MERCÉ

RODOREDA

1
 ● BIOGRAFÍA

Mercè Rodoreda i Gurguí naix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el

10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i
contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia
lírica. La seua infantesa és solitària. D'una banda és filla única i, de
l'altra, no es relaciona amb xiquets de la seua edat perquè només va
a escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents.

Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l’amor dels seus

pares i, sobre tot, del seu iaio, que li sap inculcar la passió per la
lectura i per les flors.

El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que
ella, Joan Gurguí. Ella té només vint anys. Aquest matrimoni, mai
acceptat per ella, i al qual es veu abocada, i el naixement del seu únic
fill, Jordi Gurguí, el 1929, es converteixen, per l'autora, en una

2
experiència traumàtica i, encara més al final de la seua vida, quan ella
mateixa, que sempre havia guardat celosament el secret, es
culpabilitza en cercles molt reduïts d'amics de la malaltia mental que
afectarà el seu fill, a partir dels quaranta anys, i que l'obligarà a ser
internat a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.

És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta,

Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió
d'aquell entorn en el que es troba. Inicia així una carrera de gran
regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les
col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys,
generalment en forma de contes i, també, amb la publicació de
novel·les.

Aquests són anys de molta activitat, durant els quals l'escriptora

treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i

3
és membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. També són
anys viscuts intensament des de la perspectiva sentimental. Ho
confirma la seva relació, potser platònica, amb el polític trotskista
Andreu Nin i amb el novel·lista i promotor cultural Francesc Trabal,
un dels puntals del Grup de Sabadell fundat amb el poeta Pere Quart.

El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altres

escriptors catalans al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc
quilòmetres de París.
En aquell refugi d'exili, l'autora enceta una intensa i complicada
relació sentimental amb Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i
Esteve, casat amb la germana de l'escriptor Francesc Trabal, i que
durarà fins a la mort d'Obiols, a Viena, el 1971. La majoria dels
escriptors catalans exiliats embarquen cap a Amèrica, però Mercè
Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se a França. Assisteixen
a l'entrada dels nazis a París i han d'emprendre la fugida a peu cap a
llocs més segurs.

4
Viuen a Llemotges i a Bordeus. Però es tornen a instal·lar a París el
1946. És una època de duresa de supervivència durant la qual,
segons la mateixa autora, «escriure semblava una ocupació
espantosament frívola». D'altra banda, la precarietat econòmica li
impedeix tenir la tranquil·litat necessària per dedicar-se amb
continuïtat a la seva obra literària.

Sembla, però, que cal situar l'activitat dramàtica de Mercè Rodoreda

en aquests primers anys de l'exili (1940-1950), quan a Catalunya
encara no s'ha perdut l'esperança de restaurar la legitimitat
republicana i quan l'autora té ben present la capacitat de projecció
que el teatre català ha tingut en la preguerra. De tota manera, fins a
l'any 1979 no es representarà cap de les seves obres a Catalunya, i la
seva publicació serà ben tardana, deu anys després de la seva mort.

5
Cap al 1946, després d'una etapa de dubtes i de malviure en l'àmbit
afectiu, comença a escriure poesia lírica. Fa uns quants sonets que li
donaran la idea per a un recull poètic que s'hauria de dir Món
d'Ulisses, en el qual treballarà intermitentment fins a ben entrats els
anys cinquanta. Nou d'aquests sonets es publiquen a la Revista, el
1947; a més, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Londres, el
1947, els de de París, el 1948, i els de Montevideo, el 1949, on és
proclamada Mestra en Gai Saber.

L'estabilitat econòmica li arriba amb la feina que Armand Obiols obté

el 1954 com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides, a
Ginebra, i això propicia que Mercè Rodoreda entri en una etapa de
creativitat enorme: recull els contes que tenia dispersos en diferents
revistes de l'exili, n'hi afegeix d'inèdits i trenca el seu silenci de vint
anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor
Català 1957.

El 1960 envia La plaça del Diamant (amb el títol Colometa) a la

convocatòria del premi Sant Jordi del 1960, i n'és eliminada per un
jurat que tenia, entre altres membres, l'escriptor Josep Pla. Sembla
que el títol de Colometa fa dir a Pla que es tracta d'una "novel·leta
cursi".
El 1961, envia La mort i la primavera a la convocatòria del mateix
premi i també n'és eliminada.

6
La publicació de La plaça del Diamant (1962), gràcies a una
recomanació de l'escriptor i assagista Joan Fuster, i que n'ha parlat
amb l'editor i escriptor Joan Sales, contribueix a la seva consolidació
definitiva i li assegura una relació estable amb el món editorial que
continuarà sempre amb el segell del Club Editor i la direcció editorial
de Joan Sales.

L'any 1966, li atorguen, finalment, el premi Sant Jordi per El carrer de

les Camèlies, sense que l'autora s'hi hagi presentat, ja que aquell any
la convocatòria ha decidit distingir una obra ja publicada.
Amb la mort sobtada d'Armand Obiols, el 1971, s'accentua la seva
solitud a Ginebra i, el 1972, en una estada a Romanyà de la Selva,
decideix construir-hi un xalet i retornar a Catalunya.

7
En aquesta etapa de retorn a Catalunya, és membre i Sòcia d'Honor
de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d'un càncer,
declarat en molt poc temps, mor en una clínica de Girona, el 13
d'abril de 1983, i és enterrada a Romanyà de la Selva. Deixa com a
hereu del llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans, que
posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda.

Des de 1998 es convoca el Premi Mercè Rodoreda de contes i

narracions, en homenatge a l'autora. El conjunt de la seva obra es
continua reeditant i traduint constantment.

8
 ● CARACTERÍSTIQUES DE LA SEUA OBRA

L'obra de Mercè Rodoreda destaca per ser molt descriptiva. De fet,

s'ha comparat en nombroses ocasions amb la de Virgínia Woolf,
escriptora a la qual admirava. Algunes de les característiques que es
repeteixen en l'obra de la catalana són una temàtica bàsicament
femenina i protagonitzada per una dona. Els personatges més
rellevants de les seues obres són femenins, l'escriptora ens ofereix un
ventall ampli i variat de la figura de la dona, tant en el que concerneix
l'edat com a l'estatus social, nivell cultura, l'únic element de la qual
de relació, a més del seu sexe, és la ubicació a Barcelona.

A més del sexe i la ubicació, la majoria dels seus personatges tenen

en comú la capacitat de reflexionar sobre ells mateixos i sobre la seua
manera particular de veure el món que les envolta. Són freqüents els
plantejaments existencials com la cerca d'identitat, la soledat o la
llibertat. Tot això es planteja sempre des d'una perspectiva femenina,
marcada per la maternitat, que és quasi sempre conflictiva.

Quant a la temàtica de la seua obra, igual que la de tots els autors de

la seua generació, està marcada per la guerra civil espanyola; una
guerra que trenca vides, amors i famílies i que es caracteritza per la
infelicitat i la destrucció. A més, aquesta guerra la condueix al
desarrelament, és a dir, comporta el seu exili. És per això que la

9
guerra i l'exili seran responsables que la seua literatura moderna
occidental es torne contemporània.

D'altra banda, Mercé recalca sempre la importància del pas del

temps, veient-lo com un fenomen en moltes ocasions degradador
que fins i tot condiciona els records fins al punt d'arribar a modificar
la imatge del passat.

El seu avi li va inculcar la passió per la lectura i les flors, aspectes que
reflecteix després en la seua obra literària. Un fet de la seua vida
personal que clarament va afectar la seua obra és la pèrdua d'aquest
ser estimat als dotze anys i la consegüent pèrdua de la felicitat. Això
que coincideix amb l'obsessió per la sang que sovint ho impregna tot
a través del color d'unes certes flors i l'evocació de records, sent un
escenari freqüent per a això el jardí.

10
 ● ESTIL

L’estil d’aquesta autora es caracteritza per:

La simplicitat i la fragmentació, frases i expressions fetes, lirisme,
intensitat, humor peculiar, la veu narrativa amb: primera persona;
absència d’autoritat; la narradora pren la veu d’altres personatges.
Compta amb un estil narratiu poètic. Aquest estil en qüestió estarà
carregat de simbolisme, la qual cosa la convertirà en la novel·lista
més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seua
obra.

Una de les característiques més notables de l’estil de Rodoreda es la

seua capacitat per captar l’essència de les emocions humanes.
Utilitza una prosa lírica i poètica, com ja hem dit, per descriure els
sentiments i les sensacions dels seus personatges.
Amb el monòleg interior , ple de metàfores i imatges evocadores ,
Rodoreda aconsegueix transmetre als lectors els sentiments més
profunds dels protagonistes per mitjà d’un estil simple.

11
La riquesa del llenguatge d’aquesta autora li permet jugar amb les
paraules i crear frases belles i evocadores. Utilitza metàfores, símils i
altres figures retòriques per enriquir la seua prosa i donar-li una
dimensió poètica.

Rodoreda també destaca per la seua capacitat per captar l'essència

de les situacions i els entorns amb gran detall i vivacitat. Les seves
descripcions són meticuloses i minucioses, permetent als lectors
visualitzar amb claredat els escenaris i els paisatges descrits. Utilitza
tots els sentits per transportar-nos als llocs que crea, utilitzant el so,
el color, l'olor i la textura per enriquir les seves descripcions.

● ESTUDI DE “LA PLAÇA DEL DIAMANT”

Una de les novel·les més importants de l'autora que estem treballant

és “La plaça del Diamant”. Va ser publicada en 1962 i hui dia és
considerada una de les obres mestres de la literatura catalana. De fet,

12
ha sigut traduïda a més de quaranta idiomes. L'obra està ambientada
en un context històric de la Barcelona en la qual ella va viure, una
Barcelona que passa per la Segona República Espanyola, la Guerra
civil i la postguerra.

La novel·la està narrada en primera persona en boca de Natalia, la

protagonista, qui ens contarà la seua trist i dura història. La
protagonista, que és òrfena de mare, coneix a Quimet, al qual
enamora amb la seua bellesa.

Ell es proposa conquistar-la i finalment aconsegueix el seu propòsit i

contrauen matrimoni. No obstant això, quan comencen a conviure les
coses canvien; Quimet resulta ser un maltractador.

13
Busquen un lloc on viure, i Quimet toma la decisió de construir un
colomar. Natalia passarà a ser coneguda com Colometa, ja que serà la
cuidadora d'aquests coloms. Tots dos tindran dos fills; Toni i Rita.

Arriba un dia en què el seu marit és enviat a la guerra, i llavors, ella

pren la responsabilitat dels seus xiquets i els coloms. Amb el passar
de les setmanes s'assabenta que el seu espòs ha mort i per a tractar
d'alimentar als seus fills decideix vendre tots els mobles que el seu
marit tenia, perquè era fuster. El fracàs del seu pla fa que haja de
portar al seu fill a un refugi perquè almenys puga alimentar-se.

És tal el sofriment de Colometa que, havent perdut totes les

esperances, prendrà la decisió de posar fi a la seua vida i a la dels
seus fills, per tal d’acabar amb el sofriment. No obstant això, aquesta
decisió significarà un abans i després per a la seua vida. Quan va a
comprar el verí, el botiguer li ofereix treball i aliment per als seus fills.

A partir d'ací la seua vida canvia, i Natalia torna a ser la mateixa

persona que era abans. Finalment contrau matrimoni amb el
botiguer i acaba deixant a un costat aquells dies de sofriment i
soledat.

14
● BIBLIOGRAFÍA

- escritores.org
- escriptors.cat
- lletra.uoc.edu
- resumen.club

15