Joan Alcover

1.Biografia
Joan Alcover i Maspons neix a Mallorca lany 1854. Poeta, assagista i poltic.
De famlia urbana benestant.
Estudia a l institut balear on es condeixeble del poeta Miquel Costa i Llobera, de
lescriptor Joan Llus Estelrich i del poltic Antoni Maura i te per professor el
poeta Josep Lus Pons i Gallarza.
L'any 1869 inicia la carrera de Dret a Barcelona, on entra en contacte amb el
moviment de la Renaixena.
El 1878 es llicencia en Dret Civil i Cannic i s'installa definitivament a Mallorca.
Contrau matrimoni amb la barcelonina Rosa Pujol, i comena a exercir la seva
professi d'advocat. Durant aquest perode ingressa a les files del Partit Liberal
d'Antoni Maura i s elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i lany 1893 passa a
ser diputat a les Corts pel mateix partit.
Parallelament a la seva carrera poltica inicia la carrera literria. Comena a
escriure en castell per finalment adopta el catal.
El 1872 publica els seus primers poemes i lany 1877 guanya un premi extraordinari
als Jocs Florals pel seu poema la creu.
Entre el 1887 i el 19011 moren la seva dona, un dels tres fills que havia tingut amb
ella i publica llibres de poemes noms en castell.
Amb lexperincia amarga del dolor per la prdua de la dona i la filla redescobreix
la llengua prpia com a eina dexpressi dels seus sentiments mes profunds.
Daltra banda lxit inesperat duns dels seus poemes en catal lanimen a continuar
amb la seva producci potica exclusivament en aquesta llengua.
Participa en les conferencies que els intellectuals mallorquins fan a lAteneu
Barcelons (1904) , en el primer Congres de la llengua Catalana(1906) i es membre
de la Real Academia Espaola.
Per les desgrcies familiars continuen i lany 1905 mor un altre del seus fills. Tot i
aix es membre de lAcadmia de Bones Lletres de Barcelona, participa en diverses

edicions dels Jocs Florals de Barcelona ,el 1909 s proclamat mestre en Gai Saber
i lany 1919 rep el premi Fastenrath.
Finalment mor a Mallorca el 25 de febrer de 1926.

2.OBRA
En catal, la seva obra potica s'aplega a Cap al tard publicat el 1909, que cont
alguns dels millors poemes de la literatura catalana de tots els temps, com ara "La
Balanguera,"Elegies", "Miramar", "L'espurna", "Desolaci", "La relquia", entre
d'altres. seva obra potica s'aplega a Cap al tard publicat el 1909
Entre tots aquests cal destacar el poema La Balanguera que va ser musicat per
Amadeu Vives i que va ser declarat pel Consell Insular de Mallorca el 1996 com a
himne oficial de Mallorca.
De la mateixa forma que el seu company de generaci, Miquel Costa i Llobera, i els
membres de l'Escola Mallorquina, troba en el paisatge correspondncies
simbliques amb el seu estat d'esperit.
Malgrat tot, no se sent atret pels elements extrems del moviment Modernista i
en canvi sidentifica, amb un cert vessant del Noucentisme.
La seva teoria literria, que formula principalment en el seu text Humanitzaci de
l'art (1904), es basa en la sinceritat de l'expressi del poeta, i la claredat en la
forma potica. s per aix que, en els seus poemes, es troba la manifestaci
elegaca del dolor que li suposa la mort de la seva dona i especialment la dels seus
fills.

3.Colloqui
LA MUSA
Per qu de mi et recordes
i a l'arpa d'altre temps les mans allargues,
i, tot mullant les cordes
de llgrimes amargues,
com pluja d'estels d'or
solquen els rims la fosca de ton cor?

EL POETA
s mon desig que un raig de poesia
illumini mes llgrimes; voldria
trobar al fons de l'nima quelcom
d'eixa punyent i fonda melodia
que fa aturar tothom,
perqu en la pietat dels qui passassin
i el cntic escoltassin,
com a l'entorn del viol qui plora
demanant caritat en nom de Du,
durs almenys sobre la terra una hora
la vida de mos fills, que fou tan breu.
Aquest es un poema incls en el llibre Cap al Tard (1909)
Esta format per una combinaci de versos dart menor (hexasllabs) i dart major
(decasllabs).
Te rima consonant
en aquest poema hi ha dues veus, que representen un dileg intern del poeta.
La veu de la Musa representa la inspiraci del poeta i laltra veu representa el jo
potic que es com el narrador.
Estructura:
Podem diferenciar 3 parts internes:
-Dolor intens provocat per la mort del seus fills.
-Lacceptaci del dolor. Ell arriba a la conclusi que ha de seguir cap endavant.
-Refugi a la poesia. Ell es refugia en la poesia ja que aquesta li fa menys dolorosa
aquesta perdua.
Per tant aquest poema esta inspirant en un fet real que es la mort dels seus fills, i
es una elegia.