Català Alba Cuadras, Emma di Pretoro, Liam García i Aya Rich

Salvador Espriu: “Quan la llum puja des del fons del mar”

BIOGRAFIA

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català considerat un dels
renovadors de la prosa catalana durant el Noucentisme, juntament amb els escriptors Josep
Pla i Josep Maria de Sagarra. Va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners i
va morir el 22 de febrer de 1985 a Barcelona i va viure a la capital catalana i Arenys de Mar
la major part de la seva vida.

Espriu va tenir una infantesa difícil, ja que va sofrir la mort d’alguns dels seus familiars, i va
ser molt aviat quan va sentir la vocació literària. De fet, va escriure el seu primer llibre amb
tan sols quinze anys. Va estudiar, entre d’altres, Dret i Història Antiga a la Universitat de
Barcelona, però amb l’arribada de la Guerra Civil Espanyola, va haver d’abandonar els seus
estudis, com ara la llicenciatura en Llengües Clàssiques fins a l’any 1939.

Al llarg de la seva obra poètica d’estil modernista, Espriu desenvolupa un món propi
anomenat Sinera, el nom d'Arenys llegit al revés (Anagrama). Sinera és l’Arenys real, però
idealitzat per records d’infantesa, somnis i desitjos, així mostrant un component paradisíac.
Però, aquest món ha estat destruït per la mort i la guerra; és, per tant, un “paradís perdut”. No
sols el jo personal, sinó també el poble, la “petita pàtria” del poeta, han naufragat i ja no
tenen futur. I aquest esfondrament és el mateix que ha sofert tot Catalunya i per tant s’hi pot
extrapolar.

L’obra d’Espriu té una gran riquesa de significats; utilitza Sinera com a escenari i ell hi
incorpora el paisatge, la història, les tradicions i les institucions de l’Arenys històric i molts
dels seus personatges, alguns convenientment deformats. El panorama exterior que fa servir
esdevé també un miratge de l’ànima del poeta, del seu fracàs personal i del seu tràgic destí
com a home, amb el qual tot ésser humà pot sentir-se identificat.

MOVIMENT LITERARI

Quant al moviment literari, el poema que analitzem és part del seu primer llibre de lírica
anomenat Cementiri de Sinera, publicat el 1946, i per tant pertanyent als moviments literaris
de postguerra. Així i tot, a la seva obra veiem petites pinzellades de diferents moviments
literaris, clarament, van ser font d'influència per l'autor. Principalment trobem la idea
modernista que s’origina a la Renaixença (moviment anterior), ja que té com a objectiu de fer
del català una llengua de cultura pròpia.
Com a característica principal dels moviments literaris de la postguerra trobem el sentiment
de cultura reprimida a causa del franquisme, i podem observar com Salvador Espriu sent la
necessitat d’evadir-se de la realitat que vivia a través de la seva poesia. D'aquesta manera
idealitza el paisatge de Sinera, tornant a escenes i sentiments de la infantesa.
Català Alba Cuadras, Emma di Pretoro, Liam García i Aya Rich

Un altre autor de postguerra català és el sabadellenc Joan Oliver i Sallarès (més conegut com
a Pere Quart), conegut per les seves obres Bestiari del 1937 o Vacances pagades del 1961. La
postguerra europea, o es podria dir mundial, té un escenari totalment diferent, ja que es tracta
d'una altra guerra. Després de la Segona Guerra Mundial el 1945 la cultura es troba greument
ferida a causa del gran impacte econòmic que va provocar el conflicte. Es pot destacar el
filòsof francès Albert Camus que va escriure L'Estranger (1942) o Ernest Hemingway,
escriptor americà amb obres com El vell i el mar publicada el 1952.

Bé doncs, parlant ara sobre el poema, s’anomena “Quan la llum puja des del fons del mar” i
és el poema número vint-i-quatre de la seva obra lírica Cementiri de Sinera. Com ja s’ha
mencionat, Espriu vol idealitzar el paisatge que ara veu destruït, torna a temps passats per
evadir-se del que està vivint en aquell precís moment. Aquest llibre (considerat un dels més
importants de la literatura catalana del segle XX) reflexa el que s’anomena “l’exili intern”
que pateix l’autor: no s’exilia físicament, es queda a Espanya, però a dins seu té un naufragi
personal provocat per l’opressió de la seva terra que va portar la Guerra Civil. En aquest estat
reflexiona temes com la mort, la religió cristiana i la solitud, elements que es poden veure
lleugerament al poema a tractar.

ANÀLISI FORMAL

El poema “Quan la llum puja des del fons del mar” està compost per 9 estrofes de quatre
versos cadascuna i apareix una combinació de versos hendecasíl·labs i heptasíl·labs. És un
poema d’art major i art menor, amb rima assonant i és aguda i masculina. Aquest autor no
utilitza la e.

Quan la llum pujada des del fons del mar 11 A rima aguda i masculina
a llevant comença just a tremolar, 11 A
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b

Quan per la muntanya que tanca el ponent 11 C rima aguda i masculina

el falcó s'enduia la claror del cel, 11 C
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit 11 D rima aguda i masculina

i boques de fosca fressen als camins, 11 D
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b

Quan la pluja porta l'olor de la pols 11 E rima aguda i masculina

de les fulles aspres del llunyans alocs,11 E
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b
Català Alba Cuadras, Emma di Pretoro, Liam García i Aya Rich

Quan el vent es parla en la solitud 11 F rima aguda i masculina

dels meus morts que riuen d'estar sempre junts, 11 F
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç 11 G rima aguda i masculina

de passar la rella damunt els records, 11 G
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit 11 H rima aguda i masculina

camp l'ample silenci que estenen els grills, 11 H
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b

Mentre comprenien savis dits de cec 11 I rima aguda i masculina

com l'hivern despulla la son dels sarments, 11 I
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b

Quan la desbocada força dels cavalls 11 J rima aguda i masculina

de l'aiguat de sobte baixa pels rials, 11 J
he mirat aquesta terra, 7 b
he mirat aquesta terra. 7 b
Aquest poema està format per 9 estrofes de quatre versos cada una i combina versos
hendecasíl·labs (hi ha 18) i heptasíl·labs (n’hi ha 18). És un poema d’art major i art menor, ja
que, està format per versos hendecasíl·labs i heptasíl·labs. Es una rima assonant, ja que,
només rimen les vocals. És una rima aguda i masculina.

ANÀLISI INTERN

Una vegada examinat analíticament, passarem a veure els temes que podem trobar al poema.
La primera observació a destacar que ens explica el motiu de la creació del poema és la
repetició després de cada vers; "he mirat aquesta terra / he mirat aquesta terra". Exalta sens
dubte el sentiment que té cap al lloc on ha crescut, la seva terra. L'ús verbal del perfet
transmet una lleugera melancolia, es podria dir que ja no la mira de la mateixa manera que
abans.
L'estructura es veu clara, fa servir els quatre primers versos per situar-nos al lloc on aprecia el
paisatge que descriu, utilitza els punts cardinals d'est i oest per completar una visió gairebé de
tres-cents seixanta graus. "L'aire malalt" és una personificació amb una connotació negativa,
més endavant trobarem més paraules amb aquesta intenció. A més aquí veiem el mateix
paisatge però ara de nit. Fins hi tot a l'últim d'aquests quatre versos ens aporta també les
sensacions que podem rebre a través de la figura retòrica de la Sinestèsia, exagera elements
relacionant-los amb els cinc sentits humans.
Als dos versos següents hi ha reflexions personals que parlen sobre la soledat i l'envelliment.
Al primer d’aquests trobem un conjunt interessant de figures retòriques. Primer el vent està
Català Alba Cuadras, Emma di Pretoro, Liam García i Aya Rich

personificat, el seu soroll li recorda que està sol. Després hi ha una Antítesi entre "solitud" i
"junts". Que els morts riguin i es trobin acompanyats és una clara Ironia, els morts estan sols
a les tombes i no poden riure, per tant que el vent li recordi això pot ser una al·lusió que ell se
sent com un d'aquests morts a causa de la solitud que l'envolta. La vellesa (que no amb “b”
alta) es troba al següent vers, parla sobre els records que els aparta amb la rella, es pot referir
a el fet que a mida que un envelleix acumula molts records, és per això que fa esforç al passar
la rella. Ha viscut massa com per oblidar tan fàcilment.
Finalment, als tres versos finals del poema hi ha descripcions del paisatge, però aquesta
vegada d'escenes més concretes. Per exemple, el primer comença amb dues personificacions,
una del sol i l'altre del camp. Les fa servir per descriure que el camp està il·luminat per la
llum del dia. El segon se centra en l'arribada de l'hivern, aquest cec sap que està per arribar
perquè nota que a les vinyes li cauen les branques (o "sarments" al poema), per fer aquesta
relació se li atribueix la qualitat de “savi”. I a l'últim ens ensenya la força amb la qual baixa
l'aigua de la riera, potser a causa de la neu desglaçada gràcies l'arribada de la primavera.

El tema principal és l'apreciació del lloc on viu. S'hi sumen elements que transmeten foscor
com la pols, la nit, els morts, la solitud o el silenci. Per tant té un sentiment melancòlic a
mesura que observa el paisatge que tantes vegades ha mirat. Això es pot traduir en nostàlgia
dels moments passats a aquella terra i que ara, a causa de diverses circumstàncies
desconegudes que no s’expliquen al poema, aquesta ja no es troba com abans.

Per acabar, voldríem manifestar la complicació que hem tingut a l'hora d'interpretar al poema.
No hem vist cap anàlisi o comentari a internet, per tant hem hagut de fer-ho tot des de la
nostra percepció. Esperem que es tingui en compte aquest plus de dificultat a l'hora d'avaluar
el comentari. A banda de l'anàlisi el poema, ens ha semblat força interessant una vegada
relacionat amb el context històric. Creiem que la memòria històrica hauria de ser més present
a les nostres vides i, gràcies a Salvador Espriu i les seves obres, som capaços d’empatitzar
amb els nostres avantpassats i entendre la societat d’avui dia.