Dossier 5 14-01-2014

Mirall trencat. Merc Rodoreda

Aquells ulls vellutats i aquell riure encomanads lhavien enamorat. Recordaria sempre lentrada de la Teresa al sal, amb el vestit de moar de color davellana, una rosa rosa al pit i un abric de martes fins als peus, enfredorida, queixant-se del temps. Amb prou feines es digueren quatre mots, per, en separar-se, ella li don la m rient com si lhagus conegut de tota la vida.

Merc Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) s la novellista ms important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. Autora de la novella catalana ms aclamada de tots els temps, La plaa del Diamant (1962) Comena a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, ms tard, quatre novelles d'un cop, que desprs rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la Guerra Civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Instituci de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de Frana i desprs a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), premi Vctor Catal. Amb El carrer de les Camlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crtica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la poblaci de Romany de la Selva, on acaba la novella Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en qu li s atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Merc Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.

lobra
Juntament amb La plaa del Diamant, s la ms important de l'autora, encara que molt diferent. s una obra de gran complexitat, pels nombrosos personatges i pel temps abraat (dividida en tres parts i precedida d'un prleg
1

de gran inters), que fa necessria la presncia d'un narrador molt hbil, que explica la histria de les tres generacions d'una famlia, els Valldaura-Farriols, habitants d'una torre esplndida de Sant Gervasi. La histria, amb elements del fullet i de la novella sentimental, es recolza en un personatge femen de gran atractiu, Teresa Goday de Valldaura, la qual puja l'escala social grcies a dos matrimonis. Tamb destaca pel seu relleu i penetraci el triangle infantil, potic i alhora terrible, del qual sobresurt una nena, Maria, mena de smbol d'aquest perode; i de fet l'assassinat d'un d'ells, Jaume, amb tot el que arrossega (el sucidi de la nena i el probable del pare), esdev el nucli trgic de la histria i l'inici de la davallada. El conflicte bllic acabar de donar el cop de grcia a la famlia, com ho assenyala la destrucci de la torre pel foc (un altre smbol, en aquest cas de la guerra). A la novella, d'una banda, l'autora tipifica amb particular encert la vida de l'alta burgesia barcelonina, en un moment de particular esplendor, i ens en dna una imatge refinada i alhora penetrant. Per, tamb incorpora personatges ms populars: el servei, amb un particular encert pel que fa a Armanda, la cuinera. Ara b, malgrat que el fil conductor s una histria potent, l'autora se centra, bsicament, en el mn interior dels personatges i aix explica la histria des de dintre, des de les emocions, sobretot de tristesa. I exposa els seus temes centrals: el fracs de l'amor, a travs de diferents triangles amorosos i el destructor pas del temps, amb l'aniquilaci d'un mn. D'altra banda, incorpora elements fantstics (el fantasma de Maria morta), i el misteri, finalment potic. A Mirall trencat, a ms d'exposar la complexitat de l'home i del mn, crea un mite de gran fora i bellesa: el de la Barcelona catalana destruda per la guerra civil.

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/mirall-trencat>

Bibliografia
Novella Sc una dona honrada? Barcelona: Llibreria Catalnia, 1932. Del que hom no pot fugir. Barcelona: Clarisme, 1934. Un dia en la vida d'un home. Badalona: Proa, 1934. Crim. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents, 1936. Aloma. Barcelona: Instituci de les Lletres Catalanes, 1938.
2

La plaa del Diamant. Barcelona: Club Editor, 1962. El carrer de les Camlies. Barcelona: Club Editor, 1966. Jard vora el mar. Barcelona: Club Editor, 1967. Mirall trencat. Barcelona: Club Editor, 1974. Quanta, quanta guerra... Barcelona: Club Editor, 1980. La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor, 1986. Isabel i Maria. Valncia: Edicions 3 i 4, 1991. Narrativa breu Vint-i-dos contes. Barcelona: Selecta, 1958. La meva Cristina i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1967. Semblava de seda i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978. Tots els contes. Barcelona: Edicions 62, 1979. Viatges i flors. Barcelona: Edicions 62, 1980. Una campana de vidre. Antologia de contes. Barcelona: Destino-Ed.62, 1984. Un caf i altres narracions. Barcelona: Fundaci Merc Rodoreda, 1999. Narrativa infantil i juvenil Contes infantils de Merc Rodoreda. Barcelona: Baula, 2008. Teatre "El Parc de les Magnlies", Els Marges (Barcelona), nm. 7, 1976, p. 79-89. El torrent de les flors. Valncia: Edicions 3i4, 1993. La Senyora Florentina i seu amor Homer. Barcelona: SGAE,1996. El maniqu. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya; Proa, 1999.