JOSEP CARNER, “A UN AURÓ”

Josep Carner, també conegut com a “príncep dels poetes” és un dels més grans poetes catalans
del s. XX. Va néixer el 1884 a Bcn i va morir el 1970 a Brussel·les, Bèlgica. Va estudiar dret i
filosofia i el 1911 va treballar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El 1921 va ingressar al cos
diplomàtic pel qual va residir a l’estranger. Del 1939 al 1945, es va exiliar a Mèxic i després va
anar a Brussel·les on va fer de professor d’Universitat. Josep carner no només va obtenir
prestigi coma a poeta, sinó com a prosista i traductor, en la seva trajectòria poètica va passar
per varies etapes, però va ser entre 1906 i 1924 que es va convertir en el màxim representant
del noucentisme. Algunes de les seves obres més importants són “Els fruits saborosos” de
1906, “Auques i ventalls” de 1914 o “El cor quiet” 1925

Pertany al Noucentisme, un moviment de reacció classicitzant al modernisme que té una

vessant estètica i política i va acabar amb el cop d’estat de Miguel Primo de Ribera el 1923.

(llegir poema)

A un auró és un poema format per 8 quartets que està dins del llibre Arbres del 1953 però que
es recull, com moltes altres obres de Josep Carner a Poesia del 1957. Poesia és una antologia
on bàsicament es recull la seva obra poètica i s’ordena en 13 seccions com Arbres, Mar, Cor
quiet...

El tema del poema és el sentit de la vida i de la pròpia obra. També veiem com utilitza l’auró
com una excusa per parlar del pas del temps que també és un tema recurrent del noucentisme.
Altres temes que veiem en el poema que podem vincular amb el moviment són la vida
quotidiana, la ciutat, la natura civilitzada (la natura en relació a les ciutats, ja no és tan caòtica)i
en harmonia (4a i 5a) ... En la 1a estrofa ens presenta l’auró, en la 2a i 3a evidencia el pas del
temps a través d’aquest auró, en la 4a i 5a parla d’ocells que es posen damunt de les branques i
en les dos ultimes canvia el punt de vista i és l’auró qui mira l’autor.