MODERNISME

- corrent artístic i literari que no només vol adaptar-se als canvis del nou segle; té com a objectiu
transformar la societat i renovar la cultura

Modernisme europeu
- finals s. XIX i principi XX, predominant en tota Europa
- cada país diferents matisos
- es busca la novetat i innovació
- tendència que mira cap al futur
- canvis immediats i eficaços

Modernisme català
- relació amb el simbolisme (reacciona contra realisme i es basa en allò imaginari o individual) i el
decadentisme (busca la transformació de la realitat a través de la bellesa i l’art)
- volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i
comparable a les europees.
- causes:
- reacció contra la cultura burgesa / reacció al Materialisme -> s’allunya dels Jocs Florals i els
fruits literaris de la burgesia
- Modernisme burgès: no s’acaba de separar de la seva influència
- Modernisme bohemi: en desacord al Materialisme = Idealisme
- finals s. XIX: sentiment antiburgès radical -> moviments d’esquerra i nacionalista -> pretén normalizar el
català

literatura modernista
- apareix concepte bohemi: personatge antiburgès que viva al marge de la societat (gregarisme)
- bohèmia negra: viuen realment al marge de la societat
- bohèmia daurada: provienen de la burguesía pero la criticaban
- arts plàstiques -> moviment decorativista, vistós i espectacular
- moviment no homogeni -> dues tendències:
- regeneracionisme: volen renovar la societat, aprofitant lo positius i superant tot lo vell i caduc.
Exaltació de l'individualisme. Menyspreaven les classes burgeses
- esteticisme: necessitat de canviar a la societat l'única forma aïllar-se del entorn que els
semblava que no els entenia i al qual ells menyspreaven, ho transmitien a través de l’art.
Menyspreaven les classes burgeses i les populars degut al seu materialisme
- dues etapes
- 1892-1900: etapa més combativa
- 4 revistes: L’Avenç, Catalònia, Els Quatre Gats i Pèl i Ploma
- 1900-1911: etapa més literària i menys ideològica. La burgesia va assimilar el Modernisme
- revista Joventut

Caterina Albert i Paradís: 1869 (l’Escala) -1966 (l’Escala)

- Pseudònim: Víctor Català
- pintora i escritora
- prové del món rural
- sense educació i autodidacta des de jove

Drames rurals (1902)

- escenari rural -> gregarisme (grup)
- recull d’obres
- algunes publicades abans en Joventut (revista modernista)
- Mostra la natura i el món rural, tal i com és -> alcoholisme, drogues, assassinats…
- Poble contre individu

Solitud
- protagonista (Mila) es reconcilia amb el paisatge que l’envolta
La literatura era un món d’homes on ells eren els més llegits, per aixo es va posar aquest pseudònim. Abans no
hi havien imatges dels autors per això només amb la grafia es suposava el seu gènere. A part, el món rural era
molt masclista. Deia que la literatura de les dones era molt biogràfica i ella va fer aquest canvi.

Joan Maragall: Barcelona (1860) - Barcelona (1911)

- fill d’un industrial textil -> no continua negoci familiar
- va estudiar dret -> va ser advocat -> periodista (treballa per l’Avanç i Diario de Barcelona)
- 1903 -> Mestre en Gai Saber
- dues etapes: vitalisme modernisme i el catolicisme conservador
- autor de Oda a Espanya, La vaca cega, Cant espiritual, L’oda nova a Barcelona…
- cinc llibres: Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències

L’Escola Mallorquina
- grup de poetes mallorquins amb un model de llengua subtil i refinat
- caracteritzat pel classicisme, la tradició popular i idealització del paisatge mallorquí
- arrel cristiana i conservadora
- apropar al Noucentisme

Miquel Costa i LLobera Pollença (1854) - Palma (1922)

- fill de família noble i cristiana
- estudia dret a Barcelona -> va a Madrid -> torna a Pollença per fer de propietari rural -> va a Roma per
fer estudis eclesiàstics -> ordenat sacerdot -> torna a Mallorca per ser predicador
- tres períodes: un romàntic, un de clàssic i un d’inspiració religiosa
- fascinat en Horaci i Virgili -> els imita (tòpics literaris, mètrica…)
- relació amb el paisatge de Mallorca