris a escala real per mesurar la concentraci de dioxines.
Altres elements com el plom, el cadmi i el mercuri, els gasos d'efecte hivernacle, els gasos
cids, les partcules ultra fines, els bifenils,
benzens i naftalens policlorats, i altres compostos com els hidrocarburs aromtics policclics i els compostos orgnics voltils s'emeten directament a l'atmosfera sense ser
recollits ni filtrats.
L'estratgia adoptada per la indstria incineradora ha estat promoure cada vegada ms les
anomenades plantes de recuperaci d'energia, com un mtode de valoritzaci dels residus a travs de la recuperaci de l'energia que
es produeix durant la combusti. Entre aquestes plantes de recuperaci d'energia es troben la gasificaci, la pirlisi, el tractament per
arc de plasma i les plantes de cogeneraci, entre altres. No obstant aix, l'energia que es recupera en aquestes plantes s molt ms petita
de la que es necessita per produir els materials
que es destrueixen.
La seva eliminaci en abocadors no el fa deUNITAT 8 I Altres materials d's tcnic
107
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 108
SOLUCIONARI
El vertader estalvi d'energia es produeix quan
s'aprofiten aquests materials per mitj de la reparaci, la reutilitzaci, el reciclatge, el compostatge, etc.
44. Entre els xits cientfics importants per al descobriment i laplicaci de la nanotecnologia destaquen, per exemple, els premiats amb el premi
Prncep d'Astries 2008 per la candidatura conjunta de cinc cientfics en la creaci de nous materials al servei de la humanitat. Aquesta candidatura est integrada per l'enginyer nord-americ
Robert Langer i pels seus compatriotes qumics
Tobin Marks i George M. Whitesides, aix com
pels japonesos Sumio Lijima (fsic) i Shuji Nakamura (enginyer).
Han creat nous i revolucionaris materials i tcniques transcendentals per a la lluita contra les
malalties, com les relacionades amb el cervell i
el cncer, i la producci de teixits i rgans artificials. Els seus treballs destaquen tamb per la
seva contribuci a la protecci del medi ambient
i a l'estalvi energtic, mitjanant la utilitzaci de
noves fonts d'energia netes i de producci a baix
cost.
Sumio Lijima va descobrir el 1991 els nanotubs de carboni. Sn les fibres ms resistents
conegudes fins ara, fet que dna lloc a una
nova generaci de materials ultralleugers i ultraresistents. Sn excellents conductors de
la calor i l'electricitat, fet que reverteix directament en el camp de les energies renovables. Els nanotubs de carboni poden ser idonis per a l'emmagatzematge segur de
l'hidrogen, un dels combustibles del futur.
Shuji Nakamura s l'inventor dels LED (Light
Emitting Diode) o dodes emissors de llum
verds, blaus i blancs. Aquesta font lumnica,
de gran eficincia i llarga vida, t un consum
energtic molt ms redut que el de les fonts
tradicionals, com la bombeta incandescent.
Ha desenvolupat tamb el LED ultraviolat, que
permet l'esterilitzaci de l'aigua potable, la
qual cosa pot suposar una gran millora en les
condicions de vida i de salut de desenes de
milions de persones del Tercer Mn. Un altre
dels seus grans xits s el lser blau, d'importants aplicacions en l'optoelectrnica i
l'emmagatzematge de dades. Aquest lser
108
ha donat lloc a la tecnologia blu-ray, mitjanant

la qual s possible quintuplicar el volum d'informaci emmagatzemat en dispositius com
el DVD.
Robert Langer est considerat el pare de l'alliberament intelligent de frmacs, pel desenvolupament d'innovadors materials biomimtics en forma de polmers, nanopartcules o
xips, que possibiliten la distribuci controlada de frmacs pel cos hum. Les seves investigacions han perms tractar amb xit diversos tipus de cncer, com ara el de prstata
i cervell. Tamb s un dels pioners en l'enginyeria de teixits, en obtenir la reconstrucci de
teixits i rgans mitjanant innovadors materials biodegradables que serveixen de suport.
George M. Whitesides ha desenvolupat tcniques de fabricaci de materials en la nanoescala. Entre aquestes es troben la litografia tova, mitjanant la qual aconsegueix que
una molcula actu de suport o motlle per generar multituds de molcules amb unes caracterstiques determinades. Tamb s un dels
pares de lautoensamblatge molecular.
Tobin Marks est considerat un referent en
la catlisi qumica, que lha portat al desenvolupament de nombrosos tipus de plstics
reciclables i innocus per al medi ambient. Ha
desenvolupat tamb un prototip de celles solars fotovoltaiques de tercera generaci, compostes de materials orgnics, flexibles, i de
baix cost. Un altre dels seus xits sn els dodes emissors de llum basats en materials
orgnics (OLED), que suposen un important
estalvi energtic i poden ser incorporats en
dispositius electrnics com ara PDA, telfons
mbils, i a ms sn la base de lanomenat paper electrnic.
45. El vestit d'un astronauta est confeccionat amb

diversos teixits superposats en capes dobles o
triples.
Capa exterior: blanca o de material reflector
per dissipar tanta quantitat de llum i de calor
com es pugui.
Capa de kevlar: collocada a l'interior per protegir els teixits interiors desquinades i de
petita brossa espacial que pogus produir
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 109
talls o perforacions amb la consegent prdua de pressi. El kevlar o poliparafenil tereftalamida s una poliamida amb propietats
excellents sintetitzada el 1965.
Els pigments poden ser naturals (minerals, com

l'argila, o biolgics, de flors i plantes) o sintetitzats per l'sser hum en laboratori a partir dels
seus components coneguts. Entre aquests ltims destaquen:
Cot: part interior per proporcionar un tacte

agradable, evitar prdues de calor i absorbir
possibles sudoracions del propietari.
Pigments verds: a partir de compostos d'arsnic, de cadmi, crom i coure.

Pigments negres: a partir de compostos de
carboni i titani.
La carcassa d'un ordinador porttil o mbil pot

estar fabricada d'aliatges d'alumini, de magnesi o de resines polimriques molt lleugeres.
Pigments vermells: a partir de compostos de

cadmi, xids de ferro, plom i mercuri.
Pigments blancs: a partir de compostos de
zinc, plom i titani.
46. S'ha de diferenciar entre un pigment, que s insoluble en el vehicle, formant una suspensi, i
un tint, que s o b un lquid o b s soluble en
el vehicle, donant lloc a una soluci. Un colorant
pot ser un pigment o un tint, depenent del vehicle en qu s'utilitza.
Pigments blaus: a partir de compostos de cobalt.

Pigments grocs: a partir de compostos de
cadmi, crom, cobalt, plom i titani.
En el cas del paper, per aconseguir el color desitjat nhi ha prou dafegir el pigment triat a la
pasta de cellulosa i mesclar-la.
Els tints o pigments que s'utilitzen en les fibres

txtils, el paper i els plstics tenen la mateixa
base qumica; es diferencien pel procediment
utilitzat en el tenyit, el color triat i el preu del
producte. Han de tenir una gran fora de tenyiment, ser estables en forma slida a temperatura ambient, i permanents i estables al llarg del
temps i facilitar aconseguir el to desitjat per ell
mateix o en mescles.
En les fibres txtils i polimriques, les seves caracterstiques qumiques (composici) limiten els tints
i els mtodes emprats. Per aix, el procs s ms
complex i existeixen dues tcniques de mescla:
Immersi de les fibres en una dissoluci del
tint. s el cas dels tints directes. Exemple: fibres de cellulosa, cot, rai i lli.
Es classifiquen segons la seva estructura qumica, i es divideixen en:
Tractament qumic de la fibra juntament amb

el tint per incorporar-lo en l'estructura qumica d'aquesta. s el cas dels tints indirectes o
dispersos. Exemple: polister i acetat.
Tints cids o aninics: contenen grups cids,

com el sulfnic o el carboxil, i formen sals en
combinaci amb bases, per no formen dissolucions cides.
De tota manera, sempre s'ha de tenir en compte les lleis bsiques sobre la teoria de colors, colors primaris i secundaris, obtenci de colors suplementaris i totes les normes sobre barreges
de colors.
Tints bsics o catinics: no formen dissolucions bsiques. Donen lloc a sals en combinaci amb cids o amb fibres d'estructura
qumica apropiada.
Avaluaci
10
11
12
13
14
15
109
TECNO cat 6-8.qxd
28/11/08
16:09
Pgina 110
TECNO cat 9,10.11.qxd
28/11/08
16:10
Pgina 111
Mquines: fonaments
i elements
1. Dades:
m 367 kg
h 10 m
Frmules:
Fmg
WFe
Determinem, primer, el pes del cos:

P m g 367 kg 9,8 m/s2 3 596,6 N
Calculem el treball realitzat:
4. Els diferents gneres de palanca es diferencien

per la distribuci de la fora motriu, la fora resistent i el punt de recolzament. A la de primer gnere, el punt de recolzament es troba entre la fora
motriu i la resistent. A la de segon gnere, la fora
resistent es troba entre el punt de recolzament i
la fora motriu. I a la de tercer gnere, la fora motriu es troba entre el punt de recolzament i la fora
resistent.
Exemples de palanques sn:
W F e P h 3 596,6 N 10 m
De primer gnere: tisores, alicates.
35 966 J
De segon gnere: trencanous, carret de paleta, rems.
2. Dades:
Wtil 35 966 J
De tercer gnere: canya de pescar, pinces de

depilar.
Wabs 44 957, 5 J
Frmules:
Wtil
Rendiment ()
Wabs
Calculem el rendiment i lexpressem en percentatge:

35 966
0,8 80 %
44 957,5
3. Dades:
m 100 kg
br 2 m
L 10 m
Frmules:
Fmg
Fm bp Fr br
Fm 50 N
5. Dades:
Lmanovella bp 60 cm
Dtorn 30 cm
Frmules:
Fm bp Fr br
Calculem, primer, la longitud del bra resistent,

que coincideix amb el radi del torn.
30 cm
Dtorn
br rtorn 15 cm
2
2
Determinem, ara, la fora resistent Fr que correspon al pes del cos.
60 cm
bp
Fr Fm 50 N 200 N
15 cm
br
Determinem, primer, el pes del cos:

P m g 100 kg 9,8 m/s2 980 N
n2
6. Dades:
p 1,5 mm
Calculem la longitud del bra de potncia:

bp L br 10 m 2 m 8 m
Frmules:
Apliquem la llei de la palanca sabent que el pes

del cos s la fora resistent:
Calculem l'avanament per volta:
2m
br
Fm Fr 980 N 245 N
8m
bp
Anp
A 1,5 mm 2 3 mm
La longitud total de l'avanament en girar el cargol 20 voltes ser 3 mm 20 60 mm
UNITAT 9 I Mquines: fonaments i elements
111
28/11/08
16:10
Pgina 112
SOLUCIONARI
7. La resposta dependr del tipus de volants d'inr-
9. L'accionament dels frens ha de ser proporcio-
cia, molles i ballestes que els alumnes puguin localitzar.
nal al treball que han de dur a terme i a la fora

d'aplicaci necessria per desenvolupar-lo.
En tot cas, ser necessari que descriguin la seva

forma i expliquin la funci que desenvolupen en
el mecanisme en qu es trobin.
Per aix, les bicicletes, que exigeixen un treball petit i, per tant, una petita fora d'accionament, porten dispositius d'accionament
mecnic. Els autombils, que tenen un treball
de frenada intermedi, utilitzen accionaments
hidrulics. Els vehicles pesants, que requereixen un gran treball de frenada, empren dispositius pneumtics.
8.
ACCIONAMENT MECNIC
Elements: sabates, eix, lleva, ressort, tambor.
Funcionament:
Les sabates s'articulen en un eix. En l'acci de frenada, la lleva, en girar, ven la resistncia del ressort i les sabates friccionen sobre la cara interna
del tambor. Quan cessa l'acci sobre la lleva,
aquesta torna a la seva posici inicial i les sabates
queden separades de la cara del tambor per l'acci del ressort que hi actua.
ACCIONAMENT HIDRULIC
Elements: sabates, ressort, pistons, cos de
bomba, tambor, canonades, cilindre de comandament, mbol, pedal.
Funcionament:
En trepitjar el pedal de fre, lmbol del cilindre de
comandament empeny el lquid a travs de les
canonades. Quan arriba al cos de bomba, impulsa els pistons. Aquests guanyen la resistncia del
ressort i fan que les sabates friccionin sobre el
tambor. Quan cessa l'acci sobre el pedal, el ressort separa de nou les sabates i el lquid retrocedeix.
ACCIONAMENT PNEUMTIC
Elements: sabates, tambor, cilindre, mbol, vlvula
d'admissi, dipsit, manmetre, vlvula d'escapament, compressor, filtre, pedal.
Funcionament:
L'aire procedent de l'exterior s aspirat pel compressor a travs del filtre. Una vegada comprimit,
s'envia a un dipsit, on s'emmagatzema a una
determinada pressi, mesurada per mitj d'un
manmetre. Quan la pressi s excessiva, s'obre la
vlvula d'escapament. En trepitjar el pedal de fre,
s'obre la vlvula d'admissi i l'aire comprimit passa
del dipsit al cilindre. Aquest aire empeny lmbol i
aquest actua sobre les sabates perqu freguin contra el tambor. En deixar de trepitjar el pedal, la vlvula d'admissi talla el pas de l'aire i les sabates tornen
a la seva posici inicial.
10. Dades:
m 600 kg
v 60 km/h 16,667 m/s
Ffrenada 1600 N
0,02
Frmules:
1
Ec m v2
2
FF N
Calculem l'energia cintica del vehicle:

1
Ec 600 kg (16,667 m/s)2 83 337 J
2
Determinem el pes del vehicle, que correspon a
la fora normal N.
N P m g 600 kg 9,8 m/s2 5 880 N
Amb aquesta dada, calculem la fora de fregament:
FF N 0,02 5 880 N 117,6 N
El treball desenvolupat pels frens ms el treball de fregament ha de ser igual a l'energia
cintica que possea el vehicle.
W (Ffrenada FF) e Ec
Ec
83 337 J
e
Ffrenada FF 1 600 N 117,6 N
83 337 J
48,5 m
1 717,6 N
11. El material dels discos i les pastilles de fre tenen un elevat coeficient de fregament perqu la
fora de fregament exercida sigui el ms gran
112
28/11/08
16:10
Pgina 113
possible i sen faciliti la funci: la disminuci del

moviment o la seva aturada total.
Contrriament, el material de recobriment dels
coixinets t baix coeficient de fregament perqu el treball de fregament sigui mnim i l'energia dissipada per aquest concepte tamb ho
sigui.
16. Els cotxets de joguina provets de volant d'inrcia arriben ms lluny que els que no en tenen
perqu l'energia cintica que els impulsa inicialment s acumulada en el volant i cedida a
poc a poc, de manera que el desplaament s
ms gran.
m 1,2 kg
17. Dades:
R 20 cm 0,2 m
12. La resposta dependr de l'element de fricci
v 600 rpm
analitzat.
En tot cas, els alumnes hauran de descriure la
seva forma, explicar-ne la funci i justificar el material de construcci segons els esforos que ha
de suportar.
13. Exemple: rodaments de les rodes d'un monopat. Faciliten el rodolament sobre el terreny i disminueixen la fricci amb els eixos.
14. La fricci contnua del cigonyal sobre el bloc mo-
Frmules:
1
m R2
2
1
Ec rotaci 2
2
Primer, calculem el moment d'inrcia del volant

a partir de la seva expressi:
1
1,2 kg (0,2 m)2 0,024 kg m2
2
Ara, expressem la velocitat angular en rad/s:
tor provocaria el desgast d'un dels dos elements.

Com que els cigonyals solen estar construts
en acer i els blocs motor solen ser d'aliatges lleugers, s previsible que el desgast es produs en
el bloc.
2 rad/volta
600 rpm 62,8 rad/s
60 s/min
La conseqncia immediata seria l'aparici de

folgances en els suports del cigonyal i, per tant,
un aprofitament ms petit de l'energia de rotaci, que es dissiparia en part en forma de vibracions.
1
Ec rotaci 0,024 kgm2 (62,8 rad/s) 2
2
Si la folgana fos molt gran, les vibracions del

cigonyal afectarien les bieles i els cilindres, amb
risc greu de trencament d'alguna de les peces
del motor.
La reparaci seria molt costosa, ja que s'hauria de substituir tot el bloc motor per solucionar les folgances.
15. El volant d'inrcia d'un motor d'explosi acumula l'energia rebuda durant la fase d'explosi
i la cedeix al cigonyal per facilitar les fases d'escapament de gasos, admissi i compressi, fins
que es produeixi una nova explosi i es repeteixi el cicle.
Amb els valors obtinguts, calculem l'energia cintica de rotaci a partir de la seva expressi:
47,3 J
m 500 g 0,5 kg
18. Dades:
d 24 cm
Ec rotaci 7 J
Frmules:
1
m R2
2
1
Ec rotaci 2
2
Determinem el radi del volant:

D
24 cm
R 12 cm 0,12 m
2
2
113
28/11/08
16:10
Pgina 114
SOLUCIONARI
Amb aquesta dada, calculem el moment d'inrcia del volant, a partir de la seva expressi:
22. s falsa. La fora de fricci depn exclusivament

de la component normal de la fora exercida la
perpendicular a les superfcies en contacte i no
de la mida daquestes superfcies.
1
0,5 kg (0,12 m)2 0,0036 kg m2
2
Ara, calculem la velocitat de rotaci a partir de
l'energia que ha dacumular:
1
2 Ec rot
Ec rot 2
2
23. El ms conegut s el fre d'una bicicleta.
24.
Cos de bomba
27J
62,36 rad/s
0,0036 kg m2
Tambor
mbol
Ressort
Expressem aquesta velocitat en rpm:
Pedal
Cilindre de
comandament
60 s/min
62,36 rad/s 596 rpm
2 rad/volta
19. Molles de compressi. Suporten esforos de

compressi. Sempren en els xasss d'autombils o en els topalls de ferrocarrils.
Molles d'extensi. Suporten esforos de tracci. S'utilitzen en les sabates de frens.
Molles de torsi. Suporten esforos de torsi. S'empren molt en els mecanismes de rellotgeria.
Canonades
Pistons
Sabates
En trepitjar el pedal de fre, l'mbol del cilindre de

comandament empeny el lquid a travs de les
canonades. Quan arriba al cos de bomba, impulsa els pistons. Aquests guanyen la resistncia del ressort i fan que les sabates friccionin sobre el tambor.
Quan cessa l'acci sobre el pedal, el ressort separa de nou les sabates i el lquid retrocedeix.
Molles planes. Suporten esforos de flexi. S'utilitzen com a grapes o elements d'expulsi en diversos mecanismes.
20. Els frens sn elements dissipadors d'energia mecnica perqu transformen l'energia mecnica d'un
element en energia calorfica per efecte de la fricci d'unes parts amb les altres.
Aquesta energia es dissipa i ja no pot tornar a aprofitar-se com energia mecnica.
25. Dades:
Fr 32 N
n2
h = 1,2 m
21. El material de fricci d'un fre posseeix un elevat

coeficient de fricci perqu l'energia dissipada sigui mxima.
El material antifricci d'un coixinet, contrriament,
posseeix un coeficient de fricci molt baix per
evitar prdues d'energia mecnica per efecte de
la fricci.
114
Frmules:
Fr
2 n
Fm
WFe
a) Calculem la fora motriu:

32 N
Fr
Fm 8 N
2n
22
28/11/08
16:10
Pgina 115
b) Segons el principi de conservaci de l'energia, el treball realitzat s igual a l'absorbit. Per

tant:
Fr h
Fm l Fr h l
Fm
32 N 1,2 m
l 4,8 m
8N
c) Per calcular el treball es poden utilitzar les dades del treball motor o del treball resistent, ja
que sn iguals.
b) Treball per la rampa:

W Fm l 40 N 4,9 m 196 J
Treball per la vertical:
W P h 98 2 196 J
El resultat s coherent amb el principi de conservaci de l'energia.
28. a)
Wresistent Fr h 32 N 1,2 m 38,4 J

Wmotor Fm l 8 N 4,8 m 38,4 J
26. Dades:
Fr 100 N
Dtorn 30 cm
Fm 50 N
Frmules:
1m
Fm bp Fr br
60 cm
Calculem, primer, la longitud del bra resistent,

que coincideix amb el radi del torn.
30 cm
Dtorn
br rtorn 15 cm
2
2
Determinem, ara, el bra de potncia, bp que
correspon a la longitud de la maneta.
100 Kgf
b) Dades:
P 100 kgf
br 60 cm
100 N
Fr
bp br 15 cm 30 cm
50 N
Fm
bp 100 cm
n2
27. Dades:
m 10 kg
h2m
Fm 40 N
Frmules:
Frmules:
Fm bp Fr br
Fr
2n
Fm
P
l
1

h
sin
Fm
Expressem el pes del cos en N.
WFe
Calcularem el valor de la fora motriu Fm necessria per elevar el cos per mitj de la palanca. Aquest valor correspon a la crrega
que ha de ser elevada pel polispast.
a) Calculem, primer, el valor de P:

P m g 10 kg 9,8 98 N
P 100 kgf 100 9,8 980 N
De la frmula de l'avantatge mecnic del pla

inclinat dedum el valor de l.
60 cm
br
Fm Fr 980 N 588 N
100 cm
bp
hP
2 m 98 N
l 4,9 m
40 N
Fm
Amb aquesta dada, calculem la fora que s'ha

d'exercir en el polispast.
115
28/11/08
16:10
Pgina 116
SOLUCIONARI
Fr
588 N
Fm 147 N
4
22
31. Dades:
E c rotaci 600 J
(Nota: podrem haver fet els clculs en kgf i

expressar el resultat final en N.)
Frmules:
29. Dades:
br 15 cm + 25 cm 40 cm
bp 15 cm
Fm 0,2 N
Frmules:
Fm bp Fr br
El peu s la fora motriu Fm que s'aplica al pedal i la fora resistent Fr s la que es transmet a
la maneta.
15 cm
bp
Fr Fm 0,2 N 0,075 N
40 cm
br
30. Dades:
m 1,5 kg
0,03 kg m2 (de l'activitat

anterior)
1
Ec rotaci 2
2
Calculem la velocitat de rotaci a partir de

l'energia que ha dacumular:
1
2 E c rot
E c rot 2
2
2 600 J
200 rad/s
0,03 kgm2
Ara, expressem aquesta velocitat en rpm:
60 s/min
200 rad/s 1 910 rpm
2 rad/volta
D 40 cm
v 1 600 rpm
Frmules:
d1 2 cm r1 1 cm
F2 15 F1
1
m R2
2
1
Ec rotaci 2
2
Frmules:
F1
F2

S2
S1
Determinem, primer, el radi del volant:
Calculem, primer, la superfcie de l'mbol del pedal de fre:
D
40 cm
R 20 cm 0,2 m
2
2
S1 (r1)2 3,14 (1 cm)2 3,14 cm2
Calculem el moment d'inrcia del volant a partir de la seva expressi:
A partir de l'expressi del principi de Pascal, obtenim la superfcie de l'mbol que actua sobre
les sabates:
1
1,5 kg (0,2 m)2 0,03 kg m2
2
F2
S1 F2
F1
S2
F1
S1 S2
Ara, expressem la velocitat angular en rad/s:
3,14 cm2 15 F1
47,1 cm2
F1
2 rad/volta
1 600 rpm 167,47 rad/s
60 s/min
Amb els valors obtinguts, calculem l'energia cintica de rotaci a partir de la seva expressi:
1
Ec rotaci 2
2
0,03 kg m2 (167,47 rad/s)2 420,7 J
116
32. Dades:
33. Els amortidors sn dispositius que redueixen o

esmorteeixen les oscillacions d'una molla quan
aquesta tendeix a recuperar la seva posici inicial. Sn particularment tils per eliminar els fenmens de ressonncia, que es produeixen quan
una molla se sotms a una srie d'impulsos la
freqncia dels quals coincideix amb la freqncia de la molla.
28/11/08
16:10
Pgina 117
34. El sistema d'accionament pneumtic permet
38. Des del punt de vista anatmic, el rodament est
exercir una gran fora sobre les sabates dels

frens a partir d'una petita fora inicial: la necessria per obrir la vlvula d'admissi i permetre que
l'aire comprimit actu sobre l'mbol del cilindre.
format per uns anells, un dels quals abraa l'eix

que gira, mentre l'altre anell queda encastat a
la pea de suport de l'eix. Entre tots dos anells
hi ha un sistema de rodolament format per elements rodants de forma diferent, esferes, cilindres, troncs de con, etc. La mida varia en funci de l'aplicaci i, lgicament, la mida dels
elements guarda relaci entre aquests.
En els sistemes d'accionament hidrulic i mecnic, la fora exercida ha de ser proporcional, amb
ms o menys intensitat, al treball que es vol efectuar.
35. Analogies:
Tots dos faciliten el rodolament de l'eix o arbre sobre el qual s'installen.
Diferncies:
El coixinet s un element esttic, mentre que
en el rodament existeixen cossos rodants que
es mouen.
En el coixinet es produeix lliscament, mentre
que en el rodament hi ha rodolament.
El coixinet pateix un desgast ms gran que el
rodament.
Els coixinets es fabriquen amb materials tous.
En canvi, els rodaments sn d'acer.
36. Les irregularitats del terreny no podrien ser absorbides pel sistema de transmissi i l'arbre rgid acabaria trencant-se per efecte dels esforos
de flexi.
a) El cardan permet flexibilitzar la transmissi i
absorbir bona part dels esforos de flexi que
ha de suportar.
b) Podrien utilitzar-se altres sistemes de transmissi per mitj de corretges o cadenes, com
es fa en les bicicletes.
37. S'hauria d'utilitzar, com a mnim, un arbre intermedi provet de juntes cardan en els seus extrems. D'aquesta manera, l'angle entre els arbres seria de 45 (valor lmit per a un cardan).
Des del punt de vista funcional, el rodament est

format per: les pistes de rodolament, una de
les quals est fixa i l'altra gira durant el seu funcionament; i pels elements rodants, que, com el
seu nom indica, roden entre les pistes de rodolament.
Des del punt de vista tcnic, els anells i elements rodants solen ser d'acer, encara que per
a aplicacions menys exigents es poden utilitzar anells de bronze i fins i tot de plstic. Algunes de les eines i mquines utilitzades per a
la seva fabricaci sn els torns, les rectificadores, les cisalles, les estampadores, els forns
trmics, les premses, etc. Tamb sn importants els instruments de mesurament.
39. La lubrificaci consisteix a interposar una capa

o pellcula d'un lquid, anomenat lubrificant, entre dues superfcies que llisquen entre elles, o
entre rgans actius de qualsevol mquina que
treballin movent-se lun respecte de l'altre.
Pot provocar-se de tres maneres: per aportaci
externa, per barboteig i per pressi.
Laportaci externa permet regular manualment la quantitat de lubrificant, per noms
pot efectuar-se en llocs accessibles.
La lubrificaci per barboteig aprofita el moviment d'una pea per projectar el lubrificant
sobre altres peces. Exigeix una important
quantitat d'aquest lquid.
La lubrificaci per pressi permet distribuir
el lubrificant mitjanant un sistema oleohidrulic. Requereix un complex dispositiu per durse a terme.
117
28/11/08
16:10
Pgina 118
SOLUCIONARI
Avaluaci
118
10
11
28/11/08
10
16:10
Pgina 119
Mecanismes de transmissi
i transformaci de moviment
1. Dades:
4. Dades:
D1 105 mm
Expressem la relaci de transmissi com a quocient de moments i allem M1.
n1 1 200 rpm
D2 35 mm
Apliquem la relaci que existeix entre velocitats i dimetres, i allem el valor de n2.
1 200 rpm 105 mm
n1 D1
n2
35 mm
D2
687,5 N m
D1 120 mm
n1 2 400 rpm
D2 150 mm
D1 120 mm
Apliquem la relaci que existeix entre velocitats i dimetres, i allem el valor de n2.
i 0,2
Apliquem l'expressi que dna la relaci de transmissi i allem el valor de D2.
D2
i D2 i D1 0,2 120 rpm
D1
2 400 rpm 120 mm

n1 D1
n2
150 mm
D2
1 920 rpm
A partir dels dimetres, calculem la relaci de
transmissi.
24 mm
3. Dades:
M2
275 N m
M2
i M1
i
0,4
M1
5. Dades:
3 600 rpm
2. Dades:
i 0,4 (de l'exercici anterior)
150 mm
D2
i - 1,25
120 mm
D1
D1 150 mm
M1 100 N m
D2 60 mm
6. Dades:
Calculem, primer, la relaci de transmissi.
d 120 mm
D1 160 mm R1 80 mm
60 mm
D2
i 0,4
D1 150 mm
La distncia entre els eixos de dues rodes de

fricci s igual a la suma dels seus radis:
d R1 R2. Per tant:
Expressem la relaci de transmissi com quocient de moments i allem M2.
R2 d R1 (120 80) mm 40 mm
M2
i M2 i M1 0,4 100 N m
M1
A partir dels dimetres, calculem la relaci de

transmissi.
40 N m
D2 2 R2 80 mm
80 mm
D2
i 0,5
D1 160 mm
UNITAT 10 I Mecanismes de transmissi i transformaci de moviment
119
28/11/08
16:10
Pgina 120
SOLUCIONARI
7. Dades:
m 5 mm
p m 3,14 1,5 mm 4,71 mm
dp 400 mm
Un cop coneguts el mdul i el nombre de dents,

calculem el dimetre primitiu.
El mdul s el quocient entre el dimetre primitiu i el nombre de dents. Per tant:

dp
400 mm
dp
m z
z
m
5 mm
dp
m dp m z 1,5 mm 60
z
90 mm
80 dents
11. Dades:
8. Dades:
z2 48 dents
z 28 dents
dp 140 mm

140 mm
dp
m 5 mm
z
28
z1 60 dents
Calculem la relaci de transmissi com a quocient del nombre de dents.

48 dents
z2
i 0,8
60 dents
z1
Com que i < 1 Sistema multiplicador.
El pas circular ve donat per l'expressi:
12. Dades:
pm
n1 3 600 rpm
Per tant:
p m 3,14 5 mm 15,70 mm
9. Dades:
dp 80 mm
p 7,85 mm
A partir del pas, determinem el mdul.

p
7,85 mm
p m m

3,14
2,5 mm
Un cop coneguts el mdul i el dimetre primitiu, calculem el nombre de dents.
dp
80 mm
dp
m z
z
m
2,5 mm
dp2 80 mm
Calculem la relaci de transmissi com a quocient dels dimetres primitius.
80 mm
dp2
i 2,667
30 mm
dp1
Conegut el valor de i, calculem la velocitat de gir
de la roda conduda.
n1
3 600 rpm
n1
i n2
i
2,667
n2
1 350 rpm
13. Dades:
z2 60 dents
n2 1 000 rpm
m 1,5 mm
z 60 dents
Calculem, en primer lloc, el pas circular a partir

del mdul.
120
dp1 60 mm
m 1,25 mm
32 dents
10. Dades:
dp1 30 mm

dp1
60 mm
dp1
m z1
m
1,25 mm
z1
48 dents
28/11/08
16:10
Pgina 121
Igualem les expressions de la relaci de transmissi en funci del nombre de dents i de la velocitat, i allem n1.
n1
z2 n2
z2
n1
n2
z1
z1
4,71 mm 24 dents 113 mm
18. Dades:
14. En utilitzar una uni mitjanant un arbre rgid,

aquest acabaria trencant-se a causa de les
oscillacions.
L'avantatge d'utilitzar articulacions cardan rau
en el seu carcter mbil, que permet absorbir
les oscillacions o desalineacions.
Una altra manera de garantir la transmissi s
utilitzar juntes homocintiques, que s l'altre tipus d'arbre mbil explicat.
15. Una manera de transmetre moviment de rotaci

entre dos arbres que formen un angle de 90
s utilitzar cons de fricci a 90.
r1
2
1
90
Ja que el piny ha de tenir el mateix pas que la

cremallera, en calculem el mdul.
p
6,28 mm
m 2 mm

3,14
19. Exemple de mecanisme biela-manovella: grup

compressor.
El motor auxiliar del grup genera un moviment
de rotaci. El mecanisme biela-manovella s'encarrega de transformar aquest moviment en un
de vaiv de l'mbol del cilindre que produeix la
compressi de l'aire.
La columna del trpode est proveda d'una cremallera que engrana amb un piny provet d'una
manovella. En accionar aquesta, el moviment del
piny provoca el desplaament de la cremallera i
la cmera fotogrfica ascendeix o descendeix.
16. Dades:
z 36 dents
dp 54 mm
20. Dades:
54 mm
dp
m 1,5 mm
z
36
zf 2 filets
z2 60 dents
Calculem, primer, el mdul del piny i, a partir

d'aquest, el seu pas circular.
n2 12 rpm
Calculem la relaci de transmissi del mecanisme i, a partir d'aquesta, la velocitat del cargol
sense fi.
p m 3,14 1,5 mm 4,71 mm

Ja que el piny i la cremallera han de tenir el mateix pas circular, el d'aquesta ser 4,71 mm.
17. Dades:
p 6,28 mm
Exemple de mecanisme piny-cremallera: el

trpode d'una cmera fotogrfica.
p m 3,14 1,5 mm 4,71 mm

Per cada volta que doni el piny, la cremallera
engranar 24 dents i el seu desplaament ser:
60 dents 1 000 rpm

1 250 rpm
48 dents
Ja que el mdul de la cremallera s el mateix que

el del piny, en calculem el pas circular.
60 dents
z2
i 30
2 filets
zf
z 24 dents
n1
i n1 i n2 30 12 rpm
n2
m 1,5 mm
360 rpm
121
28/11/08
16:10
Pgina 122
SOLUCIONARI
21. Dades:
n1 600 rpm
n2 18 rpm
25.
zf 3 filets
r1
2
1
Calculem la relaci de transmissi i, a partir

d'aquesta, el nombre de dents de la corona.
600 rpm
n1
i 33,33
18 rpm
n2
z2
i z2 i zf 33,33 3 filets
zf
100 dents
22. Dades:
90
La velocitat del punt P s la mateixa per als dos

cons (1 i 2).
VP1 VP2
1 r1 2 r2
r 0,35
nombre de voltes: 4
L'avanament del cargol s igual al producte

del nombre de voltes pel pas de rosca. Per
tant:
l v r 4 0,35 mm 1,4 mm
1
r2
1 r1 2 r2
r1
2
r1
sin 1 r1 OP sin 1
OP
r2
sin 2 r2 OP sin 2
OP
r2
OP sin 2
sin 2
1

r1
OP sin 1
sin 1
2
Si els eixos sn perpendiculars, sacompleix que:
23. Dades:
nombre de voltes: 6
l 1,8 mm
Determinem el pas de rosca com a quocient

entre l'avanament i el nombre de voltes.
l
1,8 mm
l v r r 0,3 mm
v
6
1 2 90
1 90 2
Per tant:
sin 1 sin (90 2)
sin 90 cos 2 cos 90 sin 2
1 cos 2 0 sin 2 cos 2
La relaci de transmissi ser:
24. Dades:
F1 5 kg
F2 1 500 kg
1
sin 2
sin 2
i tg 2
2
sin 1
cos 2
r 0,2 mm
Apliquem la llei general de les mquines simples i determinem el valor de R.
26. Dades:
z 20 dents
m 4 mm
F2 r
F1 R F2 r R
F1
Una roda dentada de dents rectes queda caracteritzada pels parmetres segents:
1 500 kg 0,2 mm
60 mm
5 kg
Dimetre primitiu dp:

dp m z 20 4 mm 80 mm
Mdul m 4 mm
Pas circular p:
122
28/11/08
16:10
Pgina 123
Lp
dp
3,14 80 mm
p
z
z
20 dents
z5
10 dents
i15 0,588
17 dents
z1
12,56 mm
1 500 rpm
n1
i15 n5 2 550 rpm
i15
n5
Dimetre exterior de:

de dp 2 m 80 mm 2 4 mm
88 mm
28. Tal com hem dedut anteriorment, la relaci de
Dimetre interior di:

di dp 2,50 m 80 mm 2,50 4 mm
transmissi noms depn dels engranatges

inicial i final. Per tant, la velocitat, en aquest
cas, seguir sent de 2 550 rpm.
70 mm
29. Dades:
Altura de cap de la dent o addendum hc:
z1 18 dents
de 2 m dp
de dp
hc m
2
2
z2 28 dents
z3 21 dents
4 mm
z4 14 dents
z5 36 dents
Altura peu de la dent o deddendum hp:
z6 27 dents
dp (dp 2,50 m)
dp di
hp
2
2
La primera velocitat suposa establir el tren compost amb els engranatges 1-2 i 4-5. Calculem les
respectives relacions de transmissi, les multipliquem i obtenim la relaci total.
1,25 m 1,25 4 5 mm
Altura de la dent h:
h hc hp 4 mm 5 mm 9 mm
27. Dades:
n1 1 200 rpm
z2
z5
iT1 i12 i45
z4
z1
n1 1 500 rpm
z1 17 dents
z2 12 dents
z3 18 dents
z4 16 dents
z5 10 dents
28 dents 36 dents
4
18 dents 14 dents
A partir d'aquesta dada i de la velocitat de l'arbre motor, calculem la velocitat de sortida.
La relaci de transmissi d'un tren d'engranatges simple s igual al producte de les relacions
de transmissi de cada un dels engranatges de
qu es compon.
i i12 i23 i34 i45
n1
1 200 rpm
n1
iT1 - n2
iT1
4
n2
300 rpm
La segona velocitat suposa establir el tren compost amb els engranatges 1-2 i 3-6.
Repetim el procs seguit en el cas anterior.
z3
z4
z5
z5
z2

z2
z3
z4
z1
z1
Com es pot veure, la relaci de transmissi noms depn del nombre de dents de la primera i
de l'ltima roda dentades. Les intermdies es
comporten com si no existissin i per aix sanomenen rodes boges, parsites o intermdies.
z6
z2
iT1 i12 i36
z3
z1
28 dents 27 dents
4
18 dents 21 dents
123
28/11/08
16:10
Pgina 124
SOLUCIONARI
A partir d'aquesta dada i de la velocitat de l'arbre
motor, calculem la velocitat de sortida.
n1
1 200 rpm
n1
iT2 - n2
iT2
2
n2
600 rpm
dp2
40 mm
p2 m2 3,14
32 dents
z2
3,925 mm
Ja que la condici perqu dues rodes engranin
s que tinguin el mateix pas circular, aquestes
rodes no poden engranar.
30. (Exercici repetit. La resposta s la mateixa que

l'anterior.)
31. Dades:
34. Dades:
D1 60 mm
D2 240 mm
n1 1 500 rpm
Igualem les expressions de la relaci de transmissi en funci del dimetre i de la velocitat i

allem n2:
D2
n1

D1
n2
D1
n2 n1
D2
60 mm
1 500 rpm 375 rpm
240 mm
32. Dades:
D1 60 mm
n1 1 500 rpm
n2 500 rpm
Igualem les expressions de la relaci de transmissi en funci del dimetre i de la velocitat, i

allem D2.
D2
n1 D1
n1
D2
D1
n2
n2
1 500 rpm 60 mm
180 mm
500 rpm
33. Dades:
dp1 60 mm
z1 30 dents
dp2 40 mm
z2 32 dents
Calculem el pas circular de les dues rodes.

60 mm
dp1
p1 m1 3,14
30 dents
z1
6,28 mm
124
z 50 dents
dp 100 mm

100 mm
dp
m 2 mm
z
50 dents
El pas circular ve donat per l'expressi:
pm
Per tant:
p m 3,14 2 mm 6,28 mm
La longitud de la circumferncia primitiva s:
Lp dp 3,14 100 mm 314 mm
35. Dades:
z1 50 dents
n1 1 200 rpm
z2 36 dents
Igualem les expressions de la relaci de transmissi en funci del nombre de dents i de la

velocitat, i allem n2.
n1
z1 n1
z2
n2
n2
z2
z1
50 dents 1 200 rpm
1 667 rpm
36 dents
Ja que totes dues rodes engranen, el seu
mdul i el seu pas seran el mateix. Per tant:
m2 m1 2 mm
p2 p1 6,28 mm
Un cop coneguts el mdul i el nombre de
dents, calculem el dimetre primitiu.
28/11/08
16:10
Pgina 125
dp
m dp m z
z
4rn
v
60
2 mm 36 dents) 72 mm
38. El punt B descriu un moviment circular uniforme

al voltant del punt A i la seva velocitat angular s
la de l'enunciat: 15 rad/seg, si volem expressar-la en rpm.
36. 1. Manovella amb cargol i femella. Disposa

d'una manovella solidria amb un cargol que
pot girar a l'interior d'una femella fixa.
15 rad
1 rev 60 seg
nB 143,24 rpm
seg
2 rad 1 min
2. Sistema de politges. T dues politges i una

corretja de transmissi. La politja motriu est
situada a la part inferior i la politja conduda,
en el capal del torn.
El punt C descriu un moviment rectilini alternatiu variable la velocitat mitjana del qual podem
calcular segons la frmula deduda en l'exercici
anterior.
3. Biela-manovella. Disposa de dos elements

bsics: la manovella (en aquest cas, el cigonyal que suporta la politja motriu) i la biela (que
uneix el cigonyal amb el pedal del torn).
4rn
4 9 143,24
v 85,94 m/seg
60
60
En accionar el pedal del torn amb el peu,

la biela provoca un moviment de rotaci sobre el cigonyal. La politja motriu, solidria
amb aquest, gira i transmet el moviment a
la politja conduda per mitj d'una corretja
de transmissi. Aquest moviment es comunica a l'eix principal del torn, sobre el qual
se situa la pea que es vol tornejar, i aix
provoca el seu gir.
En una excntrica circular, el desplaament longitudinal L de la tija s igual al doble de l'excentricitat e.

L2e
Com que l'excentricitat s igual a la distncia entre el centre de gir i el centre geomtric,
e 2 cm
Per tant, el desplaament de la tija ser:
L 2 e 2 2 cm 4 cm
37. En aquest sistema, anomenarem c a la cursa o

desplaament del pist, que ser igual al doble
del radi del cigonyal (r).
39. En una excntrica circular, el desplaament

Tamb sabem que quan la manovella (o cigonyal) dna una volta, el cap de la biela realitza
un recorregut d'anada i de tornada. Desprs el
recorregut s 2c 2 2 r 4r
longitudinal L de la tija s igual al doble de l'excentricitat e:
Si com a dada tenim la velocitat angular n, en

rpm, podem deduir que la velocitat mitjana del
cap de la biela ser igual al recorregut pel nombre de voltes que dna en un minut (n) dividit
per 60 per obtenir la velocitat en la unitat en
qu s'expressi r, partit per segon, s a dir:
Com que l'excentricitat s igual a la distncia

entre el centre de gir i el centre geomtric:
L2e
e 2 cm
Per tant, el desplaament de la tija ser:
L 2 e 2 2 cm 4 cm
Avaluaci
10
11
12
125
126
28/11/08
16:10
Pgina 126
9/12/08
11
16:07
Pgina 127
Sistemes
d'uni i de suport
1. Es tracta d'una activitat de tipus prctic.
2. La resposta dependr de les unions desmuntables que els alumnes hagin localitzat en les mquines, les eines i els estris del taller.
3. La resposta dependr de la mquina eina seleccionada i dels elements d'uni que shi hagin
localitzat.
La bombona d'oxigen aporta el comburent necessari. Tamb est proveda de vlvula de tancament i manmetre de pressi.
Les conduccions permeten transportar l'oxigen
i l'acetil fins al bufador. Solen ser de goma.
Al bufador es produeix la mescla de gasos i la
seva combusti. Disposa de dues vlvules que
permeten ajustar la mescla a les proporcions
adequades. El material de protecci permet efectuar el treball en condicions de seguretat: ulleres, guants, davantal, etc.
4. Analogies:
En tots dos casos, l'objectiu que es persegueix s la uni fixa de dues peces mitjanant
una altra dauxiliar anomenada rebl.
Tots dos processos sn manuals.
Diferncies:
En el primer cas, el rebl sol ser una pea massissa, mentre que, en el segon, el rebl sol ser
tubular.
Broquets
Conducci
doxgen
Conducci
dacetil
Bufador
Manmetres
Desoxidants
Vlvula de
tancament
Llana
Broquet
Les eines emprades en la reblada massissa sn: martell de bola, assentador, clavera i boterola; per a la reblada tubular s'utilitzen les tenalles de reblar.
Vlvula
de seguretat
Taula de treball
5. A la soldadura heterognia s'utilitza material d'aportaci diferent del material base que es pretn unir; la soldadura homognia, en canvi, no
utilitza material d'aportaci o, si ho fa, s del mateix tipus que el material que es pretn unir.
6. El generador d'acetil proporciona el combustible bsic per al bufador. Est provet d'una
vlvula de tancament, un manmetre i una vlvula de seguretat. Aquesta vlvula de seguretat evita que loxigen circuli fins a l'interior del
generador i pugui provocar una explosi.
Bombona
doxgen
Generador
dacetil
7. Lequip de soldadura elctrica per arc disposa d'un transformador que redueix el voltatge
d'alimentaci (220 V) fins a un valor que oscilla
entre 20 i 100 V. D'aquesta manera, s'aconsegueix que la intensitat s'aproximi als 250 A, amb
la qual cosa la temperatura que sassoleix a l'arc
voltaic pot superar els 3 000 C.
El circuit elctric s'estableix entre una vareta de
material d'aportaci anomenada elctrode i les
peces que shan dunir.
UNITAT 11 I Sistemes d'uni i de suport
127
28/11/08
16:10
Pgina 128
SOLUCIONARI
Si l'elctrode i les peces que se solden no estan
en contacte, el circuit est obert i no hi ha circulaci de corrent.
Quan tots dos elements s'aproximen prou, salta entre aquests una espurna l'arc elctric
que tanca el circuit i estableix la circulaci del
corrent.
L'elctrode emprat est format per un nucli d'acer protegit per un revestiment. La calor generada en l'arc fon el nucli i el material fos omple
les arestes i els forats de les peces que se solden. El revestiment protegeix la soldadura contra l'oxidaci.
Abans de soldar, s necessari netejar les peces
i aixamfranar-ne adequadament les vores per facilitar el dipsit del material d'aportaci.
8. Cremades: utilitzar els elements de protecci adequats (ulleres, guants, botes, gorra, etc.).
Ceguesa: utilitzar mscara o ulleres fumades.
Descrrega elctrica: verificar l'allament dels
components elctrics i romandre allat del terra
portant posat calat amb sola de goma.
Explosi: mantenir les bombones d'oxigen i acetil allunyades del lloc de treball.
9. La resposta dependr de la norma de seguretat o la recomanaci seleccionada pels alumnes.
10. a) Una uni fixa no permet la separaci posterior de les peces unides. Una uni desmuntable s que ho permet.
b) Els cargols tenen l'hlix a l'exterior del cilindre. Les femelles la tenen a l'interior.
c) El pern s un cargol de forma cilndrica provet de cabota. Lesprrec no en t.
d) El pern s un cargol de forma cilndrica amb
femella. El tirafons t el cos troncocnic i no
t femella.
e) A les rosques a dreta, l'avan es produeix
quan la rosca gira en el sentit de les agulles
del rellotge. A les rosques a esquerra passa
a linrevs.
128
f) Les clavetes tenen forma cnica i realitzen l'ajust per les seves cares superior i inferior. Les
llengetes tenen secci recta i shi produeix
l'ajust per les cares laterals.
g) Un cargol s'acobla a un forat per mitj d'una
rosca. Un passador es fixa en el forat mitjanant pressi.
h) El rebl sol ser masss. El rebl tubular est
buit.
i) A la soldadura heterognia s'utilitza material
d'aportaci diferent del material base que es
pretn unir. La soldadura homognia, contrriament, no utilitza material d'aportaci o, si ho
fa, s del mateix tipus que el material que es
pretn unir.
11. Acetil: gas combustible que produeix un elevat calor durant la combusti. S'utilitza en la soldadura oxiacetilnica.
Aliatge: dissoluci d'un slid en un altre slid.
Alguns aliatges sempren com a material d'aportaci en la soldadura heterognia.
Arc: descrrega elctrica que es produeix entre
dos elctrodes. s el fonament de la soldadura
elctrica.
Assentador: til auxiliar que sempra en la reblada manual. Serveix per fixar i assentar correctament el rebl entre les peces que s'uneixen.
Boterola: til auxiliar que s'utilitza tamb en la
reblada manual. Serveix per conformar definitivament el cap del rebl.
Bufador: dispositiu en qu es produeix la mescla de gasos i la seva combusti. S'utilitza en
treballs de soldadura.
Cabota: cada un dels extrems del rebl masss
o tubular, una vegada conformat.
Davantal: element de protecci que s'utilitza
en els treballs de soldadura i cobreix la part anterior del cos de qui treballa.
Desoxidant: substncia que evita la formaci
d'xids i garanteix una bona soldadura.
Elctrode: cada un dels extrems entre els quals
salta l'arc elctric en la soldadura elctrica.
28/11/08
16:10
Pgina 129
Entrada: cada un dels canals que queden entre els filets d'una rosca.
Filet: fil que, en enroscar-se helicodalment sobre un cilindre, dna origen a una rosca.
Llana: flama de color blanc brillant i contorn net
produda per la correcta combusti de l'acetil.
S'utilitza per a la soldadura oxiacetilnica.
Manmetre: instrument de mesura de la pressi
d'un gas. Les bombones d'oxigen i acetil que
sempren en soldadura oxiacetilnica en porten.
Pern: cargol de forma cilndrica provet de cabota i capa d'enroscar-se sobre una femella o
acoblar-se a un orifici roscat.
Plasma: corrent gass ionitzat que sempra en
treballs especials de soldadura.
Rebl: pea cilndrica, generalment buida, proveda de cabota i capa de deformar-se per compressi. S'utilitza com a pea d'uni en la reblada tubular.
Sola: til auxiliar que s'empra en la reblada manual. Serveix per mantenir fixa la cabota del rebl mentre es conforma la cabota de tancament.
Tenalles: eina que sempra per subjectar o fixar
una pea mentre shi treballa. A la reblada tubular sutilitza tenalles de reblar.
Tija: pea cilndrica i estreta que passa a travs
del rebl tubular i permet la seva fixaci a les
tenalles de reblar
Tirafons: cargol llarg, generalment de cos troncocnic, que no t femella. S'utilitza en treballs
sobre fusta.
Transformador: element d'un circuit elctric encarregat d'augmentar o de disminuir la tensi.
En soldadura elctrica, sempra per disminuir la
tensi i augmentar la intensitat del corrent.
Vlvula: element de control d'un circuit hidrulic o pneumtic. A la soldadura oxiacetilnica, les
bombones d'oxigen i d'acetil estan provedes
de vlvules d'obertura i de tancament, i de vlvula antiretorn.
12. La funci del desoxidant s evitar la formaci

d'xids durant el procs de soldadura i garantir
una bona uni.
a) A la soldadura tova se sol utilitzar una resina
que es comercialitza en recipients a part.
b) A la soldadura oxiacetilnica el desoxidant
depn de la natura dels materials que se solden. Sol presentar-se en forma de pols que
recobreix les varetes del material d'aportaci.
c) A la soldadura elctrica per arc, el revestiment de l'elctrode actua com a agent desoxidant.
13. A la soldadura tova, el material d'aportaci ms

utilitzat s l'aliatge d'estany i de plom en diferents
proporcions, que fon entre els 170 i 240 C, segons aquesta proporci.
A la soldadura forta, els materials d'aportaci
ms utilitzats sn acers, foses i bronzes.
14. a) Per proporcionar una via de sortida al corrent

elctric davant de qualsevol contacte no desitjat en aquest.
b) Per a qualsevol acci que no requereixi el funcionament de l'aparell, com el transport o la
neteja, es tindr l'equip desconnectat de la
seva alimentaci elctrica per tal d'evitar qualsevol contacte no desitjat amb l'energia elctrica.
c) Els focus de calor, incloent-hi el Sol, podrien
elevar la temperatura del contingut altament
inflamable de les bombones. L'acetil, segons
indica la seva fitxa de seguretat qumica, hauria de romandre per sota dels 50 C.
d) Per disposar dels equips de protecci necessaris.
15. La resposta dependr dels exemples triats.
16. L'activitat s de tipus prctic i no t resposta

escrita.
129
28/11/08
16:10
Pgina 130
SOLUCIONARI
17. a) Per a la uni dels cables elctrics, la soldadura tova.

b) Per a la uni de xapes metlliques, la reblada,
la soldadura oxiacetilnica o elctrica per arc.
c) Per a la uni de les peces a arbres i eixos, les
clavetes i llengetes.
18. a) CESOL, Associaci Espanyola de Soldadura i Tecnologies dUni, s una associaci de

persones i dempreses, independent i sense
nim de lucre, al servei de la soldadura i altres tecnologies d'uni, en qu poden participar totes les persones fsiques o jurdiques
que estiguin interessades en les finalitats daquesta.
Certificaci d'Empreses segons UNE EN

ISO 3834 (abans EN 729).
Certificaci d'Empreses segons DIN 18800
i DIN 6700.
c) Es tracta d'una activitat de carcter informtic que no t resposta escrita.
d) La resposta dependr del producte que seleccioni cada alumne/a.
19. Dades:
d 10 mm
Tensi 50 N/mm2
Fmax 75 kp 9,8 N/kp 735 N
Va ser creada el 1993, i s el resultat de la fusi dADESOL, Associaci Espanyola per al

Desenvolupament de la Soldadura, creada el
1977, i el CES, Centre Espanyol de Soldadura i Tecnologies dUni, creat el 1988.
Calculem la superfcie necessria per suportar

la fora mxima de 735 N.
L'rgan suprem de CESOL s la seva Assemblea General, en qu participen tots els seus
membres, delegant a la Junta Directiva el compliment del desenvolupament de les tasques i
els programes que l'empresa emprengui,
d'acord amb els criteris establerts en els estatuts.
Ja que un cargol de mtrica 10 t una superfcie S r2:
CESOL mant relacions permanents amb la

majoria de les associacions i instituts nacionals amb caracterstiques semblants a tot el
mn, b directament o mitjanant les organitzacions segents.
EWF, Federaci Europea de Soldadura, de
la qual s membre.
IIS, Institut Internacional de Soldadura,
aportant un dels representants nacionals
en els seus rgans de govern.
b) CESOL ofereix els serveis segents de certificaci.
Certificaci de Soldadors i Procediments
de Soldadura.
Certificaci d'Inspectors de Construccions
Soldades.
130
Qualificaci de Personal segons Sistemes

Internacionals (EWF/IIW).
735 N
S 14,7 mm2
50 N/mm2
S 3,14 25 78,5 mm2

Per tant, amb un cargol nhi ha prou.
20. Dades:
Fora mxima 2 000 N

Tensi de treball 1 000 kp/cm2
9 800 N/cm2
Calculem la superfcie necessria.

2 000 N
S 0,204 cm2
9 800 N/cm2
Per a un rebl de secci circular:
d2
S
4
Per tant, el dimetre d
4S
0,51 cm

Prendrem el rebl normalitzat de dimetre superior a 0,51 cm.
21. Dades:
28/11/08
16:10
Pgina 131
d 4 mm (tres reblons)
Tensi de treball 13 kp/cm2
Calculem la superfcie dels tres reblons,

S total 3 r2 3 3,14 4
1 cm2
2

37,7 mm 0,377 cm2
100 mm2
Per tant, la mxima fora que pot suportar la uni
s de 13 kp/cm2 0,377 cm2 4,9 kp
22. a) Entre altres direccions, es pot trobar a

http://noticias.juridicas.com/base_ datos/
Laboral/l31-1995.html
La Llei de Prevenci de Riscos Laborals es
va publicar el novembre de 1995 (BOE de
10/11/1995) i va ser actualitzada amb diferents normes el 1998, 1999, 2000 i 2003.
L'ltima actualitzaci s d'abril de 2007. Est
formada per set captols i diverses disposicions. La seva estructura s la segent.
Captol I. Objecte, mbit d'aplicaci i definicions.
Captol II. Poltica en matria de prevenci de
riscos per protegir la seguretat i la salut al treball.
Captol III. Drets i obligacions.
Captol IV. Serveis de prevenci.
Captol V. Consulta i participaci dels treballadors.
Captol VI. Obligacions dels fabricants, importadors i subministradors.
la d'aquelles altres persones a qui pugui

afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes o omissions, d'acord
amb la seva formaci i les instruccions de
l'empresari.
2. Els treballadors, d'acord amb la seva formaci i seguint les instruccions de l'empresari, hauran de:
Utilitzar correctament, d'acord amb la seva
naturalesa i els riscos previsibles, els aparells, les mquines, eines, substncies perilloses, els equips de transport i, en general, tots els altres mitjans amb qu
desenvolupin la seva activitat.
Utilitzar adequadament els mitjans i equips
de protecci facilitats per l'empresari, d'acord amb les instruccions rebudes d'aquest.
No posar fora de funcionament i utilitzar
correctament els dispositius de seguretat existents o que s'installin en els mitjans relacionats amb la seva activitat o en
els llocs de treball on aquesta tingui lloc.
Informar de forma immediata el seu superior jerrquic directe, i els treballadors
designats per realitzar activitats de protecci i de prevenci o, si sescau, el servei de prevenci, pel que fa a qualsevol
situaci que, al seu parer, comporti un risc
per a la seguretat i la salut dels treballadors.
Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l'autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors al lloc de
treball.
Captol VII. Responsabilitats i sancions.

Quinze disposicions addicionals, dues disposicions transitries, una disposici derogatria nica i dues disposicions finals.
b) Article 29: Obligacions dels treballadors en
matria de prevenci de riscos.
1. Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjanant el
compliment de les mesures de prevenci
que en cada cas siguin adoptades, per la
seva prpia seguretat i salut al treball i per
Cooperar amb l'empresari perqu aquest

pugui garantir unes condicions de treball
segures que no comportin riscos per a
la seguretat i la salut dels treballadors.
3. L'incompliment per part dels treballadors
de les obligacions en matria de prevenci de riscos a qu es refereixen els apartats anteriors tindr la consideraci d'incompliment laboral als efectes previstos a
l'article 58.1 de l'Estatut dels Treballadors,
o de falta, si sescau, conforme a all esUNITAT 11 I Sistemes d'uni i de suport
131
28/11/08
16:10
Pgina 132
SOLUCIONARI
tablert en la corresponent normativa sobre
rgim disciplinari dels funcionaris pblics o
del personal estatutari al servei de les administracions pbliques. All que es disposa en aquest apartat ser igualment aplicable als socis de les cooperatives lactivitat
de les quals consisteixi en la prestaci del
seu treball, amb les precisions que s'estableixin en els seus reglaments de rgim
intern.
c) Per accedir als nombrosos enllaos que fan
referncia als equips de treball i de protecci
individual s'ha d'entrar a la pgina web de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball:
http://www.insht.es/portal/site/Insht
Quan ja shi s, s'ha d'utilitzar el cercador fent
servir la frase: equips de treball i de protecci individual. El motor proporciona ms
de 600 enllaos relacionats amb aquest assumpte.
d) La directiva sollicitada es troba a la pgina
web:
Tamb s til consultar la Nota Tcnica de Prevenci (NTP 494: Soldadura elctrica a l'arc: normes de seguretat), a qu s'accedeix a la pgina web de l'Institut Nacional de Seguretat i
Higiene en el Treball:
http://www.insht.es/portal/site/Insht
24. El brax (borat de sodi o tetraborat de sodi) s

un vidre blanc i suau que es dissol fcilment en
aigua. S'origina de forma natural o tamb sintetitzat a partir d'altres compostos del bor. A la
soldadura forta s'utilitza com a desoxidant, ja
que t la propietat de dissoldre xids metllics
quan aquest compost es fusiona amb aquests
xids.
25. La idea de la soldadura per arc elctric va ser
Les condicions que han de complir els equips

de protecci individual en soldadura es troben en els annexos II.1 (Requisits d'abast general aplicables a tots els EPI); II.2 (Exigncies complementries comunes a diversos
tipus o classes d'EPI) i II.3. (Exigncies complementries especfiques dels riscos que
s'han de prevenir).
proposada a principi del segle XIX pel cientfic

angls Humphrey Davy, per ja el 1885 dos investigadors russos van aconseguir soldar amb
elctrodes de carboni. Quatre anys ms tard
va ser patentat un procs de soldadura amb
vareta metllica. No obstant aix, aquest procediment no va adquirir especial importncia
en l'mbit industrial fins que el suec Oskar Kjellberg va descobrir, el 1904, l'elctrode recobert. El seu s massiu es va iniciar en els anys
cinquanta.
23. En primer lloc, l'EPI ha de portar, de forma llegi-
26. La resposta s variable i dependr dels proce-
http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/
89/686/CEE
Directivas.asp?Directiva
ble i indeleble, la marca CE.

El fullet informatiu, o manual d'instruccions per
a l'usuari, que ha de subministrar obligatriament el provedor conjuntament amb l'EPI, ha
de contenir: el camp d's per a qu est previst, contraindicacions d's (si nhi ha), etc.,
aix com la direcci a qu poden dirigir-se per
demanar aclariments suplementaris.
En el cas concret d'ulleres o altres EPl davant
radiacions no ionitzants, els seus oculars han
danar marcats, de forma llegible i indeleble, amb
132
la corresponent classe de protecci, formada

pel codi i el grau de protecci del filtre. En els
filtres per a soldadura i tcniques afins (com
l'oxitall), noms est constituda pel grau de protecci.
diments que seleccioni cada alumne/a.
27. Lacetil s l'alqu ms senzill (C2H2), tamb anomenat et pel seu triple enlla.
A principi del segle XIX, apareixen els llums de gas,
que van ser utilitzats sobretot en l'enllumenat pblic. En els seus orgens eren llums de carbur o
d'acetil. El gas s'obtenia en la mateixa llum en
reaccionar el carbur de calci (CaC2) i l'aigua, desprenent acetil. El carbur s una substncia s-
28/11/08
16:10
Pgina 133
lida de color grisenc que reacciona exotrmicament amb l'aigua per donar hidrxid de calci (cal
apagada) i acetil, segons la reacci segent.
http://www.interempresas.net/Plastico/
Articulos/Articulo.asp?ID11189
Soldadura per inducci. Aqu, la calor necessria s'obt grcies a l'efecte Joule que es produeix en les peces que shan dunir quan shi fa
circular un corrent elctric indut. Permet velocitats de soldadura extraordinriament elevades.
CaC2 2 H2O C2 H2 Ca (OH) 2

A aquesta reacci tamb se lanomena carburera, que era un sistema d'illuminaci que funcionava grcies a la reacci exotrmica anterior.
Soldadura per bombardeig electrnic. En aquest

cas, la calor necessria per fondre la pea s'obt bombardejant-la amb un feix d'electrons. Les
peces que shan de soldar es colloquen en un
recinte on es realitza el buit.
La desaparici del carbur per illuminar coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial,
tot i que en l'actualitat se segueix utilitzant en espeleologia, pesca i senderisme.
El principal s del gas acetil s la soldadura i,
en alguns casos, l'oxitall.
Soldadura per plasma. En aquesta soldadura el material d'aportaci en les peces que shan dunir s dipositat mitjanant un corrent
gass ionitzat, anomenat plasma. S'utilitza
en materials la soldadura dels quals no era
possible per altres mtodes, per exemple en
els materials cermics.
28. Soldadura per ultrasons. En aquesta soldadura, un dispositiu transforma un corrent altern en
vibraci mecnica d'alta freqncia, la qual genera xocs en la superfcie de contacte de les peces que produeixen l'escalfament del material.
S'acostuma a utilitzar en materials de caracterstiques diferents: metalls, vidres o plstics. Trobars ms informaci a la pgina web:
29. L'activitat consisteix a visitar una empresa. La

resposta dependr de les caracterstiques
d'aquesta empresa.
Avaluaci
10
11
133
28/11/08
16:10
Pgina 134
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
12
Pgina 135
Circuits elctrics
Apliquem la llei de Coulomb i allem d.
1. Dades:
mprot 1,673 1027 kg

melectr 9,108 1031 kg
Dividim la massa del prot entre la de l'electr i

determinem a quants electrons equival un prot.
1,673 1027 kg
mprot
1 837
9,108 1031 kg
melectr
Q 1 Q2
F K d K
d2
N m2 4 10-4 C 2 10-4 C
9 109
20 N
C2
d
6m
5. Dades:
Contrriament, quan cedeix un electr, es carrega positivament, perqu el nombre de crregues negatives (electrons) s ms petit que el de
crregues positives (protons).
3. Dades:
Q1 4
10-4
Q 2 10-5 C
t 16 s
2. Quan un tom neutre captura un electr, es carrega negativament perqu el nombre de crregues negatives (electrons) s ms gran que el
de crregues positives (protons).
Q1 Q2

F
I 4 A 4 10-6 A
a) La intensitat de corrent s igual al quocient
entre la crrega que circula i el temps emprat.
Q
2 10-5 C
I 1,25 10-6 A
t
16 s
1,25 A
b) El temps de desplaament s igual al quocient entre la crrega i la intensitat. Per tant:
d1m
F 1,8 103 N
K 9 109 N m2 C-2
Apliquem la llei de Coulomb i allem Q2.
Q
Q
2 10-5 C
I t 5 s
t
I
4 10-6 A
6. Dades:
60 cm 0,6 m
S 3 mm2
Fd
Q1 Q 2
F K Q2
K Q1
d2
2
ferro 0,13 mm2/m
1,8 103 N 12 m2
Q2 5 104 C
9 109 N m2 C-2 4 10-4 C
Apliquem la frmula que dna la resistncia d'un

conductor en funci de la seva longitud i la seva
secci.
Com que la fora s atractiva, la crrega ha de

tenir sentit contrari a l'altra, s a dir, 5 10-4 C.
m m2 0,6 m
R 0,13 0,026
S
m
3 mm2
4. Dades:
Q1 4 10-4 C
Q2 2 10-4 C
F 20 N
K 9 109 N m2 C-2
7. Dades:
500 m
R5
alumini 0,028 mm2/m
UNITAT 12 I Circuits elctrics
135
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 136
SOLUCIONARI
A partir de la frmula que dna la resistncia d'un
conductor, en determinem la secci.
R
S
S
R
El valor de la resistivitat obtingut correspon al

plom.
11. Dades:
I 0,2 A
mm2 500 m
S 0,028 2,8 mm2
m
5
8. Dades:
t 3 h 3 3 600 s 10 800 s
Apliquem directament l'expressi de l'energia
elctrica consumida en funci del voltatge i la intensitat.
S 2,5 mm2
R 21
E I t V 0,2 A 10 800 s 220 V
coure 0,017 mm2/m
475 200 J 475,2 kJ

conductor, en determinem la longitud.
RS
21 2,5 mm2
R
S
0,017 mm2/m
3 088 m 3 km
9. Dades:
V 220 V
12.
Dades:
R 400
I 0,5 A
t 10 h 10 3 600 s 36 000 s
Apliquem directament l'expressi de l'energia

consumida segons l'efecte Joule.
E I2 R t (0,5 A)2 400 36 000 s
50 m
S 1,5 mm2
coure 0,017
3 600 000 J 3 600 kJ

mm2/m
V 15 V
13. Dades:
Calculem, primer, la resistncia del conductor.

50 m

R 0,017
S
m
1,5 mm2
mm2
0,567
Un cop conegut el valor de R, apliquem la llei
d'Ohm i allem I.
V
V
15 V
R I - 26,45 A
I
R
0,567
V 25 V
R 10
Apliquem l'expressi que dna la potncia en

funci del voltatge i la resistncia.
(25 V)2
V2
P 62,5 W
R
10
14. Dades:
P 0,5 CV
V 220 V
Expressem la potncia en watts.
10. Dades:
30 m
S 0,5 mm2
R 12

conductor, en determinem la resistivitat.
136
736 W
0,5 CV 368 W
1 CV
Determinem la intensitat a partir de l'expressi
de la potncia.
R S 12 0,5 mm2
R r r
S
30 m
P
368 W
P V I I - 1,67 A
V
220 V
0,2 mm2/m
Apliquem la llei d'Ohm i obtenim el valor de la resistncia.
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 137
V
220 V
R 131,7
I
1,67 A
15. Dades:
R 300
I2A
Apliquem l'expressi que dna la potncia en

funci de la intensitat i la resistncia.
V
I
XL
Determinem el valor de la pulsaci :
2f 2 3,14 50 Hz 314 rad/s
Calculem el valor de la reactncia inductiva:
XL L 0,1 H 314 rad/s 31,4
P I2 R (2 A)2 300 1 200 W
Establim la intensitat que circula per la bobina:
1,2 kW
V
220 V
I 7/90 A
31,4
XL
Apliquem el factor de conversi adequat per expressar la potncia en CV.

1 CV
1 200 W 1,63 CV
736 W
19. Dades:
Vef 220 V
f 50 Hz
a) Tensi mxima:
16. Dades:
Vef 230 V
f 50 Hz
Calculem la intensitat mxima:

Vmx Vef 2 230 V 1,4142 325,27 V
2f 2 50 Hz 100 rad/s
Vmx Vef
2 220 V 1,4142 311,12 V
b) Tensi mitjana:
2 Vmx 2 311,12 V
Vmit 198,16 V

3,14
c) Tensi instantnia als 5 ms d'haver comenat
el cicle:
Establim l'expressi de la tensi instantnia en

funci del temps:
2 f 2 50 Hz 100 rad/s
V(t) Vmx sin t 325,27 sin 100 t
V(t) Vmx sin t 311,12 sin 100t

311,12 sin 100 510-3
17. Dades:
C 100 F 10-4 F
f 50 Hz
Frmules:
1
XC
C

2f 2 3,14 50 Hz 314 rad/s
Calculem el valor de la reactncia capacitiva:
XC

311,12 sin 311,12 1 = 311,12 V
2
El valor coincideix amb el de la tensi mxima perqu, a una freqncia de 50 Hz, als
5 ms ens trobem en el valor mxim de l'ona.
20. Dades:
L 0,2 H
1
1
31,85
C
10-4 F 314 rad/s
18. Dades:
f 50 Hz
Frmules:
C 50 F 5 10-5 F
V 220 V
f 50 Hz
L 100 mH 0,1 H
Vef 220 V
XL L
R 100
Frmules:
2
Z
R2

(XL X
C)
a) Determinem el valor de la pulsaci :

2f 2 3,14 50 Hz 314 rad/s
137
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 138
SOLUCIONARI
Amb aquesta dada, calculem els valors de les
reactncies inductiva, XL, i capacitiva, XC.
XL L 0,2 H 314 rad/s 62,8
1
1
XC 63,7
C 510-5 F 314 rad/s
Potncia reactiva Q:
Q V I sin 220 V 2,2 A 0,0089
4,30 VAR (voltamperes reactius)
Potncia aparent S:
S V I 220 V 2,2 A
Apliquem la frmula de la impedncia:
484 VA (voltamperes)
Z (100 )2 (62,8 63,7 )2

10 000 2 0,81 2 100,004
S'observa que el valor de la impedncia total s prcticament igual al de la component
hmica perqu, com es pot veure, les impedncies inductiva i capacitiva gaireb
s'anullen entre elles.
b) Intensitat efica que travessa el circuit:
220 V
Vef
Ief 2,2 A
Z
00,004
22. Dades:
L1H
C 1 F 10-6 F
Frmules:
1
f
2 LC
Apliquem directament la frmula:

1
f 159,2 Hz
2 1 H 10-6 F
23. Dades:
Nombre bombetes 2
Potncia 60 W
c) Per determinar la tensi en borns de cada un

dels tres elements, considerem els valors de
les reactncies respectives:
Temps 5 h
Nombre estufes 1
Potncia 1,5 kW
VR Ief R 2,2 A 100 220 V
Temps 2 h
VL Ief XL 2,2 A 62,8 138,16 V
Preu 0,015 /kWh
VC Ief XC 2,2 A 63,7 140,14 V
Calculem l'energia consumida per les dues bombetes i l'expressem en kWh.
(La resposta recull noms els arguments de

cada valor, ja que no s'han calculat els desfasaments.)
21. Dades:
E P t 2 60 W 5 h 600 Wh 0,6 kWh

Calculem tamb l'energia consumida per l'estufa:
R 100 (de l'exercici anterior)
E P t 1,5 kW 2 h 3 kWh
Z 100,004 (de l'exercici

anterior)
En total s'han consumit:

0,6 kWh 3 kWh 3,6 kWh
Segons les dades anteriors:
El cost de l'energia ser:
R
100
cos 0,99996
Z
100,004
3,6 kWh 0,015 /kWh 0,054
Per tant: arc cos 0,99996 0,512
24. (Exercici repetit. La resposta s la mateixa que

la de l'exercici 22.)
I, en conseqncia: sin 0,0089

Potncia activa P:
P V I cos 220 V 2,2 A 0,99996
483,98 W (watts)
138
25. Dades:
V 220 V
P = 2 200 W = 2,2 kW
t=3h
Preu 0,015 /kWh
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
Frmules:
16:11
Pgina 139
V
7V
R 2,8
I
2,5 A
PVI
V
R
I
Un cop coneguda aquesta dada, calculem la longitud del conductor a partir de la frmula corresponent.
EP t
a) Apliquem l'expressi de la potncia i allem I:
P
2 200 W
P V I I 10 A
V
220 V
b) Apliquem la llei d'Ohm i obtenim el valor de
la resistncia:
RS
2,8 2 mm2
R
S
0,028 mm2/m
200 m
28. Dades:
V
220 V
R 22
I
10 A
S 10 mm2
coure 8,75 A/mm2
c) Calculem l'energia consumida i el seu cost.

E P t 2,2 kW 3 h 6,6 kWh
6,6 kWh 0,01= /kWh 0,099
A partir de l'expressi que dna la densitat de

corrent, determinem el valor de la intensitat.
I
A
I
S 8,75 10 mm2
S
mm2
87,5 A
29. 1 kWh 1 000 W 3 600 s 3 600 000 J
30. La crrega emmagatzemada en un condensador s:

Q=CV
26. El coure t una resistivitat ms petita que l'alumini. Per tant, un conductor de coure d'una secci determinada presentar menys resistncia al
pas del corrent que un d'alumini de la mateixa
secci.
Segons la llei d'Ohm, la intensitat de corrent s
inversament proporcional a la resistncia. Desprs, a igualtat de secci, el conductor de coure permetr una intensitat ms gran que el
d'alumini i, en conseqncia, una densitat ms
gran de corrent.
27. Dades:
S 2 mm2
alumini 0,028
mm2/m
V7V
I 2,5 A
Apliquem la llei d'Ohm i determinem la resistncia del conductor.
Si, en comptes de tensi contnua, se li aplica

al condensador una tensi alterna sinusodal, necessitarem una variaci de la tensi per produir
una variaci en la crrega:
dq = I dt = C dV
En conseqncia:
dV
I C
dt
En aplicar una tensi alterna sinusodal de funci V(t) = Vmx . sin , podem substituir i derivar i obtenim:
d ( Vmx . sin t)
I C
dt
C Vmx . cos t

C Vmx . sin (t )
2
139
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 140
SOLUCIONARI
Vmx

. sin (t )
1/C
2

Imx . sin (t )
2
Aquesta equaci ens indica que la intensitat de
corrent est avanada 90 respecte de la tensi, o b que la tensi est endarrerida 90 respecte de la intensitat.
L'equaci ens indica que la tensi est avanada 90 respecte de la intensitat de corrent, o b
que la intensitat est 90 endarrerida respecte
de la tensi.
32. Dades:
V = 660
2 sen 100t V
t=3h
Frmules:
31. En tot circuit pel qual circula un corrent es crea

un camp magntic que varia quan varia la intensitat de corrent. Per tant, en un circuit pel qual
circula un corrent variable d'expressi:
I(t) Imx sin t
s'indueix una FEM a causa de la variaci del seu
propi camp (d /d t).
Segons la llei de Faraday-Lenz, aquesta FEM induda s'expressa aix:
d
dI
VL N L
dt
dt
Quan el circuit inductiu pur es connecta a un generador, la tensi en borns de la xarxa es consumeix en una caiguda de tensi igual en magnitud, per de signe contrari a la FEM induda.
Segons la llei de Kirchhoff:
V + VL 0
Per tant:
dI
V L
dt
Substituint el valor instantani de la intensitat i derivant, obtenim:
d ( Imx . sin t)
V L
dt
L Imx . cos t
Vmx . cos t

Per com que cos t sin (t ):
2

V Vmx . sin (t )
2
140
C 150 F 1,5 10-4 F
1
XC
C
a) Reactncia capacitiva:
De l'expressi de la tensi es dedueix que
= 100 . Per tant:
1
XC 21,23
1,5 10-4 F 100
b) Intensitat efica:
De l'expressi de la tensi es dedueix que la
2 . Per tant,
tensi mxima s Vmx = 660
la tensi efica ser:
Vmx
Vef 660 V

2
Calculem la intensitat efica:
660 V
Vef
Ief 31,08 A
21,23
ZC
c) Potncia reactiva:
Com que es tracta d'un component capacitiu, = 90. Per tant, la potncia reactiva s
igual a l'aparent:
Q = S = V I = 660 V 21,23 =
= 14 011,8 VAR (voltamperes reactius)
d) L'expressi algbrica de la intensitat instantnia ser:

I(t) 31,08
2 sin (t )
2
33. Dades:
XC 30
R1 440
R 99
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 141
c) Per acabar, ens demanen les dades del condensador i de la bobina. Els calculem a partir de
les dades de la resistncia i de la freqncia.
XL 90
Vef 220V
f 60 Hz
a) Calculem la impedncia total.
2
R2

(XL X
Z
C)
(440 99)
(90 30)2
(539 )2 (60)2 290 521 3 600

542,33
XL L = L 2 f
90 L 2 60
90
L 0,239 H 239 mH
2 60 Hz
1
1
XC
C
C 2 f
Un cop coneguda la impedncia, calculem la

intensitat.
1
30
C 2 60
V
220 V
I 0,4 A
Z
542,33
1
C 8,8 105 F
30 2 60 Hz
Ara ja podem calcular la caiguda de tensi a

cadascun dels components.
88 F
VR1 R1 I 440 0,4 176 V

Per a la bobina, calculem, primer, la seva impedncia.
2
R2

X
ZL
L

992
90
2
133,79
VL ZL I 133,79 0,4 53,51 V
VC ZC I 30 0,4 12 V
bviament, la suma aritmtica de les diferents
caiguda de tensi no s igual a la tensi del
generador, ja que s'ha de tenir en compte els
desfasaments.
b) Primer, necessitem calcular el cos .
R
539
cos 0,9938
Z
542,33
per tant, arc cos 0,9938 6,38
Es tracta d'una crrega inductiva.
P V I cos 220 0,4 0,9938
87,45 W
Q V I sin 220 0,4 0,1106
34. Dades:
V 120 V
= 400 rad/s
C = 50 F = 5 10-5 F
L = 25 mH = 0,025 H
= 63,4
a) Per determinar el valor de la resistncia R procedirem de la manera segent:

R
R
cos
Z
R2 (XL XC)2
Calculem les dades conegudes:
cos cos 63,4 0,4478
XL L 0,025 H 400 rad/s 10
1
1
XC 50
C 5 10-5 F 400 rad/s
Substitum en l'expressi anterior i resolem
l'equaci que s'obt.
R
0,4478
R2 (10 50 )2
R2
(0,4478)2
R2 (40)2
9,73 VAR (voltamperes reactius)

141
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 142
SOLUCIONARI
R2
0,2
R2 1 600
0,2 (R2 + 1 600) R2
0,2 R2 320 R2
0,8 R2 320
320
R2 400
0,8
400 20
R
b) Per calcular la potncia, determinem prviament la impedncia del circuit.
Z R2 (XL XC)2
(20 )2 (10 50 )2
4 00 2 1 600 2

Z R2 (XL XC)2
(10 )2 (3,14 31,84 )2
100 2 823,69 2
923,69 2 30,39
Ara, podem calcular la intensitat.
V
220 V
I 7,24 A
Z
30,39
Per tant, les caigudes de tensi sn:
VR R I 10 7,24 A 72,4 V
VL ZL I 3,14 7,24 A 22,7 V
VC ZC I 31,84 7,24 A 230,5 V
2 000 2 44,72
Amb aquesta dada, calculem la intensitat:
V
120 V
I 2,68 A
Z
44,72
Ara, ja podem calcular la potncia:
P V I cos = 120 V 2,68 A 0,4478 =
= 144,01 W
35. Dades:
V 220 V
f 50 Hz
R 10
L 10 mH 0,01 H
C 100 F 10-4 F

2f 2 3,14 50 Hz 314 rad/s
XL L 0,01 H 314 rad/s 3,14
1
1
XC 31,84
Cw 10-4 F 314 rad/s
142
36. Qu s la superconductivitat?
El descobriment de la superconductivitat s un
dels ms sorprenents de la histria de la cincia moderna. Est ntimament lligat amb l'inters
dels fsics del segle XIX a liquar tots els gasos
coneguts en aquell temps. Ja se sabia amb certesa que la immensa majoria dels gasos noms
podrien liquar-se a temperatures molt per sota
dels zero graus centgrads. La liqefacci dels
gasos permetria estudiar els fenmens que es
presenten en els materials a temperatures molt
baixes.
El 1845, Michael Faraday, de la Royal Institution
de Londres, va poder, finalment, perfeccionar una
tcnica per liquar gasos trobada 23 anys abans
de forma accidental. Aquesta tcnica no resultava fcil per a la liqefacci de l'heli (He), de l'hidrogen (H), de l'oxigen (O2), del nitrogen (N2), del
met (CH4), del monxid de carboni (CO) ni de
l'xid ntric (NO), que eren els nics gasos que
encara no s'havien liquat de tots els que es coneixien en aquella poca i, en conseqncia, tampoc l'aire havia estat liquat. No obstant aix, el
1877 el francs Luis Cailletet va aconseguir per
primera vegada liquar l'oxigen (90,2 K o
182,96 C) i, grcies a aix, va fer alguns des-
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 143
cobriments que van mostrar la possibilitat de liquar l'aire, descobriments que, finalment, van donar origen al mtode que va permetre liquar de
manera senzilla i adequada l'heli.
Els superconductors durs i els nous superconductors
El mateix any 1877, i seguint un mtode diferent

del que va fer servir Cailletet, el sus Raoul Pictet
tamb va liquar l'oxigen. El 1898, James Dewar,
de la Royal Institution de Londres, va liquar l'hidrogen, la temperatura d'ebullici del qual s de
20,8 K, que correspon aproximadament a
252,36 C.
La possibilitat d'obtenir un superconductor d'alta temperatura crtica ha estat molt atractiva des
del moment en qu es va descobrir la superconductivitat. Els beneficis tecnolgics que s'obtindrien sn molts, en parlarem ms endavant.
S'ha desplegat un enorme esfor teric i experimental encaminat a aconseguir un material superconductor d'alta temperatura crtica, esfor
que es va veure recompensat el 1987 quan, amb
una classe totalment nova de materials superconductors, els superconductors cermics,
es van aconseguir temperatures de prop de 100
Kelvin. El maneig tecnolgic dels materials cermics s bastant problemtic, per no impossible.
Deu anys desprs, el 1908, Heike Kamerlingh Onnes va obtenir, per primera vegada a la histria,
heli lquid, la temperatura d'ebullici del qual s
de 4,22 K (recordem que el zero absolut equival
a 273,16 C). Aquesta fita es va realitzar a la universitat de Leyden, Holanda, i va mostrar el cam
a Onnes per descobrir la superconductivitat.
Amb l'heli lquid, Kamerlingh Onnes va poder disposar d'un bany trmic a molt baixes temperatures per investigar les propietats de la matria.
Va seleccionar el comportament de la resistivitat elctrica dels metalls, a causa que el mesurament d'aquesta propietat es pot realitzar amb
facilitat a qualsevol temperatura, i tamb al fet
que la resistivitat elctrica dels metalls era, ja
en aquell temps, un tema de gran importncia.
Tipus i diferncies dels superconductors
Hi ha diferncies importants entre els superconductors que permeten classificar-los en dos grans
grups. Determinats metalls, en particular els que
tenen baixes temperatures de fusi i sn mecnicament suaus i de fcil obtenci en un alt grau
de puresa i lliures d'esforos mecnics interns,
exhibeixen semblances en el seu comportament
en lestat superconductor. Aquests materials superconductors reben el nom de superconductors ideals, superconductors Tipus I, o suaus.
Daltra banda, el comportament de molts aliatges i d'alguns dels metalls superconductors ms
refractaris s complex i individual, sobretot en
relaci amb la forma com resulten afectats en
lestat superconductor en presncia d'un camp
magntic. A aquests superconductors se'ls anomena superconductors Tipus II, o si la superconductivitat es conserva fins i tot sota la influncia de camps magntics intensos, se'ls coneix
amb el nom de durs o de camp intens.
Els superconductors durs
Els superconductors cermics pertanyen a la

classe de conductors Tipus II o superconductors durs. Presenten elevats valors per al camp
magntic crtic.
Els nous materials superconductors
Avui dia, la temperatura crtica de transici superconductora ms alta reportada s de prop
de 135 K, bastant ms alta que la temperatura
d'ebullici del nitrogen lquid, que s un refrigerant de preu molt econmic i fcil d'obtenir. Tamb hi ha indicis molt prometedors que en un futur prxim es podran aconseguir temperatures
de transici potser per damunt de 200 K.
El descobriment del tipus de superconductors
segent va ser realitzat per J. C. Bednorz i K. A.
Mller en un laboratori d'investigaci de la companyia IBM a Zuric, Sussa. Per primera vegada,
desprs de ms de 12 anys va ser possible trobar una substncia amb una temperatura de
transici superior a 23,3 Kelvin. Durant la seva
investigaci, van llegir un article cientfic que va
resultar clau per al seu treball. Versaba sobre els
cientfics francesos C. Michel, L. Er-Rakho i B.
Raveau, i sobre un nou material; un que, en tractar-se d'un xid metllic nou de coure de valncia mixta, resultava el candidat ideal per presentar superconductivitat, d'acord amb les hiptesis
de treball de Bednorz i Mller. Aquests van comenar a explorar les seves propietats, variant
la concentraci de Ba. La primavera de 1986
143
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 144
SOLUCIONARI
van publicar un article en qu anunciaven la superconductivitat a una temperatura de 35 Kelvin en aquesta classe de compostos. En aquests,
la distribuci dels ions correspon a una geometria tpicament coneguda com a perouvskita, molt
com entre els materials ferroelctrics.
El rpid progrs a qu sha arribat per trobar materials d'aquest tipus, amb temperatures de transici superconductores cada vegada ms altes,
ha estat sorprenent. Molt pocs avenos cientfics
han generat un flux d'activitat cientfica tan gran,
gaireb frentica, en tot el mn i, alhora, un inters
immediat i molt gran entre el pblic en general. El
que la immensa majoria considerava impossible
s ara real i palpable: tenir superconductivitat a
temperatures ms altes que les del nitrogen lquid.
El treball de Bednorz i Mller els va valer el premi Nobel de Fsica de 1987. s interessant notar que s la segona vegada que s'atorga un Nobel a temes relacionats amb la superconductivitat.
Gaireb immediatament desprs d'anunciarse el descobriment de Bednorz i Mller, molts
grups de cientfics de tot el mn es van proposar aconseguir temperatures de transici
ms altes. Un dels grups de ms xit va ser el
liderat pel doctor Paul Chu, de la Universitat
de Houston. Va ser un dels primers en adonarse de la importncia del descobriment de Bednorz i Mller, i a partir d'aix es va dedicar de
ple a la investigaci dels materials superconductors. Aviat va descobrir que la temperatura crtica podia ser augmentada a 57 Kelvin
aplicant pressi al material. La magnitud del
canvi en Tc i el fet que augments amb la pressi aplicada eren anormals si es comparen amb
els superconductors coneguts abans daquests
nous materials. Amb aix al pensament, Chu
i els seus collaboradors van comenar a buscar maneres de simular una pressi interna
en aquests materials reemplaant el lantani (La)
amb ions semblants, com el d'itri (I). A final de
febrer de 1987, Chu va anunciar que havia trobat un compost la temperatura de transici en
l'estat superconductor del qual era superior a
90 Kelvin. La composici d'aquest material s:
YBa 2 Cu 3 O x . Gaireb simultniament, es va
anunciar l'obtenci d'un material de composici semblant i propietats similars a la Xina. En
uns quants dies, amb composicions que eren
144
variants de la reportada per Chu i els seus

collaboradors, una dotzena de grups al voltant
del mn van informar sobre l'obtenci de materials superconductors cermics que presentaven temperatures de transici superiors als 90
Kelvin, materials que ja han estat preparats a la
Universitat Nacional Autnoma de Mxic; la manera de sintetitzar-los s molt senzilla i pot efectuar-se amb una tecnologia que est a l'abast
de tothom, fins i tot dels pasos del Tercer Mn.
Disposar de materials superconductors la temperatura crtica dels quals est per sobre de la
del nitrogen lquid s una realitat a Espanya i en
moltes altres nacions. Amb aquests, el mn no
tornar a ser el mateix. s molt probable que,
una vegada ms, la fsica canvi la nostra manera de viure com va passar amb l'arribada del
motor elctric, el transistor, etctera.
Aplicacions de la superconductivitat
Hi ha tres grans aplicacions de la superconductivitat:
1) La producci de grans camps magntics.
Amb grans ens referim tant a una gran intensitat del camp magntic com a l'espai en
qu es crea aquest.
2) La fabricaci de cables de transmissi d'energia. Aquests cables ja es manufacturen a
partir dels superconductors convencionals (no
dels nous superconductors cermics), per en
l'actualitat no sn competitius comercialment
en relaci amb els cables aeris normals, llevat
que cobreixin una gran distncia (de centenars
de quilmetres). Quan les lnies de transmissi
han de ser subterrnies, la utilitzaci dels cables superconductors suposaria un avantatge
econmic.
3) La fabricaci de components de circuits
electrnics. Aquests dispositius electrnics
van ser ideats amb la intenci d'utilitzar la transici d'estat normal a estat superconductor
com un interruptor, per van resultar decebedors en relaci amb els xits assolits pels
transistors de pellcules primes i avui dia s'ha
abandonat el seu s en aquest sentit. Aquest
panorama pot canviar amb el descobriment
dels nous materials superconductors cermics. Sn de gran inters, especialment,
els dispositius basats en ls de l'anomenat
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 145
efecte Josephson (efecte de tunelament

conegut per la mecnica quntica, per de
corrent de superconductivitat fins i tot en
absncia d'un voltatge aplicat). Resulten superiors a altres tecnologies i tenen un gran
camp d'aplicaci, que inclou des de la detecci de senyals de l'infraroig lluny que provenen de l'espai exterior, fins a petitssims
camps magntics que es produeixen en el
cervell hum. Tamb el corrent Josephson a
voltatge zero depn fortament d'un camp
magntic aplicat, la qual cosa porta a la possibilitat de tenir un interessant interruptor per
circuits lgics a les computadores.
L'aplicaci ms important, quant a la quantitat
de material emprat, s i ser durant molt de
temps la producci de camps magntics, que
s'utilitza, principalment, en els laboratoris de
fsica amb finalitats d'investigaci, i s com
veure petits electroimants superconductors que
serveixen per produir camps magntics amb
intensitats de prop de 103 oersted. Tamb
s'utilitzen electroimants superconductors per
generar camps magntics altament estables,
tils en els estudis de la ressonncia magntica nuclear i la microscpia electrnica d'alta resoluci. Sn molt utilitzats en les cambres de
bombolles que serveixen per a la detecci de
partcules i que requereixen camps magntics
molt intensos.
Daltra banda, s'espera que els motors i generadors superconductors tindran enormes
conseqncies en l'mbit social i econmic en
pocs anys, ja que per a la seva elaboraci
s'utilitzen camps magntics intensos. Tamb
es vol utilitzar electroimants superconductors
per a la levitaci de trens de transport de passatgers o de crrega.
En els superconductors comercials es requereixen determinades propietats:
1) La temperatura crtica ms alta possible. Com
ms gran sigui, ms elevada podr ser la temperatura d'operaci del dispositiu fabricat, la
qual cosa reduir els costos per refrigeraci requerits per arribar a l'estat superconductor en
operaci.
2) El camp magntic crtic ms gran possible.
Donat que es pretn utilitzar el superconduc-
tor per generar camps magntics intensos, com

ms gran sigui el camp magntic que es vol
generar, ms gran hauria de ser el camp crtic
del material superconductor.
3) La densitat ms gran de corrent crtic possible. A ms densitat de corrent crtic que la mostra pugui suportar abans de passar a l'estat
normal, ms petit podr fer-se el dispositiu; amb
aix, es reduir la quantitat requerida de material superconductor i tamb la quantitat de
material que sha de refrigerar.
4) Lestabilitat ms gran possible. s molt com
que els superconductors siguin inestables amb
canvis sobtats de corrent, de camps magntics, o de temperatura, o b davant xocs mecnics i fins i tot per degradaci del material en
transcrrer el temps (com passa en molts dels
nous materials superconductors cermics). De
manera que t lloc algun canvi sobtat quan el
superconductor es troba en operaci, aquest
podria perdre el seu estat superconductor. Per
aix s convenient disposar de lestabilitat ms
gran possible.
5) Facilitat de fabricaci. Un material superconductor ser del tot intil per a aplicacions a gran
escala si no pot fabricar-se fcilment en grans
quantitats.
6) Cost mnim. El cost s el factor ms important per considerar qualsevol material utilitzat
en enginyeria i shaur de mantenir tan baix com
es pugui.
37. La freqncia de ressonncia s aquella en qu

s'igualen les components inductiva i capacitiva
de la impedncia total. Per tant, sacompleix que:
XL Xc
L 2
1
C 2
Allant f:
f2
1
LC (2)2
Per tant:
f
1
LC
2
145
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 146
SOLUCIONARI
38. Dades:
V 220 V
P 1 760 W 1,76 kW
Preu 0,015 /kWh
1
C
4 (3.14)2 (50 Hz)2 1 H
PVI
1,014 10-5 F 10,14 F
t2h
Frmules:
V
R
I
EP t
a) Per calcular la intensitat de corrent, apliquem
l'expressi de la potncia i allem I:
P
1 760 W
P V I I 8 A
V
220 V
b) Apliquem la llei d'Ohm i obtenim el valor de
la resistncia:
V
220 V
R 27,5
I
8A
c) Calculem l'energia consumida i el seu cost.
E P t 1,76 kW 2 h 3,52 kWh
3,52 kWh 0,015 /kWh 0,053
d) Determinem el nombre de calories despreses:
J
cal
E 3 520 W 3 600 0,24
W
J
3 041 280 cal 3 041,28 kcal
39. Dades:
V 220 V
f = 50 Hz
R=5
L1H
Frmules:
1
f
2
LC
a) Perqu el circuit entri en ressonncia, s'ha

de complir la frmula anterior. Per tant,
allem C i substitum els valors coneguts:
1
f
2
LC

f2
146
1
C
42 f2 L
1

42 LC
b) Determinem el valor de la pulsaci :

2 f 2 3,14 50 Hz 314 rad/s
XL L 1 H 314 rad/s 314
1
1
XC
C
1,014 10-5 F 314 rad/s
315,31
Z R2 (XL XC)2
(5 )2 (314 315,31 )2
25 2 1,71 2
26,71 2 5,17
Amb aquestes dades, calculem la intensitat
que circula pel circuit:
V
220 V
I 42,55 A
5,17
ZC
La tensi en els borns de la bobina i el condensador ser la diferncia entre la tensi nominal i la que suporta la resistncia hmica:
VR R I 5 42,55 A 212,75 V
VL-C V VR 220 V 212,75 V 7,25 V
40. Dades:
V 220 V
f = 50 Hz
R = 15
L 50 mH 0,05 H
C = 100 F = 10-4 F
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 147
L'expressi de la impedncia en forma polar

ser, per tant:
2f 2 3,14 50 Hz 314 rad/s
Z 22,03/47,09

L'expressi en forma rectangular ser:
XL L 0,05 H 314 rad/s 15,7
Z 22,03 (cos j sin )
1
1
XC 31,84
C
10-4 F 314 rad/s
Z 22,03 [cos (47,09) j sin(47,09)]

Z 22,03 (0,6809 j 0,7324)
Z 15 16,13 j
b) Apliquem la frmula de la impedncia:

Z R2 (XL XC)2
c) Amb la dada de la impedncia, calculem la

intensitat que circula pel circuit:
V
220 V
I 10 A
22,03
ZC
(15 )2 (15,7 31,84 )2

225 2 260,5 2
485,5 2 22,03
d) L'angle de desfasament entre la intensitat i la

tensi s l'angle 47,09. El valor negatiu indica que la intensitat de corrent s'avana
a la tensi.
R
15
cos 0,6809
Z
22,03
e) Per calcular les caigudes de tensi a cadascun dels tres elements, considerem els valors
de les reactncies respectives:
Per tant: arc cos 0,6809 47,09
VR Ief R 10 A 15 150 V
(el signe negatiu es deu al fet que la reactncia capacitiva s ms gran que la inductiva)
VL Ief XL 10 A 15,7 157 V

VC Ief XC 10 A 31,84 318,4 V
Avaluaci
10
11
12
UNIDAD 12 I Circuitos elctricos
147
TECNO cat 12.qxd
9/12/08
16:11
Pgina 148
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
13
Pgina 149
Resoluci
de circuits elctrics
1. Dades:
P1 60 W
Calculem la intensitat de corrent subministrada

per la font d'alimentaci.
P2 100 W
IT I1 I2 0,48 A 0,80 A 1,28 A
V 125 V
Com que ja coneixem el valor de les resistncies (R1 36,63 ; R2 61,03 ), establim la
resistncia equivalent.
Calculem la potncia total que desenvolupen

les dues lmpades.
PT P1 P2 60 W 100 W 160 W
Determinem la intensitat de corrent que recorre
el circuit.
160 W
PT
IT 1,28 A
V
125 V
Establim la tensi entre els borns de cada una
de les lmpades.
60 W
P1
V1 46,88 V
I
1,28 A
100 W
P2
V2 78,12 V
I
1,28 A
Determinem la resistncia de cada lmpada.
1
1
1
R1 R2
Req
R1
R2
R1 R2
Req
36,63 61,03
Req 22,89
36,63 61,03
3. Dades:
R1 7,6
R2 4
R3 6
V1 25 V
V2 5 V
Calculem, primer, la resistncia equivalent a R2

i R3.
46,88 V
V1
R1 36,63
I
1,28 A
1
1
1
R2 R3
Req
Req
R2
R3
R2 R3
78,12 V
V2
R2 61,03
I
1,28 A
46
Req 2,4
46
Establim la resistncia equivalent.
Amb aquesta dada, determinem la resistncia

equivalent del circuit.
Req R1 R2 36,63 61,03 97,66
2. Determinem la intensitat de corrent que recorre

cada lmpada.
60 W
P1
I1 0,48 A
V
125 V
100 W
P2
I2 0,80 A
V
125 V
RT R1 Req 7,6 2,4 10

Establim la tensi total subministrada per les
dues bateries.
VT V1 V2 25 V 5 V 30 V
Determinem la intensitat de corrent que recorre
el circuit.
VT
30 V
IT 3 A
10
RT
UNITAT 13 I Resoluci de circuits elctrics
149
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 150
SOLUCIONARIO
Amb aquesta dada, ja podem calcular la
potncia subministrada per cada bateria.
6. Dades:
R1 2
R2 4
P1 V1 I 25 V 3 A 75 W
R3 3
P2 V2 I 5 V 3 A 15 W
R4 4
R5 12
4. Dades:
V 220 V
V 12 V
t3h
t 30 min 1 800 s
R 484
Calculem, primer, la potncia del receptor i l'expressem en kW.
R1-2 R1 R2 2 4 6
(220 V)2
V2
P 100 W 0,1 kW
R
484
1
1
1

R3
R1-2-3 R1-2
Amb aquest valor, determinem l'energia consumida durant 3 hores.
R1-2 R3
63
R1-2-3 2
63
R1-2 R3
E P t 0,1 kW 3 h 0,3 kWh
5. Dades:
R1 5
R2 20
V 50 V
P1 20 W
Determinem la tensi entre els borns de les

resistncies en parallel.
Vpar P1 R1 20 W 5 10 V
Amb aquesta dada, calculem la intensitat que
circula per cada una d'aquestes resistncies.
V
10 V
I1 2 A
5
R1
V
10 V
I2 0,5 A
20
R2
R1-2-3-4 R1-2-3 R4 2 4 6
1
1
1

R1-2-3-4
R5
Req
R1-2-3-4 R5
6 12
Req 4
6 12
R1-2-3-4 R5
Calculem la intensitat de corrent que circula pel
circuit:
V
12 V
IT 3 A
4
Req
Determinem, ara, la intensitat que circula per la
resistncia R3:
V
12 V
I5 1 A
12
R5
I1-2-3-4 IT I5 3 A 1 A 2 A
Per tant, la intensitat que circular per la

resistncia R s:
V4 I1-2-3-4 R4 2 A 4 8 V
IR I1 I2 2 A 0,5 A 2,5 A
V1-2-3 VT V4 12 V 8 V 4 V
Establim tamb la tensi entre els borns de la

resistncia R.
4V
V1-2-3
I3 1,33 A
3
R3
VR V Vpar 50 V 10 V 40 V
Amb les dades anteriors, ja podem calcular la
potncia consumida per la resistncia R.
PR VR IR 40 V 2,5 A 100 W
150
Calculem, primer, la resistncia equivalent del circuit:
Amb aquesta dada, calculem l'energia consumida per la resistncia R3:

E I2 R t
E (1,33 A)2 3 1 800 9 600 J 9,6 kJ
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
7. Dades:
16:12
Pgina 151
R1 8
R2 10
R3 9
R4 3
R5 18
R6 6
V3 V5 V4 12 V 4 V 8 V
8V
V3
I3 0,89 A
9
R3
(Aquesta s la intensitat de corrent que circula
per la resistncia R3, de 9 .)
V 24 V
Calculem, primer, la resistncia equivalent del
circuit:
R1-2 R1 R2 8 10 18
1
1
1

R3
R1-2-3 R1-2
R1-2 R3
18 9
R1-2-3 6
18 9
R1-2 R3
C1 C2 C3 30 F
8. Dades:
1
1
1
1
3

C1
C2
C3
30 F
Ce
Ce 10 F
9. Dades:
C1 C2 C3 30 F
Ce C1 C2 C3 90 F
R1-2-3-4 R1-2-3 R4 6 3 9
1
1
1

R1-2-3-4
R5
R1-2-3-4-5
R1-2-3-4 R5
9 18
R1-2-3-4-5
9 18
R1-2-3-4 R5
6
Req R1-2-3-4-5 R6 6 6 12
Calculem la intensitat de corrent que circula pel
circuit:
V
24 V
IT 2 A
12
Req
Determinem, ara, la intensitat que circula per la
resistncia R3 i la tensi entre els borns de la
R4:
V6 IT R6 2 A 6 12 V
V5 VT V6 24 V 12 V 12 V
12 V
V5
I5 0,66 A
18
R5
I4 IT I5 2 A 0,66 A 1,33 A
V4 I4 R4 1,33 A 3 4 V
(Aquesta s la tensi entre els borns de la
resistncia R4, de 3 .)
10. Dades:
L1 L2 L3 100 mH
Le L1 L2 L3 300 mH
11. Dades:
L1 L2 L3 100 mH
1
1
1
1
3

L1
L2
L3
100 103
Le
100 103
Le 33,3 mH
3
12. Dades:
V 60 V
R1 8 V
R2 10
R3 12
a) La resistncia equivalent s la suma de les

resistncies.
Req R 1 R 2 R 3 8 10 12 20
b) Primer, necessitem calcular el valor de la
intensitat que circula per les tres resistncies
en srie.
V
60 V
I 3 A
20
Req
151
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 152
SOLUCIONARIO
VR1 R1 I 8 3 A 24 V
14. Dades:
RA 100
VR2 R2 I 10 3 A 30 V
RB 50
VR3 R3 I 12 3 A 36 V
RC 150
Tal com sesperava, la suma de les tres caigudes de tensi totalitza 60 V, que s el
valor de la pila o generador.
100 50
RA RB
R1
100 50 150
RA RB RC
16,66
13. Dades:
V 50 V
R1 60
R2 40
R3 26
1
1
1
a)
R1
R2
R1-2
R1 R2
60 40
R1-2 24
60 40
R1 R2
100 150
RA RC
R2
100 50 150
RA RB RC
50
500 150
RB RC
R3
100 50 150
RA RB RC
25
Req R1-2 R3 24 26 50
b) Calculem, primer, la intensitat:
V
50 V
IT 1 A
50
Req
La caiguda de tensi a la resistncia R3, connectada en srie, ser:
V3 IT R3 1 A 26 26 V
La caiguda de tensi a les dues resistncies,
R1 i R2, connectades en parallel, ser:
V1-2 VT V3 50 V 26 V 24 V
La intensitat del corrent que circula per la resistncia R3 s igual a la total:
15. Dades:
I3 IT 1 A
Les intensitats que circulen per les resistncies R1 i R2 sn:
152
V 9V
R1 100
R2 200
R3 300
R4 400
R5 500
24 V
V1-2
I1 0,4 A
60
R1
Calculem, primer, la resistncia equivalent del

circuit:
24 V
V1-2
I2 0,6 A
40
R2
1
1
1

R2
R3
R2-3
(Com es pot comprovar, la suma de les intensitats que circulen per les resistncies R1 i R2
s igual a la que circula per la resistncia R3.)
R2 R3
200 300
R2-3 120
200 300
R2 R3
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 153
R2-3-4 R2-3 R4 120 400 520

1
1
1

R2-3-4
R5
R2-3-4-5
R2-3-4 R5
520 500
R2-3-4-5
520 500
R2-3-4 R5
254,9
Req R1-2-3-4-5 R6 254,9 100
V2-3
1,51 V
I2 0,0075 A 7,5 mA
200
R2
1,51 V
V2-3
I3 0,0050 A 5,0 mA
300
R3
(Com es pot comprovar, la suma de les intensitats que circulen per les resistncies R2 i R3 s
prcticament igual a la que circula per la resistncia R4)
354,9
Calculem, ara, la intensitat total:
V
9V
IT 0,0253 A 25,3 mA
354,9
Req
La intensitat del corrent que circula per la resistncia R1 s igual a la total:
I1 IT 25,3 mA
16. Apliquem Kirchhoff al circuit de la figura. Tenim

tres malles on apliquem un corrent en el sentit
de les agulles del rellotge (sentit horari).
Tenim tres nusos (extrems de la pila de 16 V i
el punt on s'uneix el pol positiu de 13 V i el negatiu de 21 V), cinc branques i tres malles
(M R (n1)). En el primer nus, tenim:
I1, que arriba des d'una pila de 13 V.
Amb aquesta dada podem calcular la caiguda

de tensi a la resistncia R1:
I2, que arriba des de la resistncia de 3 .
V1 I1 R1 0,0253 A 100 2,53 V
I3, que arriba des de la resistncia d'1 .
Segons aix, la caiguda de tensi a la resistncia R5 ser:
I4, que surt cap a la pila de 21 V.
V5 VT V1 9 V 2,53 V 6,47 V
Per tant, la intensitat del corrent que circula per
la resistncia R5 s:
6,47 V
V5
I5 0,0129 A 12,9 mA
500
R5
La intensitat del corrent que circula per R4 s la
diferncia entre la intensitat total i la que circula
per R5:
I4 IT I5 25,3 mA 12,9 mA 12,4 mA
La caiguda de tensi a la resistncia R4 ser, per
tant:
Per tant: I1 I2 I3 I4
En un segon nus (pol positiu de la pila de 16 V),
tenim
I5, que surt des de pila de 21 V.
Per tant: I1 I2 I5
Apliquem la 2a llei de Kirchhoff a les tres malles, tenint en compte que existeixen les resistncies interiors de les piles.
A la malla A:
13 I1 3 I2 I1 2 I1 3 I2
A la malla B:
V4 I4 R4 0,0124 A 400 4,96 V
16 I5 3 I2 I3
En conseqncia, la caiguda de tensi en el conjunt format per les resistncies R2 i R3 ser:
A la malla C:
V2-3 V5 V4 6,47 V 4,96 V 1,51 V

A partir d'aquesta dada, podem calcular les intensitats que circulen per les resistncies R2 i R3:
21 2 I4 I3
Resolent aquest sistema de cinc equacions amb
cinc incgnites, obtenim els valors segents per
a les cinc intensitats.
153
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 154
SOLUCIONARIO
I1 2 A
R1 R2
63
Req 2
63
R1 R2
I2 3 A
I3 6 A
I4 5 A
La intensitat que circula pel circuit s:
I5 1 A
V
12 V
IT 6 A
2
Req
Per tant, la potncia dissipada en cada resistncia ser:

PR1 R1 I1 2 4 W
PR2 R2 I2 2 27 W
PR3 R3 I3 2 36 W
PR4 R4 I4 2 25 W
Aquesta intensitat es reparteix entre les dues

resistncies de la manera segent:
V
12 V
I1 2 A
6
R1
V
12 V
I2 4 A
3
R2
17. Apliquem Thevenin:

Per obtenir la ETh, allem la xarxa de la resta del
circuit, i eliminem la resistncia entre els punts
A i B. Per tant, la intensitat que passa per la
branca de la resistncia 20 ser:
V
50 30
I 2 A
R
10 10 20
V 18 V
19. Dades:
R1 R2 R3 6
a) Les tres resistncies en srie:
6
6
6
Vab IR ( 230 30) 2 20 200 240 V

Per obtenir la RTh, suprimim la pila de 30 V i calculem la resistncia equivalent entre A i B, que s
5 en srie amb un parallel de 20 (10 10) amb
20, i, per acabar, srie amb 15, s a dir,
18 V
Les tres resistncies en parallel:
RTh 5 20 / 2 15 30
6
6
18. Dades:
V 12 V
6
R1 6
R2 3
a)
18 V
6
3
Dues resistncies en parallel i la tercera, en

srie amb aquestes:
6
12 V
6
6
b) Calculem, primer, la resistncia equivalent del

circuit:
1
1
1

R1
R2
Req
154
18 V
b) La resistncia equivalent del circuit en el muntatge en srie s:
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 155
Req R1 R2 R3 6 6 6
36 4 (I2 I3) 6 I2 4 I3 10 I2
18
34,4 2 I3 6 I2
La resistncia equivalent del circuit en el muntatge en parallel s:
Multipliquem la segona equaci per 2 i sumem.
1
1
1
1

R1
R2
R3
Req
1
1
1
1
3

6
6
6 6
Req
36 4 I3 10 I2
68,8 4 I3 12 I2
Desprs de la suma, ens queda:
32,8 22 I2; per tant, I2 1,49 A.
6
Req 2
3
Substitum en la primera equaci.
La resistncia equivalent del circuit en el muntatge srie-parallel s:
I tornant a l'equaci del nus,
1
1
1

R1
R2
R1-2
R1 R2
66
R1-2 3
66
R1 R2
Req R1-2 R3 3 26 9
20. Dades:
R1 4
R2 6
R3 2
V1 35 V
V2 34,4 V
36 14,9 4 I3; per tant, I3 12,72 A.
I1 I2 I3; per tant, I1 11,23 A.
21. Dades
V 120 V
f 50 hZ
R1 6
R2 3
8
L mH

5
C mF

a) Trobem la impedncia de cada una de les dues

branques.
A la primera branca, la de la bobina.
Apliquem Kirchhoff al circuit de la figura. Tenim

dues malles on apliquem un corrent en el sentit
de les agulles del rellotge (sentit horari). I tenim
dos nusos, el superior i l'inferior.
8
XL L 2 103 2 50

0,80
En el primer nus (superior), tenim:
Per tant, a la primera branca, Z 6 0,8 j

I1, que surt cap a la resistncia R1 4 .

I2, que arriba des de la resistncia R2 6 .
6,05 / 7,59 .
I3, que arriba des de la resistncia R3 2 .
A la segona branca, la del condensador:
Per tant, I1 I2 I3.
1
1
X2 2
C 2
5
103 2 50

Apliquem la 2a llei de Kirchhoff a les dues

malles.
36 4 I1 6 I2
34,4 2 I3 6 I2
Substitum I1 I2 I3 en la primera equaci i
queda el sistema:
Per tant, a la segona branca, Z 3 2 j

3,6/33,69 .
155
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 156
SOLUCIONARIO
Calculem la impedncia equivalent de les
dues branques en parallel.
Tamb tenim sis branques i tres malles (M =

R (n-1)).
1
1
1
Z 1 Z2

Z1
Z2
Z2 Z1
Ze
En el primer nus A tenim:
Per tant,
3,6 /33,69 6,05 /7,59
Z2 Z1
Ze
(6 0,8 j) (3 2 j)
Z1 Z2
21,78/26,1
21,78/26,1

9 1,2 j
9,08/7,59
2,4/ 18,51
b) La intensitat total donada pel generador s:
V
120/0
I 50/18,51 A
2,4/ 18,51
Ze
c) Per calcular la intensitat per cada branca:
V
120/0
I 19,83/7,59 A
6,05/7,59
Z1
I1, que surt cap a la branca superior.

I6, que arriba des de la bobina.
I5, que arriba des de la resistncia d'1 V.
s a dir: I1 = I6 I5.
Al primer nus B tenim:
I6, que surt cap a l'esquerra.
I3, que surt cap a la dreta.
I4, que arriba des de baix.
Al primer nus C tenim:
I1, que arriba des de la branca superior.
I2, que surt cap a baix.
I3, que arriba des de l'esquerra.
Apliquem la 2a llei de Kirchhoff a les tres malles.
A la malla A (superior):
19,65 2,62 j A
10/ 0 10/ 0
V
120/0
I 33,33/ 33,69A
3,6/33,69
Z2
I1 (1 1 j) I3 (0 2 j) I6 (0 1 j)
27,73 18,49 j A
En sumar aquestes dues intensitats, comprovem que obtenim el valor de la intensitat
total donada pel generador:
(19,65 2,62 j) A 27,73 18,49 j) A
(47,38 15,87 j) A 50/18,51 A
A la malla B (inferior esquerra):

10 / 90 I5 (1 0 j) I6 (0 1 j) I4 (1 1 j)
A la malla C (inferior dreta):
30/ 90 10/ 0
I4 (1 1 j) I3 (0 2 j) I2 (0 1 j)
Resolent aquest sistema de sis equacions amb
sis incgnites, obtenim els valors segents per a
les sis intensitats.
I1 = 10 A
22. Apliquem Kirchhoff al circuit de la figura. Tenim tres malles on apliquem un corrent en el
sentit de les agulles del rellotge (sentit horari).
Tenim quatre nusos disposats daquesta
manera:
A-B-C
I
D
(extrems de la pila de 16 V i el punt on s'uneix el
pol positiu de 13 V i el negatiu de 21 V).
156
I2 = 20 j A
I3 = (10 20 j) A
I4 = 10 j A
I5 = 10 j A
I6 = (10 10 j) A
23. Es tracta duna activitat que sha de fer amb lajuda de lordinador. No t, per tant, resposta
escrita.
TECNO cat 13.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 157
Avaluaci
1
157
TECNO cat 13.qxd
158
28/11/08
16:12
Pgina 158
TECNO cat 14.qxd
28/11/08
16:12
14
Pgina 159
Circuits pneumtics
1. Exemple: el dispositiu d'obertura i de tancament

de les portes d'un autobs.
L'accionament mecnic suposa un esfor fsic.
Podria substituir-se per l'accionament elctric,
encara que aquest requereix una font d'alimentaci diferent.
2.
1,013 bar
4,75 atm 4,81 bar
1 atm
101 300 Pa
3. 3 atm 303 900 Pa

1 atm
105 Pa
6,75 bar 6,75 105 Pa
1 bar
El grup compressor equival al generador elctric; les canonades, als conductors; els actuadors pneumtics o cilindres, als receptors (motors, llums, resistncies, etc.); els elements de
distribuci o vlvules, als elements de control
(interruptors, commutadors i polsadors); i els elements auxiliars, als elements de protecci (fusibles, magnetotrmics i diferencials).
7. El filtre elimina, mitjanant centrifugaci, les impureses que cont l'aire comprimit.
El regulador assegura una pressi estable d'aire al circuit pneumtic.
El lubrificador afegeix oli nebulitzat a l'aire comprimit per evitar l'oxidaci dels components del
circuit i assegurar el bon lliscament de les parts
mbils.
8. Dades:
4.
1 000 L
2,4 m3
80 L/min
30 min
1 m3
D 20 cm
P 4 bar
Expressem les dades en unitats del SI:

1m
D 20 cm 0,2 m
100 cm
1 atm
5. 5,25 bar 5,18 atm

1,013 bar
105 Pa
P 4 bar 4 105 Pa
1 bar
1 bar
36 750 Pa 0,3675 bar
105 Pa
Apliquem l'expressi de la fora exercida pel

cilindre i en resulta:
60 min
L
1 m3
67 4,02 m3/h
min 1 000 L
1h
3,14 (0,2 m)2

D2
5
F P 4 10 Pa
4
4
1h
m3 1 000 L
48 13,33 L/s
3 600 s
h
1 m3
12 560 N
6. Grup compressor, canonades, actuadors pneumtics o cilindres, elements de distribuci o vlvules i elements auxiliars.
9. Dades:
D 50 mm
P 5 atm
E 100 N
70 % 0,7
UNITAT 14 I Circuits pneumtics
159
TECNO cat 14.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 160
SOLUCIONARIO
Expressem les dades en unitats del SI.
Pivotament: accionament d'interruptors o palanques de posada en marxa de dispositius elctrics o mecnics.
1m
D 50 mm 0,05 m
1 000 mm
101 300 Pa
P 5 atm 506 500 Pa
1 atm
12. Es tracta d'una vlvula 2/2 NT (dos orificis o vies

per a l'aire i dues posicions de treball, normalment tancada) amb accionament pneumtic i retorn per ressort.
La fora exercida per un cilindre defecte simple ve donada per l'expressi:

D2
F (P E)
4
13.
Substitum les dades a la frmula i obtenim el valor de la fora exercida.
14. Es tracta d'una vlvula 3/2 NT (tres orificis o vies
3,14 (0,05 m)2

F 0,7 [506 500 Pa 100 N]
4
per a l'aire i dues posicions de treball, normalment tancada) amb accionament manual per
polsador i retorn pneumtic.
625,8 N
15.
10. Dades:
E 18,8 daN 188 N

e 120 mm 0,12 m
1
Com que la fora d'empenta es realitza en la

mateixa direcci i el mateix sentit que el desplaament de la tija, el treball efectuat s:
16.
T E e 188 N 0,12 m 22, 56 J
11. Transferncia: desplaament d'objectes en una

cadena de muntatge.
Premsatge: subjecci de la porta d'un autobs,
una vegada tancada.
Parada: detenci d'un objecte en moviment en
una cadena de muntatge.
Expulsi: extracci de peces encunyades.
Acoblament: fixaci de casquets o coixinets
en un bloc motor.
Marcatge: assenyalament del nmero de srie
d'un element mecnic.
Conformaci: estampaci en fred o en calent
mitjanant premses pneumtiques.
160
17. Accionament d'un cilindre defecte simple mitjanant dues vlvules 3/2 NT. El circuit disposa,
a ms a ms, d'una vlvula selectora de circuit.
En posici de reps o inicial, cap de les vlvules
permet el pas de l'aire, per la qual cosa el cilindre
no efectua cap moviment.
Quan es prem la vlvula A, els orificis 1 i 2 queden comunicats. L'aire comprimit desplaa el pist de la vlvula selectora cap a la dreta i penetra
en la cambra del cilindre, provocant-ne lavan.
En deixar d'actuar sobre la vlvula A, el ressort que
t la tanca de nou. La molla de retorn fora la
sortida de l'aire per la vlvula B, els orificis 2 i 3 de
la qual estan connectats.
TECNO cat 14.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 161
Si, contrriament, es prem la vlvula B, els orificis

1 i 2 d'aquesta queden connectats. L'aire comprimit desplaa ara el pist de la vlvula selectora
cap a l'esquerra i penetra a la cambra del cilindre, provocant-ne tamb lavan.
En deixar d'actuar sobre la vlvula B, el ressort que
t la tanca de nou. La molla de retorn fora la
sortida de l'aire, aquesta vegada per la vlvula A,
els orificis 2 i 3 de la qual estan connectats.
18. En posici de reps, els orificis d'entrada de les

vlvules estan bloquejats i l'aire no penetra a
l'interior de cap de les cambres del cilindre.
En pressionar la tija de la vlvula A sense accionar la vlvula B, l'aire penetra en la cambra
de l'esquerra i empeny l'mbol cap a la dreta
(avan). L'aire contingut en la cambra de la dreta surt per la vlvula B.
En deixar de pressionar el polsador de la vlvula A, el cilindre roman en la mateixa posici.
Perqu el cilindre realitzi un moviment de retrocs haurem de pressionar la vlvula B, una
vegada alliberada la vlvula A. En pressionar la
vlvula B, l'aire penetrar en la cambra de la
dreta i empenyer l'mbol cap a l'esquerra (retrocs).
L'esquema normalitzat del circuit s el diagrama que hi ha a la part superior esquerra de la
pgina 235 del llibre actual.
1 Pa 9,87 106 atm

Ara, expressarem el factor de conversi en forma fraccionria.
atm
Factor de conversi 9,87 106
Pa
D'aquesta manera, si volem saber quin s el valor en atmosferes d'una pressi expressada en
pascals, nhi ha prou de multiplicar pel factor
de conversi.
Exemple: una pressi de 3 105 Pa equival a:
atm
3 105 Pa 9,87 106 2,96 atm
Pa
20. Dades:
D 100 mm 0,1 m
60 % 0,6
F 1 500 N
E 350 N
A partir de l'expressi que dna la fora efectiva d'un cilindre, allem el valor de P.
D2
(F/ E) 4
F (P E) P
4
D2
Substitum les dades a la frmula i obtenim el valor de la pressi que s'ha d'utilitzar.
(1 500 N/0,6 350 N) 4
P 363 057 Pa
3,14 (0,1 m)2
Expressem el resultat en bar.
1 bar
P 363 057 Pa 3,63 bar
105 Pa
21. Dades:
D 12 mm 0,012 m
P 10 bar 106 Pa
19. Per calcular el factor de conversi d'una unitat
E 66 N
de pressi a una altra, s'ha d'escriure el valor de

la primera unitat en la segona i expressar-lo en
forma de fracci.
Per exemple, si volem saber quin s el factor
de conversi de pascals a atmosferes, escriurem, primer, el valor d'un pascal en atmosferes
que apareix a la taula.
A partir de l'expressi de la fora d'empenta d'un

cilindre defecte simple, allem el valor de .
4E
D2
E (P )
4
P D2
Substitum les dades a la frmula i obtenim el valor del rendiment.
161
TECNO cat 14.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 162
SOLUCIONARIO
4E

P D2
4 66 N
58 %
106 Pa 3,14 (0,012 m)2
22. Dades:
1 bar
P 539 717 Pa 5,39 bar
105 Pa
24. En la posici de reps o inicial, l'entrada de

l'aire per l'orifici 1 est bloquejada. La vlvula
impedeix el pas de l'aire.
En accionar el corr, es connecten els orificis
1 i 2, per la qual cosa l'aire a pressi pot circular a travs de la vlvula.
P 9,5 bar 9,5 105 Pa

60 % 0,6
D 16 mm 0,016 m
En cessar l'acci del corr, el ressort obliga a

ascendir la tija i la vlvula queda tancada.
d 5 mm 0,005 m
Apliquem les frmules que donen la fora d'empenta en l'avanament i el retrocs d'un cilindre defecte doble.
25. Dades:
P 5 bar 5 105 Pa

Fer P
4
D2
F 55 N
E8N
(D2 d2)
Fea P
4
A partir de l'expressi de la fora d'empenta

d'un cilindre defecte simple, allem el valor de :
4F
D2
F ( P E)
4
P D2 4E
Substitum les dades a les frmules i obtenim els

valors demanats.
3,14 (0,016 m)2
Fea 0,6 9,5 105 Pa
4
114,5 N
Substitum les dades a la frmula i obtenim el

valor del rendiment:
4F

P D2 4E
Fer 0,6 9,5 105 Pa

3,14 [(0,016 m)2 (0,005 m)2]
103,4 N
4
23. Dades:
4 55 N

5 105 Pa 3,14 (0,016 m)2 - 4 8 N
0,59 59 %
D 80 mm 0,08 m
65 % 0,65
F 1 600 N
D 16 mm 0,016 m
26.
E 250 N
A partir de l'expressi que dna la fora efectiva d'un cilindre, allem el valor de P.
D2
(F/ E) 4
F (P E) P
4
D2
Substitum les dades a la frmula i obtenim el valor de la pressi que s'ha d'utilitzar.
(1 600 N/0,65 250 N) 4
P 539 717 Pa
3,14 (0,08 m)2
Expressem el resultat en bar.
162
5 13
A
TECNO cat 14.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 163
27. L'activitat consisteix a baixar-se una demo de
28. L'activitat consisteix a practicar canvis d'uni-
pneumtica des d'una pgina web i practicar-hi.

No t, per tant, resposta escrita.
tats de pressi i comprovar els resultats utilitzant

diferents programes de conversi d'unitats que
ofereix Internet. Tampoc t resposta escrita.
Avaluaci
10
11
12
13
163
TECNO cat 14.qxd
28/11/08
16:12
Pgina 164
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
15
28/11/08
16:13
Pgina 165
Conformaci
sense prdua de material
Avantatges i inconvenients:
1. Les tecnologies de fabricaci sn un conjunt or-
Lemmotllament en sorra requereix motlles poc

costosos, per les peces han de ser grans i
senzilles. A ms a ms, es perd bastant material fos.
denat dels diferents processos de transformaci que pateix un material al llarg de la seva elaboraci.
Les conegudes com a conformaci sense prdua de material sn les tecnologies de fusi i
emmotllament, i les de deformaci. Reben aquest
nom perqu al llarg del procs de transformaci
no es desaprofita cap part del material amb qu
es treballa.
2. deForat
colada
Embut de fosa
Massalota
Part superior
Cavitat
Lemmotllament en conquilla s'utilitza per a peces de bon acabat superficial i mides molt ajustades, per el cost de fabricaci del motlle s
molt elevat.
Lemmotllament a la cera perduda s'utilitza
per a petites peces de precisi i el seu cost s
superior al dels altres dos mtodes.
mbit d'aplicaci industrial:
Lemmotllament en sorra s'empra en construcci i per a peces grans que siguin niques.
Lemmotllament en conquilla s'utilitza per construir peces mecniques, d'acer o aliatges, que
han de ser fabricades en srie.
Lemmotllament a la cera perduda s'utilitza
per fabricar peces de precisi, en joieria i orfebreria.
Junta
Canal
dalimentaci
Noiu
Part inferior
3. Analogies:
En els tres casos, la massa fosa es desplaa
a l'interior del motlle per acci del seu propi
pes.
4. Les campanes solen ser objectes de producci

nica i no compensaria utilitzar un motlle permanent.
5. En lemmotllament per fora centrfuga, aques-
Diferncies:
ta provoca l'emigraci de les partcules de material fos fins als llocs ms amagats del motlle i elimina els buits que puguin produir-se.
En lemmotllament en sorra s'utilitzen motlles perduts, de fabricaci relativament senzilla.
En lemmotllament per injecci, la pressi exercida provoca el mateix efecte.
En lemmotllament en conquilla s'empren motlles permanents que shan delaborar mitjanant mecanitzaci.
6. En lemmotllament per pressi els motlles han ser
En lemmotllament a la cera perduda es

combina un motlle permanent amb un altre de perdut.
ms resistents, per tant, sempre sn permanents.

En algunes tcniques demmotllament per gravetat, en canvi, es poden utilitzar motlles perduts.
UNITAT 15 I Conformaci sense prdua de material
165
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 166
SOLUCIONARI
Per emmotllar una pea amb arestes vives utilitzarem un emmotllament per pressi. Aix, lemmotllament de l'objecte ser de ms qualitat
ja que somple millor la cavitat del motlle.
7. Els aliatges sn dissolucions d'un metall en un

altre quan tots dos estan en estat de fusi. La
fora centrfuga pot provocar l'emigraci de les
partcules ms pesants cap a l'exterior del motlle i, en conseqncia, modificar la composici
de la pea, que resultaria no homognia.
8. Perqu aquest tipus de motlles ha de tenir un

gruix ms gran per suportar pressions elevades.
9. Segons el quadre resum, podem classificar les

tcniques de conformaci per deformaci en
funci del tipus d'esfor.
Aix, aquelles en qu la deformaci es produeix
per compressi serien:
Forja
Laminatge
I aquelles en qu la deformaci es produeix per
tracci sn:
Estiratge
Trefilatge
TCNICA DE CONFORMACI
Forja
Recalcament: operaci inversa a les anteriors.

Es tracta d'augmentar la secci de la pea disminuint-ne la longitud. S'utilitza el martell.
Punxonament: operaci que permet practicar
forats en la pea. S'empren punxons que es colpegen amb el martell.
Tall: es tracta de seccionar la pea i dividir-la en
trossos de mida prefixada. S'utilitza el tallaferro, que es pot colpejar damunt la pea, o b,
la pea sobre l'eina.
Doblegament: operaci que permet doblegar la
pea formant qualsevol angle. Requereix sotmetre la pea a un recalcament previ.
12. Es tracta d'una forma particular de forja mecnica perqu la pea que es conforma est calenta i s'empra una eina auxiliar anomenada estampa, similar als que s'utilitzen manualment. La
diferncia es troba en el fet que a la forja mecnica s'utilitza un martinet o martell pil i en lestampaci en calent s'empren premses.
Estampaci en calent
Compressi amb fluncia
Extrusi
Compressi rectilnia
Estampaci en fred
Compressi rotativa
Perfilat
Compressi entre
cilindres
Laminatge
Tracci
Degollatge: consisteix a disminuir la secci de

la pea en una zona determinada. Pot utilitzarse un tallaferro o una plana.
de la pea en una zona determinada. Amb aix

s'aconsegueix que, en doblegar-la, no sen redueixi la secci i, en conseqncia, la resistncia.
Extrusi
Compressi en calent
ci de la seva secci. Habitualment, es duu a

terme colpejant amb el martell la pea situada
sobre lenclusa.
11. El recalcament consisteix a augmentar la secci
Estampaci
ESFOR
10. Estiratge: allargament de la pea amb reduc-
Estiratge
Trefilatge
13. L'extrusi noms podria dur-se a terme en fred,

amb materials molt tous o d'elevada ductilitat.
Els metalls, en general, flueixen millor com ms
calents estan.
14. El procs d'extrusi es pot realitzar amb materials que es puguin fondre i tinguin elevada ductilitat, de manera que puguin fluir a travs dels orificis.
Materials amb aquestes caracterstiques sn el
plom, el zinc, el coure, l'alumini i els seus aliatges i fins i tot, els acers dolos.
166
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 167
15. El procs de laminatge consta, en general, de
En tots dos procediments, el producte obtingut s sotms a un procs de recuita per reduir l'enduriment que provoquen.
tres fases.
Laminatge de desbast, en qu s'eliminen les
rugositats i irregularitats de la superfcie dels
lingots.
Diferncies:
L'estiratge s'empra amb barres de dimetre superior a 10 mm, mentre que el trefilatge s'aplica a materials amb dimetres d'entre 5 i 8 mm.
Laminatge de palanqueta, en qu es produeix una reducci de la secci i s'obtenen

productes semiacabats de secci quadrada,
anomenats palanquetes o de secci rectangular anomenats llantons.
En l'estiratge, l'arrossegament es produeix

per mitj d'un carro desplaable provet d'una mordassa; en el trefilatge, en canvi, es
disposa d'una bobina d'arrossegament.
Laminatge d'acabat, en qu s'utilitzen els

cilindres llisos per obtenir la xapa fina desitjada.
En l'estiratge, el material passa noms un cop

per la filera, mentre que en el trefilatge el material passa successivament per forats de dimetre cada vegada ms petit fins a arribar a
l'adequat.
16. Les operacions bsiques destampaci en fred

sn:
Encunyaci: consisteix a practicar un forat en la
xapa.
19.
TERME
OPERACI
DE CONFORMACI
Doblegament i corbament: permeten transformar

una xapa plana en una altra en forma d'angle o
corba.
Canal d'alimentaci
Emmotllament
Cisell
Forja (emmotllament)
Embotici: aquesta operaci permet obtenir un

cos buit a partir d'una xapa plana.
Conquilla
Emmotllament
Debanadora
Trefilatge (deformaci)
Doble duo
Laminatge (deformaci)
Duo
mbol
Emotllament
Embut de fosa
Fusi i emmotllament
Enclusa
Forja (deformaci)
Estampa
Estampaci (deformaci)
i forja (emmotllament)
Farga
Forja (deformaci)
Filera
Trefilatge (deformaci)
Llant
Martinet
Estampaci
(deformaci)
Massalota
Emmotllament
Matriu
Injecci (emmotllament)
i estampaci
(deformaci)
Estiratge: consisteix a aprimar les parets de les

peces que han estat prviament embotides.
17. Per obtenir una xapa s'empren cilindres llisos de

la mateixa longitud. La distncia entre aquests
determina el gruix de la xapa que s'obt.
En canvi, per obtenir un perfil en U es requereix utilitzar cilindres acanalats: un d'aquests, el
de ms longitud, adopta la forma de la part exterior del perfil i l'altre s'insereix a l'interior de la
canal i adopta la forma de la part interior.
18. Analogies:
En tots dos casos, s'utilitza un banc de treball provet d'una filera.
S'ha d'afilar l'extrem del rod o de la barra
perqu comenci a passar per la filera. Tamb
conv sotmetre el material a un procs de decapatge.
167
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 168
SOLUCIONARI
TERME
OPERACI
DE CONFORMACI
b) 1) mbol d'injecci.
2) Sistema d'alimentaci o canal de colada.
Mordassa
Forja (emmotllament) i trefilatge (deformaci)
3) Cambra de calefacci.
Noiu
Emmotllament
4) Motlle.
Orifici de colada
Emmotllament
Palanqueta
Perfil
Petaca
Punx
Forja (emmotllament)
i estampaci
(deformaci)
Quart
Respirador
Emmotllament
Tallaferro
Forja (emmotllament
Totxo
Trio
5) Forat del motlle.
20. a) La carrosseria d'un autombil: estampaci.

b) Unes arracades de plata: injecci.
c) Un carril de tramvia: laminatge.
d) Una reixa artstica: forja manual.
e) Una campana: emmotllament.
f) Un engranatge de plstic: emmotllament.
g) Un cable de coure de 150 m de longitud: trefilatge.
21. Qualsevol de les peces habituals de metall com

ara acer, bronze, llaut o alumini.
6) Motlle.
7) Pea final.
c) El metall fos es diposita pel sistema d'alimentaci o canal de colada; aquest s'injecta mitjanant l'mbol d'injecci. En aquest cas, passa per una cambra de calefacci per entrar
en el motlle, on se li dna la forma desitjada.
d) Diferents objectes metllics que, en general,
tinguin formes complicades.
23. Els laminadors sn mquines per donar forma

als productes metallrgics. Per mitj de la pressi que exerceixen dos cilindres giratoris, el metall que passa entre aquests experimenta una
reducci del gruix, un allargament proporcional
i, eventualment, una conformaci, al mateix temps
que sen milloren les qualitats estructurals. L'operaci de laminatge pot aprofitar-se per obtenir productes xapats, passant entre els cilindres dos o ms plaques de metalls de qualitat
o natura diferents, o b, per realitzar, per mitj
de cilindres apropiats, determinats dibuixos o relleus en la superfcie dels productes (xapes estriades, barres dentades, etc.).
Les diverses classes de laminadors s'agrupen
de la manera segent.
A. Els laminadors de cilindres llisos, que s'utilitzen en alguns casos per a la transformaci
de lingots en palanqueta, llantons, etc., bloomings, laminadors desbastadores o per a la
transformaci de llant en xapa, fleix, etc.
B. Els laminadors de cilindres acanalats, que
s'utilitzen, de vegades, per fabricar palanqueta, i ms habitualment per transformar palanquetes en barres, perfils, etc.
C. Els laminadors de tubs.
22. a) Correspon a una tcnica demmotllament per

injecci.
168
D. Els laminadors per a llantes o cossos de rodes de vagons.
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 169
Els laminadors ms corrents, que realitzen

les operacions esmentades als apartats A) i
B), consten de dos, tres o quatre cilindres
(laminadors duos, trios o dobles duos) muntats horitzontalment, un a sobre de laltre,
en un robust bastidor vertical anomenat caixa; els espais que queden entre els cilindres
per al pas del metall sn regulables; els laminadors trios i dobles duos treballen el metall successivament entre els cilindres inferiors i desprs entre els cilindres superiors.
Algunes caixes de duos estan dotades de
cilindres suplementaris de dimetre ms gran
collocats en un costat i a l'altre dels cilindres de treball, lnic objectiu dels quals s
reforar els cilindres de treball per prevenir
la flexi i la vibraci.
Els trens de laminatge consten de diverses caixes collocades una al costat de laltra o lleugerament desplaades, o b unes darrere de
les altres; la forma, velocitat i separaci dels cilindres es calculen de manera que pugui ferse un laminatge gradual dels productes.
Alguns laminadors consten, a ms a ms,
dels cilindres normals, cilindres de treball verticals o disposats d'una altra manera per conformar la cara lateral dels productes (laminadors universals) o per obtenir productes
especials (bigues de doble T, etc.).
Per al laminatge de productes plans (llant,
xapa, etc.), s'empren cilindres llisos que actuen en tota la superfcie; en canvi, per a l'elaboraci d'algunes palanquetes, barres, perfils, etc., el laminatge es realitza noms per la
superfcie interna de l'espai buit format per
acanalats circulars concordants realitzats al
cos de dos cilindres de treball oposats; cada
joc de cilindres presenta una srie de canals
juxtaposades de profunditat i perfil graduats,
que donen al metall la forma desitjada per
passades successives.
Els tipus principals de laminadors esmentats en els apartats C) i D) sn els segents.
1. Els laminadors (del tipus Mannesmann) per
foradar palanquetes o barres destinades
a la fabricaci de tubs sense soldadura. En
aquestes mquines, la palanqueta, escalfada a alta temperatura, s immobilitzada
per dos cilindres de treball cnics, amb els
eixos no parallels que giren en el mateix

sentit; la palanqueta s al mateix temps
empesa contra un mandr fix que s'enfonsa en l'obertura, aquesta penetra en el metall malleable a causa de la torsi espiral
exercida pels cilindres.
2. Els laminadors per a la fabricaci de tubs
sense soldadura a partir de palanqueta o
de barres perforades enfilades en un mandr. El laminatge de les parets al llarg del
mandr el duu a terme una mquina anloga a la precedent, o b un laminador els
cilindres de la qual tenen un acanalat especial a la vegada excntric i amb secci
decreixent (laminadors de pas de peregr),
de vegades, fins i tot, un laminador de cilindres amb canals circulars semblant a laminadors d'acabat descrits en el pargraf
segent.
3. Els laminadors per a l'acabat de tubs sense soldadura o soldats. Treballen amb
mandr o sense aquest, mitjanant cilindres
amb acanalats regulars.
4. Els laminadors per a l'acabat de tubs d'acer colat de gran dimetre (conduccions
forades, etc.). En aquests laminadors, el
tub es fa girar i es lamina simultniament
en diversos punts de la paret mitjanant diversos jocs de dos cilindres de treball disposats radialment en corona (laminadora
radial).
5. Els laminadors de llantes o cossos de
rodes de vagons. Tenen una combinaci ms o menys complexa de cilindres
rectes o cnics, amb disposici variada,
que produeixen el laminatge simultani de
diversos punts del crcol de la llanta o
del desbast de la roda, per formar el cam
de rodament, la pestanya, el disc, etc. Alguns carrils, bigues, etc., es fabriquen
amb laminadors d'aquesta classe.
Les operacions de laminatge, sobretot amb
els grans laminadors, requereixen un complex equip auxiliar que comprn, per exemple, dispositius de guia, transportadors de
corrons, aparells de manipulaci dels productes, forns de reescalfament o de recuita, estacions de decapatge, bobinadores
per enrotllar xapa, llocs de cisallament,
169
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 170
SOLUCIONARI
de refrigeraci, dispositius per pesar o marcar, mecanismes per redrear o aplanar,
aparells mecnics, pneumtics o elctrics
(electromagntics o electrnics), de mesura o de control, etc.
24. a) Per iniciar el procs es reescalfa el llant (primera matria) en els forns a una temperatura de 1 200 C. La segent etapa s la de reducci, que consisteix en una srie de passos
de desbast i un procs d'acabat on la lmina arriba al gruix desitjat. Finalment, el material passa per una taula de refredament i s
enrotllat.
b) Lmina calenta sense decapar
d) Lmina freda recuita

La lmina rolada en fred es fabrica en gruixos de calibre 10 a 29, amb un ample mxim de 50.
Aquest producte satisf la demanda del mercat de transformaci, ja que pot ser relaminat fins a aconseguir gruixos ms prims i amb
acabat superficial brillant. Es poden garantir
tolerncies tancades en variables dimensionals, aix com elevada resistncia mecnica,
alta duresa i elevada encunyaci. Els principals usos de la lmina rolada en fred sn:
Parts exposades i no exposades per a articles de lnia blanca.
L'acer rolado en calent sense decapar pot

produir-se en rotlles amb gruixos de 0,075
(1,9 mm) fins a 5/8 (15,8 mm), en un ample
mxim de 60, amb un pes de fins a 22,5 tones per rotlle. Les seves principals aplicacions sn:
Aplicacions en maquinria i equipament.
Encunyacions profundes i extraprofundes.
Laminatge de motor.
Acer de qualitat estructural per a aplicaci:

automotriu, construcci, suports ferroviaris, etc.
Indstria automotriu.
Canonada per a diversos usos d'alta i mitjana resistncia
APM compta amb tecnologia punta per al lliurament de material habilitat als clients. El tall
mant estrictes tolerncies i excellent qualitat de vora.
Lmina calenta decapada

L'acer calent decapat s el producte ideal per
a les aplicacions on la qualitat superficial s
un factor important, ja que es tracta la lmina amb cid clorhdric per remoure les impureses i l'xid superficial.
Lacer calent decapat t les seves principals aplicacions en:
Perfils i canonades.
Tambors i envasos.
Materials per a processos de galvanitzaci.
Cintes
Els principals usos de les cintes sn:

Parts exposades i no exposades per a articles de lnia blanca.
Parts automotrius amb alta especificaci.
Indstria automotriu per a parts no exposades.
Perfils i canonades.
Tambors i envasos.
Fleixos d'alta resistncia.
Laminatge de motor.
s industrial per a peces amb embotici severa.

c) El mol de laminatge en fred redueix el gruix
de la lmina, i alhora li proporciona resistncia, duresa i modifica la microestructura de
l'acer.
170
25. Pot haver-hi diversos processos: forja, injecci

o laminatge parcial.
26. Les principals aplicacions del laminatge en fred

es troben en la fabricaci de xapes de tota mena,
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 171
especialment a la indstria automobilstica i d'electrodomstics.

Presenta dos avantatges fonamentals respecte
de l'estampaci en calent:
Redueix els costos de fabricaci en no haver d'escalfar prviament el material.
Les peces presenten un excellent acabat, de
manera que no necessiten cap operaci posterior, llevat duna capa de pintura o un recobriment superficial contra l'oxidaci.
27. a) Hi ha diversos vdeos; el de la pgina inicial

s un vdeo d'un procs d'estampaci en fred.
La xapa es colloca directament en la maquina eina a temperatura ambient.
b) s una operaci bsica d'encunyaci en qu
es practiquen cinc orificis.
c) La mquina s una premsa encunyadora.
Consta d'estructura, de sistema d'alimentaci i premsa mbil a qu s'adapten els encunys que han de produir els forats a la xapa.
d) Sembla una premsa hidrulica. Per tant, utilitza energia hidrulica.
e) Els principals riscos a qu s'exposa l'operari sn els talls per la premsa, un fet que resulta prcticament impossible perqu aquesta
disposa d'un sistema d'accionament que requereix la intervenci de les dues mans de
l'usuari, i els talls en manipular les peces, que
s'eviten utilitzant guants de protecci.
28. Estiratge
Fabricaci d'eixos d'acer per a tota mena d'aplicacions: motors elctrics, espigues de rodes, etc. Canonades d'acer.
Trefilatge
Cables i filferros
29. No es coneix amb exactitud la data en qu es va

descobrir la tcnica de fondre mineral de ferro per
produir un metall susceptible de ser utilitzat. Els
primers estris de ferro descoberts pels arquelegs a Egipte daten de l'any 3000 a. de C., i se
sap que abans daquesta poca sutilitzaven

ornaments de ferro. Els grecs ja coneixien cap
al 1000 a. de C. la tcnica, de certa complexitat, per endurir armes de ferro mitjanant tractament trmic.
Els aliatges produts pels primers artesans del
ferro (i, de fet, tots els aliatges de ferro fabricats
fins al segle XIV d. de C.) es classificarien en l'actualitat com a ferro forjat. Per produir aquests
aliatges s'escalfava una massa de mineral de ferro i carb vegetal en un forn o farga amb tiratge
forat. Aquest tractament redua el mineral a una
massa esponjosa de ferro metllic plena d'una
escria formada per impureses metlliques i
cendres de carb vegetal. Aquesta esponja de
ferro es retirava mentre romania incandescent i
es colpejava amb pesants martells per expulsar
l'escria i soldar i consolidar el ferro. El ferro produt en aquestes condicions solia contenir un
3 % de partcules d'escria i un 0,1 % d'altres
impureses. De vegades, aquesta tcnica de fabricaci produa per accident autntic acer en
comptes de ferro forjat. Els artesans del ferro van
aprendre a fabricar acer escalfant ferro forjat i
carb vegetal en recipients d'argila durant diversos dies, de manera que el ferro absorbia prou
carboni per convertir-se en acer autntic.
Desprs del segle XIV, es va augmentar la mida
dels forns utilitzats per a la fosa i es va incrementar el tiratge per forar el pas dels gasos de combusti per la crrega o mescla de matries primeres. En aquests forns ms grans, el mineral
de ferro de la part superior del forn es redua a
ferro metllic i, a continuaci, absorbia ms carboni com a resultat dels gasos que el travessaven. El producte d'aquests forns era el lingot dalt
forn, un aliatge que fon a una temperatura inferior que l'acer o el ferro forjat. El lingot dalt forn
es refinava desprs per fabricar acer.
La producci moderna d'acer empra alts forns
que sn models perfeccionats dels utilitzats antigament. El procs de refinaci del lingot dalt forn
mitjanant raigs d'aire es deu a l'inventor britnic
Henry Bessemer, que el 1855 va desenvolupar
el forn o convertidor que porta el seu nom.
La forja manual s la forma ms senzilla de forjat i s un dels primers mtodes amb qu es va
treballar el metall. Primer, el metall s'escalfa roent en el foc d'una farga, i desprs es colpeja
171
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 172
SOLUCIONARI
sobre un enclusa per donar-li forma amb grans
martells anomenats mascles de farga. Aquesta
s un fogar obert construt amb una substncia
refractria i duradora, com ara ma refractari, i
dotat d'una srie d'obertures per les quals es
fora l'aire mitjanant un manxa o un ventilador.
A la farga s'empren com a combustible diversos
tipus de carb, com ara el coc o carb vegetal.
El ferrer, a ms a ms de martells, empra altres
eines en les diferents operacions de forja.
tant d'un motlle o fent palanca amb aquesta en

un punt de suport. Per soldar ferro a la forja,
s'aplica primer un fundent com el brax al
metall escalfat, amb la finalitat d'eliminar qualsevol possible xid en les superfcies de les peces, i desprs s'ajunten aquestes colpejant luna contra laltra a altes temperatures; si est ben
feta la soldadura, una junta soldada d'aquest tipus s homognia i tan resistent com el metall
original. Per fer forats petits, es recolza el tros
de metall en una pea anullar situada a sobre de
l'enclusa i es travessa amb un punx a cops de
martell. Per retallar forats ms grans o trossos de
metall s'empren cisells pesants i afilats, similars
als tallaferros utilitzats per tallar metall en fred. La
combinaci de diverses operacions pot produir
peces forjades d'una gran varietat de formes.
En general, existeixen sis tipus bsics de forjat:

lengruiximent, que consisteix a reduir la longitud del metall i augmentar-ne el dimetre; la compressi per reduir el dimetre del metall; el doblegament; la soldadura, o uni de dues peces
de metall per semifusi; la perforaci, o formaci de petites obertures en el metall, i el retallament o realitzaci de grans forats.
30. a) Es deuen haver utilitzat tcniques demmot-
Per engruixir una pea de metall es colpeja al llarg

de la dimensi ms llarga (per exemple, l'extrem
d'una barra o vareta), la qual cosa l'escura i la
comprimeix. La compressi s'aconsegueix colpejant el tros de metall mentre es subjecta sobre
l'enclusa amb alguna de les diverses eines cncaves anomenades estampes de forja. El doblegament s'aconsegueix colpejant la pea al vol-
llament per injecci, per les fines arestes que

presenten les peces.
b) Els materials que poden sotmetre's a aquests
processos han de tenir temperatures de fusi relativament baixes per facilitar la seva
injecci en el motlle.
Avaluaci
172
10
11
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16
16:13
Pgina 173
Fabricaci
amb prdua de material
1. Velocitat de tallament: es mesura en m/min si

es tracta de velocitat lineal, o en rpm si es tracta de velocitat angular.
Avanament: es mesura en mm/min si es tracta
d'avanament lineal o en mm/volta si es tracta d'un
moviment de gir.
Profunditat de tall: en tots els casos es mesura en mm.
N
N
iT i1 i2 n
n
i 1 i2
1 000 rpm
n 80 rpm
2,5 5
4. Dades:
n 150 rpm
i1 2,5
i2 5
2. La resposta dependr del tipus i de la varietat

d'eines que es localitzin a l'aula taller.
S'ofereix un model de fitxa com a exemple.
Nom de la mquina:
Trepant de columna
Font d'energia:
Elctrica
Material desprs:
Ferritges metlliques
Tipus de moviment:
Moviment de l'estri (broca)
Depn del dimetre de la

broca i del material de treball.
Velocitat de tallament
(m/min):
Existeixen taules que recomanen la velocitat de tallament adequada segons

el material.
Avanament (mm):
Depn del tipus de broca

i de la duresa del material
sobre el qual es treballa.
3. Dades:
N
iT i1 i2 N n i1 i2
n
N 150 rpm 2,5 5 1 875 rpm
5. Lesfor ms gran es realitza al final, ja que la
Magnituds cinemtiques:
Velocitat de gir (rpm):
Per calcular el nombre de voltes del motor, nhi

ha prou de multiplicar la velocitat del plat pel producte de les relacions de transmissi.
N 1 000 rpm
i1 2,5
i2 5
El nombre d'oscillacions de la fulla de serra s

igual al nombre de voltes del plat. Per calcular-les,
nhi ha prou de dividir la velocitat de gir del motor
entre el producte de les relacions de transmissi.
distncia del punt de tallament a la guillotina s

cada cop ms gran i, en conseqncia, el treball resistent tamb ho s.
6. Dades:
N 1 200 rpm
D 133 mm
d 192 mm
Apliquem l'expressi de la relaci de transmissi i allem la velocitat de l'arbre resistent.

N
d
i
n
D
ND
n
d
1 200 rpm 133 mm

n 831 rpm
192 mm
7. Les dues principals diferncies entre les operacions de tornejament i de fresatge sn:
UNITAT 16 I Fabricaci amb prdua de material
173
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 174
SOLUCIONARI
En el tornejament es fa girar la pea que es
vol treballar en superfcie utilitzant una fulla,
que sempre est fixa (noms es mou longitudinalment), mentre que en el fresatge la pea
que es vol mecanitzar est fixa (noms es mou
longitudinalment) i el que gira s l'estri o eina
tallant, la fresa.
Amb el tornejament s'aconsegueixen cossos
de revoluci (cilindres, cons o esferes) i rosques de qualsevol perfil, mentre que amb el
fresatge s'obt una gran varietat de cossos
prismtics.
8. En els processos de conformaci no hi ha prdua de material, mentre que en les tcniques de

fabricaci amb prdua de material s que es produeix aquesta prdua.
Entre els processos de conformaci destaquen:
lemmotllament, l'estampaci, la forja, el laminatge, l'estiratge i el trefilatge.
Entre les tcniques de fabricaci amb prdua
de material es troben: la llimada, la serrada, el
trepatge, el tornejament, el fresatge i la rectificaci.
o guillotines, que constitueixen una palanca de

segon gnere.
11. Dades:
N 2000 rpm
iT 8
El nombre d'oscillacions de la fulla de serra s

igual al nombre de voltes del plat.
Per calcular-les, nhi ha prou de dividir la velocitat de gir del motor entre la relaci total de transmissi.
N
N 2 000 rpm
iT n 250 rpm
8
n
iT
12. Dades:
n 150 rpm
iT 8
Per calcular el nombre de voltes del motor, nhi

ha prou de multiplicar la velocitat del plat per la
relaci total de transmissi.
N
iT N n iT
n
N 150 rpm 8 1 200 rpm
9. La llimada s una operaci mecnica manual

mitjanant la qual es dna forma a una pea
metllica alhora que es va desprenent d'aquesta la part sobrant en forma de llimadures. S'empren eines manuals anomenades llimes.
La serrada s una operaci mecnica, manual o
per mitj de mquina eina, que t com a objecte tallar el material de forma parcial o total, per
adequar-lo a unes formes i dimensions determinades. Els materials sobrants sanomenen retalls;
l'eina manual sanomena serra i les mquines eines ms habituals sn: les mquines de serrar
circulars, les de cinta sense fi i les alternatives.
10. Analogies: en tots dos casos, es tracta d'efectuar un tall rectilini sobre una xapa de material
ms o menys gruixut.
Diferncies: en el cisallament manual s'empren
cisalles manuals o tisores, que constitueixen una
palanca de primer gnere, mentre que en el cisallament mecnic s'utilitzen cisalles mecniques
174
13. Dades:
N 2 000 rpm
i4
Apliquem l'expressi de la relaci de transmissi i allem la velocitat de l'arbre resistent.

N
i
n
14. Dades:
N
2 000 rpm
n 500 rpm
i
4
n 600 rpm
i 2,5
Apliquem l'expressi de la relaci de transmissi

i allem la velocitat de l'arbre motor.
N
i N i n
n
N 2,5 600 rpm 1 500 rpm
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 175
N 1 000 rpm
15. Dades:
iC 2
iC' 0,8
DP 200 mm
DP' 260 mm
Apliquem la frmula que relaciona la velocitat de

gir amb la de tallament i obtenim la de tallament.
nd
550 rpm 3,14 22 mm
v
1 000
1 000
38 m/min
Primer, calculem la relaci de transmissi del sistema de politges.

260 mm
DP'
iP 1,3
200 mm
DP
Amb aquesta dada, determinem la de tot el sistema.
iT iC iP iC' 2 1,3 0,8 2,08
Apliquem l'expressi de la relaci de transmissi i allem la velocitat de l'arbre resistent:
N
iT
n
N
n
iT
1 000 rpm
n 481 rpm
2,08
16. Dades:
n 500 rpm
iT 2,08
N
iT
n
iT
N
n
n 850 rpm
19. Dades:
i 1,47
Apliquem l'expressi de la relaci de transmissi i allem la velocitat de l'eix motor.
N
i
n
Nni
N 850 rpm 1,47 = 1 250 rpm
v 40 m/min
20. Dades:
d 20 mm
A partir de la frmula que relaciona totes dues
velocitats, allem la velocitat de gir.
nd
v
1 000
1 000 v
n
d
1 000 40 m/min
n 637 rpm
3,14 20 mm
N 2,08 500 rpm 1 040 rpm

n 2 200 rpm
21. Dades:
17. Dades:
L 18 cm 180 mm
n 600 rpm
t 30 s 0,5 min
Dividim la longitud de la pea entre el nombre

de voltes que dna durant el tornejament i obtenim l'avanament.
L
80 mm
a 0,6 mm/volta
n t 600 rpm 0,5 min
d 280 mm
Apliquem la frmula que relaciona la velocitat
de gir amb la de treball i obtenim la de treball.
nd
2 200 rpm 3,14 280 mm
v
60 000
60 000
32,2 m/s
22. Dades:
18. Dades:
n 550 rpm
v 18 m/s
d 150 mm
d 22 mm
175
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 176
SOLUCIONARI
nd
v
60 000
60 000 v
n
d
60 000 18 m/s
n 2 293 rpm
3,14 150 mm
v' 28 m/min
23. Dades:
d' 24 mm
A partir de la frmula anterior, allem el valor de
la velocitat de rotaci.
n d'
v'
1 000
1 000 v'
n
d'
1 000 28 m/min
n 371 rpm
3,14 24 mm
OPERACI
VELOCITAT DE TALLAMENT
24. La velocitat de tallament s la velocitat tangencial de desplaament de l'eina respecte de la

pea o viceversa. Es mesura en m/min si es mou
la pea, o en rpm si es mou l'eina. En el cas de
la rectificaci es mesura en m/s (moviment de
gir de la mola).
La velocitat de gir s la velocitat a qu gira cada
element (politja o roda dentada) del sistema
mecnic de la mquina (la de l'arbre resistent i
la de l'arbre motor). Es mesura en rpm. En la rectificaci es mesura en m/min (moviment de gir
de la pea).
Lavanament s el desplaament de l'eina o de
la pea per cada passada o per cada volta. Es
mesura en mm/min o mm/volta, respectivament.
Per a les operacions de trepatge, tornejament,
fresatge i rectificaci les frmules que es compleixen sn les reflectides en la taula.
VELOCITAT DE GIR
AVANAMENT
Trepatge
nd
v
1 000
arbre motor: N n i
N
arbre resistent: n
i
Longitud que penetra la

broca en el material per
cada volta que dna.
Tornejament
nd
v
1 000
arbre motor: N n i
N
arbre resistent: n
i
Desplaament longitudinal
de la fulla a cada volta de
l'eix principal (pea).
Fresatge
nd
v
1 000
arbre motor: N n i
N
arbre resistent: n
i
de la pea per cada gir de
la fresa.
nd
v
60 000
n d'
v'
1 000
de la taula respecte de la
pea.
Rectificaci
25. Dades:
n 150 rpm
v' 14 m/min
A partir de la frmula anterior, allem el valor del

dimetre de la pea.
n d'
v'
1 000
176
1 000 v'
d'
n
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 177
1 000 14 m/min
d' 29,7 mm = 30 mm
150 rpm 3,14
26. Dades:
n 250 rpm
v' 18 m/min
A partir de la frmula anterior, allem el valor del

dimetre de la pea.
n d'
v'
1 000
1 000 v'
d'
n
1 000 18 m/min
d' 22,93 mm = 23 mm
250 rpm 3,14
27. El mandrinatge s una operaci de mecanitzaci que es realitza per aconseguir un acabat
fi i de precisi en forats que han estat prviament fets amb broca a un dimetre lleugerament inferior. Es realitza mitjanant un mandr
o eina manual de tall que s'utilitza per allisar o
engrandir forats polits i de precisi ja fets. Els
mandrins poden ser cilndrics o cnics. Es pot
realitzar a m, en un torn, en una fresadora o en
una trepant.
Lesmerilament consisteix a eliminar el material
mitjanant la utilitzaci de partcules d'abrasius
fixes, que extreuen ferritja del material de la mostra. Requereix algunes condicions especfiques:
fora de tall, fixaci horitzontal del grnul i penetraci vertical.
El brunyiment s l'acabat o procs d'abrasi
de precisi (tolerncies molt ajustades) que se
li proporciona a una superfcie ptria o metllica
que prviament ha estat polida i abrillantada.
S'utilitzen pedres abrasives.
tre que l'esmerilament i el brunyiment es dirigeixen a tractar superfcies de peces.

El mandrinatge pot realitzar-se a m, en un
torn, fresadora o trepant, mentre que l'esmerilament i el brunyiment es duen a terme en
una rectificadora.
28. En les indstries que empren mquines eina en

la fabricaci amb prdua de material s'ha de
complir el Reial Decret 773/1997 de 30 de maig
(BOE 140, de 12 de juny), sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives a la utilitzaci pels treballadors dels EPI (Equips de Protecci Individualitzada). Segons aquest decret,
s'entn per EPI qualsevol equip destinat a ser
portat o subjectat pel treballador perqu el protegeixi d'un o diversos riscos que puguin amenaar la seva seguretat o la seva salut, aix com
qualsevol complement o accessori destinat a
aquesta finalitat. Les condicions que han de tenir sn les segents.
Proporcionar una protecci efica davant
els riscos que motiven el seu s, per la qual
cosa shan dadaptar a les condicions del
lloc de treball, les anatmiques, fisiolgiques
i a l'estat de salut del treballador, i adequarse al portador, desprs dels ajustaments necessaris.
En cas de riscos mltiples que exigeixin la utilitzaci simultnia de diversos equips de protecci, aquests han de ser compatibles entre ells i mantenir la seva eficcia conjunta.
Reunir els requisits establerts en qualsevol
disposici legal o reglamentria que sels pugui aplicar, pel que fa al seu disseny i fabricaci.
Tots tres sn tractaments d'acabat que se solen donar a les peces per aconseguir dimensions molt precises. Les diferncies entre
aquests sn:
En les indstries de conformaci amb prdua de

material, els EPI utilitzats sn:
El mandrinatge utilitza una eina de tall; l'esmerilament empra partcules abrasives i el brunyiment, pedres abrasives.
Protectors de loda: tipus orelleres o cascos

reutilitzables, si sescau, segons el nivell i amb
sistemes d'intercomunicaci.
El mandrinatge exigeix un trepatge previ i la

seva nica funci s mecanitzar forats, men-
Protectors dels ulls i de la cara: ulleres de

muntura universal, caretes i pantalles facials.
Protectors del cap: peces de protecci de teixit recobert (gorres).
177
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 178
SOLUCIONARI
Protecci de les vies respiratries: caretes o
equips filtrants de partcules de pols, encenalls i serradures.
Protectors de mans i braos: guants, manyoples, maneguins i mnegues.
Protectors de peus i cames: calat de seguretat (botes de goma amb tacs i empenyes
protectors); si sescau, genolleres.
Protectors del tronc i abdomen: davantals de
protecci contra perforacions, talls i projeccions de ferritja de metalls, faixes i cinturons
antivibraci.
Protectors de tot el cos: roba o vestimenta tipus granota protectora de cot que recobreixi tot el cos i sigui antipols.
Pel que fa al lquid dielctric, la seva funci principal s allar i omplir la zona compresa entre
l'elctrode i la pea de treball. S'encarrega d'apagar rpidament l'espurna desprs de produirse la descrrega, prevenint aix la formaci d'un
arc continu que faria impossible una nova descrrega. A ms a ms, concentra l'energia de la
descrrega elctrica a la zona de treball, s'ionitza rpidament al voltatge de treball i arrossega la calor i els materials generats desprs de
cada descrrega. Solen emprar-se parafines, olis
minerals lleugers d'alta conductivitat i aigua desionitzada. Tots aquests productes sn barats,
tenen una baixa viscositat i arriben a unes temperatures d'inflamaci prou altes perqu sigui
segur utilitzar-los.
29. Lelectroerosi s un procs de fabricaci que
30. Una mortasa s la ranura mecanitzada al llarg
consisteix a utilitzar un arc elctric entre una pea

i un elctrode en un medi dielctric per arrencar
ferritja de la pea amb la finalitat d'aconseguir
en aquesta la forma de l'elctrode.
d'un forat i on s'insereixen o acoblen les clavetes. La claveta s la pea de secci rectangular
o quadrada que s'insereix entre dos elements
perqu siguin solidaris i amb la finalitat d'evitar
lliscaments (cisallament o torsi) d'una pea sobre laltra.
En l'electroerosi s'utilitzen industrialment elctrodes de dos tipus.

Elctrodes de forma: per al mtode de xoc
elctrode-pea. Sol fabricar-se de grafit, ja que
la seva alta temperatura de vaporitzaci el fa
ms resistent al desgast. Per a la mecanitzaci d'acers s'utilitza tamb el bronze, tots dos
per obtenir geometries molt complexes.
Si es vol aconseguir ms precisi, s'empra el de
coure, per la seva alta conductivitat, encara que
el seu desgast s ms gran. S'utilitza en materials frgils, per aconseguir forats de petit dimetre i gran profunditat. Amb aquests s possible
fabricar broquets d'injectors que tenen infinitat
d'usos en la indstria, i matrius i motlles per a
plstics.
Per millorar la resposta al desgast i en el cas de
mecanitzaci de carburs, s'utilitzen els aliatges
de coure i wolframi.
Elctrodes de fil metllic o filferro fi: per aconseguir formes difcils, dimensions molt especfiques i acabats perfectes (procs d'alta precisi).
Solen fabricar-se de llaut, zinc, aliatges d'alu-
178
mini i mescles de carboni-wolframi o molibd de

diferents dimetres.
Per obtenir-la, s'utilitzen procediments que impliquen l's de mquines mortasadores o brotxadores si s per a fabricaci en srie, i de fresadores universals (freses cilndriques i circulars)
si es pretenen mecanitzar mortases en els eixos.
S'utilitza principalment en aplicacions com eixos de motors elctrics amb politja acoblada,
engranatges, perqu no siguin bojos, i tota mena
de mecanismes que persegueixin la transmissi
del moviment i dels esforos desitjats.
31. La taula que hi ha a la pgina segent exposa

els tipus de broques, fulles i freses utilitzades
en la indstria de forma ms freqent i els materials a qu mecanitzen.
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 179
TIPUS
MATERIALS MECANITZATS
Broques (trepatge)
Normals helicodals. Per a metalls: metall, plstic i fusta.
Metall, plstic i fusta.
Superllargues amb carbur de tungst.
Parets i murs.
Multis o universals: material obra dur.
Material obra dur.
Tres puntes.
Tota mena de fusta.
Planes o de paleta o espasa.
Tota mena de fusta.
Llargues.
Orificis profunds en tota mena de fusta.
Extensibles.
Regula el dimetre del trepant

per a tota mena de fusta.
D'aixamfranar.
Embotici de cargols amb cabota aixamfranada.
Especials.
Vidre.
Corona o de campana.
Obtenir rodes o politges.
Per a filaberqu.
Fusteria.
Excavaci.
Trepant de superfcies trries.
Centrat.
Forats per a tornejament o fresatge.

Fulles (tornejament)
De desbastar.
Arrencada de ms quantitat de material en el temps ms

curt possible. Fusta o metall.
D'afinar.
Superfcies d'acabat perfecte i polit. Fusta o metall.
De tall lateral.
Escairament i llavorat d'angles molt marcats.

Fusta o metall.
D'interiors.
Mecanitzaci de superfcies interiors d'un forat. Fusta o

metall.
De trossejar.
Ranures o gorges i tallat. Fusta o metall.
De forma.
Perfils amb forma especfica. Fusta o metall.
De rosca.
Rosques de diferents tolerncies.

Fusta o metall.
Fresa (fresatge)
De tres talls amb forat roscat o cnica de dos

talls i forat llis.
Fusta o metall.
179
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 180
SOLUCIONARI
TIPUS
De mnec cnic de dos talls o trencaferritja d'un tall.
Fusta o metall.
Cncava o convexa.
Fusta o metall.
De serra.
Fusta o metall.
De campana.
Fusta o metall.
D'enrasar i de bisellar.
Fusta o metall.
Per retolar, perfilar i allisar.
Formes i acabats especfics. Fusta o metall.
Per a mitges canyes.
Unions. Fusta o metall.
Per a cues doronella i encadellar.
Encaixos fusta.
Per a caixes de frontisses.
Frontisses.
Cilndriques.
Mecanitzaci de rosques, ranures,

mortases i aixamfranats.
Circulars.
Tallament d'engranatges normals.
De plat.
Mecanitzaci i aplanatge de cares de peces cbiques.
Matriu.
Fabricaci en srie d'engranatges.
32. El resinoide s un ligant o aglutinant utilitzat

en l'operaci de rectificaci de peces. S'utilitza com a aglomerant de les partcules o els
grans abrasius de les moles de les rectificadores. Pot ser sinttic, de resines de fenol i poliamida o hbrid, combinant els avantatges del
magnesi o altres de convencionals i les resines
polimriques.
Permet incrementar la velocitat d'operaci i, al
seu torn, la gamma de possibilitats d's, aplicant-se des de desbasts molt rudes i agressius, fins a ms suaus, passant per semiacabats i abrillantats. A ms a ms, no requereix
perodes d'assecatge i el poder abrasiu de
les moles perdura inalterable en el temps.
Les moles que utilitzen resinoide empren com
a abrasius (materials amb duresa ms gran que
la de l'objecte que es vo raspar) pols de diamant, sinttic i natural, i sn ideals per esmolar marbre, pedra, granit, aliatges especials
180
MATERIALS MECANITZATS
com cermet, vidre, ferrita, acer rpid, i afilar de

forma rpida i en fred els aliatges per a eines
amb puntes de carbur, com serres, freses en
punta i mandrins. Tamb per rectificar matrius,
cilindres, peces de desgast de carbur, acabat
de cermiques i esmolada del carbur de
tungst.
33. Dades:
d 15 mm
v 35 m/min
A partir de la frmula que relaciona la velocitat

de tallament amb la velocitat de gir, allem la de
gir.
nd
1 000 v
v n
1 000
d
1 000 35 m/min
n 743 rpm
3,14 15 mm
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 181
d 18 mm
34. Dades:
37. Dades:
v 30 m/min
iC 1,25
iC' 1,33
A partir de la frmula que relaciona la velocitat de

tallament amb la velocitat de gir, allem la de gir.
nd
v
1 000
1 000 v
n
d
1 000 30 m/min
n 530 rpm
3,14 18 mm
35. Dades:
i 40 mm
n 500 rpm
Avanament 0,24 mm/volta
Expressem, en primer lloc, la velocitat de gir de

la broca en voltes per segon.
voltes
1 min
v 500 rpm 500
min
60 s
8,33 voltes/s
A partir d'aquesta dada, calculem l'avanament
de la broca en mm/s.
n 648 rpm
Dp 180 mm
DP' 200 mm
Primer, calculem la relaci de transmissi del sistema de politges.
200 mm
DP'
iP 1,11
180 mm
DP
Amb aquesta dada, determinem la de tot el sistema.
iT iC iP iC' 1,25 1,11 ,1,33 1,85
Apliquem l'expressi de la relaci de transmissi i allem la velocitat de l'arbre motor.
N
iT N iT n
n
N 1,85 648 rpm = 1 200 rpm
38. Dades:
L 15 cm 150 mm
a 0,4 mm/volta
voltes
mm
Avanament 8,33 0,24 =
s
volta
n 500 rpm
= 2 mm/s
Dividim la longitud de la pea entre el producte

de l'avanament per la velocitat de gir.
Finalment, determinem el temps que triga la broca a perforar la planxa.
L
150 mm
t
an
0,4 mm/volta 500 rpm
evt
36. Dades:
e
40 mm
t 20 s
v
2 mm/s
L 25 cm 250 mm
n 500 rpm
t 1 min
Dividim la longitud de la pea entre el nombre

de voltes que dna durant el tornejament i obtenim l'avanament.
L
250 mm
a 0,5 mm/volta
nt
500 rpm 1 min
0,75 min 45 s
39. Dades:
L 20 cm 200 mm
a 0,5 mm/volta
n 800 rpm

L
200 mm
t
an
0,5 min 30 s
181
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 182
SOLUCIONARI
40. Dades:
La velocitat de la taula i, per tant, l'avan, es regulen per mitj de la vlvula V1, que actua de reguladora de pas del fluid.
n 530 rpm
v 50 m/min

velocitats, allem el dimetre de la fresa.
nd
1 000 v
v d
1 000
n
Mitjanant la vlvula V2 podem immobilitzar la

taula, ja que aquesta permet tornar l'oli al dipsit i aix impedeix que arribi al cilindre.
42. Dades:
1 000 50 m/min
30 mm
530 rpm 3,14
n 2 500 rpm
v 20 m/s

velocitats, allem el dimetre de la mola.
41.
Topall T1
Topall T2
Palanca
nd
v
60 000
mbol
Cilindre
Canal C2
Distribudor
60 000 20 m/s
d 153 mm
2 500 rpm 3,14
43. Dades:
Canal C1
Bomba
Dipsit
n 200 rpm
d' 30 mm
Vlvula V2
Vlvula V1
60 000 v
d
n
Apliquem directament la frmula que dna la velocitat tangencial de rotaci a partir de la velocitat de gir i del dimetre de la pea.
n d'
200 rpm 3,14 30 mm
v' H
1 000
1 000
= 19 m/min
L'oli contingut en el dipsit s impulsat per la

bomba cap al distribudor. D'aqu, passa al cilindre a travs del canal C1 i empeny l'mbol cap
a la dreta, cosa que provoca el desplaament
de la taula i, per tant, de la pea, en aquella direcci.
En el desplaament de la taula cap a la dreta,
arriba un moment en qu el topall T1 xoca amb
la palanca i el moviment d'aquesta origina el bloqueig del canal C1 i l'obertura del canal C2, amb
la qual cosa l'mbol s emps cap a l'esquerra
i el desplaament de la taula es produeix en sentit contrari a l'anterior.
Aquest desplaament cap a l'esquerra continua
fins que el topall T2 fa pressi de nou amb la palanca per invertir el sentit del moviment.
182
44. Dades:
L 28,5 cm 285 mm
a 0,6 mm/volta
n 475 rpm

L
285 mm
t 1 min
an
45. Dades:
n 475 rpm
d 25 mm

TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 183
nd
475 rpm 3,14 25 mm
v
1 000
1 000
d 35 mm
37,3 m/min
46. Dades:

nd
v
1 000
L 24 cm 240 mm
a 0,4 mm/volta
n 975 rpm
L
240 mm
t
an
1 000 v
n
d
1 000 35 m/min
n 318 rpm
3,14 35 mm

n 1 800 rpm
49. Dades:
v 25 m/s
0,615 min 37 s
47. Dades:
v 35 m/min
48. Dades:

velocitats, allem el dimetre de la mola.
nd
v
60 000
n 600 rpm
d 15 mm

60 000 v
d
n
60 000 25 m/s
d 265 mm
1 800 rpm 3,14
nd
600 rpm 3,14 15 mm
v
1 000
1 000
28,3 m/min
Avaluaci
10
11
12
13
14
183
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 184
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
17
28/11/08
16:13
Pgina 185
L'empresa industrial
4. L'element organitzatiu s el ms fcil de modificar, ja que s el ms verstil i el que menys cost

suposa. L'element hum i el material comporten grans costos econmics.
1. El mercat s tota instituci social en qu s'intercanvien lliurement tant els bns i serveis com els
factors productius
5. Segons la seva titularitat, les empreses poden
2. Monopoli
ser:
En l'actualitat, s difcil trobar un clar exemple

de monopoli. Un podria ser el servei de subministrament d'aiges a les ciutats. No obstant
aix, en la histria recent, s que en trobem alguns exemples: el servei telefnic amb la CNTE,
els subministraments d'energia elctrica i de gas,
l'emissi d'imatge de televisi.
Privades
Pbliques
Mixtes
6. Es tracta d'una mitjana empresa (ms de 51 treballadors i menys de 260, amb un volum de negoci superior a 2,5 milions d'euros i inferior a
11,5) de titularitat privada (socis que sn persones fsiques).
3. Els tres elements bsics que caracteritzen tota

empresa sn: l'element hum, el material i, per
acabar, l'element intangible, que els relaciona a
tots dos, i que s l'element organitzatiu.
7. s una petita empresa (menys de 50 treballadors i amb un volum de negoci inferior a 2,5
milions d'euros) de titularitat privada (quatre socis que sn persones fsiques) i, probablement,
es tracta d'una societat de responsabilitat limitada.
Lelement hum utilitza lelement material, i la manera en qu es relaciona l'element hum entre ell,
i amb el material, i fins i tot el material entre
ell, constitueix lelement organitzatiu.
8.
s
Operari
Oper
aris
ci
brica
de fa
p
a
C
su
bm Cap
inis de
tra
me
nts
Cap
de c
omp
tabi
litat
Ope
raris
Gerent
Di
pr rect
od or
uc de
ci
r
to
rec er
Di anc
fin
Ca
pd
a
tra dmin
ci is-
Op
era
ris
e p d d'a
Ca trol at
n b
co ca
Director comercial
ris
era
Op
com
pres
Op
era
ris
Cap
de
vendes
Cap de
aris
Oper
UNITAT 17 I L'empresa industrial
185
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 186
SOLUCIONARI
9. Una empresa provedora.
16. Un projecte tcnic s un pla traat per l'empresa en qu es detalla el problema que es pretn resoldre i els mitjans necessaris per dur-ho
a terme.
10. L'entorn d'una empresa s el conjunt dels elements situats fora d'aquesta i dels quals, d'una
manera ms o menys directa, dependr la seva
actuaci.
Consta de diferents etapes: estudi inicial, informaci, elaboraci del projecte i legalitzaci.
Aix, parlem dentorn immediat, el ms prxim,

constitut per provedors, clients i competidors;
i dentorn general, on caben tota mena d'elements.
En la fase d'informaci, es recopila la documentaci necessria per definir el projecte.
11.
En lestudi inicial, es formulen els objectius

que es pretenen assolir.
Durant lelaboraci del projecte, selaboren,

entre altres, la memria, els clculs tcnics,
el plec de condicions, els plans i el pressupost.
Gerent
Departament
d'administraci
Departament
esportiu
Futbol
Equitaci
Tennis
Bsquet
Compres
12. La resposta dependr del tipus d'institut o centre escolar i de la seva estructura organitzativa.
13. a) Butllet informatiu: canal horitzontal.

b) Carta d'acomiadament: canal descendent.
c) Sollicitud de perms: canal ascendent.
Departament
de relacions socials
Comptabilitat
Secretaria
Grup
d'animaci
Gabinet
psicoesportiu
En la fase de legalitzaci, s'elaboren els documents oficials necessaris: sollicituds, permisos, llicncies, etc.
17. Les oficines tcniques solen organitzar-se de

forma funcional perqu shi duen a terme multitud de tasques diferents i es gestionen diversos projectes que corresponen a diferents rees de la producci.
14. L'entorn immediat s el que afecta de manera

particular una empresa determinada, mentre que
l'entorn general afecta el conjunt d'empreses
d'un pas.
15. Els avenos tecnolgics influeixen de manera

general sobre totes les empreses.
Les que els incorporen s'obliguen a modificar les seves installacions i a remodelar les
seves plantilles de treballadors.
Les que no els incorporen perden progressivament competitivitat i corren el risc de desaparixer del mercat.
186
18. Quan hi ha poca oferta d'un producte en el mercat, i el nombre de demandants no es redueix,
s a dir, hi ha molta demanda, aquest producte es converteix en ms desitjable per a la demanda, i ja que la demanda no pot ser satisfeta el preu del producte s'eleva en convertir-se
en un b escs en relaci amb la seva demanda. En conclusi, el seu preu augmenta.
19. Contrriament, quan hi ha poca demanda d'un

producte en el mercat i l'oferta segueix sent la mateixa, es converteix en un producte poc desitja-
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 187
ble i el seu preu va a la baixa per fer-lo ms atractiu. En conclusi, el seu preu disminueix.
20. Segons la Real Academia Espaola, en la seva

accepci d'economia.
Demanda: quantia global de les compres de
bns i serveis realitzats o previstos per una
collectivitat.
Oferta: conjunt de bns o mercaderies que
es presenten en el mercat amb un preu concret i en un moment determinat.
Competidor: element que competeix amb un
altre per aconseguir alguna finalitat, en aquest
cas, vendre el seu producte.
Provedor: persona o empresa que proveeix
de tot el necessari per a una finalitat a grans
grups, associacions, comunitats, etc.
Client: persona que utilitza amb assidutat els
serveis d'un professional o empresa.
Conjuntura econmica: conjunt de circumstncies econmiques que apareixen en
una situaci concreta.
Gerent: persona que porta la gesti administrativa d'una empresa o instituci.
Oficina tcnica: empresa o departament dins
d'una empresa que t com a missi principal
redactar projectes tcnics.
Projecte tcnic: s un pla traat per l'empresa en qu es detallen el problema que es pretn resoldre i els mitjans necessaris per durho a terme.
22. Oligopoli s el nom que descriu un mercat en

qu hi ha pocs productors per a molts consumidors.
Exemples d'oligopoli sn: el mercat de petroli, on hi ha un petit nombre de productors per
a un immens nombre de consumidors. El de
telefonia mbil en un pas concret.
Oligopsoni s el nom que descriu un mercat
en qu hi ha molts productors i uns quants consumidors. Un exemple d'oligopsoni s el que
viuen els productors de llet en situacions en qu
noms hi ha un petit nombre d'empreses lleteres compradores.
En tots dos hi ha un vessant del mercat amb
pocs elements. En el cas de pocs venedors parlem d'oligopoli. I en el de pocs compradors, d'oligopsoni.
23. En tots dos casos, el nombre redut afecta els

venedors. En el monopoli hi ha un nic productor/venedor, mentre que en el de competncia monopolista hi ha uns quants productors/venedors, amb la peculiaritat que cada empresa
en competncia monopolista o monopolstica ofereix un producte una mica diferent de la
resta, de manera que s'acosta a una situaci de
monopoli.
24. El Pla d'Empresa pas a pas

A continuaci, proporcionem una srie de pautes que tot emprenedor o emprenedora hauria
de seguir en elaborar el seu Pla d'Empresa. Una
possible estructura per a l'elaboraci del Pla
d'Empresa pot ser la segent.
Identificaci del projecte
Pla de mrqueting
Pla d'operacions
Pla de recursos humans
Pla d'inversions i ubicaci
21. En aquest tipus de mercat, existeixen molts com-
Pla econmic i financer
pradors i venedors, de manera que cap d'ells

pot establir un preu del b que s'oferta i es demana.
s difcil trobar exemples de competncia perfecta, un d'aquests podria ser la borsa.
Estructura legal de l'empresa

Calendari d'execuci
Resum i valoraci
187
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 188
SOLUCIONARI
25. a) Empresari individual: persona fsica que exercita habitualment i en nom propi, per ell mateix o per mitj de representants, una activitat
constitutiva d'empresa (comercial, industrial o
professional). Aquesta forma jurdica sol correspondre als autnoms.
b) Societat civil: contracte pel qual dos o ms
persones es comprometen a posar en com
bns, diners o treball per realitzar negocis i repartir guanys. Perqu aquesta societat tingui
personalitat jurdica, s'exigeix que els pactes
que duguin a terme siguin pblics (estiguin
inscrits en algun registre).
c) Comunitat de bns: est formada per diverses persones que ostenten la propietat i titularitat d'una cosa o un dret indivs. Capital compost per les aportacions dels socis. Est
mancada de personalitat jurdica.
d) Societat annima: societat mercantil de tipus
capitalista en qu el capital est dividit en
accions que poden ser transmeses lliurement
i on els socis no responen personalment dels
deutes socials.
e) Societat limitada: societat de natura mercantil amb un capital determinat dividit en participacions iguals, acumulables i indivisibles, que
no podran incorporar-se a ttols negociables ni
anomenar-se accions i els socis de les quals
no responen personalment dels deutes socials.
f) Societat laboral: societats, annimes o limitades, en qu la majoria del capital social s propietat dels treballadors que hi presten els seus
serveis de forma retribuda, personal, directa i

per temps indefinit.
g) Societat cooperativa: societats formades per
persones que tenen interessos o necessitats
socioeconmiques comunes, per a la satisfacci de les quals desenvolupen activitats
empresarials imputant-se als socis els resultats econmics, una vegada atesos els fons
comunitaris en funci de l'activitat cooperativitzada que desenvolupen. Les societats cooperatives poden ser de primer grau (de treball associat, de serveis, d'assegurances...)
o de segon grau (constitudes per dos o ms
cooperatives de la mateixa o diferent classe).
h) Societat collectiva: societat en qu tots els
socis, en nom collectiu i amb una ra social,
constitueixen un patrimoni com i persegueixen un fi com de guanys per repartir.
i) Societat comanditria simple: societat mercantil constituda segons les prescripcions del
Codi de Comer, amb base mixta: personalista i capitalista.
j) Societat comanditria per accions: considerada un tipus de societat comanditria o una
societat intermdia entre aquesta i la societat
annima. Est regulada per la Llei de Societats Annimes, exepte que sigui incompatible
amb la seva regulaci especfica. Es diferencia
de la societat comanditria en qu el seu capital est dividit en accions.
CARACTERSTIQUES DE LES FORMES ANTERIORS

Forma jurdica
Nombre de socis
Capital
Empresari
individual
Mnim 2
Societat civil
188
Responsabilitat
Fiscalitat
directa
Formalitats de
constituci
No existeix mnim Illimitada

legal.
IRPF
Cap
No existeix mnim Illimitada

legal, format per
aportacions dels
socis, en diners
bns o indstria.
IRPF
Cap.
(Si hi ha bns immobles o drets
reals: escriptura
pblica.)
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 189
Mnim 2
No existeix
Illimitada.
mnim legal,
format pels bns
aportats pels
socis.
IRPF
Cap.
(Si hi ha bns
immobles o
drets reals: escriptura pblica)
Mnim 1
Mnim
60 101,21
subscrit i
desemborsat, si
ms no, en una
quarta part del
valor nominal de
cada una de les
seves accions,
s a dir, en un
25%.
Limitada al
capital aportat.
Impostos de
societats.
Escriptura
pblica.
Estatuts
Inscripci
en el Registre
Mercantil.
Mnim 1
Mnim
3 005,06
totalment
desemborsat.
Limitada al capital aportat.
Impost de societats.
Escriptura
pblica.
Estatuts
Inscripci en el
Registre
Mercantil
Mnim 3
Mnim
Limitada al capi60 101,21
tal aportat.
desemborsat en
un 25% (societats annimes
laborals). Mnim
3 005,6 totalment desemborsat (societats laborals limitades).
Escriptura
Sollicitud de
qualificaci com
a SAL o SLL
Inscripci en el
Registre de SAL
o de SLL
Inscripci en el
Registre
Mercantil.
Mnim 3
Mnim fixats als

estatuts format
per les aportacions obligatries i voluntries
dels socis.
Impost de socie- Escriptura

tats.
pblica.
Rgim especial. Estatuts.
Inscripci en el
Registre de
Societats
Cooperatives.
Mnim 2
No existeix
mnim legal.
Ilimitada.
Impost de socie- Escriptura

tats.
pblica.
Estatuts .
Inscripci en el
Registre
Mercantil
Mnim 2
No existeix
mnim legal.
Socis collectius: Impost de socielimitada.

tats.
Socis comanditaris: limitada.
Comunitat de
bns
Societat
annima
Societat limitada
Societat laboral
Societat cooperativa
Societat
collectiva
Societat comanditria simple
Escriptura
pblica.
Estatuts.
Inscripci en el
Registre
Mercantil.
189
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 190
SOLUCIONARI
Mnim 2
Mnim
60 101,21 .
Societat comanditria per accions
26. Perqu un client sigui alhora competidor, sha

de donar la situaci en qu aquesta persona
jurdica compri el producte ofert i tamb ofereixi productes de caracterstiques similars. Aquest
cas es pot donar amb un competidor.
Aquest pot, espordicament, realitzar compres
de productes a l'empresa de la qual s competncia. En alguns casos, aquesta prctica es
duu a terme per realitzar anlisis dels productes de la competncia, s el que es coneix amb
el terme angls Reverse Engineering.
27. Leconomia s una cincia social que estudia les

relacions que tenen a veure amb els processos
de producci, intercanvi, distribuci i consum de
bns i serveis, entesos aquests com a mitjans
de satisfacci de necessitats humanes i resultat individual i collectiu de la societat.
Una altra definici clssica atribuda al professor
Lionnel Robbins el 1932 s la segent: Economia s la cincia que estudia la conducta humana com una relaci entre finalitats i mitjans
limitats que tenen diversa aplicaci.
Escriptura
pblica
Estatuts
Inscripci en el
Registre
Mercantil
1. MEMRIA
L'objecte de la memria s la descripci de l'edifici o del conjunt d'edificis per a qu es redacta el Projecte tcnic, la descripci dels serveis
que s'inclouen en la ICT, aix com els senyals, les
entrades i altres dades de partida, els clculs o
els seus resultats, que determinin les caracterstiques i la quantitat dels materials que s'ha d'emprar, la ubicaci en les diferents xarxes i la forma i les caracterstiques de la installaci. Per
tant, el que hi ha a continuaci ha de respondre
a aquests condicionants.
1.1. Dades generals
A) Dades del promotor.
B) Descripci de l'edifici o complex urb,
amb indicaci del nombre de blocs, portals, escales, plantes, habitatges per
planta, dependncies de cada habitatge, locals comercials, oficines, etc.
C) Aplicaci de la Llei de propietat horitzontal.
D) Objecte del Projecte tcnic.
El mercat s el lloc en qu coincideixen l'oferta

i la demanda i, per tant, on es produeix l'intercanvi de bns i serveis objecte de l'economia.
1.2. Elements que constitueixen la infraestructura comuna de telecomunicacions
28. Les infraestructures comunes de telecomunica-
S'inclouran aqu totes les informacions,

els clculs o els seus resultats, dacord
amb les caracterstiques tcniques dels
materials que intervenen en la installaci
i situaci daquests. Es complementar
aquest apartat amb un resum general en
qu es mostraran les caracterstiques,
quantitats i els tipus de materials que sn
necessaris per a la installaci.
cions sn les installacions necessries per captar, adaptar i distribuir als habitatges i locals els
senyals de rdio i televisi terrestre i per satllit,
aix com el servei de telefonia bsic, XDSI i de
telecomunicaci per cable que permeti la connexi a les xarxes dels operadors habilitats.
Un projecte tcnic per a aquestes installacions
tindria lestructura segent.
190
Socis collectius: Impost de

limitada
societats
Socis comanditaris: limitada
A) Captaci i distribuci de radiodifusi sonora i televisi terrestres.
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 191
a) Consideracions sobre el disseny.

b) Senyals de radiodifusi sonora i televisi terrestre que es reben en l'emplaament de l'antena.
c) Selecci d'emplaament i de parmetres de les antenes receptores.
d) Clcul dels suports per a la installaci de les antenes receptores.
e) Pla de freqncies.
f) Nombre de preses.
g) Amplificadors necessaris (quantitat,
situaci a la xarxa i tensi mxima de
sortida), nombre de derivadors/distribudors, segons la seva ubicaci a
la xarxa, PAU i les seves caracterstiques.
h) Clcul de parmetres bsics de la installaci:
1) Nivells de senyal en presa d'usuari en el millor i pitjor dels casos.
2) Resposta amplitud freqncia. (Variaci mxima de l'atenuaci a diverses freqncies en el millor i pitjor dels casos.)
B) Distribuci de radiodifusi sonora i televisi per satllit

S'establiran les premisses sobre l'elecci
de l'emplaament de les antenes receptores de senyals de radiodifusi sonora i
televisi per satllit, les caracterstiques
daquestes que incideixen en els clculs
mecnics de les bases de les parboles i
el clcul de l'estructura de suport d'aquestes. Tamb s'explicar les previsions per
incorporar els senyals de radiodifusi sonora i televisi per satllit en funci de la
capalera per a la captaci terrestre que es
defineixi, aix com la manera com, en funci daquesta capalera, es pugui produir
la mescla dels dos senyals per a la seva
posterior distribuci. Per tal de garantir que
la installaci s adequada per introduir els
serveis de radiodifusi sonora i televisi per
satllit, s'establiran els nivells de senyal requerits a la sortida de la capalera, que hauran de ser compatibles amb els amplificadors disponibles en el mercat. Aix mateix,
es determinaran els nivells de senyal obtinguts en el millor i pitjor dels casos.
a) Selecci de l'emplaament i parmetres de les antenes receptores del senyal de satllit.
3) Clcul de l'atenuaci des dels amplificadors de capalera fins a les

preses d'usuari, a la banda 15
862 MHz. (Suma de les atenuacions
en les xarxes de distribuci, dispersi i interior d'usuari.)
b) Clcul dels suports per a la installaci de les antenes receptores del senyal de satllit.
4) Relaci senyal/soroll.
d) Mescla dels senyals de radiodifusi

sonora i televisi per satllit amb les
terrestres.
5) Intermodulaci.
i) Descripci dels elements components
de la installaci:
1) Sistemes captadors.
2) Amplificadors.
3) Mescladors.
4) Distribudors.
5) Cable.
6) Materials complementaris.
c) Previsi per incorporar els senyals de

satllit.
e) Amplificadors necessaris.
f) Clcul de parmetres bsics de la installaci:
1) Nivells de senyal en presa d'usuari en el millor i pitjor dels casos.
2) Resposta amplitud freqncia a la
banda 950 2 150 MHz. (Variaci
mxima des de la capalera fins a
la presa d'usuari en el millor i pitjor
dels casos.)
191
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 192
SOLUCIONARI
3) Clcul de l'atenuaci des dels amplificadors de capalera fins a les
preses d'usuari, a la banda 950
2 150 MHz. (Suma de les atenuacions en les xarxes de distribuci,
dispersi i interior d'usuari.)
1) Punt d'interconnexi.
4) Relaci senyal/soroll.
1) Cables.
5) Intermodulaci.
2) Regletes del punt d'interconnexi.
g) Descripci dels elements components

de la installaci (si sescau):
1) Sistemes captadors.
2) Amplificadors.
3) Materials complementaris.
C) Accs i distribuci del servei de telefonia
disponible al pblic i del servei proporcionat per la XDSI, quan aquest servei sigui
incorporat a la ICT
Es procedir, d'acord amb la descripci de l'edifici realitzat a l'apartat 1.1, en
funci del nombre de plantes, habitatges, locals comercials i oficines, a determinar les caracterstiques de la xarxa de cable que s'ha d'installar, la
segregaci de parells per plantes, quan
s'utilitzi cable multiparells, i el nombre
de regletes tant en el punt d'interconnexi com en el de distribuci, necessries en cada emplaament. Tamb es
realitzar l'assignaci de parells a cada
habitatge, com a dades perqu l'installador elabori els regleters corresponents.
Tot plegat es completar amb un quadre resum en qu, de forma succinta,
es recullin les caracterstiques del cable
i el nombre de les regletes de cada tipus que sha dutilitzar en la installaci.
a) Establiment de la topologia i infraestructura de la xarxa.
b) Clcul i dimensionament de la xarxa
i tipus de cables.
c) Estructura de distribuci i connexi
de parells.
d) Nombre de preses.
e) Dimensionament de:
192
2) Punts de distribuci de cada planta.

Resum dels materials necessaris
per a la xarxa de telefonia:
3) Regletes del punt de distribuci.

4) Punts d'accs a l'usuari (PAU).
5) Bases d'accs de terminal (BAT).
D) Accs i distribuci dels serveis de telecomunicacions de banda ampla
Es descriuran, de forma succinta, les caracterstiques previstes per a la xarxa de
cable i el nombre de preses que seran necessries quan es realitzi la installaci.
a) Topologia de la xarxa.
b) Nombre de preses.
E) Canalitzaci i infraestructura de distribuci
Aqu, s'estudiar de forma general l'edifici
per determinar la ubicaci dels diferents elements de la infraestructura. En el clcul de
les canalitzacions necessries, en funci de
les necessitats de la xarxa, s'inclouran, almenys, els resultats daquest clcul. Haur
dhaver-hi una descripci sobre la realitzaci
de les diverses canalitzacions en funci de
les caracterstiques estructurals de l'edifici,
amb indicaci de la ubicaci dels registres
secundaris, de pas, de terminaci de xarxa
i de presa, aix com les solucions constructives que shan de prendre en cada cas d'acord amb les normes de l'edificaci que, en
cada moment, shagin daplicar. Shauran
desmentar les caracterstiques dels tubs emprats en cada cas, quan hi hagi llibertat per
a aix, aix com les caracterstiques bsiques
de la xarxa d'enlla. Si s'utilitzen canaletes
shaur dindicar per a cada tram les caracterstiques daquestes i les seves dimensions.
Pel que fa als recintes d'installacions de telecomunicaci (RIT), s'indicaran les caracterstiques del seu equipament en funci del
que hi ha especificat en la norma de l'edifi-
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 193
caci. Es finalitzar amb un quadre resum

dels materials necessaris, les seves caracterstiques bsiques i les seves dimensions.
a) Consideracions sobre l'esquema general de l'edifici.
b) Arqueta d'entrada i de canalitzaci
externa.
c) Registres d'enlla.
d) Canalitzacions d'enlla inferior i superior.
e) Recintes d'installacions de telecomunicaci:
1) Recinte inferior.
2) Recinte superior.
3) Recinte nic.
4) Equipament daquests recintes.
f) Registres principals.
g) Canalitzaci principal i registres secundaris.
h) Canalitzaci secundria i registres de
pas.
i) Registres de terminaci de xarxa.
j) Canalitzaci interior d'usuari.
k) Registres de presa.
l) Quadre resum de materials necessaris:
2. PLNOLS
En aquest captol, s'inclouen els plnols i esquemes de principi necessaris per a la installaci de
la infraestructura que s objecte del Projecte tcnic. Constitueixen una eina imprescindible perqu el constructor pugui ubicar en els llocs adequats els elements requerits en la memria,
d'acord amb les caracterstiques daquests incloses en el Plec de condicions. Han de ser,
per tant, clars i precisos, i estar delineats per
mitjans electrnics o manuals de forma que eliminin qualsevol dubte d'interpretaci. Els reflectits a continuaci, considerats mnims, podran ser complementats amb altres plnols que,
segons el parer del projectista, siguin necessaris en cada cas concret. s important assenyalar que shan dincloure al costat dels plnols
de l'edifici, que mostrin la ubicaci dels recintes, les canalitzacions, els registres i les bases
d'accs terminal, els esquemes bsics de les
infraestructures de radiodifusi sonora i televisi i de telefonia. L'esquema de la infraestructura t com a objectiu mostrar les canalitzacions, els recintes, registres i bases d'accs
terminal. L'esquema de radiodifusi sonora i
televisi t com a objectiu mostrar els elements
d'aquesta infraestructura, des dels elements
de captaci dels senyals fins a les bases d'accs dels terminals. L'esquema de telefonia disponible al pblic t com a objectiu mostrar la
distribuci dels cables de parells de la xarxa de
telefonia de l'edifici o conjunt d'edificacions i la
seva assignaci a cada habitatge. S'inclouran, com a mnim, els plnols segents:
1) Arquetes.
2. 1. Plnol general de situaci de l'edifici
2) Tubs de diferent dimetre i canals.
2. 2. Plnols descriptius de la installaci dels

diversos serveis que constitueixen la ICT
3) Registres dels diversos tipus.

4) Material d'equipament dels recintes.
F) Diversos
Anlisi, estudi i solucions de protecci i independncia de la ICT respecte daltres installacions previstes a l'edifici o conjunt d'edificacions que puguin interferir o ser
interferides en el seu funcionament en/per
la ICT (quan sigui necessari).
A) Installacions d'ICT en planta soterrani o

garatge (si sescau).
B) Installacions de serveis d'ICT en planta baixa.
C) Installacions de serveis d'ICT en planta tipus.
D) Installacions de serveis d'ICT en plantes singulars.
E) Installacions d'ICT en tic (si sescau).
193
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 194
SOLUCIONARI
F) Installacions de serveis d'ICT en planta
coberta o sota coberta.
G) Installacions de serveis d'ICT en secci
(quan l'estructura de l'edifici ho permeti).
2.3. Esquemes de principi
A) Esquema general de la infraestructura
projectada per a l'edifici, amb les diferents canalitzacions i els registres identificats per a cada servei de telecomunicaci incls en la ICT.
B) Esquemes de principi de la installaci de
radiodifusi sonora i televisi, mostrant
tot el material actiu i passiu (amb la seva
identificaci amb relaci al que sha indicat a la Memria i al Plec de condicions)
i acotacions en metres.
C) Esquemes de principi de la installaci
de telefonia disponible al pblic, mostrant
l'assignaci de parells per planta i habitatge, aix com les caracterstiques dels cables, regletes i punts d'accs a l'usuari
(amb la seva identificaci pel que fa al que
sha indicat a la Memria i al Plec de condicions) i acotacions en metres.
D) Esquemes de principi de la installaci
projectada per a qualsevol altre servei
de telecomunicaci incloent-hi la ICT.
3. PLEC DE CONDICIONS
El Plec de condicions constituir la part del Projecte tcnic en qu es descriguin els materials,
de forma genrica o b particularitzada, de productes de fabricants concrets, si aix ho requers el promotor, en lentesa que resulten d'obligat compliment les normes annexes al
reglament i noms quan els requeriments utilitzats pel projectista pel que fa a caracterstiques tcniques resultin ms estrictes que
aquestes normes, o en els casos no recollits
en aquestes, o quan aquestes resultin de difcil compliment ser necessari incidir-hi. Per a
tots aquells materials necessaris les caracterstiques dels quals no estan definides en les
normes, es far menci especial de les seves
caracterstiques perqu es tinguin en compte
per part de l'installador en seleccionar-los.
194
Tamb es far menci expressa de les caracterstiques de la installaci i peculiaritats que

el projectista, en funci del seu criteri o a petici del promotor, determini que s'han de complir en aquells punts no existents en la norma
o que es requereixin condicions ms restrictives que el que hi ha indicat en aquesta. Es
completar amb les recomanacions especfiques que shagin de tenir en compte de la legislaci d'aplicaci, aix com amb una relaci
nominativa de les normes, legislacions i recomanacions que, amb carcter genric, shagin
de tenir en compte en aquestes installacions.
3.1. Condicions particulars
Com s'ha indicat anteriorment, en aquest
apartat s'inclouen les condicions particulars dels materials en els casos en qu o
b no estan definits en les normes annexes al reglament o quan les caracterstiques tcniques exigides siguin ms estrictes del que sha indicat en aquestes.
El que sindica a continuaci resulta de
carcter mnim, sense perjudici que, en
cada cas, el projectista pugui o necessiti ampliar la relaci de caracterstiques
que s'esmenten. El compliment del que
sha indicat a la memria i en el plec ha
de quedar reflectit en el quadre de mesures que haur de constituir l'element bsic amb qu l'installador ratifica el resultat del seu treball respecte del Projecte
tcnic, de forma que puguin realitzar-se
les comprovacions necessries i contrastar-les amb els resultats de la installaci
acabada, per emetre la certificaci quan
sigui preceptiva.
A) Radiodifusi sonora i televisi
a) Caracterstiques dels sistemes de captaci.
b) Caracterstiques dels elements actius.
c) Caracterstiques dels elements passius.
B) Telefonia disponible al pblic
a) Caracterstiques dels cables.
b) Caracterstiques de les regletes.
c) Infraestructura.
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 195
a) Caracterstiques de les arquetes.

b) Caracterstiques de la canalitzaci externa (si sescau).
c) Condicionants que s'ha de tenir en
compte en la distribuci interior dels
RIT. Installaci i ubicaci dels diferents
equips.
d) Caracterstiques dels registres secundaris i registres de terminaci de xarxa.
D) Quadres de mesures
a) Quadre de mesures que shan de satisfer-se en les preses de televisi terrestre, incloent-hi tamb el marge de
l'espectre radioelctric comprs entre
950 i 2 150 MHz.
b) Quadre de mesures de la xarxa de telefonia disponible al pblic.
E ) Utilitzaci d'elements no comuns de l'edifici o conjunt d'edificacions (si nhi ha).
a) Descripci dels elements i del seu s.
b) Determinaci de les servituds imposades als elements.
3.2. Condicions generals
En aquest apartat es recolliran, com s'ha
indicat, les normes i els requisits legals que
siguin d'aplicaci, amb carcter general,
a la ICT projectada. Shi hauran dincloure
referncies especifiques, com a mnim, al:
A) Reglament d'ICT i Normes annexes.
B) Normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals.
C) Normativa sobre protecci contra camps
electromagntics.
D ) Secret de les comunicacions.
4. PRESSUPOST I MESURES
Els materials objecte del Projecte tcnic seran
genrics, excepte que, per raons especials, es
decideixi que siguin referits a un fabricant concret, utilitzant-se preus de mercat. Aquest apar-
tat constitueix un element important per realitzar

la comprovaci de les partides installades i identificar els materials utilitzats en cada cas en la
installaci.
Shi especificar el nombre d'unitats i el preu unitari de cada una de les parts en qu puguin descompondre's els treballs, preu que haur de respondre al cost de material, la seva installaci o
connexi, si sescau.
Poden redactar-se tants pressupostos parcials
com conjunts d'obra diferents puguin establirse per la disposici i situaci de l'edificaci o per
l'especialitat en qu puguin avaluar-se. Com a
resum, shaur destablir-se un pressupost general on constin, com a partides, els imports de
cada pressupost parcial.
29. a) La demora en la firma del conveni collectiu

del sector pot derivar en un conflicte laboral i
repercutir negativament en el funcionament
de l'empresa.
b) La substituci de la maquinria tradicional
per mquines de control numric millorar els
processos productius, per obligar l'empresa a incorporar personal especialitzat i a modificar la seva infraestructura.
c) La reducci dels tipus d'inters bancari en
mig punt s un fet positiu que pot animar els
responsables de l'empresa a sollicitar crdits
per finanar les seves inversions.
d) Una campanya de premsa en contra de la
installaci d'un determinat tipus d'empresa
al terme municipal pot obligar l'empresa a
replantejar el seu procs productiu per evitar
conflictes socials o a buscar nous emplaaments menys conflictius.
e) La concessi d'ajudes oficials a la producci dels bns que fabrica l'empresa permet
reduir els costos de producci i augmentar els
beneficis.
f) La firma de tractats de cooperaci econmica amb pasos de lOrient Mitj obre nous mercats i noves possibilitats d'expansi per a les
empreses implicades.
195
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 196
SOLUCIONARI
30. En una societat annima i en una societat limi-
32. Una bona font d'informaci pel que fa a la nor-
tada es necessita un mnim d'un soci, la responsabilitat est limitada al capital aportat, contribueixen al fisc segons l'impost de societats i es
constitueixen mitjanant escriptura pblica, estatuts i inscripci en el Registre Mercantil.
mativa sobre edificaci s la pgina web:

http://www.codigotecnico.org/index?id=29.
Shi descriu el Codi tcnic de l'edificaci (CTE),
que s el marc normatiu que estableix les exigncies que han de complir els edificis en relaci
amb els requisits bsics de seguretat i habitabilitat establerts a la Llei d'ordenaci de l'edificaci (LOE).
Les diferncies estan en el capital mnim aportat: en la societat annima s de 60 101,21 euros, subscrit i desemborsat almenys en una quarta part del valor nominal de cada una de les seves
accions, s a dir, en un 25 %; mentre que en la
societat limitada s de 3 005,06 euros i ha d'estar totalment desemborsat.
El 1977, el Govern va aprovar un marc unificat per

a la normativa de l'edificaci compost per:
Normes bsiques de l'edificaci (NBE), d'obligat compliment, donant rang de NBE a les
llavors vigents normes bsiques MV.
Per fundar una empresa amb pocs socis s

millor la societat limitada.
Normes tecnolgiques de l'edificaci (NTE),

sense carcter obligatori, aprovades la mateixa dcada, que servien com a desenvolupament operatiu de les NBE.
31. a) Una vaga de transport impossibilita la recepci de matries primeres i la distribuci de productes elaborats i perjudica molt seriosament
els interessos de les empreses.
Solucions homologades de l'edificaci (SHE),

el desenvolupament de les quals no ha tingut
lloc, que haguessin complementat en el camp
de les solucions constructives convencionals o
tradicionals els Documents didonetat tcnica (DIT), avaluacions tcniques favorables per
a les solucions innovadores atorgades per l'Institut Eduardo Torroja.
b) L'aparici de nous productes en la competncia que cobreixen amb avantatge el mateix

segment de mercat obliga les empreses a investigar nous productes i a reduir costos per
competir en millors condicions.
c) La detecci d'un defecte de fabricaci en una
srie determinada de productes obliga a detenir la producci i a solucionar el defecte, i
fins i tot pot obligar l'empresa a retirar el producte del mercat amb la consegent fallida
econmica i prdua d'imatge i de competitivitat.
http://www.codigotecnico.org/index. php?
aneu=33
33. La resposta dependr de la comunitat autnoma

i del teixit industrial i artesanal que hi existeixi.
34. La resposta dependr de l'empresa seleccionada.
Avaluaci
196
10
11
12
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
18
16:13
Pgina 197
Disseny, qualitat
i normalitzaci
1. La resposta dependr de les empreses enumerades pels alumnes.

En tot cas, seria bo que a la llista apareguessin empreses del sector primari, secundari i terciari.
h) Teulada d'una casa: teules de cermica o pissarra, per la seva resistncia als agents atmosfrics i la seva escassa permeabilitat trmica.
4. Els dissenys atractius reclamen l'atenci de l'usuari perqu aquest s'acosti i comprovi les caracterstiques tcniques de l'objecte.
2. Plata, coure, alumini, acer, wolframi.

El ms adequat s el coure per la seva elevada
conductivitat elctrica (el segon, desprs de la
plata) i el seu preu relativament baix.
3. a) Corretja de transmissi: cautx, per la seva
5. La frase s falsa.
L'aparena esttica d'un objecte no garanteix la
seva qualitat. Contrriament, de vegades, es disfressen algunes deficincies tcniques amb un
aspecte atractiu.
elasticitat i elevada resistncia a la tracci.

b) Engranatge: acer per a engranatges, per la
seva duresa, tenacitat i resistncia a la tracci.
c) Coixinet de fricci: segons els esforos que
han de suportar, pot emprar-se plstic, bronze o acer recobert de material antifricci. Es
busca materials de baix coeficient de fricci per reduir les prdues d'energia causades per aquest fenomen.
d) Eina de tall: carbur de wolframi o aliatges de
wolframi amb altres metalls, com el titani o el
tntal, per la seva extraordinria duresa i resistncia a les altes temperatures.
e) Revestiment intern d'un forn: ma refractari, per la seva resistncia a la calor i el seu baix
coeficient de dilataci.
6. La resposta dependr dels objectes seleccionats pels alumnes.
7. Les galgues de gruixos estan constitudes per

una srie de lmines primes d'acer flexible que
tenen gravada la seva dimensi. Generalment,
formen un grup de diferents mides, fixades totes per un extrem i desplegables en forma de
ventall. S'utilitzen per verificar amb rapidesa la
dimensi de petits jocs, cavitats o ranures.
8. Haur daplicar un control per mostreig, seleccionant algunes piques i efectuant-hi els assajos de resistncia. Les peces analitzades quedaran inservibles perqu es tracta d'assajos
destructius.
f) Campana: bronze, per la seva capacitat de

ressonncia davant fenmens vibratoris.
g) Fuselatge d'un avi: alumini, titani i els seus
aliatges, per la seva baixa densitat i la seva
elevada resistncia mecnica.
9. El control a peu de mquina facilita la detecci

de defectes de fabricaci i la identificaci de la
mquina que els ha produt. D'aquesta manera, les restants mquines poden seguir produint
mentre se soluciona el defecte detectat.
UNITAT 18 I Disseny, qualitat i normalitzaci
197
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 198
SOLUCIONARI
10. Shauria defectuar un control al 100 % de les
sabates produdes, ja que es tracta d'una anlisi visual que no destrueix les peces analitzades.
Amb aix es garanteix que tota la producci compleix les condicions establertes.
11. Sn dues versions de la mateixa norma ISO, la

9000. En el primer cas, es tracta de la versi de
l'any 1994, i en el segon, de la de l'any 2000,
que substitueix l'anterior.
La srie ISO 9000:2000 va ser creada desprs
d'extenses consultes amb els clients. s ms
senzilla i flexible, perqu les organitzacions assumeixin i aprofitin els principis del PlanejarFer-Revisar-Actuar (Pla-Do-Check-Act) i l'administraci de processos.
L'objectiu d'aquesta segona revisi era que les
normes poguessin aplicar-se a tot tipus i mida
d'organitzacions.
El canvi ms significatiu es troba en l'ISO 9001,
que s'allunya de la forma basada en els procediments administratius (com controlar les seves
activitats) per acostar-se a una forma basada
en els processos (ms respecte al que es produeix).
Aquest canvi permet a les organitzacions enllaar els seus objectius ms directament amb
l'efectivitat dels negocis. La norma renovada
s'enfoca no solament a les clusules habituals
de la srie de l'ISO 9000, sin que les amplia per
veure l'organitzaci com una srie de processos
que interactuen entre elles. Els mateixos processos que elaboren els serveis i productes que
els clients adquireixen.
L'ISO 9001:2000 inclou les seccions principals
segents.
Sistema administratiu de qualitat. Una organitzaci necessita assegurar-se que t establerts els processos, com interactuen entre ells,
quins recursos es requereixen per proporcionar el producte i/o servei i com mesurar i millorar els processos. Una vegada que s'estableix tot aix, s'instaura un sistema per al control
de la documentaci, juntament amb el Manual
de qualitat i els controls per conservar els registres.
198
Responsabilitat de l'administraci. L'administraci al ms alt nivell de l'organitzaci (l'alta direcci) haur de conixer a fons aquesta important secci de la norma. s la seva responsabilitat
implantar programes, objectius i revisar els sistemes, aix com comunicar l'efectivitat dels sistemes dins de l'organitzaci.
Administraci de recursos. S'ha donat un mfasi ms gran als recursos que necessita una organitzaci per assegurar-se que el client rebi el
que s'ha acordat. No solament cobreix recursos
humans, sin tamb recursos fsics, per exemple locals per a l'equip i qualsevol servei de suport que es requereixi.
Realitzaci del producte. Aquesta secci cobreix els processos que es necessiten per proporcionar el producte/servei. Aquests processos cobreixen diverses activitats, com ara: complir
amb els requisits i les instruccions del client, el
disseny i desenvolupament dels productes, la
compra de materials i serveis i el lliurament dels
productes i serveis.
Anlisi de mesura i millora. Resulta vital per a
l'administraci dels sistemes dur a terme la mesura dels productes, la satisfacci del client, els
sistemes administratius i garantir la millora contnua dels sistemes.
En comparaci de la norma anterior, la norma
revisada compleix aquestes caracterstiques:
S'aplica a totes les categories de productes,
sectors i organitzacions.
Redueix la quantitat de documentaci requerida.
Connecta els sistemes administratius als processos organitzacionals.
s un moviment natural cap a un millor rendiment organitzacional.
T ms orientaci cap a millores contnues i
la satisfacci del client.
s compatible amb altres sistemes administratius com ara l'ISO 14001.
s capa d'anar ms enll de l'ISO 9001:2000
en lnia amb l'ISO 9004:2000 (parell consistent) per millorar encara ms el rendiment
de l'organitzaci.
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 199
12. Explotaci agrcola: maquinria agrcola sembradores, recollectores, classificadores de productes, envasadores, molins, eines i estris manuals aixada, pala, pic, rasclet, tisores de
podar, fertilitzants, insecticides, pesticides, hivernacles, sistemes de regatge per gota a gota,
per aspersi.
Empresa de fabricaci de rodolaments: maquinria industrial torns, fresadores, rectificadores, trepants, mquines de serrar, cintes
transportadores, grues, vehicles auxiliars, magatzems, etc.
Agncia de viatges: ordinador, telfon, fax, mquina d'escriure, calculadora, cmera fotogrfica, vdeo, projector de diapositives, projector cinematogrfic, vehicles, establiments hotelers,
lnies regulars de transport terrestre, martim
o aeri, etc.
En tots els casos, ls racional dels diferents recursos tecnolgics millora la productivitat i incrementa els beneficis empresarials.
13. a) Acer rpid: eines.

b) Llaut: casquets per a circuits elctrics.
c) Cermica refractria: revestiment de forns i
dispositius sotmesos a intens calor.
d) Poliestir: allant elctric, pellcula allant per
embolcalls, objectes d'escriptori.
e) Nil: teixits, cordes, cables, coixinets, engranatges, rodes dentades i corretges de transmissi.
14. Control per mesures: concentraci d'una dissoluci, composici d'un aliatge, dimensions,
pes, densitat, etc.
Control per atributs: acabat superficial, nivell
d'omplenament, textura, color, forma, etc.
15. Se suggereixen dos exemples.

Control al 100 %: hermeticitat dels envasos
al buit en una empresa de productes alimentaris.
L'assaig de control consisteix a verificar, un per

un, cada un dels envasos i assegurar-se de la
seva hermeticitat (assaig no destructiu).
Control per mostreig: resistncia a la tracci de
les cordes fabricades per una empresa d'instruments musicals.
L'assaig de control consisteix a sotmetre algunes
cordes triades a l'atzar a una prova de tracci fins
que es trenquen, amb la finalitat de delimitar-ne
el lmit de resistncia (assaig destructiu).
16. L'especificaci de la composici i les caracterstiques tcniques dels acers facilita la feina al
fabricant, que noms les ha de complir al peu
de la lletra. D'altra banda, els usuaris poden conixer per endavant les prestacions de l'acer que
volen utilitzar.
17. En molts pasos, sobretot en els no desenvolupats o en vies de desenvolupament, els productes industrials no estan normalitzats, encara que
no per aix sn necessriament de pitjor qualitat. L'exigncia de normalitzaci pot impedir l'entrada d'aquests productes en altres pasos i limitar aix el seu mercat potencial.
18. Norma: document normatiu que emet un organisme internacional de normalitzaci o un altre organisme internacional relacionat amb la
matria, reconegut pel Govern mexic en els
termes del dret internacional. Regla que sha
de seguir o a qu shan dajustar les conductes, feines, activitats, etc.
Subministrador: persona fsica o jurdica que
subministra un b o servei.
Auditoria: auditoria de qualitat, segons Juran,
s una revisi independent del comportament
de la qualitat, la qual forma part fonamental del
sistema de controls de qualitat per part de l'alta direcci i subministra la tradicional garantia
que els productes estan d'acord amb les especificacions i les operacions amb els procediments. s convenient ampliar-les per donar resposta a preguntes com ara: Les poltiques i
els objectius de qualitat estan adequats a la
missi de l'organitzaci? La nostra qualitat proUNITAT 18 I Disseny, qualitat i normalitzaci
199
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 200
SOLUCIONARI
porciona satisfacci als clients externs? La
nostra qualitat s competitiva d'acord amb
els canviants objectius del mercat? Es progressa en la reducci dels costos de no qualitat? s adequada la collaboraci dels departaments per garantir l'ptim comportament
de l'organitzaci? Estem complint amb les
responsabilitats socials de la nostra organitzaci?
Certificaci: procediment pel qual s'assegura que un producte, procs, sistema o
servei s'ajusta a les normes o recomanacions d'organismes dedicats a la normalitzaci, nacionals o internacionals.
Consulta: parer o dictamen que, per escrit
o de paraula, es demana o es dna respecte dalguna cosa (segons diccionari de la
RAE).
Registre de qualitat: sn els documents
que sorgeixen de l'aplicaci prctica del Manual de la qualitat, de procediments o d'instruccions de treball. Sn la font de qu es
disposa per assegurar que un determinat
treball s'ha dut a terme correctament.
Pla de qualitat: document que descriu els
elements del sistema de gesti de la qualitat i els recursos que sn aplicables a un
cas especfic.
19.
NORMA UNE 1 03282 (ISO 128)

Denominaci
Lnia plena
gruixuda
Lnia
fina
S'empra, principalment, per a lnies de cota, auxiliars de cota i lnies per a indicacions escrites.
Lnia de traos S'empra per representar contorns i

arestes ocultes de les peces.
fina
Lnia
de
traos i punts
fina
Lnia a m
alada
200
surar dimensions d'objectes petits, cont des

de centmetres fins a fraccions de millmetres.
Per tant, s'utilitza en els procediments de control de mesures per assegurar-se que les dimensions dels objectes compleixen les especificacions.
21. a) El Centre per al Desenvolupament Tecnolgic Industrial (CDTI) s una entitat pblica
empresarial, que depn del Ministeri de Cincia i Innovaci, que promou la innovaci i el
desenvolupament tecnolgic de les empreses espanyoles. El seu objectiu s contribuir
a la millora del nivell tecnolgic de les empreses espanyoles mitjanant el desenvolupament de les activitats segents.
Avaluaci tcnica i econmica i finanament de projectes de RD desenvolupats
per empreses.
Gesti i promoci de la participaci espanyola en programes internacionals de cooperaci tecnolgica.
Promoci de la transferncia internacional
de tecnologia empresarial i dels serveis de
suport a la innovaci tecnolgica.
s
S'utilitza per representar les arestes vives visibles i els contorns dels
objectes.
plena
20. El calibre o peu de rei s un instrument per me-
S'utilitza per representar els eixos

de simetria.
Serveix per representar el ratllat de
les superfcies de tall i per a les lnies de ruptura.
Suport a la creaci i consolidaci d'empreses de base tecnolgica.

b) El CDTI concedeix a l'empresa ajudes financeres prpies i facilita l'accs a la de tercers
(finanament bancari de la Lnia per al Finanament de la Innovaci Tecnolgica i Subvencions del Programa Marc de RD de la UE)
per a la realitzaci de projectes de recerca i
desenvolupament nacionals o internacionals.
Aix mateix, dna suport a l'empresa per explotar internacionalment tecnologies desenvolupades per aquesta, per a la qual cosa ofereix ajudes a la promoci tecnolgica i
projectes d'innovaci i transferncia de tec-
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 201
nologia, la seva xarxa exterior i els projectes

de cooperaci multilaterals (Eureka i Iberoeka) i bilaterals amb el Canad, la Xina, Corea
del Sud i lndia.
Addicionalment, el CDTI ha estat habilitat com
a rgan competent per emetre informes motivats vinculants dels projectes que financi en
qualsevol de les seves lnies (Reial Decret
2/2007). Aquests documents proporcionaran
a les empreses espanyoles que tinguin un projecte aprovat i finanat pel CDTI una seguretat jurdica ms gran en obtenir desgravacions
fiscals per les despeses incorregudes en les
activitats de RD d'aquests projectes.
Finalment, el CDTI gestiona i dna suport a
la consecuci, per part d'empreses espanyoles, de contractes industrials d'alt contingut
tecnolgic generats per diferents organitzacions nacionals i europees, com l'Agncia Europea de l'Espai (ESA), el Laboratori Europeu
per a la Fsica de Partcules (CERN), el Sincrotr Europeu (ESRF), Hispasat i Eumetsat.
c) Serveis de:
Assessorament personalitzat: assessorament sobre els instruments de finanament
que ms s'ajusten a les seves necessitats
i projectes, sempre en relaci amb activitats de RDI.
Difusi selectiva: llistes de distribuci d'informaci especfica sobre determinats temes del seu inters.
Xarxa exterior: delegats del CDTI en altres
pasos que donen suport a les empreses
espanyoles per promoure la cooperaci
tecnolgica internacional.
Gesti de projectes online: aplicaci per
presentar al CDTI una sollicitud de finanament per un projecte de RDI.
Mapa d'ajudes a la RDI: recerca de
les ajudes pbliques ms idnies per al desenvolupament de la seva activitat empresarial de RDI.
Informes motivats: emissi d'informes motivats per a projectes finanats pel CDTI.
d) Revista CDTI: revista d'innovaci tecnolgica publicada peridicament pel CDTI.

Quaderns CDTI: collecci de publicacions
que recullen estudis especfics sobre temes d'inters relacionats amb la innovaci
i la tecnologia.
Documents de treball CDTI: collecci
d'estudis en l'mbit de l'anlisi econmica
de la innovaci.
Memries: resums anuals de les activitats del CDTI disponibles en castell, angls
i francs.
Informes i publicacions: relaci d'informes
i publicacions del CDTI d'inters per al camp
de la innovaci i la tecnologia.
e) Resposta oberta.
22. La propietat intellectual s el conjunt de drets

que corresponen als autors i a altres titulars (artistes, productors, organismes de radiodifusi...)
respecte de les obres i prestacions fruit de la
seva creaci.
Al Ministeri de Cultura li correspon proposar les
mesures, normatives o no, per aconseguir l'adequada protecci de la propietat intellectual.
Ms informaci a:
http://www.oepm.es
http://www.mcu.es/propiedadInt/CE/InformacionGeneral/InformacionGeneral.html
23. a) Resposta oberta.

b) L'objectiu de lOficina de l'Espai Europeu
de Recerca (EER) s acostar els membres
de la xarxa a les institucions europees, aix
com als programes comunitaris. Amb aix
persegueix fomentar i facilitar la seva participaci amb xit en programes finanats per
la Uni Europea, en general, i en el Programa Marco, en particular. Per a aix, l'Oficina
compta amb dos seus, una a Madrid i una
altra a Brusselles.
c) Resposta oberta.
201
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 202
SOLUCIONARI
24. a) L'enlla s:
http://www.mec.es/ciencia/jsp/plantilla.jsp?
area=biblioteca&aneu=52
b) Els programes nacionals que es posen en marxa sn 13.
1. Formaci de recursos humans.
2. Mobilitat de recursos humans.
3. Contractaci i incorporaci de recursos humans.
4. Projectes de recerca fonamental no orientada.
titiu en molts mercats, es constitueix (1988) la

Fundaci Europea per a la Gesti de la Qualitat (EFQM), amb la finalitat de reforar la posici de les empreses europees en el mercat mundial, impulsant-hi la qualitat com a factor
estratgic clau per aconseguir un avantatge
competitiu global.
b) Els nou criteris sn els segents.
1. Lideratge
Com es gestiona la qualitat total per portar
l'empresa cap a la millora contnua.
2. Estratgia i planificaci
5. Projectes de recerca aplicada.

6. Projectes de desenvolupament experimental.
7. Projectes d'innovaci.
8. Enfortiment institucional.
9. Infraestructures cientfiques i tecnolgiques.
10. Transferncia de tecnologia, valoritzaci
i promoci d'empreses de base tecnolgica.
11. Xarxes.
12. Cooperaci pblic i privada.
13. Internacionalitzaci de la RD.
c) Resposta oberta segons el programa triat.
Com es reflecteix la qualitat total en l'estratgia i els objectius de la companyia.

3. Gesti del personal
Com s'allibera tot el potencial dels empleats en l'organitzaci.
4. Recursos
Com es gestionen eficament els recursos de la companyia en suport de l'estratgia.
5. Sistema de qualitat i processos
Com s'adeqen els processos per garantir la millora permanent de l'empresa.
6. Satisfacci del client
25. a) En aquest nou escenari, veiem que les

eines que es consideraven vlides per convertir les nostres empreses en organitzacions
eficients comencen a perdre eficcia. Cal, per
tant, innovar, innovar i contnuament innovar.
b) En primer lloc, s'ha de canviar la manera de
pensar i actuar, si no, seguirem fent el mateix.
Qualsevol persona de l'empresa pot aportar
idees brillants i enfocaments diferents, desprs s necessari involucrar l'equip hum.
c) Sobretot ms productivitat i xit en el mercat.
d) Resposta oberta.
26. a) A la dcada dels vuitanta, i davant el fet que la

qualitat es converts en l'aspecte ms compe-
Com perceben els clients externs de

l'empresa els seus productes i serveis.
7. Satisfacci del personal
Com percep el personal l'organitzaci a
qu pertany.
8. Impacte de la societat
Com percep la comunitat el paper de
l'organitzaci dins d'aquesta.
9. Resultats del negoci
c) El Premi Europeu de la Qualitat data de l'any
1992. Es crea per reconixer els xits d'una
empresa en matria de qualitat, basant-se en
els nou criteris esmentats en l'apartat anterior.
27. La norma UNE 17 701 estableix els parmetres

normalitzats dels diferents tipus de rosques trian-
202
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 203
gulars, com ara dimetre nominal, pas, dimetre del nucli, altura del filet, radi del fons i secci.
Totes les rosques fabricades a Espanya shan
dajustar a aquesta norma.
29. Dades relatives als sectors de la producci a Espanya.

VALOR AFEGIT BRUT (MILIONS D'EUROS)
Sector primari
primari
Sector
secundari
Sector terciari
terciari
9 238
(4,25 %)
70 540
(32,48 %)
137 419
(63,27 %)
28. Se suggereixen alguns exemples: Danone en

comptes de iogurt, rmel en comptes de pasta per a les pestanyes, uralita en comptes de
fibrociment, frmica o railite en comptes de
revestiment plstic, schweppes en comptes
de aigua tnica, Cola-cao en comptes de cacau soluble, etc.
Les dades relatives a Catalunya cal esbrinar-les

a la pgina web de lInstitut dEstadstica de Catalunya: www.idescat.com.
Avaluaci
10
11
12
203
TECNO cat 15, 16, 17, 18.qxd
28/11/08
16:13
Pgina 204

Guia de Tecnología Industrial 1 Batchillerato

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia de Tecnología Industrial 1 Batchillerato

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LG_Tecno_Ind_I_1-10 CAT.

Projecte i edici: grup edeb

general: Antoni Garrido Gonzlez

Equip dedici dedeb:

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o

s propietat de grup edeb

Unitat 1. Energia: conceptes fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 2. Fonts denergia no renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 3. Fonts denergia renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 4. Consum i estalvi energtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 5. Estructura dels materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 6. Materials metllics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 7. Materials de construcci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 8. Altres materials ds tcnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Unitat 9. Mquines: fonaments i elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

ESTRUCTURA DEL LLIBRE DE LALUMNE

Els continguts es distribueixen en divuit unitats, agrupades en cinc

ESTRUCTURA DE LES UNITATS

Desenvolupament dels continguts

ESTRUCTURA DE LES UNITATS

TECNO cat 1-3.qxd

Mantenir units els

Regir el moviment dels

2. a) 1,7 kWh 6 120 000 J

s bombardejat amb neutrons. S'inicia aix una

5. Sen poden donar molts exemples. Alguns d'aquests serien:

P 28 kg 9,8 m/s2 274,4 N

4. L energia nuclear de fissi t el seu origen en

UNITAT 1 I Energia: conceptes fonamentals

TECNO cat 1-3.qxd

Aquest s el rendiment mitj per a un motor

8. En primer lloc, passem a joules i desprs, a quilocalories.

P 275 kg 9,8 m/s2 2 695 N

TECNO cat 1-3.qxd

P 350 kg 9,8 m/s2 3 430 N

El rendiment s molt baix. Ha de tenir prdues per

10. Model de resposta:

Per tant, expressat de manera ms precisa, la

TECNO cat 1-3.qxd

W 2,25 105 kg 9,8 m/s2 5 m

Com que l'energia cintica es transforma en energia potencial:

18. 2 tec en quilocalories:

19. La constant elstica, tamb coneguda sota

Eliminant la massa m en tots dos membres i allant l'altura h, s'obt.

103 J 1,4 107 kcal

20. Font d'energia s tot sistema natural o artificial,

TECNO cat 1-3.qxd

Els principis de la Termodinmica expliquen

Classe B. Nivell alt

Eficincia mitjana (ms

La massa de 90 kg a la Terra s la mateixa a

24. Les caracterstiques o condicions bsiques de

25. Lefecte Joule s un fenomen pel qual en un

TECNO cat 1-3.qxd

s un cas de la cinemtica amb moviment uniformement variat, on l'acceleraci s constant

29. Lenergia interna d'un sistema s la suma de

26. Un convertidor termoelctric s un dispositiu que

L'energia interna depn del tipus de substncia

TECNO cat 1-3.qxd

Termlisi: reacci qumica

Electrlisi: descomposici mitjanant un corrent

Est determinada per la Llei

Est determinada per la Llei

Nombre de neutrons A Z 239 94 145