Bruixa de dol

1. Biografia

- Va néixer 1952 i va morir 1998 (relativament jove) → càncer de pit

- Entre els 30 - 40 anys → poemes més famosos

- Va néixer a Ivars d’Urgell (Lleida) → fins als 10 anys

|
→ utilitza molts dialectalismes d’allà → perquè no es perdi aquest llenguatge

- Es considerava una activista política → feia política a través dels seus llibres
|
→ era feminista (tenia problemes amb això i que escrivia en català)

→ vol incidir a la societat → que hi hagi un missatge transformador/reivindicatiu

- Era/militava del → PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional)

|
→ va participar en molts actes “jo vaig néixer 3 voltes rebel…”

- La mare es deia Maria Serrà → li va transmetre el gust pels versos, poemes, obres de
teatre…

- El pare es deia Antoni Marçal → va deixar la uni i els hi va explicar a les seves filles
l’amor per la cultura

- La seva tieta es deia Mercè Serrà → havia decidit no casar-se (figura autònoma,
individual… li va servir per al tema del feminisme)

- Va estudiar bach a l'institut de Lleida amb una beca pels bons estudis

- Al principi → escrivia poesia en castellà (educació havia rebut)

- Moviment nova cançó → intentar crear art en la llengua catalana

- 1969 → marxa a BCN a estudiar filologia clàssica

|
→ contacta amb diversos companys Miquel Desclot/Ramon Pinyol (marit)

- Va fer classes de Català a Sant Boi → de resistència cultural i política

franquista

- Intentava fer debats → desenvolupar el pensament crític

- Segueix → sent profe de secundària a BCN

- Va crear una editorial → Llibres del Mall

|
→ Llibres en català i d'autors poc coneguts

→ la va construir amb Xavier Brudasala i Ramon Pinyol

- 1r premi guanyat → Carles Ribà (de poesia) 1976

- 1976 → es va divorciar amb Ramon i tenia una filla Heura

- Desprès del divorci → va tenir una época experimental amb altres dones (reflectits
als poemes)

- Vestia → com les bruixes (emo)

- 1984→ coneix a la Fina Birulés va ser la seva companya fins el dia de la mort

- Era → generació dels 70 (antifranquista, canviar la societat, reivindicativa…)

|
→ 1975 → Mor Franco i hi ha nous moviments polítics/sindicats (PSOE,
convergencia)

- La juventud ha de fer canvis polítics i certes classes socials (obreres)

- 1979 → publica Bruixa de Dol a la seva editorial

2.1: Què en penses de la concepció de l'amor lliure que té Maria Mercè Marçal

Abans la concepció era molt tancada i estricte, ja que l'únic que estava ben vist eren les
parelles heterosexuals llavors realment no eren lliures, perquè si dos persones del mateix
sexe s’estimaven s’havien d’amagar o sentir coses que no existien per una persona de l’altre
sexe per no tenir problemes o no acabar morts. Encara que ella realment sí que era bastant
lliure pel context en què vivia.

Per això penso que avui en dia si que existeix un amor més lliure com a tal perquè existeixen
parelles molt diverses, per exemple heterosexuals, bisexual, homosexuals… I poden haver
relacions poliamoroses i inclús de més de 3 individus.

2. Poemari → bruixa de dol

- 1977→ es publica

- Bruixa → dones o gent que anava en contra de la religió (acabaven mortes)

- Dol → és el procés psicològic que acompanya la mort d'un ésser proper (dones que
ho pasen malament i reivindiquen un canvi).

- Fa referència → contes de nens petits i fa també referencia a la fonètica de Foix

- Al llibre fa referència → com les dones eren reprimides i l’idea de voler fer canvis

2.1 ESTRUCTURA

- 23 Sonets
- 14 cançons
- 22 poemes curts
- 2 grans parts
|
→ bruixa de dol → jo poètic més individual (l’amor i l’amor lliure) --> tracta
temes de dol, pèrdua, soledat
 1. Foc de pales → 5 poemes (ganivet, lluna, punyals, foc, barca i pales…)
sentiments de rebuig, plaer, dolor, l’amor té un desig inicial, el
desencant, la monotonia…

2. Tombant → 12 poemes (soledat, solitud) (deixar enrere les relacions

(diu que no necessita a un marit per ser feliç)

3. Foguera Joana → 9 poemes (passió i desig des d'un punt de vista

femení) (tradició popular, ella no s'expandeix de les relacions que ha
tingut i viure el moment, amb la llibertat sexual

4. Bruixa de dol → 13 poemes (bruixa, angoixa, plaer i dolor) una recerca

de la identitat femenina i està de dol perquè s’està divorciant,
|
→ Avui les fades i les bruixes s’estimen →no apareix un jo individualitzat, hi
ha un jo col·lectiu (totes les dones)

→ van dedicats a amigues de l’autora

→ incita a què les dones participin en la unió de les dones

1. Els núvols duien confetti a les butxaques

- 8 poemes
- Símbols → confetti → festivitat “celebrar” el feminisme

→ butxaques → encara no han arribat a l’objectiu i per això no ho

celebren

- 2 amigues diferents hi van dedicats 2 poemes explicites

- Rimes assonants

- Métrica irregular
 2. Sense llops ni destrals

- 8 sonets
- Referencia caputxe
- Els personatges sotmeten als femenins
|
→ dones s’han d’unir en un mateix grup i lluitar contra això

Temes i simbolisme

- Lluita pel feminisme i els drets de les dones.

- Soledat → cert element negatiu i positiu → necesitas passar temps sol per
entendre’s
- Amor i amor lliure → relacions
- Tristesa → per la solitud
- Desengany
- Desig → hi ha elements sexuals i eròtics ens poemes
- Dol
- Independència → per estar per un mateix i no dependre de altres.

Símbols

- Lluna
|
→ feminitat

→ nit (et deixes anar)

→ sinceritat

- Bruixa
|
→ dona

→ figura q reivindica el canvi en les dones

→ dol
Hi ha símbols que fan referència elements sexuals

- Llargandaix o espasa → aparell reproductor masculí

- Petxina o flors → aparell reproductor femení

Hi ha símbols referits al perill i als dolors

- Ullals, ganivets o foscor → perill i dolor

Hi ha símbols referits a la literatura + popular

- Drac → Sant Jordi

- Sant Joan→ Festa popular

- Castells

- Princesa

- Beuratges màgics → Pòcimes i elements màgics

- Bruixes

- Fades

Hi ha símbols referits a la natura

- Bosc

- Llop → Homes i animal que + surt

- Arbres

- Pedres

- Fulles
Llengua i estil

- Moltes paraules referides al món rural

|
→ Saó → estat que queda terra després de pluja

→ Rella → eina per treballar al camp

- Article neutre “lo”

- Paraules que fan referència amb rima → les utilitza per a que tingui una rima

- Objectiu
|
→ poesia transformadora, sentimental…

→ mètrica irregular (sense tenir en compte els sonets)

- Poesia simbòlica → tingui un significat i referències

- 2 tradicions literàries → el que + ha influenciat al poemari (literatura i tradició

popular)

- Tradicions de Foix → utilitzava paraules i estructures medievalitzants (sonets)

|
→ (es veuen a Bruixa de Dol i Sol i de dol)

Característiques del poemari

- Formes més populars i més cultes

- Molts poemes amb vers lliure

- Seccions amb similitud de cançons (forma)

|
→ Sobretot a foc de potes i els núvols porten confeti a les butxaques
(introduir formes femenines amb cançons populars)
- Seccions més cultes com sonets
|
→ bruixa de dol i llops sense destrats
(acostumen a veure formes masculines formes medievalitzades)

Foc de pales

II

|
→ 1r tercet → Plaer = nit

→ Home que no vol recordar

→ 2n tercet → escorpí (horòscop) = ella (mercè era escorpí)

→ balla que balla = moment d’intranquil·litat per no saber

→ 3r tercet → pot ser l’home que puja

→ l’excitació que puja

→ 4t tercet → les males decisions poden estar basades en el desig que tenia

→ ASPECTES MÈTRICS → rima assonant i versos (4,3,4…)

IV

Lluna → soledat

→ anàlisi, relació

Vers 1-2 → sopant

Vers 5-6 → compara l’amor amb l’atzar (cartes) → tarot de bruixes

Vers 7-8→ canvi de sort

 Vers 9-10 → la relació no funciona

Vers 11-12 → es trenca la relació

|
→ etapes de l’amor a través dels tombs

→ ASPECTES MÈTRICS → rima assonant i versos (9,7,7,8,7,8)

- vol controlar la seva passió

- un lloc on viu la bogeria (foll)
- esquer= cebo (canya de pescar)
- escollir entre la passió i el desig sexual
- vol oblidar l’antic amor anant a la fira per conèixer a altres.
- la brida de presons de l’amor i de la societat (només parelles heterosexuals)

→ ASPECTES MÈTRICS → rima assonant i versos (6,4,6,6,6,4)

Tombant

- La dona no necessita a cap home per ser feliç

- Intenta reivindicar que la dona està sempre a la cuina

- comença el solstici d'hivern, nova etapa per deixar a l’antic marit
- la pluja = dolor i llàgrimes (que passa pel pas del temps)
- els objectes li recordaven a la seva relació (els veu d’una manera + alegre)
- sortir i conèixer gent, inclús un nou amor
- vol centrar-se en ella mateixa i els seus interessos

→ ASPECTES MÈTRICS → rima assonant i versos (7,6,9,10,)

III

- ella no necessita a cap home

- inútilment està buscant sentir i omplir el buit
- està brindant per ella i que està reivindicant
- Emborratxar-se significa que no supera un amor

→ ASPECTES MÈTRICS → rima assonant i versos (9,9,9,3,7)

- serva = guardar
- asclar = ajuntar o tallar en trossos petits
- ullprengué = fixar-se

- ha passat molt de temps i perdura que algú l’ha observat (encara recorda el 1r amor)

- foc = passió
- encara sent atracció i s’ha de controlar
- l’oblit fa que s’oblidi del seu antic amor

→ ASPECTES MÈTRICS → rima assonant i versos (7, 10, 11, 6)

VI

- d'ençà que va néixer la gent al saber que es dona ja li marquen uns ideals o rols i això
li inclourà a fer certes accions i feines. Però amb aquest poema reivindica el contrari.

→ ASPECTES MÈTRICS →no hi ha rima i versos (11, 10, 11)

VII

- fusta = secs/, però a poc a poc ho supera/ està mig morta per culpa de l’amor
- cuc = rècord

→ ASPECTES MÈTRICS →no hi ha rima i versos (5, 8)

VIII

- enartes = encantar
- nega = ofegar
- ha superat al seu ex perquè està tan trista que ni el record l’enamora
- cranc = ell era càncer
- no ha superat a en Ramon
- ha plorat tant que ha ofegat la lluna

- la pilota de colors → representa l’amor se li penja, per l’amor trencat

- al març li torna la passió i l’amor (li torna l’esperança)

XII

- tarlatana= un teixit
- cartipàs = un quadern
- quan puja tot el que descriu símbols decadents, tristos, vells…
- que oblida la pena que sent per el desamor
- I que ara està més contenta, però que en el fons sempre sentirà una mica per ell

→ ASPECTES MÈTRICS → versos (10, 11, 11, 12, 10, 12)

Foguera joana

- La lluna representa representa la feminitat(feminisme, misteri)

- Està oberta a qualsevol relació (no és de ment tancada)
- un cel que convida a ser feliç i estar en tranquilitat
- la flor = no es tanca a l’amor lliure

→ ASPECTES MÈTRICS → versos (5, 8, 6, 5)

II

- Mantenen relacions sexuals

- Petxina = vulva
- Ocell i llangardaix = pene
 - Sal = alegria
- Onada = passió
- herba = relacions sexuals
- poema molt erotic

III

- fulles i flors = roba

- ocells i peixos = pits
- engabiats = el vestit
- poema erotic

- Lluna = feminitat
- Llangardaix = penis
- Bou = anar lent
- Dansa = tranquil·litat, calma…
- Ja no vol saber res del homes i que ella mateixa es donarà plaer.
- Parla dels sentits (carícies, xiuxiuegis…)
- Normalitza el no depilarse (pel a l'aixella)
- El deliri que t'és sexual, ja que ella mateixa ja ho fa pot oblidar fàcilment l'antiga
relació

VII

- Parla de la relació pasada

- Que ja no confia en ningú (hi havia una intenció romàntica amb el seu ex)
- Tira l’anell amb el compromís d’ell

IX

- foguera joana = vol cremar els records

- foc = passió femenina
- A través del plaer i la passió oblida el passat (i tenir noves parelles)
- Que ell ja no torna o apareix aleshores ella ja no vol saber res més d’ella i canvia la
manera de veure
- Tots els records ara no son tant importants
- No acaba de oblidar-lo
- Ha de cambiar de perspectiva, pasar página i evolucionar
Bruixa de Dol (son sonets)

- Apareix el jo poètic
- Els records els tanca per complet i s'empassa el seu dolor
- Vol llançar els records al mar i així tenir una nova etapa

- Cremar el darrer full = tancar la etapa i tenir una nova

- Vol provar de nou una relació

- Eros/cupid amb la fletxa i acertar (abans no havia encertat)

- Encara que la relació hagi fracassat s’ha de poder seguir endavant

→ ASPECTES MÈTRICS → versos (10,10,11,10) i al ser un sonet és 4,4,3,3

II

- Hi ha venjança
- Torna a parlar d’ell = cranc (no l’ha superat)
- Estelles = oblida records i la relació
- Li diu pallasso (per riures d’ella mateixa i esta podrida pel dol, venjança)
- Solitud i s’emborratxa de l’autoengany
- Lluna sense fang = sentirse ferida
- ha intentat oblidar-lo anant de festa i coneixent a gent nova però encara troba a
faltar al seu ex
- tempesta = relació d’altibaixos i extrems
- s’ha enfadat i vol venjança perquè li té rencor
- se sorprèn mirant-se a ella mateixa dient que es fa la valenta
- es força a ser feliç

→ ASPECTES MÈTRICS → versos (11,10,10,10)

III

- Es vol trobar a ella mateixa

- Amb la nit pot representar que es fa una introspecció (pou = solitud)
- se sent sola
- confins = límit llunyà (els límits de la tristesa)
- ja s’oblida dels records que els tira al mar (ref. al poema 1)
- i amb la duna pot parlar de que torna a tenir l'oportunitat de tenir relacions
amoroses o sexuals (tornar a començar de nou ‘’cartes = l'atzar’’)
→ ASPECTES MÈTRICS → rima consonant i versos (4,4,3,3)

IV

- ventall = protecció
- bibelot → element de decoració
- el poder de parlar amb les mirades i gestos, sense l’ús de les paraules
- El tema del poema és el desamor i les pors que es poden arribar a tenir en els casos
d’enamorar-se o relacionar-se amb l'altra gent.
- esta baixant la guàrdia i es deixa portar volent donar-li un petó
- amaga les inseguretats(se sent desprotegida)
- deixa aparcada la timidesa i canvien les seves emocions
- te desig terrenal o sexual (nit)
- saó = estat de que ha arribat a la maduresa i mentalitzada per tornar a tenir un nou
amor
→ ASPECTES MÈTRICS → poema regular i rima consonant i versos (4,4,3,3)

- prats = debilitats o món interior

- escarbat = solitud i tristesa
- boira = quan no pots veure
- oreneta = tristesa o foscor
- un diàleg entre l’amor i la veu que parla en el poema
- no ha passat pàgina i torna a quedar amb ell
- està trista, pessimista i se la nota amb sentiments i emocions tristes i fosques; s’hi
veu reflectida la seva negativitat
- crit d’autoajuda
- el veure els records torna a sentir la solitud
- comparteix la solitud, no vol patir-la sola
-
→ ASPECTES MÈTRICS → poema regular i rima consonant i versos (4,4,3,3)
XII

- Gat negre = l’ex

- es dirigeix a ell tota l’estona
- al final tracta sobre un retrobament
- sargantana = passió i elements sensuals
- tema → amor pasional i carnal (els 5 sentits)
- està descrivint a la persona a qui li dedica el poema
- elements sensuals i l’amor té verí
- el gat negre sempre va amb la bruixa

Avui les fades i les bruixes s’estimen

- part més colectiva
- lilás = objecte lila (feminisme)
- varetes = ideologies, pensaments…
- s'ajunten per reivindicar i manifestar-se
- algú l'ànima a entrar al ‘’feminisme’’ a organitzar-se

Els núvols duien confetti a les butxaques

- núvol = pensament
- armari = el baúl dels antics pensaments
- arnes = els rècords
- confetti = alegria
- la felicitat estaven a les butxaques, aleshores les polilles s’ho mengen

Sense llops ni destrals

IV

- Els personatges masculins son eliminats

- la nit = feminitat
- pluja = dolor i llàgrimes
- torres = limitacions que creen els homes (estan orgulloses de ser dones)
- poma = es reuneixen per parlar del coneixement sense la visió masclista
- destrals = perill i dolor (figura masculina)

Vuit de març

- 1 sol poema
- serveix per tancar el llibre, clar missatge cap el dia de la dona (idea feminista) per a
tancar la 1r fase
- apareixen elements associats a la dona i els deixaran
- obrir la finestra = nou futur
- el fum fa referència a les dones que han mort anteriorment i han obert pas al progrés
de les dones
- totes podran acudir
- no canviaran les seves reivindicacions per l’odi
- fàbrica de camises del 1911 → triangle shirtwaist = moment tràgic de les dones
- la lluita ha servit per a la millora de la reivindicació