POESIA UNIVERSAL SEGLE XX

PRIMER POEMA:
LA CIUTAT- KONSTANDNOS KAVAFIS

”Me n’aniré en una altra terra,

me n’aniré en una altra mar.
Bé hi haurà una ciutat millor que aquesta.
Cada esforç meu és una sentència que em condemna;
i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.
¿Fins quan ha de ser que em romangui
l’esperit en aquest marasme?
Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro
veig de la meva vida aquí les negres runes,
aquí on he passat tants anys
i he devastat i he fet destrossa”.
Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos
carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris
t’envelliràs, i en aquestes mateixes
cases et sortiran els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí.
Tal com has devastat aquí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n’has fet la destrossa.

1. Busca i resumeix la vida de l’autor/a

Konstandinos Kavafis va néixer el 23 d’abril de 1863 a Egipte, va ser l’últim fill de 9
germans, de mares comerciants. Va entrar amb una beca al Ministeri d’Obres Públiques als
seus 29 anys. L'any 1922 es va convertir en el director de la minoria grega. Va viure sempre
amb la seva mare fins ala seva mort, era homosexual, i a malgrat que no va fer grans obres
d'alt reconeixement, però agradava al públic. Va morir el 29 d’abril per un càncer a la
laringe.
2. Anàlisi del poema:
a) Busca al diccionari les paraules que no entenguis.
Romangui: mantenir-se en un mateix estat de forma invariable
Indret: lloc determinat situat dins un espai més gran
b) Enuncia el tema.
La desesperació per sortir de la rutina
c) Resumeix el contingut.
El poema tracta de què vol escapar de la seva ciutat, però s'adona que en qualsevol lloc
que estigui passarà les mateixes experiències i dificultats.
d) Comenta la mètrica.
És un estil lliure, sense patrons rítmics definitius.
e) Identifica i interpreta tres figures retòriques.
1. Anàfora: "no trobaràs"
2. Metàfora: "pareix un mort penjat dins una tomba",
3. Personificació: "la ciutat, on tu vagis anirà",

SEGON POEMA
LA MASCARA- YEATS

Lleva’t aqueixa màscara

d’or ardent amb ulls de maragda.
-Oh no, amor neu, et ports permetre
de trobar que els cors siguin salvatges i assenyats,
i tanmateix no freds.
No trobaré sinó el que es pot trobar,
amor o falsedat.
-La màscara atragué el teu pensament
i després et féu batre el cor,
no allò que hi ha darrera.
-Però fora que em siguis enemiga
jo bé haig d’inquirir.
-Oh no, amor meu, no et preocupis.
Què importa, mentre hi hagi foc
en tu i en mi?

1. Busca i resumeix la vida de l’autor/a

Va néixer el 13 de juny de 1865, d’una família protestant, i va fer cursos de pintura a Dublín.
Es va traslladar a Londres i va conèixer l'hinduisme, teosofia i ocultisme. Es va casar amb
Maud Donne, i després amb Georgie Hyde-Lees. I Va ser senador de la primera legislatura
del parlament del recentment constituït estat d'Irlanda, entre 1922 i 1928. Va rebre el Premi
Nobel el 1923 i va morir el 18 de gener de 1939 a Roquebrune (França)
2. Anàlisi del poema:
a) Busca al diccionari les paraules que no entenguis.
Maragda: femeníjoieria i mineralogia Varietat de beril d'un color verd brillant, a causa de la
petita quantitat de crom que conté.
b) Enuncia el tema.
Les relacions humanes amb l'amor
c) Resumeix el contingut.
Són dos amants, on un expressa la seva preocupació per si és autèntic l’amor de l'altre cap
a ell
d) Comenta la mètrica.
Té una estructura lliure, sense ritmes definitius.
e) Identifica i interpreta tres figures retòriques.
1. Metàfora: La màscara d'or ardent amb ulls de maragda s’utilitza com a metàfora
2. Diàleg: El poema està estructurat com un diàleg entre dos amants, cosa que li dona un to
conversacional.
3. Interrogació retòrica: Al vers "Què importa, mentre hi hagi foc al teu i al meu?",
TERCER POEMA
EL LLIBRE DE LES IMATGES; DIA DE TARDOR- RAINER MARIA RILKE

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu.

Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.
Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna’ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.
Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d’aquí d’allà, mentre les fulles giravolten.

1. Busca i resumeix la vida de l’autor/a

Va néixer el 4 de desembre de 1875 a Praga. Va cursar estudis a la seva ciutat, a Munic i
Berlín. Va començar a publicar el 1894 amb el nom de René Rilke.
Era molt intel·ligent i relacionada amb els corrents del pensament contemporani aquesta
dona casada amb l'orientalista Friedrich Carl Andreas, va fascinar intel·lectuals com
Schnitzler i Nietzsche. Es va enamorar de la pintora Paula Becker però el 1901 es casa amb
una deixebla d'Auguste Rodin, Clara Westhaff. És a Suïssa durant la I Guerra Mundial, i
entre 1912 i 1922, escriu les «Elegies de Duino». Escriu una petita sèrie de poemes
Vergers, i Els sonets d'Orfeu. Va morir a Val-Mont, Suïssa, de leucèmia el 29 de desembre
de 1926.
2. Anàlisi del poema:
a) Busca al diccionari les paraules que no entenguis.
Constreny-los: obligar, reduir (algú) a obrar contra la seva voluntat.
b) Enuncia el tema.
El fi del temps, i la importància de saber aprofitar-ho en la vida.
c) Resumeix el contingut.
L’autor explica l’arribada de la tardor, reflexionar la soledat i el temps, dels més necessitats
en la cosa social i en el sentiment.
d) Comenta la mètrica.
Hi ha versos estructurats, amb un ritme d’harmonia.
e) Identifica i interpreta tres figures retòriques.
1. Personificació: "Projecta la teva ombra als rellotges de sol", .
2. Metàfora: La frase “deixa córrer els vents per les planures”
3. Hipèrbole: L'expressió "dos dies més de sud dona'ls encara".
QUART POEMA
ODES DE RICARDO REIS- FERNANDO PESSOA

Savi és aquell que s’acontenta amb l’espectacle del món,

i en beure ni recorda
que ja begué en la vida,
per al qual tot és jove,
immarcescible sempre.
Tant si el coronen pàmpols,heura o roses volútils,
ell prou sap que la vida
passa per ell,i tant
talla la flor com a ell
d’Àtrapos la tisora.
Ell,però,sap fer que el color del vi ho amargui,
que el seu gust orgiàstic
minvi el tast a les hores
com a una veu plorant
els pas de les bacants.
I ell espera,quasi content i bevedor tranquil,
i només desitjant
amb un desig incert
que l’ona abominable

1. Busca i resumeix la vida de l’autor/a

Fernando Pessoa va néixer el 13 de juny de 1888 a Lisboa, Portugal. Fill de Maria
Magdalena Pinheiro Nogueira i de Joaquim de Seabra Pessoa, un funcionari culte, crític
musical en Diário de Notícies. Va estudiar a la Universitat de Capetow ia la de Lisboa.
Fernando Pessoa va morir a causa d'una cirrosi hepàtica, el 30 de novembre de 1935 a
Lisboa.
El comunicat de defunció de Pessoa indica com a causa de la mort «bloqueig intestinal».
2. Anàlisi del poema:
a) Busca al diccionari les paraules que no entenguis.
Orgiàstic: història de les religions Relatiu o pertanyent a les orgies rituals.
Bacants: Integrant del seguici de Bacus. Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant
el tirs, coronades d'heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de
címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell
b) Enuncia el tema.
La saviesa d'acceptar i gaudir el món, i el pas del temps.
c) Resumeix el contingut.
Descriu una persona madura que està satisfeta amb el que passa al món i ho gaudeix.
d) Comenta la mètrica.
Versos estructurats i té un ritme marcat.
e) Identifica i interpreta tres figures retòriques.
1. Metàfora: "la vida passa per ell"
2. Personificació: Es personifica a la mort com a “d’Àtrapos la tisora”,
3. Hipérbole: L'expressió "que l´ona abominable tan aviat no el mulli"