Català - Literatura

Denise Ramírez (4t ESO A)

─────・ Poesia de PostGuerra (1939-1975)

Té lloc durant la Guerra Civil amb la dictadura franquista. Passa un procés de repressió (uniformatització
cultural i lingüística) anomenat Espanyolització. Hi havia dos tipus d’exili: interior/amagat (aquesta
clandestimitat era símbol de la resistència) i exterior/estranger.

Els temes poètics eren la pàtria (destrucció de la pàtria, llengua i cultura), la mort (amics i familiars),
realitat social (injustícia social) i sentiments (tristesa, enyorança).

[Carles Riba] “Elegies a Bierville”

Era el mestre dels poetes de l’època i un dels crítics literaris més importants. Convocava tertúlies literàries
als diumenges a casa seva, obertes a estudiants i intel.lectuals (classes magistrals de literatura).

[Pere Quart]
Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, utilizava la sàtira, la paròdia i ironia. S’exilià a Xile i França
(exterior) i quan retorna a Catalunya (1947), esdevé una activista polític. Tenia un esperit crític i
inconformista, i parlava de la realitat social i denuncia les injustícies socials (realisme històric).

“Corrandes d’exili” és un poema sobre la tristesa/enyorança d’estar lluny de la seva terra i el dolor de
contemplar la guerra.

[Pere Calders] “Cròniques de la realitat oculta”

Va ser el renovador del conte i les seves narracions presenten un món insòlit en què s’integren la vida
quotidiana, fantasia i humor. El Realisme Màgic presenta una realitat aparentment versemblant, però
farcida d’elements màgics, fantàstics i absurds que provoquen situacions insòlites i efectes desconcertants.

[Miquel Martí Pol] “Vint-i-quatre poemes en tres temps”

Va ser el poeta més popular de la segona meitat del segle XX considerat el poeta del Realisme Històric i
l’experiència. La seva poesia és marcada pel seu país i per la seva classe social. Escriu “La Fàbrica”, ja
que va treballar 4 anys a la fàbrica de la Roda de Tor.

En la 1a etapa hi havia poesia social i crítica (“La Fàbrica”) basat en el món dels treballadors,
desigualtats econòmiques i la manca de llibertat.

En la 2a etapa les poesies són personals i íntimes amb temes com l’amor, solitud, mort i malaltia. Utilitza
un llenguatge directe i assequible.

─────・ Salvador Espriu (XX)

Era un poeta, símbol de l’exili interior i de la resistència amb l’objectiu de salvar la llengua de l’intent de
llengüicidi. Va passar els estius a Arrenys de Mar (Sinera) que té una gran influència a la seva obra junt
amb el creuer pel Mediterrani amb company de facultat.

Va estudiar dret i història antiga (egiptologia) i va ser marcat profundament per la mort de Bartolomeu
Roselló-Porcel (amic) i la derrota de la república. Durà una vida discreta i solitària (treballa
d’administrador). Als 60 anys arriba el seu reconeixement i les seves obres parlava de la llibertat, diàleg,
pau, cultura i llengua, però té una doble faceta en escriure obres: Cemetiri de Sinera parla de les
emocions i sentiments (lírica) mentre que La Pell de Brau és una reflexió social i política (cívica).
[Cemetiri de Sinera] 1946
És una gran evocació del paisatge i enyorança del temps perdut. Aquesta obra simbolitza:
- El paradís perdut/infantesa que evoca el paisatge (mar, platja, sorra), el pas del temps (matí,
vespre) i sentiments de pèrdua (silenci, mort, records).
- Petita Pàtria perduda, símbol de la derrota de la nació, la desolació durant la postguerra i la
repressió política.
- Cementiri dels seus ésser estimats (lloc de repòs dels seus amics i famílies) i reflexiona sobre la
mort (tema cabdal).

[La Pell de Brau] 1940

La pell de brau és un imatge metafòrica creada a partir de la forma d’Espanya/de la península Ibèrica.
Parla del pell de brau tacada de sang que representa la lluita fraticida entre pobles. El poeta es refereix
a Espanya com a Sepharad que simbolitza la convivència política entre cultures, llengües i religions d’un
passat mític anterior al concepte d’Espanya. També reivindica el diàleg, pau, llibertat i resistència.

─────・ La Plaça del Diamant

És la novel·la catalana més traduïda i reeditada escrita per Mercè Rodoreda (gran novel·lista del segle
XX que va escriure obres com “Aloma” i “El mirall trencat”). Representa una introducció en la narrativa
catalana.

[Característiques]
- És una novel·la psicològica que presenta el món interior dels personatges que ho aprofundeix en
el caràcter i psicologia dels personatges.
- Utilitza una veu narrativa en primera persona, la narradora és la Natàlia (protag). És el plany
contingut de la Natàlia que per circumstàncies històriques viu desgràcies personals (per la
societat masclista on el marit li imposa un colomar i li diu Colometa) i col·lectives (fam i guerra).
És un exemple de literatura parlada (parla directament amb el lector) col·loquialment, però amb
lirisme i sentiments.
- Té lloc a Barcelona, preferentment als barris de Gràcia i Sant Gervasi.
- Els personatges són dones que pateixen els efectes de la societat masclista i que se les discrimina.
Són lligats amb l’ambient de la ciutat.
- Els temes són la felicitat d'infantesa, il·lusió de la joventut, descant de la vida adulta, marginació
de les dones, el pas del temps, depressió emocional i la decadència personal.
- Obre i tanca la novel·la en la Plaça del Diamant (recorregut circular) i la protagonista fa un crit
que simbolitza el seu alliberament.

[Símbols]
- Coloms: submissió de la dona a l’home
- Flors: vitalitat i joventut
- Balances: equilibri i seguretat
- Miralls: el pas del temps
- Jardí: felicitat i infantesa
- Embut: repressió