MARIA-MERCÈ MARÇAL

Bruixa de dol
DADES BIOGRÀFIQUES
■ 1952: Neix a Barcelona. Infància i adolescència a Ivars d’Urgell
■ 1963: Beca per estudiar Batxillerat a Lleida.
■ 1969: Estudis de Filologia clàssica a Barcelona.
■ 1972: Es casa amb Ramon Pinyol. Llibres del Mall (1975-1986)
■ 1976: Activitat política PSAN
■ 1977: Trencament parellla. Implicació feminisme
■ 1978: Editorial La sal
■ 1980: Filla, Heura. Oposicions institut: Literatura catalana.
■ 1984: Mort del pare. Coneix Fina Birulés.
■ 1996: Malaltia.
■ 1998: Mort.
OBRA
■ POESIA:
■ 1977: Cau de llunes (premi C. Riba, 1976)
■ 1979: Bruixa de dol
■ 1982: Sal oberta i Terra de mai
■ 1985: La germana, l’estrangera
■ 1989: conjunt obra poètica anterior i Desglaç: La
llengua abolida (1973-1988)
■ NOVEL·LA:
■ 1994: La passió segons Renée Vivien
■ TEXTOS TEÒRICS:
■ 2004: Sota el signe del drac. Proses 1985-1997 (textos
aplegats per Mercè Ibarz
CICLE POÈTIC
■ “Sota el signe del drac” (1989) pòrtic al volum de poesia
completa: els cinc llibres que formen Llengua abolida
constitueixen un cicle poètic complet.
■ Drac: símbol de la llengua emmudida.
■ Confessa haver nascut sota aquest signe (horòscop xinès)
■ Versió de la llengenda a la inversa. Sant Jordi cada any
posa a ratlla el drac i el fa emmudir:

“ Drac mut, llengua estroncada que se sap supervivent,

encara, mentre la ferida adolli. Donzella esmorteïda,
colonitzada i sense llengua. Dues cares de la moneda on es
congria el meu –el nostre- passat.”

■ Dues etapes
1a etapa: Cau de llunes (1977)
Bruixa de dol (1979)
Sal oberta (1982)

■ Presidida per un esquema triangular de tensió entre:

el jo poètic, la lluna i l’ombra.
■ Encarats al jo de l’escriptora la lluna i l’ombra són la
metàfora de dos pols oposats (llum i foscor)
■ LA LLUNA:
■ Com a símbol de la feminitat assumida i reivindicada.
■ Com una dona passa per les fases del cicle
menstrual.
■ Símbol lluminós i rodó de maternitat.
■ La dona, com la lluna, no ha tingut mai llum pròpia
dins l’univers de la cultura i s’ha hagut d’espavilar
amb la que rebia del sol, l’astre masculí.
■ L’OMBRA:
■ El món de l’ombra és el de l’angoixa, la tristesa i la por.
■ El món de l’ombra es converteix en una geografia
inquieta de neguits i desassossecs.
■ BRUIXA:
■ Representa el poder femení eliminat de la cultura, la
dona forta, amb poders, que els estaments oficials han
lligat, tradicionalment, al perill i als maleficis.

■ LA SAL:
■ Emblema històric i signe reconegut del feminisme.
■ Matèria domèstica arrelada als costums i usos de la
tradició cultural mediterrània.

■ .
■ Cau de llunes: es desplega en tres direccions:
■ La celebració del festí eròtic i amorós
■ El compromís polític
■ La condició de la dona.

■ Bruixa de dol: intensifica els eixos del mateix triangle:

■ Agudització de la problemàtica de la dona
■ Desobriment de la solitud
■ Reivindicació de l’erotisme com a experiència lúdica

■ Sal oberta: es desplega en quatre temps:

■ 27 poemes història d’amor i desamor.
■ “Heura”: experiència de l’embaràs i de la maternitat.
2a etapa: La germana, l’estrangera (1985)
Desglaç (1989)

■ La germana, l’estrangera reflecteix la crisi de

l’esquema triangular que donava coherència als tres
primers llibres (jo-lluna-ombra).
■ Incorpora les sextines de Terra de mai, experiència
d’amor fallida. La terra és la geografia del cos
femení, el cos de Mai (la dona estimada)
■ Els poemes de Desglaç suposen un gir important. La
poeta és colpida pel llamp d’una nova realitat: la mort
(mort del pare). També conté poemes sobre la
represa de l’amor (Fina Birulés). El nou estadi
amorós obre un camí de desglaç i de desig, relació
serena i assossegada; el triomf de la llum sobre el
neguit de l’ombra.
Bruixa de dol
■ Dues parts:
■ Bruixa de dol:
■ Divisa
■ Foc de pales (5 poemes)
■ Tombant (12 poemes)
■ Foguera Joana (9 poemes)
■ Bruixa de dol (13 sonets)

■ Avui les fades i les bruixes s’estimen:

■ Avui les fades i les bruixes s’estimen (1 sonet)
■ Els núvols duien confetti a les butxaques (8 )
■ Sense llops ni destrals ( 6 sonets)
■ Vuit de març (himne feminista)
■ Publicat per 1a vegada el 1979 pels Llibres del Mall.
(Coberta: dibuix de Joan Pere Vialdecans, en blanc i
fúcsia sobre un fons lila).
■ Se’n van fer 3 reedicions. Es tornà a publicar a “Els
llibres de l’escorpí” d’Edicions 62, l’any 1992.
■ La mateixa autora es va sorprendre d’aquest èxit.
■ En el context de l’evolució poètica de l’autora,
representa un estadi de recerca i consolidació del
camí iniciat amb Cau de llunes.
Les seccions de Bruixa de dol
■ Quatre seccions de la primera part remeten, seguint
un fil cronològic, a tres relacions amororses diferents.
Espurnes de felicitat fugaç i contrapunt de
l’antagonisme de la relació entre homes i dones.
■ Antagonisme homes / dones: la vivència de l’amor
tendeix a una realització sobretot física: el desig para
la trampa del plaer, però la relació acaba essent una
fruita amarga.
■ Foc de pales:
■ Història d’amor, síntesi 5 anys matrimoni.
■ Seqüència 5 poemes: gradació dels estadis de
l’experiència amorosa. Trencament a “Brida”.
■ Tombant:
■ El dol de la ruptura es converteix en obsessiu.
■ Espai d’un compàs d’espera que és, alohora, de
tristesa i d’afirmació de la pròpia solitud.
■ La ruptura amorosa ha estat conscient, volguda i
justificada per raons d’identitat femenina (cita de la
secció).
■ La poeta ha optat per estrenar aquesta aparent realitat
impossible de dona sense home.
■ L’aprenentatge de la solitud és un pas previ i necessari
per prendre consciència de la pròpia individualitat.
■ Foguera Joana i Bruixa de dol:
■ Dues noves aventures amoroses, més fugaces i
lúdiques.
■ Exaltació del joc amorós, una crida al plaer i al
gaudiment del sexe.
■ Els versos s’omplen de símbols i metàfores de
connotació fàl·lica (llangardaix, serp, espasa…) i
genital (porta del castell, petxina…)
■ Un amor sensual i juganer que sacrifica els tabús i
s’aboca a vindicar una condició de dona que vol mirar
el món i la vida des dels ulls de la feminitat.
■ Avui les fades i les bruixes s’estimen i Vuit de març:
■ Dos poemes programàtics que obren i tanquen la segona
part.
■ El símbol de la bruixa troba el seu sentit més rodó: dona
rebel i solitària, cremada a la foguera.

■ Els núvols duien confetti a les butxaques i Sense llop ni

destrals:
■ Seccions entre els dos poemes anteriors.
■ Fan avançar el discurs festiu cap a un món presidit per
noms, símbols i colors de la feminitat.
■ Vindicació feminista, presa de consciència per la
problemàtica de la dona, crítica als imperatius socials que
n’han deformat la condició i la mostra d’una actitud de
rebel·lia contra els senyals d’una identitat imposada.
■ El banquet amorós presideix “Foc de pales” i
“Foguera Joana”, on es recullen expriències que, al
costat de l’alegria per l’encontre eròtic, també deixen
un regust amarg.
■ Aquestes dues seccions són separades pels poemes
d’un compàs d’espera, “Tombant”, que es carreguen
d’ombres i s’hi reivindica la solitud.
■ El gest de solitud i tristesa també campa pels sonets
de “Bruixa de dol”, on es multipliquen els miralls, les
imatges d’aigua i la consciència d’obrir la pròpia vida
a la presa de consciència feminista on es recupera
l’èmfasi festiu (“Avui les fades i les bruixes
s’estimen”) i el to reivindicatiu (“Vuit de març”)
Llengua i mètrica
■ A Cau de llunes només hi havia un sonet, a Bruixa de dol n’hi
ha vint-i-dos.
■ Voluntat d’aprenentatge de l’ofici.
■ L’encert formal de la seva poesia es basa en la tria del mot
precís, en la riquesa del bagatge lèxic i amb l’exploració de la
forma clàssica del sonet.
■ A la vora de l’abundosa presència del sonet, l’altre puntal mètric
i estròfic del llibre flueix de la tradició de la poesia popular:
■ Toc onomatopèic.
■ Conreu de la cançó.
■ Ressó del cançoner tradicional.
■ Aparent facilitat de conreu del vers curt
■ Gràcia de la rima assonant.

■ Pervivència d’un lèxic que encara és viu en la parla del món

rural.