Infantesa

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu

pseudònim Víctor Català (L’escala, 11 de setembre
del 1869 – 27 de gener del 1966), va ser una
escriptora catalana.
El seu pare fomentava la seva passió per l’art.
Prompte comença a pintar i a escriure. Segons afirma
ella mateixa, va escriure "Parricidi",narració inclosa en
els Drames rurals, a l'edat de catorze anys. Es dona a
conèixer amb el monòleg teatral La infanticida que és
distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898, però
l'escàndol que es produí arran de saber-se que n'era
autor una "senyoreta de l'Escala", la determinà a
amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí
Víctor Català, i a censurar l'obra.

Va formar-se principalment a casa de manera

autodidacta i, per això, rebé una forta influència
intel·lectual de la seva àvia materna (Caterina Farrés i
Sureda) i de la seva mare. Segons reconeix Albert en
una carta, no cursà cap tipus d'estudi reglat, per ser la
gran dels germans i per no poder deixar sols els
majors, delicats de salut. Tot i així, va assistir
breument a l'escola de la vila el 1873, a l'edat de
quatre anys, de la qual, segons relata en Mosaic
(1946), no guardava un bon record. També va ser
interna en un col·legi de monges de Girona durant un
any de la seva adolescència, on va aprendre francès i
piano.
Caterina Albert va poder utilitzar la golfa de la casa
pairal de l'Escala com a espai de treball.
En l'àmbit de les arts, va fer els primers passos en la
pintura i l'escultura durant l'etapa de l’adolescència,
amb el mestratge del seu avi patern i padrí. Així, per
exemple, l'any 1896 participava amb un retrat a l'oli en
la tercera edició de l'Exposició de Belles Arts i
Indústries Artístiques de Barcelona.
 Primers anys, el modernisme
Inicià la seva carrera literària, sent molt jove,
col·laborant en L'Almanach de l'Esquella de la
Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric hi
publicà els seus primers textos(poemes de temàtica
amorós) entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de
Virgili d'Alacseal. El 1897 havia viatjat per diverses
destinacions d'Espanya, França i Itàlia, i el 1907
també seguí el viatge a Itàlia, França, Brussel·les i
Ginebra, on va visitar diversos museus. Caterina
Albert acabà optant per l'escriptura i deixa altres
expressions artístiques en privat.
Caterina Albert també tenia una altra vocació:
l'artística. Dibuixava, pintava i esculpia.

El primer llibre que va treure a la llum va ser el

poemari Lo cant dels mesos (1901).El 1901, també va
publicar el seu únic recull de monòlegs, en vida seva:
4 monòlegs en la tipologia de L’Avanç. A partir
d'aleshores, també, inicià la seva col·laboració
literària en la revista modernista Joventut(1900-1906).
Aquesta publicació li proporcionà una plataforma per
donar-se a conèixer al públic lector i, per tant, per
projectar-se com a escriptora. Aquí, escrigué els seus
primers Drames Rurals, és a dir, aquells contes més
negres i punyents de la seva narrativa. El 1902 és
quan els recull en el llibre titulat Drames rurals i quan
el misteri del seu pseudònim comença a ser conegut.

Entre 1904 i 1905, treu a la llum la novel·la Solitud en

el fulletó de la revista Joventut. El 1905, la Biblioteca
Joventut publica la novel·la en forma de llibre i Víctor
Català obté un gran reconeixement. A partir
d'aleshores, es consagra com a escriptora i deixa de
pintar cap al 1905. Posteriorment, publica el recull de
narracions Caires vius (1907) en la Biblioteca Joventut
i inicia el seu primer silenci literari.
 Segona etapa (a partir del 1907)
El 1923, publicaria en la col·lecció popular La Novel·la
d’ara, diverses narracions curtes. El 1926, quan el
noucentisme ja està liquidat, intenta introduir-se en el
panorama literari del moment amb la publicació de la
seva segona i última novel·la, Un film. El 1920, també
treu a la llum el recull de narracions La mare Balena,
on es troba una certa evolució en la seva estètica
literària (ja no hi plasma, únicament, l'aspecte més
ombrívol de la vida). Al llarg de la seva carrera
literària, també va estar vinculada als Jocs Florals de
Barcelona, amb l'Acadèmia de la Llengua Catalana,
de la qual va ser membre el 1915, i amb l'Acadèmia
de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser
membre des del 1923. El 1924, va guanyar el segon
accèssit a l'Englantina d’or als Jocs Florals de
Barcelona amb el poema «Cavalls del port». Tampoc
s'ha d'oblidar la seva tasca com a folklorista i
arqueòloga (va anar recollint i classificant diverses
restes dels grecs i romans a Empúries). Amb la
Guerra civil, es troba el seu segon silenci literari.

Postguerra
Al 1944 traurà a la llum una altra obra, el primer recull
de narracions en castellà: Retablo(1944). Dos anys
més tard, publicarà un recull de proses literàries sobre
temes domèstics, Mosaic(1946). Pocs anys més tard,
iniciarà una relació professional prolífica amb
l'editorial Selecta, en què publicarà Vida mòlta(1950) i
Jubileu(1951), els seus últims reculls de narracions, i
les seves Obres completes(1951, 1972). Després de
la seva mort, Selecta anirà reeditant-ne l'obra.
1898 9è Certamen Literari d'Olot (monòleg més original)

1898 9è Certamen Literari d'Olot (premi de tema lliure)

1903 Copa Artística (Jocs Florals de Barcelona)

1909 Premi Fastenrath (Jocs Florals de Barcelona)

1918 Jocs Florals de Barcelona (2n accèssit, Englantina

d'or)