Codi 94

AUTOR Mathias Énard

TÍTOL PARLA’LS DE BATALLES...
DATA 17.01.2023
Programa 2022-2023

La història
Ens trobem al segle XVI a la màgica i fascinant ciutat de
Constantinoble. Allà arribarà l’artista del Renaixement
Michelangelo Buonarroti (més conegut per Miquel Àngel)
amb l’encàrrec per part del soldà Baiazet de dissenyar un
pont sobre el Corn d’Or, un estuari i port natural.

Un projecte especialment complicat que ni el genial Leonardo

Da Vince ha estat capaç de portar a terme. Però a part
d’aquesta construcció, Buonarroti descobrirà Constantinoble i
les seves temptacions exòtiques molt allunyades de la Itàlia
de l’artista i on l’amor i el desig seran part clau de les
vivències de Michelangelo que haurà de lluitar per trobar la
inspiració per el pont encarregat.

Tot i ser un llibre breu, Mathias Énard és capaç d’afegir a la

Dossier PLa 9

narració, conspiracions i lluites de poder en un exemple de

l’efervescència político-militar de la Mediterrània de l’època.
També, com no podia ser d’una altra forma parlant de Miquel
Àngel, tindrem una bona dosi d’art al llarg del llibre.

L’historiador
Mathias Énard (França, 1972) és un escriptor francès que
resideix a Barcelona des fa un parell de dècades. És
especialista de les llengües àrab i persa (va donar classes a
la UAB d’àrab l’any 2010) i això li ha permès també treballar
de traductor. Aquesta fascinació pel món àrab ja es pot veure
a la seva primera novel·la La perfection du tir, publicada l’any
2003 i que narra les experiència d’un franc-tirador en una
guerra civil en un país amb reminiscències del Líban. I, com
no, també es plasmarà a Parla'ls de batalles, de reis i
d'elefants obra en forma de novel·la curta (però intensa).

L’experimentació narrativa també té lloc a l’obra d’Énard com

pot comprovar qualsevol que llegeixi Zone, una obra de cinc-
centes pàgines explicada bàsicament amb una sola i llarga
(molt llarga) frase.

La qualitat de la seva obra ha estat reconeguda amb

diferents premis literaris però el més important, sens dubte,
és el premi Goncourt que va rebre l’any 2015 per la novel·la
Brúixola (que podeu trobar a la vostra Biblioteca Can Mulà
més propera).
Codi 94 Fets reals
A vegades a les novel·les els escenaris són tan importants
com els protagonistes humans. I quan parlem de ciutats
sabem que algunes tenen personalitat literària pròpia. Nova
York, Barcelona, el Berlín d’entre guerres o... Constantinoble
són un bon exemple d’això.

I quan parlem de l’antiga capital de Bizanci, ara coneguda

com Istanbul, tenim uns quants llibres per recomanar. Podem
començar, lògicament, pel gran Orhan Pamuk que amb
novel·les com Una sensación extraña o el seu llibre de
memòries Estambul, ciudad y recuerdos, donen fe de la
potència de la ciutat com a escenari de vides de ficció o
reals.

La història de les dones turques tenen el seu espai en llibres

com La bastada de Estambul de l’escriptora Elif Shafak, un
llibre de caràcter costumista on es tracten temes polèmics a
Turquia com el genocidi armeni.

També la sèrie negra ha tingut espai per la ciutat en llibres

com Muerte en Estambul de l’escriptor grec Petros
Márkaris. En aquest cas, l’autor afegeix el punt de vista dels
grecs que encara viuen a, com diuen ells, Constantinoble.
Dossier PLa 9

Lliçó d’estil
Un dels punts forts de Mathias Énard és, sense cap mena
de dubte, la qualitat de la seva prosa. Ho podem comprovar
en el fragment que us oferim que ens presenta un estil
elegant però a la vegada amè i dinàmic gràcies a l’ús de
frases curtes però que crea atmosferes particulars:

“Ha acabat entrant al pati d’una granja, un gos ha començat

a bordar, era allà. La mestressa (seixanta anys, somrient) es
diu Mathilde. M’he instal·lat. La meva casa (el meu
apartament?) en realitat és la part de darrere de l’edifici
principal, a la planta baixa. Les finestres donen al jardí i a
l’hort. Tinc vista a la dreta a l’església i a l’esquerra a un
camp (no sé què hi creix: alfals? Sempre em sembla que tots
els camps baixos i verds són camps d’alfals), i al davant a
rengleres del que em fa l’efecte que són cols o raves. Un
dormitori, un menjador amb cuina americana, un lavabo i res
més, però ja és molt. La meva impressió, quan la senyora
Mathilde m’ha dit «i això és casa seva», ha estat tèbia.
Content de ser sobre el terreny i al mateix temps una mica
angoixat. He anat corrents al portàtil per comprovar si
funcionava el wifi amb l’excusa del meu article d’Estudis i
Perspectives. Una manera d’enganyar-me, no hi havia res
d’urgent. Sobretot he enviat missatges i he xatejat amb la
Lara. ”

Extret de: El Banquet anual de la Confraria d'Enterramorts (Ed. 62, 2020).

Traducció de Jordi Martín Lloret.