Guia de lectura

Quadern dAram, de M. ngels Anglada

a crrec de Francesc Pina

ndex

1 Contextualitzaci 1.1 Quadern dAram dins la trajectria literria de lautora 2 Anlisi formal i de contingut 2.1 Histria i trama 2.2 Gnere i temtica 2.3 Temporalitat i estructura 2.4 Personatges 2.5 Narrador i punt de vista 2.6 Llengua i estil 3 Lectura de lobra 4 Gui per al comentari de lobra 4.1 Ubicaci del text en el seu context 4.2 Anlisi del contingut 4.3 Anlisi de la forma

3 3 6 6 8 10 12 15 18 22 24 24 24 26

Guia de lectura de Quadern dAram

1 CONTEXTUALITZACI
1.1 Quadern dAram dins la trajectria literria de lautora
M. NGELS ANGLADA [TiC] C.14 P. 266

Maria ngels Anglada (1930-1999) s autora duna obra extensa i diversa; va conrear la poesia, la narrativa, la traducci, lassaig i la crtica literria. Al llarg de la seva trajectria literria va demostrar un inters especial per dos temes: duna banda, lantiguitat clssica, sobretot el mn hellnic; daltra banda, els temes relacionats amb Catalunya, Vic o lEmpord. El fet que Anglada hagus cursat estudis de filologia clssica explica la primera daquestes preferncies. Les obres ms rellevants de lautora sn les segents: Poesia
Dptic (1972) Kyparssia (1981) Columnes dhores (1990) Arietta (1996)

Narrativa
Les Closes (1979) No em dic Laura (1981) Viola dAmore (1983) Sandlies descuma (1985) Artemsia (1989) Lagent del rei (1991) El viol dAuschwitz (1994) Quadern dAram (1997)

Assaig i traducci
Assaig El mirall de Narcs (1988) Paisatge amb poetes (1988) Parads amb poetes (1993) Retalls de la vida de Grcia i Roma (1997) Traducci Les germanes de Safo (1983) DANIEL VARUJAN, Terra porpra i altres poemes (2001)

Tot i que M. ngels Anglada va comenar a escriure des de ben jove, no va publicar fins a principi dels anys setanta; de fet, fou a partir de 1979, quan va rebre el premi Josep Pla per la novella Les Closes, que comen a publicar de manera regular, cosa que continu fent gaireb fins a lany de la seva mort. Quadern dAram s la darrera novella que va publicar. Lobra de M. ngels Anglada presenta algunes constants:

La solidaritat i la tendresa envers els ssers desvalguts. La denncia de les injustcies. El comproms. Linters per conservar la memria histrica.
Lany 1994, a travs de la novella El viol dAuschwitz, lautora introdueix una temtica nova en la seva producci narrativa: el genocidi, concretament el del poble jueu a mans dels nazis. Ara b, linters pel tema li venia de lluny, ja que, ms de vint anys abans, Anglada havia incorporat al recull Dptic una traducci al catal del poema Auschwitz, de litali Salvatore Quasimodo. El mateix any en qu public El viol dAuschwitz, lautora va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a tota una carrera literria. Tres anys desprs de lxit de pblic aconseguit per aquesta novella, que fou traduda a cinc llenges, Anglada en public una altra sobre el mateix tema, encara que referida en aquesta ocasi al genocidi del poble armeni que van dur a terme els turcs. Anglada va fer arribar, doncs, al gran pblic el tema del genocidi armeni, com ja ho havien fet abans altres escriptors, entre els quals destaquem lescriptor austrac Franz Werfel (1890-1945), autor de Die vierzig tage des Musa Dagh (Els quaranta dies del Musa Dagh, de 1933). Aquesta novella narra lextermini del poble armeni amb un re-

Guia de lectura de Quadern dAram

FRANZ WERFEL [TiC] C.8 P. 155

refons pic, ja que tamb explica la resistncia heroica que van oposar contra els turcs els cinc mil habitants dels poblets que hi havia prop del Musa Dagh (la muntanya de Moiss, prop de la mar Mediterrnia). El protagonista s Gabriel Bagradian, un intellectual armeni ric que, desprs dhaver passat molts anys fora del seu pas, torna a Armnia per lluitar contra linvasor. La muntanya esdevindr una fortalesa per lluitar contra la persecuci, la tortura i la fam; en definitiva, contra la negaci dels drets fonamentals de qualsevol persona. Hem citat aquesta obra perqu a Quadern dAram hi ha fins a tres referncies als fets del Musa Dagh: I si, per un atzar o per voler de Du, sha salvat amb els rebels de Musa Dagh? (pg. 58),1 Aram sempre em diu que, duna manera o altra, ell [Vah] es devia unir als rebels de Musa Dagh per morir lluitant (pg. 90) i ... ha estat den que vivim a Marsella, i ens trobem entre nosaltres, els armenis, els uns de Bitlis, altres dels voltants de Van, uns quants fugits de Musa Dagh (pg. 94). En un altre moment de la novella, Marik recorda el paisatge de la seva terra, concretament la muntanya Ararat: Em recordo, aix s, de les fonts, amb laigua fresca i bona de la muntanya, i del cim nevat de lArarat (pg. 136). Aquesta referncia ens du a una altra novella, Els fills de lArarat (2008), de Marc Morte. En aquest relat, Kevin Longman, un jove escriptor nord-americ, t la intenci descriure un llibre que parli del genocidi armeni. La casualitat li permet de conixer una de les poques supervivents del conflicte, la senyora Argopian, que li explica la histria dAraxie, una nena que es va veure obligada a fugir per sempre de casa seva formant part duna caravana vigilada per oficials turcs responsables de tot un seguit de crueltats. La mateixa referncia geogrfica constitueix el ttol duna pellcula dirigida per Atom Egoyan lany 2002, Ararat, que tracta el mateix tema. Malgrat que les dues ltimes novelles de M. ngels Anglada tracten un tema difcil i delicat, Maria-Merc Mir2 hi ha constatat algunes diferncies, sobretot quant al to i a la tcnica narrativa. El violi dAuschwitz mant un altssim nivell de dramatisme (shi expliquen les durssimes condicions de vida en un camp dextermini) des de linici fins al final de la trama, mentre que Quadern dAram cont alguns elements que atenuen la tragdia. Per altra banda, la diversitat de narradors que intervenen en la darrera novella s un altre element que cal tenir en compte. Un dels personatges ms importants de Quadern dAram, Vah, va ser construt a partir de la figura del poeta armeni Daniel Varujan, de qui Anglada, conjuntament amb Maria Ohannesion, va publicar una selecci de poemes traduts que va rebre el ttol de Terra porpra i altres poemes. s un text directament relacionat amb la novella, ats que diversos poemes de Varujan sn reproduts o citats a Quadern dAram. Cal esmentar tamb altres narracions de lautora que plantegen temtiques semblants a les de Quadern dAram. Anna M. Velaz nexplica largument:3

A Artemsia, Anglada tamb basteix un relat de ficci a partir dun fet real: lassassinat
de 335 italians innocents a mans de les SS. Dentre les vctimes destaca Sandro, el fill de la protagonista. Aquest episodi novellat sinspira en la mort del fill del poeta itali Conrado Govoni.

La narraci Tamb a tu, Cleanorides, del recull No em dic Laura, est ambientada
a Grcia durant lanomenada dictadura dels coronels (1967-1974) i explica la massacre comesa contra un grup destudiants.

1 Totes les citacions daquesta guia corresponen a la segent edici: M. NGELS ANGLADA Quadern dAram, Barcelona: Edicions 62, 2008. 2 M.-MERC MIR, Aproximaci a lobra de Maria ngels Anglada. Notes per a una lectura, dins Ausa, volum XIX, nm. 145, 2000, pg. 243 s. 3 ANNA M. VELAZ, A propsit de Lpida i Afrodita, poema indit de Maria ngels Anglada, dins Revista de Girona, nm. 199 (marabril de 2000), pg. 86-89.

Guia de lectura de Quadern dAram

Als anys noranta, desprs de consolidar la seva trajectria literria, a lautora li arriben els reconeixements: el 1991 s nomenada membre de la Secci Filolgica de lIEC, el 1996 rep el ttol de filla adoptiva de Figueres i el 1998 s homenatjada a la Universitat dEstiu de Vic. Per celebrar el des aniversari de la seva mort, lany 2009 la Fundaci Josep Pla de Palafrugell va oferir una exposici dedicada a la vida i lobra de M. ngels Anglada. I el mateix any, a propsit del Dia Internacional de la Dona, es va editar un opuscle sobre lautora redactat per Montserrat Abell.4

4 MONTSERRAT ABELL, M. ngels Anglada, Bellcaire dEmpord: Edicions Vitella, 2009.

Guia de lectura de Quadern dAram

2 ANLISI FORMAL I DE CONTINGUT

HISTRIA I TRAMA [TiP] C.1 P.25 - 26

2.1 Histria i trama

Quadern dAram s un relat que explica vivncies i records. Dentrada, conv tenir clar que hi ha una diferncia evident entre lordre real en qu es van esdevenir els fets i lordre en qu sn narrats. s a dir, s important diferenciar clarament la histria i la trama, ats que en aquest text hi ha nombroses alteracions de lordre temporal. A continuaci, oferim un resum dels fets (organitzat en 30 punts), seguint lordre en qu estan narrats a la novella, o sigui, seguint lordre de la trama:

Captol 1
1. La narradora-editora viatja a Rodes, a la darrera dcada del segle XX, i all decideix que escriur una novella sobre el genocidi del poble armeni. 2. Els lectors sn informats de lexistncia dun document manuscrit que explica la histria dAram i Marik i de quina manera la narradora-editora va arribar a obtenir-ne una cpia.

Captol 2
3. Es presenten dos personatges, Aram i Iorgos (lun armeni, laltre grec), mentre bussegen pel Mediterrani durant els anys vint del segle XX. 4. La narradora-editora proposa fer un salt enrere en el temps per tal que els lectors puguem conixer ms coses sobre els dos personatges.

Captol 3
5. Aram i la seva mare, Marik, sn a Atenes, sobrevivint amb penes i treballs, com altres refugiats armenis. Aram t quinze anys i sovint pateix malsons. 6. Aram recorda la plcida vida familiar de la infantesa a Trebisonda, aix com el viatge al monestir de Narek. 7. Aram i Iorgos es coneixen i comena una llarga relaci damistat.

Captol 4
8. 9. Aram i Marik sn al vaixell que els portar cap a Marsella. Pel cam passen per Corint, Brndisi i Gnova. Aram recorda com van arribar a casa de Grigor, un cos de la seva mare que vivia en un poble a prop del llac Van, i com van haver de marxar-ne poc desprs dhaver-shi installat.

10. Aram recorda els preparatius i la fugida cap a Ecmiadzin, de la qual destaca el robatori dels cavalls per part duns lladres kurds i la mort dIrina, lesposa de Grigor.

Captol 5
11. Aram i Marik han arribat a Marsella. Aram no pot escriure temporalment i s Marik qui redacta les seves vivncies.

Guia de lectura de Quadern dAram

12. Marik recorda el cam cap a Ecmiadzin i matisa algunes de les informacions que Aram havia exposat anteriorment. 13. Marik presenta els membres de la seva famlia: el seu marit Vah, les seves filles i la seva mare. 14. Marik recorda alguns episodis de lestada a Atenes, com el duna dona, a qui havien raptat i violat les ntes, que retreu a Marik que plori per les seves filles mortes, ja que almenys van tenir una mort rpida. 15. Marik reflexiona sobre lextrema duresa dels fets que ha hagut de viure Aram. 16. Marik recorda alguns fets esdevinguts durant el trajecte cap a Ecmiadzin: la mort dIrina, com els va seguir el gos de Gabriel i com, un cop a la ciutat, van haver de marxar-ne gaireb immediatament, donat que les possibilitats de supervivncia eren nfimes per la gran quantitat de refugiats que hi havien acudit. 17. Marik recorda larribada a Jerevan i el que hi va passar: Grigor aconsegueix feina de forner i demana a Marik si es vol casar amb ell. Ella no pot donar-li una resposta positiva perqu t esperances que Vah encara sigui viu. Grigor buscar una altra dona i li diu a Marik que, passat un temps, shaur despavilar tota sola. 18. Marik sassabenta pel doctor Arshag que Vah s mort. Ats que Vah i el doctor havien estat companys destudis, Marik accepta lajuda que aquest li ofereix, fins que, ms endavant, decideix que emigraran cap a Marsella via Atenes.

Captol 6
19. Aram i Marik continuen a Marsella. Es produeixen notcies engrescadores (s absolt un estudiant armeni que havia estat acusat de la mort dun dels mxims dirigents de la matana contra els armenis), que la comunitat armnia a Marsella celebra amb festes tradicionals. 20. Tant Aram com Marik estan molt ocupats, ja sigui treballant o ajudant altres refugiats. Aram sospita que Der Arshavir vol casar-se amb la seva mare, i ell no shi oposa. 21. Noves notcies que Aram valora positivament: sn assassinats diversos responsables de la mort de milers darmenis, entre els quals sinclouen les nenes i lvia. 22. La famlia de Grigor comena a refer la seva vida a lArmnia oriental. 23. Aram reflexiona sobre la veritable naturalesa dels perills. s perills el mar o sn ms perillosos els homes? 24. Aram explica que sha proms amb Alxia, la germana petita de Iorgos, i que tota la famlia de la futura nvia ha rebut la notcia amb alegria.

Captol 7
25a.Marik rep una carta del pare Mesrob, procedent del monestir de Vencia on havia estudiat Vah quan era jove. 25b.A partir daquesta carta i dalguns poemes escrits per Vah, sexplica com era Vah i quins eren els seus interessos a la vida. 26. Marik explica el seu estat dnim, denyorament i de solitud, i posteriorment diu que ha acceptat la petici de m que li ha ofert Der Arshavir.

Guia de lectura de Quadern dAram

27. Marik explica a grans trets un accident que Aram ha patit a la feina, les conseqncies futures i les causes que, segons ella, lhan ocasionat. 28a.Marik explica la visita dalguns amics de Vah. 28b.En aquesta visita els donen detalls sobre la mort de Vah i els lliuren documentaci (les declaracions de dos testimonis) relativa al cas.

Final i epleg
29. La narradora-editora explica que Aram i Alxia es van casar. 30. Finalment, hi ha un parell de qestions que desperten linters de la narradoraeditora. Duna banda, el recorregut que va fer el quadern: com va anar a parar a mans de la famlia Kondos? Daltra banda, els camins vitals que podrien haver triat Aram i la seva famlia. Sobre aquests temes, la narradora exposa algunes suposicions. Fets en lordre en qu sn narrats a la novella (trama)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25ab 26 27 28ab 29 30

Reconstrucci de lordre en qu es van produir els fets (histria)

25b 6 28b 13 9 10 12 15 16 17 18 5 14 7 8 11 19 20 21 22 23 24 25a 26 27 28a 29 3 1 2 4 30

2.2 Gnere i temtica

Quadern dAram s una novella a mig cam entre les memries i el dietari. En un dietari el narrador explica els fets rellevants que li passen cada dia, durant un perode concret. Les divisions que fragmenten el relat sn, doncs, els dies a qu es refereix el narrador. A Quadern dAram aquesta frmula noms es dna al captol 6: la narradoraeditora aclareix, per, que Aram noms esmenta de manera explcita la data si aquell dia va ser assassinat algun dels causants del genocidi. La multiplicitat de textos utilitzats (retalls de diari, informes de testimonis, lletres de canons tradicionals i de bressol, cartes i poemes5) tamb podria fer pensar en el gnere de la novella reportatge, que pretn recrear uns fets i deixar-ne constncia a travs de tcniques de documentaci prpies del reportatge periodstic. Malgrat aix, lobjectiu de la novella no s noms el testimoniatge, sin que va ms enll. El mot genocidi 6 no sesmenta en cap moment del relat, ja que el terme comen a utilitzar-se desprs de la Segona Guerra Mundial. Malgrat aix, els fets que es relaten a la novella corresponen exactament a aquest concepte.
5 Maria-Merc Mir creu que, malgrat que a M. ngels Anglada se la recorda per la seva obra narrativa, mant una vinculaci especial amb el gnere potic. La poesia sempre t un lloc en les seves obres, fins i tot en aquelles que no estan escrites en vers: Era sobretot poeta, i ho era sempre, tamb quan escrivia en prosa: ja com a novellista, o b exercint de traductora dels clssics, o fent crtica literria, dins M.-MERC MIR, op. cit., pg. 238. 6 Francesc Espinet, dins lestudi Tres articles sobre el genocidi dels armenis, de 2007 (es pot consultar a http://www.acab.es), defineix genocidi com la deliberada i sistemtica destrucci dun grup tnic, religis o nacional. Tamb hi inclou la definici que en va fer lONU, lany 1948, a la Convenci sobre el cstig i la prevenci del crim de genocici (article 2): Qualsevol dels segents actes comesos amb la intenci de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, tnic, racial o religis: a) matar membres del grup, b) causar seriosos danys corporals o mentals als membres del grup, c) infligir al grup deliberadament condicions de vida calculades per tal daconseguir la seva destrucci fsica en part o totalment, d) imposar mesures tendents a prevenir naixements en el si del grup, i e) transferir per fora infants del grup a un altre grup.

Guia de lectura de Quadern dAram

Tot i que lONU va reconixer aquest genocidi lany 1984, Turquia sempre lha negat, adduint que, en realitat, el que va tenir lloc va ser una guerra civil entre turcs i armenis i no pas un genocidi planificat i dirigit conscientment des de les esferes de poder turques. Tampoc hi ha acord en les xifres de vctimes, ja que mentre la comunitat armnia insisteix a donar com a vlida una xifra que sacosta al mili i mig de morts, Turquia noms en reconeix entre 250.000 i 500.000. Actualment, la qesti del genocidi armeni continua generant polmica. Lany 2006, lAssemblea Nacional francesa va aprovar una llei que considera delicte la negaci del genocidi armeni, fet que va provocar una resposta irada per part de les autoritats turques. De fet, no ha estat fins a loctubre de 2009 que Armnia i Turquia han iniciat la normalitzaci de les relacions diplomtiques. El tema principal de la novella de M. ngels Anglada no s noms la denncia de tots aquests crims (les deportacions, els assassinats massius, la crueltat, les violacions, els raptes, les amenaces, lobsessi per destruir un poble i una cultura, lexili ...), sin la lluita contra loblit (No vull que soblidin, pg. 75; He pensat que haig descriure, que no puc deixar penjada a laire la nostra histria. Els homes sn tan oblidadissos de les dissorts dels altres!, pg. 87) i contra lactitud negacionista que encara avui dia hi ha qui manifesta. El drama que han hagut de viure els exiliats armenis s mostrat molt de prop; no s estrany que Aram digui que no cantem pas per oblidar les nostres penes, ho fem per recordar els nostres cants (pg. 59).
TEMA I MOTIU [TiP] C.2 P. 60

Quant als motius (s a dir, les unitats temtiques ms petites que, combinades entre si, configuren el tema general), Maria-Merc Mir nha destacat tres:7

Les roses. Sesmenten de manera reiterada a la novella, sempre en relaci amb

Marik i els llocs que li recorden la vida anterior perduda per sempre, com ara el jard de la casa de Trebisonda: Aram exagerava molt! Parlava, s clar, del jard de lesglsia armnia i de la casa on vivim des dahir, que hi s enganxada. S, ms aviat sen pot dir un roserar, perqu nhi ha de moltes menes, roses vermelles, roses de te, tamb petites roses blanques en els rosers enfiladissos. Magrada regar els rosers, esporgar-los, fer alguns rams per a les icones, olorar les flors. LAram, doncs, mha donat, com aquell qui diu, la seva benedicci, perqu diu que un fill no pot estar gels de les roses. (pg. 139)
COLLIGE, VIRGO, ROSAS [TiP] C.3 P. 63

Aquest concepte remet al tpic literari del collige, virgo, rosas, en qu la rosa simbolitza la bellesa transitria de la vida humana. Aplicant aix a la novella, les roses estarien directament relacionades amb el fet que la felicitat s temporal. s significatiu que, quan Marik es casa per segon cop, durant la cerimnia es canti un himne que parla de les roses, titulat precisament Foc de roses.

El mar. s present des del principi fins al final de la novella, ja que bona part de les
ciutats que se citen estan a la riba del Mediterrani (Atenes, Rodes, Marsella...). s smbol de llibertat i lelement que facilita als protagonistes una vida nova. El mar permet a Aram reflexionar sobre els veritables perills de la vida, no pas causats pel mar sin pels homes: Comparo el mar amb les dificultats del nostre xode [...] i encara ms amb totes les matances i les amenaces dels turcs [...]. Lhome s ms perills que els taurons i les morenes. (pg. 120)

7 M.-MERC MIR, op. cit., pg. 244.

Guia de lectura de Quadern dAram

10

La terra porpra. Smbol de la cultura armnia, a la novella es concreta en les tradicions i en la poesia. Malgrat que els botxins hagin intentat fer callar per sempre el poble armeni, lnima daquest poble perviur sempre en la poesia: Ja ho s, mare, que la seva poesia durar sempre, quan ning no es recordi dels fastigosos noms dels seus malparits assassins. (pg. 149)

2.3 Temporalitat i estructura

La novella inclou, un cop acabat el relat, un quadre cronolgic dedicat a la histria dArmnia, i dividit en dos grans blocs. Duna banda, el que sanomena Alguns antecedents histrics, en qu es fa un reps dels fets ms rellevants relatius a lorigen i levoluci de la naci armnia, esdevinguts des del segle IX aC fins a ben entrat el segle XX. Daltra banda, el bloc dedicat especficament al genocidi dels armenis. Daquesta relaci de fets destaquem un seguit de matances de la poblaci armnia que van tenir lloc durant els anys 1894-1896 i 1909, i que culminarien amb el genocidi de 1915 i 1916. Analitzem la cronologia en relaci amb la novella: Trebisonda
Gaireb immediatament desprs que Aram i Marik marxin cap al monestir, es produeix la detenci i lassassinat de tots els metges, clergues i professors armenis de Trebisonda. Aquest episodi shauria de datar lany 1915, dacord amb la cronologia del final.

Atenes
Quan Aram comena a escriure el diari s a Atenes i diu que t quinze anys. Per les dades que extraiem de la novella, s versemblant suposar que lacci t lloc a lany 1919.

Marsella
El final de la novella, quan Aram i Marik shan establert a Marsella, correspon, segons el text, a lany 1923. En aquell moment, la narradora-editora atribueix a Aram ledat de dinou anys.

TEMPS HISTRIC I TEMPS NARRATIU [TiP] C.1 P. 26 - 27

Per tant, el temps histric de la narraci (s a dir, lpoca histrica en qu semmarca el relat) correspon a les primeres dcades del segle XX; el temps histric s contemporani als anys de la Primera Guerra Mundial. Pel que fa al temps narratiu, s evident que des del moment en qu Aram inicia la redacci del quadern fins que lacaba passen aproximadament quatre anys. Ara b, aquest quadern inclou fets cronolgicament anteriors que afecten decisivament les vides dels dos narradors-protagonistes. Per tant, el temps narratiu seria duns vuit anys. Per donar com a vlids aquests vuit anys no tenim en compte les suposicions que fa a lepleg la narradora-editora a propsit del dest dAram i la seva famlia, ja que aquestes elucubracions situen uns suposats fills dAram lluitant contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta ltima part del relat en realitat serveix per deixar el final obert, ja que els lectors no arribarem a saber mai si Aram va decidir anar a viure a Cadaqus amb Alxia o b si, colpit pels detalls sobre la mort del seu pare, va formar part de la resistncia armnia.

TEMPS DEL DISCURS [TiP] C.1 P. 27

Hi ha algun aspecte de lestructura de la novella que afecta lanlisi del temps del discurs, bsicament perqu els captols contenen diversos nivells narratius que, al seu torn, remeten a una temporalitat diferent.

Guia de lectura de Quadern dAram

11

RETROSPECCI [TiP] C.1 P. 27

Dit duna altra manera, el fet que els eixos bsics de la novella consisteixin en levocaci duns fets i en la constataci de la capacitat que tenen aquests fets de condicionar el futur dels personatges provoca que els captols presentin mltiples dimensions temporals. Com que els personatges recorden fets del passat, el relat s ple de retrospeccions (salts temporals cap al passat). Per exemple, el captol 3 comena amb Aram a Atenes lany 1919, per immediatament desprs, ats que Aram recorda fets del passat, lacci es trasllada a lany 1915. La resta de captols que narren Marik i Aram mantenen la mateixa estructura:

Aparici inicial del personatge, que evocar els fets en el lloc i el moment en qu es
troba (a Atenes, al vaixell de cam cap a Frana o ja a Marsella).

Evocaci dels fets colpidors del passat (la fugida cap a Ecmiadzin, la vida a Jerevan,
les trgiques notcies que van arribant sobre la mort de les nenes...). Aquestes retrospeccions sn necessries en una novella basada en els records dels fets viscuts i justifiquen ls dels diversos nivells narratius que hem esmentat.
ANTICIPACI

[TiP] C.1 P. 28

TEMPS SIMULTANI [TiP] C.1 P. 29

A banda de les abundants retrospeccions, la novella tamb ofereix exemples danticipacions (passatges que avancen fets que passaran en el futur). El primer relat que clou el captol 7, narrat pel professor Odisseas, ninclou una: un cop Vah ha estat detingut, Odisseas sap perfectament que ser assassinat, i per aix diu que no es feia cap illusi sobre com acabaria lempresonament dels armenis [...] els matarien (pg. 151). Una altra anticipaci apareix desprs que sinsereixi en el relat un retall de premsa en qu sanuncia labsoluci dun estudiant armeni acusat dhaver assassinat un dels botxins turcs; Aram ens anticipa (pg. 114) com ser la festa per celebrar la notcia. Igualment, hi ha alguns passatges en qu sutilitza el temps simultani (exposar dos fets que estan passant alhora). Aix passa, per exemple, en el relat del professor Odisseas al qual fem referncia ms amunt, quan sexplica que la detenci de Vah va tenir lloc parallelament al viatge que Marik i Aram estaven fent en direcci al monestir de Narek. La trama ha estat disposada seguint una estructura in medias res, ats que quan Aram comena a escriure el quadern, a narrar els fets que el marcaran per sempre ms, la histria ja est iniciada. A ms, no s possible atribuir els conceptes dintroducci, nus i desenlla a alguns captols en concret, ja que duns mateixos fets sen fa esment en diverses parts del text. Precisament per aix, hom podria considerar que la novella segueix una estructura damplificaci, en el sentit que un mateix fet (la mort de Vah) s esmentat i assumit per Aram, valorat per Marik i, finalment, narrat amb tota mena de detalls pels testimonis directes de lassassinat. El mateix fet s exposat des de diversos punts de vista al llarg de la trama, de manera cada cop ms detallada i commovedora. Durant tot el relat es mant els lectors pendents de conixer el dest de Vah: de la creena difusa en la mort de Vah es passa a la dura confirmaci per arribar, finalment, al ple coneixement de les circumstncies en qu va tenir lloc lassassinat a traci. Aquesta estratgia narrativa, volguda, en virtut de la qual es reserva per al final de la novella el moment de ms dramatisme (els detalls de la mort de Vah), contribueix tamb a mantenir linters del lector pel relat.

IN MEDIAS RES [TiP] C.1 P. 26

RITME NARRATIU [TiP] C.1 P. 28

En general, el ritme narratiu no es pot qualificar de rpid, probablement perqu lobjectiu de lautora no s fer una novella dacci, sin de reflexi. Limportant s transmetre les conseqncies que lintent dextermini de tot un poble pot comportar, tant des dun punt de vista individual com collectiu.

Guia de lectura de Quadern dAram

12

2.4 Personatges

Personatges principals
Aram. Quan comena el relat, tot just s un adolescent de quinze anys. A mesura que la histria avana, el personatge canvia, no noms fsicament (es diu que canvia la veu), sin tamb psicolgicament. Es podria dir que els fets que li tocar veure lajudaran a aprendre a viure. Al final del relat, quan viu a Marsella, Aram t uns dinou anys. s clarament un personatge variable. Fsicament, t una gran semblana amb el seu pare; uns ulls negres i profunds que sovint mostren una mirada trista. Com que s bon nedador (a causa probablement del seu inters pel mar i del fet que, des que tenia sis anys, el seu pare havia fet que sacostums a aquesta activitat), li ser fcil aprendre a bussejar i a utilitzar els senyals imprescindibles per comunicar-se amb els mariners mentre s a sota laigua. La relaci entre aquest personatge i el mar s presentada com a positiva a travs de petits detalls, com per exemple que mai no es maregi dalt del vaixell. Una altra cosa que li agrada molt a Aram, des de ben petit, s la msica. Tot i la joventut del personatge, diverses situacions al llarg de la novella fan que demostri ser una persona fora responsable. Per exemple:

PERSONATGE VARIABLE [TiP] C.1 P. 31

Durant el trajecte cap a Ecmiadzin, mai no es queixa de gana ni demana ms menjar del que li assignen.

Malgrat que els corallers grecs li ofereixen una feina immediata que lillusiona, sap
que no pot deixar sola la seva mare, ja que ell s lnic suport que li queda. Segons lopini de Marik, entre Aram i ella hi ha una relaci de comunicaci total. Laccident laboral que Aram patir al final de la novella demostra que tot el que ha hagut de viure el jove protagonista lha afectat ms del que semblava. Malgrat que la seva vida torna a tenir allicients per viure-la amb tranquillitat, el fet dhaver conegut la cruel mort de Vah fa que Aram senti odi envers els causants de tanta mort i destrucci i que pensi en la venjana. El final de la novella planteja, doncs, un interrogant sobre el dest dAram i tamb dels seus descendents: van convertir-se en dashnaks? No hem doblidar el que Aram mateix escrivia al seu dietari: Haig de recordar-ho, perqu desprs tindr altres obligacions i amics nous i potser oblidar moltes coses [...]. I no vull que soblidin, per si vingus el dia de la revenja. (pg. 75) Marik. s la mare dAram, i des de linici de la novella el lector t clar que es tracta duna dona profundament religiosa (promet fer un pelegrinatge al monestir de Narek si el seu fill aconsegueix superar una pneumnia que est a punt de costar-li la vida). Durant el relat, no noms apareix resant en diverses ocasions (per exemple, durant lenterrament dIrina), sin que tamb utilitza de tant en tant lexpressi si Du vol. Tot i que Aram opina que s molt valenta, la dura experincia que ha de viure lafecta duna manera desmesurada; daqu que sovint es presenti com una dona trista, que plora (a les nits, per tal que Aram no se nadoni) pel record dels familiars assassinats. Sap valorar el que la gent ha fet per ella, i per aix no dubta a ajudar els altres quan ho necessiten. Per aix, quan ja s a Marsella, Aram diu della que t molts amics i que s estimada per molta gent, tota aquella a qui ha ajudat. Ats que a Marsella la situaci millora notablement per a ells, all laspecte de Marik, que t trenta-vuit anys, esdev ms juvenil; al seu interior, per, sempre sentir enyorament pel seu pas. A Marsella es torna a casar per no sentir-se tan sola. s un personatge rod, pels mltiples matisos amb qu s presentat. En qualsevol cas, el principal rol que desenvolupa s el de mare dAram. De fet, sembla que el nom Marik s una variant del mot que en llengua armnia es fa servir per referir-se a la mare.

PERSONATGE ROD [TiP] C.1 P. 31

Guia de lectura de Quadern dAram

13

Vah. Aram el descriu com un home prim que semblava frgil. En recorda la veu, greu i bonica per no gaire forta, i explica que portava ulleres. Treballava com a professor de grec (Aram coneix les histries dUlisses i dHctor perqu el seu pare les hi havia explicades) i de francs, i havia publicat dos llibres de poesia. La poesia i el seu pas, Armnia, eren les seves grans passions. Vah s un personatge necessari perqu ha esdevingut una mena de smbol del poble armeni. Sembla que per crear aquest personatge lautora va inspirar-se en el poeta armeni Daniel Varujan,8 mort el 1915 en unes circumstncies molt semblants a les de Vah (Varujan va ser assassinat pels turcs amb arma blanca enmig del desert, juntament amb altres compatriotes, desprs dhaver estat quatre mesos empresonat). Un altre punt de contacte entre les dues biografies el trobem en el fet que tots dos havien estudiat a Vencia amb els monjos de Sant Mekhitar. Vah nestava orgulls perqu aquests monjos eren considerats els dipositaris del bo i millor de la cultura armnia. Tant Vah com Varujan havien continuat els seus estudis superiors a Gant. Per si no nhi hagus prou, cap a la part final de la narraci (pg. 140) sesmenten els ttols dalguns poemes indits de Vah, entre els quals destaca La creu de blat, que s tamb el ttol dun poema de Daniel Varujan incls al recull El cant del pa, publicat pstumament lany 1921. La resta de personatges pertanyen a la categoria de secundaris, i poden agrupar-se en tres blocs: els familiars dels protagonistes, la famlia de pescadors grecs i altres represaliats.

Familiars dels protagonistes

via. Se lanomena aix perqu s la mare de Marik; els pares de Vah ja havien mort abans que els turcs comencessin la persecuci contra els armenis. Tot i que lvia explicava histries de sants al seu nt Aram, tenia una clara predilecci per les dues nenes, Sofia i Ian. s un dels personatges que illustren millor lafany de mantenir els costums i les tradicions armnies, entesos com a elements que mantenen i preserven la identitat dun poble; per exemple, Marik explica amb detall la illusi que produen a lvia els rituals de celebraci de la primera dent dun infant. Sofia i Ian. Eren les germanes petites dAram; la diferncia dedat entre elles noms era dun any i mig. Van morir juntament amb lvia ofegades al mar Negre. El personatge real en qu lautora es va inspirar per crear un daquests dos personatges, la filla petita de Daniel Varujan, en realitat no va morir ofegada, ja que va escriure-li una carta a lautora. Grigor. s el cos de Marik; treballava com a pags i ramader en un entorn rural. De constituci fsica forta, no triga gaire a recuperar-se duna ferida darma blanca que uns bandits li fan al bra. Durant els preparatius del viatge cap a Ecmiadzin ja mostra alguns dels trets que el caracteritzaran, com el fet dactuar de manera discreta per tal de no esverar els nens. Tamb demostra tenir una mentalitat prctica quan, durant el trajecte, deixa que els nens muntin a cavall de tant en tant per evitar que lexcs de fatiga empitjori encara ms les coses. Aram presenta aquest personatge com un home independent, capa tant de refer-se dels disgustos i les dificultats com de preveure solucions als problemes: per exemple, com que a Jerevan han arribat tants refugiats, es fa evident que la demanda de pa desbordar les previsions; Grigor se nadona i aconsegueix trobar feina en aquest sector. Conscient que segurament Vah no ha sobreviscut, proposa a Marik de casar-se amb ell, per com que Marik no ho veu clar, al final opta per casar-se amb una jove pagesa que viu a prop de Van. Irina. Esposa de Grigor, mor durant la fugida de Van a Ecmiadzin, probablement per una barreja de causes fsiques i emocionals. Abans, per, ha pogut assistir el part duna dona, ja que tenia experincia en aquestes tasques.
8 La tria del nom Vah es justifica pel fet que el traductor dels poemes de Daniel Varujan al francs es deia Vah Godel.

Guia de lectura de Quadern dAram

14

Gabriel. Fill de Grigor i Irina, durant la fugida t una actitud exemplar, igual que Aram. A Jerevan, per sobreviure, es posa a treballar de forner, com el seu pare. Posteriorment, tornar a viure a lArmnia oriental, on treballar ensenyant els oficis de pags i de ramader a nois orfes. Durant lobra sesmenta una germana de Gabriel, filla tamb de Grigor i dIrina, per no sen diu el nom.

Famlia de pescadors grecs

Iorgos. s un pescador desponges originari de lilla de Simi que esdev el gran amic dAram. Fsicament s ros i ms alt que Aram; tamb sabem que t els ulls dun color blauverd que reflecteixen el seu carcter alegre. Reorientar la seva activitat professional cap a la recollida de corall. Per crear aquest personatge, lautora es va inspirar en una famlia de corallers de Cadaqus, els Kontos. Iannis. s el pare de Iorgos. Tant eIl com la resta de la famlia Kondos sempre mantindran una relaci damistat sincera amb Aram; per aix Aram s convidat al casament de la germana gran de Iorgos, com si fos un membre ms de la famlia. Kostas. s loncle de Iorgos i tamb el patr del vaixell Dimitrios, on treballar Aram. Proporciona suport i ajuda econmica a Aram i a la seva mare quan ms ho necessiten, a Atenes. Alxia. Germana petita de Iorgos, esdevindr la xicota dAram i posteriorment la seva esposa, amb el vistiplau de tota la famlia Kondos. Fsicament, s una noia alta i graciosa, que t els ulls verds.

Altres represaliats
Doctor Arshag. s el personatge que confirma a Marik la mort del seu marit, el qual coneixia perqu havien estudiat junts a Vencia. Apareix de manera providencial a Jerevan, quan Marik porta Aram al seu consultori per un refredat molt fort. En adonar-se de la situaci desesperada en qu viuen, els ofereix allotjament a casa seva, roba i menjar calent. Passat un temps, per, Marik decideix abandonar Armnia per traslladar-se a Marsella. El doctor actua com a personatge collaborador. Odisseas. Amic i company de feina de Vah, s qui explica els detalls de la seva mort a Marik i Aram. Odisseas havia pogut comunicar-se amb Vah mentre va estar detingut; subornant linspector turc responsable de la pres, va aconseguir que, de manera temporal, el captiveri results menys dolors a Vah, evitant-li les tortures i fent-li arribar roba neta, fruita i algun llibre. Der Ashavir. Sacerdot jove que entra en la vida de Marik i Aram un cop sn a Marsella. Fsicament s alt i polit, porta la barba molt ben cuidada i t una bonica veu de baix. s un armeni de la Cilcia, un dels pocs que van sobreviure a la violncia dels turcs. Far editar els poemes indits de Vah, com a regal per a Marik i Aram. Simbolitza la nova vida que est a punt diniciar Marik.

PERSONATGE COLLABORADOR [TiP] C.1 P. 31 I 43

Els botxins
ANTAGONISTA [TiP] C.1 P. 31 I 43

Finalment, cal esmentar un darrer personatge, que s el causant de la catstrofe, la dissort, la matana, la desgrcia i el carnatge contra el poble armeni. Quan el relat ha de referir-se a aquest personatge collectiu lanomena de les segents maneres: els nostres assassins (1 vegada), els malets turcs (5 vegades), els turcs (4 vegades), malvats turcs (1 vegada), els turcs, que Du els confongui (1 vegada), criminals turcs (1 vegada), assassins turcs (1 vegada) i malparits assassins (1 vegada). Queda clar que aquest personatge s qui assumeix el paper dantagonista.

Guia de lectura de Quadern dAram

15

Tot i que parla dels turcs de manera genrica, la novella insinua que no tota la poblaci turca mereix ser posada al sac dels culpables. El testimoni de Hassan, el taxista que va presenciar lassassinat de Vah, s prou illustratiu, ja que expressa que lescena li va trencar el cor. Els qui van promoure el genocidi contra els armenis van ser les classes dirigents turques, les que ostentaven el poder.

2.5 Narrador i punt de vista

La novella s contada a travs de diverses veus narratives, que tenen una importncia desigual:
I Agama Stellio II Aram i Iorgos III Carnet dAram ATENES IV Carnet dAram EN MAR V Marik VI Carnet dAram ALXIA Odisseas Hassan VII Marik Vah

MARSELLA

FINAL I EPLEG

Narradora editora
Es pot considerar una mena dalter ego de lautora, ats que explica la gnesi del text (on va decidir que escriuria lobra i per quins motius, quin inters tenia per la poesia armnia...) i les circumstncies que li van permetre disposar duna fotocpia del manuscrit que constituir la part essencial del relat (el fet de conixer Konstantinos Kondos jnior, el qual li va mostrar el text) i desxifrar-ne alguns enigmes (a quina llengua corresponia la calligrafia, el tipus de text...). A ms de justificar el ttol del primer captol de la novella, al llarg dels dos primers captols aquest narrador ofereix dades que illustren com va ser creat algun dels personatges i dna altres indicacions sobre la histria que sexplicar, alhora que agraeix lajuda rebuda per part de terceres persones. El mateix narrador ofereix als lectors una primera imatge del protagonista de la novella, Aram, en plena feina com a submarinista amb un altre dels personatges rellevants del text, Iorgos. Desprs de la presentaci, aquest narrador desapareix fins al captol 6. Les seves intervencions es poden distingir fcilment, ja que apareixen entre parntesis per tal que els lectors no confonguin els seus comentaris amb la intervenci dun altre narrador. Les darreres pgines de la novella (ubicades desprs dels dos testimonis escrits que clouen el captol 7), juntament amb lepleg, tamb corresponen a aquest narrador. Grcies a aquestes pgines sabem que la veu narrativa correspon a una dona (Jo no em vaig quedar prou satisfeta, pg. 157). Tot i aix, les informacions que es donen a les darreres pgines (quin va ser el dest dAram i la seva famlia, per quina ra el manuscrit va acabar en mans de la famlia Kondos) no deixen de ser suposicions. Cal tenir en compte que aquest narrador, a diferncia dels altres dos, parla sempre dels fets a posteriori, un cop aquests ja shan esdevingut. A ms, els fets als quals fa referncia no formen part de la seva histria personal, sin de la daltres persones, per la qual cosa no ha destranyar que majoritriament empri la tercera persona gramatical.

Guia de lectura de Quadern dAram

16

Narrador protagonista: Aram

NARRADOR INTERN [TiP] C.1 P. 34 - 35

Es tracta dun narrador intern, ats que s un personatge que forma part de la histria. Concretament, es tracta dun narrador protagonista. Ats que explica vivncies autobiogrfiques, fa servir la primera persona gramatical. La seva intervenci se circumscriu als captols 3, 4 i 6, com indica la primera part del nom amb qu es designa cada un dels captols esmentats (Carnet dAram); aquest ttol no encapala els captols en qu aquest personatge no actua com a narrador. Quant al punt de vista daquest narrador, cal tenir en compte que lexposici dels fets la fa a partir de la informaci de qu disposa en cada moment, especialment al principi de la seva narraci (No s quants quedem, ning no ho sap ben b, em penso, pg. 52; Noms sabem que s a la llista de morts, res ms, per qui ho sap del cert?, pg. 58), donat que la distncia temporal entre el moment en qu sesdevenen els fets i el moment en qu sn escrits s notablement curta. Aram combina tcniques narratives tant dels dietaris com de les memries. Aix, malgrat que hi ha moments en qu Aram deixa constncia escrita del que li ha passat aquell mateix dia (per exemple, les pgines en les quals Aram exposa la seva estada a Atenes contenen sovint frases que comencen amb Avui...), tamb s cert que Aram escriu retrospectivament, recordant fets que han passat anteriorment. Al captol 3 compara situacions que ha viscut en el passat (la felicitat de lantiga vida familiar) amb la duresa de la vida com a refugiat. A linici del relat daquest narrador (quan t quinze anys) predominen els records, els somnis, els neguits (el preocupa no saber amb quins diners podr pagar lequip de bus per poder treballar com a coraller), lexplicaci de les coses que li agraden i que no li agraden...; a mesura que va creixent com a persona, per, tamb ho fa com a narrador. Al darrer captol que narra Aram (6), shi continuen exposant fets, encara que la narraci ja no s lobjectiu nic. Aram no noms ha madurat individualment, com a persona, sin que a Marsella disposa de molta ms informaci de la que tenia a Atenes, cosa que li permet valorar els fets, donar la seva opini, determinar la seva posici. Hi ha, doncs, una evoluci en el rol daquest narrador. Al captol 4, quan Aram narra la vida a bord del vaixell Samos, comenta alguns fets o b irrellevants o b obvis:9 es fixa en uns nens orfes que ploren, o indica el temps de viatge que es podr estalviar grcies al canal de Corint. Per contra, al captol 6, ja a Marsella, t accs a diversos mitjans de comunicaci (els diaris i la rdio) que informen sobre el cas armeni. Aram no es limita a exposar uns fets, sin que els analitza, els compara i en dna la seva opini personal (lhome s ms perills que els taurons i les morenes, els homes sn molt ms temibles que no pas laigua i els peixos), basada en la prpia experincia. En aquest captol s freqent ls dexpressions com jo crec que..., trobo que..., alguns diuen que... per a mi no mho sembla pas.

9 Rosa Planas diu: El procs de com la memria selecciona determinades vivncies i nesborra daltres s prou incomprensible com per poder afirmar que aquesta selecci s arbitrria, almenys als ulls de la lgica. De vegades, els records se centren en all ms intranscendent i banal defugint els esdeveniments solemnes que, per la seva gravetat o importncia, haurien dhaver calat profundament en el subconscient. La memria es decanta pel petit detall [...]. Aquesta selecci s consubstancial de lindividu que la provoca, i forma part de la seva identitat. La memria humana s personal i intransferible, nica i insubstituble, dins Literatura i Holoaust. Aproximaci a una escriptura de crisi, Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor, 2006, pg. 22.

Guia de lectura de Quadern dAram

17

Un altre dels trets que caracteritzen aquest narrador s que sovint fa referncia al acte mateix descriure i als obstacles que la vida dexiliat posa a aquesta activitat: per exemple, el fet que hi hagi mala mar li impedeix de continuar escrivint mentre s a bord del vaixell Samos; les exigncies de la seva nova activitat professional com a coraller tampoc no li permeten mantenir el ritme habitual descriptura, de manera que cedeix el quadern a Marik per tal que sigui ella qui hi escrigui les seves reflexions. Tot i aix, el quadern esdev molt important per a Aram, tenint en compte que havia estat un regal del seu pare. Per aix Aram el fa servir per deixar constncia dels fets que han marcat la seva vida, tant en la dimensi individual (lamistat, el festeig) com en la collectiva (el dest del poble armeni).

Narrador protagonista: Marik

Malgrat que aquest narrador presenta punts en com amb lanterior, es constaten algunes diferncies importants. Es tracta tamb dun narrador intern, ja que s un altre personatge protagonista: la mare dAram. El seu relat reflecteix elements autobiogrfics (aspectes de la vida familiar, costums del poble armeni...), per donant un mfasi especial a aspectes que Aram exposa superficialment; com a exemple, el passatge en qu Marik parla detalladament de les seves dues filles i de la relaci que tenien amb lvia. Igual que en el relat dAram, lescriptura de Marik rememora moltes escenes dialogades, a travs de les quals sexposen els neguits i les preocupacions del personatge. Cal no oblidar que, com es diu explcitament, Aram s lnica cosa que li queda a Marik; s lgic que mostri una clara preocupaci pels riscos que comporta la seva feina. La diferncia ms evident que hi ha entre el narrador Aram i la narradora Marik s que aquesta escriu des de la perspectiva dun adult que reflexiona gaireb sempre sobre el passat, des de lexperincia i la perspectiva que dna el present. Daqu ve que faci comentaris com els segents: Ni ell ni jo no ens podem imaginar que sacostava tan a prop, tan brutal, la desgrcia i el carnatge de tots els armenis de Turquia (pg. 89); Tots els que venem de Van, vam arribar al caire de lesgotament, perqu havem passat a travs de Prsia; desprs he sabut que rem uns cinquanta mil (pg. 98). Aquest narrador no es queda mai en una fase de descripci o presentaci de fets, sin que sempre fa un pas ms enll, analitzant-los i/o valorant-los. Desprs dexplicar les penoses condicions en qu van haver demprendre la fugida des de Van, al llarg de la qual va morir la seva cosina Irina, raona lopini que t sobre la causa daquesta mort (lesfondrament de lunivers que havia sustentat la vida dIrina). En definitiva, la ra ltima per la qual aquest narrador s necessari rau en el fet que permet oferir als lectors perspectives diferents o complementries10 duns mateixos fets. Lepisodi en qu Aram es fa crrec temporalment dun nad desprs dhaver-lo recollit dels braos de la seva mare moribunda s narrat tant per Aram com per Marik. Encara que lepisodi s el mateix, les conclusions a qu arriben Aram i Marik sn diferents. Mentre que per Aram certifica que es va haver de convertir en un home forosament i en molt poc temps, Marik opina que s una prova ms que demostra que Aram ja feia temps que havia estat madurant de manera gradual i progressiva.

10 s necessari que hi hagi un contrast narratiu respecte de laportaci dAram, ja que en els infants, la memria no s esttica, sin canviant i turbulenta. La personalitat encara per fer selecciona olors, presncies, esgarrapades de realitat que, com en un joc, van edificant espais i situacions. La memria infantil no s cronolgica ni ordenada, vessa imprecisions, buits aclaparadors que no es poden omplir, dins ROSA PLANAS, op. cit, pg. 23 s.

Guia de lectura de Quadern dAram

18

s tamb grcies a aquest narrador que ens assabentem que hi ha alguns fets que no han estat explicats per Aram en el seu relat (per exemple, el temps passat a Ecmiadzin), probablement perqu, com que la memria s selectiva, malgrat la seva aparent maduresa, en el fons Aram no deixa de ser un noi per al qual aquesta experincia ha resultat massa dura. En conseqncia, ha intentat oblidar-la. El mateix Aram reconeix implcitament que el seu relat pot contenir omissions: Moltes coses, les he oblidades; les he volgudes oblidar expressament, per poder viure (pg. 78). A ms, Marik actua com a narrador capa danalitzar els perfils de diversos personatges. En primer lloc, dAram; desprs que Aram hagi tingut laccident a la feina, Marik arriba a la conclusi que la causa daquest accident es troba en el passat que sempre ms portarem al damunt (pg. 145). s a dir, el fet de conixer detalladament les circumstncies de la mort del seu pare va provocar que el noi perds la concentraci i la serenitat necessries per fer immersions al mar. En segon lloc, de Vah; Aram sempre ens en parla dell essencialment com a pare i, en menor mesura, com a poeta; en canvi, Marik nofereix altres perspectives: el descriu com a home i com a patriota. Finalment, Marik s capa de sintetitzar els seus sentiments en un parell de paraules clau: aptrida i enyorament.
NARRADOR TESTIMONI [TiP] C.1 P. 35

Narradors testimonis
Sn Odisseas, el professor amic de Vah, i Hassan, el taxista turc. Sn narradors interns, personatges que intervenen en la trama. La seva aportaci com a narradors es limita als documents que Marik cus al quadern, i amb els quals el quadern sacaba. Contenen el testimoniatge de les ltimes hores de vida de Vah, un fill dArmnia, tal com el defineix Marik.

Altres narradors
Hi ha altres narradors que tenen, no obstant, una intervenci mnima. nicament cal destacar el paper com a narrador del pare Mesrob, el responsable del monestir veneci on havia estudiat Vah. Aquest religis envia a Marik una carta que s reproduda al principi del darrer captol. La carta serveix a Mesrob per expressar el condol a la vdua i tamb per recordar el perfil hum del difunt poeta, cosa que resulta apropiada perqu el darrer captol es dedica gaireb ntegrament a la figura de Vah. El pare Mesrob s un narrador intern, amb el paper de testimoni.
NARRATARI

[TiP] C.1 P. 34

No es pot afirmar que la novella tingui un narratari explcit, tot i que en diversos fragments tant Aram com la narradora-editora sembla que sadrecin a futurs lectors: Ara, no us penseu que el cam... (pg. 81); No s si heu observat que Aram... (pg. 123).

2.6 Llengua i estil

Lestil daquesta novella ha estat qualificat com a depurat, contingut, per amarat de lirisme.11 Dit duna altra manera, lautora rebutja la complexitat expressiva per tal que es pugui assolir un dels principals objectius de la novella: donar a conixer al mxim nombre de persones les desgrcies del poble armeni.

11 MARIA NGLES VILALLONGA i EUSEBI AYENSA, Estudi preliminar, dins M. NGLES ANGLADA, Quadern dAram, op. cit., pg. 33.

Guia de lectura de Quadern dAram

19

Les principals caracterstiques daquest estil sn les segents:

s freqent de locucions i frases fetes, aix com de colloquialismes.

Exemples: dret com un fus, s viu com una centella, no shi veia de cap ull; senyal que es trobava b...

Abundncia de mots pertanyents al camp semntic del mar i de la navegaci. s un

fet lgic si es t en compte, duna banda, la importncia que el mar t per a Aram i la seva famlia i, daltra banda, el fet que bona part del viatge dAram i Marik cap a lexili es realitza en vaixell. Exemples: salpar, fondejar, llagut, salabror, a bord, escafandre...

Alternana de temps verbals en formes de present i de pretrit, ja que el relat es

construeix a partir del record de fets passats. Exemple: Fins avui no he pogut escriure res a la llibreta [...]. Vam sortir del Pireu a les sis del mat, fa dos dies, i primer vam anar en una illa molt bonica, no en recordo el nom.

Combinaci dels tres principals modes dexpressi narratius, juntament amb la inclusi de versos. Tot i que la narraci s el recurs ms important, la descripci (fsica i psicolgica de personatges, per tamb de llocs) i el dileg tamb hi sn presents. Per exemple, Aram i Iorgos sn descrits mentre bussegen, amb lescafandre i sense. Tamb sofereix un retrat fora complet dArshavir. Quant als dilegs, bona part dels que hi ha sn fora breus, i hi interv la majoria dels personatges.

Inclusi de mots en llengua armnia i, tamb, de conceptes relacionats amb la cultura, la geografia i les tradicions daquest poble, que s el protagonista absolut del relat. A banda dels topnims armenis, tamb nhi ha daltres pasos (grecs, italians i francesos), dentre els quals destaquen els grecs per lamistat dAram amb la famlia Kondos. Exemples de mots armenis: sarm, kadaif, der hair, kiuftas, lavash, dolm... Topnims: Trebisonda, Ecmiadzin, Jerevan, Cilcia, Anatlia, riu Deguimen... Grups i entitats de suport als exiliats: NER, ANCHA, FRA.

s recurrent de les cometes, sobretot per indicar que el concepte t una significaci
afegida o per fer aclariments. Tamb cal destacar ls freqent dels dos punts per introduir explicacions, exemples o demostracions. Exemples: ...nom del robust i esmunyeds drac de lilla del sol (en realitat no s un drac sin un llangardaix); He sortit de casa molt de mat (en referncia al lloc on el personatge shostatja temporalment)...

s dadjectius que connoten, que no sn neutres. Davant dun conflicte daquesta

magnitud s raonable que les vctimes opinin. Exemples: dissortats fugitius, tendres arbrissons, fins al darrer glop daigua amarga, ombres odioses que fugien... Aquest recurs sutilitza sobretot per qualificar els turcs responsables del genocidi.

Presncia de diminutius quan lacci se centra momentniament en les germanes

dAram o en altres nens. Exemples: Cantans la can, mareta, A la nena ja li apunta una ratlleta blanca, Ella els havia cosit els llenolets, lantic llitet de fusta dels fills...

Guia de lectura de Quadern dAram

20

s de sinnims per evitar repetir els mateixos mots.

Exemple: El menjar que portava Grigor del forn [...]. Se nanaven [...] cap a la fleca.

Voluntat aclaridora o justificadora, daqu que tinguin molta importncia recursos

com els connectors de causa. Amb la finalitat daclarir com s una casa, Aram inclou al Quadern el dibuix dun front. Les expressions perqu, per aix, per tal que, com que, vull dir i ja que apareixen ms de cent vegades durant la novella; s una prova evident daquesta obsessi de les veus narratives per donar ra de gaireb tot.

Introducci dexpressions amb qu els personatges avisen que a continuaci siniciar un relat (un record, un somni, un desig...), donat que dins del relat sinsereixen altres relats. Exemples: va anar aix com ara escriur, us vull acabar dexplicar alguns records, [la carta] mha emocionat tant, que vull copiar-la en aquest quadern...

s dun lxic fcilment comprensible, malgrat que de tant en tant apareix algun cultisme o mot especialitzat. Exemples de cultismes: derelicte, ormeig, plectre...

Presncia dexpressions de dubte, incertesa o desconeixement, ats el carcter memorialstic del text. Exemples: vam anar en una illa molt bonica, no en recordo el nom, No mallargar sobre el cam i larribada a Ecmiadzin. No ho sabria pas descriure...
FIGURES RETRIQUES [TiP] C.2 P. 50 SS.

Ats que en ms duna ocasi lautora havia reconegut pblicament que, ms que una novellista, es considerava una poeta que escrivia novelles,12 la presncia al Quadern dAram dalguns recursos retrics que habitualment sutilitzen en el gnere potic no ha de sorprendre. Sn els segents:

Metfores: la pell de nen es pot dir que em va caure de cop (prenent la imatge dels
animals que canvien la pell quan inicien una nova etapa, lautora vol expressar duna manera colpidora que Aram va haver de convertir-se en adult de sobte, per causa de les dures circumstncies que va haver dafrontar); Quin altre bressol, la mar amarga! (com que les nenes van morir ofegades al mar i hi descansaran per sempre, Marik lidentifica amb un bressol, un bressol amarg); aquell grapadet de grans dor (en referncia als darrers poemes de Vah, que no havia pogut publicar en vida)...

Comparacions: els seus ulls riuen, blauverds com laigua, voldria enfonsar [els
records] com les llavors a la terra vermella, la Irina era arrelada a la seva terra com un arbre, paraules com cops de maa, certesa dacer, els seus ulls semblava que estaven imantats pel rostre de Marik...

Metonmies: els grills, amagats, acompanyen les paraules del pare (en realitat, sn
els sons que emeten els grills); vestits com anem de goma (no van vestits amb goma, sin amb vestits de goma)...

Sincdoques: Tornvem a tenir un sostre, dues boques ms comenvem a ser

una crrega (sincdoques de la part pel tot)...

Apstrofes: Adu, terra porpra, adu, Armnia [...]. Adu per sempre... Interrogacions retriques: Noms sabem que s a la llista de morts, res ms, per
qui ho sap del cert?, Mai no en tindrien prou, de sang armnia?...

12 La poesia la duu a la novella, al conte, a lassaig. Moltes de les seves obres parteixen de poemes o sn lexpansi dun primer impuls potic. I s que lautntic epicentre de tota la seva creaci s la poesia, dins FRANCESC FOGUET, op. cit., pg. 153.

Guia de lectura de Quadern dAram

21

Eptets: nit fosca, a la geniva rosada, les magranes vermelles... Eufemismes: i ja no es va despertar mai ms (en comptes de dir que va morir)... Enumeracions amb asndetons: la prdua de tot el seu mn [...]; els prats, els animals manyacs, les ovelles que els donaven llana, les ovelles que ella munyia, la llana que filava amb les seves mans, incansables, que tamb feien la mantega, ajudaven a desenfornar el pa, bressaven lantic llitet de fusta dels fills...

Aposicions: som una muni de dones, infants, pocs vells molts shan mort pel
cam, els homes... Per tancar aquest apartat, cal tractar una darrera qesti. Si tenim en compte que Aram i Marik sn persones diferents, es pot argumentar que lun i laltre tenen estils narratius diferents? De fet, ms que en lestil, les diferncies entre ells dos com a narradors es donen en el contingut. Marik s ms madura que Aram, i aix fa que es plantegi les dificultats de manera diferent de com se les planteja el seu fill (just abans de marxar cap a Ecmiadzin, Marik i Irina preparen una mena de coques; Aram ho troba divertit: les ficaven en un sot fet a terra escalfat amb foc, amb les parets dargila, i era molt divertit perqu quedaven rosses a lacte, pg. 76). Tret daix, no hi ha diferncies significatives entre el mode dexpressi dun i altra.

Guia de lectura de Quadern dAram

22

3 LECTURA DE LOBRA
Quadern dAram s una obra de ficci (els personatges dAram i de Marik pertanyen estrictament a la ficci) que recrea fets esdevinguts a la realitat (el genocidi armeni forma part de la histria contempornia, el viatge a Rodes de qu es parla al principi de lobra s real), per no s noms aix. s literatura feta a partir de la literatura. A banda de les referncies a Dante (Marik opina implcitament que lxode s com un viatge a linfern, com el de la Divina Comdia) o a la histria dUlisses (Aram la coneix perqu el seu pare li havia explicat lOdissea), encapalant els captols 3, 4, 5, 6 i 7 trobem estrofes, poemes sencers o algun fragment en prosa dautors vinculats a la histria del poble armeni. En aquest apartat comentarem la relaci que sestableix entre aquests textos i el contingut dels captols de la novella que introdueixen.

DANTE ALIGHIERI [TiC] C.2 P. 29

Els pastors de Van, de Ran Nazariantz

Aquest poema encapala el tercer captol. M. ngels Anglada havia llegit alguns poemes daquest autor lany 1970, grcies a una traducci catalana feta per Alfons Maseras i publicada lany 1921. Lnica estrofa que es reprodueix consta de cinc versos, que presenten un panorama de mort i destrucci. Un membre de la comunitat (una ovella del ramat) sadrea a les roses (un dels motius que es reiteren a la novella) per informar que la resta de membres de la seva comunitat han mort (no hi sn, la dalla [...] els ha segat), perqu no van ser capaos de preveure el perill que sapropava (rius que destillaven sang). En la paradoxa que cont el vers final (el fet que alg mori just al costat duna font) cal interpretar que una matana s sempre un acte sense sentit, un acte irracional. La relaci entre aquest poema i el contingut del captol s clara: Aram, un membre del poble armeni, denuncia les matances que ha sofert la seva gent, indefensa com un ramat dovelles. El ttol s simptomtic: el mes dabril de lany 1915 a la provncia de Van foren exterminats 56.000 armenis.

Menyspreeu un estranger? (primer vers), de Nahabed Kucak

El segon poema, que trobem encapalant el captol 4, s dun poeta del segle XV. Consta duna sola estrofa de set versos que fan referncia al viatge cap a la incertesa, cap a la precarietat material i sentimental que suposa lexili que han demprendre els refugiats armenis, entre els quals, bviament, situem Aram i Marik. El poema remet a una de les causes del genocidi: el desconeixement i el menyspreu cap a all que s diferent, cap als altres pobles. El poema sinicia amb una interrogaci retrica (Menyspreeu un estranger?) adreada a un destinatari collectiu no concretat. Tot i que aquesta pregunta no obt resposta, la veu potica llana a continuaci una mena de maledicci a tots els que puguin respondre afirmativament: el preu que hauria de pagar aquell que menysprea alg diferent s el desterrament i la duresa de lexili. Els tres darrers versos expliquen que lexperincia de lexili s tan insuportable que ni tan sols el metall ms valus, lor, podria compensar haver-hi de passar.

Guia de lectura de Quadern dAram

23

Terra porpra, de Daniel Varujan

Els vint-i-nou versos que encapalen el captol 5 noms constitueixen una part del poema, que t ms de seixanta versos. Varujan (1884-1915) havia publicat lany 1909 el recull de poemes El cor de la naci, del qual forma part Terra porpra; aviat es va donar a conixer com a poeta comproms amb el dest del seu poble. A partir dun fet aparentment intranscendent (un amic li ha deixat sobre la taula una petita quantitat de terra dArmnia), el poeta sent la necessitat de reflexionar sobre la situaci, histrica i actual, del seu pas, i el color vermells daquesta terra indefectiblement el porta a pensar en el vessament de sang.13 Per tal com se sent ntimament lligat al dest del seu pas (No en puc separar els ulls com si hi haguessin arrelat), es lamenta (sovint ploro) per tots els episodis trgics que ha hagut de patir Armnia (xopant-se de totes les ferides) i es conjura per passar a lacci (dintre de la meva m, armo el meu puny!), denunciar les injustcies i aturar duna vegada les humiliacions contra el seu poble. Encara que el poema evoca els orgens dArmnia, el rellevant s que se centra en el smbol de la terra porpra. Davant dun pas on durant massa temps sha vessat sang, la veu potica diu prou. Francesc Foguet ha qualificat aquesta composici de poema pic.14 La relaci entre aquest poema i el captol s fora evident: Marik parla de Vah presentant-lo com un enamorat dArmnia, que va saber transmetre-li a ella la passi pel seu pas a travs dels poemes que va escriure: Sort que em resten els poemes de Vah, una part dell mateix: moltes vegades poso els seus llibres sota el coix, a la nit (pg. 94).

Fragment en prosa, de Grigor de Narek

El breu pargraf de tres lnies de Grigor de Narek que encapala el captol 6 fa referncia a la impossibilitat de ser exhaustiu quan hom recorda fets del passat, ja que la memria sempre s selectiva: dir poques coses i en passar moltes en silenci; la segona part daquesta frase reflecteix perfectament el capteniment dAram, quan omet molts detalls de la tragdia que ha hagut de viure.

Fins a perdres de vista, de Daniel Varujan

Lautoria del darrer poema, tamb escrit per Daniel Varujan, satribueix dins del captol a Vah, per b que no el va poder veure publicat en vida. Per aix Der Arshavir regalar a Aram una edici de tots aquells poemes de Vah que no havien estat publicats fins aleshores. El poema, amb una clara estructura parallelstica i amb la insistncia que subratlla lanfora del mot que, s la sntesi dun desig, el de voler viure en un mn millor, on hi hagi pau, alegria i prosperitat, abundncia de productes naturals i, sobretot, amor. Justament la vida nova que intentaran iniciar a Marsella Aram i la seva mare.

13 No sha doblidar que aquell mateix any, el 1909, sacabaven de produir noves matances: a Cilcia van morir 30.000 armenis. 14 FRANCESC FOGUET, M. ngels Anglada. Passi per la memria, Barcelona: Prtic, 2003, pg. 227.

Guia de lectura de Quadern dAram

24

4 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA

4.1 Ubicaci del text en el seu context

El fragment amb relaci a la novella. Cal tenir clar quin captol de la novella s el
que cal comentar. El relat s, en darrer terme, lexplicaci dun viatge. En funci de si els personatges sn a Armnia, a Atenes o a Marsella, haurem dubicar-los a la fase inicial, intermdia o final de la histria. Daix tamb depn el grau de coneixement dels fets que tenen tant Aram com Marik: al principi de la narraci, desconeixen totalment el que est passant i la repercussi que tindr en la seva vida, estan perduts, i sort en tindran de Grigor; en canvi, al final de la narraci, quan han trobat una certa estabilitat, disposen de totes les dades que aclareixen el dest dels seus ssers estimats. La informaci que reben sobre Vah s dura, per per fi els permetr abandonar la incertesa en qu havien viscut.

La novella amb relaci a la producci de lautora. Quadern dAram va ser escrit i

publicat (1997) a lltima etapa de la vida de M. ngels Anglada, quan rebia el reconeixement pblic per la seva slida trajectria literria (les primeres obres publicades daten de principi dels anys setanta, gaireb trenta anys abans). El fet que la novella inclogui fragments en vers es justifica perqu lautora sempre es va considerar una poeta que escrivia novelles. Efectivament, la seva obra abraa diversos mbits (poesia, narrativa, assaig i traduccions). En aquest apartat s important destacar la similitud dels temes de Quadern dAram (el genocidi, la lluita per la supervivncia, la denncia de les injustcies derivades de la privaci dels drets ms elementals) amb els daltres obres de la mateixa escriptora, la ms paradigmtica de les quals s El viol dAuschwitz (1994), que tracta dun altre genocidi.

La producci de lautora amb relaci a lpoca. No s rellevant

adscriure lautora a cap corrent o moviment esttic especfic, sin que s ms profits relacionar-la amb la necessitat que t qualsevol intellectual daprofitar la seva capacitat de crear mons de ficci per denunciar injustcies i tornar a posar dactualitat temes oblidats com el que ens ocupa. Anglada sap que pot fer arribar al gran pblic el tema del genocidi armeni, com ja ho havien fet altres escriptors.

4.2 Anlisi del contingut

Narrador. Hi ha diverses veus narratives que exposen els fets. Tot i aix, com que en
cada captol interv un nic narrador, no s probable que al fragment que calgui comentar nhi hagi ms dun. A partir de la lectura del fragment cal exposar a qui pertany la veu narrativa que parla: a Aram, a Marik, a la narradora-editora o b a algun altre personatge. Recordem que dins de la narraci shi inclouen documents: una carta escrita pel pare Mesrob i els informes oficials que inclouen el testimoni del professor Odisseas i del taxista turc Hassan. Si el text que cal comentar consisteix en algun daquests documents, els narradors serien, respectivament, el pare Mesrob, el professor Odisseas i el taxista turc. En tots els casos, es tracta de narradors interns, ats que sn personatges que formen part de la histria. Lnic cas ms o menys discutible s el de la narradora-editora, ja que es pot entendre com una mena dalter ego de lautora.

Guia de lectura de Quadern dAram

25

Tema central. Si b tota la novella es basa en el mateix tema (el genocidi armeni perpetrat pels turcs), les diferents parts del relat concreten aquest tema genric en petits temes ms especfics. Un exemple: el dest de Vah (la destrucci fsica de lindividu) s parallel al de la naci. Per tant, es pot pensar que Vah s presentat com un smbol. Ara b, el relat tamb insisteix en el fet que, malgrat que els turcs hagin fet callar lindividu per sempre, la seva poesia continuar viva. En aquest cas, el tema especfic consistiria en el poder eternitzador que t la literatura. Si avui dia, desprs de gaireb un segle, encara estem parlant de Vah (i, per tant, de Daniel Varujan), s precisament per la seva dimensi com a poeta, pel fet que va utilitzar la literatura per denunciar pblicament uns fets. En definitiva, quan haguem de comentar el fragment, no noms hem desmentar el tema general de la novella, sin que tamb hem dindicar com es concreta el tema general en aquell fragment particular. Si es dons el cas que el fragment cits algun dels motius presentats per Maria-Merc Mir (les roses, el mar, la terra porpra), tamb caldria destacar-ho en aquest apartat.

Personatges. Cal donar dades rellevants sobre els personatges que apareguin al fragment que s objecte del comentari. Ats que la narraci oscilla sempre al voltant dAram o de Marik, de ben segur que algun daquests dos personatges principals (o tots dos) hi apareixeran. s necessari caracteritzar els personatges en funci del paper que desenvolupen dins la trama (principals, secundaris), del grau de complexitat que presenten (plans, rodons) i de les relacions que mantenen entre ells (familiars, de cooperaci, damistat...). Per exemple, tots els personatges grecs vinculats a la famlia Kondos tenen una relaci molt estreta amb Aram, per no tant amb Marik; per contra, el personatge dArshavir mant una relaci ms directa amb Marik.

Espai i temps. Sn dos aspectes que cal comentar de manera conjunta perqu, com
ja sha explicat, trobem Aram i Marik en llocs diferents i en anys diferents (linici de la histria sesdev a Trebisonda lany 1915, per lany 1919 els protagonistes sn a Atenes i, el 1923, a Marsella). Pel que fa al temps histric, cal comentar que els anys en qu es produeixen les matances coincideixen en gran part amb els anys de la Primera Guerra Mundial (aquest s un dels motius pels quals el genocidi armeni va passar relativament desapercebut durant molt de temps). Sobre el temps del discurs, s important fixar-se en la presncia (o no) dalteracions temporals, ja que les retrospeccions sn un dels recursos fonamentals que estructuren el relat. Si el fragment remet a algun episodi histric especfic, sha dexplicar. Lltim aspecte relatiu al temps susceptible danlisi s el ritme de la narraci, si s rpid o lent, si passen moltes coses en un breu lapse de temps o si el fragment s ple de reflexions i descripcions. Pel que fa a lespai, s absolutament real (tots els topnims citats es corresponen amb indrets del mn real; a ms, en el cas de Jerevan, que s lactual capital dArmnia, la funci de lespai s dctica) i divers (hi ha espais rurals per tamb urbans, hi ha espais terrestres i espais submarins). Cal indicar quin tipus despai apareix al fragment i, tamb, si es tracta dun espai protector (per exemple, la casa del doctor Arshag, la casa de la famlia Kondos o el vaixell en qu treballa Aram) o opressor (el desert on Vah ser assassinat, la pres o el cam que mena a Ecmiadzin), ja que els diferents espais daquesta novella admeten aquesta classificaci. Daltra banda, com que els personatges emprenen un viatge i circulen per diversos llocs, els espais de la novella configuren litinerari que segueixen els personatges principals (Armnia, Grcia, ruta en vaixell pel Mediterrani, Marsella). Cal citar en quin punt de litinerari

Guia de lectura de Quadern dAram

26

es troben els personatges en el fragment que calgui comentar.

4.3 Anlisi de la forma

Estructura. Bsicament, cal tenir clar quin s el nivell narratiu a qu correspon el fragment, s a dir, si s una de les evocacions del passat que fan els protagonistes, si s el desenlla del relat, o b si s el darrer fragment de la novella, aquell en qu la narradora-editora planteja algunes hiptesis sobre el dest dAram i la seva famlia i configura, per tant, un final obert. Si el fragment ho permet, haurem dexplicar les alteracions en el temps provocades pel fet que la trama i la histria no coincideixin. A ms, s possible que el fragment ofereixi la possibilitat dintroduir la qesti de la cohesi entre les diferents parts de la narraci. Si dins del fragment apareix alguna omissi en la narraci, caldr explicitar-la: per exemple, al captol 7, desprs del pargraf en qu sexplica el segon casament de Marik, es diu directament que lAram es troba fora de perill. Els lectors no sabem qu s el que li ha passat (un accident laboral), ja que sha oms una informaci que desprs saclarir.

Llengua i modes de presentaci del discurs narratiu. No cal parlar de tots els aspectes que shan indicat en lapartat corresponent, sin noms daquells que es puguin observar en el fragment en qesti. Conv fixar-se si apareixen mots pertanyents al registre colloquial, frases fetes, paraules en llengua armnia, sinnims, diminutius, paraules dun mateix camp semntic; ja sha esmentat ls reiterat de mots pertanyents al camp semntic del mar, per tamb nhi ha vinculats a altres camps semntics, com per exemple al de la religi. Cal definir el mode dexpressi que predomina en el fragment, si s un fragment escrit noms en prosa o si shi incorporen versos, si sutilitzen de manera especial els signes de puntuaci (cometes o dos punts) o si hi ha algun tipus de recurs retric.