1

El Silenci dels arbres. Eduard Mrquez

El Silenci dels arbres ens explica la tornada del violinista
Andreas Hymer a la seva ciutat, assetjada per la guerra, per fer un
concert. Les trobades amb una antiga amant, la pianista Amela
Jensen; les converses amb lErnest Bolsi, el luthier que fa visites al
museu de msica buit, i el record de la seva mare, la tamb
violinista Sophie Kesner, sn les histries i els personatges que es
van creuant. Com a fil conductor, anem llegint les cartes de
ciutadans annims que expliquen el dia a dia de les seves vides en
aquesta ciutat en estat de setge. Una ciutat de la qual no sabem el
nom ni la data. Lorigen daquesta novella va comenar quan lEduard va llegir un
fragment de LAgulla Daurada de M. Roig. En un dels passatges del llibre sens
explica la histria dun home que fa visites guiades al Museu de lErmitage buit
durant el setge de Lenningrad.
Ens diu lEduard que per escriure una histria calen dues condicions: un context
narratiu poders i histries humanes poderoses. I ja les tenia: el setge, i les visites
guiades a un museu buit. Amb aquesta primera intuci creativa va comenar tot un
procs de documentaci que va durar ms de vuit mesos. Diversos llibres el van
ajudar, entre daltres: Sarajevo humano, Cartes de Sarajevo i, especialment el
Diari de Zlata. Una visita a Sarajevo lany 2001 va ser determinant. Va conixer
persones reals que havien viscut el setge i que li van explicar com van patir i com
sho van fer per sobreviure. Aquestes persones amb noms i cognoms, van inspirar
els personatges de la novella que escriuen les cartes i les experincies que en elles
narren. A la capital balcnica va trobar una guia de supervivncia amb tot
dinformaci prctica de com sho feien els ciutadans per aconseguir productes
bsics o consells per esquivar els franctiradors. Va ser en aquelles nits a Sarajevo,
escrivint notes sense parar, on va trobar el ms important en el procs descriptura
duna novella, el tema: all de qu vols parlar
I del que volia parlar era:
1.- La fora de la imaginaci, encarnada en lErnest Balsi, el luthier que feia de
guia del museu. Aquesta capacitat en moments tan especials per jugar-te fins i tot
la vida per explicar/escoltar una histria.
2.- La intensitat de la memria dAndreas Hymer. Qu som, qu s el que no
sabem, qu s el que ens han explicat i el qu no.
1a Sessi
7 doctubre
2014


2

3.- La visi interior. La figura de Sophie Kesner ens porta a plantejar-nos qu
volem fer amb les nostres vides. I quin s el preu que estem disposats a pagar per
fer all que volem fer.
LEduard tamb ens va explicar com va visitar glaceres, canteres i grutes per viure
de primera m les experincies del
personatge de Sophie Kesner. De la
mateixa manera que durant mesos va
observar minuciosament la feina dun
luthier.
Va ser llavors quan es va adonar que el
context narratiu poders que lhavia
emps a fer la novella, la vida en una
ciutat assetjada, no estava prou
explcita.
Fotografia de Santiago Lyon a lexposici No olvidars. Sarajevo. 10 aos despus
Les persones i les histries que va conixer i escoltar a Sarajevo van desencadenar
la idea dintercalar les cartes. I aix, fan encaixar les peces daquesta novella que
recreant el mite dOrfeu ens explica el descens dels protagonistes a linfern i el
poder salvador de la msica.
LEduard Mrquez t un estil literari molt personal. Ell ho resumeix amb lexpressi
menys s ms. Amb frases curtes, gaireb potiques, i flash-backs constants
mantenint el temps verbal del present, de forma que els fets actuals i els passats es
fonen fins i tot en una mateixa frase o pargraf.
Publicada lany 2003, El Silenci dels arbres va ser finalista del Premi Llibreter 2004.
La bona acollida per part de la crtica i del pblic va continuar amb La decisi de
Brandes (2005) que va guanyar el Premi de la Crtica Catalana 2006 i el Premi
Qwerty 2007.
Nascut el 1960, lEduard es va donar a conixer amb dos reculls de narracions
curtes: Zugzwang (1995) i Leloqncia del franctirador (1998). La seva primera
novella va ser Cinc nits de febrer (2000). Tamb s conegut per la seva mplia
producci de llibres infantils i juvenils.
(Ressenya extreta de Bibarnabloc.cat)