07/10/2022, 12:15 El Modernisme: primera i segona etapa

El Modernisme: primera i segona etapa

4. El poema en prosa

Noves formes literàries: el poema en prosa. Pas previ al vers lliure

Va ser Baudelaire qui actualitzà el gènere del poema en prosa en la col·lecció de textos titulada Petits poemes en prosa, més conegut
pel subtítol de Spleen a París. En carta de 1862 al seu editor Arsène Houssaye i que serveix de prefaci a la
publicació pòstuma de 1869. Baudelaire explica que la prosa és més apta per a transcriure la sensibilitat
moderna, sobretot aquella urbana, que esdevé un dels temes predilectes del poema en prosa.

Després dels seus Petits poemes en prosa, les recopilacions en aquest gènere es multipliquen. Mallarmé
contribueix, igual que Rimbaud amb les Il·luminacions. Aquest gènere va preparar el terreny per al vers lliure.

La poesia en prosa és un gènere difícil de delimitar que es presenta sovint com un relat breu, del qual es
diferencia per un llenguatge evocador en imatges i sonoritats, la transmissió d'impressions fortes i l'absència
d'un personatge definit. Sempre, però, hi ha la possibilitat d'obres inclassificables. Així, per exemple, hi ha qui
considera que Una estació en l'infern de Rimbaud és més un testimoniatge que un poema.

Rusiñol: introductor del poema en prosa

Cal incidir en el fet que Santiago Rusiñol fa de l'art un sacerdoci, una cosa sagrada per damunt de tot; d'altra banda, Rusiñoll adopta
la forma de vida i de vestir (cabells llargs i barba, guardapols amples...) pròpia d'un dandi. A aquesta idea respon la casa-taller de
Sitges (el Cau Ferrat), que més que una casa és un temple, segon explica Margarida Casacuberta. Aviat transforma els articles
periodístics que li publica La Vanguardia dels seus viatges per Itàlia, Andalusia o Mallorca i les Pitiüses en impressions literàries. Les
recull a Impresiones de arte (1897) sota la forma de cartes.

A més a més, Rusiñol va considerar la possibilitat d'emprendre la creació literària al marge del periodisme en un procés que el
converteix en l'introductor a Catalunya i a Espanya del poema en prosa amb la publicació de «La suggestió del paisatge» i «Els
caminants de la terra», a L'Avenç.

Santiago Rusiñol es va entusiasmar amb el nou gènere; va traduir per a L'Avenç els poemes en prosa baudelairians i la petja que
d'aquests poemes queda ben palès en els seus primers llibres: Anant pel món (1896), Oracions (1897) i Fulls de la vida (1898), tres
mostres d'una literatura novíssima, emparentada amb el simbolisme i el decadentisme francesos, que esborra les fronteres entre
gèneres i que s'integrava, ella mateixa, en un nou concepte d'art, l'Art total. Arts gràfiques, música, pintura i literatura -narrativa,
lírica i dramàtica- conflueixen en la creació d'uns productes refinats que l'autor, en cadascun dels pròlegs, destinava a una minoria
selecta que en sabria apreciar el valor real.

https://ioc.xtec.cat/campus/mod/book/tool/print/index.php?id=1120445&chapterid=432349 1/2