Utopia i exili en la poesia

de Maria-Mercè Marçal

Lluïsa Julià
 14
Utopía í exílí en la poesía
de María-Merce Marc;al
LLUISA JULIA

La paraula:
exili de l'exili

L'exili és un tema ben present en la literatura catalana,

podríem dir que central en bona part de l'escriptura del segle
XX, feta des de l'exili o amb referencia a l'exili. De seguida
ens vénen els noms de Carner, Rodoreda, Riba, Pere Quart,
Calders ... Exili de la patria i exili interior, una altra manera de
definir la situació deis escriptors i de les escriptores que de
cap sobte es quedaren sense públic ni mitjans per fer sentir la
seva veu. Foix, Arderiu, Espriu, Leveroni, Vinyoli ... 1 Concre-
tament en poesia es desenvoluparen els temes del naufragi i
de la mort; mort simbólica i també mort real, com en el cas
deis joves Bartomeu Rosselló-Pórcel, Marius Torres o, ja en la
postguerra, de Celia Viñas.
El tema, amplíssim, de característiques culturals determi-
nants, té unes repercussions especialment negatives en la tra-
dició poetica femenina, i aixó tant si ens cenyim a l'analisi de
les seves veus concretes com si parlero del seu conjunt, de la
seva presencia -de la manca de presencia- i de la poca
importancia que li és concedida dins de la nostra tradició litera-
ria. Habitualment els crítics, partint d'un enganyós punt de
vista neutre, la valoren negativament, la situen als marges de la
propia tradició, per excentrica i diferent o, en tant que assimi-
lable al discurs patriarcal imperant, obviable i prescindible. 2
'1~ EL GAJ SABER
D'altra banda i des de la perspectiva estrictament litera-
ria, el tema de l'exili té una relació consubstancial a l'escrip-
tura. Segons Maurice Blanchot, l'exili és intrínsec a la candi-
ció poetica: el poema mateix és l'exili en tant que es produeix
fara de les ocupacions reglades i de les obligacions limitades,
fora de la realitat palpable, i del poder.3 I aquesta expulsió
converteix el i la poeta en exiliats, en errants, fara del lloc
natal, fara de casa, i els enfronta a la propia soledat. Citant
Blanchot («L'escriptura literaria esta lligada a la regió on falla
la seguretat amb la Llei»), 4 Maria-Merce Mar~al !'incorpora al
propi discurs, i de l'afirrnació emblematica de !'autor frances
en deriva la relació de la seva escriptura amb la idea de man-
can~a i d'arrabassament. Així, en un text inedit, la poeta anota
que «l'obra no és l'expressió del subjecte, sinó la seva supres-
sió, esborrament». l continua: «no és evasió, sinó l'exili, exili
sense terra d'acolliment, exili com a perpetu itinerari en que
tota geografía es veu enganyada». En conseqüencia, es creu
lliurada «al pur Defora, ni interior ni exterior ni llur síntesi.
Sense recer.»5 I defineix la seva escriptura com un intent fallit
de «dir el secret que demarra, a crits dintre seu, de ser publi-
cat» («Qui sóc i per que escric», p. 6) i que, per tant, empeny
una i cent voltes a l'escriptura, a dir i redir una vegada més.
***
El tema de l'exili és central en l'obra de Maria-Merce
Mar~al. D'una banda es fa ressó de l'exili intrínsec que viuen
els poetes que ja he esmentat: ,<t'estimo, exiliada al perque
dels poetes», llegim en el que constitueix la primera al-lusió
al tema;6 de l'altra, manifesta i aprofundeix en la doble exclu-
sió que viu la dona: exclosa de la historia, estranya de la pro-
pia identitat. Des de l'inici la seva escriptura implica una
posició inedita en la poesía catalana, s'al~a com a revolta i
descriu una indagació: revolta, des del moment que assumeix
explícitament la identitat de ~ona més enlla de tot clixé;
indagació, perque la seva escriptura esdevé recerca incessant
de la identitat femenina, i gradualment del seu lesbianisme.
La primera formulació de l'exili, de l'exclusió política i
social mil-lenaria i de la simbolització d'una possible utopía
-descrita a Cau de llunes (1977) i Bruíxa de dol (1979)-, s'ha
d'emmarcar en l'entorn altament polititzat deis anys seixanta
i primers setanta, al final del franquisme, en que Mar~al mili-
ta en el PSAN i participa en tot tipus d'acte reivindicatiu d'un
nadonalisme d'esquerra i d'un feminisme radical. Massa
354
lJTOPIA I EXILI EN LA POESIA DE MARIA- MERCE MAR~AL ·,;
sovint, les lectures de la seva poesía s'han aturat en )'obra d'a-
quests anys, han parlat de la construcció de l'univers femení,
deis seus símbols, la lluna, la bruixa, el mar i la sal, la revolta
vegetal, fins a l'embaras i la maternitat descrits a Sal oberta
(1982), el tercer llibre; han lloat el nou dring poeticen relació
amb la poesia popular, l'experimentació d'arrel avantguardis-
ta o la seva relació amb poetes com Federico García Larca,
Joan Brossa, J.V. Foix. Pero, tret d'alguna excepció,7 han
obviat l'evolució posterior, han restat sords a la descripció de
la seva sexualitat femenina, explícitament lesbica des de la
tercera entrega poetica. Se'n despren, dones, la necessitat de
definir )'obra de Maria-Merce Mar~al coro la primera veu
explícitament lesbica de la tradició poetica catalana.B
En les pagines que segueixen analitzo la dialectica entre
la visió utopica de l'amor lesbic í l'exíli femení, els dos pols
d'un binomi, amb guanys i crisis i derrotes, i sense solució
final, seguint la seva complexa i lúcida posició, perque el camí
de l'exili femení no es descriu com un procés per arribar a un
lloc, a una salvació, a una veritat; sinó que esta lligat a )'error
i a un errar sense fi. Més en concret, aquest discurs poetic
arrenca de la visió utópica de J'amor lesbic manifestat amplia-
ment en les quinze sextines de Terra de mai (1982), poemari
d'una imatgeria «desbridada i folla», segons els mots de la
poeta, 9 i després integrat com la primera part de La germana,
l'estrangera (1982), volum que posa en dubte, una a una, les
imatges fixades de la dona: la mare, l'amant, la filia, la germa-
na ... Impostures recollides en gran part en la imatge de l'es-
trangera, també ofereix una voluntat de trencar els lírnits d'a-
quest espai dos i fixat, castrador. El tema es traba prou
desbrossat a hores d'ara com demostra, per exemple, Elizabeth
Grqsz: el cos femení, diu la filosofa australiana, porta inscrip-
cions culturals -roba, joies, maquillatge, fins al cotxe que té, el
lloc on viu, etc.- que actuen com una operació quirúrgica,
construeixen )'anima i la psique de la dona.10 El cos esdevé
signe extern i expressió d'una subjectivítat fixada, que imposa
una conducta i n'estigmatitza una altra; .és a dir, que assumeix
com a innat el comportament heterosexual i erigeix en tabú i
en «mala copia» !'homosexual, i encara més el lesbianisme. 11
La germana, l'estrangera de Maria-Merce Mar~al significa
el trencament d'aquest tabú, i també indirectament ataca el
dret masculí a accedir a les dones. La poeta hi mostra el rebuig
a reconeixer-se en les imatges imposades i el difícil repte d'in-
tentar el propi coneixement; mascares sobre mascares, miralls
355
'o/ EL GAi SABER
sense retorn, sense reflex; por i sentiment de culpa, tra'ídoria;
imatges d'autocensura, de sui:cidi i vessament de sang. Repte i
invocació a buscar en la propia sang (font de vida, pero també
ferida i dolor), els nous camins de la identitat i l'amor femení,
i perque aquesta construcció l'allunyin de l'exili del cos.
Aq¡uests temes evolucionen i prenen un caracter més filosofic
i mítica Desglar (1989) i a Raó del cos (2000).
Pero continuant en la línia del sentit de l'«exili del
cos»,cal relacionar el cos femení, vist com l'«expressió»
encarnada del sistema social, amb la nació de !'existencia i
abolició d'un llenguatge femení propi. Maria-Merce Mar~al
situa aquesta idea en primer pla, definint emblematicament
tata la seva obra poetica amb el terme Llengua abolida, el títol
que el 1989 tria per recollir en volum tota la seva obra poeti-
ca i amb el qual ha volgut ser representada en la historia de
la literatura. Després publica La passió segons Renée Vivien
(1994), la novel-la que definitivament no pot fer passar per
alt el caracter lesbic de l'obra de Mar~al. La poeta atribui'a
aquesta condemna a la invisibilitat, a la inexistencia del seu
lesbianisme, a una mena de «proteccionisme» de la seva per-
sona, de la seva imatge, pero també a la miopia crítica i a la
voluntat de neutralitzar el seu discurs dissonant.1 2 El 1997,
en una de les darreres entrevistes, la poeta es manifestava en
aquest sentit tot dient quin tipus de preguntes no li feien mai
pero creía rellevants per interpretar la seva poesia:
Moltes de les coses de que hem parlat, si no és per
iniciativa meva, no s'esmenten. I m'han passat coses
molt curioses. Per exemple, un fet que considero
bastant interessant és la lectura que ha fet la crítica,.
fara d'algunes excepcions, de La germana, l'estrange-
ra com un llibre sobre la maternitat, prescindint de
la presencia, que hi és evident, de la relació homose-
xual. Hi és tan central, que de vegades penso que, sí
es llegeíx el llibre en clau maternal, resulta un tramat
íncestuós brutal. Pero generalment no es parla del
cornponent erotic del llibre.13
***
En els tres primers reculls poetics Maria-Merce Mar~al des-
plega la construcció en positíu d'un univers poetic, utópic i ata-
vic alhora, que respon a la bella imatge d'un cante que
comen~a «Hi havia una vegada, quan la Huna tenia Hum pró-
356
UTOPLA I EXIU EN LA POESIA DE MARIA-MERCE MAR~L V
pia... ,, 14 Hi aplega elements femenins heretats, subjugats i mar-
cats tradicionalment en negatiu, pero ara integrats en un dis-
curs inedit sobre la identitat de dona, complex i sovint oníric,
escrit des del femení i contra el fernení, en la mesura que aquest
actua com a límit, com a fat. Subverteix els valors irnposats, els
transforma en símbols que parlen d'un món nou, que s'ofereix
com una possibilitat personal i col-lectiva real. El poema «Vuit
de mar~», de Bruixa de do/, s'inicia amb un exultant:
Amb tates dues mans
al~ades a la Huna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
(Llengua abolida, p. 169)
1 conclou amb un futur encara no assolit:
Vindicarem la nit
i la paraula dona.
Llavors creixera l'arbre
de l'alliberament. (p. 170)
Es tracta d'un alliberament que ja contempla l'amor
conjugat en femení: «l'he vista exiliada del seu cos» (p. 278),
diu un deis versos de ~,Pasquins pera la revolta vegetal», que
pertany a Escarsers, conjunt de poemes que marquen la tran-
sició entre els tres primers poemaris i La germana, l'estrangera,
l'inici de la segona etapa poetica, com ¡a he apuntat ante-
ríorment, que s'obre amb l'exultant Terra de mai.
A partir d'aquest quart poemari, !'experiencia poetica es
deslliga del moviment col-lectiu i es construeix sobre la percep-
ció profunda de la crisi i de la mancan~a, i també sobre un cert
desencís en la lluita col-lectiva en una societat en que l'emanci-
pació de la dona no ha comportat la igualtat dels sexes. Mar~al
parla des del que ha estat definit com «el malestar de l'emanci-
pació»,15 fet que comporta un replantejament de la seva inter-
venció política i literaria. No canvia la seva posició política, pero
s'allunya de l'actuació de primera línia per decantar-se cap a
una activitat netament cultural i de suport i col-laboració amb
els col-lectius amb que se sent implicada (feministes, lesbics i
gais, independentistes, en pro de la llengua ...).
En el terreny literari, la seva proposta es toma en apa-
ren~a més modesta, en el sentit que la veu poetica de Maria-
3S7
\ ' EL GAi SABER
Merce Mars:al no parla .directament per boca de tot el col-le"-
tiu de dones (feministes i lesbianes). A la pregunta «que fer,
si segons tates les previsions l'alliberament de la dona no es
pot contemplar fins ben bé d'aquí a cinc-cents anys?», la
mirada de la poeta canvia de perspectiva; es dedica a estudiar,
a llegir, a fer parlar les dones del passail:, per saber interpretar
com han sobreviscut, com han pogut parlar en un medi hos-
til, fent seva aquella máxima ¡a classica de l'escriptora i críti.-
ca Tillíe Olsen: «Tates les dones que escriuen són unes super-
vivents».16 I, sobretot, amarant-se de l'-analisi d'Adrienne
Rich, una autora que llegeix a fons en aquells anys.17 Des
d'aquesta posició, Mar~al construeix l'univers simbolic de la
segona etapa amb nous símbols com el mirall, la sang, la serp
i, sobretot, transcendint !'obra, atorgant-li elements del
sagrat, un aspecte fonamental per lliurar simbolisme a la
identitat feroenina. 1 8 En aquesta elaboració, mai mancada
d'esperan~a, l'obra de Mar~al es desgrana més enlla del con-
text historie, cronologic, fara del ternps, com afirmava la
poeta en el text reflexiu escrit a partir de la lectura de Blan-
chot, i, alhora fruit de la seva experiencia, en el sentit que
ningú no pot comprendre's, sinó narrar-se, que escriure és
inventar la propia vida. És així com la seva obra pren un mar-
cat caracter d' utopia, pero també inevitablement d'exili.
Les primeres sextines de Terra de mai són un clam de joia
i sensualitat, festa i desbridament deis sentits en que Mar~al
esdevé la poeta del desig sense fi. Hi conjura la for~a deis ele-
ments, hi aplega imatges oníriques de llibres anteriors, !'amor
s'hi als:a sense fronteres, capas: d'encetar qualsevol camí. Pero
després d'aquest moment algid, pas a pas, la utopia cedeix el
protagonísme al desamor, ja presentat amb regust d'exili en
les darreres sextines.
A «En riba d'exili», la dotzena sextina (Llengua abolida, pp.
318-19), la poeta recull i enllas:a amb l'exili de la nostra tradició
literaria: amb Riba, al-ludit en el mateix homonim del tito!
(Riba/riba), pero també afi?.b Foix ( «treu fulla escassa al sol, i el
dol se n'alimenta», v. 22), els dos amb un marcat caracter de
joc, tot i la rigidesa estructural de la composició escollida; o
amb Rosselló-Pórcel, a través del tema del captiu que desenvo-
lupa el poeta mallorquí (a «El captiu», del volum Imitació del
foc) . Pero ara la «platja deserta» de Rosselló-Pórcel esdevé «un
desert d'absenta» (v. 28) en que malgrat el desamor de l'altra, el
jo poetic hi arrela: «captiva / d'un retorn il-lusori a mars de sal
i absenta / que desbordin la riba!» (vv. 34-36), amb referencia
358
ÜTOPIA I EXILIEN LA POESIA DE MARIA·MERCE MARc;AL ·;
directa al cognom Mars:al de la poeta, acronim deis substantius
mar i sal que el componen. I és prou significatiu que triés la difi-
cultat de la composició trobadoresca (enllas:ant tradició i
modernitat, Arnaut Daniel amb Joan Brossa) i s'imposés no uti-
litzar el genere femení per al-ludir directament a )'amada al
llarg de tetes les composicions -aspecte gramatical, aquest
-últim, que esborra els límits i les funcions tradicionalment atri-
buYts a cada sexe en les relacions amoroses.
Per la seva banda, a la tretzena sextina, titulada «L'esca
-del retorn» (pp. 320-21) -un exemple de la manera de for~ar
el llenguatge a partir de l'expressió «l'esca del pecat»-, exili és
un deis mots-rima que juntament amb retorn serveix per
expressar un amor irrenunciable, sense treva ni recer -»Amb
sang d'exili signo el meu retorn» (v. 37)-, sense terra d'acolli-
da, i que sois es podra reprendre, potser, en un altre paisat-
ge... ¿al defora de tota realitat? ·
•·· En aquest punt em sembla aclaridor fer referencia a La
passió segons Renée Vivien, on el tema de la utopía femenina i
l'exili és ampliament abordat. Renée Vivien hi és definida
com a doblement exiliada, i rnartir. D'una banda, comparteix
«la sort comuna dels poetes: l'exili», 1 9 i la referencia a Dante,
arquetipus de l'exiliat, hi és present des de les primeres pagi-
nes de la novel-la. També s'hi exposa, com una necessitat
ennoblidora, la davallada als inferns, al dolor que acreix i
enalteix. De l'altra, s'apunta el passat comú d'un paradís per-
dut -Mitilene- a través de la guionista Sara T., que hi arriba
per descobrir el jardí i la casa de la poeta safica. Mitilene esde-
vé el paradís perdut de les dones, comenta la narradora amb
el to irónic que la identifica; el record d'un passat sense retorn
que remet Sara T. a la casa del pare, d'on va ser expulsada i que
marca clarament el binomi utopia-exili:
No recordo, tampoc, des de dins, el jardí de la casa
del pare. Vaig ser-ne foragitada massa d'hora. Sem-
pre, després, l'he vist des de l'altra banda de la
tanca, inaccessible als meus passos i temptador als
meus ulls d'exiliada sense record. (La passió, p. 186)
Doblement exiliada, sense haver habitat Mitilene
-«aquell jardí sense prohibició i sense culpa» (p. 188)-, pero
també expulsada de la casa del pare, la dona lesbica sois té ,e n
l'amor i el cos d'una altra dona la seva patria, o millar dit,
rnatria. En paraules de Sara T. al-ludint a un vers de Renée
359

">t EL GAl SABER
Vivien: «l'únic país realment meu és la casa deis somnis i del
passat» (p. 189).
Pero la construcció de la utopia no pot esperar. Mar~al
la situa en el domini de la paraula, en la «paraula abolida que
parla del cos, i des de la sang» (p. 189), que parteix del món
heretat i el projecta endavant. El primer moviment dones
I I
descriu una mirada enrere per rescatar i interpretar els testi-
monis d'un temps remot i possible rnostra d'una matria futu-
ra.20 Mar~al investiga sobre el tema de !'origen de la civilit-
zació a partir dels estudis de Luce lrigaray, entre d'altres, i es
referma en la idea que la nostra civilització es funda damunt
d'un matricidi original. Nascuda del cap del déu pare Zeus,
Atenea esdevé la primera órfena, la primera dona sense mare
que, a més, rebla i legitima l'assassinat amb la seva actuació.
Mar~al també explica aquest rnatricidi a través d e Marguerite
Yourcenar, a través de la interpretació del cante titulat «La
llet de la mort», inclós a Cantes orientals. Segons la llegenda
que s'hi explica, una dona alimenta el seu fill tot i estar
emparedada en una torre, forma simbólica de sacrifici que
pretén donar solució a un problema familiar. Diu Mar~al:
en el rnoment de ser aparedada, [la dona] demana
que deixin unes escletxes a !'altura deis seus pits,
perque li puguin dur cada día el seu fil! i alletar-lo
mentre li quedi un ale de vida. Després demana,
també, que deixin una escletxa a !'altura deis ulls
per poder veure si la llet li fa profit. La llegenda
explica que la mare va poder alletar durant més de
dos anys el seu fill, tot i que les conques dels seus
ulls eren buides, tot i que s'havia convertit en
aquell esquelet que havia d'assegurar i mantenir
l'erecció de la torre: aquesta mare sense rastre,
darrere els maons que l'enclouen, nodridora, do
d'ella mateixa fins més enlla de la mort, especta-
dora invisible marta-viva, ossada i fonament de
l'edifici faJ.Jic, és el bell i mític cadaver que el
patriarcat ens ha oferten el lloc de la Mare.21
Pero cal retornar al poemari La germana, l'estrangera,
sobretot als deu últims poemes (del 67 al 76), en que el tema de
l'exili es repren després del fracas, de la desolació per l'impossi-
ble retrobament amb Mai, la dona perduda dels seus somnis.22
Expulsada de l'altra tot i els múltiples intents de reconciliació,
UTOPIA I EXILIEN LA POESIA DE MARIA-MERCE MAR~AL t°
és a !'entrada d'una nova relació que la nació d'exili es fa pre-
sent, aquest cap lligada a la idea d'assassinat, de sang, deferida:
Sense tornada
veus? la sang s'exilla.
Per l'altra porta
fa entrada, viva, roja,
la nova primavera.
(Llengua abolida, p. 405)
El símbol de la sang remet a la lluita i al conflicte amo-
rós, al repte de formular el desig lesbic i a una de les possibles
conseqüencies, la de fracas; en definitiva, expressa el dolor i la
mort. D?altra banda, i paradoxa lment, la sang -vessada i coa-
gulada, presa- obre nous camins «cos endins» i en la paraula;
la transformació del dolor possibilita una nova relació, mena
de nou part, sempre des del pacte entre dones, sempre des
d'«un pacte de sang inestroncable» (Lleng11a abolida, p. 416).
Cal assenyalar en aquest punt que el tenne lesbianisme conté
en Mar~al en primer lloc el sentit de desig erótic pel cos d'una
altra dona, pero també designa, i amb gran emfasi, l'amistat
entre dones, el fet de compartir l'alegria (sigui física, emocio-
nal o psíquica), per potenciar tots aquells aspectes que es pro-
dueixen en un grup de dones lliu res, per omplir aquella hui-
dor que les constreny pel paradigma patriarcal de la
competencia entre dones, de l'odi entre mare i filla.23
«D'Artemis a Diana», penúltim poema de La germana,
l'estrangera (Llengua abolida, pp. 414-15), és un deis més
emblematics de la sororitat femenina. Formulada des del
mateix títol, des del simbolisme que despren la identificació
entre les dues deesses, la grega i la italica, o la capacitat d' Arte-
mis de ser una verge eternament jove, i alhora ser una deessa
nodridora, protectora de la fecunditat i deis parts. El poema,
encap~alat per un vers d'Adrienne Rich,24 esta escrit sobre l'en-
cadenament dels versos inicials de cada estrofa. Junts, aquests
versos expliciten els termes del camí errívol d'aquesta utopía:
No pas als déus ni a cap fat demano
uns altres ulls, [...]
Als ulls demano unes altres paraules
per dir-nos [...]
A les paraules demano camios [...]
Als nous camins demano una altra sang

V EL GAi SABER
que els recorri exaltada [...]
És a la sang que demano uns ulls nous.
(vv. 1-2, 10-11, 16, 22-23 i 29).
Desgla(:, el llíbre més extens de !'autora (consta de 84
poemes), ateny el simbolisme sagrat propi de les formula-
cions importants, fundacionals. La proximitat entre la parau-
la poetica i la paraula sagrada, profetica o religio~a, es troba a
!'origen de la poesia, n'és el seu ús primigeni. Es en aquest
sentit que podem dir que, a partir de Desgla(: (i paral-lelament
a La passió segons Renée Vivlen), !'obra de Mar~al manté un
dialeg amb la Bíblia, per evocar-la, contradir-la, contestar-la;
a vegades, al-lu~eix a la litúrgia católica i a les seves pregaries.
La poeta es remunta a !'origen del món, al Genesi i a alguns
deis seus mites, per reescriure'ls en un espai utopic en que la
dona hi tingui for~a creadora, nodridora d'un nou matriarcat.
l el pacte de sang entre les dones, la sororitat (terme que tra-
dueix de l'angles sisterhood)2S i l'autoritat femenina són cen-
trals tant a Desgla(: com a Raó del cos.
La serp és la imatge de partida, animal mític i bíblic,
ambivalent. De primer és emprat positivament, .perque el
canvi i la muda possibiliten regeneració, nova vida i nova
escriptura: «temptació o repte, transgressió i mancani;a: l'es-
criptura,>, puntualitza la mateixa poeta. 26 Pero també és un
monstre estigmatitzat, personificació de la culpa femenina
primigenia. «Un llamp de pedra fossil / de sobte massa viu»
(Llengua abolida, p. 421) o «medusa desossada» (p. 432) 27 són
alguns deis apel-latius emprats en la seva descripció. Tanma-
teix, aquesta veu «tremolosa i erecta» s'ali;a contra el cel i el
destí assignat, s'enfronta i abat la figura del Pare, l'ordre
patriarcal, en la primera part del poemari (que duu el títol
«Daddy», manllevat a Sylvia Plath). Perque Mari;al ha escan-
yat la filia obedient del pare després d'un intent desesperat i
dolorós d'acostar-s'hi des de la igualtat. 28
Aquest simbolisme coincideix amb !'experiencia real de
la mort del pare de la poeta, mort sentida en el més profund
¡ que atorga ple sentit a la proposta poetica que desplega el
recuU. Hi concorren expressions de prec impossible («Pare-
esparver que em sotges des del ce!», p. 431), de desanim, de
por, d'incertesa («no sé com enyorar-te, no sé com estimar-te
/ ara que la mort deixa / que et pugui dir de tu», p. 438) i d'a-
mor vers un pare que sois pot ser estimat convertir en nen,
en fetus, en sang de la propia sang:
362
IJTOPIA I EXILIEN LA POl:SIA DE MARIA·MERCE MARi;¡AL
Com si fossis el fil! del teu no m que n o he t ingut,
sois un bolic de carn
cos meu endins, desig,
aigües enlla. {p. 439)
***
Em referiré a continuació a alguns poemes de Desglaf i
de Raó del cos que desenvolupen un nou moment d'aquest
errar continu, més eolia ja de la Llei del Pare, i que la poeta
desbrossa a través d'imatges d'exili d'altres poetes, paral-leles
o amb franca identHicació amb el propi pro.cés, referents q ue
l'acompanyen. També troba ara una companyonia amplia i
satisfactoria en !'estimada. Finalment, la veu de Mari;al, com
si sois li hagués esta t permes de viure per concloure la seva
obra, s'esfori;a per trabar i retroba la fi gura de la propia mare,
en un moment angoixant i únic, el que descriu la seva mort
des deis ulls exillats de la malaltia (Mar~al va morir de cancer
als 45 anys d'edat, a principis d'estiu de 1998).
El poema «Tinc d ins el cap un cap d'home» expressa un
primer moment algid: la restitució de l'orfanesa preterita,
I'lnfantament primlgeni, la recuperació de la Mare, tot i que
no pot oblidar el llast historie:
Tinc dins del cap un cap d'home,
-matriu sense camí!
Donar-lo a llum em mata,
servar-lo em fa morir.
No és cap home, és un nen,
i clavat comuna dent.
Si no neix em devora per dios,
\ si neix m'esbotza el crani i el cervell.
1 Enmig del seu front un ull
l em vigila gla~at
perque cap culpa no m'exilii"
1
d'aquest vell paradís.
(Lle11g11a abolida, 433)
La descripció del part es basa en un element emblema-
tic deis quadres de la pintora mexicana Frida Kahlo, en ~on-
cret aquell que la representa amb el seu marit al front i amb
un ull monstruós de ciares ressonancies epiques i religioses
·~, EL GAi SABER
(Diego i jo, 1949); també hi és ben presenten l'emblematíc La
columna trencada (1944). A través d'aquests elements, Mar~al
reinventa o restitueix l'infantament primigeni, !'home nas-
cut de dona i no a la inversa segons la tradícíó classica d' Ate-
nea: només així es recupera l'antic paradís, sense l'ull atavíe
vigilant, castigador i castrador; la imatge descrita també cap-
gira la torre on es trobava empalada la protagonista anónima
de «La llet de la mort».
A «Contraban de llum», la darrera i més extensa secció
de Desgla~, es desgrana l'esclat del nou amor («Fina amor, joc
extrem, or subtil»; «pren-me, desfer-me, refes-me, muda / en
cant la fosca merce, la muda / sang d'exili en llavor de solsti-
ci», p. 467); i el desig de l'altra possibilita perdre !'estigma de
la llei d'estrangeria (p. 466). Una passió que es díbu"ixa nova-
ment des de la intensitat i la desmesura del sentiment amorós
i que esdevé for~a motriu que empeny: «contraban de llum»,
«repte de les fronteres» (p. 518) amb que conclou el poemari.
Assumir la situació negativa (ho hem vist des del símbol
de la !luna) és un deis procediments logicopoetícs més habi-
tuals de l'escrlptora. Així, aquesta expulsió, aquesta indefen-
sió total en un errar indefinit, no comporta fracas, slnó que
esdevé for~a generadora. Fins i tot «exiliada, vella ven~uda,
cega í sense historia» (p. 481), lluita i estima, i escriu. Delit i
utopía, i clam per un exili persistent al qual hi aposa una for-
talesa sense límits, la for~a deis debils:29
T'estimo amb el meu cos
exiliat l mut.
Per quins perduts camins
el retorn, la paraula?
(Llengua abolida, p. 472)30
La paraula és la forma que ha trobat sempre Maria-
Merce Mar~al per «crear un ordre» quan s'ha produit el caos.
La paraula és realment creació, ¿o potser és fins i tot emula-
ció de la creació descrita pe! Genesi bíblic? I en el destret, dei-
xar d'escriure equivaldría a covardia, a autodefensa.31
La idea d'exclusió extrema ve molt refor~ada en posar-
la en contacte amb el seu antonim, amb la nació de «casa»
que desplega un ampli camp significatiu en relació amb pos-
sessió, protecció i seguretat:32 casa de la infantesa, casa
enyorada, casa paterna, patria, llei... Aquesta nació tra~a una
línia significativa plena d 'elements histories, ideologics i
UTOPIA I EXILI EN LA POESIA DE MARIA-MERCE MAR~AL \:
mítics; ja m'hi he referit en relació amb el paradís perdut de
Mitilene de la novel-la La passió segons Renée Vivien. Comen
la majoria deis elements literaris, la imatge de la casa -o la
seva absencia- arrenca de !'experiencia vital de la poeta. Des
del néixer i fins a la seva mort, la vida de Maria-Merce
Mar~al va estar supeditada al trasllat i la mudan~a. S'hi refe-
reix en un text autobiografic ja citat, en que apunta que un ·
deis seus primers records va lligat a la idea de canvi de casa,
una mena d'expulsió al-ludida pels plors de la mare, i rebla :
«en grec el mot per dir traslla t, mudan~a, és "metafora"»
(«Qui sóc i per que escric» p. 6). També s'hi havía referit
extensament en la prosa «Viratges, reminiscencies» (1989)
en que es demana si algun dia podra trabar «un port, si no
definitiu, almenys durador per al meu taranna nómada que
m'ha dut a sembrar d'enclavaments emotius» tata la ciu-
tat.33 1 on trobem ja els versos que remeten a dos poemes
centrals d'aquest tema: «El meu amor sense casa», de Desgla~
(Llengua abolida, p. 499) i «Obscenitats» (Raó del cos, p. 67).
Aquest segon poema és represa i reiteració d'un tema sense
possibilitat de conclusió.
«El meu amor sense casa• és la culminació d'aquest pro-
cés d'abstracció de l'absencia i la indefensió, de nomadisme
intrínsec, de l'ésser situat al «pur Defora», com he apuntat en
comen~ar l'article. Bastit sobre el procediment popular de la
progressió enumerativa, el poema diu, rediu i fixa l'únic arre-
lament possible -en les fulles, en el vent-, en el cos i la passió
per l'altra, una for~a esdevinguda real («bala», projectil), capac;
de travessar «l'ombra del meu amor sense casa». El poema posa
1 blanc damunt negre, fa tots els esfor~os per no parlar des del
! crit de dona ultratjada ni tampoc des del lament.
En aquest mateix moment Maria-Merce Mar~al tradueix
les poetes russes Anna Akhmatova i Marina Tsvetaieva i un
corrent de solidaritat, de franca coincidencia, queda esta-
blert: el dolor esqueixat perla desfeta i l'exode del poble rus,
el retorn i les seves fatídiques conseqüencies, particularment
es~ent escritores.34 Des de llavors, les poetes russes integren
l'univers de mares simboliques que Mar~al ha anat construint
i que en majar o menor mesura esta format per Renée Vivien,
Adrienne Rich, Safo, Clementina Arderiu, Virginia Woolf,
pero també per Merce Rodoreda, Sylvia Plath, Víctor Catala,
Maria-Antonia Salva... Escriptores que !'han influenciada o
amb qui ha coincidit, a qui ha redescobert pera la moderni-
tat i a qui ha dedicat estudis i poemes.
'V EL GAi SABER
De fet, la línia d'enlla~ entre Desgla~ i Raó del coses troba
en aquesta direcció: en el retrobament de les mares simboli-
ques i, a través d'elles, en la configuració de l'autoritat feme-
nina. Es tracta d'un tema fonamental perque les escriptores (i
Mar~al mateixa com a poeta dins la cultura catalana s'hi sen-
tía) deixin de ser considerades éssers isolats, deixin de ser orfe-
nes. Es tracta de la lenta confecció de la genealogía de la cul-
tura femenina, d'una xarxa intel-lectual que situ'i cada nova
escritura d'una dona en tena adobada, amb sentit i referencia
respecte a l'obra de qui l'ha precedida. Mar~al hi havia treba-
llat intensarnent en els darrers anys de la seva vida.
Un deis poemes centrals d'aquest període, «La dona de
Lot», fou escrit el 1990 o 1991 corn a represa del poema
homoním d'Akhrnatova, publicat dins Req11iem i a/tres poemes
(1990) en versió catalana de Mar~aJ.35 Coro un tornaveu al
plan y d' Akhmatova -que recorda aquella d.o na del Genesi, «la
qui dona la vida per un esguard»-, Mar~al dernana el nom
d'aquesta dona, la dona casada que gasa desobeir el seu
rnarit. A través d'ella Mar~al al-ludeix al rnite que estableix
l'heterosexualitat obligatoria i a la gosadia d'oposar-s'hi.
Poema dividit en dues parts, en la primera el protagonista és
Lot, !'home just que segueix la Veu del Déu que el coneix í
protegeix, el crida pel seu noqi, !'estima: així pot veure «la
nova ciutat, enlla d'enlla, / cingla carrers i places, segella
pacte i llei» (Raó del cos, p. 27). En la segona part, parla la
dona sense Nom. La simetría propasada, pero, esdevé impos-
sible, perque quan «Mira enrera, cap Veu no coneix el teu
nom». De la manca de filiació, de l'orfanesa preterita, es des-
prenen el castig i la maledicció secular:
Sotmesa arreu on vagis a llei d'estrangeria,36
ombra seras des d'ara, desposse'ida arreu,
perque només t'és patria allo queja has viscut.
(Raó del cos, p. 28)
De l'estrangeria a la supervivencia i a aquesta recerca de
les mares simboliques que va descrivint un nou espai d'identi-
ficació a través de les autores que l'han precedida amb el nai-
xement d'una genealogía femenina positiva -d'Anna Akhma-
tova, de Maria-Antonia Salva, de Renée Vivien, de qualsevol
dona- i permeten argumentar la propia posició, i la identitat.
Raó del cos, pero, també parla de la mare, de la propia,
perque Mar~al creía que la fortalesa i la llibertat de la dona
UTOPlA I EXILI EN LA POESlA DE MARIA-MERCE MAR~AL .,.
també es basen en la relació amb la mare real, sobretot essent
lesbiana.37 Ferida de mort, conscient de la propia mort, Maria-
Merce Mar~al encetava l'últim romiatge seguint amb la
coherencia de tata la seva obra anterior. A l'hora del tanca-
ment del seu cicle vital la mort és retorn i retrobament a «l'ú-
ter viu, / matriu de déu / mare: desnéixer» (Raó del cos, p. 41):
un acompliment vital i la propia creació poetica que l'acull i
la converteix en una autoritat de l'univers literari fernení.
Hem arribat al final d'aquest text. La investigació poeti-
ca i conceptual que ofereix !'obra de Maria-Merce Mar~al per-
met establir espais per a la reflexió. Remarquem-ne el des-
plapment que el concepte d'exili pren en ser situat en un
context literari inedit que dóna raó d'una diferencia sexual,
sovint difícilment assumible; una diferencia, d'altra banda,
negada o silenciada per la llei imposada. Pero des de la
rebel•lió primera i la denúncia que se'n deriva, la poeta evolu-
ciona fins a transformar-la en gratitud personal, en assumpció
de dolor i en for~a motriu per simbolitzar-se en dona. La
construcció d'aquesta identitat no pot esperar un possible
moment historie qui sap si venidor: li cal for~ar ara els límits
del llenguatge existent, deis seus conceptes, de la propia vida
per instal-lar-se ja en la utopía entrevista.
NOTES
l. El 1963 Josep M. Castellet i Joaquim Molas ja fixaren aques-
ta perspectiva a Poesia catalana del seg/e XX (Barcelona: Edi-
cions 62, 1963).
2. Vegeu-ne una analisi a Maria-Merce Mar~al i Llui"sa Julia,
«Diferencia y/o normalización: la poesía catalana de los
últimos treinta años», dins Joana Sabadell Nieto, ed.,
Mosaico ibérico: Ensayos sobre poesía y diversidad (Madrid:
Ensayos Júcar, 1999), pp. 153-180.
3. Tradueixo de l'edició espanyola: Maurice Blanchot, El espa-
cio literario (Barcelona: Paidós, 1992), p. 226. Vegeu també
Fran~ois Collin, Ma11rice Blanchot et la q11estio11 de l'écriture
(París: Gallimard, 1986).
4. Maria-Merce Mar~al, «Qui sóc i per que escric». Maria-Merce
Marrat, escriptora del mes: Ge11er de 1995 (Barcelona: lnstitu-
ció de les Lletres Catalanes, 1995), pp. 5-8 (p. 5). Aquest
367
'-:/ EL GAi SABER
text també es pot trobar reprodui"t a Montserrat Abelló i
alt res, Home11atge a Maria-Merce Marra/ (Barcelona: Empú-
ries, 1998), pp. 9-11.
S. Text inedit que estableix una clara relació amb l'expressat
en el text «Qui sóc i per que escric». Vegeu la nota anterior.
He pogut consultar aquest i altres textos inedits gracies a
Fina Birulés, filosofa i companya de Maria-Merce Marc;:al.
6. Es tracta del segon poema deJ recull Sal oberta, dios el
volum Lle11g11a abolida (1973-1988) (Valencia: 3i4, 1989), p.
181. Totes les citacions de la seva obra són extretes d'aquest
volum d'obra completa, tret de les referents a Raó del cos
(Barcelona: Edicions 62, 2000), poemari postum.
7. Afronta el tema de la sexualitat l'article de Guillem Viladot,
«Cataleg d'una sexualitat» (Avui, 5 de juny de 1988). També
és il-lustratiu de la seva postura vital l'article de Lluís Maria
Todó «Etiquetes adherents», dins Home11atge a Maria-Merce
Marra/ (Barcelona: Empúries, 1998), pp. 153-56.
8 . En el mateix sentit es pronunciava Josep-Anton Fernandez
a «Subversion, Transition, Tradition: The Early Poetry of
Maria-Merce Marc;:al», ponencia inedita presentada en el
simposi «Voces subversivas: Poesía bajo el Régimen» (Uni-
versitat de Birmingham, 12-13 de marc;: de 1999).
9. Vegeu el proleg de !'autora a La germa11a, / estra11gera (Bar-
1
cel ona: Llibres del Mali, 1985).
10. Elizabeth Grosz, «Bodies and Knowledges: Feminism and
the Crisis of Reason», dins Space, Time, m1d Perversio11:
Essays 011 the Politics of Bodies (Nova York i Londres: Rout-
ledge, 1995), pp. 25-43 (pp. 34-35).
11. Sobre l'homosexualitat com a «mala copia», vegeu Judith
Butler, «Imitació i insubordinació de genere», publicat en
aquest mateix volum.
12. Em refereixo a un text que la poeta llegí en unes jomades
lesbiques el 27 de juny de 1995, a Barcelona.
13.Joana Sabadell, «Alla on literatura i vida fan trena: Conver-
sa amb Maria-Merce Marc;:al sobre poesía i feminisme», Serra
d'Or, 467 (1998), 764-73 {p. 773).
14. Maria-Merce Marc;:al, ,,Sota el signe del drac», proleg a L/e11-
g11a abolida, p. 8.
15. Concepte del grup «Librería delle Donne» de Mila.
16. Tillie Olsen, Silences: Whe11 Writers D011 t Write (Londres:
1
Virago, 1980).
17. El pensament que Adrienne Rich desenvolupa sobretot a Of
Woma11 Bom: Motherhood as Experience and lllstit11tio11 (Lon-
UTOPIA I EXILJ EN LA POESIA DE MARIA-MERCE MARc;:AL · ,
dres: Virago, 1977; la. ed. 1976) i 011 Lies, Secrets and Si/e11-
ce: Selected Prose 1966-1978 (Londres: Virago, 1980; la. ed.
1979) impregna i sedueix Maria-Merce Marc;:al.
18. He parlat deis elements sagrats de La passió sego11s Renée
Vivie11 a «Memoria de l'Erínia», dins L/e11g11a abolida: Primer
e11co11tre de creadors, ed. per Manuel Guerrero i Jaume Pont
(Lleida: Ajuntament de Lleida, 2000), pp. 93-98. L'elabora-
ció de la novel-la és indestriable de Desglaf, poemari amb el
qual estableix diversos· elements de contacte.
19. Maria-Merce Marc;:al, La passió sego11s Re11ée Vivie11 (Barcelo-
na: Proa, 1994), p . 67.
20. Marc;:al deixa constancia de l'estreta relació entre el llen-
guatge fragmentari (supervivent) femení que ha perdurat
des de !'origen de la civilització i la paraula lesbica, també
fragmentaria, en apuntar en la coberta d'un deis manuscrits
1
i de la novel-la els títols hipotetics Lesbos / L'esbós.
i
1
21. Marc;:al recull diverses fonts (classiques, populars, d'estudio-
-Í ses contemporanies) per formular la seva visió del tema en
¡ un text fonamental per entendre el tema d'exili en relació
! amb l'absencia de la Mare simbolica per a les dones. Vegeu
Maria-Merce Marc;:al, «La dona i J'escriptura», dins Fi de seg/e:
J11certeses dava11t 1111 11011 111il-/e11í (Valencia: Ajuntament de
Gandia i Universitat de Valencia, 1994), pp. 27-39 (p. 31).
22. L'autora explicita aquesta relació entre Yerra de Mai i la
segona part de La germana, / estra11gera, en el próleg al !li-
1
bre. Vegeu la nota 9.
23. Marc;:al actuava sempre en aquest sentit integrador del lesbia-
n isme. Se sentía molt propera al pensament d'Adrienne Rich
que es refereix al «contín uum lesbia» (lesbia11 co11ti111111m)¡
vegeu l'assaig de Rich «Heterosexualitat obligatoria i existen-
cia lesbiana», publicat en aquest mateix volum. Cal assenya-
lar que la proposta teorica de Rich és una posició en un debat
de gran abast din tre el feminisme lesbia, ben diferent, per
exemple, de la d'altres feministes com ara la francesa Moni-
que Wittig, que al seu article «El pensament hetero» (publi-
cat en aquest mateix volum) afirma que «les lesbíanes no són
dones» (p. 221). Maria-Merce Marc;:al va seguir de molt a
prop aquest debat (en el qual també han intervingut Julia
Kristeva i Luce lrigaray, entre d'altres).
24. Vegeu-ne la descripció que fa de la citació Montserrat Abe-
lió a «Adrienne Rich, Sylvia Plath i Anne Sexton en l'obra
de Maria-Merce Marc;:a.l», dins Lle11gua abolida: Primer e11co11-
tre de creadors, pp. 88-92.
' ,S,- EL GAi SABER
25. Vegeu la relació de sororitat q ue estableix entre Helena
Valentí, Maria-Aurelia Capmany i Montserrat Roig,. en l'arti-
cle que escriví arran de la mort d'aquestes escriptores: «Hele-
na, Maria-Aurelia, Montserrat...», Regió 7, 17-11-1991.
26. Maria-Merce Mar~al, «Qui sóc i perque escric», p. 8.
27. La idea de la ceguesa primigenia i castigada ja es troba
de»crita en un poema com «Xera» , de Cau de !lunes (Llengua
abolida p. 35) en que clama pel paper que la tradició atorga
a les dones a través de les sirenes epiques i de Cassandra,
l'endevina que ningú no creu. Se'n troben altres referencies
a La germana, l'estrangera (pp. 335 i 373).
28. Em refereixo al poema que comen~a: «Jo que he escanyat la
filla / obedient de Tu» (L/engua abolida, p. 430). La relació
amb Adrienne Rich torna a ser evident: «És la lesbiana que
hi ha en nosaltres la que és creativa perque la filla obedient .
del pare que hi ha en nosaltres és solament una euga de
tir», escriu l'autora americana a 011 Líes, Secrets a11d Silence;
utilitzo la traducció espanyola: Sobre me1Jtiras, secretos y
silencios (Barcelona: Icaria, 1983), p . 237 .
29. La for~a deis debils és un altre tema en relació amb el de l'e-
xili; a La passió segons Renée Vivie11 pren una via mística
d'autoimmolació ben diversa de l'expressada a Desgla{:. Tres
poemes consecutius mostren la fortalesa (de pedra-fóssil)
en relació amb la utopía i l'exili. Els respectius primers ver-
sos diuen: «Ven~udes, no: ferides»; «Veni;:udes, no. Despos-
sei'.des»; «Ven~udes? No, que encenen» (L/e11g11a abolida, pp.
509, 510 i 511).
30. La imatge de l'exili també es troba directament al-ludida en
els poemes de les pp. 451, 504, 508, 515 i 517.
31. En aquest sentit s'expressa Mar~al en !'entrevista realitzada
per Jordi Muñoz, «La poesia et posa a l'ull de l'huraca:
Entrevista a Maria-Merce Marr;al», Illacr11a, 42. (febrer de
1997), reprodui'da a Home11atge a Maria-Merce Marra/, pp.
169-76 (p. 170).
32. Com la ciutat i el temple, la casa és la imatge de l'univers
en les diferents cultures, i també deis diferents estrats de la
psique. Vegeu Jean Chevalier i Alain Gheerbrant, Dictio11-
11aire des Symbo/es (París: Robert Laffont / Jupiter, 1993), pp.
603-05.
33. El text continua dient: «Tants cops m ' hi ha empes el desig,
l'obsessivitat d'una tendresa! La febre capciosa d'un amor
sense casa. (1, sense tu, casa no ha sabut ben bé ser casa
meva)». Maria-Merce Marr;al, «Viratges, reminiscencies»,
370
UTOPIA I EXILI EN LA POESIA DE MARIA-MERCE MAR~AL ....
dins Maria Barba! i al tres, Barceldones (Barcelona: Eixample,
1989), pp. 51-63 (p. 57).
34. Sobre la genesi de la traducc;ió d'Anna Akhmatova i també
de la seva compatriota Marina Tsvetaieva, vegeu Monika
Zgusto".a, «Maria-Merce Mar~al tradueix poesía russa», dins
L/e11g11a abolida: Primer E11co11tre de creadors, p p. 116-120.
Marr;al parla de les poetes russes a «Com en les nits, les lla-
mes ... », dins Cartografies del desig, ed. per Maria-Merce
Mar~al (Barcelona: Proa, 1998), pp. 157-92.
, 35. Anna Akhmatova, «La dona de Lot», Requiem i a/tres poemes,
· trad. de Maria-Merce Mart;al i Monika Zgustova (Barcelona:
·Edicions 62, 1990), p. 69.
36_. El motiu de la llei d'estrangeria ja és present a Desgla~, en
algun deis poemes citats, sobretot en el que comenr;a
«Venr;udes, no. Desposse"ides», en que es refon la imatge de
«La dona de Lot»:
De la mirada viva que recorda
anencades, en un segrest de sal,
rígida camisa de forr;a, dolor füssil
o sotmeses a llei d'estrangeria
arreu.
(L/e11g11a abolida, p. 510)
A diferencia d'altres poemaris, la imatge de la sal al-ludeix
directament a la Bíblia.
37. Es tracta d'un aspecte c;ontrovertit entre les feministes, algu-
nes partidaries de no reprendre una relació en que les mares
havien vetllat per imposar-los I'ordre simbolic patriarcal.
Mart;al coincideix amb la postura conciliadora de la filosofa
italiana Luisa Murare, que ha esbossat aquest punt a L'ordine
simbolico della madre (Roma: Riuniti, 1991).
371