Jaume I Llibre dels feits  

Capítol 237.    
Ab tant anem-nos gitar, e no volguem descobrir les paraules a null hom qui fos ab nós; e, ja fos en temps de
gener que fa gran fred, contornam-nos la nuit més de cent vegades al llit de la una part en l’altra, é suàvem tan
bé com si fóssem en un bany: e quan haguem molt pensat, adormin-nos per lassedat de vetllar que havíem fet.
E, quan avecentre mija nuit e alba, nos despertam, e tornam a nostre pensament: e pensam nós que havíem a
fer ab mala gent, car al món no ha tan sobrer poble com són cavallers: e, quan nós ne fóssem partits no haurien
vergonya d’emblar-se  de nuit o de dia: e que n’anassen a Borriana on no ha sinó set llegües e que ells se
n’eixessim per la terra que havíem nós ja conquesta, pocs o molts quants anar-se’n volguessin, car fer hoporien
menys de reguard.

Comentari: 

Aquest fragment parla sobre sobre els cavallers i la seva manera de ser. Contrasta el comportament de dia i de
nit sobre aquests. Esmenta que també passen “males nits”. També podem saber que no perden l’honor quan es
tracta de fugir. Amb això deduïm que els cavallers també són persones que senten pors i tenen sentiments.
L’autor amb  això destapa una vida que la gent d’abans no coneixia i tenien els cavallers com a persones fortes
sense dret de enfonsar-se. 

LLIBRE: Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La Forja dels països Catalans segles XIII- XV.

 FRAGMENT  CRÒNICA JAUME I O LLIBRE DELS FETS

E puis en Guillem de Montpestller estant ella viva pres una altra dona que era de Castella, de que no ens
membra el nom del pare d’aquella dona; mas ella havia nom dona Agnès, de la qual hagué aquests fills per nom
en Guillem de Montpestller qui tenc Peiolla tro a hora de la sua mort, e l’altre En Bergunyó e En Bernat Guillem
que nós heretam, e donam muller, per nom Na Juliana, que era de llinatge de la mare per nom d’Entença, filla
d’En Ponç d’Hug, frare del compte d’Empúries, qui havia nom Hug: e un altre frare que nodria nostre pare, qui
havia nom Tortoseta. E aquest Guillem de Montpestller, qui era major fill d’En Guillem de Montpestller, punyà
com fos senyor de Montpestller, per ço car ell era hom. E aquest pleit venc denant l’apostoli, si que nostra mare
la reina dona Maria anà a la cort de Roma per mantenir son dret e que nós, que érem son hereu, fóssem senyor
de Montpestller. E tengren tant son pleit denant l’apostoli que els donà per sentència (si que n’hi hac decretal
escrita de la sentència de l’apostoli) que jutjava aquell qui eren fills d’En Guillem de Montpestller e de Na Agnès,
que no eren de lleial conjugi, car eren feits en aulteri, havent altra muller: e jutjà que Montpestller fos de la reina
dona Maria e de nós qui érem son fill.

Jaume I, Crònica o Llibre dels Fets (Edicions 62 i La Caixa)pàgina 43

COMENTARI D’UN FRAGMENT DE LA CRÒNICA DE JAUME I O LLIBRE DELS FETS

La crònica de Jaume I o Llibre dels fets, és la primera de les quatre grans cròniques i narra de forma
autobiogràfica i cronològicament la vida i les gestes més importants d’aquest rei. Jaume I el conqueridor va ser
rei de la Corona d’Aragó des de molt petit i, suposadament, durant 58 anys. També tenia els títols de comte de
Barcelona, rei d’Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte d’Urgell i senyor de Montpeller.

El fragment que he triat parla de la família de Guillem de Montpestller i els problemes que van tenir. Diu que
Guillem de Montpestller vivia amb Agnès, de Castella. Amb ella va tenir-hi tres fills, Guillem, Bergunyó i Bernat
Guillem, hereu i casat amb Juliana, filla d’Entença i Ponç d’Hug. El fill gran, amb el mateix nom que el pare, es va
esforçar per ser senyor de Montpestller, però quan el seu pare va haver d’anar a la cort de Roma per reclamar el
dret del seu fill, es va saber que l’apostoli deia que els seus fills no eren d’Agnès, sinó de la reina dona Maria i
que, per tant, eren fets en adulteri.

Penso que Jaume I amb aquest llibre volia deixar escrita la seva vida, i que per això va escriure’l. Com la resta
de les cròniques, aquesta també té una intenció didàctica i moralitzadora, i gràcies a elles s’ha deixat constància
de molts fets que van passar en l’època medieval.
JAUME I, CRÒNICA O LLIBRE DELS FEITS.

E nós haguem per muller la reina dona Loinor per consell de nostres hòmens, que ens consellaven que pus
nostre pare no havia pus fill sinó nós, que prenguéssim muller estant jove, per ço car ells havien gran resguard
de nostra vida per raó de malauties o de metzines que ens donassen. E que, en totes guises volien que hereu
romangués de nós, per tal que el regne no eixís de la natura, per ço quan lo comte de don Sanxo, fill del comte
de Barcilona, e don Ferrando qui era nosre oncle e fo fill del rei don Anfós, entenien cascú d’ells que fossen reis,
que ja hi havia punyat en nostra ninea, quan nós érem en Montsó. E per aquella temor consellaren-nos que nos
que prenguessem per muller la  filla del rei N’Anfós de Castella. E aço consellà N’Eixemen Cornell e En Guillem
de Cervera, qui eren majors consellers nostres, e En Guillem de Montcada qui morí a Mallorques, e d’altres qui a
nós no membren. E prenguem-la per muller a Agreda.

Jaume I, la Crònica o llibre dels feits (edicions 62) pàgina 5, capítol 18

COMENTARI

Aquest és un fragment de la primera crònica, també anomenat llibre dels fets. És fet per Jaume I, que va morir
tan punt després d’acabar aquesta crònica, al  1276. En aquest fragment es parla de l’ assessorament que la
reina Loinor donava als seus homes, i que aconsellava que tenien que buscar una esposa jove  per que així
tenien cura dels seus marits quan estaven malats. Volien que l’hereu seguis sent seu per que així no deixarien el
regne. El Comte Sancho, fill del comte de Barcelona i Don Fernando, fill del rei don Anfós ja eren els Reis quan
estaven a Montsó. Defensaven com a dona la filla del Rei N’Anfós de Castella. N’Eixemen Cornell i En Guillem
de Cervera eren els seus millor consellers i també en Guillem de Montcada. Al final van triar com a muller a
Agreda. Definitivament, aquest és un fragment que ens explica i ens fa entendre perquè els homes volien a les
dones, i ens dona informació sobre algunes persones que abans no coneixia.

Fragment Jaume I:
 
“I l’altre dia, a l’hora de vespres, enviàrem a dir al rei i a rais Abufamalet, per tal que els cristians sabessin que
València era nostra, i no els fessin cap mal, que poséssim la nostra senyera a la torre que ara és del Temple. I
ells digueren que els plaïa. I nós fórem entre la rambla i el real i la torre. I, quan veiérem la nostra senyera dalt la
torre, descavalcàrem del cavall i ens adreçàrem vers orient i ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra per la
gran mercè que Déu ens havia fet.”

Comentari:

En aquest fragment ens explica Jaume I, quan es va dirigir a Abufamalet, a dir-les que, Balansiya ( nom en àrab,
del que ara es Valencia)  era de ells, i que fessin el favor de no fer mal a la seva gent, al que ells respongueren
bé. i Ens mostra  el sentiment que va sentir en saber que aquella terra ja els pertanyia a ells.