LA LITERATURA

DELS ANYS 20 i 30
 LA LITERATURA DELS ANYS 20 i 30

1. CONTEXT SOCIOCULTURAL

- Durant les dècades dels anys 20 i 30 ocorren una sèrie de

fets destacables per al futur de la llengua i la literatura
catalanes:
• Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) suposa un
problema per a la recuperació cultural iniciada anys enrere
(la Mancomunitat de Catalunya fou suprimida el 1925).
• Però el 1931 els partits republicans guanyen les
eleccions municipals: Alfons XIII, que havia donat suport a la
dictadura, s’exilia i es proclama la Segona República
(1931-1936). (1936-1939: final de la Guerra Civil i inici
dictadura franquista).
 • Catalunya veu com
s’aprova el seu estatut
d’autonomia (1932), en el
qual s’establia la llengua
catalana com a oficial i
la Generalitat obtenia les
competències de cultura i
ensenyament.
Així, el català es comença a emprar en el sistema educatiu,
en l’administració i en els mitjans de comunicació.
• El 1936 es produeix un cop d’estat (grup de militars en
contra del govern de la República) que provoca la Guerra
Civil espanyola (1936-1939). A partir d’aquí, la llengua
catalana serà perseguida i prohibida en l’ús públic durant
quaranta anys.
• Àmbit lingüístic:

Durant el període republicà, a Catalunya s'instituí la

Generalitat i un Estatut d'Autonomia que va permetre
recuperar el projecte polític i cultural iniciat pel
Noucentisme

La normativització de la llengua ja és un fet amb l'obra de

Pompeu Fabra, i l'Institut d'Estudis Catalans promou la
recerca científica i la normalització lingüística.
 POESIA
(anys 20 i 30)
 LA LITERATURA DELS ANYS 20 i 30

POESIA
- Els poetes que comencen a escriure als anys 20 i 30 es
desmarquen del Noucentisme, tot i que es mantenen
fidels a un dels postulats més importants del moviment: la
perfecció formal.

- Aquests poetes reflexionen sobre tres aspectes:

• El fet poètic.
• L’experiència viscuda com a font d’inspiració.
• El lligam que hi ha d’haver entre fons i forma per
tal que el poema esdevengui un fet musical.
- Tres tendències:
a. POESIA DE TENDÈNCIA AVANTGUARDISTA (Salvat
Papasseit)
b. POPULARISME (Garcés i Sagarra)
c. POSTSIMBOLISME. Carles Riba. Rosselló Pòrcel

b. POPULARISME:
- Recerca de formes expressives inspirades en la
poesia popular ja que gaudeix de: musicalitat,
lirisme i sobrietat.
- Aquesta poesia de to popular és escrita per
autors cultes que reelaboren els gèneres
populars, especialment la cançó i n’imiten el to,
la llengua i els temes.
- Ex: Tomàs Garcés i J. M. de Sagarra.
 c. POSTSIMBOLISME

- Corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i

30. La màxima virtut era el lirisme (predomini del to afectiu,
sentimental i emotiu). Poesia condicionada per la sinceritat. No
diu, sinó que suggereix.

- Aquests autors beuen dels poetes simbolistes francesos de fi

de segle XIX: Verlaine i Mallarmé (França, fi XIX)
- Defensaven una poesia idealitzant que s’allunyava de
la realitat amb l’ús d’un llenguatge simbòlic.
- El simbolisme francès va ser una reacció contra el
Naturalisme i el Realisme, dos moviments que intentaven
capturar la realitat.
- El simbolisme, en canvi, cerca la imaginació i els
somnis.
POSTSIMBOLISME (evolucionarà cap a POESIA PURA)

- Els postsimbolistes (anys 20 i 30) reivindiquen una poesia

pura, deslligada de qualsevol realitat exterior al poema.

- Es basa en:
• Caràcter líric: el poema ha de ser la condensació
mitjançant un símbol o una vivència especial. Els
valors extraliteraris (socials, morals, didàctics) no
han de ser objecte de la poesia, sinó que el poeta
ha de reflectir un pensament humà i donar-li una
validesa universal.
• Equilibri entre fons i forma. La forma té una
importància cabdal, similar a la música. El símbol serà
l’eina per suggerir pensaments i sensacions sense
acabar d’explicitar-los.
 - Els poetes postsimbolistes: Màrius Torres, Clementina
Arderiu i, sobretot, Carles Riba.

CARLES RIBA (Barcelona, 1893-1959). Poeta postsimbolista.

- Figura central en el panorama intel·lectual i polític de

Catalunya del segle XX.
- Esdevingué mestre i referent de tota la generació posterior
d'escriptors.
- Fidel a la II República, va haver d'exiliar-se en acabar la
guerra, però va tornar el 1943.

- La seva obra mostra una rigorosa

perfecció formal i esdevé abstracta i
molt personalitzada.
Com a poeta, va seguir el corrent postsimbolista, que
va evolucionar cap a la poesia pura. Poemaris:

*Primer llibre d’Estances (1919)

- descripció dels seus estats d’ànim i una recerca
d’una expressió poètica personal amb una
voluntat introspectiva. El tema principal: amor.
*Segon llibre d’Estances (1930)
- d’elaboració més tarda, manifesta un canvi en
la seva poesia, que culmina en la poesia pura.
- Aquest procés de despullament culmina al llibre
Tres suites (1937).

Carles Riba fou titllat d’escriure una poesia hermètica i

obscura; de fet, tengué mala recepció entre el públic.
Carner, el va convèncer que es mantingués fidel a la seva
línia d’escriptura, al marge de les opinions contràries.
• Fruit de l’experiència d’exili són les Elegies de Bierville
(publicades el 1949, però escrites entre el 1939 i el 1942).

- parteix de la imitació d’una forma poètica

grecollatina, l’elegia (poema de to melancòlic causat
per la pèrdua d’un ésser estimat o per la nostàlgia de
l’exili) per expressar l’experiència personal i
col·lectiva de tot un poble en un moment històric
dramàtic (G. Civil i Postguerra)
- Riba hi aboca el seu orgull sorgit de la humiliació:
després d’haver-ho perdut tot, inicia un retorn cap
al seu interior que inclou, alhora, el desig de
recuperar la llibertat perduda.
- Les Elegies s’han qualificat de “clàssiques” per
les referències a Grècia antiga, per l’adopció del
metre clàssic i perquè neixen de l’humanisme
(preocupació per la condició humana).
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (!!!)
(Palma, 1913- Osona, 1938)
- Rosselló-Pòrcel és considerat un símbol de
l’anomenada generació perduda o generació del
36 (juntament amb altres poetes com Salvador
Espriu i Palau i Fabre).
- L’impacte de la seva obra, breu però densa, va
ser considerable en els autors joves de la
postguerra.

- Malauradament, morí als vint-i-cinc anys de

tuberculosi, deixant una obra poètica gens
anecdòtica que suposà una renovació i
superació de l’Escola Mallorquina.
 ASPECTES BIOGRÀFICS

• Estudià el batxillerat a l'Institut de Palma, on fou

deixeble de Gabriel Alomar, el qual li encomana
l'interès per la literatura i l'anima a col·laborar a la
premsa local.
• Es trasllada a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres.
Viu a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on
organitza la biblioteca i la dirigeix. A la Universitat fa
dues amistats decisives: Carles Riba, del qual és
deixeble, i Salvador Espriu.
• L'any 1933 participa en un creuer pel Mediterrani amb
el grup d'universitaris, organitzat pel govern de la
República. Alguns dels seus poemes són fruit d'aquesta
experiència per Egipte, Palestina i Grècia.
• L'any 1935 es trasllada a Madrid per preparar el
doctorat.

• Quan comença la Guerra Civil espanyola, torna a

Barcelona i col·labora en diverses tasques culturals fins
que ha d'incorporar-se a l'exèrcit republicà, però, llavors,
sobtadament, pateix una tuberculosi i és traslladat al
sanatori del Brull, al Montseny (Osona) on mor al cap de
pocs dies (1938).

• Aquesta mort prematura el

convertí en símbol d'una
generació perduda.
Fou reivindicat en autors de
postguerra.
 OBRA
L’obra de Rosselló-Pòrcel es caracteritza per:
1. La influència del surrealisme.
2. Utilització d’alguns trets de la poesia pura,
derivada del simbolisme: Valéry, Jorge Guillén i
Carles Riba.
3. Influència de la poesia castellana de la
Generació del 27 (sobretot vessant popularitzant de
Lorca i Alberti).
4. Influència de la línia neobarroca, tant de la
producció castellana (Góngora) com catalana
(Francesc Vicenç Garcia).
5. Poesia postsimbolista: molt interioritzada i
hermètica, les paraules tenen valor simbòlic.
La seva obra es va publicar en tres
opuscles:
• Nou poemes (1933). Primer
recull. Poesia pura (Valéry,
Guillén i Riba)

• Quadern de sonets (1934).

Dins línia del nou barroquisme.

• A la seva mort deixà un volum

de poemes, Imitació del foc,
que va ser publicat el febrer del
mateix any (1938).
Imitació del foc (1938)
- Dedicat a Salvador Espriu, és la culminació de la
seva trajectòria i consolidació d'una poètica que es
manifesta en la diversitat estilística i de models
(des de la cançó popular al barroquisme de
Góngora o Vicenç Garcia, de l'avantguardisme al
postsimbolisme de Riba, Valéry o Rilke).
- Inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats:
a. “Fira encesa”
b. “Rosa secreta”
c. “Arbre de flames”
a. “Fira encesa”: tractament d’aspectes de la realitat
presentats com a realitats externes al poeta. Ex.
“Sóller”.

b. “Rosa secreta”: parteix del símbol de la rosa (en el

moment de la desclosa, amb el significat de
descoberta d’un secret amagat; el de la creació
poètica a través de les paraules). Ex: "A Mallorca,
durant la guerra civil”.

c. “Arbre de flames”: reflexió sobre la figura del propi

poeta. Ex: "En la meva mort”.
A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps

i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespres.

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca
EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosc

i tempestat de flama.
M’exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d’aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desespert del vespre! L’alba
s’acosta ja amb l’espasa,
i l’ardor temerari que m’encén
allunya les estrelles.
Rosselló-Pòrcel
 TEATRE
(anys 20 i 30)
EL TEATRE
- A partir dels anys 20 hi ha un augment de demanda pel
que fa al teatre, especialment per part del públic burgès.

- Els empresaris catalans opten per portar a escena les

dues manifestacions teatrals més ben acollides pel
públic, tot i que es mantenien lluny dels nous corrents
europeus. Així, el teatre català que triomfa és:

A. COMÈDIA BURGESA (Carles Soldevila)

B. TEATRE POÈTIC (Josep Maria de Sagarra)

A. COMÈDIA BURGESA
- Es coneix amb el nom d’alta comèdia i es caracteritza
per representar un petit conflicte en el sí d’una família
burgesa.
- Hi ha una voluntat didàctica, sense transcendentalisme i
hi predomina un llenguatge treballat amb certa ironia.
- CARLES SOLDEVILA:
*L’obra més representativa és
Civilitzats, tanmateix! (1922). Tracta sobre els
convencionalismes i la hipocresia de les
relacions socials. Un matrimoni i un amic
naufraguen en una illa deserta i allà s’inicia un
triangle amorós, però burgesos i intel·ligents com
són, ho afronten amb una correcció i elegància
pròpies de la classe burgesa.
*Bola de neu (1927): reflecteix la seva idea de
família burgesa convencional.
B. TEATRE POÈTIC
-Màxim representant: JOSEP MARIA DE SAGARRA.

-Sagarra fou un autor que conreà tots els gèneres; sens

dubte, el teatre fou el que li donà més popularitat.
- Les peces dramàtiques d’abans de la Guerra Civil són les
li donen fama:
* teatre sense complicacions, que divertia el públic
(classes mitjanes i populars) i, alhora, l’emocionava.
* majoritàriament escrit en vers i ambientat en un marc
realista, amb elements romàntics i costumistes.
* trama: conflictes sentimentals en forma de triangle
amorós amb personatges arquetípics (joves aventurers,
hostalers...).
* llenguatge ric i expressiu.
• Rondalla d’esparvers (1918)
Ja hi ha elements que defineixen el seu teatre: triangle
amorós, final feliç (penediment o perdó), personatges
monolítics, situacions temporals localitzables (entre s. XVII
i XIX).
• L’Hostal de la Glòria (1931)
Combina ingredients de drama i de comèdia de costums.
Planteja un triangle amorós, es creen situacions
complicades però al final es resolen. També hi ha la
presència d’alguns personatges còmics.
• El cafè de la Marina (1933)
Parteix de temes tradicionals per construir l’obra. L’obra és
el testimoniatge de les vacances estiuenques de Sagarra i
s’hi presenta un cafè mariner on Caterina és abandonada
pel seu amant i ha hagut d’avortar. Finalment es casa amb
un pescador geniüt i alcohòlic. Ambientada a principi XX.
En esclatar la Guerra Civil Sagarra
viatja a París, on va poder entrar en
contacte amb el món cultural europeu.
Quan torna pretén iniciar nous camins
teatrals:
- El prestigi dels morts (1946),
de caire existencialista.
Tanmateix, foren un fracàs de taquilla i de
crítica. El públic esperava el Sagarra d’abans de la
guerra que el feia riure i plorar, però no reflexionar.
Sagarra, que volia professionalitzar-se, optà pel
camí fàcil i tornà al teatre poètic.
 NARRATIVA
(anys 20 i 30)
 LA LITERATURA DELS ANYS 20 i 30
NARRATIVA
- La novel·la en català passa, en aquests moments, per una
CRISI important. (L’última novel·la era La vida i la mort
d’en Jordi Fraginals, de Pous i Pagès, publicada el 1912.
Considerada l’última novel·la modernista).

- Els motius d’aquesta crisi:

- els trobam en el gènere mateix (es tracta d’un
moment crític de la novel·la a tot Europa).
- el Noucentisme potencia el conreu de la poesia
per damunt de la novel·la.

- S’inicia el conegut debat de la novel·la:

- calia recuperar el públic lector en narrativa.
- consolidar el gènere serviria per consolidar el català.
- J.M. de Sagarra “La por a la novel·la” (1925).
- La novel·la es reprèn gràcies a:

- editorials, premis literaris, col·leccions i crítica

especialitzada.

- joves escriptors amb qualitat novel·lística

(Sagarra, Carles Soldevila, Miquel Llor,
Mercè Rodoreda...) que connecten amb els
grans autors de la novel·la moderna europea
(Proust, Kafka, Virginia Woolf, James Joyce...).
 LA LITERATURA DELS ANYS 20 i 30

- Amb tots aquests autors, la novel·la assolirà un nivell

literari notable.

- Els corrents principals són:

1. NOVEL·LA DE TRADICIÓ MODERNISTA
- produïda pels continuadors de la narrativa
modernista. Puig i Ferreter.

2. NOVEL·LA DE CRÍTICA SOCIAL

A través de l’humor, la caricatura i la ironia, es critica
el món burgès.
- Vida privada, de Sagarra.
 Josep Maria de Sagarra

La seva novel·la més destacada és, sens dubte,

Vida Privada (1932):
- Sagarra hi descriu la patètica vida d’una família
aristòcrata en ple declivi a la Barcelona burgesa i
desenfrenada del començament del s. XX.
- l’obra s’enté com una crònica de la classe alta
barcelonina que es mou per l’aparença.
- el protagonista, l’aristòcrata Bobby Xuclà, ens ofereix
la seva visió d’aquella Barcelona hipòcrita .
- provocà un gran enrenou entre la societat
barcelonina, perquè aquesta s’hi va veure retratada.
Dins la novel·la, Sagarra es basava en personatges
reals que s’hi van veure reconeguts.
- L’autor ofereix una crítica a l’afany d’aparentar, a la
possessió material.
 3. NOVEL·LA PSICOLÒGICA
- És el tipus de novel·la que predomina durant
aquest període.
- Són novel·les ambientades en un món burgès i
ciutadà que analitzen el món interior dels
personatges.
- Temes:
- El desengany amorós
- La inadaptació a la realitat
- El sexe
- Solen ser personatges femenins que entren en
crisi amb el seu entorn, això els mena a la rebel·lia i
a la frustració.
La NOVEL·LA PSICOLÒGICA té influències de la
narrativa europea moderna:

a. Temps intern: els personatges recorden fets

del passat suggerits per objectes o sensacions.
Així, hi ha un trencament del fil narratiu: es
produeixen avanços i retrocessos en l’espai i el
temps. Aspecte innovador de Proust (Ex::
Laura a la ciutat dels sants).

b. Monòleg interior: tècnica narrativa per mitjà de

la qual els pensaments dels personatges són
revelats de manera que sembla que no estan
controlats per l’autor. Revela allò més íntim del
personatge. Tècnica inventada per James
Joyce a Ulisses.
 c. Freudisme: les teories del psiquiatre S. Freud
sobre la sexualitat són aplicades per explicar el
caràcter dels personatges. Per exemple:
Teresa de Laura a la ciutat dels sants. Aquest
personatge té les característiques d’una
persona que observa les relacions sexuals dels
altres.

AUTORS de NOVEL·LA PSICOLÒGICA:

Miquel Llor i Carles Soldevila
 MIQUEL LLOR (1894-1966)

• La seva obra representa una rebel·lió contra l’ambient familiar

i la mediocritat de la seva vida (persona malaltissa i
extremadament sensible). Tal volta per això demostra un
interès per l’ànima dels seus personatges, la qual dissecciona.

* Laura a la ciutat dels sants (1931)

- narra la difícil integració de la protagonista, Laura, en
la societat grisa i hostil d’una ciutat imaginària que és la
recreació de Vic.
- Laura, ésser sensible, es veu abocada a la marginació
per una societat hipòcrita. Acaba fugint de la ciutat per
trobar la seva pròpia identitat. (fragment pàg. 245)

Llor, també és autor de contes sobre personatges desenganyats

que aspiren inútilment a la felicitat).
 CARLES SOLDEVILA (1892-1967)

• Exemple del perfecte home de lletres noucentista.

• Provinent d’una família burgesa, primer es dedica al
periodisme i a la narració curta i, a partir d’aquí,
s’introdueix en el món de la novel·la.
• Una de les característiques principals de l’obra de
Soldevila és la seva voluntat d’aprofundir en l’interior
dels personatges.
• Les seves novel·les s’introdueixen en la psicologia dels
personatges i representen el primer intent de novel·la
psicològica en català:
- personatges obsessionats per algun problema
personal (insatisfacció, l’ambició, el dolor, les
convencions de classe...).
- voluntat de modernitat per part de l’autor;
Soldevila se serveix d’una de les tècniques
narratives de moda en aquells anys: el monòleg
interior.
- trilogia amb fons comú:
*Fanny (1929)
*Eva (1931)
*Valentina (1933)
 Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933)

• Formen una trilogia amb un fons comú: l’estudi de la

psicologia femenina a partir d’uns personatges, tres
al·lotes pertanyents a la burgesia barcelonina que sobtaren
per la seva voluntat de llibertat individual.

• Són tres personatges que recullen la modernitat dels nous

costums i, per tant, són acollits amb bons ulls per part de la
crítica, que consideren que reflecteixen la realitat de l’època
que es viu.

• Tot i això hagueren d’afrontar un cert escàndol per la seva

actitud immoral. Soldevila sempre les defensà i les definí
com a amorals.
(fragment de Fanny, pàg. 243)
 4. NARRATIVA BREU
- El conte: també és un gènere recuperat en
aquesta etapa. Hi trobam els mateixos corrents que a la
novel·la. Autors destacats: Salvador Espriu i Pere
Calders.

5. PROSA PERIODÍSTICA
- Relacionada amb el periodisme, l’autor descriu la
realitat viscuda i coneguda. Hi trobam: llibres de
viatges, memòries, cròniques (o reportatges) i retrats
literaris. Destacam Josep Pla, el qual té el llibre de
viatges Les illes, amb un capítol sobre Menorca.