TEATRE S.

XIX
Àngel GUIMERÀ
Primera etapa: 1879-1890
Tragèdia romàntica en vers
mar i cel
Amor Impossible els porta a una → mort

Segona etapa: 1890-1900

Drama naturalista en prosa
Terra baixa:
El sebastia exerceix una força al poble, li demana a la marta que es casi amb un pastor
(manelic)
→ La terra baixa hi ha la corrupció, la maldat i l’odi amb el sebastià i els seus companys
→ La terra alta és la puresa i la bona gent
Simbolisme
→ la sang/el duro
↳ El Manelic resol les coses amb sang i el Sebastià amb diners
Elements naturalistes:
- Diferència de classes
- Conflictes socials
- Prosa

MODERNISME S.XIX-XX
Santiago RUSIÑOL
Era escriptor i pintor
L’auca del senyor Esteve (S.XX)
↳ Història que s’explica a través de dibuixos amb rodolins, explica l’auca de algun sant
AUCA DEL SENYOR ESTEVE: Esteve, una botiga de betes i fils (merceria), monta la
botiga i dedica la seva vida a treballar alla. El seu fill també es diu Esteve i és dedica a
treballar també. A la 3ra generació, l?esteva anomena al seu fill ramonet i espera que
continuï amb la botiga. El nus del tema és quan el Ramonet es fa gran i li diu al pare que
no vol continuar treballant a la botiga i que vol ser escultor. Els pares li diuen que en què
es guanyara la vida. El que fa l’autor és plantejar una obra costumista.
Conflicte:
- Artista / Burgesia
- Art / Diners
L’art és la seva religió.
LITERATURA S.XX
El tema que ens plantegen les modernistes era l’enfrontament dels autors contra la
burgesia.

Característiques de L’auca del Senyor Esteve:

- Costumisme, personatges tipificats
- Ordre, puntualitat, paga bé
→ Com és el personatge del Sr Esteve i els seus valors.
- Bohèmia daurada / Bohèmia negra
→ Daurada: proveníen de famílies burgeses
→ Negra: famílies pobres i normals (P. Bartona)
- Final poc realista
→ Reconeixement: tu podries ser artista perquè a tu et paguen el marbre
sense diners no fan ART
- Humor

2. Regeneracionista (l’auca del senyor esteve i aigües encantades)

foraster→ individu que s’enfronta a la societat
→ diferents exemples de regeneracionista

1. Esteticista (masia freixa)

→ es fica en la bellesa i en l'estètica de les coses. Recerca de bellesa i art, per creació
d’art.

MODERNISME
Està mostrant elements contraposats: ciutat (soroll) i mar (tranquilitat)

mar (poesia) ciutat (prosa)

platja soroll

somiar malalts

cantar fred a les venes

sentiment molestia

sol i llum boira

art tristesa

→ El que pot curar aquesta societat és l’art

Joan PUIG I FERRETER
Aigües Encantades
L’enemic del poble: Exaltació del poder regenerador de l’individu portador d’idees noves.
“superhome”→ aquella persona que està per damunt de la resta de la gent.

NO MODERNISTA
Josep M. de SAGARRA (costumista)
Va marcar decisivament el teatre català de l'època: era l’autor que més estrenava i que
més èxit obtenia.
El cafè de la Marina (1933)
→ La cafeteria del Port de la Selva
→ Els personatges típics eren la gent de poble pescadors, el jove que s’emborratxa.
→ L’amo del cafè és vidu
→ La filla gran és queda embarassada per un home i està molt mal vist per la família, tu
ja estas gastada cap home més et voldrà.

L’hostal de la Glòria (1935)

→ La Glòria és el personatge protagonista
→ L’acció passa en un hostal i la mestressa és la Gloria (casada amb l’Andreu)
→ S’explica que l’Andreu s’enamora de la seva cunyada, tenen una història i quan se'n
assabenta la Glòria s’emprenya.
→ L’Andreu li demana perdó a la Glòria i el seu matrimoni continua.

- Personatges típics
- Espai idealitzat
- Vers
- Final Feliç: penediment o perdó

TEATRE de POSTGUERRA
El desenllaç de la Guerra Civil va interrompre de manera traumàtica el procés de
normalització de la cultura catalana.
- Prohibit escriure, traduir i representar en català fins al final de la SGM.
- Prohibit traduir teatre estranger fins als anys 50
- Molts autors van desaparèixer o es van exiliar

Represa (finals dels 1940): Torna a veure teatre en català

1. Obres conservadores
Josep M. de SAGARRA, La ferida lluminosa
→ Recondueix la seva vida i es converteix en un marit exemplar, moral
conservadora.
2. Renovació: Existencialisme (A. Camus, J.P Sartre)
Josep M. de SAGARRA, La fortuna de Sílvia (1947)
 → reflexió sobre com volem que sigui la nostre vida.
→ existencialisme

L’agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) nascuda al 1955, va fomentar:

- La promoció d’autors teatrals catalans novells: Va permetre reconeixements a
autors catalans
● Joan Brossa, Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Joan Oliver
- La traducció d’obres d’autors contemporanis europeus: Bertolt Brecht, Eugène
Ionesco.

NOUCENTISME:
“URBANITAT”, Eugeni d’Ors / Article de diari
Periodista francès que viatja per anglaterra (Londres) i recorda una escena familiar
A la segona escena descriu aquell record i el lloc del seu records (una gran ciutat)
Seguidament hi ha un accident cotxe que provoca un embús: 6 persones empenyen el
cotxe, i això provoca un segon accident amb el mateix cotxe -la gent no reacciona i la
gent no s'esvera= arriba un policeman i ho arregla tot de manera urbana
(civilitzadament o educativament).
-Paraula “Imaginar”
-Ciutat: gran, plena, activa, normal, històrica, al centre unes grans columnes i d’art (gran
ciutat com Barcelona)

“Te, xocolata i cafè”, Eugeni D’ORS /Article de diari:

Tres begudes, te, xocolate i cafè
Xocolata: asocia a la tradició, abandonada per la nova moda, el te
Cafè: associat al romanticisme i moviment del segle IX, rebutjat, democràtic, falsa
elegància, bohèmia, llibertat
Te: Nova moda, noucentisme (nou segle) i està ben vist, classes altes, segle XX-principis
1900 (es posiciona a favor del te l’autor de l’article)
La bona reputació la perdria si tria en comptes de te, un cafè

Eugeni d’Ors, La ben plantada / Novel·la

Descripció d’una noia a la qual l’anomenen la Ben Plantada
Medeix 1,85 m, el seu tronc és hel·lènic (escultures gregues clàssiques) (europa)
De moda (la proporció)
com són les = Mans, bust, cap, caballera…
La moda són les mides
El tronc és classicisme
-Imaginar

Eugeni d’Ors, La ben plantada

Descripció física i sobretot psicològica i sentimental (allò que ens transmet)
Ens transmet mesura i bon seny, proporció (classicisme)
La proporció (ens canons de moda clàssic)
La ben plantada va a SItges, a la que la gent s’acosta a ella es converteix en millor
persona
No li tenen enveja, aj que ella expresa coses positives i no negatives.

RELACIÓ DE LES 4 OBRES: NOUCENTISME

1906-23
Noucentisme: voluntat de modernització de la cultura catalana
Diferencia modernisme i noucentisme: individu, s’enfronta societat (un de sol contra tots)
en canvi noucentisme, en grup (pacte entre intel·lectuals i polítics)-partit polític “Lliga
regionalista” imposar les idees, des de dins de la política - van guanyar moltes eleccions i
van evolucionar i crear l'institut d’estudis catalans , creació pompeu fabra, creació
biblioteques, museus… Noucentisme: esvan crear estudis universitaris catalans, creació
museus, creació editorials, plataformes culturals de nova creació…/funció política(1923
cop estat primo d eribera, i acaba)
-Època de construcció però molt curta
En relació amb els textos (modernització té dos pilars fonamentals, Europeisme,
Classicisme
Els noucentistes en funció d els literatura : descriure la societat ideal (poesia, suggeir ,
insinuar)