PREGUNTES EXAMEN

- Colònies de poblament i d’explotació

- Imatges d’aquesta presentació i contextualitzar-les i explicar-les:
https://docs.google.com/presentation/d/1dUYZq9TpUEcy8NocYm9HZmZvm-
PDsmKZ04xIDHCUJF8/edit#slide=id.p3
_______________________________________________________________________________________
https://docs.google.com/presentation/d/
1zbRZA05bMwxV3gyADuD3W7BGqUwZxDikeBs_LjoIzeM/edit#slide=id.p1

MOVIMENT OBRER

CONTEXT HISTÒRIC:

Esta contextualitzat en les revolucions liberals de l'any 1830 quan va aparèixer el terme nació
(sentiment de pertinença), a més també el contextualitzem amb la primera revolució industrial i el
capitalisme. El romanticisme es una peça clau dins del moviment obrer, de forma global ens trobem
en la mateix época que en la crisi de la patata de Irlanda y en la crisi financiera que va generar la
primera revolució industrial.
La societat de l’època estaba dividida per estaments, hi havien 3 classes socials: la classe divergent, la
clase mitjana i la classe popular.

MOVIMENT OBRER:

El moviment obrer son un conjunt d’ideologies que vetllen pels drets dels obrers; els
obrers/proletaris venen la seva força a canvi de diners.

CAUSES DEL MOVIMENT:

Una de les principals causes es l'excés d’hores que treballaven els obrers diaràment; treballaven entre
14h a 16h.
Un altre causa era la llei que prohibia que els obrer s'unissin en sindicats de treballadors, més tard
quan aquesta llei va desaparèixer es va poder promoure el moviment.
Dins del proletariat trobem diferents sectors: proletaris agrícoles, industrials, artesans, immigrants,
nens i dones.
ORIGEN DEL MOVIMENT OBRER:

La primera organització que sorgeix es la societat de socors mutus, aquesta es basava en la recollida
de diners (caixa de resistencia) on acumulaben diners per poder pagar: maternitats, vagues, atur,
pensions…
LUDISME:

El ludisme es un moviment liderat per Ned Ludd de principis del s.XIX, l’objectiu principal d’aquest
moviment era la destrucció de les màquines que es troben a les fàbriques, ja que segons els seus
seguidors les màquines treuen els treballs als treballadors i els portaven a l’atur a més deien que les
màquines eren les causants de que els seus salaris baixen. El ludisme va ser un moviment iniciat a
Anglaterra però que es va estendre per tota Europa.

CARTISME:

El cartisme va ser un moviment popular que es va iniciar als Estats Units, aquest moviment
reclutava a tots els obrers. L’objectiu principal d’aquest moviment era escriure una carta que va ser
anomenada “el sis punts de la carta del poble” on els obrers demanaven millors condicions al
parlament (com: el sufragi universal masculí, un sou als diputats i poder realitzar reunions anuals.
La carta va ser presentada al parlament l’any 1839 però aquesta va ser rebutjada, gràcies a un sindicat
anomenat els homes de Londres dirigit per Robert Owen, van aconseguir millores: les jornades
laborals van baixar a 10h.

PRIMER SINDICAT:

El primer sindicat es deia great trade union, principalment era un sindicat molt petit i sense gran
importància però més endavant més entitats obrers es van unir al sindicat. Gràcies al sindicat, al
ludisme i al cartisme el moviment obrer va seguir endavant.

IDEOLOGIES DEL MOVIMENT OBRER:

1. SOCIALISME UTÒPIC

Utopia: allò bonic però que es imposible d’aplicar

El socialisme utòpic fa referència a tots els moviments que es van realitzar a la primera meitat del
s.XIX (com per exemple: el cartisme), l’objectiu dels utòpics és canviar la societat sense violència. El
líders utòpics no volen un canvi generalitzat sinó que ells ballaven per petits canvis.
Els utòpics volen que els obrers fossis la peça principal del canvi, aquest feien servir conceptes
morals, volen que la societat sigui justa i solidària a més buscaven l’amor fraternal (tot son imguals) i
l’armonia social.

Els utòpics acostumen a ser burgesos.

- PERSONATGES UTÒPICS IMPORTANTS:

Robert Owen: creador del new lanark

Charles Fourier: creador dels falansteris
Étienne Cabet: escriptor del viatge a Icària.
François Babeuf
Louis August
Saint-Simon
Louis Blanc

· New Lanark
va ser un invent de Robert Owen aquest consistía en la creació d’un lloc on els treballadors poguessin
viure de forma comunitària. Dintre d’aquestes zones els obrers poden realitzar vides normals; els
nens van a l’escola, el proletariat treballa 10hores diàries.(som com una mena de colònies)

·Falansteris
va ser creat per Charles Fourier aquest consistia en agrupacions comunitàries i col·lectives, vetllaven
per la igualtat entre homes i dones i a més vetllaven perquè tot fos col·lectiu.

·Viatge a Icària
va ser escrit per Étienne Cabet, el llibre parla d’una societat col·lectivitzada on tot és de tothom i no
existeixen les propietats privades és a dir una societat comunista. Cabet va intentar posar en
pràctica la ciutat d’Icària al seu país: els Estats Units però la proposta va fracassar.

2. SOCIALISME CIENTÍFIC O MARXISME

Es una doctrina política dels anys 40 creada per Karl Marx (escriure un llibre anomenat “capital” que
parla sobre una crítica al present )i Friedrich Engels que va acabat l’any 1848 amb la publicació del
manifest comunista.

Dintre d'aquest manifest parlaven de 3 temes:

- Materialisme històric o anàlisis del passat: ells entenen el passat com la lluita de classes
entra la classe oprimida (classe obrera) contra la classe dominant (classe obrera). Els
marxistes defensen que a la societat hi ha un model de producció que sempre es el mateix els
 oprimits contra els opressors. El que volen defensar en aquesta part del manifest es que la
lluita de classes (fa moure els models de producció)i la relació de la societat amb els mitjans
de producció son els motor de la història (sempre es el mateix).

- Crítica al present o anàlisi del present: Segons en aquesta part del manifest comunista fan
un anàlisis al present i s’adonen que hi ha la mateixa situació; la lluita de classes entre els
oprimits i els presos. Segons ells la culpable d’aquesta diferència es la propietat privada on
els burgesos tenen el poder dels mitjans de producció (fàbriques) i els obrers treballen i
depenen d’ells.

- Solució: La solució que porten els marxistes és que: els obrers han de realitzar una revolució
organitzada a partir d’aquesta revolució aconseguiriem una dictadura del proletariat on els
obrers siguessin els líders i finalment donaria pas a una societat comunista i col·lectiva (tot
per tothom).

PRIMERA INTERNACIONAL

L’any 1847 es va realitzar una lliga comunista que gràcies aquesta va despertar la voluntat de crear
una associació per a tots els treballadors. L’any 1864 es portarà a terme la 1a internacional i es crearà
la AIT: associació internacional de treballadors.

3. ANARQUISME

líder: Bakunin

L’anarquisme es un corrent polític que està en contra de qualsevol forma de govern, l’anarquisme
està en contra del capitalisme i està a favor del individualismo. Volen una societat col·lectivista,
igualitària, justa on no hi ha cap líder ja que l’únic líder és el poble que es decidirà en assemblees.
Els valors de l'anarquisme es basen en: la llibertat individual, solidaritat social, critiquen la propietat
privada, defensen la propietat col·lectiva a més estan en contra de la política, religió i estat.

DIFERÈNCIES ENTRE ANARQUISTES I MARXISTES

· ANARQUISTES:
- no volen la creació de partits polítics
- defensen l’individualisme
- contraris a l’acció política
- contraris a la jerarquia i l’autoritat; l'abolició de l'estat
- defensen les revolucions espontànies i l’acció sindical.
· MARXISTES:
- defensen la creació de partits polítics
- defensen les revolucions organitzades
- partidaris de l’acció política
- creació d’una dictadura del proletariar i un estat obrer

IGUALTAT:

que els marxistes i els anarquistes defensen l’abolició de la propietat privada.

IMPERIALISME

1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

1.1 El creixement demogràfic i les migracions

Els avenços mèdics i sanitaris van fer possible una nova fase de creixement de la població Europea,
va passar de 190 milions d'habitants l’any 1800 a 400 milions l’any 1900.
El descobriment de medicina de Pasteur y Koch van aconseguir restringir grans epidèmies i com a
resultat d’això va descendir la mortalitat i la mortalitat infantil va fer augmentar l’esperança de vida.
L’any 1914 a Europa hi havia una quarta part del la població mundial, aquest creixement demogràfic
va provocar un desequilibri econòmic i va provocar un gran desplaçament dels habitants als altres
països. Entre els anys 1800 i 1914 es van desplaçar 60 milions de persones cap a altres països. A la
primera meitat del s.XIX les migracions d’ultramar eren protagonitzades per: els britànics i els
Irlandesos cap al final dels segle la majoria de migracions d’ultramar eren realitzades per Italians i
eslaus que anaven a l’Amèrica Llatina.
L’atur, la baixades de salari i la sobrepoblació van ser unes de les causes de l'emigració.

2. LES NOVES FONT D’ENERGIA:

Entre l’any 1884 i 1914 l’electricitat i el petroli van substituir el carbó.

L’electricitat va provocar que s'hagués de canviar l’organització interna de les fàbriques i la seva
ubicació però també va presentar molts avantatges: l’electricitat era molt més ràpida i lleugera a més
era adaptable a temperatures fredes i calentes, a més el seu trasllat era molt eficaç. D’altre banda
l’electricitat no només s'aplica a les indústries sinó que també es va aplicar a les comunicacions,
transport, il·luminació i oci. El petroli va ser descobert l’any 1859 a Amèrica el petrol va ser utilitzat
principalment per l’utilització de la il·luminació a les fàbriques però posteriorment va ser utilitzat
com a combustible dels automòbils.

3. ELS NOUS MITJANS DE TRANSPORT:

L’electricitat va promoure la fabricació de tramvies i ferrocarrils. Als anys 60 es va contribuir amb

l’actualització del material dels vaixells, aquest començaven a ser construïts amb acer aquesta
tècnica va ser molt eficient per què va ajudar a que la navegació fos de curta distància i va facilitar les
migracions( L’any 1869 es va crear el canal de Suez i l’any 1914 es va crear el canal de Panamà).
Gràcies a l’inveció del medal (1865) i els pneumàtics (1888) es va crear d’un principi la bicicleta però
més endavant els van facilitar per la creació dels automòbils. Als primers anys del segle XX els
germans Wright van crear el primer avió i d'aquesta manera es va desplegar l’aviació.

4.INVENTS NOUS, INDÚSTRIES NOVES:

L’impuls industrial del segle XIX va estar vinculat amb la innovació tecnològica, a diferència de la
primera revolució industrial els invents eren realitzats en laboratoris d'investigació. D’aquestes
investigacions es van descobrir nous productes com: el vidre, les fibres artificials, el cautxú, els tints
químics, els adobs químics i l’alumini.
Gràcies al desenvolupament de nous productes i les noves fonts d’energia va promoure el sorgiment
d’altres sectors productius:
La indústria de la siderúrgica: acer i alumini
La indústria metalúrgica: indústria d’automòbils i aparelhos electricos.
La indústria elèctrica: mitjans de transport i telecomunicacions
El sector químic: p¡productes nous i farmacèutics.

5. L’ORGANITZACIÓ DEL CAPITAL I DEL TREBALL:

Durant la primera revolució industrial, la major part de les empreses eren familiars però l’acceleració
del creixement va provocar el desenvolupament del sector empresarial i nous sistemes de producció.

5.1 LA CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL

Durant la segona revolució industrial les empreses familiars van haver de fer un ràpid procés de
concentració empresarial ja que només les grans empreses eren capaces de fer front a la guerra de
preus, a la competència i a les renovacions constants. D’aquesta manera les empreses familiars van
decidir agrupar-se entre elles o demanant acords amb els bancs o les indústries per finalment acabar
construint gegants empresarials. Aquesta concentració empresarial va adquirir formes diferents:
 - concentració horitzontal: son empreses que treballen amb el sector productiu, com per
exemple la siderúrgia (acer i alumini)

- concentració vertical: son empreses que treballen amb l’agrupament de societat que
exerceixen activitats complementàries com per exemple: carbó, mineral de ferro i
siderúrgica. Des el punt de vista financer trobem diferents formes habituals:
● Cártel: l’associació d’empreses que pretén restringir o eliminar la competència
● trust: consisteix en l’’agrupació de petites empreses en una nova.
● holding: és una societat financera que posseeix el capital d’altres empreses per controlar les
activitats que generen.

- monopoli: consisteix en que una empresa té la possessió exclusiva d’un producte, pot
imposar els preus del producte.

5.2 LA PRODUCCIÓ EN SÈRIE

La competència entre els països industrialitzats va generar que trobessin altres formes d’organitzar-
se per poder mantenir les seves poscicions conquerides i la millora de la productivitat.
Als Estat Units es van aplicar dos nous mètodes:
*Taylorisme: El seu creador va ser Taylor que es basava en la separació dels processos de producció ,
la seva finalitat era l’augment de la productivitat. Va construir una cadena de muntatge on els
moviment inútils de les persones quedaven eliminades i la seva feina consisteix en seguir el ritme de
la cadena per aconseguir fer nombrosos productes. Els treballadors de Taylor tenien unes pèssimes
condicions on treballaven entre 14h a 16h i el seu salari era precari.

*Fordisme:La diferència que tenía Ford amb Taylor era que Ford va aplicar la producció en serie
sense parades, ja que Ford va contractar especialistes amb cotxes dels quals cadascun s’encarregava
del seu treball llavors d’aquesta manera anava tot molt més ràpid. Un altre de les diferències entre
Ford i Taylor esque Ford tenia sempre present els drets dels obrers, ja que els seus treballadors
tenien jornades només de 10 hores i els seus salaris eren molt alts. Ford va ser el creador de Ford T
que va ser el primer cotxe més barat de la història que fins i tot persones de classe mitjana van poden
adquirir-lo.

6.EUROPA DOMINANT

La segona revolució industrial va significar la fragmentació del món en dos grans pols: els països
industrialitzats i els països no industrialitzats. Gràcies a la vitalitat demogràfica, la seva superioritat
comercials i la tècnica financiera Europa va imposar el seu model econòmic, els ideals i la cultura
per tot el planeta.
Entre els anys 1873 i 1890 es va desenvolupar a Europa una crisi econòmica que va tenir origen en
una crisi agrícola, en la dècada de 1870 va arribar a Europa el blat dels estats units i Rússia i això va
generar que els preus es produissin. En poc temps es va generar una crisi de sobreproducció a tots
els sectors; les reserves dels productes es van acumular i els preus van baixar encara més. (moltes
indústries van tancar).
El món industrial va sortir de la crisi canviant la manera de funcionar, la imposició de polítiques
proteccionistes en un nombre de països del continent Europeu van fer indispensable disposar de
mercats i recursos en altres zones del món.

6.1 LES CAUSES ECONÒMIQUES

Al darrer terç del segle XIX els europeus van cercar nous espais ecònims amb aquest objectius:
- establir mercats per exportar-li la producció industrial.
- Aconseguir matèries primeres i energètiques a baix cost.
- utilitzar mà d’obra barata (obres no qualificats i amb salaris baixos amb el fi de reduir
l’extacció.

En els territoris dels colons europeus es van construir infraestructures com: el ferrocarril o els ports
amb la finalitat d’afavorir l’entrada i sortida dels productes.

Van voler expandir-se perquè necessitaven cercar territoris per invertir els capital, perquè d’aquesta
manera el capitalisme trobava beneficis. Al final del segle XIX el capitalisme es trobava en una fase
on el seus beneficis està limitat per als propis països, però els capitalistes van cercar altres llocs on les
seves inversions fossin més rendibles i els van trobar allà on hi havia: matèria primera, mà d’obra
barata i una competencia escassa. Degut a les inversions capitalistes a economies desenvolupades les
van orientar a realitzar un procés ràpid d'industrialització com els estats units.

L'imperialisme va beneficiar només aquells sectors econòmics que van invertir en empreses
colonials, en canvi les classes mitjanes van contribuir de manera decisiva per mitjà d’impostos a
proveir costos malgrat van obtenir beneficis nuls.

6.2 ELS FACTORS POLÍTICS I DEMOGRÀFICS

Els països més avançats a nivell industrial van iniciar un expansionisme per una part per aconseguir
poder polític controlant les rutes terrestres i marítimes però per un altre banda van començar aquest
expansionisme per la desconfiança amb altres territoris. Aquesta desconfiança va fer de les colònies
un punt estratègic per tal d’obstaculitzar l’expansió dels territoris i incrementar el seu poder. Es va
arribar a la conclusió de que els països no conqueriren territoris per un benefici sinó per evitar que el
conqueris algú altre.
Per altre banda hi havia un gran creixement demogràfic de la població europea la qual es va
anomenar “l’explosió blanca”. Aquest creixement va generar un important flux migratori que la
majoria van emigrar cap als Estats Units.

6.3 LES CAUSES IDEOLÒGIQUES

Al llarg del s.XIX es va expandir l'interès científic per explorar zonas inexploradas. Gràcies aquest
interès diferents societats científiques es van organitzar expedicions geogràfiques pels territoris
Asiàtics i Africans. Aquestes expedicions van sorgir múltiples rutes que seran utilitzades temps
després pels colonitzadors.

Una de les causes més rellevants de l'imperialisme és el racisme, el pensament de la superioritat de la

raça blanca i el sentiment nacionalista. Aquest factors van promoure e inclus justificar totes les
accions dels països industrialitzats sobre els territoris indígenes amb afirmacions com que tenien
l’obligació de difondre la seva cultura, religió i costums als altres països inferiors . D'aquí neix el
terme activitat misionera de les diferents esglésies que tenien com objectiu l'evangelització dels
pobles anomenats primitius.

7. EL DESMEMBRAMENT D’ÀFRICA

A la primera fase del s.XIX els Europeus només disposaven d’Àfrica factories costaneres o algunes
colònies petites, però a partir de l’any 1870 les expedicions de les potències Europees van augmentar
sobretot per part de Gran Bretanya i França. El projecte Britànic pretenia dominar l’Àfrica
connectant el sud i els nord del continent amb un ferrocarril anomenat Caire-el cap amb l’objectiu
de dominar la façana oriental i poder controlar l’oceà pacífic. Gran Bretanya va aconseguir molt
territoris plens de minerals o de gran valor estratègic. Per un altre banda el projecte Francés
consistia en dominar la franja del est-oest del continent. Gràcies a les seves possessions a Algèria va
aconseguir dominar el nord d’Àfrica i es va estendre cap al Sudan on van acabar enfrontar-se amb els
Britànics. La rivalitat entre França i Gran Bretanya es va fer més gran quan Leopold II va encarregar
l’exportació del Congo. Finalment els Alemanys es van instal·lar en la part central d’Àfrica i tota la
zona es va convertir en àrea de conflicte.
Davant la situació Bismarck cap de govern d’Alemanya va organitzar l’any 1885 una conferència
internacional a Berlín on van participar 14 països. El resultat de la conferència va ser una elaboració
d’un acte on s'arriba a la conclusió de la navegació lliure pels rius Níger i Congo i a més estableix els
principis d’ ocupar els territoris per part de la metròpolis: el domini efectiu de tot el territori i la
notificació diplomàtica a les altres potències de l’establiment d’una nova colònia.
Els anys posteriors altres estats Europeus van voler colonitzar Àfrica: els imperis francesos i anglesos
es van afegir als interessos Alemanys ubicats a l’Àfrica negra, els portuguesos es van apoderar d’un
altre zona (Angola, Moçambic i Guinea-Bissau) i Itàlia i Espanya es van pugnar de petits territoris.
El primer conflicte que es va establir va ser la guerra del bòers que va ser un conflicte dividit en dues
fases: 1880-1881/1899-1902; totes dues fases va enfrontar els colons holandesos (també anomenats
bòers) i els britànics. Els colons Holandesos es troben al sud-Àfrica, al segle XIX es van desplaçar cap
a l’Àfrica fugit de l’ocupació Britànica del seu país. Els britànica volien conquerir petites repúbliques
del Transvaal, finalment els britànics van guanyar i es van apoderar dels territoris dels Bòers.

8. OCUPACIÓ D’ÀSIA

Al segle XIX també va haver-hi la colonització Asiatica però a diferència de l’ocupació Africana a més
de participar potències Europees també participen colònies Asiàtiques com Rússia, Estats Units o
Japó.
La colonització Britànica es va concentrar sobretot a la zona de l’Ìndia, gràcies a que al s.XVIII van
instalar una companyia anglesa d’indianes i a més posseïa els ports de Madràs, Calcuta i Bombai.
Després de les revoltes dels espais (soldats indìgenes del exèrcit britànic que es van revolucionar),
l’any 1857 l’imperi britànic va aconseguir el poder absolut de l’Índia. Les reformes econòmiques,
socials i polítiques que van imposar a l’Índia van ser el clar exemple de la manera de fer dels
britànics. La reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia l’any 1877.
L’expansió dels francesos va tenir centre a Indoxina on va ocasionar una serie de conflictes amb
l’Àsia sud-oriental. França es va anar estenent entre els anys 1860 i 1880 conquerint:
Cotxinxina,Mekong i Cambodja. Després de la guerra que va tenir amb la Xina va aconseguit els
territoris de Annam i Tonquín i l’any 1877 es va crear la Unió de Indoxina a la qual l’any 1893 es va
unir la regió del Laos. Durant els anys 1895 -1896 els Britànics van conquerir: Birmània, els estats
malais i Singapur, a més van pactar amb França deixar lliure l’estat de Siam.
Al segle XIX l’imperi Rus va continuar la seva expansió cap a Sibèria iniciada el segle XVII, durants
els segles XIX i XX va conquerir: Pèrsia y Afganistán (1880) y el Tibet (1904). Entre els anys 1904-1905
es va produir la guerra Russo-Japonesa degut a diferents rivalitats territorials amb la xina, finalment
els guanyadors van ser els Japonesos. A la segona meitat del segle XIX cinc milions de rusos es van
desplaçar cap a Sibèria.
La Xina no va ser ocupada per cap país però els Europeus ho van aconseguir, al segle XIX els
Europeus van aconseguir tractes comercials i els Anglesos venen el seu opi a canvi de te i seda xinesa.
L’any 1839 el govern Xinès va prohibir la venda d’opi però els anglesos la van seguir venen, per aquest
motiu es van iniciar les guerres d’opi (1839-1842/1856-1860). Gràcies a les guerres d’opi l'imperi
britànic va conquerir Hong Kong i va obrir dotze ports internacionals, entre els anys 1885 i 1911 es va
produir un autèntic assalt a la Xina per part de les potències Europees i Japó. França es va instal·lar
al sud-oest, Gran Bretanya al sud, Rússia i Japó al nord-est, Alemanys i Gran Bretanya es van
instal·lar a la península de Shandong.
A partir d'aquest moment es va intensificar l'economia Britànica gràcies a l’explotació de mines,
ferrocarril i el control del comerç. Aquesta colonització va generar reaccions nacionalistes com: la
vaga dels cent dies (1898) i la revolta popular dels boxers (1900-1901) que van fracassar. Finalment
l’any 1911 una revolució va derrotar l’imperi i Xina va aconseguir la reconstrucció nacional.
Els Europeus també van colonitzar part del món: els britànics van colonitzar Australia i Nova
Zelanda i els Holandesos van colonitzar Indonesia.

9. L'IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS

Les causes econòmiques de l’expansionisme nord-amèrica s’expliquen a partir del gran creixement
econòmic dels Estats Units a l final del s.XIX que son la consecuencia directa del intents del
proteccionisme Europeu. Les creixent dificultats aranzelaries imposades als productes americans
van difondre el convenciment de que era necessari establir relacions privilegiades amb àrees que
permetessin asegurar els seus futurs mercats i des dels qual poguessin portar a terme una política
d'expansió.
Als Estats Units igual que a Europa, l’imperialisme es va construir a sobre d’unes bases ideològiques
que el justificaven. L’aplicació de la teoria de Charles Darwin sobre la supervivència de les espècies a
les societats era anomenat darwinisme social que va assolir una difusió molt notable, aquesta
proposta va difondre l’idea de que els Estats Units havien de complir acarnissadament amb altres
nacions per sobreviure en el context internacional. L'opinió majoritària va defensar que el continent
Americà podia intervenir i que havien de fer-ho a qualsevol lloc per poder seguir mantenint els seus
interessos.
D’aquesta manera la política expansionista dels Estats Units es va orientar cap al Carib, i el centre i el
sud del continent americà. També es va estendre cap a l’oceà pacífic amb l’objectiu de situar illes
estratègiques amb bases navals (bases militar) que protegeixin la ruta comercial amb Àsia. Per
assegurar aquest control entre America i Àsia, els estats units va comprar l’any 1867 a Alaska.
El colonialisme Americà a diferencia del Europeo o el Japònes no es caracteritza per la contesta
territorial i l'exposició de la metròpolis sinó que ho feien de manera neocolonialista. El colonialisme
és una manera diferent de colonitzar el país perquè aquesta nova la metròpolis només colonitza de
forma econòmica però no de forma política. Aquesta nova forma de dominar va ser eficient en
territoris de sud-amèrica ja que aquests territoris eren protegits de manera militar i tenien una
gestió econòmica de la metròpoli.
L'any 1898 va esclatar la guerra entre entre Estats Units i Espanya, les colònies d’Espanya que tenia a
Cuba i Filipines va ser l'esclat de la guerra. Estats Units i Cuba van acordar de que els Americans
poden establir una base naval (militar) a Cuba i a canvi els Americans intervendran de qualsevol
manera per preservar independencia de Cuba, per aquest motiu les tropes Estadounidense van
intervenir a la guerra contra Espanya on els vencedors van ser els Americans.

10. EXPANSIONISME JAPONÈS

Durant molts anys Japó va viure sotmesa a un sistema feudal pero gràcies a l’esclat de la revolució del
Meiji l’any 1868 va posar fi a 256 anys de feudalisme al Japó. El meiji va ser una revolución que va
portar amb ella una restauració de la societat Japonesa; va canviar completament la manera de fer al
Japó, les seves costums, l’art o l’economia. El canvi més important que va portar el meiji va ser que el
Japó va passar de ser una societat agrícola a una societat industrialitzada que va iniciar un procés de
restauració econòmica.
L’estat va ser el principal impulsor de la modernització econòmica amb l’objectiu de convertir al Japó
en una potència industrial semblant als països més desenvolupats d'Europa. El creixement econòmic
i el creixement demogràfic va convertir al Japó en una potència imperialista rival pel continent
Asiàtic.
El govern va orientar l’expansionisme cap a la ribera asiática del Pacífic amb l’objectiu de trobar
aliments per al creixement de la població i matèries primeres per la indústria tèxtil, però també per
poder-se defensar de Xina i Rússia (les potències imperialistes rivals de el Japó). L’objectiu del Japó
en aquell moment eren els territoris de Corea i Manchuria ja que aquest eren propietat de la Xina i
Rússia. L’any 1876 el Japó va intervenir al territori Coreà que va conduir a la guerra entre la Xina i
Japó (1884-1885), finalment va guanyar Japo que va aconseguir el poder de Formosa, Port Arthur i la
península de Liaodong.
L'expansionisme del Japó va arribar a Manxúria i l’any 1905 va esclatar una guerra russo-japonesa
con Japó va tenir l’ajuda dels Estats Units, finalment Japó va ser el guanyadors i es va convertir en
una potència imperialista de la zona asiática del Pacífico.

11. L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL

Dos tipus de colònies:

- colònies d’explotació: tenien poca població emigrada de la metròpoli i centraven tota

l'activitat en l’explotació sistemàtica de recursos o matèries primeres.

- colònies de poblament: comptaven amb un fort contignet de població europea emigrada que
gaudia dels mateixos drets i privilegis que els metropolitans i s'imposa a la població
indígena.

Diferents formes d'organitzar els territoris colonitzats:

- colònies: La metròpolis aplicava una política d’ocupació, l’autoritat solia està en mans d’un
governador ajudant d’un grup de funcionaris. A més aquest territoris estaven sotmesos de
manera absoluta als interessos econòmics de la metròpolis.

- protectorats: El govern era indígena degut a que la metròpoli había respectat formalment
aquell govern, però paral·lelament al govern indígena la metròpolis creava un govern que
exercia les funcions militaries i la representació exterior. Aquesta forma de fer es va imposar
a les colònies que havien estat anteriorment estructurades com Egipte.
 - dominis: Els territoris amb població indígena escassa, en els quals la minoria blanca va
imposar un govern i un sistema parlamentari propi però mantenien relacions de
dependència amb la metròpolis.

- mandats: Va aparèixer després de la primera guerra mundial per administrar aquells

territoris dependents de potències que havien perdut la guerra. Segons la nova forma
d’organització una potència colonial exercia la tutela sobre el territori en representació la
societat de nacions.

12. LA DOMINACIÓ DELS POBLES COLONITZATS:

Els territoris colonitzats van sofrir un impacte profund que va trasbalsar la manera de viure dels
pobles indígenes.
Des del punt de vista econòmic, la situació va empitjorar per la majoria de la població degut a que es
va produir un procés exportación de terres indígenes que van passar a mans dels colonitzadors. En
les terres indígenes es va abandonar els conreus tradicionals que asseguraven la subsistència de la
família i es va potenciar les plantacions que beneficiaven a la metròplois.
De l’ordre demogràfic a introducció de les vacunes noves, les mesures d’higiene i la construcció dels
hospitals va permetre reduir la mortalitat i elevar l’esperança de vida. Però a llocs com el Congo els
indígenes estaven sotmesos a treballs forçats i això va provocar una disminució de la població, a més
l’augment del nombre d'habitants va trencar l’equilibri de recursos i es va començar a produir
problemes d’abastiment dels aliments.
L’estructura social també van canviar, els nous ritmes de treball van desorganitzar la vida tribal i
l’antic sistema de jerarquies socials, es va reforçar la convivència entre grups enfrontats. Els
europeus van utilitzar determinats grups indígenes per el seu exèrcit.
En l’àmbit cultural es va perdre tot i amb els identitat dels indígenes, la difusió del esneyament de la
metròpolis va contribuir en la extensió de llengües, de creences i de formes de vida europees, mentre
que les missions es van encarregar de difondre els cristianisme.

Aquests percentatges en parlen de la situació de diferents països abans de la primera guerra

mundial.

Regne unit 14% → va ser la primera que va començar amb el desenvolupament

industrial i havia sigut la primera potencia industrial i ara
s'està`quedant estancat.
França → Havia estat una primera potencia industrial mundial, La causa
més important es que en aquest moment ha tingut un conflicte amb prussia(
alemanya ), això farà que aquest dos tinguin odi cap a l’altre país, hi
ha un odi constant.

EEUU → Els EEUU tienen un gran control , neixen amb la seva propia
constitució, amb un sistema de producció capitalista, país capdavanter en
la industrial

RÚSSIA → Entra a la IGM sent una societat d'antic règim, que encara no ha
fet la seva revolució

ALEMANYA→ Es la mayor potencia europea econòmicament, ja que te una

indústria del metall i química i molt potent, i grans mines de carbó per
donar força a la indústria, una economia de guerra. Espetzialitzada en la
producció de armes i així creix l’economia i es preparen per una guerra.

Fordisme→ Es basa en la especialització del capital humà, i la

mecanització de les fàbriques, i així es poden fer muntatge en
cadena, que optimitzen el temps solament reservada a grans
empreses. Han de tenir bons sous per que hi hagi mercat.

Concentració Empresarial→ La unió de petites empreses que aporten una

base econòmica molt gran per fer una gran inversió per millora i abaratir
la producció, i eliminar la competencia (controlar tot el procés
productiu→preu més baix)

Colonització africana(anglesos)→ Cecil rhodes(encarregat colonització

britànica) el colonitzen y controlen el continente africana
- Protectorat→ lloc amb estructura de govern pròpies, els europeus
utilitzen aquests en el seu benefici
La diferencia entre la colonització africana i asiatica es que en africa solament participen europeus, i
en asia participa japó, rússia, estats units i les potències europees
EL IMPERIALISMO, FASE SUPERIOR DEL CAPITALISMO(AMPLIACIO)
L’ampliació que ens ha demanat l’Eva és aquest fragment del llibre “El Imperialismo fase superior
del capitalismo”, es un llibre que tracta de la Resolució de la Segona Internacional. Va estar escrit
per el camarada Lenin que va ser un personatge fonamental en la revolució soviètica.
Com ha comentat el Sergio, l’imperialisme no va portar res bo. Ja que com diu Lenin el capitalisme
no és ètic ja que per aconseguir el preu més competitiu, es farà tot el possible tot i que s'hagin de fer
actes reprobables i totalment immorals. Com per exemple l’esclavitud, el treball forçat i el genocidi
de la població indígena del respectiu territori.
Que per Lenin el imperialisme portarà a tensions entre països colonitzadors per els territoris
colonitzats. Ja que com ja hem dit, no solament volien tenir aquells territoris si no que també volen
que l’altre no els tingues.
I aquestes tensions acabarient pujant hasta el punt de culminar en una guerra mundial. I Lenin diu
al proletariat primer, que no entrin a la trampa de l’imperialisme ja que tendría les conseqüències
abans mencionades i segon, que no participessin en aquella guerra perquè no anava amb els seus
interessos, ja que solament servien els interessos de l'imperialisme. Pero el sentiment nacionalista
predominaria contra una conciencia de clase, ja que defensar al teu país té molta més importància.
- Noves organitzacions del capital?
- Causes del imperialisme?
- En que consisteix el neocolonialisme? Que es el colonialisme? Diferencies?
- Com s’expandeix Japó militarment i econòmicament?