Codi 83

AUTOR A.M. Homes

TÍTOL La filla de l’amant
DATA 16.11.2021
Programa 2021-2022

Autobiografia
El concepte de família ha anat variant al llarg del temps i, ara
mateix conviuen diferents tipologies a la vegada més enllà de
l’aspecte biològic del terme. Per a A.M.Homes, l’autora, la
seva família són els seus pares adoptius amb qui ha crescut
des de ben petita.

Però com pots reaccionar si, trenta anys després, apareixen

els teus pares biològics i et volen conèixer? Poden formar
part de la teva família? O seguiran sent uns desconeguts. O
potser seran un factor desestabilitzador. En aquestes
situacions tots els resultats són possibles i A.M. Homes ens
apropa la seva pròpia experiència. Però ho fa des del seu
punt de vista crític, irònic i punyent. Homes, coneguda autora
coneguda per analitzar sense pietat el mode de vida americà
no dubta en fer servir la mateixa perspectiva per explicar
Dossier PLa 9

aquest punt fosc de la seva vida més íntima. No només això,

també ens fa partícips de la seva pròpia investigació sobre
els seus orígens. Un procés que es va convertir en una
obsessió per respondre a la pregunta bàsica: qui sóc?

La protagonista
La competència en el món literari americà és ferotge a tots
els nivells. Més enllà del best-seller més conegut, tothom vol
escriure la “gran novel·la americana”. Així que és habitual
trobar molts noms que fan de la descripció del mode vida
americà el gènere dels seus llibres. Entre aquests escriptors,
destaquen plomes com la d’A.M. Homes (EUA, 1961).

Coneguda a Espanya a partir de llibres com El fin de Alice

(que tracta el sempre polèmic tema de la pederàstia) o,
sobretot, Música para corazones incendiados, on feia una
crítica àcida a la vida en els suburbis americans (aquestes
urbanitzacions amb regles pròpies que semblen petits
universos), sabem que Homes no defuig cap tema polèmic.
Però les seves obres sempre aconsegueixen compaginar la
controvèrsia amb l’èxit de crítica gràcies a una prosa elegant
però punyent i uns personatges que són un bon reflex de les
característiques més de la societat actual.

Un bon exemple d’aquest esperit rebel de Homes es el seu

llibre Este libro te salvará la vida. Quin altre autor s’arriscaria
amb un títol així?
Codi 83 El tema
Quan revisem l’obra d’A.M. Homes podem identificar
diferents temes com la família, les relacions personals, els
tabús... Però està clar que el gran motor de les seves
històries és l’anàlisi de la societat americana i especialment
d’aquella part de la població que viu en els famosos suburbis,
fora dels grans nuclis de població, a la recerca d’una qualitat
de vida que no es pot trobar, a priori, a les ciutats. En realitat,
ens trobem davant de comunitats relativament tancades que
elaboren les seves pròpies dinàmiques i que, en molts casos,
impliquen una socialització forçada i artificial. Fins a cert
punt, exemplifica les aspiracions de molts americans a l’hora
de millorar socialment.

La importància dels suburbis com a expressió típicament

americana (“the american way of life”) ha fet que aquest
espai hagi estat el punt focal de l’obra de molts autors. El
més important seria segurament John Cheever qui,
especialment en els seus relats, va fer una aproximació molt
visceral (molt més que Homes) i a vegades dolorosa. Però
també podríem citar altres noms clàssic com John Updike,
Richard Yates o Richard Ford, però també autors
contemporanis com Tom Perrotta, Johanthan Franzen o
Charles Baxter.
Dossier PLa 9

Lliçó d’estil
Un dels grans valors de A.M. Homes és la seva narrativa.
Per poder portar a terme aquesta fina dissecció de la societat
americana s’ha de poder ser a la vegada subtil però incisiu i
també, quan cal, cru i brutal. Homes disposa de totes
aquestes habilitats, com podeu comprovar en el següent
fragment d’una de les seves darreres obres:

“¿Quieres mi receta para los desastres?

La señal de aviso: el año pasado, el Día de Acción de

Gracias en la casa de ellos. Veinte o treinta personas en
mesas que se extendían desde el comedor hasta la sala y se
detenían bruscamente en el taburete del piano. Él estaba en
la cabecera de la mesa grande, sacándose de los dientes
pedacitos de pavo, hablando de sí mismo. Yo le miraba cada
vez que iba y venía llevando platos a la cocina, con las
yemas de los dedos goteando un pringue innombrable, salsa
de arándanos, boniatos, una cebolleta fría, cartílagos. Le
odiaba más a cada viaje del comedor a la cocina.
Rememoraba cada pecado de nuestra infancia, empezando
por su nacimiento. Vino al mundo once meses después de
mí, al principio enfermizo, no tuvo suficiente oxígeno al salir y
le dedicaron una atención excesiva.”

Extret de: Ojalá nos peronen (Anagrama, 2014). Traducció de Jaime

Zulaika.