estudiar catalan

3r trimestre 1r parcial
 1. Teatre modernista
a. Santiago Rusiñol
2. Poesia modernista
a. Joan Maragall
3. Novel·la modernista
index a.
b.
Novel·la rural
Ramón Casellas
c. Victor Català
d. Prudenci Bertrana
TEATRE MODERNISTA
INFLUENCIA DE DOS AUTROS:
- Maurice Maeterlinck → belga: representant del simbolisme, representa els
estats d’anim subjectius
- Henrik Ibsen → noruec: teatre de denuncia, l’individu s’enfrenta a la societat
DOS TENDENCIES EN EL TEATRE MODERNISTA CATALÀ:
- la més simbolista i decadentista
- la més ideologica i naturalista → expliquen les concepcions modernistes i el
seu xoc amb la realitat social.
EL TEATRE VA SER UN VEHICLE EFICAÇ DE TRANSMISSIÓ DE LES IDEES
MODERNISTES
TEATRE MODERNISTA - SANTIAGO RUSIÑOL
VIDA:
BCN 1861 → nascut
família de fabricants tèxtils → perteneix a la petita burgesia
1889 → marxa a París → és una de les etapes més fecundes de la seva carrera
artística → ciutat dels bohemis
1892 - 1894 → receptiu a les noves estètiques: simbolisme i prerafaelisme (culta
a l’Edat Mitjana)
TEATRE MODERNISTA - SANTIAGO RUSIÑOL
- primer escritor decadentista del país
- dinamitzador de la modernització de la cultura i la societat catalana
- va ser membre del grup “Els Quatre Gats” i feia festes modernistes a Sitges.
- decadentista
- també escriu poesia i narracions
- viu l’art com una religió (pensament bohemi)
- temàtica: oposició entre l’artista i la societat que l’envolta → tendència
esteticista
- OBRES MÉS IMPORTANTS: L’ALEGRIA QUE PASSA (1898)
L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE (1907)
TEATRE MODERNISTA - SANTIAGO RUSIÑOL
OBRA - L’ALEGRIA QUE PASSA (1898)
- quadre líric en l’acte musicat per Enric Morera
- teatre modernista
- caracter simbolista
- tema: conflicte entre la prosa (poble) i la poesia (el grup d'artistes) i planteja
l'enfrontament irreconciliable entre l'artista i la societat.
- el poble no els entén i els rebutja
- personatge pont → Joanet (fill de l'alcalde), pertàny al grup del poble, però
ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes
- el grup de bohemis se'n va del poble, enutjat pel materialisme i la indiferència
general i en Joanet es resigna a continuar al poble.
TEATRE MODERNISTA - SANTIAGO RUSIÑOL
OBRA - L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE
- obra més coneguda
- 27 capítols estructurats en 3 parts:
1. descriu el naixement, la infància, l'aprenentatge i el matrimoni d'Esteve
2. ens presenta l'Esteve com un bon model de botiguer i és per això que
després hi ha un conflicte amb el Ramonet, el fill que vol ser artista i no
formar part de la direcció de la botiga
3. és la reconciliació entre l'artista i la classe social a la qual pertany
- el reconeixement és recíproc → l’artista ha d’agraïr el suport econòmic de la
seva classe i la burgesia a de ser capaç de crear l’ambient necessari per tal
que l’art pugui sorgir.
LA POESIA MODERNISTA
- característiques fonamentals de l’expressió poètica:
- la diversitat d’estètiques
- la voluntat de distanciar-se de la poesia dels Jocs Florals →
recerca d’una poesia més sincera

- aquestes estetiques van convuire harmònicament, com el simbolisme i el

vitalsime
LA POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL
VIDA:
1891 → es casa amb Clara Noble → el regal de casament dels seus amics es un
recull de poesies seves que constitueixen el seu 1r llibre
fill d’un industrial textil → NO vol continuar el negoci familiar → estudia dret
es posa a treballar com a periodista
1909 → va ser proclamat Mestre en Gai Saber
1911 → mort
LA POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL
POESIES
- tradueix Goethe Calemany
1rs poemes
- to sincer
- senzillesa expresiva
- realisme de la situació
tot això era una novetat
LA POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL
OBRA - L’ODA INFINITA
- primer poema important
- explica que l’autor s’ha trobat a si mateix com a poeta, concepció que té
Maragall sobre la poesia
- la poesia és una vocació
- el poeta NO escriu poemes aïllats sonò que al llarg de la seva vida
desenvolupa ina obra emitària
- la poesia no es artificial, sinò inspiració → s’insipira en l’estat de la natura i
dels sentiments d’ell
LA POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL
OBRA - CLAROR (1895)
- explica la relació amb la Clara Noble
- relació nettre els sentiments del poeta i els estats canviants de la natura que
l’envolta
OBRA - PIRINENQUES (1892)
- tema: visió directa de la natura, despullada de tota anècdota personal
- el poeta comunica l’exaltació emotiva que li produeix el paissatge contemplat,
inserint algun detall discret que impregna la visió d’emoció (La vaca cega)
LA POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL
OBRA - EXCELSIOR (1895)
- poema inspirat per Nietzche
- rebutja l’inmobilism ideologic i reivindica la necessitat d’estar obert a totes les
novetats intelectuals
OBRA - VISIONS I CANTS (1900)
- visions → temes que ja pertanyien a la tradició folklórica
- cants → el poeta esdevè el portaveu que la comunitat i del missatge
regeneracionista
- vitalisme = ja NO és la filosofia d’un home superior sinó la de tot un poble ple
d’energia
LA POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL
OBRA - EL COMTE ARNAI II (1906) → 2N PART/ETAPA
- replantejament ideologic
- abandó del vitalisme del poeta i es vincula al tradicional conservadorisme
catòlic
- passa a concebre la poesia com una realitat absoluta i com a redempció
TEORIA DE LA PARAULA VIVA
- gran importancia a la capacitat creadora del poeta
- unic capaç de transmetre al lector els secrets que amaga el apaisatge
LA POESIA MODERNISTA - JOAN MARAGALL
OBRA - ELOGI DE LA POESIA
- dona una dimensió religiosa i un sentit moralitzador a la creació poètica
- el ritme i la forma tenen més importància → el ritme de la realitat té la seva
correspondència en el ritme del vers
SEQÜENCIES (1911)
- “Cant Espiritual” → tracta de la inmortalitat personal, afirma que aquest món i
l’altre són el mateix i en aquesta vida ja comencem a viura l’altra
NOVEL·LA MODERNISTA - NOVEL·LA RURAL
NOVEL·LA RURAL:
- lluita entre l’home i el seu medi hostil
- inadaptació dels personatges
- impossibilitat de l’home per lluitar contra el seu propi destí → idees nietzianes
- els protagonistes lluiten sempre per trobar-se a si mateixos davant les adversitats
- rebel·lió abocada al fracas i la natura acaba impossant-se
- massa social → força còsmica apressorada
- representació de les formes primaries brutals, dels instins i de les baixes passions
- hereva la crisi de la raó
LLENGUATGE
- preten reflectir el parlar dels pagesos
- català popular de les zones rurals
- exclamacions, barbarismes, vulgarismes, dialectalisme → llengua mascle
NOVEL·LA MODERNISTA
RAMÓN CASELLAS I VICTOR CATALÀ → novel·la rural
- en principi defensa l’estètica simbolista → recreació plàstica de la realitat
mitjançant la sugestió
OBRA - ELS SOTS FERÉSTECS (1901)
- novel·la rural i 1r novel·la modernista
- narra la lluita d’un sacerdot per revitalitzar la fe i la pràctica religiosa dels
habitants d’un poble
- reflecteix les tensions entre l’artista i la societat
- descriu amb fidelitat el paisatge
- infuència de Maeterlinck
NOVEL·LA MODERNISTA
VICTOR CATALÀ
nom real → Catelina Albert i Paradís
- família de propietats rurals
- ambient familiar i culte
- després de la mort del seu pare es va fer càrrec de la administració de les
propietats agrícoles
NOVEL·LA MODERNISTA - VICTOR CATALÀ
OBRA - LA INFANTICIDA
- escàndol al saber que ho havia escrit una noia de 20 anys
- a partir d’aquí agafa el pseudonim de Victor Català
- obra teatral
- monòleg interior
- Nela (protagonista) : noia que viu al camp, s’enamora i es queda
embarassada. En descobrir-ho l’amant l’abandona, ella amaga l’ambaràs i a
la criatura quan la té. Un dia el pare arriba a casa i el nadó plora, Nela
desesperada per no ser descoberta llença el nadó a la mola del molí i el nadó
mort esclafat. Descobreixen l’infanticidi i acaba en el manicomi.
NOVEL·LA MODERNISTA - VICTOR CATALÀ
OBRA - DRAMES RURALS (CONTES)
- tenen un gran èxit que s’acaba descobrint que darrere de Victor Català hi ha
Catarina Albert
- 12 narracions breus, caràcter rural
- tema comú → fatalitat còsmica en la vida humana
- influencia d’Angel Guimerà, Verdaguer i Maragall
- recupera alguns aspectes del realisme
- el medi és hostil però l’home no és víctima d’un determinisme sinò del fet de
voler fer
- referencies a la situació de la dona i la seva imaginació
NOVEL·LA MODERNISTA - VICTOR CATALÀ
OBRA - SOLITUD (1905)
- va aparèixer a la revista juventut en forma de fulletó
- condiciona la manera de ser escrita
- protagonista Mila → recull rots els trets del modernisme
→ incapaç d’adaptar-se al medi hostil de la muntanya
- descriu un univers mític i simbòlic dotat d’una profunda realitat
- realitat destructora
- pastor Gaietà → amoc de Mila
→ representa la plena integració en el cosmos físic
- marit Maties → gandul, abúlic, vici al joc
- Ànima → representant del mal
- llengua: estil ric en imatges i descripcions, llengua viva i expressiva, varietat de registres
lingüístics
NOVEL·LA MODERNISTA - PRUDENCI BERTRANA
NOVEL·LA DECADENTISTA → derivació estètica del simbolisme literari europeu
de finals del s. XIX
ORIGEN → ROMANTICISME
- descriu els estats animics dels personatges
- pas de la descripció a la suggestió
- la prosa adopta el ritme, les metàfores i les imatges de la poesia
- caràcter subjectiu
- art és exaltat com un valor suprem
- lletjor i dolor → valorats de manera positiva
- erotisme i sensualitat tractats en contextor de sacrilegi
NOVEL·LA MODERNISTA - PRUDENCI BERTRANA
PRUDENCI BERTRANA - VIDA
- fill d’un propietari rural
- batxillerat a Girona, estudis d’enginyeria industrial que NO acaba
- matriculat a la llotja per estudiar pintura
- maduresa → producció literari
OBRA - JOSEFAT
- argument: relacions eròtiques d’un campaner, Josafat, amb una prostituta,
Fineta, dins l’espai de l’esglèsia
- final tragic → assassinat prostituta i embojiment del campaner. Recreació del
mite “Bella i Bèstia”, punt de vista vitalista però decadentista en les
descripcions i matisos psicològics i estats místics i sensibilitate
L’ESCOLA MALLORQUINA
- aplicat per noucentristes a un grup de poetes mallorquins
- representants: Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera
- caracteritzat pel: classicisme, l’assumpsió de la tradició popular i la
idealització del paisatge