Treball La Plaã - A Del Diamant

Douae Essamadi, Maria Fernández, David Pérez i Luna Ruiz
LA PLAÇA DEL DIAMANT

1. INFANTESA de l'autora : 1908–1921
1. Busqueu a través d’un cercador, totes les pàgines web que tractin directament o
indirectament de l’autora i feu-ne un inventari.
Biografia Mercè Rodoreda | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Mercè Rodoreda, libros y biografía de esta escritora en escritoras.com
Mercè Rodoreda: libros y biografía autora (lecturalia.com)
2. A partir de la consulta a les pàgines que heu trobat per a l’exercici anterior i, si us cal, a
la bibliografia que us proposem en aquest mateix dossier, redacteu un breu esbós biogràfic
d’aquests primers anys tot seguint el qüestionari.
a) Quan va néixer Mercè Rodoreda?
Mercè Rodoreda neix a Barcelona el 10 d'Octubre de 1908.
b) En quin barri es trobava el casal dels Gurguí?

Es troba al barri de Sant Gervasi.
c) Qui va exercir una major influència sobre la petita Mercè?

El seu avi, Pere Guirguí.
d) En quins aspectes se centra, aquesta influència?

Pere Gurguí, fou qui li va inculcar un fort sentiment catalanista i un amor per la llengua
catalana i les flors, signe que es pot anar veient al llarg de tots els seus poemes.
e) A qui va fer aixecar un monument al mig del jardí de casa seva l’avi Gurguí?
Va fer aixecar un monument en memòria de Jacint Verdaguer amb un gravat de les
obres més importants i significatives d’aquest. Aquesta acció va ser donada per la gran
admiració que tenia Pere Gurguí per Verdaguer.
f) Quin tipus d’educació va rebre, Mercè Rodoreda? Com va aprendre a llegir? Va

anar molt de temps a l’escola? Per què?
Mercè Rodoreda només va cursar l’educació primària durant dos anys (1915-1917), per
tant, els seus coneixements eren justos, però gràcies al seu avi, que era un gran fanàtic
de Jacint Verdaguer i tenia una gran passió per la literatura, va ser un figura molt
important per Rodoreda, i ella el va arribar a considerar el seu mestre.
g) Quin fet marca la seva vida als dotze anys? Justifiqueu la resposta.
Quan Mercè només tenia dotze anys, el seu avi matern, en Pere Gurguí, va morir. Això
va causar un gran canvi en la dinàmica de casa seva, ja que el seu tiet Joan, es va
instal·lar en la que era la casa del seu avi i va imposar una autoritat i ordre
convencional. Això va fer que Mercè tingués una gran admiració pel seu tiet i s'acabés
casant amb ell.
h) Va tenir una adolescència normal? Es relacionava amb molta gent de la seva edat?
Mercè no va tenir una adolescencia normal, no tenia amics de la seva edat, degut a
que no havia pogut anar a l’escola. Així doncs, acostumava a relacionar-se amb gent
més gran que ella.
2. Malgrat no haver anat gaire a l’escola, Rodoreda coneixia alguns dels escriptors més
importants del moment i la seva obra. Llegiu el fragment que teniu a continuació.
El meu pare feia de comptable al carrer Ferran, i era allò que anomenem amb aquesta
paraula tan lletja: un lletraferit. Em llegia en veu alta quan jo era petita i m’havia posat la
llengua catalana al cap i al cor. Llegia molta literatura catalana: Guimerà, Víctor Català,
Ruyra, que m’entusiasmaven. Després, i per damunt de tots, Carner. Montserrat Roig, Retrats
i personatges (pàgina 83)
3. Hi ha alguns fets molt concrets en la vida de Rodoreda que es poden reconèixer

clarament en la seva obra. D’aquesta etapa en destaquem el següent:
Quan tenia tretze o catorze anys, una vegada, per la festa major de Gràcia, vaig anar amb el
meu pare a seguir carrers. A la plaça del Diamant havien aixecat un envelat. Com a d’altres
places, és clar; però el que sempre més he recordat és aquell. En passar-hi pel davant, tot ell
una capsa de música, jo, a qui els meus pares prohibien de ballar, en tenia unes ganes
desesperades i anava com una ànima en pena pels carrers guarnits. Potser per culpa
d’aquesta frustració, al cap de molts anys, a Ginebra, vaig començar la meva novel·la amb
aquell envelat. Marta Nadal, De foc i de seda (pàgina 156)
a) Llegiu el primer capítol de La plaça del Diamant. Transcriviu només els fragments
que descriuen l’ambient i la decoració de la plaça.
- “els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots
colors: una tira de cadeneta, una tira de flors”.
- “Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a
l’inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el
mig”.
- “L’entarimat dels músics estava voltat d’esparreguera fent banana i l’esparreguera
estava guarnida amb flors de paper i lligades amb filferro primet”.
b) Quants gèneres va conrear?

Mercè Rodoreda conreava gèneres com el teatre, conte i poesia.
c) Quines novel·les va escriure? Quina opinió li mereixerien, aquestes obres, més

endavant?
-Del que hom no pot fugir.
-Sóc una dona honrada?
-Un dia de la vida d’un home.
-Aloma
-Crim
-El carrer de les camèlies.
-Jardí vora al mar.
-Mirall trencat.
-Quanta, quanta guerra.
-La mort i la primavera.
-Isabel i Maria.
-La plaça del Diamant.
d) Quin autor cita Rodoreda a l’encapçalament de La plaça del Diamant? A quin

moviment històric i literari pertany?
Al començament del llibre, ella cita al poeta de la renaixença Jacint Verdaguer.
4. Més amunt us comentàvem com l’autora situa fets de la seva pròpia vida a la seva obra.
Busqueu a la bibliografia com va morir el pare de Rodoreda i contrasteu aquest fet amb la
mort del pare de la protagonista de La plaça del Diamant (cap. XXXI). Situeu
cronològicament el fet que provoca ambdues morts.
El pare de Rodoreda va morir durant la Guerra Civil per culpa d’un bombardeig, mentre que
el pare de Natàlia va morir per una parada al cor degut a la gran sorpresa a causa dels
bombardejos.
5. En quin sentit La plaça del Diamant es pot adscriure al gènere de novel∙la psicològica?
Explica l’evolució del personatge de Natàlia amb el pas del temps.
Durant els primers capítols podem veure com la Natàlia és una dona molt insegura i alhora
manipulable que, com es pot veure amb en Quimet, ella acaba sotmesa al seu control i
ordres fins a arribar a un punt de perdre la seva pròpia essència. Més endavant, gràcies a
certs esdeveniments a la història, ella aconsegueix escapar d'aquella espiral tornant a
recuperar la seva actitud i seguretat d'ella mateixa. En conclusió, clarament es pot observar
el gran pas des d'una Natàlia controlada i irreconeixible a una altra completament diferent,
segura de si mateixa, amb actitud i amb les seves metes.
6. L’autora crea a la seva obra un univers de ficció poblat de símbols entre els quals
destaca la presència constant dels coloms. Analitza el sentit que tenen al llarg de la
història.
Els coloms simbolitzen el començament i el final d'una etapa per la Natàlia.
Aquests inicien amb la repressió a la vida de la Natàlia, els quals de poc en poc comencen a
envair la seva vida i espai, simbolitzant la mateixa acció d'en Quimet amb el seu control
sobre Natàlia. La fi d'aquella espantosa etapa per Natàlia arriba quan finalment aconsegueix
desfer-se dels ous dels coloms representant la seva pròpia alliberació d'en Quimet arribant
així a la llibertat.
5. Fes una valoració personal.

Sincerament, considerem que aquesta història és un reflex de totes aquelles dones
menyspreades, humiliades, sotmeses i invisibles per tothom, que encara que tinguessin una
vida no desitjada i obligada on en els seus camins constantment apareguessin obstacles, la
seva sang i instint lluitador no les aturava a poder aconseguir una vida digna i lliure. Tot
aquest patiment, durava èpoques, tal com esmenta el llibre, de fam, guerra, postguerra,
maternitat, matrimonis no consensuats, etc.
Per aquests motius, considerem d'aquest llibre un gran llibre de superació i motivació, però,
d'altra banda, com a eina per visibilitzar tot el que pateixen i lluiten les dones en silenci avui
dia i anys enrere.
2. L’ARGUMENT I L’ESTRUCTURA
La plaça del Diamant és una novel·la que s’estructura a partir de la vivència personal d’una
noia, que l’autora ens presenta indissolublement lligada a un barri, a una ciutat i a un
període molt concret de la història de Catalunya.
Capítols I–XIII: De Natàlia a Colometa
1. Només començar la novel·la es produeix un canvi d’identitat del personatge

protagonista i la Natàlia esdevé la Colometa. Transcriviu el fragment que explica aquest
canvi d’identitat.
Jo vaig dir que havia perdut la Julieta i aquell noi va dir que ell havia perdut en Cintet i va dir,
quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, vostè i jo
ballarem un vals de punta a la plaça del Diamant…volta que volta…Colometa. Me’l vaig
mirar molt amoïnada i li vaig dir que em deia Natàlia i quan li vaig dir que em deia Natàlia
encara riu i va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa.
2. Com reacciona la Natàlia, al llarg dels primers capítols, a aquest canvi de nom? S’hi
enfronta? Ho assumeix com un fet normal? Justifiqueu la resposta amb citacions de la
novel·la.
La Natàlia en cap moment s’oposa a aquest canvi de nom degut al caràcter tant fort d’en
Quimet.
3. La relació familiar de la Natàlia ens arriba a partir de comentaris esparsos que ella fa al
llarg dels primers capítols.
a) Transcriviu tots aquests comentaris i classifiqueu-los en els apartats que us
proposem a la taula següent:
· els que parlen de la seva mare i de la seva relació amb ella;
“La meva mare no m’havia parlat mai dels homes”.
“La cinta de goma clavada a la cintura i la meva mare morta sense poder-me
aconsellar”.
· els que parlen de la relació matrimonial dels seus pares;
“Ella i el meu pare van passar molts anys barallant-se i molts anys sense dir res. Quan
la meva mare va morir, aquest viure sense paraules encara es va eixamplar”.
· els que parlen del nou matrimoni del seu pare;
“La cinta de goma clavada a la cintura i la meva mare morta se sense poder-me
aconsellar i el meu pare casat amb una altra. El meu pare casat amb una altra i jo
sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu pare casat i jo
joveneta i sola a la Plaça del Diamant”.
· els que parlen de la seva vida a partir del nou casament del pare: la nova mare i
la relació amb la Natàlia.La nova relació matrimonial dels pares.
“I quan al cap d’uns quants anys el meu pare va tornar a casar-se, a casa meva no hi
havia res on jo em pogués agafar. Vivia com deu viure un gat: amunt i avall amb la
cua baixa, amb la cua dreta, ara és l’hora la gana, ara és l’hora de la son; amb
diferència que un gat no ha de treballar per viure. A casa vivíem sense paraules i les
coses que jo duia per dintre em feien por perquè no sabia si eren meves…”.
b) Feu una valoració de la influència que aquesta experiència de relació familiar té en

la seva manera de ser.
Natàlia a causa de la seva manca de figura paterna va ser clarament influenciada per
aquest fet la seva marcant així la seva manera de ser, a més, amb els constants
problemes que patien els seus pares, això també va marcar la seva manera de veure
l'amor i com reaccionar davant d'aquest.
c) Quina relació té en Quimet amb la seva mare (cap. III)?

Tal com explica en Quimet, la seva relació amb la seva mare no és gaire bona ja que
tenen moltes discussions. De fet, la seva mare viu sola per intentar evadir-les.
d) Expliqueu si penseu que aquesta relació té a veure amb la seva manera de ser com
a home.
Encara que no sigui justificable, aquesta relació defineix com és en Quimet, un home
amb un temperament molt fort que vol tot perfecte i a la seva manera, i si això no es
compleix, comença a queixar-se i iniciar una discussió. Un exemple seria la discussió
amb la seva mare pel fet que el seu plat és massa dolç i poc salat.
4. La relació de parella ve marcada per una actitud dominant d’en Quimet envers la seva
companya.
a) Citeu totes les coses positives que en Quimet diu a la Natàlia quan la coneix a la
plaça del Diamant.
“Perquè al cap d’un any jo seria la seva senyora i a seva reina…”
“La meva reina va dir”.
“Al cap d’un any seria la seva senyora i que jo ni me l’havia mirat…”.
“¿Que no veu que no pot anar sola pels carrers, que me la robarien?”.
(Pàg.20)
b) Expliqueu la reacció d’en Quimet quan la Natàlia li diu que no li agrada l’obra de
Gaudí.
En Quimet quan escolta la seva opinió li dona un cop al genoll a la Natàlia i li explica
que l’ha de gustar tot el que ell li agrada.
c) Quina afirmació contundent fa, quan ella li pregunta què passarà si alguna vegada
no està d’acord amb ell?
Ell li diu que ha d'estar d'acord amb tot el que ell diu perquè ella no en té ni idea de
res.
d) Al final del capítol I, en Quimet té una actitud agressiva envers la Natàlia. A què
penseu que es refereix, quan diu et baldaré? Considereu que és una reacció
habitual d’un home enamorat?
Quan ell diu, et baldaré, significa que quan ell pugui, la tindrà sotmesa al seu control i
ordres. Per aquest motiu, és incapaç un amor cap a una persona utilitzant la
repressió, això només demostra l'amor per un propi i pel poder. Mai en la vida,
aquesta relació seria una relació d'enamorats, seria més aviat un estira-i-arronsa.
e) Per tal que la Natàlia estigui sempre pendent d’ell, en Quimet fa servir una sèrie de
malalties inventades. Expliqueu quines són i en quines circumstàncies les fa
aparèixer (cap. IX, X i XII).
Ell s'inventa un dolor profund a la cama queixant-se reiteradament d'aquest per
l'excusa que es passava la nit atès per la Natàlia i que li portava el cafè i li treia la roba
com una criada i no com un espòs.
f) Com atén la Natàlia aquestes malalties? En fa cas? Expliqueu l'actitud d'ella en

cada malaltia.
La Natàlia sempre li portava els remeis per curar-lo, no obstant , en Quimet sempre
utilitzava una excusa de qualsevol somni per poder evitar prendre-se'ls, i aixi doncs
tenir a Natàlia fent tot el que ell demanava constantment.
5. Després d’haver respost les preguntes anteriors, elaboreu un retrat de la relació

d’aquesta parella, tenint en compte l’actitud de cadascun: les accions d’ell i les reaccions
d’ella.
En aquesta relació hi ha dos bàndols, el controlador i possessiu que es retroalimenta del
altra bàndol sent aquest en Quimet, i l’altra és la Natàlia, podem dir que és el bàndol més
passiu que accepta totes les ordres de l’altra. En Quimet presenta actituds masclistes que
malauradament la Natàlia les que les pateix.
6. Expliqueu quina interpretació personal feu de l’actitud de la Natàlia. Considereu que ha

perdut la seva identitat, la personalitat? Com reaccionaríeu vosaltres, en cas de mantenir
una relació de parella com la seva? Enteneu les seves reaccions?
A mesura que la Natàlia va endinsant-se a la relació amb en Quimet, cada cop comença a
perdre la seva opinió i es va tornant cada cop més submisa cap en Quimet. Aquesta espiral
fa que cada cop la Natàlia vagi perdent l'ànima i el seu esperit crític reduint a zero la seva
essència.
Jo, des de la meva experiència, òbviament no deixaria que ningú em reprimís de tal manera
que no tingués ni veu ni vot, però ara contextualitzant-nos amb l'època que va viure la
Natàlia, i a més sent dona, qüestionar a un home era assegurar el teu fracàs o fins i tot la
teva mort.
7. En començar la seva relació amb en Quimet, la Natàlia ha de trencar amb el seu passat:
ha de renyir amb en Pere, el seu antic promès.
a) Com se sent la Natàlia quan renyeix amb en Pere? Transcriviu la descripció que fa
dels seus sentiments.
La Natàlia, acabada de renyir-se amb en Pere, va rebre un gran sentiment de pena i
arrepentiment ja que pensa que ha actuat malament amb en Pere. La Natàlia diu: I
aquell dia no m’ho preguntava i jo sabia de quina manera començar a dir-li que ja
havia dit a en Pere que, amb mi, no podia ser. I em sabia molt greu d’haver-li-ho dir,
perquè en Pere s’havia quedat com un llumí quan, després d’haver-lo encès, el bufen.
I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i la pena me
feia adonar que havia fet una mala acció.
b) Considereu que ella adopta un paper d’agressió envers el noi, per contrast amb la
que en Quimet té amb ella?
Ni s'aproxima amb el que fa en Quimet amb ella, la Natàlia potser no va triar la millor
opció, però ella només va trencar amb ell i després es va empanadir.
c) Quina actitud té en Quimet respecte d’aquest antic promès? Transcriviu tots els
comentaris que fa sobre la qüestió.
En Quimet no li fa gens de gràcia la relació que té la Natàlia amb en Pere i deixa clar
que ella només és seva i de cap més, aleshores vol que el seu contacte es talli a
l'instant.
d) Quin recurs fa servir en Quimet per posar gelosa la Natàlia? Com viu ella aquest
fet? Il·lustreu la vostra explicació amb citacions de la novel·la — vegeu
especialment el capítol VII.
En Quimet està reiteradament dient “Pobra Maria” per posar gelosa a la Natàlia i això
fa que ella estigui pensant qui és aquesta dona i perquè el seu marit no para de dir el
seu nom.
M’ho vaig començar a prendre de debò.
I quan ja havia dit pobra Maria, i em veia amoïnada, quedava quiet com si no i fos,
però jo no el sentia tranquil per dintre. I jo no em podia treure la Maria del cap.
I només pensava en la Maria, sense parar, sense parar.
e) Al final del capítol IX, la Natàlia es retroba amb en Pere. Transcriviu l’estat
emocional de la Natàlia. Penseu que es troba així per haver trobat l’antic promès?
Justifiqueu la resposta.
Dit per paraules de la Natàlia: I, com era bastant més alt que no pas jo, mentre estava
amb el cap una mica ajupit sentia passar tot el mal que en Pere duia a dintre damunt
dels meus cabells i em semblava que ell em veia tota per dintre amb totes les coses
meves i amb la meva pena.
Aquestes paraules reflecteixen com la Natàlia pateix una pena i tristesa per en Pere,
ja que li té una certa estima pel seu antic promès i li sap greu que ell hagi acabat així.
8. La relació sexual de la parella apareix puntualment i és viscuda per cadascun d’ells de

manera molt diferent.
a) Expliqueu la sensació de la Natàlia quan en Quimet li fa un petó al parc. Com la
valoreu? Penseu que té connotacions positives, de plaer, o negatives, de disgust?
Raoneu la resposta.
Quan en Quimet li fa un petó a la Natàlia al parc, per ella és molt agradable perquè
ella diu que mai oblidarà aquell moment, sent aquest el seu punt d'inflexió per
començar a perdre la innocència. Fins i tot, la Natàlia veu com quan en Quimet li fa el
petó, veu a Nostre Senyor a dalt de tot de casa seva, ficat a dins d'un núvol inflat, i
amb cada petó, ell es començava a ennuvolar més. Això va suposar un senyal divina
que allò no acabaria bé.
b) Valoreu el darrer paràgraf del capítol II. Penseu que és premonitori d’alguna cosa?
Per què?
En aquest últim paràgraf, quan en Quimet i la Natàlia ja han estat voltant cases fins a
les vuit, de sobte, quan ella mira cap al cel, tot era negre. Pensem que allò també va
ser premonitori, juntament amb Nostre Senyor, del que els hi esperaria en un futur
com a relació, i cada cop que la Natàlia observava el cel, cada cop més negra es
posava, suposant que el seu futur empitjoraria gradualment.
c) Rellegiu el capítol VIII. Expliqueu com s’imagina la Natàlia les relacions sexuals.
La Natàlia sempre s'havia imaginat les relacions sexuals com un acte molt dolorós i
ho veia una submissió cap en Quimet. Ella creia que les dones que estaven casades
morien partides agafant-li un temor inexplicable. Aleshores, a la nit de nuvis, la
Natàlia sentia molta por i vergonya i això va desencadenar que ella es posés a plorar.
d) Expliqueu la seva nit de nuvis. Per què li fa vergonya explicar-la a la senyora

Enriqueta?
La Natàlia, durant la nit de nuvis, tenia una profunda vergonya de despullar-se i
estava molt insegura, aleshores ell es va despullar, i la Natàlia va veure que té un cos
bonic. Però, ella després de recordar una frase que la deien quan era petita, “Les
dones casades morien partides de la violència amb què els homes practicaven el
sexe” , immediatament va plorar i s'ho va explicar a en Quimet. Ell després riu molt
amb el que ella li havia dit, i per aquesta raó no li vol explicar la nit de nuvis a la
senyora Enriqueta perquè en Quimet va fer-li buscar provisions i va fer durar una
setmana la nit de nuvis, sent tot el contrari d'una experiència bonica.
e) Quan mantenen relacions sexuals la parella? Com les anuncia en Quimet? Què fa
l’endemà? f) En un moment donat, la Natàlia diu: I em feia veure les estrelles.
Valoreu, pel context, si aquesta oració connota plaer o dolor. Argumenteu la
resposta.
Cada diumenge quan en Quimet vol mantenir relacions sexuals sempre diu: “Avui
farem un nen”. L’endemà en Quimet es passa tot el dia estirat al llit sense fer res.
9. La maternitat suposa una experiència important per a la Natàlia i en Quimet, però

cadascun la viu de manera ben diferent.
a) Transcriviu els estats d’ànim i la transformació física de la Natàlia en el seu primer
embaràs (cap. XI).
En el primer embaràs la Natàlia està molt cansada i trista. A mesura d’aquest ella es
troba molt nerviosa i preocupada ja que tothom deia que el seu fill moriria, aleshores
quan el seu fill no vol menjar comença a preocupar-se, i el fet que quasi va estar a
punt d'escanyar-lo a l'hora del part no pas ajudava al seu estat emocional.
En quan la seva transformació física, dit per paraules seves, esta completament
rodona com una bola fins a tindre inflades les mans i els turmells, i també recalca:
“Amb un pit petit i pla com sempre”.
b) Quina actitud té en Quimet mentre dura el part? I després? Transcriviu els

fragments o les frases que expliquen aquesta actitud.
Mentrestant, en Quimet durant el part també comparteix certa preocupació o nervis
amb la Natàlia tal com diu aquest fragment: “En Quimet anava amunt i avall del
passadís resant parenostres l’un darrere l’altre”. La mare d’en Quimet en un moment
del part s’acosta a la Natàlia per dir-li que també està patint en Quimet.
Un cop ja ha nascut l’Antoni, en Quimet torna a la normalitat recuperant la seva

actitud egoista tal com expressa aquest fragment: “I deia que aquella vida era una
vida que no es podia viure i que no podia durar de cap de les maneres perquè sí
durava massa el qui es moriria seria ell.
Un cop tot això, com el Quimet era incapaç de suportar els plors, va decidir ficar al
nen en un bressol en una habitació petita al costat del menjador i quan anaven a
dormir, tancaven la porta.
10. Un aspecte important en la vida de la Natàlia durant aquests primers anys de

matrimoni és la cria de coloms a casa seva.
a) A quin objecte associa la Natàlia l’aparició dels coloms a la seva vida?
L’objecte que associa la Natàlia l’aparició dels coloms, es l’embut que compra en
Quimet el dia anterior. Aquests dos elements per a ella tenen una relació, ja que com
diu la Natàlia, l’embut i el colom ferit van ser dues coses que van entrar gairebé
juntes a casa, i que en Quimet va dir que s’havia d’anar amb compte amb l’embut,
blanc amb voraviu blau marí, ja que si queia a terra s’escrostonaria.
b) Què suposa per a la Natàlia la construcció del colomar?

La casa que construeix en Quimet per les palomes, per la Natalia suposa una pèrdua
molt important en la seva vida. Quan comencen a construir el colomar, es un dia de
pluja i a conseqüència d'això ho fan tot al menjador, i més tard van buidar les golfes
de totes les coses que tenia allà la Natàlia (el cistell de roba, cadires, pinces…). Li
prometen que li faran un cobert perquè la natalia pugui guardar totes les seves
coses, però finalment no ho fan.
Capítols XIV–XXV: Es maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos
1. Primers entrebancs:
a) Com explica la Natàlia el pas de la seva vida quotidiana sense entrebancs a la seva
vida amb maldecaps grossos ?
La Natàlia comença explicant com durant la seva vida quotidiana sovint va a comprar
al mercat, on tot és molt escandalós. Tot continua així fins que arriba la república i
l’aire fresc que sempre respirava la natàlia, ja mai més el torna a sentir, i això li
provoca un tall en la seva vida.
b) Quina circumstància provoca aquest canvi?

Com ja hem dit anteriorment, el fet que provoca el canvi és la república.
c) Quin altre aspecte relacionat amb els coloms retalla una mica més la llibertat de la
Natàlia (cap. XIV)?
Quan en Cintet obra el colomer per deixar més llibertat als coloms, aquests volen i
després tornen. Això provoca que la Natàlia ja no pugui estendre la roba al terrat, i
ara ho ha de fer a la galeria.
d) Amb què compara en Quimet el fet que els coloms volin solts pel pis mentre els
nens estan sols a casa (cap. XXI)?
El fet que els coloms fossin els amos del pis, a en Quimet li semblava molt bonic, i ho
compara dient que el colomar era el cor, d’on surt la sang que fa la volta al cos, així
doncs, els coloms sortien del colomar, que era el cor, i donaven la volta pel pis, que
era el cos.
e) Expliqueu el sentiment de la Natàlia envers els coloms a partir del que explica al
capítol XXII.
La Natalia sent repressió per part dels coloms. Es sent atrapada i pensa que els
coloms estan dominant part de la seva vida, ja que fins i tot ja estan dins de casa seva
i gran part de la seva vida es basa en ells, ha de netejar tot el que embruten, i tota la
casa i la roba feia olor als coloms. Fins i tot comencen a aparèixer en els seus somnis.
f) Quina opinió en té, de tot plegat, la senyora Enriqueta? La compartiu?

La senyora Enriqueta té la mateixa opinió que la Natàlia. Vol que es desfaci dels
coloms i que se centri més en ella. No vol que la gran part de la vida de la Natàlia se
centri en els coloms ni li acabin afectant psicològicament.
2. Un any i mig després del naixement del nen, la Natàlia es torna a quedar embarassada.
a) Com viu la Natàlia el segon embaràs?
El segon embaràs de la Natàlia, el viu d’una manera molt dolenta, ja que sempre
estava malalta i a l‘hora del part, és difícil i la Natàlia està en perill de mort.
b) Quin tret físic la caracteritzarà durant i després de l’embaràs?

El tret físic que la caracteritza, es que quan està embarassada se li formen unes
ulleres de color violeta.
c) Malgrat que no s’expliquin directament els seus sentiments, com penseu que viu la
seva faceta de mare? Domina la situació? Se sent desbordada? Compareu el que
s’explica al capítol XV i la primera part del capítol XVII.
Com podem veure en el capítol XV, la faceta de mare de la Natàlia encara es difícil, ja
que després d’un any i mig de tenir a l’Antoni neix la Rita, la segona filla, però el part
és molt difícil i la Natàlia ho passa molt malament. A part que l’Antoni de seguida
agafa gelosia i pega a la seva germana. Ho podríem descriure co una etapa difícil de
manejar per a la Natàlia i desbordada. En canvi, en el capítol XVII, comença explicant
que la Natàlia esta encantada amb els seus fills i diu que son una preciositat. També
comenta que la seva casa ja no és com abans, ara té encant i tot. Tant com la seva
etapa de mare, com la seva vida, ha millorat molt i ara està tot molt és endreçat.
d) Per poder anar a treballar, ha de deixar els nens sols a casa durant tot el matí (cap.
XIX-XX). Penseu que és una decisió presa per pròpia voluntat? Qui l’aconsella?
No es una decisió presa per ella mateixa, ja que primer l'Enriqueta s’ofereix per
quedar-se amb els nens, però finalment es queden a casa amb en Quimet, perquè
diu que amb l'Enriqueta es poden escapar i agafar-los algun cotxe.
e) De quina manera aprenen a estar-se quiets els nens mentre estan sols a casa? Per
quin motiu ho fan (cap. XXI)?
Va arribar un punt que els coloms eren com els amos de la casa quan la Natàlia
estava fora, i d’aquesta manera els seus fills van aprendre a estar-se quiets mentre
estaven sols a casa, per no espantar els coloms i tenir la seva companyia.
3. Al capítol XVI, en Quimet torna a tenir malalties.

a) Expliqueu si tenen la mateixa significació que la dels primers capítols.
No té el mateix significat, ja que al principi en Quimet només es queixa per la cama.
Ara té molta angoixa i era perquè tenia un cuc solitari.
b) De quina manera es compara amb la Natàlia?

En Quimet diu que ell i la natalia son iguals, ja que ell ha creat un cuc de quinze
metres, i la Natàlia ha fet als seus fills.
c) Com reacciona ella davant la malaltia?

Al principi li dóna més importància però amb el pas dels dies no li preocupa tant.
4. En Cintet vol convèncer en Quimet perquè participi en els escamots.

a) Com reacciona la Natàlia? Expliqueu quins arguments dóna a en Cintet.
La Natàlia no vol que en Quimet participi en els escamots i li diu a en CIntet que d’eixi
tranquil al Quimet, que ell ja té prou feina a casa i ja és massa gran. Cintet li diu a la
Natàlia que en Quimet encara faria salut perquè anirien a les Planes a fer l’exercici.
b) Com se sent la Natàlia, en general, davant la seva realitat quotidiana? Quins retrets
fa?
La Natàlia sent que la seva vida és sempre igual, amb els mateixos hàbits i la mateixa
organització. Està farta d
5. Al final del capítol XXIV la Natàlia diu: i, sense adonar-me’n, pensava en coses que em
semblava que entenia i que no acabava d’entendre... o aprenia coses que tot just
començava a saber... (p. 110).
a) Al capítol XXV, la Natàlia pren una decisió important. Quina? Per quin motiu? Com
la porta a terme?
La Natàlia, al capítol XXV pren la important decisió d’acabar amb els coloms i
desfer-se d’ells, ja que n’estava farta i cansada d’ells. Porta a terme aquesta decisió
sacsejant els ous per a que no puguin criar més.
b) Com reacciona davant un nou anunci de malaltia d’en Quimet?

Per en Quimet no era suficient queixar-se del mal que li feia la cama, així que també
es va començar a queixar d'un mal al genoll, la Natàlia amb un munt de problemes i
fent un pla per acabar amb els coloms no el va escoltar.
c) Penseu que comença a haver-hi un canvi en la seva manera de veure les coses? Per
què?
Sí, podem veure canvis en la personalitat de la Natalia, ara és una ona més madura i
menys innocent. Després de tots els anys de relació amb el Quiet i de totes les
penúries que ha viscut, la seva actitud canvia, perquè madura, i ho podem veure
reflexat en moments com aquest.
Capítols XXVI - XXXIV: Tot a passeig
1. Expliqueu com se sent la Natàlia un cop ja han començat els aldarulls de la guerra.
Fixeu-vos en les sensacions que té al capítol XXVI i en el que diu al principi del XXVII,
després que en Quimet marxi al front d’Aragó.
En començar la guerra, la Natàlia es troba trista i amoïnada, ja que s’ha quedat sense treball
a causa de les ideologies d’en Quimet i no té el control de la situació, pel que no sap com
se’n sortiran d’aquesta guerra.
2. Per què es queda sense feina? Penseu que aquesta devia ser una situació freqüent?
Justifiqueu la resposta.
Es queda sense feina perquè amb l’arribada de la guerra, la gent rica per la que treballava,
no volia que els veïns veiessin que entrava gent pobre a casa seva, per lo tant, van decidir
acomiadar a la Natalia. Crec que sí que era una situació frequent, ja que durant aquella
època no podies deixar que la gent et perdes el respecte, i era important mantenir el teu
rang.
3. Com la veu en Mateu? Transcriviu el fragment on li diu què en pensa, d’ella (cap. XXVII).
En Mateu demana un record a la Natàlia, i aquesta li dona una cinta a en Mateu. Ell,
confessa a la Natàlia el seu afecte cap a ella, més que afecte, però ella dissimula i li diu que
no perdi l’esperança amb la Griselda.
4. La Natàlia pregunta a en Mateu per la Maria i ell li respon que mai no hi va haver cap
Maria. Malgrat que no se’n fa cap comentari, Com penseu que rep la notícia, la Natàlia?
Nosaltres cereiem que la Natàlia rep la notícia de manera desconcertant, ja que la intriga i
obsessió de saber qui era la Maria la perseguia des de feia temps. Aquesta sensació
amoïnada desapareix.
5. Quin argument li dóna Mateu per anar a la guerra? Com valora aquesta decisió la
Natàlia?
El principal motiu que li dóna en Mateu a la Natàlia per anar a la guerra és la separació entre
ell i la Griselda, ja que aquesta es va emportar a la seva filla, una de les persones que més
estima. La Natàlia se sent trista i desanimada.
6. Al capítol XXX, la Natàlia retroba la seva amiga Julieta.

a) Expliqueu quins motius té la Julieta per ser feliç.
La Julieta se sent feliç, ja que està enamorada d’un home que en aquell moment és al
front i han passat una nit sols sense que passi res entre ells,
b) Quins motius argumenta la Natàlia com a causa de la seva manca de felicitat?

La Natàlia presenta uns sentiments diferents que la Julieta, se sent trista ja que en
Quimet estava al front d’Aragó i ella treballava netejant, pel que no podrien passar
una nit com aquella.
c) Expliqueu el sentiment final de cadascuna de les dones. Transcriviu els fragments

que ho expliciten.
· “Quan ho vaig explicar a la senyora Enriqueta es va enrabiar molt i va dir que
aquestes noies de la revolució totes eren noies sense vergonya.”
· “I quan anàvem pels carrers tots tres, jo al mig i un fill a cada banda, sense saber
per què, em va pujar un glop de pena calenta de molt endins i se’m va encastar al
coll.”
· “I que ella, sense la revolució, pobra i treballadora com era, no hauria tingut mai
una nit de ric i d’amor com la que va tenir. Passi el que passi, ¡tota la vida tindré
aquella nit!, amb la por i tot, i les fulles i les heures i la lluna radiada i el meu xicot…”
7. En el capítol XXXI, la Natàlia explica la mort del seu pare. Quin sentiment li causa,
aquesta mort? Per què us sembla que reacciona d’aquesta manera?
La Natàlia té un sentiment d'indiferencia davant la mort del seu pare, ja que ella estimava
molt a la seva mare, però el seu pare no mostrava gaire efecte per la Natàlia, així que mai
van tenir una relació pròxima. El fet de que la Natàlia reaccioni així, pot venir donat per la
relació que tenia amb el seu pare i per l’empitjorament d’aquesta després que el seu pare es
casés amb una altre noia.
8. Expliqueu com és la relació familiar quan en Quimet torna del front regularment per
visitar la Natàlia i els nens i portar-los menjar. Us sembla que és diferent de la que tenien
abans? Per què? Exemplifiqueu-ho amb citacions de la novel·la.
Jo crec que la relació familiar quan en Quimet torna del front ha canviat, ja que estan vivint
condicions i situacions dures i difícils de portar. No saben si es tornaran a veure ni quan, pel
que hi ha un sentiment de nostàlgia i debilesa.
9. Quina situació fa decidir la Natàlia a dur el nen a la colònia? Expliqueu els seus
sentiments mentre el deixa i un cop l’ha deixat (cap. XXXII).
Durant aquell transcurs de temps, la Natalia no tenia diners ni per alimentar als seus fills
degut a la situació de guerra que hi havia, així que va decidir portar al seu fill a una colònia,
ja que allà al menys el podrien alimentar i no moriria de gana, i ella tindria una porció més
de menjar per donar-li a la seva filla.
Un cop estan a la colonia, ella sent un sentiment de tristesa immensa, ja que és el seu fill i
no el vol abandonar,però sap que el fet de deixar-lo alla, segurament li salvarà la vida. Al
veure que el seu fill no es volia quedar allà i el va haver d’obligar, quan ella marxa se sent
culpable de permetre que el seu fill es quedi en aquella colònia amb nens que no coneix i
sense la seva família a prop seu.
10. Busqueu informació sobre les colònies infantils durant la guerra a Barcelona. On n’hi
havia? Qui hi anava? Qui les gestionava? Valoreu quina funció tenien i per què us sembla
que a la novel·la s’explica que en Toni no hi encaixava, que es veia un nen molt diferent
dels altres.
Es calcula que durant la guerra es van crear prop de 2.000 colònies infantils, sobretot a
Barcelona i València, que van rescatar dels bombardejos i la fam. A Catalunya es van posar
en marxa a Arenys de Mar, Figueres, Vilajuïga i l'Espluga de Francolí. Toni no encaixava ja que
no estava acostumat a aquesta situació, era algo desconegut i separar-se de la seva família
va ser algo dur per a ell.
11. Quina comparació fa servir la Natàlia per explicar la sensació que li causa el mutisme
de la seva filla, un cop han deixat el nen? Penseu que aquesta comparació afegeix més
dramatisme a la situació que viu?
La Natàlia diu que és com una bufetada. Aquesta comparació està representat la situació
que s’està presentant, afegint més dramatis-me per expressar les seves emocions. Té un
sentiment de culpabilitat.
12. Quan li comuniquen la mort d’en Quimet, la Natàlia ha de fer el cor fort, tot i estar
desfeta. Transcriviu els fragments on explica aquest estat (cap. XXXIII).
·“Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant”
· Em vaig posar de dol com vaig poder”
13. Quina reacció té quan li comuniquen la mort d’en Mateu? Per què s’ho agafa tan
malament?
Entre la Julieta i en Mateu es donaven suport i eren bons amics, pel que la reacció de la
Natàlia en assabentar-se d’aquesta mort és trista i es queda amb molt mal cos. Es tractaven
molt bé entre ells, i en Quimet no ho feia.
14. Al capítol XXXIII, la Natàlia diu: Entre el temps de marxar els uns i entrar els altres,
em vaig tancar al pis.
a) Quin fet explica, aquest fragment?
Explica l’últim hivern on s’enduien els nens de 16 anys i van començar a marxar.
b) Com viu la Natàlia aquesta nova situació? Per què li diuen que és roja?
Diu que el fred a dins del cor era un fred que no acabava mai, pel que se sentia trista.
Els seus fills tampoc podien dormir, era una situació desesperant.
c) Quin estat físic i emocional tenen, ella i els seus fills?

La Natàlia i els seus fills cada vegada estaven més dèbils tan emocional com
físicament, no hi havia menjar, dormien tots tres junts al llit i no s’aixecaven per no
pensar que tenien gana, no sabien si dormien o no perquè no parlaven per no gastar
energia.
d) Expliqueu el procés que la porta a prendre la decisió del suïcidi.

Acabada la guerra els seus amos l’acomiaden perquè era la dona d’un suposat roig i
només es decideix a demanar-los ajuda quan ja no té res per donar de menjar als
seus fills. Es veu en una situació sense sortida i angoixada, pel que pren la decisió del
suïcidi.
Capítols XXXV–XLVIII: L’adroguer de les veces i la senyora natàlia
1. La Natàlia arriba al límit de la seva capacitat de resistència i això fa que vegi coses que
potser no siguin reals. Expliqueu la seva sensació en sortir de l’església, on havia arribat
seguint una dona.
La Natàlia té un sentiment de desencert, sembla que comença a delirar i explica que torna
cap a casa corrents. Fins a un cert punt, sembla que disociï i no torni a ser ella mateixa fins
que arriba a casa.
2. Quina altra possibilitat de salvació considera, com a alternativa al suïcidi? Per què la
desestima?
Contempla la possibilitat de demanar diners pel carrer i viure de la caritat de la gent, però ho
desestima perquè li sembla una bogeria.
3. Quan va cap a l’adrogueria a comprar el salfumant, amb quina intensitat percep totes
les coses que l’envolten? Per què li passa, això? Transcriviu els fragments que denoten
aquesta intensitat.
Percep totes les coses amb molta intensitat, ja que ell pensava que seria l'última vegada que
sortirà al carrer abans de suïcidar-se.
· “Una gota sempre li queia al mig de l’esquena com sí cada vegada fos la mateixa, i lliscava
avall a poc a poc”
· " A la botiga dels hules ja no hi havia l'ós i quan vaig veure que ja no hi era em vaig adonar
que tenia moltes ganes de veure’l,amb calcetes de vellut, assegut com un estaquirot...Duia a
dins del nas l'olor de plomes de les escombraries de l'entrada i ara se m'hi barrejava l'olor
dels hules i caminava amb les dues olors fins que vaig passar per davant de la
perfumeria….".
4. Quan ja ha sortit de la botiga amb el salfumant i l’adroguer la crida, la Natàlia recorda

l’episodi de la dona de la sal, l’episodi de Lot, de l’Antic Testament, que en Quimet havia
esmentat una vegada que la seva mare havia fet el menjar dolç. Per què penseu que
passa? Què us sembla que vol dir?
Com que en aquest episodi l'home és salvat d'alguna manera, ja que ho adverteixen que la
ciutat s'incendiaria i agafa la seva família per escapar-se, ella el relaciona amb el que li està
passant ara mateix. Ella i la seva família han estat salvades de tragèdia gràcies a Antoni.
5. Com reacciona la Natàlia, en arribar a casa, després que l’adroguer li hagi ofert feina?
Per què té aquesta reacció? Penseu que és el final o el principi d’alguna cosa? Justifiqueu
la resposta.
La Natalia es posa a plorar desconsoladament. És el final d’una etapa en la que la Natalia ho
havia passat molt malament, havia perdut la seva identitat, al seu marit (tot i que no li feia
cap bé tenir-lo a prop), no tenia diners ni per alimentar als seus fills i es trobava en una
situació precària. Quan l’Antoni, l’adroguer, li ofereix feina, representa el final d’aquesta mala
estapa i el principi d’una nova, en la qual, la Natalia anirà recuperant la seva personalitat a
mesura que vagi passant el temps i finalment serà capaç de tornar a estimar i tenir mostres
d’amor envers el seu nou marit.
6. Expliqueu com van recuperant la normalitat la Natàlia i els seus fills. Com recorden en
Quimet?
Poc a poc, la Natàlia i els seus fills es van recuperant, ella paga els mesos de lloguer que
tenia pendents i l’aspecte dels tres millora, ja que ara es poden alimentar millor. Durant
aquesta època no recorden gaire al seu pare i no parlen d’ell.
7. Quines coses ofereix l’Antoni, l’adroguer, a la Natàlia en demanar-li que es casi amb ell?
L’Antoni li ofereix que vagi a viure amb ell i deixi el pis en el que està, d’aquesta manera els
nens no estarien tanta estona sols acas mentre la Natàlia treballava.
8. Quan li demana per casar-se l’adroguer l’anomena Natàlia. Expliqueu què significa això.
Es un símbol de que per fi la colometa ha deixat d’existir i l’identitat de la natalia ha tornat a
ser la mateixa que abans,es pot considerar que aquesta torna a ser lliure.
9. Com reacciona ella davant la proposta de matrimoni? A qui ho comunica primer? Per
què té respecte per la reacció dels nens?
La reacció de la Natàlia és de sorpresa, ja que no era algo que esperes per part de l’adroguer.
La primera persona a la que li comunica és a la senyora Enriqueta. Tot i això, té un gran
respecte per l’opinió dels seus fills, ja que ella també hauran de conviure amb l’Antoni,
ademés la mort del seu pare era algo bastant recent, i ella vol saber que els hi sembla a ells.
10. Quan s’imagina que la casa de l’Antoni serà casa seva, què pensa? Com ho soluciona
ell?
A la Natàlia al principi no li agrada la casa, i se li treuen les ganes de casar-se fins i tot, però
l’Antoni decideix comprar i canviar tot el que ella vulgui per tal de fer-la sentir més còmoda
en aquella casa.
11. Llegint el capítol XLI, considereu que la Natàlia té motius per ser feliç? Per què?
Sí, ja que després de tots els mals moments que han passat ella i els seus fills, ara
disposaven d’una casa, d’una bona situació econòmica i fins i tot una bona educació pels
seus fills. A més a més, ara la Natàlia estava casada amb un home que l’estima i es preocupa
per ells , així que sí que té motius per ser feliç.
12. En quines circumstàncies recorda en Quimet? Què li diu la seva filla que fa que, de nou,
la Natàlia es trasbalsi tota? Expliqueu com se sent tancada a dins de casa.
El recorda quan veu les rates a casa de l’Antoni, ja que li recorden als coloms. La seva filla li
diu que hi ha casos de gent que durant la guerra s’ha donat per morta, però que realment
no ho estaven i han pogut tornar amb les seves famílies. Això li causa molta angoixa a la
Natàlia i fa que es tanqui a casa perquè té por de que en Quimet realment no estigui mort i
poder creuar-se amb ell.
13. Què li passa quan surt de casa després d’estar-hi tancada durant tant de temps? Quina
decisió pren?
Quan surt de casa per primer cop després de tant de temps, l’olor del carrer la mareja. Quan
intenta creuar el carrer, es desmaia. Pren la decisió de fer-se forta i sortir de casa però per
carrers diferents dels que solia anar.
14. De cop, torna a veure coloms, però aquest cop els mitifica.
a) Expliqueu amb què els compara i on els situa.
Aquest cop veu als coloms d’una manera bonica, sense brutícia, els veia volant com
àngels de Déu.
b) Per què us sembla que ho explica a altres senyores del parc?
Ho explica de forma anécdota, els hi explica que va tenir quaranta parelles de coloms
i de moltes espècies diferents.
c) Com l’anomenen aquestes senyores?

L’anomenen la dona dels coloms.
15. Com valoreu la manera d’anar amunt i avall de la Natàlia? Per què us sembla que no
vol estar-se a casa?
La Natàlia se'n recorda d'en Quimet un cop ja és mort i ella ja té una nova família. Li fa molta
por que en Quimet torni per sorpresa i es trobi que ha refet la seva vida.
16. Per què diu que tot la feia plorar, al final del capítol XLIII?
La Natàlia diu que s’ha tornat una figa-flor i que ara plora per tot.
17. Al capítol XLVI, la Natàlia sent el pas del temps d’una manera molt intensa.Transcriviu
el fragment on explica aquesta sensació. Què la hi provoca?
“I vaig sentir d’una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la
pluja i de les estrelles adornament de la nit, no el pas del temps de les primaveres dintre el
temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardor, no el que posa
les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa o el que desarrissa i colora les
flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta.”
Li provoca aquest sentiment el fet de veure l’ombra de la seva filla sobre els seus peus.
18. En general, la Natàlia sempre fa una descripció positiva del físic dels seus fills.
Busqueu-ne algunes al llarg de la novel·la i transcriviu-les. Penseu que amb els anys el seu
paper de mare ha estat el més important per a ella? Justifiqueu la resposta.
Sí, ja que els seus fills han estat un pilar molt important per ella, i si no fos per ells, en els
anys de penúries, crec que la Natàlia hagués renunciat abans a la seva vida. Però com tenia
un paper molt important, el demare, es sentia més lligada a la vida.
19. Al capítol XLVII la Natàlia recupera el record dels coloms. Expliqueu com és aquest
record.
En aquest capítol la natàlia recorda els coloms, i narra que ja no té aquella obsesió de parlar
sobre ells sempre.
20. Colometa-Natàlia-Senyora Natàlia. Expliqueu a grans trets quins moments de la vida

de la protagonista marquen cadascun d’aquests noms.
· Colometa → Durant l’època en que va estar casada amb el seu primer marit, en Quimet.
· Natàlia → Durant la seva viudetat i segon casament
- Senyora Natàlia → Un cop els seus fills ja han crescut, el seu matrimoni ja ha
madurat i tota la seva vida està en calma.
Capítol XLIX :La joventut que fugia
1. Expliqueu quines sensacions té la Natàlia quan veu el tramvia i està a punt de creuar.
Quan va veure el tramvia va pensar que era un igual que tots els altres que hi havia vist i que
potser aquest l'havia vist córrer amb el Quimet al darrere en aquella nit que es va conèixer.
Se li va fer un nus al coll i es va marejar però el vent que va generar el tramvia, lava fer
despertar i tornar a la realitat.
2. Transcriviu el fragment on explica com veu la plaça del Diamant. Com us sembla que
es deu sentir ella? A què atribuïu aquest estat?
Vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per
tapadora. I al mig d’aquella tapadora hi vaig veure volar unes ombres petites i totes les cases
es van començar a gronxar com si tot ho haguessin ficat a dintre d’aigua i algú fes bellugar
l’aigua a poc a poc i les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar
les unes contra les altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent i començava a fer un
embut.
La Natàlia té un sentiment d'enyorança, veu que la seva vida ha canviat molt des d'aquella
nit i que la plaça de diamant també ho ha fet, ha viscut moltes coses des del dia que es va
casar amb el Quimet, ja que han tingut dos fills i avui dia la seva vida és totalment diferent,
sense ell, sense aquells problemes i sense aquells mals de cap.
3. Què recorda d’en Quimet?

Va mirar en l'aire i va recordar al mig d'un camp a prop de la mar quan ella estava
embarassada de l'Antoni com en Quimet li donava una flor blava.
4. Com hi apareix en Mateu? Per què us sembla que apareix aquest personatge?
Ella va sentir una companyia a la mà, aquesta era la mà del Mateu, aquest va aparèixer amb
un colom l'espatlla, una classe de colom que lla mai va veure, el colom de corbata setí.
Creiem que aquest personatge apareix que sempre ha sigut bo amb ella i ha sigut el que
necessitava poder per alliberar-se.
5. Què li sembla que li fuig, amb el crit que fa? Què implica, això? Com considera que
l’havia afectada aquella mica de cosa de no-res?
Aquell mica de no res, és tot l'infern que va passar, ja que aquesta dona va viure situacions
molt dures, tant històricament, com econòmicament com personalment, en aquell crit es va
alliberar de tot el mal que ha patit en aquells anys, aquell crit va significar que ella pogués
deixar enrere totes aquelles vivències per tancar aquell capítol de la seva vida d'una vegada.
6. Quins sentiments manifesta envers l’Antoni? Considereu que n’és conscient per primera
vegada, d’aquests sentiments? Per què?
Ella no vol que l'Antoni mori mai, i reconeix que sentia per ell més del que deia, que
l'estimava molt, ja que ell havia sigut l'única cosa bona que li va passar. Ell la va ajudar amb
els seus fills i li va donar tot el que ella volia. Després d'alliberar-se d'aquest mal es va
adonar de lo bo que tenia al costat, que era l'Antoni.
7. Com valoreu el mot final de la novel·la: Contents...?

Pensem que descriu la situació final en la que es troba la Natalia. Després de tots els anys
que ha estat sotmesa al masclisme del seu marit, després de passar una Guerra Civil i viure
durant un temps en una situació precària, finalment aconsegueix sortir de tot aquest pou,
troba a un home que realment la valora i aconsegueix tenir sentiments d’amor cap a ell. Els
seus fills estan feliços i sans, així que ella com a mare es sent realitzada.
Gràcies a tota aquesta evolució del personatge de la Natalia, la podem relacionar amb
l’objecte de l’embut, ja que poc a poc ella es va sentint més pressionada, per part del seu
marit, es sent més trista i arriba a un punt de tanta pressió, que pensa en acabar amb la seva
vida i amb la dels seus fills. Finalment, després de sortir d’aquest embut, s’allibera, i alla
comença a veure la llum. Troba un marit que l’estima, la seva situació econòmica millora i els
seus fills acaben de créixer sans i amb una bona educació. Estan contents.
8. Prenent com a guió els apartats que acabeu de treballar, redacteu un resum de la
novel·la. Tingueu en compte, de tota manera, els punts que us proposem a continuació.
· Qui explica la història?
· Quines etapes de la vida de la protagonista s’expliquen?
· Quins períodes històrics apareixen?
· Amb quines etapes de la vida de la protagonista es corresponen?
· Com viu aquestes etapes la protagonista?
· A quina situació límit arriba? Causes.
· Com es resol aquesta situació?
La plaça del diamant és una novel·la que explica la vida de la Natàlia, una noia que estava
promesa amb en Pere, però que en anar a una festa en la plaça de diamant coneix en
Quimet, un noi que aquell mateix dia li promet que ella serà la seva senyora i l'anomena
colometa.
La Natàlia acaba deixant el seu promès, quan està amb el Quimet el parla d'una tal maria,
però ella no vol preguntar qui és. Una vegada junts la Natàlia comença a perdre la seva
identitat i es reprimeix la seva personalitat, ja que en Quimet és un noi molt gelós i amb un
pensament molt antiquat i masclista.
La Natàlia i en Quimet es compren una casa, ja que es casen, i els amics del quim, el mateu i
en Cintet, decideixen ajudar a la parella a reformar la casa. Un temps després la colometa
coneix la mare del quim, una dona que té la seva casa plena de llaços. L'Enriqueta és el
suport més gran que té la protagonista, ja que aquesta és la seva amiga i fins i tot fa de
mare, perquè la Natàlia va perdre a la seva mare.
Quan arria el casament tot és molt bonic, encara que la Natàlia tenia por de mantenir
relacions sexuals. Cada vegada que pesa més el temps el caràcter d'en quim és més fort i
molt més autoritari. La Natàlia s'adona de què està embarassada i el Quimet escull el nom
d'Antoni per al nadó, quan aquest neix sembla que no menja i que moria per finalment
comença a menjar i es recupera. Quan transcorre un temps la Natàlia es torna a quedar
embarassada i tenien a la Rita, la seva nova filla.
La situació econòmica cada vegada empitjora i ella decideix començar a treballar, i ho fa

netejant en una casa. Un dia el Quimet i en Cintet decideixen anar a la guerra i un temps
després els segueix en Mateu. Així doncs, la Natàlia s'hi ha de fer càrrec dels seus fills i de les
palomes que va decidir tenir en Quimet per casa que finalment va acabar decanta-se per
matar-les.
Un dia li arriba la notícia de què en el seu marit en Quimet ha mort en la guerra i aquesta
decideix vendre tots els seus mobles per poder alimentar als seus fills, cosa que se li va
anant complicant i va decidir ficar al seu fill en un refugi perquè almenys pugui menjar
alguna cosa.
Quan tot anava de malament en pitjor, quan havia perdut les esperances, pren la decisió de
posar fi a la seva vida i a la dels seus fills, perquè ells tampoc pateixin, però, quan va a
comprar el verí, el botiguer li ofereix feina i aliment per als seus fills.
A partir d'aquí la seva vida canvia, millora el seu estil de vida, i contrau matrimoni amb el
botiguer. Passen els anys i la Natàlia torna a ser la mateixa persona que era abans, deixant
de banda aquells dies de patiment que va haver de viure.
Veu narrativa i punt de vista:
1. Busqueu, en un manual de literatura, informació sobre els diferents tipus de veus

narratives (de narrador) que hi ha i expliqueu-los.
- Narrador protagonista → Explica la història des del punt de vista, assumint el paper
principal.
- Narrador testimoni → Relata una història, però no és la seva.
- Monòleg interior → En aquest cas, el narrador no explica una història al lector, es dirigeix a
si mateix
- Narrador en segona persona → És molt poc comú i és complicat. El narrador es dirigeix a

un tu/vostè o vosaltres/vostès, moltes vegades apel·lant al propi lector.
- Narrador omniscient → És aquell que coneix tots els detalls de la història i de com
transcorre, fins i tot del que passarà.
- Narrador equiscient → Se centra en un únic personatge, el protagonista, però desconeix els

sentiments i els pensaments de la resta.
2. A partir de la definició de narrador omniscient que heu trobat, penseu que la

protagonista de La plaça del Diamant és una narradora omniscient? Per què?
Sí, ja que tot i parlar en tercera persona i ser un “personatge” extern a l’obra, coneix totes
les accions i els pensaments més profunds del personatges que hi participen.
3. Llegiu la definició i el text que transcrivim i responeu les preguntes.

El narrador protagonista: El personatge principal, d’entre els que intervenen en els fets
narrats, és el que, en primera persona, ens va parlant del que li passa o li ha passat.
Lluís Calderer, Introducció a la literatura (p. 251)
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien
cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida
en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes
de sortir perquè m’havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes dels dits em feien mal
de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i 47 agafadors. I perquè coneixia la
Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia agafadors. I perquè coneixia la
Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer
seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava alguna cosa i
havia de dir que no.
La plaça del diamant, M.Rodoreda
a) Expliqueu, a partir de la definició, quins elements d’aquest primer fragment de la

novel·la assenyalen que qui explica la història és un narrador-protagonista.
El fet de que el text està escrit en primera persona i al final del fragment, el narrador
centra el tema en el sentiments de la Natàlia.
b) Aquesta mena de narrador, penseu que explica els esdeveniments de manera
objectiva o subjectiva? Justifiqueu la resposta.
Crec que aquest narrador explica les coses de manera subjectiva, ja que en cap
moment dona la seva opinió i el que explica és el que senten els personatges, per lo
tant no ho pots descriure de manera objetiva.
c) Passeu aquest mateix fragment a tercera persona. Què heu hagut de canviar?
La Julieta va anar expressament a la pastisseria a dir-li que, abans de rifar la toia,
rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja
pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. La Natàlia no tenia
ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir perquè s’havia passat el dia despatxant
dolços, i les puntes dels dits li feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer
nusos i 47 agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores
i tant li feia agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres
hores i tant li feia dormir com no dormir. Però li va fer seguir vulgues no vulgues,
perquè ella era així, que patia si algú li demanava alguna cosa i havia de dir que no.
Hem hagut de canviar els verbs i els pronoms.
Els altres personatges:
1. Toni és també el nom del fill de la Natàlia. Aquest personatge també pateix una
transformació bastant considerable al llarg de la novel·la.
a) Redacteu una llista amb els fets més destacables de la seva trajectòria vital segons
apareixen referits per la seva mare al llarg de la novel·la
De petit era molt mogut, plorava molt, nerviós i fins i tot no volia menjar. Tenia
enveja de la seva germana petita. Li té molta ràbia a la seva mare per haver-lo deixat
en una colònia de nins però de mica en mica, amb el pas del temps i amb la guerra
entremig, es va fent gran i comença a madurant. La seva relació amb l'Antoni és molt
bona i encara que té uns bons estudis, decideix seguir amb el negoci de la drogueria.
b) Quina relació existeix entre en Toni infant i en Quimet, el seu pare?

Els dos tenen una actitud molt autoritaria , i son molt gelosos ,i ningun dels dos fan
cas a la natalia .
c) I amb el seu padrastre Antoni?

En Toni té un sentiment d'admiració total pel seu padrastre Antoni.
d) Les intencions de l’Antoni pel que feia al seu fillastre es van veure defraudades per
l’actitud d’aquest últim. Expliqueu-ho .
Es va defraudar, ja que ell volia proporcionals una bona educació perquè poguessin
arribar a tenir un bon futur, en canvi, el Toni va preferir seguir amb el negoci de
l'Antoni.
e) Com s’explica l’actitud d’en Toni de voler portar una vida casolana ?
Aquest veia molt bé seguir amb el negoci de l'Antoni, ja que creu que amb allò es pot
guanyar la vida, després de tot l'horror, trobar una vida estable el feia feliç.
2. La Rita és la filla de la Natàlia i té un paper bastant rellevant cap al final de la

novel·la, ja que la història s’acaba amb el seu casament.
a) Feu una descripció física i psicològica del personatge tal com l’imagineu a partir de
la lectura.
La Rita s’assembla molt al seu pare. Aquesta copia els moviments i accions del seu
germà per tant podríem dir que la seva personalitat encara era massa innocent i poc
destacable, adoptava una actitud bastant passiva. Quan arriba a la juventut agafa
més caràcter.
b) En què s’assembla al seu pare? Indiqueu-ne els trets que apareixen esmentats al
llarg de la part final de la narració.
Té els mateixos gustos i manies que ell, mateix caràcter, mateixes expressions i
físicament els mateixos ulls de mico.
c) Quines són les seves expectatives a la vida quan en Vicenç demana la seva mà?
La Rita vol viure la seva joventut sense estar condicionada per ningú i en un principi
no pretén tenir res sentimental amb en Vicenç.
3. La senyora Enriqueta té també un paper destacat al llarg de la novel·la, a causa de la

seva estreta relació amb la Natàlia. Aquesta rellevància contrasta aparentment amb la
descripció del personatge.
a) Localitzeu, al capítol IV , la descripció física que la Natàlia fa de la senyora

Enriqueta i preneu-ne nota.
Quan la Natalia descriu a la senyora Enriqueta diu que era alta, amb la boca de rap i
amb nas de paperina. A l’estiu i al hivern, sempre portava mitges blanques i sabates
negres i anava molt neta. A l'Enriqueta li agradava molt el cafè
b) De cada paraula de les següents parelles de qualificatius, seleccioneu-ne la que

serveixi per caracteritzar aquesta descripció. Després justifiqueu la vostra resposta:
— realista/caricaturesca — esquemàtica/detallista — seriosa/còmica.
Es caricaturesca ja que en els primers capitols quan parla del Quim, l’ idealitza molt,
després podem veure que es detallista ja que sempre ha tingut cura de de la Natàlia i
els seus fills, per últim podem dir que que es cómica , ja que quan parla amb la
Natalia esobre la nit de bodes, ho fa en un to còmic.
c) Fixeu-vos una mica més en aquest personatge. La senyora Enriqueta és vídua. Quin
tipus de relació mantenia amb el seu marit?
La senyora Enriqueta no dóna gaires detalls de la relació que tenia amb el seu marit,
però tampoc mostra un gran sentiment d'enyorança, per tant, podem dir que la
relació que tenien ambdós, no seria d’un gran amor.
4. El retrat del físic d’en Quimet és molt exhaustiu. En canvi, des d’un punt de vista
psicològic, no hi ha més dades que les que proporciona la seva actuació.
a) Redacteu una caracterització psicològica del personatge (virtuts, defectes,

inclinacions i aficions personals, etc.). Intenteu ajustar-vos tant com pugueu al punt
de vista de la Natàlia.
En Quimet és un personatge pla que durant tota la obra no evoluciona, pel que es
manté igual. Té 25 anys i mostra un caràcter possessiu amb una actitud masclista i
egoista. Aquesta actitud la mostra cap a la Natàlia, de manera que la tracta com si fos
un objecte i de la seva propietat. Podem veure-ho reflectit en moltes ocasions, com
per exemple, quan diu que és ell qui haurà de decidir el nom dels fills, quan obliga a
la Natàlia a deixar la feina de pastissera o quan no la deixa parlar amb en Pere.
b) En general, com definiríeu la personalitat d’en Quimet? Formuleu-la tan breument

com us sigui possible.
En Quimet és un home possessiu, gelós i en casos agressiu. És tot lo contrari al Pere,
sempre pensa que té la raó i és hipòcrita. En general, el comportament d’aquest
personatge envers la seva dona té unes característiques ben definides.
c) Com s’explica que en Quimet parli sempre d’una tal Maria? Quina relació té
aquesta recurrència amb el seu mal a la cama?
Quan en Quimet parla d’una tal Maria, és un recurs que utilitza per posar gelosa a la
Natàlia, i quan es queixa del seu mal de cama, ho fa per cridar més la seva atenció.
d) Exposeu la vostra opinió personal al voltant de la relació que hi ha entre la Natàlia i

en Quimet. Feu-hi constar els arguments que donin suport a la vostra opinió.
Entre la Natàlia i en Quimet no hi ha una relació d’amor, ja que ell no la valora com es
mereix i no l’estima de bona manera. En certs moments es dóna a entendre que la
Natàlia troba a faltar el bon tracte d’en Pere.
e) Ara compareu l’actitud d’en Quimet envers la Natàlia amb la que més tard hi té
l’Antoni, el segon marit de la Natàlia.
En Quimet tracta a la Natàlia de manera agresiva i tòxica, és possessiu i no pensa en
ella. No la té en compte i vol que tota la seva atenció sigui dirigida cap a ell. En canvi,
el segon marit de la Natàlia, l’Antoni, és tot el contrari. La fa sentir bé, li dóna la
importància i atenció que es mereix i vol que ella estigui bé. És una persona dolça i
gens agresiva.
5. Un altre personatge que representa un contrapunt amb en Quimet és en Pere, el primer

promès de la Natàlia. Només apareix quan la Natàlia parla del seu trencament i, més tard,
quan ho fa del seu retrobament ja casada .
a) Redacteu una caracterització física i psicològica d’aquest personatge, tal com us

l’imagineu a partir dels detalls que proporciona la lectura del llibre.
En Pere es mostra com el noi més atractiu del poble. És un noi constant, mai es dóna
per vençut encara que la Rita el rebutgi i és atent. No es mostra com un noi autoritat
o posèsiu, és senzill.
b) Un cop feta la caracterització, expliqueu el sentit d’aquesta citació en la qual la

Natàlia parla de la seva darrera trobada amb en Pere a la Rambla de les Flors: I em
va mirar com un que s’estigués enfonsant entre la gent, entre les flors, entre tantes
botigues..
La Natàlia, quan veu al Pere sent que s’enfonsa entre la gent. Fa referència a que en
Pere es va quedar en shock i com ell havia estat tant enamorat de la Natàlia, quan la
torna a veure li provoca tant sentiments, que vol desaparèixer.
c) Expliqueu les diferències existents entre en Pere i en Quimet pel que fa a la seva
actitud envers la Natàlia.
En Pere era un home que respectava a la Natàlia i no li quartava la llibertat. En canvi,
en Quimet tenia una actitud totalment contrària a la d’en Pere. En Quimet volia a la
Natàlia només per ell, i feia el possible perquè així fos.
6. L’adroguer Antoni és el segon marit de la Natàlia, amb qui es casa després de la guerra.
a) Quin paral·lelisme literari pot establir-se entre aquest personatge i l’època de la

postguerra a Catalunya i a Barcelona? Penseu en el que li havia passat durant la
guerra i contesteu la pregunta.
Durant la guerra, l’Antoni havia estat ferit greu i això li va causar una incapacitat
sexual important. Per tant, ell el que buscava era una familia que l’acollis i amb la
qual ell pogués compartir tot l’amor que tenia.
b) Què representa l’Antoni per a la Natàlia i els seus fills en el moment just de
l’acabament de la guerra ? Per què?
L’antoni representa la seva salvació. És la persona que els treu del pou i els
proporciona una certa estabilitat economica, educació als nens i objectes com la
coberteria i la roba, que havien hagut de vendre per tenir diners per menjar durant la
Guerra Civil. Així doncs, l’Antoni els treu d’aquesta situació precaria i els hi
proporciona una “nova vida”.
c) Quines intencions té quan demana a la Natàlia de casar-se?

L’Antoni mai ha tingut fills ni família, i es vol casar amb la Natàlia per crear-ne una.
d) Creieu que al final del llibre aconsegueix els seus objectius? Raoneu la vostra
resposta.
L'Antoni sí que aconsegueix els seus objectius, ja que finalment ell i la Natàlia es
casen i reformen la casa tal com vol la Natàlia. Viuen tots junts amb el Toni i la Rita,
els quals estan molt contents amb el nou marit de la seva mare.
7. La Julieta és un altre personatge de relleu en la trama de La plaça del Diamant, perquè

de fet ja apareix al capítol I.
a) Quina relació hi ha al començament de la novel·la entre la Julieta i la Natàlia?

Hi ha un arelació d’amistat. Ambdues estan a la plaça del Diamant gaudint de la festa
que hi ha en aquell moment, i quan la Julieta desapareix, és quan apareix en Quimet
que intenta seduir a la Natalia.
b) Com influeix l’actuació de la Julieta al capítol I en la vida de la Natàlia?

El fet que la Julieta vagi expressament a la pastisseria on treballa la Natàlia, va fer
que ella finalment anés a aquella festa i pogués conèixer a en Quimet, ja que des
d’un principi la Natàlia no volia anar a la Plaça del Diamant.
c) Feu una descripció física del personatge tal com us la imagineu a partir dels trets
descriptius que n’apareixen al capítol I.
La Julieta, de color canari, broada de verd, me la imagino com una dona prima amb
els cabells llargs i del color de la tardor. Amb uns ulls grans i de color verd.
d) Més endavant, la Julieta reapareix en la narració durant la guerra. Esmenteu els

canvis físics que ha experimentat el personatge respete del capítol I.
La Julieta ha canviat, ara porta una vida lliure i fa el que vol, i està molt enamorada
d’un soldat que ha conegut.
e) Com ha canviat la seva vida en aquesta època?

Ara la Julieta és lliure i ningú li diu com s’ha de comporta. Ademés ara està molt
enamorada d’un milicià.
f) Resumiu la nit d’amor que la Julieta passa amb el seu milicià en una torre
abandonada.
Julieta amb el soldat, van passar la nit abraçats en una mansió requisada, en un
ambient màgic. I està tan enamorada que té pànic que el matin a la guerra. La Natàlia
li diu que li hauria agradat passar una nit així.
g) Quin ambient envolta la torre abandonada aquella nit?

Quan la Julieta i el seu promès estan en la torre, es troben al mes d’octubre, per lo
tant en un ambient fred.
h) Definiu quin tipus de relació amorosa existeix en aquesta parella.

Es una relació en la que la Julieta està molt enamorada. Té molta por que li matin al
seu promès i que si ell mor ella es tiraria pel mar.
· La senyora Enriqueta s’enrabia molt quan s’assabenta de la nit d’intimitat de la Julieta.
a) Per quines causes té una opinió totalment contrària a aquesta mena de pràctiques?
La senyora Enriqueta pensa que pot ser perillós el fet de passar una nit en una casa
que no és seva, i més amb la guerra de per mig.
b) La Julieta té consciència d’haver fet res mal fet? Per què?

No, ja que ella pensa que la seva nit d’amor ha estat molt bé i ella està molt
emocionada per aquesta fet.
c) Què en pensa, la Natàlia, de l’enamorament de la Julieta?

La Natàlia enveja la vida de la Julieta i el seu enamorament cap a aquell soldat, ja que
ella en aquell moment està en plena miseria.
d) Quin judici us mereix la nit d’amor de la Julieta? Justifiqueu la vostra resposta.

Penso que la Julieta no està fent res malament, ja que en mig de la guerra troba una
estona de distracció i d’amor, que segur que en una situació com la que estaven
vivint, passar una estona bona era d'agrair. Tot i això, podria ser perillós, així que
entenc el descontent de la senyora Enriqueta.
· Un cop el fill de la Natàlia ha tornat de les colònies, el final de la guerra es precipita i la

Julieta desapareix de la novel·la sense cap més referència.
a) Imagineu possibles explicacions d’aquesta desaparició que siguin coherents amb

l’argument de la novel·la.
La seva desaparició pot ser a causa del soldat que coneix, del qual està molt
enamorada. Creiem que Julieta s'ha pogut anar amb ell, a més, com explica la
novel·la, Julieta és una noia que porta una vida lliure i fa el que vol.
8. En Mateu és un amic d’en Quimet que acaba tenint una consideració molt especial per a
la Natàlia.
a) En Mateu, que és mestre d’obres, ajuda en Quimet i la Natàlia a fer obres al seu pis.
Compareu les actituds diferents d’en Mateu i d’en Quimet aquest primer dia que
fan obres al pis.
El primer dia que fan obres al pis, podem observar que en Mateu i en Quimet tenen
actituds molt diferents. Per una banda, en Mateu un cop arriba al pis, comença a
desfer la cuina, ja que en Quimet vol la cuina nova. En canvi, en Quimet amb una
actitud de gandul, s'escapoleix a l'estona, i en Cintet avisa a la Nàtalia que quan en
Quimet no te ganes de fer alguna cosa s’escorria com una anguila i finalment no
apareix fins tard, amb una excusa barata.
b) Resseguint les aparicions d’aquest personatge al llarg de la novel·la, feu-ne una

descripció física.
És un home alt, ros i amb ulls blau que ademés esta en na bona forma física. També
és molt treballador, que és un tret que destaca en ell.
c) Quan arriba el primer colom al terrat del pis , quina opinió en té en Mateu? Quina
valoració es pot fer d’aquesta manera de pensar d’en Mateu? Quina relació té amb
el seu futur?
Quan apareix el primer colom, en Mateu opina que es millor matar-lo abans de viure
presoner en el colomer que ha construït en Quimet.
d) Tanmateix, com intervé en Mateu en l’afer del colomar?

La feina d’en Mateu en el colomar va ser fer una finestra a la golfa.
e) Quina relació s’estableix entre en Mateu i la Natàlia arran de la participació d’en

Mateu en l'afer del colomar?
Arran d’aquest afer per part del Mateu en el colomar, la Natàlia i ell comencen a ser
més bons amics i a confiar més l’un en l’altre.
· D’alguna manera, la trajectòria amorosa d’en Mateu suposa una història paral·lela a la
principal de la novel·la.
a) Expliqueu quina és la situació familiar d’en Mateu fins al moment que es casen la
Natàlia i en Quimet.
En Mateu sempre ha estat molt enamorat de la Griselda i era molt feliç junt amb la
seva filla i la seva dona. Tot això canvia quan es casen la Natàlia i en Quimet, ja que
aquell mateix dia la Griselda no va al casament.
b) Com us expliqueu el fet que la filla d’en Mateu i la Griselda no sàpiga riure?
La filla del Mateu i la Griselda pot ser que no sàpiga riure pel fet de que sigui tímida,
o també perquè realment no sigui tan feliç.
c) Quins fets distancien en Mateu de la Griselda, la seva dona?

Griselda, la dona d’en Mateu, el deixa i emporta a la seva filla. Això provoca que en
Mateu estigui molt trist, ja que ell estava molt enamorat.
d) Una de les motivacions d’en Mateu per marxar a la guerra és que la Griselda l’ha
abandonat. — Expliqueu quins sentiments experimenta ell davant aquest
abandonament. — Per què en parla amb la Natàlia?
En Mateu esta destrossat, ell pensa que Griselda era l’amor de la seva vida, així
doncs, quan ella el va deixar, ell va pensar que la seva vida ja no tenia sentit. Parla
d’això amb la Natàlia perquè d’alguna manera, ell va trobar refugi en ella, així que la
Natàlia va ser una figura important per ell.
e) Quina opinió té en Cintet de la relació amorosa entre en Mateu i la Griselda?

Opina que en Mateu està massa enamorat de la Griselda.
9. Ara fixeu-vos en el personatge de la Griselda.
a) Com la veu la Natàlia (p. 80)?

La Natàlia quan la descriu diu que és banca, que té pigues damunt de les galtes. I uns
ulls de menta tranquil·la. parlava poc.
b) Com anomena la Griselda a la Natàlia?

L’anomena “nina”
c) Després de la mort d’en Quimet i en Cintet, la Griselda visita la Natàlia per donar-li
el seu condol. Compareu la situació de cada una de les dones en aquell moment de
la guerra.
La Natalia es trobava en el pitjor moment de la seva vida, no tenia diners ni per
menjar i tampoc podia alimentar als seus fills. En canvi, la Griselda es trobava en una
situació privilegiada, ella i el seu nou marit tenien una bona situació econòmica i no
els hi faltava menjar.
d) En quins detalls es veu que la Griselda viu bé?

Es pot veure reflexat en la roba que portava i com anava vestida.
e) Com ha acabat la seva relació amb en Mateu?
La seva relació amb en Mateu va acabar en una relació d’amistat.
10. En Cintet és amic d’en Quimet i d’en Mateu. Ell i en Quimet moren plegats al front.
a) Quin paral·lelisme pot establir-se entre la caracterització física d’aquest personatge

i la de la senyora Enriqueta?
En cintet era el millor amic d’en Quimet, així com la senyora Enriqueta ho era de la
Natàlia. En certs punts podien ser els seus referents.
b) En concret, com descriu en Cintet la narradora?

La Natàlia creu que en Cintet té una personalitat semblant a la d’en Quimet, a
diferencia del Mateu, que té una actitud diferent als dos. Ella el veu com un gran
amic. En quant als trets físics, el descriu amb uns ulls de vaca i la boca torta.
c) Quina és la seva participació en la trama de la novel·la i com influeix en la parella

formada per la Natàlia i en Quimet?
Els ajuda en les obres de la casa i sobretot amb el Colomar, ademés sempre està a
casa de la parella, ja que és un dels seus millors amics.
d) Quina evolució experimenta aquest personatge abans de trobar la mort al front?

Cintet és un personatge influent en la vida de la Natàlia, i abans de morir al front, va
a veure a la Natàlia per donar-li la notícia de què el seu marit ha mort.
11. En Vicenç és el noi del restaurant bar de la cantonada que un bon dia es presenta a
l’adrogueria per demanar la mà de la Rita.
a) Com es presenta aquest personatge a ell mateix? Esmenteu-ne els trets bàsics de la
seva personalitat, les seves expectatives i els seus projectes.
Com descriuen físicament al Vicenç, és un noi que "fa goig", però és molt tímid. És el
pròsper amo d'un bar, de fa dos anys. Ell vol fer diners al bar per a un futur poder-se
comprar una casa a Cadaqués, ja que volia que la dona amb la qui es casés pogués
tenir una casa a la vora del mar.
12. La majoria dels personatges que d’una manera o altra apareixen en la novel·la,
començant per la protagonista, tenen uns tics o vicis recurrents que no s’adonen que fan o
que no poden evitar de fer. Relacioneu personatges i citacions de la novel·la en què
s’esmenten aquestes recurrències. Hi ha personatges que en tenen més d’una.
Personatges: Natàlia Quimet Senyora Enriqueta Mare d’en Quimet Mateu Senyor del
guardapols Antoni Toni Rita Vicenç
· tenia un vici, la feina: Quimet

· moltes tardes anava a mirar les nines: Natàlia
· aquella mena de cosa que no es podia dir què era però que anava tota de cara a fer patir:
Rita
· anava amunt i avall del passadís: Natàlia
· li havia quedat com una mena de deliri d’estar a casa, d’estar sempre a casa: Natàlia
· entrava al menjador, s’asseia i agafava la seva miqueta de molsa: Mateu
· s’acostava el moment de dir pobra Maria, perquè feia l’ensopit: Quimet
· mentre enraonava, es tocava la nou del coll: Toni
· entortolligava les cames als barrots de la cadira: Rita
· aquella mania tan bufona de fer llaços: Mare d’en Quimet
· va agafar el vici de parlar d’en Quimet: Senyora Enriqueta
· així que estàvem soles se la mirava i mirant-la es fonia: Vicenç
· obria l’aixeta només un rajolí i amb un dit tallava el rajolí d’una banda a l’altra: Senyor del
guardapols
· de tant en tant, es tirava les mànigues per tirar-les amunt callava i quan les tenia amunt
tornava a enraonar: Quimet
· va començar a queixar-se de la cama: Quimet
· entrar a la cuina a veure aigua, per vici: Antoni
· i mentre parlava ficava l'ungla l’escletxa de la taula i feia saltar les crostetes de pa que
s’hi ficaven: Quimet
Personatges: Natàlia Quimet Senyora Enriqueta Mare d’en Quimet Mateu Senyor del
guardapols Antoni Toni Rita Vicenç
Evocació històrica: evocació de la història de catalunya
1. Situeu aquests fets de la història de Catalunya en l'any corresponent que hi ha a

continuació per confeccionar una cronologia de l’època.
· 1941 Creació de la División Azul, amb què Espanya ajuda Alemanya en la Segona Guerra
Mundial
· 1939, L’ONU condemna el règim franquista
·1946 Bombardeigs sobre Barcelona.
· Fets de maig 1773 Creació a Barcelona del barri del Polvorí, per ubicar-hi els barraquistes
amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic (1952)
· 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana
· 1939 Fi de la Guerra Civil espanyola 1933 Lluís Companys, president de la Generalitat
· 1940 Afusellament de Lluís Companys. Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili
· 1939 Inici de l’activitat guerrillera antifranquista del maquis
· 1936 Victòria electoral del Front d’Esquerres i alliberament de Companys.
· 1937 Començament de la Guerra Civil espanyola
· 2006 Estatut d’Autonomia de Catalunya
·1934 Fets d’octubre. Suspensió de l’Estatut d’Autonomia i empresonament de Lluís
Companys
· 1938 Ofensiva Franquista sobre Catalunya
· 1938 Batalla de l’Ebre
· 1945 Fi de la Segona Guerra Mundial
· 1936 Repressió franquista contra l’oposició a la dictadura.
La Barcelona de La Plaça del Diamant
1. Sobre un plànol de la ciutat de Barcelona assenyaleu-hi en un color que destaqui

aquests referents, a partir de les eines de cerca que proporciona el plànol de la web de la
ciutat de Barcelona:
· Carrer Gran de Gràcia
· Plaça del Diamant:
· Carrer Montseny
· Rambla de Prat
— Indiqueu breument el paper que aquests escenaris juguen en el desenvolupament de la

novel·la
·Carrer Gran de Gràcia: És el lloc on Natalia comença la seva vida, i representa la seva
infantesa i joventut abans de la Guerra Civil espanyola. Aquí viu moments de felicitat i
llibertat.
·Plaça del Diamant: És el cor de la història i lloc on Natalia passa la major part de la seva vida
adulta. Aquest escenari és testimoni de la seva relació amb Quimet, les dificultats de la
postguerra i la seva transformació personal.
·Carrer Montseny: És un altre lloc on Natalia viu i treballa després de la Guerra Civil. Aquest
escenari representa la seva independència i la seva lluita per sobreviure en circumstàncies
difícils.
·Rambla de Prat: És un lloc simbòlic que apareix al final de la novel·la, on Natalia fa una
visita després de molts anys. Aquest escenari representa la retrospecció i el retorn als seus
records i arrels.
2. Sobre aquest mateix plànol, assenyaleu-hi els següents referents. Necessitareu fer servir
eines de cerca d’informació a Internet.
1. Cementiri de Sant Gervasi
2. Parc Güell
3. Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu)
4. Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25)
5. Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C. Ros de Olano)
6. Rambla de les Flors
7. Montjuïc
— Indiqueu breument el paper que aquests escenaris juguen en el desenvolupament de la

novel·la
·Cementiri de Sant Gervasi: És un lloc on la protagonista, Natalia, recorda moments

importants de la seva vida i on visita l'enterrament de l'home que estima.
·Parc Güell: És un espai emblemàtic de Barcelona on es desenvolupa una escena important

de la novel·la, simbolitzant la visió de la protagonista sobre l'arquitectura i la naturalesa. A
més, és el lloc on els principals protagonistes es coneixen bé.
Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu): Aquests jardins són un lloc de trobada i de
reflexió per als personatges de la història.
·Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25): Aquest bar és un lloc on els personatges solen
reunir-se i discutir els esdeveniments de les seves vides.
·Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C. Ros de Olano): Aquest cinema és un lloc on
els personatges gaudeixen d'entreteniment i on es viuen moments significatius de la
novel·la.
·Rambla de les Flors: La Rambla de les Flors és un escenari típic de Barcelona on els
personatges passegen i interactuen amb l'ambient urbà.
·Montjuïc: Aquesta muntanya té un paper simbòlic a la novel·la i representa els canvis i les
dificultats que afronta la protagonista al llarg de la seva vida.
3. A més d’escenaris populars de la ciutat de Barcelona, Mercè Rodoreda incorpora a La

plaça del Diamant espais i referents ciutadans que amb el temps han esdevingut ben
emblemàtics de Barcelona, fins al punt que identifiquen la ciutat internacionalment.
a) Citeu almenys tres referents monumentals que s’esmenten a la novel·la i amb els
quals s’identifica la ciutat de Barcelona.
· Parc Güell
· La Pedrera
· La Sagrada Familia
b) Busqueu una imatge de cadascun d’aquests referents
c) Quin arquitecte mundialment famós va idear aquestes obres monumentals?

Antoni Gaudí
d) Quina vinculació diu en Quimet que hi ha entre aquest arquitecte i el seu pare?
El Quimet va explicar-li a la Natàlia que el seu pare i Gaudí van ser amics, i que el seu
pare va estar present el dia de la seva mort.
La llengua de La Plaça de Diamant
1. Com tota novel·la potent, La plaça del Diamant presenta un bon conjunt de verbs que
teixeixen el canemàs de la ficció narrativa. Amb l’ajuda del diccionari de definicions,
indiqueu el significat dels verbs remarcats en aquestes citacions.
· si els obria la porta abans que s'avesessin a sortir per la finestra, només sortirien per la
porta (XIII, 74) → Acostumar-se .
· aquella banyera, trigava molt a engolir l’aigua (XVIII, 92) → Desaiguar
· Va dir que allò només s‘ho podia haver empescat el seu fill (XXII, 112) → Inventar-se una
idea, una excusa, etc
· Quan va sentir el parrupeig que venia de l’habitació petita, es va esgarrifar. (XXII, 122) →
Esborronar, horripilar.
· I al cap d’uns quants mesos en Quimet va començar a rondinar i a dir que els coloms no
valien res (XXV, 125) → Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat
amb allò que és constret a fer.
· Eren uns coloms que no empastifaven (XLIII, 192) → Embrutar, especialment amb una
substància pastosa, viscosa, amb un tint.
· La pluja decantava les fulles i esbadellava o tancava les flors... (XLIII, 193) → Obrir alguna
cosa sense spear-ne totalement les parts .
· Sempre ens despullàvem darrera del paravent per poder tenir el dormitori sense roba
esbarriada per les cadires tota la nit (XLIV, 196) → Escampar (coses que estaven aplegades,
ordenades).
· em vaig ficar al llit i em vaig acotxar (XLIX, 221) → Fer que la roba abrigui bé algú,
especialment en el llit
· perquè no s’escorregués tot ell com una mitja (XLXIX, 222) → Fer córrer el líquid d’un lloc
fins a buidar-lo completament.
2. D’acord amb la seva empremta lírica, la novel·la incorpora una varietat considerable
d’adjectius, que s’apliquen sobretot a la descripció de caràcters. Esbrineu el significat
d’aquests adjectius, bé sigui per context, bé sigui amb l’ajuda del diccionari:
· capsigrany (XVIII, 192): Insult que es diu a la persona que obra demostrant poc
enteniment.
· escanyolit (XXV, 123): Que és molt prim i poc desenvolupat:
· esparverada (XXVI, 127): Causar por o espantar-se davant d'un perill.
· magre (XXXI, 148): Que té poc greix.
· neulit (XXXVII, 194): Que ha perdut les forces, la vitalitat, el pes, etc.
· despresa (XLI, 203): Acció de desprendre o de desprendre's; l'efecte.
· rebeca (XLVI, 203): Jaqueta de punt, de llana o de cotó, que no té coll i es corda amb
botons pel davant.
· emmurriada (XLVI, 204): Enfadar-se una persona i actuar de manera que tothom s'adoni
que està enfadada.
· esmorteïda (XLVIII, 213): Feblir la violència, la intensitat o la força d'una cosa.
· esblaimat (XLIX, 220): Descolorit; dèbil de color..

Treball La Plaã - A Del Diamant

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball La Plaã - A Del Diamant

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Douae Essamadi, Maria Fernández, David Pérez i Luna Ruiz

LA PLAÇA DEL DIAMANT

b) En quin barri es trobava el casal dels Gurguí?

c) Qui va exercir una major influència sobre la petita Mercè?

d) En quins aspectes se centra, aquesta influència?

f) Quin tipus d’educació va rebre, Mercè Rodoreda? Com va aprendre a llegir? Va

3. Hi ha alguns fets molt concrets en la vida de Rodoreda que es poden reconèixer

b) Quants gèneres va conrear?

c) Quines novel·les va escriure? Quina opinió li mereixerien, aquestes obres, més

d) Quin autor cita Rodoreda a l’encapçalament de La plaça del Diamant? A quin

5. Fes una valoració personal.

Capítols I–XIII: De Natàlia a Colometa

1. Només començar la novel·la es produeix un canvi d’identitat del personatge

b) Feu una valoració de la influència que aquesta experiència de relació familiar té en

c) Quina relació té en Quimet amb la seva mare (cap. III)?

f) Com atén la Natàlia aquestes malalties? En fa cas? Expliqueu l'actitud d'ella en

5. Després d’haver respost les preguntes anteriors, elaboreu un retrat de la relació

6. Expliqueu quina interpretació personal feu de l’actitud de la Natàlia. Considereu que ha

8. La relació sexual de la parella apareix puntualment i és viscuda per cadascun d’ells de

d) Expliqueu la seva nit de nuvis. Per què li fa vergonya explicar-la a la senyora

9. La maternitat suposa una experiència important per a la Natàlia i en Quimet, però

b) Quina actitud té en Quimet mentre dura el part? I després? Transcriviu els

Un cop ja ha nascut l’Antoni, en Quimet torna a la normalitat recuperant la seva

10. Un aspecte important en la vida de la Natàlia durant aquests primers anys de

b) Què suposa per a la Natàlia la construcció del colomar?

Capítols XIV–XXV: Es maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos

b) Quina circumstància provoca aquest canvi?

f) Quina opinió en té, de tot plegat, la senyora Enriqueta? La compartiu?

b) Quin tret físic la caracteritzarà durant i després de l’embaràs?

3. Al capítol XVI, en Quimet torna a tenir malalties.

b) De quina manera es compara amb la Natàlia?

c) Com reacciona ella davant la malaltia?

4. En Cintet vol convèncer en Quimet perquè participi en els escamots.

b) Com reacciona davant un nou anunci de malaltia d’en Quimet?

Capítols XXVI - XXXIV: Tot a passeig

6. Al capítol XXX, la Natàlia retroba la seva amiga Julieta.

b) Quins motius argumenta la Natàlia com a causa de la seva manca de felicitat?

c) Expliqueu el sentiment final de cadascuna de les dones. Transcriviu els fragments

c) Quin estat físic i emocional tenen, ella i els seus fills?

d) Expliqueu el procés que la porta a prendre la decisió del suïcidi.

Capítols XXXV–XLVIII: L’adroguer de les veces i la senyora natàlia

4. Quan ja ha sortit de la botiga amb el salfumant i l’adroguer la crida, la Natàlia recorda

c) Com l’anomenen aquestes senyores?

20. Colometa-Natàlia-Senyora Natàlia. Expliqueu a grans trets quins moments de la vida

Capítol XLIX :La joventut que fugia

3. Què recorda d’en Quimet?

7. Com valoreu el mot final de la novel·la: Contents...?

La situació econòmica cada vegada empitjora i ella decideix començar a treballar, i ho fa

Veu narrativa i punt de vista:

1. Busqueu, en un manual de literatura, informació sobre els diferents tipus de veus

- Narrador en segona persona → És molt poc comú i és complicat. El narrador es dirigeix a

- Narrador equiscient → Se centra en un únic personatge, el protagonista, però desconeix els

2. A partir de la definició de narrador omniscient que heu trobat, penseu que la

3. Llegiu la definició i el text que transcrivim i responeu les preguntes.

a) Expliqueu, a partir de la definició, quins elements d’aquest primer fragment de la

Hem hagut de canviar els verbs i els pronoms.

Els altres personatges:

b) Quina relació existeix entre en Toni infant i en Quimet, el seu pare?

c) I amb el seu padrastre Antoni?

2. La Rita és la filla de la Natàlia i té un paper bastant rellevant cap al final de la

3. La senyora Enriqueta té també un paper destacat al llarg de la novel·la, a causa de la

a) Localitzeu, al capítol IV , la descripció física que la Natàlia fa de la senyora

b) De cada paraula de les següents parelles de qualificatius, seleccioneu-ne la que