4.

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Objectius a assolir:
1 Identificar els factors que van afavorir la Revolució Industrial a finals del s XVIII.
2 Conèixer els elements bàsics de la revolució agrària.
3 Comprendre els motius del creixement de la població anglesa al segle XIX.
4 Identificar els invents que van originar la revolució dels transports del segle XIX i quines conseqüències va
tenir aquesta revolució.
5 Sintetitzar les condicions de vida i de treball dels obrers europeus.
6 Explicar els efectes de la industrialització en la població i en les ciutats.
7 Diferenciar les principals ideologies del moviment obrer.
 
▪ Entre 1780 i 1850 es va produir a Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units, una
transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.
▪ Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar a
grans fàbriques.
▪ La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues
noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
▪ A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzats va conèixer un nou període
d’expansió, la Segona Revolució Industrial.
 
1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola
▪ Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat
revolució demogràfica.
▪ Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el
progrés de la higiene i la medicina.
▪ Com a conseqüència disminueix la mortalitat i incrementa lleugerament la natalitat.
▪ L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels
preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció.
▪ Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i
comunal de propietat de la terra que es va convertir en una propietat privada.
▪ Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la
seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk).
▪ Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.

2. L’era del maquinisme [màquines, vapor i fàbriques]

▪ Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica.
▪ Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals.
▪ Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades per la força humana i,
posteriorment, per energia hidràulica.
▪ Però la font d’energia que revoluciona la producció i el transport va ser el vapor.
▪ La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril
(fàbriques) de producció.
▪ A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó.
▪ Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres
va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.
▪ Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil.
Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.
▪ La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.
▪ L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby
(1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica.
▪ Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

3. La revolució dels transports

▪ Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes
que es movien sobre rails.
▪ Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes
que impedien el descarrilament del ferrocarril.
▪ El fenomen realment innovador va ser la locomotora de Stephenson, que accionava el
ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.
▪ Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor,
construïts amb ferro, van substituir els de vela.
▪ La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa per a la
venda a mercats cada vegada més amplis.
▪ Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població
i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
▪ La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del  comerç interior.
▪ El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.
 
4. El liberalisme i el capitalisme
▪ Adam Smith va establir els principis del liberalisme:
▪ L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.
▪ Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta
l’oferta a la demanda.
▪ L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure
desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).
 
5. La Segona Revolució Industrial [noves formes d’energia, noves industries, nous sistemes de
producció, la banca moderna…]
▪ En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
▪ La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques.
L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.
▪ El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.
▪ A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous
metalls.
▪ A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie
com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir
costos.
▪ El nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena.
▪ Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser
una de les primeres a implantar-lo.
▪ Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van
estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.
▪ La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners
en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.
▪ Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar.
Llavors van sorgir les societats anònimes.
▪ Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts
(accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.
 
6. Els efectes de la industrialització en la població i les ciutats
▪ La Revolució Industrial també va ser un procés de canvi social. Al llarg del segle XIX es va
accelerar el creixement de la població. El 1900 a Europa hi vivien més de 400 milions
d’habitants.
▪ Les causes d’aquest creixement demogràfic van ser dues: un descens brusc de la mortalitat
i un increment de la fecunditat.
▪ La mecanització de les tasques agrícoles i la concentració de la producció industrial a les
ciutats van afavorir l’emigració del camp a la ciutat. Moltes ciutats van prosperar al
voltant de fàbriques.
▪ Entre el 1800 i el 1924, 60 milions d’europeus van emigrar a altres continents. Aquestes
migracions transoceàniques es van produir per onades: fins al 1870 els que van emigrar
més van ser els britànics, sobretot els irlandesos i els escandinaus; posteriorment, els van
succeir els centreeuropues; a finals de segle, els grups que van emigrar més van ser els
italians, els espanyols, els grecs i els turcs. La majoria dels emigrants europeus es van
dirigir a Amèrica
 
7. L’aparició d’una societat de classes
▪ La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i
els negocis.
▪ Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.
▪ També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i
comerciants.
▪ Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.
▪ Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà
d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.
▪ Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.
▪ En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada
laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.
 
8. El Moviment Obrer
▪ La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven
responsable dels salaris baixos i de l’atur.
▪ La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments
industrials (luddisme).
▪ Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part
d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.
▪ Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els
primers sindicats.
▪ A mitjans segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van
defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme.
▪ La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva desaparició de les classes socials i de
 l’Estat, per així assolir l’ideal de societat comunista, és a dir, sense classes.
▪ A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers
socialistes.
▪ L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:
▪ L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
▪ La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
▪ El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
▪ Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova
societat col·lectivista i igualitària.
▪ Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el
món per lluitar contra el capitalisme.
▪ A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de
Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.
▪ El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.