SAGUNTO.

POEMA SINFNICO

Bona vesprada, voldria comenar aquesta intervenci recordant les dades

biogrfiques fonamentals de lautor de Sagunto. Poema sinfnico.
Santiago Bru i Vidal va nixer a Sagunt, un 21 de juliol de 1921, en una
casa situada al carrer de Sant Didc, que fins fa poc de temps encara es
mantenia. Aquest jove, que comen les seues primeres lletres a lescola
den Cipri Cardona al carrer Bravo i un poc ms endavant a lescola den
Josep Lerma, es convertira, amb el pas del temps en un estudis primordial
de la ciutat de Sagunt i de la seua comarca i en un excellent poeta. Desprs
dels estudis secundaris va estudiar Magisteri i la carrera de Filosofia i
Lletres a la ciutat de Valncia on acab doctoran-se amb una tesi dedicada
al passat rom que es publicara, anys desprs, amb el ttol de Les terres
valencianes durant lpoca romana.
El seu primer treball com a professor fou a lInstitut Valenci de
Sordomuts de la Diputaci de Valncia, durant els anys 46-57, i, ms tard,
del 66 fins el 75 ocup la plaa de professor dHistria a lInstitut de
Godella, filial de lInstitut Llus Vives. Simultanej aquesta tasca
acadmica amb la investigaci arqueolgica com a Tcnic Superior del SIP
(Servei dInvestigacions Prehistriques), treballant junt al doctor Domingo
Fletcher Valls.
Des de finals dels anys quaranta Bru i Vidal pertangu a un grup literari,
fonamental en la histria de la literatura contempornia valenciana,
anomenat Grup Torre, del qual formaren part els principals poetes de la
generaci dels cinquanta, com foren Joan Valls, Xavier Casp, Vicent
Andres Estells, Rafael Villar o Joan Fuster. Precisament amb aquest ltim
autor va mantindre una molt estreta amistat que rest reflectida a un
interesantssim epistolari. Fou, arran daquesta relaci amb aquest Grup,
que Bru comen a publicar els seus primers poemes que donaren pas,
lany 1950, al seu primer poemari, Ala encesa, al qual aniran afegin-se un
bon grapat, al llarg de la seua vida, que quedarn recollits al dos gruixuts
volums dObra potica completa. Tamb public articles en diversos
peridics valencians i diverses revistes com Verbo, dirigida per Jos Albi o
Pont blau.
En 1975 guany la plaa dInspector dArxius, Biblioteques, Museus i
Monuments de la ciutat de Valncia, crrec que ocupar fins la seua
jubilaci. Precisament el seu coneixement de la histria de la ciutat
valentina li valgu per ser nomenat lany 73 Cronista Oficial de Valncia i
responsable del departament de Patrimoni Histric-Artstic del seu
Ajuntament. La prctica totalitat dels seus estudis sobre Valncia foren
arreplegats al segon volum de la seua Obra completa.
Per, la labor investigadora de Bru i Vidal se centr sobre tot en la histria
de Sagunt i la seua comarca, com ja hem dit, des de la seua tesi
universitria. Fou molt important, en aquest sentit, la seua investigaci del
circ rom, abans que despareguera baix la cimentaci de les vivendes del
carrer dels Horts. En 1952, pel seus estudis saguntins i per la seua vlua, va
ser nomenat Cronista Oficial de Sagunt i public, fins la seua mort, una
quantitat considerable destudis dinvestigaci i divulgaci histrica.
Va formar part dentitats culturals valencianes capdavanteres com foren Lo
Rat Penat, el Centre de Cultura Valenciana, lAcademia de Belles Arts de
Sant Carles o lAssociaci de Cronistes del Regne de Valncia. I tamb fou
nomenat membre corresponent de la Real Academia de la Histria
dEspanya.
Ac a Sagunt, particip de la vida cultural, primer com a promotor del grup
cultural de la Penya Esvaradora, als anys 60, o dirigint el butllet municipal
Sagunto,i, ms endavant, als anys 80, com a President del Centre dEstudis
del Camp de Morvedre, participant en la seua revista comarcal, Braal.
En 1988 fou nomenat Fill predilecte de Sagunt i deu anys ms tard, en
1998, reb el mxim guard cultural valenci, el Premi de les Lletres
valencianes. Dos anys desprs, en lany 2000, amb molt de dolor, vam
predrel sorpresivament.
-----
Bru i Vidal publica el text Sagunto. Poema sinfnico en un fullet solt,
una plaquette de tan sols vuit pgines, editat per la Societat musical Lira
Saguntina, al juliol de 1989, es a dir, fa avui precisament 26 anys. Aquest
poema era el text literari de la pea musical que compons en Bernardo
Adam Ferrero i que sestrenar aquell mateix any.
En 1989 Santiago Bru i Vidal, que adopta el nom de Jaume per a signar la
seua poesa en valenci a partir de 1950, amb el seu primer llibre de
poemes, Ala encesa, havia publicat fins aleshores diversos llibres que foren
replegats en un extens volum titolat Obra potica completa, I. Testimoni i
ofrena, de lany anterior, 1988.
La prctica totalitat de la seua produci potica ha estat en valenci, si b
comen, en la seua joventut a fer provatures en castell, i incls els seus
primers poemes publicats ho foren en aquesta llengua, a la revista
alacantina Verbo, que diriga Jos Albi, i a la qual participava molt
activament Joan Fuster, ell tamb aportant treballs potics i assaigistics en
llengua castellana.
Bru i Vidal publica a la revista Verbo. Cuadernos literarios, doctubre i
novembre de 1946 (ell aleshores era un jove de 25 anys) el seu primer
poema, Vida mia (sha de dir que el seu poema apareix junt a altres dos
dels amics valencians, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera, tamb en
castell).

Mi vida es un alado titubeo

que escapa sin timn hacia lo alto.
Ansia de azul que mana, gota a gota,
sin encontrar su vaso.
Nacer y renacer, nacer y renacer.
Eternamente:
sin tener cmo ni cuando.
(Juego de relojes sin cuerda
y en las manos un haz de meridianos).
Ser azul, todo azul
-cielo sin nubes, ni arco iris,
ni estrellas en rebao-.
Y un enjambre de aladas harmonas
que en un panal de besos
se emborrachen con nctar de unos labios.
Siempre?
Y amando!
Mi vida juega al s y al no
en la ruleta del espacio.

Al mateix any de 1946, un ms desprs, publica un altre poema ms extens

amb el ttol Romance de los Reyes Magos, una composici nadalenca
escrita amb gran perfecci formal utilitzant la ms tradicional tipologia
castellana de versos octosllabs amb rima asonant als versos pars.
Desprs daquests dos poemes ja no tornar a publicar poesa en castell,
fins a aquest Sagunto. Poema sinfnico. De fet, els propers poemes que
publique a la mateixa revista Verbo, tres anys desprs, lany 49, ja ho sern
en valenci.
La poesa de Bru i Vidal ha estat dividida en tres perides per Francisco
Salinas, un altre poeta sagunt, gran lector i analista de la seua poesia:
1.- Un primer periode de poesia intimista i simbolista que busca la
perfecci formal, encara que amb elements colloquials i referncies a la
qotidianitat. Aquest primer periode abarcara de 1939 fins a 1949.
2.- Un segon periode de poesa desarrelada, angoixada, la seua etapa
existencialista, la ms coneguda i valorada. A aquest segon periode, de
1950-1960, hi serien els poemaris Home endins, Ala encesa i Retrobament.
3.- El tercer periode, que abarcara de 1985 fins a la seua mort en lany
2000, correspondria a una poesia meditativa, culturalista. descriptiva i
narrativa, encara que tamb discursiva i de confessi.
Entre el segon i el tercer periode se situaria el poemari Els retrobats
poemes del 71, que foren publicats vint anys desprs, en 1991.
El poema Sagunto. Poema sinfnico correspondria, doncs, a aquest ltim
periode, encara que noms siga per la cronologia. s clar que no perteneix
a eixa poesia meditativa i confesional, tpica del seu ltim periode, que jo
vaig denominar, en la presentacin del segon volum de la seua Obra
potica completa, com a de senectute. T un caire discursiu, narratiu i
cultural propi i, a ms, no va ser arreplegat per lautor a la seua obra
completa.
La seua temtica lacosta a altres poemes anteriors seus, concretament als
tres sonets dedicats al quadre ltimo da de Sagunto, del pintor del segle
XIX, Francisco Domingo, poemes datats per lautor en 1958 i llegits
pblicament en un acte literari al Crculo de Bellas Artes. I tamb
semparenta amb el Cant al meu poble, un poema patritic que obtingu la
Flor Natural en els VI Jocs Florals de la Ciutat de Sagunt, celebrats en
1968.
Sagunt, la seua gent, la seua fesonomia, els elements patrimonials, la seua
historia, podem albirarla a molts poemes solts, que apareixen al llarg de la
seua vida potica: podrem afegir als que he anomenat abans, el poemari
Els Sonets del meu poble, que obtingu tamb una Flor Natural als II Jocs
Florals de la Ciutat de Sagunt, en 1956.
Per el poema sinfnic en t una singularitat front als altres: s el poema
que de forma ms extensa se centra en la histria i en el fet identitari de
Sagunt: el setge de la ciutat per les tropes cartagineses dAnbal, la
resistncia heoica dels saguntins i la destrucci de la ciutat.
Aix doncs, aquest poema extens de Bru i Vidal sinsereix dins de la
tradici dobres literries que prenen com a objecte temtic el
comenament de la segona guerra pnica a Sagunt, lany 218 a.C.,
conformant el mite de Sagunt que reflecteix dins de limaginari collectiu,
un dels nostres smbols identitaris.
Aquesta llarga tradici comena amb el poema pic de Sili Itlic, Punica i
continua al llarg del temps fins avui. Tots el gneres han tractat duna u
altra forma aquest tema: la narrativa, la poesia i el teatre; i no noms la
literatura, tamb altres discursos artstics shan fet servir per a posar de
relleu aquest tema: la pintura, lesculptura, la cinematografia o la msica.
Precisament el poema Sagunto de Bru i Vidal s una bona mostra de la
conjunci de dos discursos artstics, la literatura i la msica, en el
tractament del mite de Sagunt. No ser la primera vegada que aix
ocrrega, ja que en tenim un precedent en lopera Sagunto, amb lletra de
Llus Cebrin Mezquita i msica de Salvador Giner.
B, doncs acostenm-nos al poema i vegem com ho presenta Bru i Vidal. El
poema est dividit en quatre parts: la primera Sagunto, ciudad ibrica; la
segona Llegada de los cartagineses; la tercera Hannibal; y la ltima
Resistencia heroica y destruccin de Sagunto.
El poema consta de 198 versos (tots ells endecasllabs, sense cap rima, i
plens de figures literries), distribuits en 37, 56, 51 i 54 versos cada part,
respectivament.
La primera part comena amb un apstrofe, dirigit al pblic oient, on
sintetitza i adjectiva la gesta dels saguntins (). Ms endavant, descobreix
la vida plaent i feli de lArse ibric, per tamb sapunta la premonici de
la catstrofe ()
La segona part descriu als habitants que esperen larribada dels
cartaginesos () Aix tamb es fa la descripci de lexrcit enemic ()
A la tercera part es descriu el setge del saguntins, la seua resistncia i el
furor dAnnibal ()
En la ltima part del poema Bru descriu el dolor i el patiment dels
saguntins (), i, finalment, la destrucci de Sagunt ()
Una poesia, doncs, patritica, de la colectivitat, de la histria, del
sentiments i els valors nobles, mitificadora, amb una veu grandiloqent,
retrica.
Pels mateix anys que va escriure Sagunto, el seu poema simfnic, Jaume
Bru escrivia al mateix temps una poesia ntima, confessional, mostrant un
Bru senzill, arrelat al seu poble, per ja no un poble mtic, llegendari, sin
un poble humil, modest. Voldria acabar la meua intervenci amb uns
versos de la veu daquest ltim Bru i Vidal, la veu que vem aparixer a
Poeta en darrer cant:

I com magradaria que els meus ulls es tancaren

mirant el meu paisatge! perqu el paisatge s meu,
com s meu el meu poble, que per aix un bon dia
vaig nixer al meu poble, envoltat pel paisatge
i oliveres, i terra, i camins, i eixe riu
que plora una agonia de llgrimes sense aigua,
i eixe Castell que els segles, a poc a poc, han bastit.

Moltes grcies.